El Fons Català viatja al Kurdistan per conèixer el context migratori i establir noves aliances
Del 7 al 15 de maig una delegació del Fons Català ha viatjat a la Regió Autònoma del Kurdistan Iraquià i a Rojava, a l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria (NES), per identificar projectes, aliances i necessitats que permetin activar respostes d’emergència apropiades al context i al territori, així com documentar i denunciar la situació que es viu a la regió.
La missió s’emmarca en el reconeixement oficial de la NES per part del Parlament de Catalunya el 2021, i respon a la resolució que insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració i impulsar una xarxa de solidaritat per participar en la reconstrucció de la zona.
La delegació, formada pel director, David Minoves, la cap d’Acció Humanitària, Victòria Planas, i la Responsable de Comunicació, Txell Escolà, s’ha reunit amb autoritats locals i amb entitats, i ha pogut parlar amb diverses persones refugiades i desplaçades que viuen en camps per conèixer quines són les necessitats més sentides, ja que l’única manera de poder treballar al territori és entenent el context i els diferents actors implicats.
Kurdistan Iraquià: població refugiada de Rojava i població desplaçada iazidita
Iraq acull prop de 300.000 persones refugiades, de les quals el 89% provenen de Síria, a més d’1,1 milions de desplaçats interns. Les activitats d’Estat Islàmic, la guerra civil a Síria i les turbulències polítiques a l’Iran, Turquia i el Iemen, ha donat lloc a la major crisi de persones desplaçades de la història a la regió davant la desatenció de la comunitat internacional.
Al Kurdistan Iraquià hi ha un total de 35 camps, 26 dels quals són de desplaçats i la resta de persones refugiades. L’equip del Fons Català va tenir l’oportunitat d’entrar en alguns d’ells per parlar amb les autoritats que els gestionen i amb algunes de les persones que hi viuen.
El viatge va començar amb una visita al camp de refugiats Qushtapa, creat el 2013, que acull 8.500 persones, la majoria dels quals venen de Rojava. Les principals queixes del camp són les afectacions econòmiques i laborals que ha deixat la Covid-19, i la retirada de diverses ONG internacionals a causa de la inseguretat i de l’esclat de noves crisis al món, que fa que el camp rebi cada vegada menys ajudes.
El Fons Català va poder visitar un projecte al que dona suport a la ciutat de Sulaimaniyah, a l’oest de la regió, en matèria de construcció de pau i integració social en un context d’extremismes violents. A més, allà, la delegació es va reunir amb les representants de l’Administració Autònoma del Nord-Est de Síria, que van expressar la seva preocupació sobre els bloquejos que imposa el Govern de Síria a les ajudes internacionals que haurien de rebre’s a Rojava.
L’estada al Kurdistan Iraquià va culminar amb la visita dels camps de Domiz 1 i Khanki a la regió muntanyosa de Duhok, creats el 2012 i el 2014 respectivament. Domiz 1 és un dels camps de refugiats més grans del Kurdistan, amb 29.000 persones instal·lades. Tot i que cal rehabilitar les cases de més de 1.000 famílies que estan en mal estat, l’escenari contrasta amb el del camp Khanki, on hi ha més de 14.000 desplaçats interns vivint en tendes de campanya. El Govern regional no vol construir-hi cases per evitar que la població s’hi instal·li de manera permanent.
La majoria de persones residents al camp són població iazidita, una comunitat minoritària molt castigada a la zona, concretament per Estat Islàmic, que es calcula que va segrestar més de 6.000 dones iazidites per fer-les esclaves sexuals. A dia d’avui el conflicte a la zona kurda de Sinjar entre diversos grups armats està generant un flux constant de persones que fugen de la violència.
Rojava: població desplaçada en camps no reconeguts
No cal estar gaires dies a Rojava per percebre les seqüeles dels anys de conflicte contra Estat Islàmic, agreujat per les hostilitats de Turquia i el règim sirià, que han deixat més de mig milió de morts, milers de ferits oblidats, 6 milions de desplaçats i una població amb poques expectatives de futur.
Rojava ja no apareix a l’imaginari col·lectiu. Les guerrilles de dones i homes que van derrotar Estat Islàmic han caigut en l’oblit mentre Turquia aprofita el silenci internacional per ocupar part de la regió del nord de Síria, a Serekaniyeh. Més de 30.000 persones desplaçades malviuen als campaments de Serekaniyeh i Washokani, en tendes poc adaptades a les condicions climàtiques i a les necessitats de la població, amb l’esperança de poder tornar a casa seva.
De moment, però, moltes de les persones han perdut casa seva davant l’ocupació i els costa tenir percepció de futur en un context on hi ha mancances en tots els àmbits, entre les quals hi ha l’escassetat de l’aigua, provocada per un boicot de Turquia, que té el control dels rius Tigris i Eufrates. Això, juntament amb el canvi climàtic, està causant estralls a una població eminentment agricultora.
A part de les visites al camp, el Fons Català es va reunir amb membres del Ministeri d’Exteriors i de les municipalitats de la regió de Jazira per establir nous vincles amb l’administració i buscar noves vies de col·laboració.
No és fàcil donar resposta humanitària en un context tan complex com el del Kurdistan, però el municipalisme català té la voluntat d’atendre les crisis oblidades i parar atenció a les regions on hi ha milers de desplaçats i refugiats sense opció de viure de manera digna.