{"id":55168,"date":"2025-03-20T08:33:38","date_gmt":"2025-03-20T08:33:38","guid":{"rendered":"https:\/\/fonscatala.org\/?p=55168"},"modified":"2025-03-20T08:33:38","modified_gmt":"2025-03-20T08:33:38","slug":"gloria-cuartas-per-avancar-en-la-construccio-de-la-pau-ho-haviem-de-fer-sense-armes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fonscatala.org\/gloria-cuartas-per-avancar-en-la-construccio-de-la-pau-ho-haviem-de-fer-sense-armes-2\/","title":{"rendered":"Gloria Cuartas: \u201cPer avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 de la pau ho hav\u00edem de fer sense armes\u201d"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Tot i l\u2019horror viscut, la gent continua dirigint-se a ella com \u201cl\u2019alcaldessa\u201d. Gloria Cuartas actualment dirigeix la Unitat d\u2019Implantaci\u00f3 dels Acords de Pau a Col\u00f2mbia, i recentment ha estat nomenada directora de la Unitat per a les V\u00edctimes. Va ser alcaldessa d\u2019Apartad\u00f3 de 1995 a 1997. \u00c9s llicenciada en Treball Social i s&#8217;ha especialitzat en Geografia Pol\u00edtica. Recentment, ha fet una gira per Barcelona convidada pel Fons Catal\u00e0, on va oferir la pon\u00e8ncia inaugural de la Nit del Fons 2025.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Durant el teu per\u00edode com a alcaldessa d&#8217;Apartad\u00f3, com afectava el conflicte a Col\u00f2mbia a aquest territori?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Col\u00f2mbia venia d&#8217;una negociaci\u00f3 amb les antigues FARC, enmig de totes les que s&#8217;han intentat. Aix\u00f2 havia desencadenat en un partit pol\u00edtic: la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica. Aquest partit havia mostrat una proposta de treballar la salut i l&#8217;educaci\u00f3 i els projectes econ\u00f2mics d&#8217;una manera alternativa, <strong>com una proposta antihegem\u00f2nica al model capitalista a Col\u00f2mbia trenta anys enrere<\/strong>. Aix\u00f2 va generar un xoc d&#8217;interessos entre els grans empresaris bananers, ja que es partia m\u00e9s des del vessant petit, d&#8217;ajuntar comunitats pageses, obrers\u2026 i s&#8217;estava mostrant que era possible la cura ambiental, desenvolupar propostes com els <strong>Municipis Associats del\u00a0Urab\u00e1\u00a0(amb sigles,\u00a0MADU),<\/strong> etc. Aix\u00f2 feia una\u00a0plantejament\u00a0del territori molt potent que va generar tensions.<\/p>\n\n\n\n<p>Es va aprofundir la mort en aquesta regi\u00f3 on hi havia pres\u00e8ncia de la guerrilla, les antigues FARC, i diversos fronts, amb grups paramilitars que mai han estat grups ocasionals o que van arribar a defensar-se de la guerrilla. Va ser una proposta que es va mantenir i es mant\u00e9 com a part de l&#8217;enemic intern. <strong>La visi\u00f3 que els Estats Units han tingut amb el continent per a mantenir als moviments socials, als sindicats\u2026 com una sospita que aix\u00f2 arriba a desestabilitzar els seus processos. <\/strong>Es desencadena m\u00e9s la mort cap a la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica: massacres, desaparicions, violacions\u2026 Per\u00f2 a la regi\u00f3 no sols hi havia aquest proc\u00e9s pol\u00edtic, sin\u00f3 que en els anys noranta tamb\u00e9 s&#8217;havien generat processos amb altres guerrilles (el M-19). Col\u00f2mbia havia tingut l&#8217;experi\u00e8ncia del Moviment Armat\u00a0Quint\u00edn\u00a0Llepa, que \u00e9s de pobles ind\u00edgenes; i a l&#8217;Urab\u00e1, amb un dels ex\u00e8rcits guerrillers m\u00e9s forts, el\u00a0EPL, que es va passar al proc\u00e9s pol\u00edtic com a Esperan\u00e7a, Pau i Llibertat. Aquesta din\u00e0mica de tensi\u00f3, de disputes territorials i de narcotr\u00e0fic porten al genocidi de la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n<p>Enmig de tota aquesta adversitat jo treballava a la regi\u00f3 i el bisbe d&#8217;aleshores, monsenyor Isa\u00edas Duarte\u00a0Cancino, proposa