“Cal assegurar que els drets no siguin variables i s’apliquin de forma equitativa tant per als locals com per als migrants”
Parlem amb Bombo N’Dir, activista catalana originaria de Senegal, integrant de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS). L’any 2023, va rebre la distinció de la Creu de Sant Jordi, per la seva important acció social a favor de les dones, i especialment de les dones migrants. És una històrica militant al nostre país de la lluita per la igualtat de drets, l’antiracisme i el feminisme descolonial.
En el marc del Dia Internacional de les Persones Migrants, què significa per a tu aquest dia i quins són els principals desafiaments que creus que encara enfronta la població migrant avui en dia?
Per a mi, el Dia Internacional de les Persones Migrants és important per recordar que la mobilitat és un dret fonamental i que la migració és un fenomen que existeix des dels inicis de la humanitat. Aquest dia és també una oportunitat per fer sentir les reivindicacions de la comunitat migrant. A més, en coincidir amb el mes de desembre, és un moment en què molta gent celebra les festes amb la seva família, mentre que nosaltres, sovint lluny dels nostres, vivim una experiència molt diferent que ens genera sofriment.
Aquest dia hauria de servir com una jornada de reivindicació, de presentació de propostes i de seguiment de les accions compromeses l’any anterior. En definitiva, és una data per donar veu i visibilitat a la comunitat migrant.
Quina importància tenen les xarxes comunitàries i el suport mutu en el context de la migració i el racisme?
A la nostra entitat, a més de treballar incidint en les institucions, promovem una acció comunitària que considerem part del nostre llegat cultural i una política de resistència. Per a nosaltres, el concepte de comunitat és una manera d’entendre el món basat en la convivència, la consciència dels problemes dels altres i el respecte pels drets humans i el planeta.
El suport comunitari és clau per ajudar les persones migrants a accedir a necessitats bàsiques com l’habitatge, la sanitat o l’educació. Però també és un espai per reivindicar drets: per exemple, moltes dones treballadores de la llar no tenen vacances ni condicions dignes. Ens desplacem fins a elles, les escoltem i empatitzem amb les seves situacions per preparar un terreny que pugui acollir millor a les persones que arriben noves.
Què cal canviar en les narratives actuals sobre la migració i les persones migrants per avançar cap a una societat més inclusiva i justa?
Quan arribes a un país on els serveis públics tenen estructures molt rígides, és difícil encaixar-hi si vens d’un context cultural diferent. Molts migrants contribuïm a la societat a través dels impostos i del treball, però sovint ens trobem amb serveis que, tot i que valorem, ens posen traves per accedir-hi. El racisme institucional és un gran problema, no només quan intentes accedir a serveis públics sinó fins i tot a l’hora d’informar a les persones nou vingudes de la seva existència. Per exemple, moltes persones no saben quins serveis tenen disponibles o tenen por de perdre la feina o de ser discriminades si ho pregunten o intenten accedir-hi.
Per això, és necessari incorporar la interseccionalitat i la interculturalitat com a competències essencials en la formació dels professionals que atenen migrants, no com un plus. Quan expliquem aquestes mancances, sovint ens trobem amb respostes defensives i comentaris racistes com “Si no t’agrada, torna al teu país”. Però m’agradaria que la gent entengués que les nostres reivindicacions i crítiques no són contra les persones que treballen a les institucions, sinó contra el sistema.
Quin paper poden jugar les institucions com el Fons Català de Cooperació en la promoció d’iniciatives de gènere, migració i desenvolupament?
El Fons Català és una institució única per a nosaltres, ja que treballa des dels municipis i coneix molt bé la realitat local. Quan pensem a iniciar un projecte, sovint recorrem al Fons perquè ens ajuda a comprendre els requisits i termes dels projectes, que a vegades ens resulten complexos. La vostra col·laboració ens permet assegurar que els drets no siguin variables i s’apliquin de forma equitativa tant per als locals com per als migrants.
És essencial treballar amb les entitats locals i activistes de la diàspora per entendre les necessitats i manera d’organitzar-se de les comunitats migrants. Per exemple, nosaltres utilitzem d’iniciatives com les tontines, que són una forma d’estalvi comunitàri, que ens permet cobrir les mancances d’un sistema que no facilita eines per a l’empoderament econòmic dels col·lectius migrants vulnerables. Iniciatives com aquesta necessiten suport perquè ens ajuden a formar a dones en economia feminista i drets. Tot i això, aquestes pràctiques no són conegudes i quan ho son, es consideren un tipus d’economia informal, però la realitat és que són les respostes que millor s’adapten a les nostres necessitats.
Quin missatge transmetries a les persones que treballen en migració, gènere i justícia global?
A les persones que treballen en aquest àmbit, els diria que cal desenvolupar capacitats i eines des de la interseccionalitat, amb humilitat i empatia. Aquestes habilitats són essencials per garantir una atenció digna i basada en els drets humans.
Quan una persona migra, porta una motxilla d’experiències i un bagatge cultural que pot enriquir la societat d’acollida, si aquesta està disposada a acceptar-ho. Jo sempre dic que jo ja soc molt adulta i no vull portar el meu coneixement a la tomba, el vull compartir, però per a compartir-lo la societat civil ha d’acceptar la nostra participació en aquesta.
El Dia Internacional de les Persones Migrants hauria de ser un moment per visibilitzar les necessitats, proposar solucions i reivindicar aportacions per construir una societat millor. Som persones, som útils i l’ètica i la dignitat ens defineixen com a comunitat.