“El govern de Mèxic per una banda dona diners a les comunitats indígenes però per l’altra construeix macroprojectes que els destrossen la vida”
Parlem amb Sara López, activista mexicana i defensora del territori i les poblacions indígenes. Va participar en l’edició de primavera del projecte de Ciutats Defensores del Drets Humans 2024, coordinat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i el Fons Català, en el qual defensors i defensores dels drets humans d’arreu del món venen a Catalunya a explicar les seves lluites i la realitat dels seus territoris.
- Quina és la teva trajectòria com a defensora dels drets humans a Mèxic i, més concretament, la teva vinculació amb la defensa del territori?
Vaig començar molt jove com a defensora i la meva formació política i ideològica va venir de la teologia de l’alliberament als anys 80. Em vaig anar implicant, a poc a poc, en la defensa de l’aigua, en temes de salut… Durant aquell temps van decretar la Reserva de la Biosfera de Calakmul i vam estar donant suport a comunitats que vivien dins la reserva, per evitar que els reubiquessin i, en els casos que s’havien de reubicar ens asseguràvem que se’ls donaven les condicions que requerien.
Pel que fa a la defensa de l’aigua, no tenim aigua al municipi de Calakmul i als anys 80 vam fer diverses accions de protesta per cridar l’atenció del govern, però a dia d’avui continuem sense aigua. Arran d’aquelles accions vaig haver de fugir perquè vaig rebre ordres de detenció. Passats dos anys vaig tornar a casa i vaig formar part del moviment zapatista.
Posteriorment, vaig estar vinculada a la defensa de l’accés a l’energia elèctrica: demanàvem una tarifa justa, que l’energia elèctrica fos un dret humà i que no es privatitzés. De fet, estem en vaga de pagament de l’energia elèctrica des de fa 18 anys, i ho mantindrem fins que no es compleixin les nostres demandes.
En tot aquest procés de lluita, de la nit al dia ens van acusar a quatre companys i a mi de privació il·legal de la llibertat d’un funcionari públic de la Comissió Federal d’Electricitat (CFE). Es van inventar aquest delicte, ens van detenir i vam passar 11 mesos a la presó. Vam sortir per la pressió política a nivell local, nacional i internacional, i Amnistia Internacional ens va declarar presos de consciència i ens van atorgar un premi com a defensors i defensores del territori.
Actualment, estem duent a terme la defensa del territori, la terra i l’aigua amb aquest megaprojecte mal anomenat Tren Maia. Estem indignats i sentim molta impotència per no poder estar fent més per detenir-ho. És un tren militar, perquè qui ho està fent són els militars amb recursos d’empreses estrangeres i nacionals. De fet, hi ha empreses espanyoles.
- Quines conseqüències té la construcció del Tren Maia a la regió?
Hi ha impactes molt forts. S’estan destruint i contaminant els cenotes, al govern no l’importa que aquests cenotes siguin sagrats per la població indígena. L’aigua està contaminada, està bruta, hi ha ciment, i imagina’t la contaminació dels animals que hi viuen! I bé, també estan destruint tots els arbres i les reserves que hi ha, són milers de quilòmetres on estan generant aquesta devastació, perquè no només es tracta del lloc per on passarà el tren sinó també tota la zona de comerç, que requereix molta infraestructura. Han fracturat la selva.
Patim un escalfament global molt fort, des de l’any passat ho estem notant molt més i nosaltres ho atribuïm a aquesta devastació.
A part d’això també hi ha les escombraries que es generen i augmentaran amb el turisme massiu. A més, no tenim aigua, tot i que pel Tren Maia sí que n’hi ha. Hi ha centenars de canonades que porten aigua per regar tota la zona per on s’està construint el tren, i mentrestant la gent s’està morint de set.
- Està havent-hi afectacions socials?
Sí. Està tot militaritzat i la població té por. Es perd la tranquilitat. Les vies del tren passen pel mig de les comunitats i trenquen la convivència perquè queda la població dividida. En diverses comunitats han instal·lat ponts per travessar les vies del tren però estan allunyats dels nuclis i no estan habilitats per a gent gran.
A més, les comunitats estan dividides entre la gent que està a favor del tren i la que està en contra. Hi ha hagut criminalització i violència contra companys i companyes que es mobilitzen en contra del macroprojecte. També hi ha hagut desallotjaments de famílies que vivien a la zona per on ha de passar el tren. Fa molta pena.
Tot plegat està afectant també els mitjans de vida de la població. Les famílies que han hagut de marxar de les seves terres, algunes les han pogut malvendre al govern, però altres que es negaven a vendre les ha expropiat. Aquestes persones ja no sembren la milpa, que és un sistema agrícola tradicional.
Una de les afectacions més importants d’aquesta situació serà quan arribi el turisme de veritat. Ens portaran aliments d’altres llocs que seran processats i transgènics, i ens oblidarem de la milpa. És un risc perquè perdrem la cultura, els costums dels Maia, la manera de vestir, l’idioma…
Els preus també estan pujant molt a causa de les persones que venen de fora de la comunitat. També ha augmentat molt la delinqüència, la drogoaddicció i l’alcoholisme.
- S’està prenent alguna mesura a nivell comunitari per fer front a aquesta situació?
Una de les coses que s’ha estat fent és treballar a les comunitats. Com a organitzacions estem intentant articular-nos a nivell peninsular, nacional i internacional, perquè sentim que aquesta lluita és de tots i totes, no? Tots els impactes que hi ha a causa de la deforestació perjudica el món sencer. La reserva de Calakmur és un dels pulmons més grans del món i l’estan deforestant.
També som part del Congrés Nacional Indígena on hi ha moltes organitzacions i si hi ha una criminalització totes aixequem la veu.
Fem molta feina amb les dones també, estem recuperant la medicina tradicional dels nostres ancestres, de les nostres àvies. Fem tallers sobre els drets de les dones, sobre patriarcat, sobre agroecologia, estem treballant en la recuperació de les llavors natives…
- Quin tracte rep la població indígena per part del govern mexicà?
Recentment, el govern ha impulsat un programa que es diu “Sembrant vida” amb el qual dona diners a la població a canvi de la sembra d’arbres. Hi ha gent que ho aplaudeix perquè el govern mai ha donat diners a la població indígena, però realment és una forma de control. Per una banda, et dona diners, però per l’altra t’està construint un megaprojecte de mort que t’està destrossant la vida. Aquests programes han desarticulat molt el treball comunitari que feien les organitzacions i no estan donant resposta a les veritables necessitats de les comunitats, com ara els serveis bàsics. Els hi van donar els diners simplement, que és una manera de comprar a la gent.