un acord pol\u00edtic econ\u00f2mic i les organitzacions els partits perqu\u00e8 tinguessin el que es coneix com a consens Unitat per la Pau. En principi va ser aquesta la utopia: tractar de mantenir una nova alian\u00e7a. Acceptem, jo vaig participar, per\u00f2 els candidats van ser assassinats i em vaig quedar sola. Despr\u00e9s vam entendre que aix\u00f2 era un acord que el pacte no permetia la diversitat, i que <strong>aquest pacte el que estava fent era per la via de la mort i per la via dels assenyalaments, utilitzar la democr\u00e0cia o els processos democr\u00e0tics per eliminar els contraris.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>A quins reptes vas haver d&#8217;enfrontar-te com a dona per a liderar un context d&#8217;aquelles caracter\u00edstiques?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Al mes d&#8217;haver arribat a l&#8217;alcaldia, l&#8217;1 de gener de 1995, arribem en una condici\u00f3 que portava dues agendes: l&#8217;agenda p\u00fablica, que parlava de pau; i l&#8217;agenda privada, on sectors pol\u00edtics a escala local-nacional-internacional venien a eliminar el proc\u00e9s. Aix\u00f2 va ser una reflexi\u00f3 posterior. Van ser tres anys en qu\u00e8 calia prendre una decisi\u00f3: o aprofundir la mort i l&#8217;horror, o prendre diversos simb\u00f2lics. Com a alcaldessa, la meva decisi\u00f3 de dona va ser amb les organitzacions de v\u00edctimes, amb els militants d&#8217;esquerra, amb la joventut\u2026 Tenia 34 anys quan vaig arribar a aquesta responsabilitat, i el meu primer objectiu va ser no usar armes.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan vaig arribar a l&#8217;alcaldia, tot estava com un b\u00fanquer, per\u00f2 vaig retirar tots els escortes, la vigil\u00e0ncia, el carro blindat\u2026 i me&#8217;n vaig anar pels barris fins i tot sabent que hi havia pres\u00e8ncies militars de tots els grups. <strong>Per\u00f2 si intent\u00e0vem avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 de la pau ho hav\u00edem de fer sense armes, i amb una paraula incloent, podent entendre els problemes estructurals econ\u00f2mics, pol\u00edtics i socials i, abans de res, recuperar la dignitat humana.<\/strong> Lliurant un sol missatge que pogu\u00e9s arribar tamb\u00e9 als grups armats, per\u00f2 d&#8217;igual manera a les persones del poble: les mestres, els grups econ\u00f2mics i els empresaris, a la inf\u00e0ncia i la joventut\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>A mi els grups paramilitars no em deixaven construir f\u00edsicament, ni una carretera ni portar material per a construir una escola en una zona rural. No obstant aix\u00f2, crec que l&#8217;obra m\u00e9s gran no va ser material. Era molt dif\u00edcil pensar que simult\u00e0nia a la destrucci\u00f3 podr\u00edem construir f\u00edsicament. Per\u00f2 est\u00e0vem construint la millor obra: que els nens i nenes amb viv\u00e8ncies horroroses anessin creixent al poble trobant la possibilitat de crear solidaritats i ajudes per a protegir la joventut. F\u00e8iem una gran cura del que quedava de la vida.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Com podia implicar-se un municipi en la construcci\u00f3 de pau en aquells moments?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Vam treballar en un corredor educatiu. <strong>Enmig de les bombes, de l&#8217;assassinat, i de la por vam unir en un corredor educatiu el poble que tenia unes condicions econ\u00f2miques m\u00e9s o menys favorables, amb el poble de major sofriment<\/strong>. Port\u00e0vem a les nenes i els nens d&#8217;altres escoles als llocs on hi havia laboratori, en jornades d&#8217;intercanvi. Aix\u00f2 va implicar que vam haver d&#8217;arreglar les andanes perqu\u00e8 els nois poguessin circular, o la sembra d&#8217;arbres, perqu\u00e8 \u00e9s una zona de molta calor.