"A Ghana rebem 700 contenidors amb deixalles electròniques del Nord Global cada mes"
Mike Anane és periodista i activista ambiental de Ghana, guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour. Durant més de 20 anys, Anane ha documentat i investigat l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord Global a Ghana. Allà, la falta d’oportunitats afecta sobretot a la regió nord, on el canvi climàtic fa estralls i obliga famílies senceres a moure’s als centres econòmics del país.
- Quina és la situació amb els residus electrònics a Ghana?
Tots utilitzem aparells electrònics, mòbils, ordinadors… qualsevol cosa que es pugui endollar. Però la pregunta és què passa amb aquests aparells quan ja no funcionen i els llencem? El món està produint més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. Prop del 10-20% d’aquestes 50 milions de tones es reciclen, però què passa amb la resta?
A Ghana, venen entre 600 i 800 contenidors amb deixalles electròniques del Nord Global cada mes. De l’Estat espanyol, els Països Baixos, Alemanya, Gran Bretanya, els EUA, Dinamarca… tots envien els seus residus a Ghana. Això té conseqüències per la salut pública i pel medi ambient. Quan els residus s’envien als abocadors, els infants entre 7 i 18 anys van a desmuntar i cremar els aparells per extreure’n el metall, però la majoria d’ells no porten ni mascareta ni guants, de vegades no porten ni sabates.
Cal tenir en compte que els residus electrònics contenen components tòxics com els metalls pensants que poden causar càncer i moltes altres malalties. Estem enverinant els joves, de vegades em pregunto quants d’ells arribaran a viure el seu vintè aniversari.
- Quin és l’impacte mediambiental?
Com ja he comentat, els residus tenen components tòxics i quan es cremen moltes d’aquestes substàncies van a l’atmosfera i a la terra. Quan plou, l’aigua s’emporta tots els químics cap als rius i llacs, i acaben a l’oceà. Bàsicament, estem destruint les masses d’aigua que necessitem pel canvi climàtic. Mengem peix d’aquests ecosistemes, però els estem enverinant amb els metalls pesants.
A més, els residus electrònics també contenen plàstic. Quin sentit té omplir els oceans de deixalles electròniques que contenen microplàstics? Recentment, s’han trobat microplàstics als pulmons i a la sang de persones i definitivament els plàstics dels aparells electrònics hi tenen a veure.
- Les dones pateixen algun impacte diferencial?
Hi ha noies que també treballen als abocadors. Noies que en un futur tindran fills i els químics dels residus electrònics poden causar alteracions en el fetus, malformacions, avortaments involuntaris… Per què els hi voldríem fer això a les dones?
Hi ha estudis que han analitzat la llet materna de diverses dones i s’ha descobert que la llet conté químics que es troben als residus electrònics.
Estem matant i destruint una generació sencera a conseqüència dels residus electrònics i això és inacceptable. A part dels efectes en el medi ambient i la salut pública, és una violació dels drets humans. Tots tenim dret a la vida, dret a la dignitat, dret a un entorn net, saludable i sostenible, dret al menjar i dret a l’aigua. Com podem complir o fer realitat el nostre dret a viure i el nostre dret a entorn net, saludable i sostenible si estem enverinant contínuament l’ecosistema?
- Aquesta pràctica és il·legal, com arriben els residus a Ghana?
Hi ha una llei internacional, el Conveni de Basilea, que s’ha signat i ratificat a la majoria de països del Nord Global, excepte els Estats Units. Els residus electrònics venen sota diversos pretextos: com a donacions solidàries, amagades en cotxes… En el passat venien obertament en contenidors, però ara ho amaguen. És clarament il·legal perquè és una violació del Conveni de Basilea i de les regulacions europees.
Espero que els governs dels estats membres de la Unió Europea s’assegurin que no s’envien residus als països del Sud Global que no tenen les capacitats ni els coneixements per gestionar, reciclar i eliminar els residus electrònics que ells no han generat.
Els governs de Ghana han condemnat aquesta pràctica, fins i tot han denunciat a la Unió Europea perquè pari d’utilitzar Ghana com el seu abocador. Alguns han aplicat algunes regulacions per gestionar el problema, però mai és suficient. La responsabilitat ha de recaure en la comunitat internacional.
- Com denuncies aquesta situació?
Visito els abocadors, vaig al port, ho porto fent des de fa uns 20 anys, ho explico a la societat, publico informes, faig presentacions arreu del món per conscienciar i sensibilitzar els governs perquè apliquin polítiques més dures. És un malson, és una tragèdia, i aquesta història s’ha d’explicar. El món sencer n’ha de ser conscient. Cal que la comunitat internacional mobilitzi els seus líders, mobilitzi el suport per treballar de manera conjunta i trobar solucions per la crisi dels residus electrònics.