Lleida, referent de la lluita pel 0,7%, reclama un compromís més ferm dels municipis, ja que cap assoleix la xifra establerta
El Fons Català va tancar ahir el CICLE 0,7%, amb un acte a la ciutat de Lleida. El cicle s’emmarca en la campanya “No va només de posar-nos d’acord. Passem a l’acció” orientada a reivindicar el compromís dels governs municipals amb el 0,7%.
Lleida va acollir l’últim acte del CICLE 0,7%, sota el títol “Governs locals per la protecció dels drets humans“. Aquest acte forma part del CICLE 0,7%, una sèrie de quatre esdeveniments arreu de Catalunya impulsats pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament dins la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció“. Aquest projecte busca aprofundir en temes claus de la cooperació internacional, dona visibilitat a projectes concrets i anima a la ciutadania a exigir més implicació per part dels governs locals en el compliment del compromís del 0,7%.
L’acte es va celebrar el 4 de desembre, al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida. D’una banda, l’activitat coincideix amb la proximitat del Dia Internacional dels Drets Humans, que és el 10 de desembre. I de l’altra, marca el 30è aniversari de l’inici de l’acampada multitudinària per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals, i que a Lleida va tenir lloc a la Rambla Ferran. A Lleida, aquesta reivindicació té una història marcada per la mobilització ciutadana, especialment des del 1994, quan el teixit social organitzat es va convertir en un referent a Catalunya, amb centenars de persones implicades. La Plaça Ricard Vinyes es va convertir en l’epicentre d’una protesta que va durar gairebé dos mesos i va involucrar des d’activistes fins a entitats, estudiants i ciutadania.
Aquest moviment pioner, va portar a la creació de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida que continuen treballant per la justícia global. L’acampada no només va generar consciència entre la població local, sinó que també va pressionar els governs perquè assumissin responsabilitats en cooperació.
L’acte “Governs locals per la protecció dels drets humans” va comptar amb la benvinguda institucional per part de Núria Gil Sisó, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, que va destacar la importància del compromís del 0,7%: “Des del govern, volem deixar clar que la justícia social, la solidaritat i els drets humans són pilars del nostre projecte, creiem que el progrés no es mesura només amb indicadors econòmics sinó amb la capacitat de posar a les persones al centre de les decisions”.
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, va expressar la necessitat de passar a l’acció per part dels governs locals. “Des de la política local de proximitat es pot fer cooperació internacional. Parlem el mateix llenguatge”. També va apel·lar a les entitats i ONG perquè incideixin als ajuntaments a fer de la cooperació municipalista una política estructural, i treballar conjuntament per “fer realitat aquest compromís que ens uneix”.
Sandra Marco Casals, diputada d’Igualtat i Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida, va recordar que l’objectiu del 0,7% “no és un compromís financer sinó moral per tenir un futur millor”. Segons Marco, s’han de reforçar els valors globals i “les fronteres no són un obstacle per la solidaritat”.
El regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida, Jackson Quiñónez va posar en valor que l’Ajuntament sigui una administració més propera, i un agent clau en la cooperació: “necessitem el suport d’administracions fortes i descentralitzades amb coneixement del teixit del territori”.
El 0,7%: Un compromís incomplet
Malgrat l’impacte d’aquell moviment, el compromís del 0,7% encara està lluny de complir-se plenament. David Minoves, director del Fons Català, va presentar les dades dels darrers quatre anys recollides i analitzades per l’Observatori de Cooperació Municipalista de l’entitat, que mostren que cap municipi de la província de Lleida ha arribat al percentatge, tot i que La Seu d’Urgell (0,52%), Lleida (0,28%) i Esterri de Cardós (0,55%) són els que més s’hi apropen. Entre el 2019 i el 2023, però, les aportacions dels municipis al Fons Català han augmentat un 54,8%, mostrant una tendència positiva cap a l’assoliment d’aquest objectiu.
L’any 2022, el Fons Català també va acompanyar un procés de diagnosi sobre l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a la província de Lleida. Durant aquest exercici es va identificar que només un 51% dels municipis enquestats sabien què era l’AOD i el Fons Català, i un 20% tenien coneixement del Punt de Solidaritat de Lleida, destinat a fomentar la cooperació internacional del territori.
