El projecte COMET evidencia la possibilitat real per dissenyar vies segures i d’acollida per part del municipalisme
El Fons Català conclou el projecte amb la jornada “Resultats i perspectives per a una participació efectiva dels municipis en la promoció de vies segures i acollides dignes”, celebrada el 13 de desembre al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona.
A l’acte de tancament del projecte COMET, impulsat pel Fons Català en el marc de la campanya Món Local Refugi des del 2022, s’han presentat els resultats i els dos documents desenvolupats en col·laboració amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR).
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, ha donat la benvinguda als assistents recordant que el COMET ha estat “un projecte innovador i pioner portat a terme gràcies a l’esforç col·laboratiu d’institucions i entitats, i que encarna valors que defensem des de l’esfera municipalista”. Un dels objectius del projecte ha estat sensibilitzar sobre la necessitat que des del municipalisme i altres actors locals es garanteixi el dret a la protecció internacional a través de la promoció de vies segures, i crear espais d’intercanvi de coneixement sobre reptes i oportunitats en aquest àmbit. La iniciativa neix en un moment on, segons ha assenyalat el president, “la defensa dels drets humans, el dret al refugi i la protecció internacional, i la migració, són una escletxa per a l’extrema dreta per guanyar suports entre la ciutadania i afeblir les democràcies”.
Vicenç Margalef, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha coincidit en què “cal defensar el dret a la migració des de l’origen tot unint el món local”, i ha emfatitzat la voluntat de “continuar enfortint aquesta aliança de forma estratègica, a llarg termini” i portar-la a nivell operatiu. En aquesta línia, el director de l’ACCD també ha esmentat el projecte europeu també en col·laboració amb el Fons Català, “Shababuna”, que tenia per objectiu combatre la desinformació sobre la migració entre la joventut al Marroc.
Recomanacions sobre disseny i implementació de vies segures i municipalisme
Aleksandra Semeriak,Project Manager del COMET ha presentat els dos documents resultants del projecte, juntament amb Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi:
- Informe: Recomanacions pel disseny i implementació de vies segures des del municipalisme
- Guia pràctica: Mobilització d’ajuntaments i altres actors locals en el disseny i implementació de programes de patrocini
Al llarg dels tres anys del projecte, s’ha pogut comprovar la manca de participació de municipis en la definició de vies segures a nivell europeu, on les administracions locals s’han mantingut en un rol de servei extern i més complementari. A través d’aquests documents, però, s’evidencia la necessitat que els governs i entitats locals puguin tenir més implicació en el disseny i implementació d’aquests programes de vies segures perquè puguin vehicular-se “de forma corresponsable, transparent, igualitària, sostenible i segura”.
Els documents també recullen i sistematitzen bones pràctiques i projectes pilot en altres països europeus que ofereixen una reflexió conjunta que orientin accions futures per implementar al territori. Entre les conclusions, però, també s’incideix en la necessitat que l’acollida formi part de les polítiques públiques i estructurals dels municipis, on “també hi han de col·laborar d’altres actors d’àmbit privat i multisectorials”. Semeriak sosté que “els municipis són agents essencials en l’acollida”, però hi ha altres parts de la societat que també són “catalitzadors de la justícia global”.
Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR, ha coincidit en què un dels principals valors del treball documentat ha estat l’obtenció d’”informació clara i precisa sobre com vertebrar aquestes iniciatives, i quins processos, tempos i recursos impliquen”. A nivell polític, Ekmen ha ressaltat que “cal avançar en el dret d’asil a Catalunya des dels països d’acollida i també en els de trànsit”, i ha posat en valor les “xarxes locals existents” o les que es poden crear “ad hoc” amb tots els agents implicats.
Des del projecte COMET, Semeriak ha destacat que si bé a Catalunya no s’ha pogut implementar la via de patrocini, el projecte ha permès obtenir eines i orientació per fer-ho quan el marc legal i polític ho permeti.
