Crònica de l'acte de cloenda: Defensa la cooperació, ens hi va la vida
“Defensa la cooperació, ens hi va la vida”, sota aquest lema el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va organitzar l’acte de cloenda de la campanya #DefensaLaCooperació, que ha dut a terme de març a setembre. L’acte, celebrat el passat divendres 22 d’octubre a la Nou Bòstik, va comptar amb dues taules rodones que giraven entorn les temàtiques que s’han tractat a la campanya: gènere, refugi, educació, salut i emergència climàtica. Més d’una seixantena d’alcaldes/es, regidors/es i tècnics/es de cooperació, així com representants de diferents entitats de solidaritat, van poder gaudir del debat i escoltar atentament la principal demanda de l’esdeveniment: que els ens municipals destinin el 0,7% dels seus recursos a la cooperació al desenvolupament.
Recupereu l’acte sencer aquí:
L’educació i el poder de les dones
La primera taula rodona de l’acte, “L’enfortiment del poder de les dones mitjançant l’educació”, va comptar amb la participació de Lema Rashid, activista i refugiada afganesa, Bombo N’Dir, presidenta de l’Associació de Dones Migrades Subsaharianes, Isabel Lozano, membre de l’entitat ProMedios, activista i cooperant a Chiapas, i Sara Cuentas, periodista, com a moderadora. Aquest primer debat va girar entorn de l’educació com a motor de canvi i enfortiment de les dones que viuen diferents realitats: pobles originaris indígenes, refugiades i migrants.
En aquest context, Lema Rashid recordava la importància de l’educació en el seu país, l’Afganistan: “l’educació és el primer que ens van treure, perquè saben que una dona formada és més independent i, per tant, té més poder”. Al seu país, comentava, les dones depenen primer del seu pare i després del seu marit, sense l’educació és impossible sortir d’aquest bucle. Isabel Lozano reforçava aquest argumentari parlant de les dones que participen de l’escola de comunicació popular Votan K’op a Chiapas: “a l’escola els hi donem les eines i els coneixements perquè les participants puguin ser l’altaveu de les seves comunitats indígenes i denunciar la violació de drets humans que viuen cada dia.”
El debat va finalitzar parlant sobre la importància de la cooperació internacional. En aquest sentit, Bombo N’dir explicava que el canvi que necessita l’Àfrica Subsahariana ha de comptar amb les organitzacions de la diàspora, que viuen a Catalunya, però que mantenen el vincle amb les seves comunitats. “Se les ha d’escoltar i enfortir”. Totes tres ponents van coincidir en el fet que la cooperació internacional ha de partir de l’acompanyament i l’enfortiment de les comunitats del Sud, un acompanyament que generi autonomia, que sigui descolonitzador, mitjançant l’educació i el despertar de la consciència política.
La crisi climàtica i la salut de les persones
La segona i darrera taula de l’acte, “El canvi climàtic i els seus efecte sobre la salut als països del Sud Global”, va comptar amb la participació de Yolanda Oquelí, activista ambiental de Guatemala i participant del projecte “Ciutats defensores dels Drets Humans”, Mulai Mesaud, enginyer responsable del Laboratori de medicaments genèrics Mohamed Embarek Fakal-la als campaments sahrauís de refugiats de Tindouf, i Sandra Vicente, periodista i moderadora del debat. En aquesta segona conversa es va parlar de l’emergència climàtica i la defensa del medi ambient com a defensa de la vida de persones, en un context de pandèmia mundial que ens ha fet veure que la lluita per un món millor traspassa fronteres i afecta tothom.
Mulai Mesaud explicava que als campaments de refugiats viuen en tendes i construccions amb sostres metàl·lics, a una de les zones més àrides del planeta. Durant els darrers anys, l’augment de la temperatura els hi està dificultant molt la vida, ja que tenen períodes de calor que poden durar més de 7 mesos arribant a temperatures de 50 graus. Yolanda Oquelí, per la seva banda, comentava que els desastres naturals que deriven d’aquest canvi climàtic també tenen una afectació psicològica a les comunitats, un problema poc visibilitzat. “Els huracans que han devastat els nostres territoris han deixat a infants sense pares, persones sense llar… i això deixa seqüeles per a tota la vida.” Finalment, tots dos activistes van destacar la necessitat d’un consum responsable per part de les persones, empreses i governs per tal d’invertir l’explotació del sud global.