Jornades de reflexió: Quin paper ha de tenir la cooperació descentralitzada al Marroc?
Per al municipalisme català el Marroc ha estat, des dels inicis de les seves actuacions en l’àmbit de la cooperació internacional als anys 80, un país prioritari. El fet que un 3,06% de la ciutadania catalana (238.000 persones el 2021 segons dades de l’Idescat) sigui originària del Marroc ha contribuït a reforçar aquests llaços, determinats a més pels intensos vincles històrics i la proximitat geogràfica, amb una Mediterrània que en alguns períodes ha actuat de pont i en d’altres de frontera.
Només els darrers 4 anys els ens locals catalans han donat suport a través del Fons Català a 27 projectes al Marroc, amb uns recursos destinats de 265.218,10 €. Aquestes xifres no contemplen la cooperació directa realitzada des dels ens locals o a través d’altres actors de la cooperació descentralitzada com les Diputacions.
No obstant això, sovint aquests vincles de cooperació han estat condicionats per factors que escapen a la voluntat dels actors de la cooperació descentralitzada, especialment els de tipus geoestratègic que afecten les relacions bilaterals entre els estats marroquí i espanyol: recurrència de les crisis migratòries, qüestió del Sàhara Occidental, reclamacions territorials de Ceuta i Melilla i aigües territorials de les illes Canàries, acords de pesca i quotes d’explotació de recursos marins, etc.
Per tal de poder compartir visions i reflexionar sobre com ha de ser la cooperació municipalista al Marroc, el Fons Català ha organitzat un cicle de jornades dirigides a tècnics municipals per escoltar veus expertes en els àmbits d’interès de la cooperació descentralitzada i generar un debat entorn a les línies d’acció prioritàries i les estratègies per desplegar-les.
El tret de sortida va ser el 29 de juny a la Nau Bostik de Barcelona i la segona sessió es va celebrar el 7 de juliol a la Biblioteca Bonnemaison. Les següents tres jornades es faran al llarg del tercer trimestre de l’any.
Primera jornada: anàlisi de context
La jornada inaugural del 29 de juny va comptar amb les veus expertes de Lurdes Vidal (IEMed), Gemma Aubarell (DAEGO, Generalitat de Catalunya) i Eduard Soler (CIDOB) per fer una anàlisi del context geoestratègic i els seus efectes en la cooperació al Marroc; de Gemma Pinyol (Instrategies) per analitzar i contextualitzar els fluxos migratoris Marroc-Catalunya; i de diversos membres d’entitats i de la diàspora marroquina per parlar sobre la participació de la població del Marroc a Catalunya.
La primera taula d’expertes va incidir en els efectes de la Covid19 en l’economia del Marroc, de les conseqüències que està tenint la guerra d’Ucraïna a nivell global en termes d’inseguretat alimentària, manca de recursos i manca de suport en ajuda humanitària, i de les polítiques de regionalització que s’estan aplicant al territori. Aubarell va explicar la necessitat que hi ha al país d’establir una capacitació educativa dels càrrecs electes dels municipis marroquins, i com aquesta transformació més local pot acabar portant una transformació regional.
Per altra banda, Gemma Pinyol va presentar les dades de l’evolució de les migracions de persones marroquines a l’Estat espanyol i Catalunya, i va denunciar la criminalització dels moviments de població i l’externalització de fronteres: “Si trobeu un Estat sense fluxos migratoris és una anomalia”.
L’última taula rodona formada per persones de la diàspora marroquina implicades en entitats i institucions va incidir en la cohesió social i el gènere, els menors no acompanyats, l’empoderament de la ciutadania marroquina, i la diversitat cultural al Marroc i a la diàspora. Les persones ponents eren: Abderrafie Ettalydy, professor associat i doctor en Educació, Societat i Qualitat de Vida, UdL; Faouzia Chati, Presidenta de l’Associació de dones marroquines i catalanes; Ilene Glasser, Coordinadora de programes d’inserció a Fundació Diagrama; Mohamed Chaib, President de la Fundació Ibn Batuta, i membre de la Junta Directiva del PIMEC; i Salwa El Gharbi, Presidenta de l’Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament.
Segona jornada: radiografia de projectes i estratègies de la cooperació descentralitzada
La segona jornada va comptar amb la participació del Responsable de l’àrea d’Àfrica del Fons Català, Joan Ribas, que va presentar el balanç dels projectes executats al Marroc entre el 2018 i el 2021; la Representant al Marroc de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Habiba el Mouali, que va explicar les estratègies de l’ACCD al país, i la Presidenta del Consell Comunal de Youssoufia i membre de l’AMPCC, Hanane Mabrouk, que va exposar els reptes que comporta la desigualtat de gènere al Marroc.
A més, també es va poder entrar a parlar en detall dels projectes específics de la cooperació descentralitzada al territori marroquí, com ara el Shababuna, que compta amb la gestió del Fons Català i l’ACCD, entre d’altres, i i PRODEMA (Promoció del dret a l’educació sense violències basades en el gènere de les noies en risc de Tànger) del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris. L’entitat Amics dels Infants del Marroc, la Fundació Josep Comaposada Sindicalistes Solidaris i l’Associació AHLAM també van intervenir per explicar la seva tasca al territori a través de projectes d’assistència a mares solteres tant en termes de mitjans de vida com de formació, apoderament de les dones sindicalistes i accés al dret a una educació universal de qualitat, incloent a la població migrant al Marroc.
Finalment, l’acte va acabar amb la cloenda institucional de Josep Desquens, Director General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, Antoni Montseny, Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, i David Minoves, Director del Fons Català.