El Fons Català presenta les dades de l’AOD municipalista 2023 al Parlament de Catalunya
El president Jordi Cuadras i el vicepresident Isidre Pineda han comparegut aquesta tarda davant la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior
“El Fons Català i els ajuntaments socis gestionem els nostres projectes treballant amb contraparts locals dels països on actuem, ja siguin governs locals, governs supramunicipals o entitats i ONGs locals. De local a local”, ha explicat el president del Fons Català, Jordi Cuadras.
El president ha traslladat com els més de 300 municipis socis del Fons Català fan de la “solidaritat l’eina perquè la justícia, la pau i el dret a tenir una vida digne i a tenir garantits els drets humans”, als més de 90 països on s’actua a través de la cooperació tècnica, les campanyes d’emergència o els projectes de cooperació al desenvolupament.
Jordi Cuadras també ha incidit en què “ens troben en un moment on les entitats que històricament han fet projectes de cooperació i solidaritat no tenen relleu generacional i algunes tenen dificultats per dur a terme la seva tasca voluntària. Són un gran valor i són indispensables”. I ha reclamat que “les polítiques de cooperació d’un municipi no depenguin només de si hi ha o no hi ha entitats que les impulsen, per això parlem de que la cooperació sigui una política pública estructural en qualsevol ajuntament i que ens sentim interpel·lats pel que passa al conjunt del Sud Global”.
Dades actualitzades del 2023
A continuació, el vicepresident Isidre Pineda ha compartit les principals conclusions del darrer informe sobre l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) del municipalisme català de 2019 a 2023 de l’Observatori de Cooperació Municipalista, que es van presentar el passat novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, i ha avançat algunes actualitzacions a partir de les dades executades del 2023.
Pineda ha destacat l’augment sostingut de l’AOD dels municipis en els darrers anys, que ha superat els 31 milions d’euros durant el 2023, marcant el seu màxim històric registrat. Aquest creixement pressupostari està principalment lligat a la tendència a l’alça de tres grans actors que compensen l’estancament de l’AOD global de la resta de municipis: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tots tres representen més del 63% del total de l’AOD local catalana, i on habiten el 28% de la població catalana.
Un altre aspecte destacat és el creixement exponencial en els recursos destinats a l’acció humanitària. Tot i que la major part del finançament va destinat a projectes de desenvolupament, els fons dels governs locals destinats a emergències i acció humanitària són els que més han crescut en els darrers cinc anys.
Els principals països receptors de la cooperació municipalista per ordre de volum d’AOD són: Palestina (1,37M d’euros), Ucraïna (1,11M d’euros), Colòmbia (1,05M d’euros), Moçambic (0,93M d’euros), i el Senegal (0,91M d’euros).
El vicepresident ha explicat què és el 0,7%, un acord marcat per la ONU per intentar pal·liar el deute històric que havien generat els països del Nord Global amb el Sud Global, i que suposa un exercici de corresponsabilitat i un compromís “també per a les administracions locals, que moltes vegades som les que més complim”.
Durant el 2023, també han augmentat els governs locals que han arribat al 0,7%. Enguany, han estat vint ens locals: l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Caldes de Montbui,l’Ajuntament de Castellbisbal, l’Ajuntament de la Garriga,l’Ajuntament d’Igualada, l’Ajuntament d’Oliola,l’Ajuntament de la Roca del Vallès,l’Ajuntament de Rubí,l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes,l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts,l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda,l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat,l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès,l’Àrea Metropolitana de Barcelona,elConsell Comarcal del Vallès Oriental,la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona.
Les noves dades referents als anys 2023 i 2024 estan sent processades per l’Observatori de la Cooperació Municipalista del Fons Català, i es publicaran durant els segon semestre d’aquest any.
El Fons Català, una història d’èxit
Finalment, el president i el vicepresident han donat resposta a les qüestions plantejades pels diferents grups parlamentaris dins la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior.
Alguns dels representants, com la diputada Neus Comes, han felicitat la tasca Fons Català amb la Nit del Fons per donar visibilitat a la cooperació municipalista. Així mateix, el diputat Francesc de Dalmases ha volgut “constatar que el Fons Català és una història d’èxit” pel seu recorregut en aquests gairebé 40 anys de cooperació internacional des del món local.
De la mateixa manera, el diputat Ruben Wagensberg ha assenyalat que “Ens troben en un moment on cal posar en valor la feina del Fons, fet que abans no hagués calgut. Ja que ens trobem que es qüestiona el model de cooperació al desenvolupament tot i el gran consens que hi ha a Catalunya”.
Alguns dels representants també han coincidit en què exemples com els segells del 0,7%, que reconeix els governs locals que han assolit aquest objectiu, puguin promoure que altres, també la Generalitat de Catalunya, es sumin a aquest camí.