El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha viatjat del 17 al 21 de juny a Sèrbia i Lesbos (Grècia) per seguir les accions que porten a terme organitzacions que donen suport a les persones en moviment a les fronteres hostils per entrar a la Unió Europea.

La missió ha tingut per objectiu conèixer de primera mà el context actual de crisi d’acollida a l’illa grega de Lesbos i, a Sèrbia, en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i amb Kosovo i Montenegro, al sud. El viatge coincideix amb el 20J, el Dia Mundial de les Persones Refugiades, que reforça la necessitat de donar visibilitat a la vulneració de drets que es viu a les fronteres, i evidenciar els efectes del Pacte d’Asil i Migració aprovat a l’abril per la Comissió Europea.

Hi han participat el director del Fons Català, David Minoves; el regidor d’Acció Social i Cooperació, Barris i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de la Garriga i coordinador de la Comissió Món Local Refugi, Carlos Martín; la responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugi i Avaluació del Fons Català, Victòria Planas, la tècnica d’Acció Humanitària i Emergència del Fons Català, Marina Juan, i la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Atenció Social, Gent Gran, Habitatge, Europa i Projecció Exterior i Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, Núria Carné.

Aquest viatge també s’emmarca dins la campanya Món Local Refugi, que s’ha rellançat amb la finalitat que el municipalisme català continuï acompanyant i aportant recursos a organitzacions al terreny que donen suport a les persones en moviment que, per diverses causes com guerres, catàstrofes naturals o condicions desfavorides, han hagut d’abandonar els seus països.

El context és complex als dos països amb conjuntures específiques que limiten el moviment de les persones refugiades, però també de les entitats, ONG humanitàries i de drets humans que afronten severes restriccions per fer la seva feina. Treballen en un context d’assetjament i criminalització continuats que fan que estiguin sota una pressió màxima.

Sèrbia: entorns que torturen

La primera parada ha estat a Sid, una petita ciutat al nord-oest de Sèrbia que des del 2015 ha estat un punt de pas molt important de persones en moviment (PoM). Es fa servir aquest terme en lloc de “migrants”, que es considera que té una connotació xenòfoba per als que criminalitzen les migracions per fronteres no oficials. A Sid hi ha hagut fins a 3 campaments amb més de 1.000 sol·licitants d’asil però, recentment, els refugiats han estat desplaçats al sud de Sèrbia.

Allà, hi treballa activament el moviment No Name Kitchen (NNK), format per associacions registrades a Sèrbia, Bòsnia-Hertzegovina i Espanya. Va ser fundat el 2017 per activistes i persones refugiades a les ‘barraques de Belgrad’. Milers de persones van començar a viure en assentaments informals després de quedar-se atrapades als països balcànics amb l’acord entre la Unió Europa i Turquia, el març de 2016, i el tancament de les fronteres d’Eslovènia, Macedònia i Croàcia.

 

NNK vol enviar un missatge d’alleugeriment a les persones en moviment; d’acompanyament i suport des de la societat civil, juntament amb una demanda de canvi institucional per gestionar migracions sota un enfocament de drets humans i contra la securització.

Al sud de Sèrbia hi ha les fronteres amb Kosovo i Montenegro. Allà, la delegació del Fons Català s’ha trobat amb membres de KlikAktiv, que ofereixen suport psicosocial, informació en diversos idiomes (àrab, farsi, pashto, etc) i distribueixen material bàsic als camps informals (P3887). Sjenica és el municipi on hi ha més persones refugiades (més d’un centenar), la majoria originaris de Síria o l’Afganistan, però també de Bangladesh, Turquia, Marroc i altres països africans.

Vuk Vuckovic és membre de l’entitat KlikAktiv i explica que el sud de Sèrbia és la part del país on hi ha més gent als camps "governamentals". Hi ha tota mena de perfils; gent que ja fa mesos que hi és i d’altres que tan sols uns dies. Intenten travessar fronteres posant en risc les seves vides i, actualment, l’objectiu de les autoritats és fer que siguin "invisibles" i quedin fora del sistema. Per això, segons Vuckovic des del passat desembre la policia sèrbia s’ha dedicat a destruir una gran quantitat d’assentaments construïts pels mateixos refugiats en fàbriques abandonades o als boscos.

Els recursos de la cooperació municipalista es destinen a acompanyar aquestes entitats en el seu treball per evitar deportacions il·legals i vulneració de drets.

Victòria Planas: "Ens fa por que les deportacions il·legals es normalitzin"

La cap de l’Àrea d’Emergències i Acció Humanitària del Fons Català, Victòria Planas, explica que un dels màxims temors dels activistes és que es normalitzin les deportacions il·legals als països d’origen dels refugiats. Es coneixen com a 'push back' i tenen lloc quan la policia obliga a tornar de forma violenta i sense respectar els drets humans als refugiats. Segons Planas, a Sèrbia hi ha camps molt més "complicats" que el de Sjenica i, per aquest motiu, els projectes d’acompanyament de suport jurídic i psicològic són tan importants.

El Fons Català va començar a donar suport als Balcans el 2015, coincidint amb la crisi d’acollida dels refugiats que fugien de la guerra a Síria. Els primers mesos van arribar a passar per la ruta dels Balcans uns 2 milions de persones. Des de 2021 el treball es concentra en el que es coneix com a "fronteres hostils" i es va crear la campanya Món Local Refugi, que avui ja té una Comissió pròpia, encapçalada pel regidor de l’Ajuntament de la Garriga, Carlos Martín.