Aquestes línies neixen també d’experiències de cinc països europeus que han col·laborat en el projecte. En concret, s’han explicat casos com la creació de grups de treball previs a l’acollida a Alemanya, l’existència de corredors universitaris a França, i dues vies per gestionar l’acollida de persones vulnerables a través de corredors humanitaris a Itàlia, incloent una via específica per a menors sense referents familiars a les ciutats de Torí i Asti. A nivell estatal, Dilara Ekmen també ha destacat dos programes de patrocini complementari implementats a Navarra i al País Basc, i una via de mobilitat laboral amb la Diputació de Valladolid.
Les professionals també han plantejat altres reptes i anàlisi de potencialitats identificades per a la implementació de vies segures d’acollida de persones amb necessitat de protecció internacional des dels municipis. D’una banda, s’ha destacat el moment de negociació pel Pacte Europeu sobre Migració i Asil, que pot servir per reduir les dificultats burocràtiques i incidir en la participació activa dels municipis; i de l’altra, la necessitat que persones que han experimentat desplaçament forçat també puguin formar part del disseny d’aquests programes.
Experiències des del municipalisme català
A continuació, el regidor de Cooperació de l’Ajuntament de La Garriga, Carlos Martín, ha explicat la campanya del Fons Català que coordina, Món Local Refugi, que porta gairebé 10 anys treballant per donar suport a les persones en moviment a territoris fronterers com Ceuta i Melilla, el sud de Mèxic o la frontera Euroafricana. En aquests anys, la campanya d’emergència humanitària ha finançat un centenar de projectes a més de 20 països amb l’ajuda dels municipis catalans. Tot i que les xifres no paren de créixer, i “es continua atemptant flagrantment contra la llibertat de les persones que fugen”.
La jornada també ha inclòs la participació de dos exemples de perspectives del municipalisme català en la promoció de drets humans i l’accés a la protecció internacional. Cristina Serna, regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha fet un repàs sobre l’estratègia municipal en l’àmbit de l’acollida, i la sensibilització a la ciutadania sobre els desplaçaments forçats. Sant Boi acull un Punt d’Informació i Orientació en protecció internacional (PIO) amb 99 persones ateses al 2024, i disposen de 74 places d’acollida a través del programa estatal i un pis complementari amb el programa Contracte de la Generalitat. A més, han donat suport a la campanya Món Local Refugi i projectes de cooperació al desenvolupament com el centre de salut mental a la ciutat transfronterera d’Upala, a Costa Rica.
La Beth Mejan, tècnica de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha explicat els 4 eixos a través dels quals l’ajuntament treballa per donar acollida a les persones que arriben al municipi. El primer dels quatre eixos és la sensibilització i l’educació per la justícia global. Paral·lelament també participen en el programa Català de protecció a persones defensores, col·laboren amb la CCAR per habilitar dispositius d’acollida i finalment treballen de manera estratègica per fer una anàlisi que els hi permeti generar canvis i accions que aportin major coherència a les polítiques públiques en matèria d’asil i defensa dels drets humans.
Necessitat d’un canvi en el marc legal
La cloenda de l’acte ha comptat amb David Minoves, director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, qui ha destacat que l’inici del projecte COMET va coinicidir amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna incidint en el contrast entre la voluntat política per implementar vies segures versus l’acollida de persones refugiades d’Ucraïna que demostren la capacitat de “crear solucions ad hoc” tant per part de les administracions com de la ciutadania.
Amb el projecte COMET, segons el director s’ha vist la possibilitat real d’acollir de manera molt més efectiva a través dels municipis: “Hem plantejat unes idees creatives i amb capacitat d’adaptació, i contextos amb molt de valor perquè es puguin aprofitar”.
Finalment, David Moya, director general de Migracions i Refugi del Departament de Drets Socials i Inclusió, ha coincidit que “els municipis són actors clau en identificar necessitats i construir comunitat”, i ha remarcat la necessitat d’enfortir la capacitació en aquesta línia, també de les entitats i ONG. Una tasca, però, que cal complementar amb un canvi en el marc legal actual ja que, com ha recordat, “tenim competències limitades pel refugi, espais de coordinació limitats, però hi ha una voluntat i interès d’acollir. Hem de canviar aquest marc i posar-nos d’acord”.
