La inversió en cooperació a Catalunya augmenta un 4,6% des del 2019
La Covid-19 ha afectat les polítiques de cooperació de la mateixa manera que la resta de polítiques públiques, tot i això, la tendència de les inversions en cooperació internacional és de creixement. Segons dades de l’Observatori de la Cooperació Municipalista, del 2019 al 2022, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels actors municipalistes ha augmentat un 4,6%, arribant als 30,94 milions d’euros. Tot i aquest creixement regular, la pandèmia va afectar especialment el pressupost de l’any 2021, on es registra una caiguda d’un 1,28%, però que es recupera lleugerament en el pressupost de l’any 2022. Aquest sotrac per la pandèmia, però, no és comparable amb l’afectació que va tenir la crisi econòmica durant els anys 2008 i posteriors, on es va arribar a registrar una caiguda d’un 55,7% entre els anys 2010 i 2014.
Aquestes dades reforcen les principals conclusions que s’extreuen de l’informe “Covid-19 i cooperació” elaborat per Miquel Carrillo, que es va presentar el 7 de novembre a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Barcelona) en un acte organitzat pel Fons Català i l’Ajuntament de Barcelona. Segons apuntava Carrillo, “la cooperació internacional s’ha vist políticament reforçada al ser concebuda com a part de la solució davant d’un repte global” com és la Covid-19. L’informe també explica que els actors que més recursos han mobilitzat per fer front a la pandèmia ha estat el Fons Català, representant el municipalisme català, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), aportant, entre tots tres, gairebé més de 3 milions d’euros. Si bé és cert que les administracions catalanes no van coordinar una resposta unitària davant aquesta emergència global, des del municipalisme sí que es va actuar de manera conjunta amb la campanya “Món Local Covid-19”.
“Els municipis catalans van respondre de manera àmplia a la crida que vam fer des del Fons Català per pal•liar les greus afectacions als països del Sud Global. La tendència ha estat mantenir l’esforç i la solidaritat”, comentava David Minoves, director del Fons Català.
La resposta del municipalisme a la Covid-19
El municipalisme català va destinar un total de 780.132,43 euros a pal·liar els efectes de la pandèmia a través de la participació en la campanya d’emergència “Món local Covid-19”. La campanya tenia com a objectiu principal fer front als efectes que la pandèmia tenia sobre els projectes de cooperació que ja estaven en funcionament i que patien un retrocés o, fins i tot, una aturada del seu desenvolupament. Us cop abordat aquest primer objectiu, es van obrir altres projectes que incidien directament en els efectes de la pandèmia, tant de l’àmbit sanitari com altres efectes més col·laterals com a conseqüència de les mesures de prevenció (confinament, tancament de fronteres, etc.).
Així, durant el primer any de la pandèmia (2020) les aportacions es van fer, principalment, a projectes que incidien en les dificultats que tenien molts països d’abastiment alimentari, arribant al 41,9% dels recursos totals de la campanya. Durant el 2021, en canvi, les aportacions se centren en frenar la propagació de la pandèmia i en generar una resposta sanitària d’emergència a través de projectes com l’enviament de xeringues per a Cuba o la compra de respiradors per la Índia. La campanya “Món Local Covid-19” va arribar a més d’una vintena de països, i va tenir especial incidència en quatre àrees: campaments de persones refugiades sahrauís, Senegal, Índia i persones refugiades de Grècia.
Aprenentatges
Una crisi sanitària com la de la Covid-19 ha posat sobre la taula la dimensió local-global, ja que el món sencer s’ha vist sacsejat per un mateix problema. David Llistar, director de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, argumentava que “la pandèmia ens ha ensenyat que som més vulnerables del que ens pensem i ha demostrat que la cooperació és i ha de ser bidireccional”.
S’ha comprovat que la gestió de la incertesa i la incapacitat de planificar accions a mig termini ha estat un dels principals obstacles, i amb els quals s’ha hagut d’aprendre a treballar. A més, la no presencialitat ha estat una oportunitat per avançar en noves maneres d’articulació dins del teixit social, també en relació a les contraparts al Sud global.
Tot i això, la crisi econòmica derivada de la pandèmia provocarà uns efectes en la cooperació encara per conèixer.