8 reflexions de Xavier Graset i Nadia Ghulam sobre la cooperació al desenvolupament
Què opina la ciutadania catalana de les migracions i l’actuació de l’Estat? Gràcies a una enquesta feta pel Fons Català el 2020 s’ha pogut conèixer aquesta informació, que és útil per traçar noves vies de treball tant en el món polític com en el món de la cooperació. Algunes de les dades recollides a l’enquesta són les que il·lustren el nou vídeo d’animació del Fons Català protagonitzat per Xavier Graset, periodista i presentador del programa Més 324, i Nadia Ghulam, escriptora i refugiada afganesa.
El Fons Català treballa sota la premissa que la solidaritat no entén de fronteres i que és necessari cooperar entre territoris per aconseguir un món més just. Per aquest motiu hem volgut preguntar a Graset i Ghulam per la seva visió personal sobre el sector.
Xavier Graset
- Ara mateix hi ha una metàfora molt latent, que és que si no està tot el planeta vacunat, la pandèmia tindrà una escletxa per la qual colar-se i romandre a les nostres vides. Si en comptes de parlar de pandèmia, parléssim de solidaritat, veuríem la importància que té l’impacte d’aquesta i la necessitat que hi sigui per tal que tots i totes puguem viure amb dignitat.
- La corrent “primer els de casa” parla de cuidar el que és nostre i protegir-ho, però lo nostre és tot. Tots vivim en el mateix planeta. Hi ha realitats que no es poden comparar a un lloc o a un altre, però moltes vegades tenim situacions aquí com les que creiem que s’han de solucionar fora.
- Hem de ser conscients que no estem sols al món i que les nostres accions i estils de vida generen impacte. Jo puc tenir un cotxe elèctric per contaminar menys, però tinc un mòbil fabricat amb minerals extrets de l’Àfrica. Tindrem l’aire net aquí, però haurem deixat una terra explotada allà.
- Sense paternalismes ni superioritat moral, cal allargar la mà perquè la cooperació és tan necessària com moltes altres polítiques
Nadia Ghulam
- No és només necessària la cooperació material sinó també la que és intangible, la referent a la sensibilització i transmissió de les realitats, que és el que fan molts cooperants.
- És molt important que hi hagi una perspectiva de gènere en cooperació perquè en moments de crisi les dones i els infants són els col·lectius que més pateixen. A més, les dones saben perfectament el que necessiten, elles són les que intenten reconstruir les cases quan s’han esfondrat, els homes no, ells fugen. És molt important el rol que té la dona.
- Al principi tenia l’esperança que la pandèmia fos una lliçó per tota aquella gent que defensa els “primer els de casa”, perquè era l’evidència que vivim en un món globalitzat i interconnectat. El que passa avui a l’Afganistan pot passar a Catalunya d’aquí a dos dies. Però he vist que no aprenem del nostre passat ni de les crisis que vivim, el mateix passa amb les guerres.
- No demanem que ens doneu el vostre menjar, simplement demanem que no ens exploteu. Teniu menjar perquè s’ha explotat la terra i les persones d’un altre lloc. Cal ser empàtic i entendre les diferents situacions perquè les persones que viuen misèries també són éssers humans i pot ser que siguem còmplices de la seva desgràcia.
* Et recomanem veure l’entrevista que va fer el Fons Català a la Nadia Ghulam el 2019 per conèixer la seva història*