<\/p>\n\n\n\n<p>A les aules, una altra tasca en la construcci\u00f3 de la pau \u00e9s ensenyar geografia i hist\u00f2ria amb un curr\u00edculum educatiu sobre coses que fins a aquest moment eren un misteri per als nens i nenes. Qu\u00e8 transita i arriba pel mar, qu\u00e8 hi ha sota la terra, quins van ser els pobles originaris\u2026 La meva professi\u00f3 era el treball social, i per aix\u00f2 vam comen\u00e7ar a preocupar-nos no nom\u00e9s per la pol\u00edtica social, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les transformacions econ\u00f2miques. Estudi\u00e0vem si hi havia or o carb\u00f3, quina implicaci\u00f3 tenia la serra\u2026 Aquest enclavament va ser el primer en el qual va arribar la colonitzaci\u00f3 espanyola. \u00c9s un punt molt important de la geopol\u00edtica, est\u00e0 davant de Panam\u00e0. La conca de l&#8217;Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic, el Tap del\u00a0Dari\u00e9n, t&#8217;uneix amb tots els pobles originaris.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La m\u00fasica, la pintura, el teatre i la poesia tamb\u00e9 es van convertir en una pedagogia pol\u00edtica<\/strong>, una alfabetitzaci\u00f3 per a despertar de la por a la gent. Amb els mestres i amb les persones encarregades de les juntes comunals vam treballar l&#8217;art com un mitj\u00e0 per a propiciar un lloc segur despr\u00e9s de la massacre. Recordo tota la cadena de professionals dels hospitals (metges, infermeres, auxiliars, porters, etc.) com atenien el mat\u00ed els carros de cossos, i a la tarda s&#8217;alternaven i treien temps per a anar a la Casa de l&#8217;Art a fer cer\u00e0mica, parlar, prendre un caf\u00e8, parlar sobre qu\u00e8 havia passat, etc.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre exemple \u00e9s la Comunitat de Pau de San Jos\u00e9 de&nbsp;Apartad\u00f3, una iniciativa dels supervivents per a defensar el dret al territori, el dret a l&#8217;aigua, el dret a la mem\u00f2ria i el dret a protegir l&#8217;ecosistema de la Serra de&nbsp;Abibe. <strong>Avui, aquesta comunitat, fa part del que hem anomenat la geografia de l&#8217;esperan\u00e7a.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La gent recorda aquesta \u00e8poca amb horror, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, em continuen dient \u201cl&#8217;alcaldessa\u201d. Entendre el valor pol\u00edtic, intel\u00b7lectual i decidit d&#8217;una autoritat local, que s&#8217;implica en les causes profundes d&#8217;un poble, et fa universal. L&#8217;alcalde no \u00e9s qui t\u00e9 el poder local, \u00e9s el mediador, el facilitador. Perqu\u00e8 el poder est\u00e0 a totes les escales. No pots decidir en un sol lloc com resoldre la guerra i aconseguir la pau. Per\u00f2\u00a0Apartad\u00f3\u00a0es va convertir en un espai revolucionari de l&#8217;art i l&#8217;esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Actualment, ets directora de la Unitat per a la Implementaci\u00f3 dels Acords de Pau. Com s&#8217;arriba a aquesta situaci\u00f3?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>L&#8217;arribada del president Gustavo\u00a0Petro\u00a0i Francia M\u00e1rquez despr\u00e9s de 200 anys d&#8217;una pol\u00edtica bipartidista i excloent, amb profunds biaixos pol\u00edtics, i evitant el moviment social i el pensament divers, <strong>ens ha portat a viure m\u00e9s de 40 processos de pau diferents a Col\u00f2mbia<\/strong>. Amb guerrilles, amb organitzacions socials, amb grups paramilitars que han entrat en processos de negociaci\u00f3\u2026 tots els esfor\u00e7os que es fan per la pau es necessiten. Encara que alguns descoratgen, s\u00f3n les bigues d&#8217;amarrament.