Dones i dret a la terra al Senegal: un repte al qual cal donar resposta
La propietat de la terra i el seu dret a l’accés ha estat sempre un tema controvertit arreu del planeta, motiu de disputes, revolucions i desigualtat social. Avui, Dia Mundial de l’Agricultura, volem viatjar fins al Senegal per aprofundir sobre aquesta temàtica i posar el focus en el dret d’accés a la terra per part de les dones del país.
Tot i que la constitució del Senegal recull el dret de les dones a accedir a la propietat de la terra, la realitat és molt diferent. Les dones de zones rurals representen més de la meitat de la mà d’obra i assumeixen la majoria de la producció agrícola. Tot i això, segons l’Associació de Dones Juristes del Senegal, només un 1% de les dones senegaleses tenen accés a mitjans de producció i controlen els seus beneficis. El sistema cultural patriarcal que predomina a totes les societats, també a la senegalesa, fa que les dones no puguin heretar les terres i que, sovint, necessitin el permís del pare o el marit per poder conrear-les. Aquesta realitat, tot i que predominant, pot variar segons l’ètnia. Moltes dones desconeixen els seus drets d’accés a la terra i altres, tot i ser coneixedores, no compten amb el suport suficient per reclamar la part que els hi toca.
A aquesta realitat se li ha de sumar les amenaces que viu el país pel que fa a la seguretat alimentària, que són múltiples i de naturalesa diversa: canvi climàtic, conflictes interns i manca de mètodes moderns de gestió agrícola. En aquest context, l’aportació que les dones poden fer amb el conreu i comercialització de productes és molt rellevant per a moltes llars.
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I APODERAMENT DE DONES
A la Casamance, una zona al sud del Senegal molt exposada a l’amenaça de la inseguretat alimentària, s’està desenvolupant un projecte pioner d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles gestionats per les dones de diverses comunitats, amb l’objectiu de reforçar la seva autonomia econòmica i social, i promoure la sobirania alimentària. Aquesta iniciativa s’executa a través del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), una entitat local experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere que coneix en detall el context geogràfic, social i econòmic de la zona. A més, compta amb el suport de diversos ajuntaments catalans, a través del Fons Català, i altres actors de la cooperació com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.
A través del projecte, les dones que gestionen aquestes terres reben formació específica en matèria agroecològica que les ajuda a conrear els seus productes de manera sostenible i en harmonia amb l’entorn. També s’han posat en marxa les anomenades comunitats autogestionades de finançament (CAF), una mena de bancs autogestionats per les mateixes dones que faciliten l’accés al crèdit. Finalment, el projecte també preveu un seguit de formacions i assessorament en relació amb els seus drets econòmics, polítics i socials, especialment pel que fa a l’accés a la terra i als mitjans de producció. La xarxa està activa i en ple funcionament i, any rere any, no ha parat de sumar nous perímetres que s’afegeixen al projecte. Les dones que formen part de la xarxa s’organitzen i treballen de manera conjunta, intercanvien coneixements i defineixen les estratègies de producció i comercialització dels productes que volen seguir.