“Enfortir la llengua és enfortir la nostra cultura, la nostra història i la nostra identitat”
El 9 d’agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles indígenes, un dia per seguir reivindicant els drets dels pobles originaris d’arreu del món. Una manera de defensar les arrels i la identitat dels pobles indígenes és defensant la seva llengua. Amb aquest objectiu neix l’Acadèmia formal de la llengua miskita, un projecte que pretén convertir-se en referent per a tota la població indígena parlant d’aquesta llengua. La comunitat miskita viu actualment a la costa Carib de Nicaragua i Hondures i l’Acadèmia s’implementarà al municipi de Puerto Cabezas (Nicaragua). El Fons Català fa anys que dóna suport a la creació de l’Acadèmia que compta amb la cooperació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, ciutat a la qual estan agermanats.
Per conèixer una mica més aquest projecte parlem amb quatre dels seus impulsors al territori: Javier Vicente, director de l’escola Normal de Puerto Cabezas; Elba Tilleth, docent de la mateixa escola; David Paterson, docent de la Universidad de las Regiones Autónomas de la Costa Caribe i delegat del ministeri d’educació; i Liza Lindo, tècnica de cooperació de l’alcaldia de Puerto Cabezas.
Per contextualitzar, qui són els miskitus, quin és el seu origen i on viuen?
Javier: Els miskitus són un grup ètnic que viu a Nicaragua, a les regions autònomes del Carib Nord i Sud, i també hi ha una part a Hondures. Tot i viure a un altre país, els miskitus d’Hondures conserven les mateixes tradicions, cultura i idioma tradicionals. Més enllà d’aquestes zones, no es coneix l’existència de miskitus a altres parts del territori. L’idioma dels miskitus és la llengua miskita, actualment parlada per més de 180.000 persones. Tenim un sistema educatiu propi, el subsistema educatiu autonòmic regional. Parlem d’autonomies perquè a Nicaragua, la regió autònoma del Carib té el seu propi govern autònom, un govern dirigit pels pobles indígenes que habiten la Costa Carib. Els grups indígenes estan distribuïts per territoris, i cada territori també té el seu propi govern: els governs territorials indígenes.
Com sorgeix la idea de crear una Acadèmia de la llengua miskita?
Liza: El projecte de l’Acadèmia té dos moments clau. Un primer moment va ser en 2014, quan vam viatjar a Vilafranca del Penedès per presentar la idea de projecte i aconseguir fons. En aquell moment hi havien persones diferents implicades i els principals impulsors eren savis de la llengua miskita. En els inicis vam tenir molts problemes organitzatius, ja que teníem persones amb molt de coneixement de la llengua miskita però ens mancava la part més tècnica. A Barcelona havíem conegut a Matilde Martínez una gran experta de les llengües indígenes. Amb totes les dificultats que teníem vam decidir trucar-li i, junt amb una altra companya, Lucile Nussbaum, i el Fons Català, ens van acompanyar al territori i assessorar per poder resoldre els problemes organitzatius. Vam contactar amb diferents professors de les universitats per trobar gent que s’impliqués en el projecte, en aquest moment s’hi va sumar el professor Miguel Urbina, que ha estat part medul·lar de la iniciativa fins fa uns mesos, que va morir. El professor Urbina va decidir seguir buscant gent jove pel projecte, com el professor David i el professor Javier, i aquí és on comença el segon moment clau de l’Acadèmia, on ens trobem ara. Hem creat un equip petit impulsor, format per professors de les universitats i de l’escola Normal (escola de formació per a docents), ens organitzem en assemblea, on participen més de 60 persones, i a través de diversos grups de treball que tracten diferents temàtiques.
“Ha de donar l’oportunitat a les generacions futures de conèixer millor la seva llengua, la seva cultura i les seves arrels”
En què consisteix el projecte? Que s’ha fet fins ara i quines són les perspectives de futur?
David: El primer pas d’aquesta segona etapa que comentava la companya Liza ha estat recopilar tots els documents escrits en llengua miskita i crear una base de dades documental. També estem creant una pàgina web per poder compartir amb la comunitat tots els nostres avenços i l’arxiu documental creat. Finalment, estem fent tràmits més jurídics i administratius, per tal de legalitzar-la. El nostre somni no era només crear aquesta base de dades que ja tenim, sinó que va molt més enllà, volem tocar molts altres aspectes. Per aquest motiu, estem treballant per àrees que tracten la cultura, la història, la literatura, rescat de documents històrics, etc. Un dels aspectes més importants que tenim entre mans és la part normativa de la llengua. La llengua miskita és principalment oral, per tant la gramàtica, ortografia, sintaxi no estan regulades ni normalitzades. A més, hi ha moltes paraules en desús que s’haurien de recuperar i altres paraules que s’han d’inventar per denominar certs objectes que no tenen nom en llengua miskita, especialment tot el relacionat amb les noves tecnologies. En definitiva, amb aquesta Acadèmia volem aconseguir fer un recull de tot el que tingui a veure amb la història i la cultura miskita i normalitzar la llengua per tal d’enfortir-la.