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan es va signar el 2016 l&#8217;acord de pau amb les antigues FARC, ens vam unir gent de diferents parts del pa\u00eds. Es van identificar 75 corredors de sofriment. Vam comen\u00e7ar a fer un esfor\u00e7 de com reconstruir el pa\u00eds, treure les armes de la pol\u00edtica, avan\u00e7ar en canvis estructurals econ\u00f2mics i del model de desenvolupament, i en una pol\u00edtica de pau que davant la diversitat d&#8217;opinions es pugui construir aquest projecte de pa\u00eds. Es van plantejar <strong>6 grans punts que agafen la visi\u00f3 global de Col\u00f2mbia<\/strong>: la reforma integral, la participaci\u00f3 pol\u00edtica, la fi del conflicte i que els signants de pau passin a ser part de la vida del pa\u00eds, la substituci\u00f3 d&#8217;\u00fas il\u00b7l\u00edcit de cultiu, i l&#8217;acompanyament i seguiment al proc\u00e9s de pau. Aquests sis punts ens posen un comprom\u00eds unilateral de l&#8217;estat colombi\u00e0 per a arribar al 2031 i que les inversions nacionals i internacionals, i el treball intern, ens ajudin a tenir un fil de llum per activar les diferents escales de transformaci\u00f3 del pa\u00eds. \u00c9s d&#8217;una arquitectura molt complexa. Per\u00f2 moltes persones expertes i investigadores coincideixen que aquest acord t\u00e9 moltes esperances.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual? Quins s\u00f3n els principals reptes que s&#8217;han hagut d&#8217;abordar?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>El novembre de 2022, s&#8217;aprova la <strong>Llei de Pau Total <\/strong>amb la qual, com a govern, tenim un repte global d&#8217;acord amb les antigues guerrilles i repensar amb l&#8217;ELN els processos, juntament amb el Clan del Golf i altres grups paramilitars que han nascut dins de l&#8217;estat. Aix\u00f2 que dic \u00e9s una cosa molt pol\u00e8mica, perqu\u00e8 hi ha investigadors que diuen que s\u00f3n de fora. Per\u00f2 jo crec que estan a dins.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha un repte amb els joves que estan dins de <em>pandillas<\/em> i no poden ser qualificats de delinq\u00fcents. Han de formar part de l&#8217;establiment de just\u00edcia. I el president comen\u00e7a aquesta tasca, molt complicada, perqu\u00e8 <strong>ha tocat dialogar a la taula amb grups insurgents, on hi ha interessos de la m\u00e0fia, on tens for\u00e7a p\u00fablica que tamb\u00e9 s&#8217;ha enriquit amb el conflicte<\/strong>. En aquesta Llei de la Pau Total no hem arribat a un punt d&#8217;equilibri, per\u00f2 estem intentant col\u00b7locar el di\u00e0leg per sobre de la confrontaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Les rutes per on surt la droga i la seva confiscaci\u00f3 al mar ha implicat una pol\u00edtica antidroga que est\u00e0 m\u00e9s posada als Estats Units que en la realitat a Am\u00e8rica Llatina, i aquesta pol\u00edtica tamb\u00e9 t\u00e9 un debat internacional. La legalitzaci\u00f3 de la droga \u00e9s el cam\u00ed? Potser la farmac\u00e8utica, la ci\u00e8ncia i la tecnologia, poden trobar altres usos de la fulla de coca. Perqu\u00e8 el problema no \u00e9s la fulla de coca. \u00c9s l&#8217;\u00fas que se li dona a trav\u00e9s dels qu\u00edmics. Aix\u00f2 ha portat morts i una xarxa profunda a la qual sabem que no li interessa superar el conflicte de la droga. Perqu\u00e8 l&#8217;armament&nbsp;tamb\u00e9 mou molts diners, prestigi i corromp. Per\u00f2 estem en una pol\u00edtica feminista de desmilitaritzaci\u00f3 no sols dels Estats, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la gent.<\/p>\n\n\n\n<p>Jo tinc la responsabilitat de la implementaci\u00f3 dels Acords de Pau. S\u00f3n 53 entitats de l&#8217;Estat i 25 sectors en els quals <strong>cal organitzar la inversi\u00f3 p\u00fablica com a pol\u00edtica de pau<\/strong>, perqu\u00e8 cada Ministeri destini uns recursos en salut, habitatge, etc. Aix\u00f2 no \u00e9s tan senzill pel model neoliberal de l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica, on cada Ministeri va complint la seva missi\u00f3. Aix\u00f2 obliga els Ministeris a fer una transformaci\u00f3 de l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 tenim el repte de comprar i legalitzar 7 milions d&#8217;hect\u00e0rees. En