"La comunicació és una eina imprescindible per a la lluita pels drets humans de les comunitats"
El 9 d’agost se celebra el Dia Internacional dels Pobles indígenes, un dia per seguir reivindicant els drets dels pobles originaris d’arreu del món. Des de l’estat de Chiapas, a Mèxic, han considerat que la millor manera de defensar els drets dels pobles indígenes es a través de la comunicació popular. Així neix l’Escola de comunicació popular Votan K’op, situada a San Cristobal de las Casas i impulsada per l’associació Promedios (projecte 3344). Amb l’objectiu de dotar a les comunitats de les eines comunicatives necessàries per difondre i denunciar la violació sistemàtica de drets humans que pateixen, a l’escola ja s’han format 4 generacions i s’ha treballat amb més de 15 comunitats i entitats diferents del territori.
El Fons Català col·labora amb l’escola Votan K’op des de fa anys que compta, també, amb el suport de l’Ajuntament de La Garriga i l’entitat La Garriga Societat Civil. Ens endinsem en aquest projecte per saber-ne més i parlem amb Isabel Lozano, coordinadora de l’escola, facilitadora i membre de Promedios, Francisco Vázquez, fundador de Promedios, i Ariadna Quirós i Ruben Moreno, tots dos membres del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de Las Casas.
Expliqueu una mica què és l’escola de comunicació popular Votan K’op?
Isabel: L’escola Votan K’op és un espai de formació permanent que permet a les persones adquirir coneixements de diferents eines relacionades amb la comunicació comunitària, des d’una perspectiva sempre d‘educació popular. És a dir, tots aportem coneixement i la comunicació passa a ser una eina imprescindible per a la lluita i la defensa dels drets humans de les comunitats amb les quals col·laborem. Treballem sempre amb comunitats i associacions de base, i a partir de les seves demandes i necessitat adaptem els projectes. Fins a l’arribada de la Covid-19, comptàvem amb un espai presencial un cop al mes, per treballar diferents temes. Els projectes sempre tenen dues parts, una part més pràctica, i un espai reservat a la reflexió, que qüestioni i aporti pensament crític. A més, també comptem amb el laboratori de mitjans, un espai més lliure que s’ofereix a les comunitats i entitats per fer produccions segons les seves necessitats. Finalment, l’escola sempre treballa amb software lliure i amb aquells dispositius dels quals disposin els participants, en la majoria de casos, amb el mateix mòbil fem gravacions, editem vídeo i àudio, etc.
D’on surt la idea de crear aquesta escola?
Isabel: L’escola neix a partir d’una idea que es portava treballant des de molts anys enrere, sobretot des de l’experiència que tenia l’organització impulsora de l’escola, Promedios, treballant amb les comunitats. En els seus inicis es va plantejar també com un espai on donar oportunitats a les dones, per obrir camins i perquè tinguin importància a les seves comunitats. Per tant, la participació majoritària fins ara ha sigut de dones. També es va prioritzar la participació de les persones joves, per garantir el relleu generacional.
Què vol dir per a vosaltres comunicació comunitària i per què és important?
Isabel: La comunicació comunitària és una comunicació creada per totes i per a totes, i que parteix de les necessitats dels actors involucrats. És una eina que serveix per denunciar casos de vulneració de drets i fer incidència política, però també destaquem l’altra part, la de documentar el dia a dia de les comunitats. Posar el focus en la seva història, les seves tradicions, la seva manera de resistir des d’una perspectiva positiva, en consonància i equilibri amb el medi en què viuen.
“L’escola ens capacita per saber fer servir les eines per documentar totes aquestes agressions que pateixen les comunitats”
Teniu diversos projectes a través dels quals col·laboreu amb diferents associacions i comunitats del territori. Una d’aquestes col·laboracions és amb el Centre de Drets Humans de Fray Bartolomé de las Casas. En què consisteix aquest treball conjunt?
Ariadna: Des del Centre de Drets Humans, acompanyem les comunitats en el procés de defensa dels seus drets per tal de donar a conèixer les situacions de vulneració de drets humans que pateixen. No només fem un assessorament jurídic, sinó que també aportem a la part d’incidència política, per acompanyar-los com a defensors i defensores dins les seves pròpies comunitats. Aquí és on intervé la feina realitzada per l’escola de comunicació Votan K’op. Ells ens capaciten per saber fer servir les càmeres de vídeo, fotogràfiques, etc. per documentar totes aquestes agressions. A la vegada, nosaltres també ensenyem a les comunitats com utilitzar aquestes eines perquè puguin enregistrar, comunicar i denunciar la violència que pateixen en el mateix moment.
