"Els ulls dels talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder"
“La vida de les dones ha canviat radicalment en tots els aspectes”, explica Sherzad des d’Afganistan, fent referència a les represàlies que viuen des que els talibans van agafar el poder el 15 d’agost de 2021. Després de la presa de Kabul, la capital del país, va haver-hi detencions arbitràries, tortures i execucions a suposats detractors del règim, es van suprimir mitjans de comunicació i es van començar a imposar severes restriccions als drets de les dones i les nenes. A més, també es van dissoldre mecanismes de monitoreig de drets humans, com la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan, i es van desmantellar tribunals especialitzats en violència de gènere.
Des d’aleshores les dones han vist prohibit el seu accés a l’escola secundària i la universitat, així com treballar en ONG. A més, s’ha restringit la seva llibertat de moviment i de reunió, i se les obliga a vestir amb burca en llocs públics.
“Perdre els teus drets bàsics té greus conseqüències en la salut mental, és per això que la majoria de les dones tenen ansietat i depressió”, sentencia Sherzad, que està patint aquestes conseqüències en primera persona, “no hi ha res que vulguem més que tenir accés a l’educació! Els talibans estan difamant l’Islam, ja que enlloc es diu que l’educació de les dones estigui prohibida, de fet, l’Islam és la religió de la pau, la humanitat, els drets i la igualtat”.
Les conseqüències d’aquestes mesures pel progrés del país són devastadores. Sense l’educació de les dones, que conformen la meitat de la població, i la seva participació en l’economia, no pot haver-hi un desenvolupament satisfactori de la societat i l’Estat. Sherzad apunta que “sense la implicació de les dones en l’educació i el món laboral, cap govern pot esperar durar gaire al poder, perquè les dones som una mà forta per la millora del país”.
Actualment, ja hi ha una generació sencera que se l’ha privat d’un any d’educació superior, i l’impacte d’això és difícil de revertir. El país està submergit en una greu crisi humanitària a causa del conflicte, la sequera, la Covid-19 i la crisi econòmica, aguditzada per les sancions internacionals i la retirada de l’ajuda estrangera. Des del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU (PMA) apunten que en l’últim any Afganistan ha viscut nivells de fam sense precedents: nou de cada deu famílies passa gana. A més, les extremes temperatures d’aquest hivern, que ja han matat a 157 persones per manca d’ajuda humanitària, estan agreujant la situació d’inseguretat alimentària.
L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA per les seves sigles en anglès) estima que 28,3 milions de persones, gairebé dos terços de la població afganesa, necessiten ajuda humanitària urgent per sobreviure.
Projectes subversius
Davant les flagrants vulneracions de drets de les dones a l’Afganistan, hi ha iniciatives de resistència centrades en minimitzar els impactes de les lleis del règim talibà. Un exemple és Ponts per la Pau, on treballa Shezard, una entitat fundada per l’escriptora i activista Nadia Ghulam que rep suport del municipalisme català.
Actualment, Ponts per la Pau està duent a terme un projecte per assistir les necessitats bàsiques de les nenes i dones en context de crisi profunda, enfocat en la resiliència a través d’activitats i serveis que millorin la seva capacitat per fer front al dia a dia i portar una vida digna.
“El projecte inclou tallers, grups de lectura, seminaris sobre salut, activitats artístiques, classes d’idiomes, proveïment de menjar i medicaments, i teràpia psicològica”, explica Shezard, que també fa referència a la dificultat de treballar fora de la llei, “els ulls dels Talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder”. Davant les continues amenaces de les autoritats perquè cessin l’activitat han hagut de començar a desenvolupar les tasques en secret i en espais clandestins. Tot i així, aconsegueixen donar cobertura a més de 400 noies i tenen presència en cinc llocs diferents de Kabul, i a les províncies, Nangarhar i Baghlan.
“Cada dia és un repte per nosaltres, però el nostre únic objectiu és convertir-nos en un pont per la pau, tenir estudis i ser independents per construïr el nostre futur sense dependre d’un home o de la família”, sentencia, orgullosa, Shezard.