Les dones en situació de pobresa és el col·lectiu més afectat per problemes de salut mental al Senegal
La salut mental és un dels grans temes pendents del Senegal, com també ho és de tants altres països de l’Àfrica. La manca de recursos amb els que compta el país per atendre les persones que tenen algun problema de salut mental se suma a un greu problema d’estigmatització d’aquesta població. Segons explica Etienne Sené, un dels responsables del Centre de Salut Mental Dalal Xel, ubicat a la ciutat senegalesa de Thiès, l’estigma de la salut mental al Senegal es tradueix en el rebuig de les persones afectades per la seva família i entorn proper, i en el trencament de les seves relacions socials que sovint fan que la persona acabi a la intempèrie, en situació d’alta precarietat. Aquest estigma també ve donat, exposa Sené, pels mites que relacionen l’origen dels trastorns mentals amb fets fantàstics i creences, que encara agreugen més aquesta situació.
Tot i que darrerament s’està veient un esforç per part de les autoritats del país per integrar la salut mental en el sistema de salut, els recursos disponibles són molt insuficients. Es compta amb 3 llits destinats a atendre la salut mental per cada 100.000 habitants, 1,6 personal psiquiàtric per cada milió d’habitants i 4 professionals de la psicologia per cada 10 milions d’habitants, segons dades del PNUD del 2017. Així mateix, més del 50% de les estructures es troben centralitzades a Dakar, la capital. “Els recursos no arriben a les zones rurals i això provoca un retard en el diagnòstic, i per tant, en el tractament d’aquestes persones i una gran desinformació del trastorn que fa que la gent afectada s’aferri encara més a pràctiques místiques sense cap mena d’evidència científica”, comenta Sené. Segons dades de la Divisió de Salut Mental del MSAS (2018), només el 15,2% del personal psiquiàtric del Senegal exerceix fora de la regió de Dakar.
El context d’alguns grups vulnerables del Senegal i la situació de pobresa i discriminació que viuen pot incrementar de manera considerable el risc de patir problemes de salut mental. Segons expliquen des de l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu, entitat que gestiona el Centre de Salut Mental Dalal Xel, la gran majoria de pacients que atenen al centre són persones que viuen en condicions de pobresa. En relació a aquest fet, l’OMS apunta que els trastorns mentals relacionats amb la marginalitat, l’empobriment, la violència de gènere i l’estrès per excés de feina i treball domèstic afecta especialment els drets de les dones. El Centre de Salut Mental Dalal Xel de Thiès ha registrat que gairebé el 60% dels pacients que atenen són dones amb un nivell socioeconòmic baix (el 60% d’aquestes no tenien feina).
Portar l’atenció en salut mental a les zones rurals
El Fons Català de Cooperació, de la mà dels seus socis, dona suport al Centre de Salut Mental Dalal Xel, fundat al 1995, i a un segon centre ubicat a la ciutat de Fatick, fundat al 2003. Tots dos centres compten també amb la col·laboració del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Ajuntament de Sant Boi. En els seus 20 anys de vida, el Centre Dalal Xel atén a una mitjana de 18.000 persones anuals de manera gratuïta. Aquesta col·laboració, que en uns inicis era un suport més puntual per a la compra de medicines o equipament, poc a poc ha anat evolucionant fins a arribar a treballar de manera conjunta en programes de salut mental comunitària o iniciatives basades en l’enfortiment de les capacitats del personal sanitari amb enfocament de gènere.
Al Senegal, els centres de Thiès i Fatick suposen el 50% de l’atenció de la salut mental al país, segons explica l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu. Això evidencia la manca d’atenció a les zones rurals, per aquest motiu, el Centre Dalal Xel ha posat en marxa un programa que trasllada aquesta atenció també a les famílies i persones cuidadores dels pacients i contempla la continuïtat de l’atenció sanitària més enllà dels murs dels centre. “Hi ha una gran mancança en les estructures de reinserció social dels pacients i lluita contra l’estigma, per aquest motiu, per nosaltres és una prioritat la sensibilització, perquè els pacients, vinguin d’on vinguin, puguin viure una vida digna després d’una hospitalització o un tractament”, conclou Sané, responsable del centre.