aquest govern, hem aconseguit 1.500.000 hect\u00e0rees de terra formalitzada i 500.000 comprades, i aix\u00f2 \u00e9s molt important per als pobles \u00e8tnics, les zones de llei segura, per a decidir propietats i usos de terres que s\u00f3n de l&#8217;Estat, per a la reserva forestal, per als grans ecosistemes de naixements d&#8217;aigua\u2026 perqu\u00e8 el conflicte va portar a la gent a aquests llocs. I avui estem treballant propostes com els t\u00edtols verds amb restricci\u00f3 d&#8217;\u00fas, perqu\u00e8 la gent pugui romandre als seus territoris per\u00f2 transformant els usos del s\u00f2l: ni ramaderia extensiva ni mineria. El cadastre multiprop\u00f2sit \u00e9s tamb\u00e9 el cor de la reforma agr\u00e0ria. Aix\u00f2 permet que els alcaldes coneguin clarament qui s\u00f3n els grans terratinents que no han pagat impostos, on estan les v\u00edctimes del conflicte, si hi ha gent que est\u00e0 fent processos de retorn\u2026 <strong>Tamb\u00e9 tenim a 12.200 signants de pau que estan en projectes productius i d&#8217;ecoturisme, en el que es coneix com a \u201cCol\u00f2mbia destins de pau\u201d<\/strong>. Pots anar a visitar projectes rurals en rius i muntanyes de signants de pau. S\u00f3n part d&#8217;aquest cadastre perqu\u00e8 aquest cobrament d&#8217;impostos sigui diferencial. I en els subsistemes de la reforma rural integral tamb\u00e9 s&#8217;estan integrant recursos nacionals i de cooperaci\u00f3 internacional per a fer vies rurals, equipaments comunitaris, escoles, posats de salut\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>En la jurisdicci\u00f3 per a la pau, tot el que \u00e9s el sistema restauratiu, s&#8217;est\u00e0 arribant a decisions judicials sobre els m\u00e0xims responsables tant de l&#8217;Ex\u00e8rcit Nacional com les antigues guerrilles per a les sancions pr\u00f2pies. Han de tenir un car\u00e0cter restauratiu i retributiu: restricci\u00f3 de la mobilitat per als qui van ser els m\u00e0xims responsables, que no vol dir la pres\u00f3. Aquesta \u00e9s la transformaci\u00f3 m\u00e9s forta que estem tenint al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-pullquote\"><blockquote><p><\/p><cite><strong><em>Passar de la pres\u00f3 i del punitiu, a un proc\u00e9s de demanar perd\u00f3 i de recon\u00e8ixer el que ha passat i, col\u00b7locar la m\u00e0 d&#8217;obra per a fer inversi\u00f3 social, implica una transformaci\u00f3 cultural molt potent.<\/em><\/strong><\/cite><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 hi ha signants de pau que han posat la seva vida en un projecte per buscar a persones donades per desaparegudes amb tota la t\u00e8cnica i tot el rigor forense i antropol\u00f2gic, i acompanyats per entitats expertes. Addicionalment, hi ha un grup de signants de pau que estan marcant al mapa\u00a0els llocs amb sospites de mines.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 aconseguir que l&#8217;Estat treballi junt encara no s&#8217;ha aconseguit. \u00c9s un treball lent i pol\u00edticament dif\u00edcil\u2026 Avui estem amb un Congr\u00e9s que no ha aprovat la reforma de salut, la reforma laboral\u2026 Estem en un instant de contradicci\u00f3 perqu\u00e8 les lleis les veten els congressistes o la cort constitucional. Hi ha un president i un poble que est\u00e0 construint una proposta alternativa, per\u00f2 amb grans pressions al seu voltant.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Quina \u00e9s la situaci\u00f3 humanit\u00e0ria actualment a la regi\u00f3 del&nbsp;Catatumbo?