Elba: En tot aquest procés, també compartim coneixements amb els companys miskitos de la part d’Hondures, perquè a vegades hi ha algunes variants. Els nostres estudis i la normalització de la llengua que estem desenvolupant s’ha d’adaptar a totes les persones que parlen la llengua miskita. Enfortir la llengua és enfortir la nostra cultura, la nostra història i la nostra identitat. Fa molts anys que lluitem per aquest projecte i ara estem començant a aconseguir aquest somni. És una llavor que ha de donar l’oportunitat a les generacions futures de conèixer millor la seva llengua, la seva cultura i les seves arrels, i puguin comptar amb tots els materials necessaris per aconseguir-ho.
“La llengua miskita és una llengua viva. Perquè nosaltres, com a poble originari, existim”
Què aporta l’acadèmia i com impacta en la comunitat?
David: L’Acadèmia ens ha de servir per normalitzar la llengua, a través de la documentació que estem recopilant i la pròpia llengua oral. Nosaltres impulsem un model d’educació regional bilingüe, és a dir, ensenyem a les escoles la llengua miskita i altres llengües indígenes com a primera llengua. Això passa només a primària, perquè no comptem amb els documents curriculars per a la resta de cursos. Amb la normalització de la llengua, podrem comptar amb aquests documents i transcendir l’ensenyament de la llengua materna també a l’educació secundària, que ens permetrà desenvolupar un sistema educatiu intercultural bilingüe complet. Aquest projecte contribueix a restituir els drets dels pobles indígenes que, any rere any, no hem tingut l’oportunitat de rebre una educació completa en la nostra llengua. El meu compromís és aportar tot el que pugui per a que la llengua miskita pugui seguir funcionant molts anys, perquè és una llengua viva. Perquè nosaltres, com a poble originari, existim.
Javier: Com comentava el company David, a l’escola participen estudiants de diferents grups ètnics, amb les seves respectives llengües maternes. Ens podem trobar aules amb més de 4 grups i llengües diferents. Els mestres estem per servir i atendre la realitat i les necessitats de cada estudiant. En aquest sentit, la llengua és el mitjà fonamental per a la convivència, la comunicació i la formació de l’estudiant, la base de tot això és la llengua de cada poble. L’Acadèmia és un somni per a la nostra comunitat, per enfortir la identitat miskita i poder comptar amb un model educatiu propi aferrat a la nostra cultura i la nostra llengua.
A quines amenaces s’enfronta la comunitat de miskitus?
David: Com a grup minoritari, la nostra llengua està permanentment amenaçada, ja que si nosaltres mateixos no enfortim la llengua, ens bombardegen constantment amb influències d’altres llengües majoritàries i això podria acabar amb la llengua miskita i, per tant, amb part de les nostres arrels.
Liza: Actualment la llengua miskita agafa molts préstecs de l’anglès i l’espanyol. A l’aula, per exemple, el fet que hi hagi diferents llengües maternes fa que acabi predominant la llengua majoritària per facilitar la comunicació. A més, moltes persones joves agafen paraules de l’anglès o l’espanyol i les “miskititzen”, en part perquè sovint no compten amb una paraula en llengua miskita per denominar segons quins objectes. Això fa perillar la nostra llengua.
Elba: Una altra amenaça és que molts mestres vénen a donar classe a escoles bilingües havent rebut una educació monolingüe en llengua majoritària, per tant, no coneixen la tècnica ni la metodologia que implica un model bilingüe i acaben ensenyant principalment en espanyol. Un altre problema ve derivat dels colons que venen i s’estableixen en la comunitat, perquè una vegada fan vida aquí, es comuniquen i ensenyen en espanyol als seus fills. Tot això afecta de manera negativa la nostra llengua. L’Acadèmia també té com a objectiu capacitar i acompanyar els mestres perquè puguin ensenyar la llengua miskita de manera correcta i comptin amb materials ben treballats per poder desenvolupar la seva feina. Tenim un gran repte al davant.