L’espoli de recursos naturals al Sàhara Occidental
Actualment, existeix un conflicte pel territori del Sàhara Occidental i pel control dels seus recursos naturals com són el fosfat o la pesca.
Aquesta situació es va desencadenar fa prop de cinquanta anys a causa d’una mala descolonització per part del govern espanyol i del procés d’ocupació marroquina del territori sahrauí iniciat a finals de 1975 amb la “Marxa verda”.
El 27 de febrer de 1976, es proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que és reconeguda per més de cinquanta països i membre fundador de la Unió Africana. El Sàhara Occidental és avui dia un dels disset territoris no-autònoms reconeguts per Nacions Unides.
El 1991 es van signar els acords de pau que preveien la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, tal com es marcava a la resolució de les Nacions Unides que va donar lloc a la creació de la MINURSO, la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental.
Malgrat els esforços de l’ONU per a resoldre el conflicte, encara no hi ha una solució definitiva, i la població sahrauí se sent desatesa per la comunitat internacional davant la vulneració dels drets humans i els projectes exercits per l’administració marroquina de desenvolupament i operacions extractivistes.
Al llarg dels anys s’ha anat construint un entramat institucional i infraestructural destinat a normalitzar, legitimar i consolidar l’espoli d’aquests recursos naturals que, segons la llei internacional, necessita el consentiment i interès del poble sahrauí.
Un dels bancs pesquers més rics del món
Les aigües costaneres del Sàhara Occidental alberguen les reserves pesqueres més notables de tot l’Atlàntic, i la seva explotació situa al Marroc com al principal productor pesquer del continent africà.
Segons un informe del Western Sahara Resource Watch (WSRW) el 73% de les captures costaneres i artesanals anuals del Marroc el 2020 eren de les costes del Sàhara Occidental. En termes de valor, la pesca obtinguda en aquestes aigües van representar el 63,26% del total nacional del Marroc durant aquell mateix any.
Al voltant de la costa del Sàhara Occidental, també ha crescut la indústria de processaments del peix. El 2020, 104 de les 196 empreses de congelació de peix, i 10 dels 23 productors d’oli i farina de peix marroquins estaven en territori sahrauí. És a dir, 1 de cada 3 plantes de processament es troben a la zona.
Una part important d’aquests congelats arriben a l’estat espanyol, sobretot pel que fa a les sardines i el pop. La pesca del pop es fa amb grans vaixells dotats d’infraestructures de congelació i mitjançant el sistema d’arrossegament, el menys selectiu, i el que més impacte té a nivell mediambiental i de biodiversitat marina (i està limitada o prohibida a diversos llocs del món). Així ho descriu una treball d’investigació publicat el 2019 per l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània.
El desenvolupament d’aquestes estructures estan orientades a l’exportació, no per al desenvolupament de la sobirania alimentària de la població local, que no s’ho pot permetre. El port d’Al-Aaiun és el més important per al Marroc en termes de pesca marítima, amb un volum de negoci d’uns 146,4 milions d’euros el 2023, segons l’Oficina Nacional de Pesca (ONP) marroquina.
Extracció minera: el fosfat
El Marroc controla una part rellevant de les exportacions mundials de fosfat, obtenint al voltant del 10% dels territoris del Sàhara Occidental. Es tracta d’un dels jaciments de fosfats més grans del planeta, principalment utilitzats com a fertilitzants en l’àmbit agrícola.
Segons el darrer informe anual de WRSW, l’any 2023 es va registrar un augment d’aquestes exportacions d’1,6 milions de tones de roca fosfòrica, pel valor de 406 milions de dòlars, la majoria amb destí a Mèxic o l’Índia.
Aquesta mateixa organització fa seguiment en els seus informes de l’activitat a la mina de Bu Craa, que exporta a empreses de fertilitzants a l’estranger des del 1975, i està gestionada per la OCP SA, la companyia nacional de fosfat marroquí. Tal com també en feia ressò un reportatge d’El Salto, l’explotació d’aquesta roca és responsable d’una de les majors fonts d’ingressos del Marroc al Sàhara Occidental.
Destaca la cinta transportadora més llarga del món, de 98 quilòmetres de longitud, per transportar el fosfat des de les mines de Bu Craa fins al port d’Al-Aaiun. És la infraestructura de transport més important del Sàhara Occidental.
Energies renovables
En l’actualitat, hi ha quatre parcs eòlics establerts al Sàhara Occidental, el darrer dels quals va entrar en funcionament el 2023. Una quarta part de les energies renovables produïdes pel Marroc i un 40% de la seva capacitat solar s’obté del Sàhara Occidental, segons la campanya Western Sahara is Not for Sale (WSNS).
La capacitat solar operativa al territori és avui encara relativament modesta, però el potencial més gran del Marroc per al desenvolupament d’hidrogen verd també es trobava al Sàhara Occidental. De fet, tal com apunta WRHW, ja s’ha destinat ‘sòl públic’ a projectes d’hidrogen verd: el 81% d’aquesta terra es troba en territori sahrauí.
Recerca de petroli i gas
Tot i ser en gran part inexplorat, existeix la sospita que les profunditats del subsol del Sàhara Occidental amaguen considerables reserves de petroli. Tot i que una opinió jurídica de l’ONU de 2002 va establir que el Marroc no tindria dret a dedicar-se a noves exploracions petrolieres al Sàhara Occidental sense el consentiment i l’interès del poble sahrauí.
El programa d’investigació del petroli marroquí per via marítima i terrestre al Sàhara Occidental porta més de dues dècades en marxa amb l’obtenció de llicències d’exploració o explotació d’hidrocarburs al territori. Actualment, s’han concedit dues llicències d’exploració a alta mar a empreses estrangeres.
Sorra, agricultura, turisme…
Des de l’activisme i les campanyes internacionals contra l’espoli dels recursos del Sàhara Occidental, també es denuncia sobre altres formes de comerç que vulneren els drets econòmics i polítics del poble sahrauí.
Per exemple, la sorra, que és el segon recurs natural més consumit i necessari del planeta, i utilitzats per a la construcció o restitució de platges. Però també els productes agrícoles produïts al Sàhara explotant les reserves d’aigua, o l’expansió i promoció de l’oferta turística a la costa de Dadja.
Recursos d’Educació per la Justícia Global (EpJG) sobre l’espoli de recursos del Sàhara Occidental:
- Guia “Mirades al món: un recorregut pels conflictes actius” (Coordinadora d’ONGs de Lleida i Ajuntament de Lleida)
- Maleta pedagògica EduSahara Occidental (Federació ACAPS)
- Altres recursos de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS)