El viatge d’Itza<\/a>“, que s’ha estrenat recentment, que parla de la teva hist\u00f2ria i exili de Nicaragua. Com t\u2019has sentit veient el documental?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\nVeure el documental i veure a l\u2019Itza que acabava d’arribar aqu\u00ed va ser impactant. Estava passant molts estralls pel que vaig viure. S\u00f3n 3 anys que vaig viure sota repressi\u00f3 i persecuci\u00f3, i va ser dif\u00edcil. Veure\u2019l em va tocar, i se’m va regirar de nou a l\u2019est\u00f3mac el qu\u00e8 creia que estava en calma. Per\u00f2 crec que tamb\u00e9 \u00e9s necessari tenir aquestes rebolcades de realitat: veure d’on venim, tot el que vaig passar fins a arribar aqu\u00ed, i el que queda encara. Veure aquesta primera part em va fer venir ganes de continuar la segona part. Tal com manifestava al documental, per a mi el m\u00e9s important s\u00f3n els nicarag\u00fcencs que estan en l’exili, i els que estan m\u00e9s prop de Nicaragua. Viuen en mis\u00e8ria en comparaci\u00f3 amb les persones que tenim el privilegi de migrar a Europa o als Estats Units<\/strong>, o a qualsevol altre pa\u00eds on mitjanament es poden tenir millors condicions de vida.<\/p>\n\n\n\n\n- Per qu\u00e8 creus que \u00e9s important fer una segona part a Costa Rica?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Per a mi, a aquest documental li falta la xutada de realitat que es viu a Costa Rica. Molta gent es va haver de deixar enrere tots els seus b\u00e9ns, est\u00e0 comen\u00e7ant de zero i ha de continuar lluitant<\/strong>. Molts s\u00f3n persones grans i ja no poden accedir a una pensi\u00f3 perqu\u00e8 ja no s\u00f3n nicarag\u00fcencs legalment. Altres tenen treballs precaris per poder pagar una habitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\n- Tu tamb\u00e9 vas haver de comen\u00e7ar de zero a Barcelona. Com va ser el proc\u00e9s d’adaptar-te a una nova vida aqu\u00ed?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
A l’inici va ser molt dur. Encara que jo no soc exiliada pol\u00edtica legalment a Espanya, perqu\u00e8 tinc papers espanyols. Per\u00f2 la condici\u00f3 d’exili \u00e9s no poder tornar al meu pa\u00eds per haver exigit llibertat.<\/strong> Encara que el m\u00e9s dur \u00e9s no saber qu\u00e8 fer en cap sentit. Una no t\u00e9 amics, no coneix a molta gent… \u00c9s dif\u00edcil saber cap a on dirigir-te. El m\u00e9s dif\u00edcil dels primers mesos va ser que vaig voler fer moltes coses per reparar el que em van treure, com intentar estudiar. Vaig intentar fer estudis de Turisme aqu\u00ed a Barcelona, vaig demanar una beca i al final no me la van donar. Entrar en una Universitat d’aqu\u00ed no \u00e9s el mateix que a Nicaragua, on pagava 20 d\u00f2lars a l’any. Aquest va ser el primer cop: el canvi dels preus, de com la vida \u00e9s tan cara per al que a un li van ensenyar que era accessible, com l’educaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\nUna altra dificultat per al dia a dia va ser el catal\u00e0. Jo no el parlava i, encara que el meu pare era catal\u00e0 i sempre l\u2019entenia molt b\u00e9, sempre em va faltar alguna cosa per internar parlar-lo. A l’inici era un tema pel qual sentia que tenia menys acc\u00e9s a moltes coses pel fet de no parlar-lo.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, al final, crec que vaig tenir el privilegi de tenir fam\u00edlia aqu\u00ed, que s\u00f3n els que em van ajudar i em van donar una casa. En canvi, hi ha molta gent que arriba i no t\u00e9 ni un espai on quedar-se. D’una banda, aix\u00f2 em feia sentir b\u00e9, per\u00f2 de l’altre vivia cada dia amb el rancor de no poder tornar al meu pa\u00eds. Jo volia migrar algun dia, per\u00f2 mai em vaig imaginar que hauria de ser for\u00e7osament.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n- Tu vas cr\u00e9ixer a Nicaragua, creient en el sandinisme i en la Revoluci\u00f3 Popular Sandinista de 1979. Per qu\u00e8 un moviment que va il\u00b7lusionar a tanta gent ha acabat convertint-se en un r\u00e8gim autoritari? Qu\u00e8 creus que va fallar?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Jo crec que va haver-hi diversos errors partint del mateix proc\u00e9s revolucionari. Per a mi, el sandinisme, o la mateixa Revoluci\u00f3, es remunta a molt abans de 1979. Quan Augusto C\u00e9sar Sandino veritablement va lluitar en les batalles. Era un home que s\u00ed que creia en totes aquestes teories marxistes i comunistes, de com ha de ser l’ideal d’esquerres, del socialisme i del progr\u00e9s. Per\u00f2 crec que el problema est\u00e0 quan cadascuna de les persones que estan en el poder posen els seus objectius personals per sobre del b\u00e9 d’un pa\u00eds i una naci\u00f3. Per a mi, durant la mateixa guerra va haver-hi moltes coses que se li va permetre fer al Frente Sandinista de Liberaci\u00f3n Nacional (FSNL)<\/em> que van ser tapades i ning\u00fa ho recorda. I avui dia tenim totes aquestes ferides que estem carregant. Al partit se li va permetre que prengu\u00e9s el poder de tot l’Estat: des del poder policial a l’electoral. No hi va haver democr\u00e0cia en cap moment, potser a la constituci\u00f3 de Nicaragua. Per\u00f2 el Frente<\/em> es va encarregar de modificar-la. <\/strong>Tenien a cadascun dels llocs on es prenien decisions, en el 70%, a gent sandinista que votava per les lleis sandinistes. La manipulaci\u00f3 del poder.<\/p>\n\n\n\nAmb tot, una tamb\u00e9 es q\u00fcestiona: \u201cEn qu\u00e8 vaig estar creient tot aquest temps\u201d? Aquest \u00e9s el problema que tenim ara. Vam creure en ideals, en all\u00f2 que va ser l’esquerra ideal, per\u00f2 la realitat \u00e9s totalment oposada. Sabem que aix\u00f2 no ens agrada. Tenim l’exemple de Cuba, Nicaragua i Vene\u00e7uela, que s\u00f3n tres pa\u00efsos on l’esquerra s’ha mantingut fort, per\u00f2 a base d’una dictadura i pr\u00e0ctiques antidemocr\u00e0tiques. No es pot ser d’esquerres si no hi ha llibertat pol\u00edtica ni democr\u00e0cia ni tot el que aquesta esquerra promulga<\/strong>. De res serveix tenir educaci\u00f3 o salut p\u00fablica si \u00e9s tot precari.<\/p>\n\n\n\n\n- Com veus el futur a Am\u00e8rica Llatina amb la crisi de l’esquerra i dels moviments progressistes a la regi\u00f3?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Jo espero que les futures generacions puguem reivindicar aquesta esquerra i tot aix\u00f2 que veritablement \u00e9s l’esquerra: que pugui haver-hi progr\u00e9s i puguem canviar el nostre pa\u00eds. Per\u00f2 cal eliminar la dictadura i les \u201cm\u00f2mies\u201d pol\u00edtiques. Necessitem el pensament dels joves. Voldria veure que s’organitzessin m\u00e9s moviments d’esquerres a Llatinoam\u00e8rica, que no sols fossin els moviments feministes o de defensa dels pobles ind\u00edgenes.<\/strong> S\u00f3n moviments socials i s\u00f3n la base social de l’esquerra, per\u00f2 si deixem a aquesta base sola i no creem alternatives reals pol\u00edtiques no vencerem a aquest gran monstre, que \u00e9s els Estats Units. Perqu\u00e8 jo tampoc crec que la soluci\u00f3 sigui vendre’ns a aquest taur\u00f3.<\/p>\n\n\n\n\n- Al llarg de la hist\u00f2ria, altres pa\u00efsos han impulsat processos de just\u00edcia transicional o acords de pau per abordar els crims del passat i reconstruir la democr\u00e0cia. Creus que Nicaragua podria seguir un cam\u00ed similar en el futur? Quines condicions creus que serien necess\u00e0ries per fer-ho possible?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
Primer, \u00e9s necessari fer un proc\u00e9s de reparaci\u00f3 hist\u00f2rica i que s’assumeixi, tamb\u00e9 per part del Frente<\/em>, el mal que ha fet. El bo i el dolent. No es pot continuar explicant la hist\u00f2ria nom\u00e9s del que \u00e9s bo perqu\u00e8 durant el sandinisme tamb\u00e9 es van sotmetre a moltes comunitats ind\u00edgenes, per part de militars sandinistes, a canvi de territori. Tamb\u00e9 s\u00f3n culpables que moltes comunitats estiguin desvinculades.<\/p>\n\n\n\nPer\u00f2 perqu\u00e8 es doni aix\u00f2, primer hem de tenir un espai segur. Per\u00f2 a Costa Rica hi ha molta gent infiltrada, i hi ha gent que est\u00e0 amena\u00e7ada dins del pa\u00eds.<\/strong> \u00c9s important generar espais per a la construcci\u00f3 de qu\u00e8 volem canviar a Nicaragua i per a la reparaci\u00f3 hist\u00f2rica<\/strong>. Perqu\u00e8 els nicarag\u00fcencs puguem decidir de quina manera volem construir aix\u00f2, en quines condicions pol\u00edtiques, i de qui volem ajuda i suport. Fins ara tot han estat promeses a l’aire. S’han constru\u00eft coses intangibles, que no es veuen.<\/p>\n\n\n\nI despr\u00e9s, tenir la disposici\u00f3 pol\u00edtica de totes les persones que estiguin involucrades en moviments socials en defensa de Nicaragua: asseure’ns i no diluir de nou en temes que no s\u00f3n per construir una democr\u00e0cia o un proc\u00e9s de pau. Cal posar-se un calendari sobre qu\u00e8 parlar. Si no, passar\u00e0 igual que el 2018 o 2019, on tothom volia ser escoltat a la vegada. No som una oposici\u00f3 s\u00f2lida. No hem d’estar tots en un sol moviment o partit, per\u00f2 hem d’estar d’acord en quin \u00e9s l’objectiu: que treguin a Ortega i es construeixin condicions per a la democr\u00e0cia a Nicaragua. Jo crec que ens perdem amb \u201cajudes\u201d per la falta de claredat pol\u00edtica de l’oposici\u00f3. Hem de construir una proposta de canvi que enamori als nicarag\u00fcencs, i que no sigui vendre’ns al gran capital. No vull que el meu pa\u00eds es converteixi en un pa\u00eds dominat per grans empreses. Perdrem el verd, l’ambient i la cultura.<\/p>\n\n\n\n
Cal tornar a posar-ho en l’agenda. Fer-nos sentir que nosaltres treballem en pro de Nicaragua. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que s’anir\u00e0 construint. No es donar\u00e0 d’un dia per l\u2019altre. La revoluci\u00f3 va durar deu anys de lluita.<\/p>\n\n\n\n
\n- Aquesta desvinculaci\u00f3 pol\u00edtica entre les generacions m\u00e9s joves s’est\u00e0 donant a Europa, juntament amb l’augment dels discursos populistes i d’extrema dreta. Sumat a aix\u00f2, fa uns mesos es va publicar una enquesta<\/a> anunciant que, a l’Estat espanyol, 1 de cada 4 homes d’entre 18 i 26 anys (Generaci\u00f3 Z) considera que \u201cen algunes circumst\u00e0ncies\u201d, l’autoritarisme pot ser preferible al sistema democr\u00e0tic. Qu\u00e8 els diries a aquests joves?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
El primer que els hi diria \u00e9s que intentin parlar o acostar-se a persones que han viscut sota una dictadura i que els expliquin qu\u00e8 \u00e9s viure sota un sistema dictatorial. Creure que es pot viure sota un model autoritari sense estar-lo vivint\u2026 no \u00e9s res comparat amb la realitat. Penso que aquests joves volen no haver de pensar per si mateixos en com construir el seu futur, sin\u00f3 que alg\u00fa ho faci per ells.<\/strong> Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una dictadura<\/strong>. Qui est\u00e0 al poder decidir\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s el que li beneficia a ell i a la seva fam\u00edlia, no el qu\u00e8 \u00e9s millor pel poble. Aix\u00f2 \u00e9s un r\u00e8gim dictatorial, i aquest no \u00e9s el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\nEl sistema que crea el govern quan un viu sota una dictadura s\u00f3n els carrers plens de policia, la gent plena de por, no pots tenir la bandera a casa teva, hi ha coses que has de parlar-les en veu baixa\u2026 Tampoc hi ha condicions jur\u00eddiques per ning\u00fa. Tots aquests joves no saben qu\u00e8 \u00e9s passar per situacions dures o dif\u00edcils. Almenys les condicions que tenim a Llatinoam\u00e8rica amb les dictadures \u00e9s que es treballa molt fort i es guanya molt poc. Guanyem 300 \u20ac al mes. I amb aix\u00f2 qu\u00e8 fem? La moneda est\u00e0 molt inflada. Jo els convidaria que anessin a aquests pa\u00efsos a viure amb aquestes comunitats, no com a turistes.<\/p>\n\n\n\n
Un no pot dir que li agradaria viure sota una dictadura quan venim milers de milions de persones migrant per viure sota dictadures<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n\n- Per qu\u00e8 creus que es dona aix\u00f2?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
La generaci\u00f3 Z, en la qual m’incloc, hem d’intentar ser m\u00e9s pol\u00edtics. Som una generaci\u00f3 que s’ha desvinculat molt del pensament pol\u00edtic, de formar part dels moviments socials i ser part de la construcci\u00f3 d’alguna cosa.<\/strong> No s\u00e9 si \u00e9s l’arribada del m\u00f2bil i les xarxes socials que han fet m\u00e9s mandrosa la vida, i estar desvinculat de la realitat\u2026 per\u00f2 tot all\u00f2 que ens fa b\u00e9 no s\u00f3n les lluites socials ni veure el fruit de qu\u00e8 es va poder aconseguir perqu\u00e8 avui puguem viure sota aquestes condicions.<\/p>\n\n\n\nEls espanyols ja saben qu\u00e8 va ser viure en una dictadura i no era bonic. \u00c9s trist pensar aix\u00ed, en lloc de dir: em comprometr\u00e9 en la lluita social i en aconseguir millors condicions de vida al meu espai. Em dol veure com hi ha temes aqu\u00ed molt forts, com l’habitatge, per\u00f2 no hi ha tant de moviment social.<\/strong> Molts dels que estem mobilitzats som persones migrants que hem viscut en condicions absurdes als nostres pa\u00efsos. \u00c9s un tema que aqu\u00ed tamb\u00e9 ens afecta. Cal revisar cap a on volem anar… No serveix de res que nosaltres lluitem per sortir d\u2019una dictadura quan en aquest lloc del m\u00f3n volen entrar en una. \u00c9s una dissociaci\u00f3 absurda.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Itza L\u00f3pez \u00e9s nicarag\u00fcenca i fa 4 anys que viu a Barcelona exiliada per participar el 2018 en manifestacions per […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":55080,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1004],"tags":[],"pais-per-projecte":[943,905],"class_list":["post-55082","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista","pais-per-projecte-costa-rica","pais-per-projecte-nicaragua"],"acf":[],"lang":"ca","translations":{"ca":55082,"es":55077},"pll_sync_post":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55082","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55082"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55082\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":55095,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55082\/revisions\/55095"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media\/55080"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55082"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55082"},{"taxonomy":"pais-per-projecte","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/pais-per-projecte?post=55082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}