L’intent de legalitzar la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia perd la lluita al Parlament
A Gàmbia, la Mutilació Genital Femenina (MGF) és il·legal des del 2015, però aquest any la llei ha estat a prop de desaparèixer: el març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana. Després de mesos de consultes ciutadanes i de debats parlamentaris, el 15 de juliol el Parlament de Gàmbia va votar a favor de mantenir la llei que prohibeix la MGF. Va haver-hi 33 vots a favor i 19 en contra.
La MGF, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han patit al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Poblacions de les Nacions Unides (FPNU). Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies d’entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Però des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha baixat fins a un 51% en menors de 14 anys.
Parlem amb Adriana Kaplan, fundadora de l’organització Wassu Gambia Kafo, amb qui el Fons Català treballa de fa molts anys, que ha participat en el procés per mantenir el marc legal de la MGF a Gàmbia.
- El 15 de juliol el Parlament de Gàmbia va votar mantenir la prohibició de la MGF. ¿Com ho heu rebut des de les entitats que heu estat darrere la lluita per mantenir aquesta prohibició?
Ho hem rebut com una victòria, pensem que no podia ser d’una altra manera. Tot i això, no teniem clar com acabaria, han estat molts mesos de lluita, de mobilitzar la societat civil i de poder involucrar diferents actors estratègics.
Les possibiliats (de perdre la llei actual) eren reals, la proposta era “es despenalitza la MGF i que cadascú faci el que vulgui, si vols mutilar mutiles, i si no vols no mutiles”. Es reivindicava el dret a tota la societat de poder exercir el seu dret a la tradició, a la cultura i a ser bones musulmanes. Tot això ha tingut un pes molt important. Amb la religió hem topat.
- Ha sigut un camí dur. Semblava que hi havia possibilitat que la MGF tornés a ser legal al país. Pots comentar com ha estat el procés?
A la votació van quedar 19 persones que van votar en contra… Jo crec que és una victòria però no resol el tema del tot, és a dir, tenim un marc jurídic a partir del qual poder treballar, que protegeix a les dones, les nenes i a les organitzacions que estem treballant en el tema.
Ha estat un procés llarg. Crec que la Comissió de Salut i Gènere, que eren les dues comissions encarregades de preparar l’informe perquè pogués ser aprovat pels parlamentaris, s’ho han pres molt seriosament: hi ha hagut 143 compareixences, WASSU ha tingut l’oportunitat de comparèixer en dues ocasions. Una vegada en solitari, durant 4 hores, per aportar dades i presentar els resultats de dos estudis clínics que va fer l’entitat, que són els únics que hi ha al país. Crec que ha estat també una oportunitat de poder utilitzar i de posar en valor la feina que hem estat fent tot aquest temps. Després també vam fer una segona compareixença amb una matrona i la Fatou, membre de WASSU, com a mobilitzadora, formadora i dona que ve de les comunitats.
- L’intent de legalitzar la MGF ha estat un cop que reflecteix una voluntat o intenció de cert sector de la societat. Com ho valores? Creus que el compliment de la llei serà més difícil a partir d’ara?
Ens queda continuar treballant. Ara a veure com funcionarà aquesta societat polaritzada, com conviurà amb aquest coneixement, perquè ara tothom sap que existeix una llei.
Ara el que ens toca és observar i sobretot no abaixar la guàrdia i continuar treballant. Qui reportarà? Ja ho veurem. És difícil denunciar a la teva mare, a la teva germana, a la teva veïna… És una vergonya per a la família que assenyalin un membre. Aquí tenim el problema que en 8 anys no s’havia pogut sentenciar a ningú.