{"id":47146,"date":"2022-03-18T00:00:00","date_gmt":"2022-03-18T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fonscatala.org\/refugiats-de-primera-i-refugiats-de-tercera-quan-el-dret-dasil-ve-condicionat-pel-pais-dorigen\/"},"modified":"2024-04-19T10:18:03","modified_gmt":"2024-04-19T10:18:03","slug":"refugiats-de-primera-i-refugiats-de-tercera-quan-el-dret-dasil-ve-condicionat-pel-pais-dorigen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fonscatala.org\/refugiats-de-primera-i-refugiats-de-tercera-quan-el-dret-dasil-ve-condicionat-pel-pais-dorigen\/","title":{"rendered":"Refugiats de primera i refugiats de tercera? Quan el dret d'asil ve condicionat pel pa\u00eds d\u2019origen"},"content":{"rendered":"

Invasi\u00f3, crisi migrat\u00f2ria, amena\u00e7a. <\/strong>Aquestes eren algunes de les paraules que s\u2019utilitzaven el 2015 per referir-se al mili\u00f3 de persones que fugia de la guerra de S\u00edria i que es va trobar les portes d\u2019Europa tancades.<\/p>\n

A dia d\u2019avui, des de fa ja tres setmanes, la guerra a Ucra\u00efna ha provocat la fugida de 3 milions de persones <\/a>a pa\u00efsos ve\u00efns, l\u2019\u00e8xode m\u00e9s r\u00e0pid al continent des de la Segona Guerra Mundial. <\/strong>El relat informatiu ha abandonat el discurs d\u2019alarma que tant ha fet servir en altres moviments migratoris, i fins i tot ha canviat la connotaci\u00f3 de la paraula \u201crefugiat\u201d. Els mateixos periodistes de cadenes internacionals puntualitzaven que en aquest cas es tracta de refugiats \u201crossos amb ulls blaus\u201d.<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 diferencia, doncs, una persona refugiada de S\u00edria, Afganistan o Mali d\u2019una d\u2019Ucra\u00efna? Qu\u00e8 determina el tracte que rebr\u00e0 a les portes d\u2019Europa?<\/strong><\/p>\n

Davant la guerra a Ucra\u00efna, la Uni\u00f3 Europea ha activat la Directiva de Protecci\u00f3 Temporal <\/strong>per acollir i garantir els drets de la poblaci\u00f3 v\u00edctima de la guerra durant tres anys, un mecanisme que no s\u2019ha utilitzat en ocasions similars com en la guerra de S\u00edria el 2015 o la presa de Kabul pels Talibans el 2021<\/strong>, i que ha deixat a la seva poblaci\u00f3 totalment desprotegida.<\/p>\n

\u201cEstem immersos en un sistema hegem\u00f2nic euroc\u00e8ntric i colonialista que dona cobertura a aquelles persones que queden sota el seu paraigua<\/strong>, \u00e9s a dir, aquelles que veu com a iguals, per\u00f2 no ho fa -o no amb les mateixes condicions- amb aquelles que representen l\u2019alteritat\u201d, explica Dilara Ekmen, responsable d\u2019incid\u00e8ncia social i pol\u00edtica de la Comissi\u00f3 Catalana d\u2019Ajuda al Refugiat (CCAR)<\/strong>. A m\u00e9s, afegeix que hi ha altres factors que determinen l\u2019actuaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea en aquesta crisi, com els interessos geopol\u00edtics.<\/p>\n

L\u2019habilitaci\u00f3 de vies legals i segures i l\u2019acollida digna \u00e9s el que tantes organitzacions fa anys que demanen, i l\u2019actuaci\u00f3 amb la guerra a Ucra\u00efna fa evident que a Europa no hi ha una manca de capacitat per acollir, sin\u00f3 una manca de voluntat pol\u00edtica. Encara hi ha milers de persones encallades en condicions infrahumanes a Gr\u00e8cia, al corredor dels Balcans, a la frontera de Bielor\u00fassia amb Pol\u00f2nia i a Ceuta i Melilla.<\/strong><\/p>\n

De fet, a principis de mar\u00e7 unes 2.500 persones d’origen subsahari\u00e0 van intentar saltar la tanca de Melilla<\/a>, l’intent m\u00e9s nombr\u00f3s registrat mai segons la delegaci\u00f3 del govern espanyol, en el qual va haver-hi desenes de ferits per la viol\u00e8ncia exercida per la Gu\u00e0rdia Civil i pel perill de les mateixes concertines. Diverses ONG van denunciar devolucions en calent de menors, una pr\u00e0ctica il\u00b7legal a l’estat. <\/p>\n

