{"id":47306,"date":"2020-08-07T00:00:00","date_gmt":"2020-08-07T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/fonscatala.org\/enfortir-la-llengua-es-enfortir-la-nostra-cultura-la-nostra-historia-i-la-nostra-identitat\/"},"modified":"2024-04-19T10:18:16","modified_gmt":"2024-04-19T10:18:16","slug":"enfortir-la-llengua-es-enfortir-la-nostra-cultura-la-nostra-historia-i-la-nostra-identitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fonscatala.org\/enfortir-la-llengua-es-enfortir-la-nostra-cultura-la-nostra-historia-i-la-nostra-identitat\/","title":{"rendered":"\u201cEnfortir la llengua \u00e9s enfortir la nostra cultura, la nostra hist\u00f2ria i la nostra identitat\u201d"},"content":{"rendered":"

El 9 d’agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles ind\u00edgenes<\/strong>, un dia per seguir reivindicant els drets dels pobles originaris d’arreu del m\u00f3n. Una manera de defensar les arrels i la identitat dels pobles ind\u00edgenes \u00e9s defensant la seva llengua.<\/strong> Amb aquest objectiu neix l’Acad\u00e8mia formal de la llengua miskita<\/strong>, un projecte que pret\u00e9n convertir-se en referent per a tota la poblaci\u00f3 ind\u00edgena parlant d’aquesta llengua. La comunitat miskita viu actualment a la costa Carib de Nicaragua i Hondures i l’Acad\u00e8mia s’implementar\u00e0 al municipi de Puerto Cabezas (Nicaragua). El Fons Catal\u00e0 fa anys que d\u00f3na suport a la creaci\u00f3 de l’Acad\u00e8mia que compta amb la cooperaci\u00f3 de l’Ajuntament de Vilafranca del Pened\u00e8s<\/strong>, ciutat a la qual estan agermanats.<\/p>\n

Per con\u00e8ixer una mica m\u00e9s aquest projecte parlem amb quatre dels seus impulsors al territori: Javier Vicente<\/strong>, director de l’escola Normal de Puerto Cabezas; Elba Tilleth<\/strong>, docent de la mateixa escola; David Paterson<\/strong>, docent de la Universidad de las Regiones Aut\u00f3nomas de la Costa Caribe i delegat del ministeri d’educaci\u00f3; i Liza Lindo<\/strong>, t\u00e8cnica de cooperaci\u00f3 de l’alcaldia de Puerto Cabezas.<\/p>\n

\"reuni\u00f3<\/p>\n

Per contextualitzar, qui s\u00f3n els miskitus, quin \u00e9s el seu origen i on viuen?<\/strong><\/p>\n

Javier: <\/strong>Els miskitus s\u00f3n un grup \u00e8tnic que viu a Nicaragua, a les regions aut\u00f2nomes del Carib Nord i Sud, i tamb\u00e9 hi ha una part a Hondures. Tot i viure a un altre pa\u00eds, els miskitus d’Hondures conserven les mateixes tradicions, cultura i idioma tradicionals. M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes zones, no es coneix l’exist\u00e8ncia de miskitus a altres parts del territori. L’idioma dels miskitus \u00e9s la llengua miskita, actualment parlada per m\u00e9s de 180.000 persones<\/strong>. Tenim un sistema educatiu propi, el subsistema educatiu auton\u00f2mic regional<\/strong>. Parlem d’autonomies perqu\u00e8 a Nicaragua, la regi\u00f3 aut\u00f2noma del Carib t\u00e9 el seu propi govern aut\u00f2nom, un govern dirigit pels pobles ind\u00edgenes que habiten la Costa Carib. Els grups ind\u00edgenes estan distribu\u00efts per territoris, i cada territori tamb\u00e9 t\u00e9 el seu propi govern: els governs territorials ind\u00edgenes.<\/strong><\/p>\n

Com sorgeix la idea de crear una Acad\u00e8mia de la llengua miskita?<\/strong><\/p>\n

Liza: <\/strong>El projecte de l’Acad\u00e8mia t\u00e9 dos moments clau. Un primer moment va ser en 2014, quan vam viatjar a Vilafranca del Pened\u00e8s per presentar la idea de projecte i aconseguir fons. En aquell moment hi havien persones diferents implicades i els principals impulsors eren savis de la llengua miskita. En els inicis vam tenir molts problemes organitzatius, ja que ten\u00edem persones amb molt de coneixement de la llengua miskita per\u00f2 ens mancava la part m\u00e9s t\u00e8cnica. A Barcelona hav\u00edem conegut a Matilde Mart\u00ednez una gran experta de les lleng\u00fces ind\u00edgenes. Amb totes les dificultats que ten\u00edem vam decidir trucar-li i, junt amb una altra companya, Lucile Nussbaum, i el Fons Catal\u00e0, ens van acompanyar al territori i assessorar per poder resoldre els problemes organitzatius. Vam contactar amb diferents professors de les universitats per trobar gent que s’impliqu\u00e9s en el projecte, en aquest moment s’hi va sumar el professor Miguel Urbina, que ha estat part medul\u00b7lar de la iniciativa<\/strong> fins fa uns mesos, que va morir. El professor Urbina va decidir seguir buscant gent jove pel projecte, com el professor David i el professor Javier, i aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a el segon moment clau de l’Acad\u00e8mia, on ens trobem ara. Hem creat un equip petit impulsor<\/strong>, format per professors de les universitats i de l’escola Normal (escola de formaci\u00f3 per a docents), ens organitzem en assemblea, on participen m\u00e9s de 60 persones<\/strong>, i a trav\u00e9s de diversos grups de treball<\/strong> que tracten diferents tem\u00e0tiques.<\/p>\n

“Ha de donar l’oportunitat a les generacions futures de con\u00e8ixer millor la seva llengua, la seva cultura i les seves arrels”<\/h1>\n

En qu\u00e8 consisteix el projecte? Que s’ha fet fins ara i quines s\u00f3n les perspectives de futur?<\/strong><\/p>\n

David: <\/strong>El primer pas d’aquesta segona etapa que comentava la companya Liza ha estat recopilar tots els documents escrits en llengua miskita <\/strong>i crear una base de dades documental. Tamb\u00e9 estem creant una p\u00e0gina web per poder compartir amb la comunitat tots els nostres aven\u00e7os i l’arxiu documental creat. Finalment, estem fent tr\u00e0mits m\u00e9s jur\u00eddics i administratius, per tal de legalitzar-la. El nostre somni no era nom\u00e9s crear aquesta base de dades que ja tenim, sin\u00f3 que va molt m\u00e9s enll\u00e0, volem tocar molts altres aspectes. Per aquest motiu, estem treballant per \u00e0rees que tracten la cultura, la hist\u00f2ria, la literatura, rescat de documents hist\u00f2rics,<\/strong> etc. Un dels aspectes m\u00e9s importants que tenim entre mans \u00e9s la part normativa de la llengua<\/strong>. La llengua miskita \u00e9s principalment oral, per tant la gram\u00e0tica, ortografia, sintaxi no estan regulades ni normalitzades. A m\u00e9s, hi ha moltes paraules en des\u00fas que s’haurien de recuperar i altres paraules que s’han d’inventar per denominar certs objectes que no tenen nom en llengua miskita, especialment tot el relacionat amb les noves tecnologies. En definitiva, amb aquesta Acad\u00e8mia volem aconseguir fer un recull de tot el que tingui a veure amb la hist\u00f2ria i la cultura miskita<\/strong> i normalitzar la llengua per tal d’enfortir-la.<\/p>\n

Elba: <\/strong>En tot aquest proc\u00e9s, tamb\u00e9 compartim coneixements amb els companys miskitos de la part d’Hondures, perqu\u00e8 a vegades hi ha algunes variants. Els nostres estudis i la normalitzaci\u00f3 de la llengua que estem desenvolupant s’ha d’adaptar a totes les persones que parlen la llengua miskita. Enfortir la llengua \u00e9s enfortir la nostra cultura, la nostra hist\u00f2ria i la nostra identitat.<\/strong> Fa molts anys que lluitem per aquest projecte i ara estem comen\u00e7ant a aconseguir aquest somni. \u00c9s una llavor que ha de donar l’oportunitat a les generacions futures de con\u00e8ixer millor la seva llengua, la seva cultura i les seves arrels<\/strong>, i puguin comptar amb tots els materials necessaris per aconseguir-ho.<\/p>\n

\"reuni\u00f3<\/p>\n

“La llengua miskita \u00e9s una llengua viva. Perqu\u00e8 nosaltres, com a poble originari, existim”<\/h1>\n

