"A Catalunya s'entén més que a altres llocs la situació del poble palestí"
Aquest diumenge és 15 de maig, la Nakba. Aquest terme àrab significa “catàstrofe” o “desastre” i és utilitzat per a designar a l’èxode palestí. Aquesta data commemora l’inici de l’èxode (la creació de l’estat d’Israel) i és la data més important del calendari palestí.
Conversem amb Natàlia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, entitat que agrupa més de 400 famílies. Amb una palestina de segona generació, nascuda ja a Catalunya, parlem de la Nakba, de l’ocupació israeliana o de la cooperació en camps de refugiats palestins al Líban o Síria.
- Nakba significa «catàstrofe». Una data que serveix per reafirmar el dret al retorn a les vostres terres que ara estan controlades per Israel. Com viu 74 anys després la comunitat palestina de Catalunya aquells fets?
Ho vivim com el primer dia perquè la Nakba no ha acabat. No recordem un fet històric sinó una situació que continuem patint el dia d’avui. Israel segueix amb la neteja ètnica, la colonització, l’ocupació a Palestina o impedint que palestins que estem a la diàspora hi podem retornar. La construcció del mur, la colonització de terres, la construcció d’assentaments il·legals en terres palestines… són només un petit exemple de la vulneració dels Drets Humans que continua patint el poble palestí.
- Vostè és una dona palestina de segona generació. Coneix l’inici de la Nakba d’ara fa 74 anys per vivències familiars i per allò que l’hi transmet la comunitat a la qual pertany. Aquesta Nakba que continua com la pateix vostè?
Jo vaig poder tenir la nacionalitat per la meva mare. El meu pare la va perdre inicialment quan l’any 1967 va venir a Catalunya. Jo soc d’Hebrón i quan hi vaig puc entrar però només a uns punts determinats de la meva zona. Quan hi vas has de passar constantment check points i controls. T’humilien només per entrar a la teva terra. És una ocupació en tota regla.
- Palestina està assetjada. Té la sensació que amb un conflicte de tants anys, el món ha deixat de posar la mirada en la situació tan crua que els ha tocat viure? Els han oblidat?
Tothom sap que Palestina està ocupada, però -encara que em faci molt mal dir-ho-, s’ha normalitzat el genocidi que patim per part de l’estat d’Israel. Actuen amb tota impunitat.
I això que patim no es pot dir que és un conflicte: no es pot comparar la força que té l’estat d’Israel amb la dels palestins. Tenen un potencial d’armament grandiós i els palestins no tenim res, però continuem lluitant cada dia perquè no se’ns oblidi.
- En la lluita del poble palestí i pel context, el paper de la diàspora és clau?
És important perquè estem dient a la gent que està a Palestina que no els hem oblidat ni a ells ni a les nostres terres. Hi havia una frase que deia «els grans moriran i els joves oblidaran». Som aquí per revertir això. Els grans van morir, però els joves no oblidarem mai. Vivint allà o aquí, continuem sent palestins i continuarem lluitant.
- Com ha de canviar paper de la comunitat internacional per revertir la situació?
La comunitat internacional només mira i hem d’aconseguir canviar aquesta actitud passiva. Hi ha organitzacions internacionals com Amnistia Internacional que diuen obertament que estem patint un Apartheid. Soc conscient que davant tenim un estat molt poderós, però cal anar picant pedra. Boicot, sancions… és una cosa que podem impulsar des de la diàspora i sobretot, donar a conèixer la situació que patim.
- Parlant de l’ocupació d’Israel hi ha hagut més condemnes simbòliques que reals?
Totalment. La vulneració de drets que patim els palestins no és puntual. És diària. Aquest dimecres van assassinar una periodista molt coneguda per a tots els palestins o un nen petit. Va ser un xoc. I aquesta situació passa dia a dia. L’estat d’Israel sap que pot actuar així perquè ningú els imposa cap control, cap sanció… S’està normalitzant una ocupació.
- A Catalunya s’estén més la situació que viu el poble palestí?
Jo crec que sí. Hi ha més sensibilització. Nosaltres treballem i rebem el suport d’associacions catalanes. Aquest suport és molt important per a tots els palestins, no només pels que vivim a la diàspora. Que la gent de Catalunya parli de la situació que vivim et dona força per continuar lluitant.
- Els efectes de la Nakba no els pateix només aquells que viuen a Palestina. Hi ha molts palestins en camps de refugiats al Líban o Síria. El Fons Català de Cooperació està fent alguns projectes allà com un d’atenció a la salut mental o per fer front a la Covid*. Per un tema de visibilitat són els grans oblidats?
Oblidats pels mateixos palestins no però sí encara més ocults als ulls de la comunitat internacional. Hem de pensar que hi ha molta d’aquesta gent que no tenen ni passaport. No es poden ni moure. Estan vivint una segona Nakba i aquesta es continua. No tens els drets d’on estàs ara mateix i tampoc pots tornar a la teva terra. Desesperant.
- Vostè és molt jove i ha nascut a Catalunya. Ha viscut una resignificació identitària palestina. Més enllà d’un tema familiar, que l’ha reconnectat amb la seva terra d’origen?
A mi des de petita sempre m’han parlat de Palestina i quan hi vas, encara que siguis petita, et preguntes «Què està passant?». Portes una cosa a dins que t’atrau. És una connexió amb la teva terra. La gravetat de la situació et reconnecta amb el teu país, tot i que no hi hagis nascut. Les teves arrels estan allà.
- Hi ha el perill que una tercera o quarta generació de la diàspora es puguin desconnectar de la situació que passa a Palestina?
Jo crec que no. Quan les palestines tenim fills o filles, la nostra terra és una cosa que molt present i que transmetem. No oblidem i no ho oblidarem mai.
PROJECTES ACTIUS DEL FONS CATALÀ DE SUPORT A LA COMUNITAT PALESTINA
Projecte 3480 – Pla de resposta a la Covid-19 a 12 camps de refugiats palestins al Líban
La COVID-19 ha tingut un impacte important al Líban, especialment als camps de refugiats palestins. Els refugiats palestins es troben entre les comunitats més vulnerables i marginades del país. Aquest projecte ha proporcionat EPI, 950 kits higiènics, 10 kits de sanejament i 150 barreres de taula a cada centre NISCVT per tal de garantir la continuïtat de les activitats en presència i reduir el risc de contagi. El projecte s’ha dut a terme en dotze camps de refugiats palestins al Líban (més informació)
Projecte 3689- Programa de Salut Mental al camp de Refugiats Palestins de Beddawi al Líban
El projecte es porta a terme al campament de Beddawi per a refugiats palestins al Nord del Líban. El camp de Beddawi es va crear el 1955. Són considerats estrangers i són considerats apàtrides pel govern libanès i no gaudeixen dels drets civils bàsics. Els serveis de salut mental a la comunitat palestina que es proporciona en aquest projecte són molt necessaris per fer front a aquestes situacions d’estrès d’una manera saludable.