El passat dissabte 27 de febrer de 2010 un terratrèmol de magnitud 8,8 a l’escala de Richter va tenir lloc a 90 km de la ciutat de Concepción a la regió del Bío Bío a Xile, i un tsunami va afectar el port de Talcahuano tot causant danys greus al port i a la població. El Govern ha declarat zona catastròfica sis regions: Valparaíso metropolitana, Libertador, O’Higgins, Araucania, Bío Bío i Maule. Dades provisionals parlen de 802 persones mortes, dos milions d’afectats i més de 500.000 habitatges malmesos.

El que queda en evidència, com sempre, és que el món local, passada la catàstrofe, és qui ha de liderar la reconstrucció del territori afectat, no només les infraestructures, sinó també el teixit social.

Partint del mandat municipalista del Fons Català, la identificació i implementació de la resposta de reconstrucció ha de ser en clau local. En aquest marc el Fons Català està identificant una resposta a la crisi humanitària de Xile orientada a la mitigació de riscos i la gestió del territori, en clau de prevenció. Aquestes accions necessiten, entre d’altres, treballar per a l’apropiació del risc per part de la ciutadania i la promoció d’una norma de gestió del territori i de la seva implementació. Totes dues accions són competències municipals i situen els governs locals com actors actius del procés de reconstrucció del territori que governen. En aquest sentit, es prioritza el treball amb els actors locals que són els vertaders actors en l'impuls del seu propi desenvolupament i que les accions es duguin a terme en coordinació directa amb els governs locals i la societat civil organitzada presents als territoris afectats.

El dia 12 de gener un terratrèmol va sacsejar Haití i va ocasionar nombroses pèrdues humanes i materials a diferents ciutats del país. L’epicentre del sisme, situat al sud-oest de la capital, Port-au-Prince, va arribar a 7,3 graus en l’escala Richter i va ser un dels més forts que es recorden a la zona del Carib.

Les conseqüències han estat devastadores: molts edificis governamentals i cases particulars han quedat destruïts, les comunicacions amb la capital han quedat malmeses i es desconeix encara la xifra de morts i ferits, tot i que diverses fonts parlen de centenars i fins i tot de milers de persones desaparegudes. L’edifici de Nacions Unides, que té desplegats al país uns 9.000 cascos blaus, també ha patit danys considerables. Cal afegir que la població d’Haití ja es trobava des de fa temps en una situació molt vulnerable i sota els efectes d’una greu crisi socioeconòmica.

Alguns dels municipis més afectats, tenint en compte on s’ha situat l’epicentre del terratrèmol, son Port-au-Prince, Pétit Goave i Grand Goave, Léogane, Grassier, Carrefour i Miragoane. Es tracta d’una de les zones més poblades del país i amb zones habitades que presenten una gran vulnerabilitat. El Fons Català ja té experiència de treball amb alguns d’aquests municipis i en d’altres, acompanyant processos de reconstrucció en emergències anteriors i fent èmfasi en la necessitat d’enfortir les estructures de prevenció locals i construir ciutadania activa i institucions locals fortes.

Davant d’aquesta catàstrofe, el Fons Català posa en marxa una campanya d’emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que el propi país ha començat a dur a terme amb l’acompanyament de la cooperació internacional.

L'huracà Ida va començar com una depressió tropical el dimecres 4 de novembre davant la Costa Atlàntica de Nicaragua. Va avançar en direcció nord-oest fins arribar-hi, al dia següent, ja convertit en un huracà de categoria 1. Dijous i divendres  va continuar avançant en direcció nord, afeblint-se, fins arribar de nou al mar Carib convertit de nou en depressió tropical, tot afectant Nicaragua, Hondures i, sobretot, El Salvador.

El pas de l'huracà Ida per Nicaragua va deix ar uns 40.000 damnificats, més de 8.000 persones refugiades en albergs i un desaparegut.

A El Salvador, les fortes pluges, les inundacions i els esllavissaments de fang provocats per l'huracà Ida han causat la mort d'un mínim de 124 persones. El Govern ha declarat l'estat d'emergència en cinc departaments del país centreamericà (La Paz, La Libertad, Cuscatlán, San Vicente i el de la capital, San Salvador) i espera trobar més víctimes a mesura que els efectius de rescat progressin sobre terrenys difícils, segons ha informat el ministre de Governació, Humberto Centeno. Els rius Jiboa, a la zona central del país, així com el riu Grande a l'est i l'Acelhuate, que travessa la capital, s´han desbordat i diversos ponts s'han col·lapsat, tot deixant aïllats centenars de residents.

Davant de tot això, es preveu una necessitat important d'inversions per poder recuperar-se dels efectes d'aquest huracà en un termini mitjà. Després de les tasques d'actuació urgent en la primera fase d'emergència, caldrà fer un important esforç per a la reconstrucció i la rehabilitació dels territoris afectats.

En aquest context, des del Fons Català, recollint la petició dels ajuntaments catalans, i en coordinació directa amb les contraparts de Nicaragua i El Salvador, hem obert una campanya d'emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, de suport als esforços que ja s'estan duent a terme des d'ambdós països.

En aquest sentit, el Fons Català fa una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada.