“La violència sexual és un tema tabú a les comunitats indígenes, però hem decidit parlar-ne per transformar-lo”
Amb motiu del Dia Mundial dels Pobles Indígenes (9 d’agost), volem centrar la mirada en la situació de les dones de les comunitats indígenes i en la feina que desenvolupen diverses organitzacions feministes del territori. Parlem amb Rosalba Velasco, dona indígena del poble Nasa, del nord del Cauca, Colòmbia. Velasco és una líder social de la seva comunitat, va ser representant legal de l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), de la qual en forma part, i és membre de la Corporación Ensayos, entitat feminista que acompanya processos de formació i investigació amb dones indígenes, camperoles i trans amb l’objectiu d’enfortir el lideratge de les dones.
Velasco és formadora i investigadora en participació política i violències sexuals, una problemàtica recurrent al territori. Investiga, a les diferents organitzacions on participa, per entendre com les dones indígenes entenen la violència sexual i quins processos es poden obrir per prevenir i transformar aquesta realitat.
Quina és la feina que desenvolupeu des de les organitzacions feministes de la teva comunitat?
La Corporación Ensayos acompanya l’ACIN des del 2009 en la creació d’un espai de formació i investigació per a dones, La Casa del Pensamiento. Des d’aquest projecte, vaig començar a investigar entorn a la participació política de les dones i les violències sexuals. Aquesta és una temàtica delicada a les comunitats, perquè ningú en parla i, per tant, no s’aborda. Vam iniciar tot un procés de reflexió per veure com les dones entenen les violències sexuals i de quina manera les podem prevenir. El procés va acabar l’any passat en un material pedagògic, un joc col·laboratiu estil trivial. El joc s’ha publicat i s’ha distribuït a totes les escoles del nord del Cauca. L’objectiu és prevenir la violència sexual des de les escoles. El joc s’ha donat a conèixer a altres comunitats indígenes i hi ha interès per iniciar el procés d’elaboració a aquestes altres comunitats. El joc parteix de la investigació, és important veure quina visió es te de la violència sexual a cada comunitat i, a partir d’aquí, començar el procés, per a que l’acció pedagògica i de prevenció sigui realment efectiva.
També hem impulsat la primera emissora de ràdio feminista del Nord del Cauca, que es diu Irradia. Aquest projecte el lideren les noies més joves de la comunitat, a través de la comunicació alternativa donem a conèixer tota la feina que fem des de l’entitat. Ensayos participa d’un espai col·lectiu al nord del Cauca, que es diu La Fuerza Violeta, que és una plataforma on ens trobem diferents entitats feministes de la zona i treballem de manera col·lectiva. També hem creat una batucada de dones, que és una novetat en aquesta zona, que ens permet fer-nos visibles a diferents espais. A més, organitzem formacions sobre economia social, solidària i feminista, i des d’aquest enfocament acompanyem les iniciatives econòmiques que lideren les dones en el territori per a que siguin projectes més sostenibles i puguin ser autosuficients.
Com és la situació de les dones indígenes que esdevenen líders de la comunitat?
Sempre diem que a les dones, ser activistes i líders socials, ens costa el doble que al lideratge masculí. En la majoria de les famílies els homes poden sortir amb mes facilitat de casa, i la dona és la que s’encarrega dels fills, les coses de casa, etc. En el nostre cas, que hem decidit sortir i ser líders de les nostres comunitats, ens implica un doble esforç perquè hem de deixar tot llest a la casa per poder sortir a fer activisme i després tornar, per seguir mantenint la vida familiar. Però hem decidit fer-ho i és també la nostra lluita interna, per a que les nostres parelles entenguin la decisió que hem pres i no només ens donin suport, sinó que es facin responsables també d’aquesta vida familiar. Aquesta lluita portada a l’interior de les nostres pròpies famílies genera sovint certes tensions, però val la pena, perquè implica una transformació en la corresponsabilitat de la vida familiar que no es donaria si no tinguéssim aquestes iniciatives. La realitat també ens diu que algunes dones que han tingut la iniciativa de sortir a fer activisme, no han trobat aquesta empatia per part de la parella i els hi ha tocat decidir si seguien amb la parella o amb l’activisme.
Ens toca, a més, fer activisme en un territori molt complex, el Nord del Cauca, on el conflicte ha tornat a ressorgir com a conseqüència del no compliment dels Acords de Pau per part del govern. Molts grups armat han tornat a agafar les armes i es donen reclutaments de menors, especialment de nenes. Moltes de nosaltres, pel nostre paper de líders de comunitat, hem rebut amenaces en els darrers anys. En aquest context, les dones indígenes ens hem organitzat per acompanyar-nos davant aquestes amenaces i hem fet un exercici d’autocura i de cuidar-nos entre nosaltres.
Com sorgeix la necessitat de començar a investigar les violències sexuals?
En aquest procés d’acompanyament i autocura entre les dones indígenes hem pogut començar a parlar de les coses que ens passen, especialment de la violència sexual en el territori, un tema completament tabú que segons la comunitat no s’ha de parlar obertament, perquè és un tema íntim i de família. Nosaltres hem decidit que no, que justament el no parlar-ho és el que ens té com a víctimes constants, necessitem entendre-ho per poder transformar-lo. És una realitat que fa anys que existeix, però no es denunciava, no es feia visible. Hem creat, des de ACIN i des de Ensayos, un àrea d’acompanyament a les dones i nenes víctimes d’aquesta violència, i nosaltres, com a dones líders, acompanyem aquest procés. Estem portant a terme una feina d’incidència per a que les autoritats recullin aquests casos de violència sexual, per a que millorin els equips jurídics dels territoris i s’abordin correctament, no volem que es quedin en l’oblit, com ha passat sempre. També estem debatent i reflexionant entorn a l’exercici de la sanció davant aquests casos. Ara mateix els agressors van a la presó, però sabem que aquesta no és la solució, nosaltres pensem que la justícia va més enllà de lo punitiu i passa per transformar a la persona per a que no torni a repetir aquests fets
Com creus que afectarà el recent canvi de govern a Colòmbia a la vida de les dones indígenes?
L’expectativa és gran, sobretot per la presència de la companya Francia Márquez, que tindrà un lloc important al govern. L’aposta del govern de Petro és tenir un ministeri de igualtat, i això li dona una força important al paper de la dona, per tant, crec que això podrà enfortir els processos que estem portant a terme des de les organitzacions. La companya Francia te una llarga trajectòria política en el moviment indígena i feminista i, com a vicepresidenta, seguirà acompanyant tota la feina que estem desenvolupant, perquè és una feina que coneix bé, perquè n’ha format part. Ella és una dona afro del Nord del Cauca, l’hem vist créixer des d’organitzacions de base i ens veiem representades en ella. Tenim moltes esperances i moltes ganes de seguir treballant tot i que sabem que no serà fàcil. Les dones hem de tenir un paper protagonista. Avui està Francia, però necessitem seguir formant-nos per saber qui estarà després.