 

Lesbos, l'"illa-presó"

Després de Sèrbia, la delegació del Fons Català s’ha desplaçat fins a l’illa grega de Lesbos, on l'associació insisteix en la documentació i denúncia de casos de vulneració dels drets humans. Ho fa a través d’entitats com La Garriga Societat Civil o el Legal Center Lesbos des de 2017. Des d’aleshores, s’han assistit més de 6.000 casos.

La visita coincideix amb el 20J, Dia Mundial de les Persones Refugiades, en un context d’alerta per l’increment de la securització de les fronteres. El director del Fons Català, David Minoves, ha denunciat el pacte europeu contra la migració i l’asil, ja que “ens priva de donar assistència i respondre amb humanitat a aquesta crisi”.

La delegació s’ha trobat amb Legal Centre Lesbos (LCL), una entitat internacionalista grega que treballa diàriament des de 2016 per prestar assessorament jurídic i defensa a totes les persones que ho demanen (P3909). Juguen un rol clau en el context actual dels refugiats, ja que l’estat grec defuig la seva responsabilitat d’oferir suport legal.

També hi ha assistit Teresa Niubó, representant de la Garriga Societat Civil, que des de 2017 col·labora amb el LCL vehiculant finançament de l’Ajuntament de la Garriga a través del Fons Català, entre d'altres. Afirma que el 2022 es van disparar de forma alarmant les assistències jurídiques per evitar expulsions a Turquia amb prop de 800 casos. Al llarg del 2023 es van atendre 2.723 persones.

David Minoves: “Estem passant d'un suport més assistencial a necessitats bàsiques i peremptòries a un suport més estratègic per a la defensa i garantia d'accés a drets fonamentals”

El director del Fons Català ha explicat que la situació s’ha “agreujat” des que van començar a donar suport a l’acollida el 2015, quan es van finançar tasques de rescat i salvament, primera assistència i protecció amb les organitzacions catalanes Acció Solidària i Open Arms.

Segons el director del Fons Català, allò que abans era percebut com “allaus de persones” que no podien accedir a necessitats bàsiques, ara són persones que estan patint una vulneració de drets fonamentals a les fronteres hostils. Per això, s’ha apostat per l’assistència jurídica, la defensa i els litigis estratègics per prevenir les violacions de drets humans, documentar i denunciar els casos.

Des de l’entrada en vigor, el març de 2016, de l’acord de caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) i Turquia, les illes gregues com Mitilene i Lesbos s’han convertit en centres de detenció per a qui demana protecció internacional a Europa. Estan obligats a quedar-se en el que es coneix com a ‘hotspots’, mentre el tràmit de la seva sol·licitud d’asil es va cursant i es queden atrapades i sense llibertat de moviments.

 

A Lesbos, fins al setembre de 2020 s’hi estenia el campament de refugiats més gran de la UE. Amb el nom de Moria, estava dissenyat per a unes 3.000 persones però en va arribar a acollir 20.000 (fins a sis vegades més). Aquest camp es va incendiar el setembre de 2020 i els refugiats es van traslladar al de Kara Tepe (Maborbuni), que està dividit en dos. Actualment, hi ha més de 1.600 persones refugiades a aquest camp, però es calcula que entre 200 i 300 persones més viuen repartides en diferents punts pel seu propi compte a Lesbos. Així ho assenyala Leila Bar Bari, una activista del Legal Centre Lesbos, que va arribar a l'illa 2019 des de l’Afganistan. A l’ONG fa tasques de traducció i manté contactes amb altres organitzacions que treballen al camp.

Les persones que aconsegueixen creuar de Turquia a Grècia corren el risc de ser deportades des d’aquestes “illes-presó”. Arriben d’Eritrea, el Kurdistan, Palestina, Síria, Somàlia o el Sudan, entre d’altres.

L'últim projecte que ha visitat la delegació ha estat Yoga and Sport With Refugees, una iniciativa de promoció física i benestar mental. El projecte organitza tallers de ioga i altres activitats esportives a Lesbos, Atenes i Ioannina. Es fomenta la comunitat a través de l'esport, apoderament i desenvolupament d'habilitats i integració local mitjançant l'eliminació de barreres, i es treballa l'enfortiment del rol de lideratge de les dones refugiades. La iniciativa dona suport a més de 3.500 refugiats a Grècia cada mes, i està liderat per la mateixa comunitat de persones refugiades i demandants d'asil.

 

20J, Dia Mundial de les Persones Refugiades

Amb motiu del 20-J, el Fons Català de Cooperació vol donar visibilitat a una situació que fa anys que es viu a Sèrbia i a Grècia, però que també es pot veure a les costes espanyoles de Ceuta i Melilla, i a les Illes Canàries. 

“Hem passat una situació de menys visibilitat de les persones refugiades que estan tancades en els camps de refugiats i que cada cop són menys accessibles per part de la població en general i també de les ONG”. Aquesta realitat l'explicava David Minoves, director del Fons Català, des de Mitilene, també en una entrevista aquest dijous al 324.cat. 

Abans de deixar Lesbos, els membres de la missió també s'ha trobat amb una delegació grega d'ACNUR, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR en anglès) per analitzar la situació humanitària a l'illa.

Amb aquesta missió, s'ha pogut constatar que moltes ONG que treballaven en fronteres hostils des del 2015, especialment a Lesbos i les illes gregues, han anat marxant a poc a poc, a mesura que la situació s'ha anat cronificant. “Hem passat una situació de menys visibilitat de les persones refugiades que estan tancades en els camps de refugiats i que cada cop són menys accessibles per part de la població en general i també de les ONG”, conclou Minoves.