\".\"<\/p>\n

Cristina Mas, enviada especial del Diari Ara a Ucra\u00efna<\/strong>, celebra la r\u00e0pida resposta d\u2019acollida a Europa despr\u00e9s d\u2019haver vist el patiment de la societat civil ucra\u00efnesa colpejada per la guerra, per\u00f2 recorda tota aquella gent que \u201cencara est\u00e0 morta de f\u00e0stic en una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia institucional en els camps de contenci\u00f3 de les illes gregues\u201d.<\/strong><\/p>\n

\u201c\u00c9s un exemple de discriminaci\u00f3\u201d, afegeix, perqu\u00e8 \u201csi tu mires com s\u2019han de mirar les demandes d\u2019asil, que s\u00f3n demandes individuals de gent que es troba en una situaci\u00f3 determinada, encara que reuneixin tots els requisits per ser acollits a Europa segueixen avui estant frenats a les fronteres\u201d. El que s\u2019ha activat en aquests casos \u201cs\u00f3n murs i tanques amb pol\u00edtiques migrat\u00f2ries d\u2019una cruesa inusitada i immoral\u201d explica Vict\u00f2ria Planas, cap d\u2019Acci\u00f3 Humanit\u00e0ria i Emerg\u00e8ncia del Fons Catal\u00e0.<\/strong><\/p>\n

\n

Discriminaci\u00f3 i racisme<\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s hi ha un tracte diferencial entre crisis humanit\u00e0ries, sin\u00f3 entre la poblaci\u00f3 resident a un mateix pa\u00eds, tal com es va poder veure els primers dies de l\u2019\u00e8xode a Ucra\u00efna. Hi havia persones racialitzades residents al pa\u00eds que no rebien la mateixa atenci\u00f3 que la poblaci\u00f3 no racialitzada durant l\u2019evacuaci\u00f3. \u201cUn cop m\u00e9s el tractament diferencial es fa cruelment patent, posant el focus en el factor racial\u201d apunta Vict\u00f2ria Planas, \u201cel sistema de protecci\u00f3 per a les persones que fugen de la guerra \u00e9s racista\u201d.<\/strong><\/p>\n

El mateix indica Musa (nom fictici per preservar la seva privacitat), un estudiant nigeri\u00e0 resident a Ucra\u00efna que va marxar a B\u00e8lgica quan va esclatar la guerra. Musa declara que, tot i haver pogut viatjar, \u201cla gent amb passaport ucra\u00efn\u00e8s t\u00e9 m\u00e9s oportunitats i prioritat que les que tenim perm\u00eds de resid\u00e8ncia com jo, que generalment s\u00f3n d’or\u00edgen afric\u00e0, indi… <\/strong>Estem esperant a veure si podem rebre el mateix tracte perqu\u00e8 tamb\u00e9 venim d\u2019Ucra\u00efna i tenim un document legal que ho demostra\u201d.<\/p>\n

La protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 refugiada ucra\u00efnesa \u00e9s motiu de celebraci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s important aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per prendre consci\u00e8ncia de les raons que porten als governs a donar una resposta o una altra davant les crisis humanit\u00e0ries.<\/strong> \u201cHaurem de reflexionar sobre per qu\u00e8 ens interpel\u00b7la m\u00e9s el patiment d\u2019unes persones o unes altres i mostrem m\u00e9s o menys solidaritat en funci\u00f3 de l\u2019origen de les persones\u201d, diu Dilara Ekmen des de la CCAR, \u201ci en aquest sentit caldr\u00e0 identificar quin rol hi juguen mitjans de comunicaci\u00f3 i governs quan en unes situacions creen i reprodueixen narratives criminalitzadores de la solidaritat i en altres les celebren.\u201d<\/strong><\/p>\n

\n

Imatge de portada: Maria.ipunt <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La resposta d\u2019Europa amb els refugiats ucra\u00efnesos treu a la llum la falta de voluntat pol\u00edtica per acollir poblaci\u00f3 d’altres nacionalitats<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":47782,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[867],"tags":[],"pais-per-projecte":[],"class_list":["post-47146","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"acf":[],"lang":"ca","translations":{"ca":47146},"pll_sync_post":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47146","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47146"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47146\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47782"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47146"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47146"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47146"},{"taxonomy":"pais-per-projecte","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/pais-per-projecte?post=47146"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}