El Fons Català fa un viatge d'identificació i prospecció al sud de Turquia
El 6 de febrer diversos terratrèmols van sacsejar el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan a primera hora del matí, deixant a milers de persones mortes, desaparegudes i desplaçades a ple hivern. El Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a la població més vulnerable afectada pels sismes.
L’epicentre va tenir lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i va afectar una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia, el Kurdistan i el nord-oest de Síria.
Amb els fons recaptats dels municipis catalans, s’han identificat les principals necessitats a terreny i algunes de les entitats aliades amb qui poder desenvolupar projectes. Amb l’objectiu d’enfortir lligams i conèixer el context de primera mà, així com documentar la situació, un equip format per Direcció i les àrees d’Acció Humanitària i Comunicació, ha anat al sud de Turquia del 6 al 10 de maig, on han pogut visitar les ciutats d’Antakya i Kirikhan, greument afectades pels terratrèmols, així com diversos camps de persones desplaçades. A més, també han fet reunions amb organitzacions que estan donant assistència a la població a Turquia i al nord-oest de Síria, com són ONSUR, Action For Humanity i Khyar Ommah, contrapart local amb qui el Fons Català ja té un projecte aprovat basat en el repartiment de vouchers per adquirir productes de primera necessitat a Jindires i Idlib (Síria).
En aquesta ocasió l’equip no ha pogut entrar a Síria donades les dificultats per creuar la frontera a causa de les eleccions turques del 14 de maig, que impedien qualsevol entrada a territori sirià que no fos de personal local amb ajuda humanitària.
Les conseqüències a la regió
Tres mesos després de l’impacte dels terratrèmols la situació és d’emergència greu. Es tracta d’uns territoris on les condicions prèvies als sismes ja eren precàries. L’assistència a la població en territori turc està coordinada per AFAD, el Ministeri de l’Interior i de Gestió de Desastres, que treballa amb les organitzacions locals i internacionals per adreçar l’ajuda on hi ha més necessitats. Segons dades de l’OCHA (Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació d’Assumptes Humanitaris), s’estima que 1,6 milions de persones encara viuen en camps informals sense les necessitats bàsiques cobertes i amb accés molt limitat a serveis, hi ha 5,2 milions de persones que necessiten assistència humanitària, 3 milions de persones han hagut d’abandonar els seus pobles i ciutats, i hi ha un total aproximat de 9,2 milions de persones afectades per l’emergència. Molta de la població damnificada és refugiada de Síria, que va abandonar el país a causa de la guerra civil.
A Síria les afectacions són encara més greus, ja que es tracta d’un país que porta 12 anys en guerra civil i on ja hi havia milers de persones desplaçades i refugiades. Segons l’organització ONSUR, el 65% de la població que viu al nord-oest del país depèn de l’assistència humanitària. A més, el brot de còlera que hi havia previ a l’impacte dels terratrèmols corre el risc d’agreujar-se i continua sent una amenaça a la salut pública.
Cal destacar que la majoria de persones que estan treballant en la resposta a aquesta emergència són víctimes elles mateixes també, ja que moltes d’elles han perdut familiars, amistats o s’han hagut de desplaçar.
Després d’aquest viatge, el Fons Català seguirà identificant iniciatives i aprovant projectes amb organitzacions que contribueixin a dignificar la vida dels col·lectius més afectats pels terratrèmols.