Rubén: Entre el 2000 i el 2004 jo vaig participar en una d’aquestes capacitacions de què parla la companya. Des de Votan K’op ens van ensenyar a fer servir les càmeres per documentar agressions que s’estaven produint per part de l’exèrcit i la policia a les nostres comunitats. La feina que fan és imprescindible perquè nosaltres també puguem desenvolupar millor la nostra tasca de denúncia.
Altres projectes més que destacaríeu?
Isabel: Ara estem involucrats en un projecte que tracta el tema de la violència contra les dones. Hem fet un vídeo on s’explica la vida de Juanita, una companya de San Cristobal. És un vídeo impactant, que de seguida cala. Explica la seva història de vida, com s’ha anat superant i agafant forces d’on podia i com, amb el temps, s’ha anat sensibilitzant sobre el tema. Un altre projecte que a mi m’agrada molt és una exposició fotogràfica que il·lustra el procés de la milpa (sistema de cultiu en el que es conreen diferents llavors en una mateixa terra, com el blat, el fesol o la carbassa) a la comunitat de Candelaria. Em va sorprendre perquè vaig veure elements que no havia vist mai.
“Molts participen perquè estan patint problemàtiques, volen fer-li front de manera organitzada i detecten que necessiten un element de comunicació per aconseguir-ho”
A quines amenaces s’enfronten aquestes comunitats amb les quals treballeu?
Ariadna: Al Centre ens arriben molts casos diferents. Ara tenim un context de desplaçament forçat per atacs de paramilitars en algunes zones, que es mantenen tot i la pandèmia. També estem fent seguiment de molts casos de lluita per l’autonomia i defensa i preservació de la memòria històrica. Altres casos de detencions arbitràries, privació de la llibertat i tortures. Situacions de lluita i defensa de la terra davant projectes urbanístics que posen en perill els seus territoris i que generen moltes tensions a algunes comunitats.
Paco: Des de l’escola també detectem problemàtiques semblants, que estan generalitzades. Moltes de les persones que participen en l’escola ho fan perquè estan patint alguna d’aquestes problemàtiques, volen fer-li front de manera organitzada i detecten que necessiten un element de comunicació per aconseguir-ho. Fins ara hem tractat temes com la violència i l’equitat de gènere, el paper de les dones en processos de participació, el repte de construir una comunicació inclusiva dins les mateixes comunitats o la violència ambiental. Aquest darrer tema té molt a veure amb les conseqüències de canvis globals que estan generant problemes amb els cultius i autosubsistència de les poblacions rurals. Això genera moviments migratoris que causes un greu impacte a la comunitat. En el context actual, aquestes problemàtiques estan molt relacionades amb la salut comunitària.
Per acabar, com ha afectat l’arribada de la Covid-19 a les comunitats i al projecte?
Isabel: A l’escola, el coronavirus ens ha sacsejat molt i ens ha obligat a iniciar una nova etapa. Hem perdut aquest espai presencial més de reflexió, més crític i ara ens estem dedicant a generar molts materials. Estem acostumats a sentir notícies als mitjans generalistes que parlen de les grans ciutats, però no sabem què està passant a les comunitats més rurals, com estan vivint aquesta situació des dels seus territoris i el seu context. Els nois i noies s’han convertit en reporters i reporteres des de les seves comunitats i expliquen l’impacte de la Covid-19 a partir de diferents perspectives (sanitària, social, dones i Covid-19, etc). Fem assessories individuals per acompanyar-los en aquest procés i estem creant una multirevista, que és un format que fa servir Promedios des de fa molts anys, per bolcar tots aquests continguts i fer-la arribar a totes les comunitats.
Paco: Pel que fa a l’impacte a les comunitats del Mèxic rural, hem vist que s’estan generant moltes problemàtiques derivades de les persones que emigren a la seva comunitat de manera temporal o permanent. Molta gent que treballa a les grans ciutats, en veure perillar la seva vida, tornen als seus territoris que no compten amb campanyes ni mitjans de protecció efectius. Els nois i noies estan documentant un increment de contagis, infeccions i morts derivat d’això. Aquest fet se suma a una situació inestable de la qual ja hem parlat abans, caracteritzada per conflictes derivats de l’autonomia, la terra o el canvi climàtic.
Pàgina de Facebook de Promedios de comunicación comunitaria