30 anys del moviment solidari pel 0,7%
Durant l’acte, es van recordar les experiències de persones clau en aquella lluita històrica. Cristina Saiz Cayuela, impulsora del moviment del 0,7% a Lleida i responsable de cooperació de l’Ajuntament durant 14 anys, va compartir escenari amb Àngels Sendra Ferrer, tècnica de l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la Universitat de Lleida (UdL), juntament amb altres persones que van participar en aquell moviment.
“Ens vam trobar amb un centenar de tendes de campanya a la Rambla Ferran, i ens vam adonar de la necessitat d’organitzar-nos. Es van fer assemblees de 200 persones d’àmbits molt diferents: ONGs, caus d’escoltes, entitats de joves, col·lectius religiosos, etc. El 0,7% era un moviment internacional i pel teixit social organitzatiu de Lleida les acampades del 94 van ser un revulsiu de tot el moviment social contra els grans conflictes armats i la fam. Un moviment social cada cop més organitzat, professionalitzat i que ha anat evolucionant”, va recordar Cristina Saiz Cayuela.
“Les administracions s’han de creure aquest compromís”
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir sobre el rol dels governs locals en matèria de protecció dels drets humans i cooperació internacional, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global. El debat va ser dinamitzat per Oriol Bosch Montané, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.
Núria Camps Mirabet, experta en Dret Internacional Públic i vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la UdL, va explicar que el 0,7% és una xifra simbòlica que formava part d’una estratègia, relacionada amb la declaració d’un nou ordre internacional que sumava moltes reivindicacions, també la necessitat de la cooperació.
Aquesta fita, però, també va néixer a l’esquena d’agents clau com les empreses i altres organismes internacionals. “Tot i ser un canvi necessari i urgent, des del món acadèmic es reclama que no és suficient. Hi ha una sèrie de qüestions que són imprescindibles: transició ecològica, mirada feminista i més inclusiva, i menys eurocèntrica”, va apuntar Camps Mirabet.
Nogay Ndiaye i Mir és representant de l’associació Ndiatiguia. Per a ella, la tasca comença per la conscienciació local al carrer i a les institucions. “Els ajuntaments són el més proper a les necessitats d’aquí i en origen. La cooperació s’ha de treballar localment i de manera no centralitzada”. Una manera és fent més treball conjunt amb les entitats i figures de mediació cultural, i incloure més perspectiva de gènere. “Les administracions s’han de creure aquest compromís i facilitar el treball en xarxa”, va reclamar.
El responsable de la Fundació Comaposada – Sindicalistes Solidaris de Lleida, Ramon Víctor Moreno, va explicar com des del Consell de Cooperació Municipal s’insta que Lleida “torni a ser referent en cooperació internacional”. També va fer una crida als municipis més petits a “vehicular aquest 0,7% al Fons Català” i que la possibilitat de fer cooperació municipalista “no quedi en l’oblit”.
Des de Sindicalistes, treballen pel dret al treball digne, els drets laborals i socials, i l’equitat de gènere a través de projectes de cooperació sindicalista al Marroc i el Salvador. Però Víctor Moreno també va fer referència a les administracions, com a titulars d’obligacions, sobre la realitat de les persones temporeres a la província: “s’ha de regularitzar la situació per evitar situacions de precarietat”.
Laura Sánchez Aran, vicepresidenta de Sàhara Ponent, entitat que treballa a través de projectes d’educació per la transformació social per visibilitzar la realitat del poble sahrauí va comentar: “La població catalana té una responsabilitat administrativa amb el poble sahrauí, i també moral i ètica”. Des de Sàhara Ponent denuncien la realitat invisible dels diferents territoris i la vulneració dels drets humans al Sàhara Occidental, i afirmen que són les administracions les responsables de vetllar pel compliment dels drets del poble sahrauí, així com proporcionar els recursos necessaris.
L’acte ha servit per posar en valor el rol dels governs locals en la protecció dels drets humans i recordar el moviment social de la província de Lleida, que 30 anys després reclama més compromís i treball en xarxa per un futur més just i solidari. La ciutat de Lleida tanca la gira territorial de la campanya del 0,7% del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, però manté algunes accions dirigides a la ciutadania. D’una banda, es pot continuar donant suport a la campanya i reivindicar als governs locals més implicació amb el 0,7% signant la petició disponible a www.passemalaccio07.org.
Durant el mes de desembre, a les escales de la Plaça Sant Joan de Lleida també hi seran visibles els missatges clau de la campanya amb l’objectiu de fer ben visible la necessitat de comprometre’s amb el 0,7%, el percentatge per la justícia global.