Alimentació i cooperació al desenvolupament: el repte de sustentar un planeta
Des de l’any 1979, el 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació que aquest any té com a lema central “Conrear, nodrir, preservar. Junts”. Tot i que la productivitat agrícola i els sistemes alimentaris han anat evolucionant, avui, milions d’éssers humans continuen sent vulnerables. Més de 2 000 milions de persones no tenen accés regular a aliments innocus i nutritius.
La pandèmia de la COVID-19 és un element més que s’ha sumat a aquest desafiament, amenaçant en revertir els importants avenços realitzats en camps com la seguretat alimentària, la nutrició i els mitjans de vida.
En aquest context és un especialment important fer front a les desigualtats i ineficiències persistents dels sistemes alimentaris. La cooperació al desenvolupament ha estat determinant en iniciar aquest camí que – amb molt i molt camp de recorregut- ha donat els seus fruits.
El Fons Català de Cooperació, com a agent dels ajuntaments i ens catalans en l’aposta per un món més just, desplega projectes per garantir l’alimentació en zones sense recursos i/o en conflicte.
Alguns projectes destacats.
PROGRAMA DE SUPORT A L’ALIMENTACIÓ I L’ESCOLARITZACIÓ DELS INFANTS DE LA MAJADA VERDE | Projecte 3337
Aquest projecte de l’ONG, “Manos que Ayudan” dona suport a menjadors infantils d’escoles de les comunitats rurals de Talanga (Hondures). Està destinat als infants de famílies amb molt pocs recursos. El fet que sigui una zona molt pobre fa que l’escola no sigui la seva primera prioritat. Per això fa que, abans que l’escolarització, s’opti per activitats que assegurin l’alimentació. El fet que el centre ofereixi menjador als alumnes és també un estímul per a la formació. Girona té una comunitat migrant molt important d’aquest municipi hondureny.
NÒMADES HOTLINE: TEIXINT JUSTÍCIA I DIGNITAT A LA RUTA MIGRATÒRIA DELS BALCANS | Projecte 3451
La majoria de les persones que arriben a la UE per les diferents rutes migratòries dels Balcans són retornades de forma il·legal i sistemàticament violenta. Les conseqüències d’aquest fet són fam, dolor i trauma, provocats per la manca de suport, d’higiene i de seguretat física o jurídica. Una emergència humanitària invisibilitzada, davant la qual el projecte “Nòmades Hotline ” planteja respondre amb diferents vies. Una d’elles és la distribució de packs que permetin garantir l’alimentació d’aquestes persones. També actuen en camps com l’assistència sanitària, la denúncia o l’elaboració d’informes.
LA GUERRA CONTRA LA FAM EN NÚMEROS
La guerra contra la fam és una lluita clau. Aquesta importància es denota amb el fet que el Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides acaba de guanyar el Premi Nobel de la Pau per la seva batalla contra aquesta pandèmia. Algunes dades ho demostren.
• Al voltant de 135 milions de persones en 55 països pateixen fam aguda. L’ONU alerta que aquest nombre es podria doblar amb l’expansió de la Covid.
• Es preveu que la població mundial pugui arribar als 10 000 milions l’any 2050, fet que augmentarà significativament la demanda d’aliments.
• Cada any es perden aproximadament el 14% dels aliments produïts per al consum mundial abans d’arribar al mercat majorista.
• Si els nostres sistemes alimentaris no es transformen, la subalimentació i la malnutrició augmentaran considerablement el 2050.
• La producció alimentària intensiva, conjuntament amb el canvi climàtic, estan causant una pèrdua de biodiversitat ràpida. Avui només nou espècies de plantes representen el 66% de la producció agrícola total.
• La combinació de dietes pobres i estils de vida sedentaris ha conduït a taxes d’obesitat a alça, no només als països desenvolupats, sinó també als països amb rendes baixes, on la fam i l’obesitat sovint coexisteixen. Cap regió n’està exempta.