Compareixença del Fons Català a la Comissió d'Acció Exterior del Parlament
El director del Fons Català de Cooperació, David Minoves, va comparèixer el 19 de maig a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya per parlar del rol de l’entitat en el suport a les víctimes de la crisi a l’Afganistan i per analitzar la resposta de l’Estat en l’acollida de persones refugiades. També hi van participar Nadia Ghulam, escriptora i refugiada afganesa, Lema Rashid, activista i refugiada afganesa, Creu Roja i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).
El Fons Català fa anys que activa campanyes i projectes en defensa dels drets humans, del dret a una migració segura i a l’acollida digna, en el marc de la campanya Món Local Refugi. L’agost de 2021, com a resposta a la presa de Kabul i a la crisi humanitària que se’n va derivar, va provar d’urgència un posicionament que denunciava la vulneració de drets humans a l’Afganistan i que es va trametre a tots els governs locals catalans per tal d’incentivar l’aprovació de mocions de suport a la població civil afganesa. De manera complementària, també va fer gestions amb el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació per facilitar l’evacuació de familiars de residents afganesos a Catalunya.
A més, el Fons està donant suport a un projecte comunitari de l’entitat Ponts per la Pau centrat en oferir vies alternatives d’accés a l’educació per a nenes i dones a Kabul, al Nord i al Sud d’Afganistan. El principal motor del projecte és afavorir l’accés a l’educació com un element essencial per a la seguretat i estabilitat del futur del país.
Pel que fa a l’anàlisi de les actuacions de l’Estat en matèria d’acollida, Minoves va comentar com les operacions d’evacuació van demostrar, que, “quan hi ha voluntat i interès polític, així com unanimitat, a nivell estatal i a nivell europeu, sobre la necessitat de protegir a persones en situació de vulnerabilitat, l’obertura de vies legals i segures és possible.” Tot i així, però, va puntualitzar que l’atenció eficient d’una persona sol·licitant o beneficiària de protecció internacional no hauria de ser en perjudici d’una altra, tal com es va veure en aquell moment en el qual va haver-hi retards en les sol·licituds d’altres persones que es trobaven al territori.
En aquest enllaç es pot veure la compareixença sencera.