Qu\u00e8 aporta l’acad\u00e8mia i com impacta en la comunitat?<\/strong><\/p>\n

David: <\/strong>L’Acad\u00e8mia ens ha de servir per normalitzar la llengua, a trav\u00e9s de la documentaci\u00f3 que estem recopilant i la pr\u00f2pia llengua oral. Nosaltres impulsem un model d’educaci\u00f3 regional biling\u00fce, \u00e9s a dir, ensenyem a les escoles la llengua miskita i altres lleng\u00fces ind\u00edgenes com a primera llengua.<\/strong> Aix\u00f2 passa nom\u00e9s a prim\u00e0ria, perqu\u00e8 no comptem amb els documents curriculars per a la resta de cursos. Amb la normalitzaci\u00f3 de la llengua, podrem comptar amb aquests documents i transcendir l’ensenyament de la llengua materna tamb\u00e9 a l’educaci\u00f3 secund\u00e0ria, que ens permetr\u00e0 desenvolupar un sistema educatiu intercultural biling\u00fce complet. Aquest projecte contribueix a restituir els drets dels pobles ind\u00edgenes que, any rere any, no hem tingut l’oportunitat de rebre una educaci\u00f3 completa en la nostra llengua<\/strong>. El meu comprom\u00eds \u00e9s aportar tot el que pugui per a que la llengua miskita pugui seguir funcionant molts anys, perqu\u00e8 \u00e9s una llengua viva. Perqu\u00e8 nosaltres, com a poble originari, existim.<\/p>\n

Javier:<\/strong> Com comentava el company David, a l’escola participen estudiants de diferents grups \u00e8tnics, amb les seves respectives lleng\u00fces maternes. Ens podem trobar aules amb m\u00e9s de 4 grups i lleng\u00fces diferents. Els mestres estem per servir i atendre la realitat i les necessitats de cada estudiant. En aquest sentit, la llengua \u00e9s el mitj\u00e0 fonamental per a la conviv\u00e8ncia, la comunicaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de l’estudiant<\/strong>, la base de tot aix\u00f2 \u00e9s la llengua de cada poble. L’Acad\u00e8mia \u00e9s un somni per a la nostra comunitat, per enfortir la identitat miskita<\/strong> i poder comptar amb un model educatiu propi aferrat a la nostra cultura i la nostra llengua.<\/p>\n

A quines amenaces s\u2019enfronta la comunitat de miskitus?<\/strong><\/p>\n

David:<\/strong> Com a grup minoritari, la nostra llengua est\u00e0 permanentment amena\u00e7ada, ja que si nosaltres mateixos no enfortim la llengua, ens bombardegen constantment amb influ\u00e8ncies d’altres lleng\u00fces majorit\u00e0ries i aix\u00f2 podria acabar amb la llengua miskita<\/strong> i, per tant, amb part de les nostres arrels.<\/p>\n

Liza: <\/strong>Actualment la llengua miskita agafa molts pr\u00e9stecs de l’angl\u00e8s i l’espanyol. A l’aula, per exemple, el fet que hi hagi diferents lleng\u00fces maternes fa que acabi predominant la llengua majorit\u00e0ria per facilitar la comunicaci\u00f3. A m\u00e9s, moltes persones joves agafen paraules de l’angl\u00e8s o l’espanyol i les “miskititzen”, en part perqu\u00e8 sovint no compten amb una paraula en llengua miskita per denominar segons quins objectes. Aix\u00f2 fa perillar la nostra llengua.<\/p>\n

Elba:<\/strong> Una altra amena\u00e7a \u00e9s que molts mestres v\u00e9nen a donar classe a escoles biling\u00fces havent rebut una educaci\u00f3 monoling\u00fce en llengua majorit\u00e0ria, per tant, no coneixen la t\u00e8cnica ni la metodologia que implica un model biling\u00fce<\/strong> i acaben ensenyant principalment en espanyol. Un altre problema ve derivat dels colons que venen i s’estableixen en la comunitat, perqu\u00e8 una vegada fan vida aqu\u00ed, es comuniquen i ensenyen en espanyol als seus fills. Tot aix\u00f2 afecta de manera negativa la nostra llengua.<\/strong> L’Acad\u00e8mia tamb\u00e9 t\u00e9 com a objectiu capacitar i acompanyar els mestres<\/strong> perqu\u00e8 puguin ensenyar la llengua miskita de manera correcta i comptin amb materials ben treballats per poder desenvolupar la seva feina. Tenim un gran repte al davant. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Acad\u00e8mia formal de la llengua miskita \u00e9s un projecte que pret\u00e9n convertir-se en referent per a tota la poblaci\u00f3 ind\u00edgena que la parla<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":48133,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"pais-per-projecte":[],"class_list":["post-47306","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicat"],"acf":[],"lang":"ca","translations":{"ca":47306},"pll_sync_post":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47306"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47306\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48133"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47306"},{"taxonomy":"pais-per-projecte","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/pais-per-projecte?post=47306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}