La Nakba: la qüestió palestina ara més que mai
Més de 75 anys després l’èxode més gran de la població palestina, el Fons Català continua donant suport al col·lectiu de persones refugiades més prolongat del món.
El 15 de maig es commemora la Nakba, o la “catàstrofe” pel poble palestí. Aquest dia de 1948 es va declarar la independència d’Israel i va esclatar la guerra àrab-israeliana, amb l’expulsió i fugida de més de la meitat de la població palestina.
L’exili palestí és el més llarg de la història moderna. Actualment, hi ha prop de 6 milions de refugiats palestins registrats a UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, que viuen a Jordània, Líban i Síria, així com a Cisjordània i la Franja de Gaza.
Més de 75 anys després, la població palestina viu amb el record i l’esperança de poder tornar, i a l’espera d’una solució justa i definitiva. Però les condicions de vida dels refugiats i refugiades no han millorat: famílies senceres depenen de l’ajut humanitari, i s’han vist envoltades de conflictes, violència i ocupació.
La situació és ara més crítica que mai des de l’esclat de la guerra d’Israel contra la Franja de Gaza el 7 d’octubre de 2023. Segons dades del Ministeri de Salut Palestí i UNRWA, més de 34.150 persones han perdut la vida i més 77.000 han resultat ferides, la majoria dones i infants. Més del 75% de la població de Gaza es troba en situació de desplaçament intern; i a això se li suma la destrucció d’habitatges i infraestructures; la desarticulació econòmica i social; i la pèrdua d’aprenentatges i oportunitats de progrés conjunt.
Crida per la greu emergència humanitària a Gaza
Des de l’esclat de la guerra, el Fons Català ha mostrat el seu posicionament a través d’una moció de condemna a la violència contra la població civil i l’exigència d’un alto el foc a Gaza, i ha declarat la seva preocupació per l’escalada de tensió a la regió. Les propostes s’han posat a disposició dels ajuntaments catalans perquè puguin sumar-s’hi.
Fa uns mesos es va obrir una Campanya d’emergència per la crisi humanitària a Palestina (3882), on s’ha demanat la participació als ens locals i a la societat civil. Aquestes aportacions econòmiques s’estan destinant a entitats al terreny com l’Associació Catalana per la Pau-Palestinian Medical Relief o Action for Humanity, que des de Rafah ofereixen assistència sanitària i protecció, i distribueixen articles de primera necessitat entre la població desplaçada.
La campanya Món local refugi: actua contra les fronteres hostils, en una de les primeres fases, va destinar part dels fons a donar suport a la població palestina desplaçada i que viu en camps de refugiats, molts ja enclavats com a barris perifèrics; com el de Xatila a Beirut, al Líban, o el de Shu’fat a Jerusalem Est, a Cisjordània. Es tracta d’un dels 19 camps de refugiats documentats en la campanya Siguem Refugi. Per un món sense camps, una iniciativa de sensibilització que va comptar amb la participació d’una vintena d’ajuntaments.
Recentment, aquestes i d’altres actuacions s’han posat en comú amb altres fons de cooperació municipalistes de l’Estat espanyol, a través d’un grup de treball creat per la Confederación de Fondos de Cooperación y Solidaridad (CONFOCOS).
Gairebé 15 anys de projectes a Palestina
La implicació del Fons Català a Palestina va començar el 2010 amb un projecte de rehabilitació del Parc per la Pau-Barcelona a Gaza, destruït durant l’ocupació de les tropes israelianes fins al 2005. La iniciativa va ser fruit dels acords de la Xarxa Europea d’Autoritats Locals per la Pau al Pròxim Orient, i es va determinar conjuntament entre tècnics dels ajuntaments de Gaza i Barcelona.
A Gaza, també es van finançar dos programes de salut mental i suport psicosocial impulsats per l’Associació del Comitè Espanyol de l’UNRWA. El darrer després de l’ofensiva militar “Marge Protector” de 2014 per part de les forces de defensa d’Israel.
El Fons Català també ha finançat iniciatives per a la població refugiada palestina al Líban, on segons dades d’UNRWA, fa un any el 80% dels refugiats palestins viuen sota el llindar de la pobresa. En aquest país, on prop del 10% dels habitants són palestins, s’han destinat recursos als camps de refugiats en matèria de protecció, educació i atenció psicosocial. La palestina Wafa Issa explicava com durant la covid-19 s’oferia serveis mèdics a la comunitat palestina al Líban, ja que als hospitals es prioritzava a la població local.
A Jordània hi viuen 2 milions de palestins, i molts dels camps de refugiats s’han transformat en suburbis urbans. Fa un any, la refugiada palestina Laila Ajjawi va venir des de Jordània per participar a Ciutats Defensores dels Drets Humans on va explicar que, tot i no haver viscut la Nakba, reinvindica la causa palestina a través de l’art.
També s’ha donat suport a projectes per a la igualtat de gènere a Cisjordània i Gaza, través de la Fundació Privada Pau i Solidaritat. A Hebron i Jericó, el Fons Català també ha col·laborat amb projectes per al desenvolupament rural i sanejament de l’aigua amb The Applied Research Institute i la Union Agricultural Work Committees.
Commemoració de la Nakba
En una entrevista amb el Fons Català, l’activista israeliana per la pau Iris Gur afirmava que davant l’escenari actual cal continuar treballant junts contra l’ocupació i la guerra, a través de la resistència no-violenta, per aconseguir la pau entre Israel i Palestina. Fa unes setmanes va participar en la gira de primavera de Ciutats Defensores pels Drets Humans com a integrant de Combatants for Peace, una organització que aglutina israelians i palestins.
L’organització va celebrar el 12 de maig una cerimònia memorial binacional per recordar les víctimes dels dos bàndols. Segons aquest moviment, la Nakba va començar el 1948 i encara continua i, per això, tant palestins com israelians que han perdut éssers estimats des del 7 d’octubre es van congregar per fer una crida per la pau i llençar un missatge conjunt.