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Es tracta d&#8217;una regi\u00f3 al costat de Vene\u00e7uela, on hi ha un gran inter\u00e8s dels Estats Units per ocupar aquesta frontera i a pensar com des de Col\u00f2mbia es poden fer ocupacions militars a Vene\u00e7uela. Jo assumeixo tota la meva responsabilitat com a treballadora per la pau i funcion\u00e0ria del Govern. I<strong> com a dona estudiosa de la pau de Col\u00f2mbia, faig una alerta de la preocupaci\u00f3 per aquests m\u00e9s de 2.000 km de frontera que ens uneixen des de La&nbsp;Guajira&nbsp;fins a&nbsp;Arauca. <\/strong>Perqu\u00e8 mai s&#8217;utilitzi Col\u00f2mbia per a cap agressi\u00f3 a cap pa\u00eds germ\u00e0. La nostra frontera ha perm\u00e8s sempre que sigui una zona binacional, porosa i amb molt de moviment. Una regi\u00f3 compartida en l&#8217;economia, en les cures d&#8217;animals, en l&#8217;aigua\u2026<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;ELN habita aquesta frontera, a parer meu encara com a expressi\u00f3 pol\u00edtica. Tamb\u00e9 est\u00e0 el Clan del Golf, i els grups que fan pressi\u00f3 per a ocupar una territorialitat fronterera, i arriben les dissid\u00e8ncies de les antigues FARC per tots els\u00a0entrampaments. Perqu\u00e8 a Col\u00f2mbia, des del president Santos i el president Duque, es van fer\u00a0entrampaments\u00a0a la pau que impliquen assassinar a excombatents i combatents per no anar a la taula de negociaci\u00f3, perqu\u00e8 tenien m\u00e9s condicions pol\u00edtiques. Despr\u00e9s ve la dispersi\u00f3 i la rebentada dels processos. Tot aix\u00f2 s&#8217;ha barrejat al\u00a0Catatumbo.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Aqu\u00ed tenim a m\u00e9s de 50.000 persones despla\u00e7ades pel conflicte<\/strong>. Les accions de l&#8217;ELN contra la poblaci\u00f3 van ser atroces. No t\u00e9 justificaci\u00f3 en termes del dolor ocasionat. Per\u00f2 quan hi ha m\u00e9s confusi\u00f3, hi ha m\u00e9s por i m\u00e9s mort, cal buscar solucions per parar el dolor de les v\u00edctimes, que han d&#8217;estar per sobre de les condicions militars. Les dues parts han de buscar sortides pol\u00edtiques. Hem de protegir les persones que han honrat l&#8217;acord de pau.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha una entitat a Col\u00f2mbia que \u00e9s molt potent: <strong>la Defensoria del Poble<\/strong>. \u00c9s un \u00f2rgan constitucional i aut\u00f2nom que est\u00e0 ajudant a generar acompanyament a les v\u00edctimes i est\u00e0 organitzant rutes humanit\u00e0ries per arribar als llocs on hi ha confinament per acompanyar a les comunitats. Estem arribant a una etapa fins i tot amb dificultat d&#8217;acompanyar retorns. Per aix\u00f2, crec que cal fer una gran campanya internacional per dir-li a l&#8217;ELN i a tots els grups del govern que es respecti el dret de les comunitats pageses, de les dones, i de les v\u00edctimes a retornar als seus llocs. No podem desocupar i simplement dir &#8220;marxem tots&#8221;. Jo vinc d&#8217;una generaci\u00f3 que resisteix al territori. On la gent t\u00e9 la seva arrel, la seva mem\u00f2ria i el seu dret, que hem de protegir.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevistem a l&#8217;exalcaldessa d&#8217;Apartad\u00f3 i actual directora de la Unitat d&#8217;Implantaci\u00f3 dels Acords de Pau a Col\u00f2mbia.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":55152,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1004],"tags":[],"pais-per-projecte":[933],"class_list":["post-55168","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista","pais-per-projecte-colombia"],"acf":[],"lang":"ca","translations":{"ca":55159,"es":55150},"pll_sync_post":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55168"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55168\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":55169,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55168\/revisions\/55169"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media\/55152"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55168"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55168"},{"taxonomy":"pais-per-projecte","embeddable":true,"href":"https:\/\/fonscatala.org\/wp-json\/wp\/v2\/pais-per-projecte?post=55168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}