María Caal: “Així com les persones tenim dret a viure, també la Mare Terra té dret a existir, a respirar, a regenerar-se”
María Caal Xol és defensora membre de la Resistència Pacífica del Territori del Cahabón, una organització indígena del poble maia q’eqchi’ que treballa per protegir els rius Cahabón i Oxec, al departament d’Alta Verapaz, a Guatemala. Aquest territori, de gran valor ecològic i espiritual, és també escenari d’una forta disputa entre les comunitats indígenes i les empreses hidroelèctriques, que operen amb el suport d’institucions públiques i finançament internacional. María, igual que moltes altres dones indígenes, denuncia la criminalització i persecució que pateixen les persones que defensen el territori i els drets col·lectius dels pobles originaris. La seva lluita és també la d’un model de vida en harmonia amb la natura, amenaçat pel capitalisme extractiu. Durant el mes d’abril la María Caal va donar diverses xerrades pel territori català com a participant de la gira de primavera de la XV edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
- Dins de les campanyes de conscienciació que feu des del col·lectiu “La Resistencia”, també expliqueu l’impacte positiu que té la conservació dels ecosistemes naturals, no només en l’àmbit ambiental, sinó també a nivell social, espiritual i econòmic. Ens podries donar exemples concrets d’aquest impacte en les comunitats maies q’eqchi’ i com aquesta visió es contraposa als projectes extractius?
La lluita que realitzem és per la defensa dels elements naturals. Per a les comunitats maies q’eqchi’, la naturalesa no és una cosa externa, sinó que forma part de la nostra manera de viure. La Mare Terra, els boscos i els rius, com el Cahabón, són sagrats per a nosaltres, són un element fonamental per a la vida de les persones, dels animals i de les plantes.
La seva desviació per a la producció hidroelèctrica ens deixa sense accés a l’aigua, tant per a beure com per a conrear. Veiem com cada dia disminueix l’aigua de la nostra llar. Per això decidim començar amb una lluita de resistència en contra d’aquestes empreses extractives que operen en els nostres territoris. Per a fer-ho, ens organitzem per a conscienciar a les comunitats de la regió del que està passant.
- Quins són els principals reclams que la comunitat maia q’eqchi’ ha posat sobre la taula en defensa del territori, dels drets col·lectius i del seu model de vida?
El nostre reclam a l’Estat de Guatemala és bàsicament que ja no continuï atorgant més llicències per a les empreses extractives. Parlem d’empreses mineres, hidroelèctriques, palmeres de producció d’oli i empreses canyeres. La Mare Terra ens ha donat la oportunitat de viure en harmonia amb la naturalesa. La terra i l’aigua són béns comuns que haurien de ser protegits per a totes i tots, no per uns quants amb poder econòmic.
El nostre reclam és que deixin de saquejar els elements naturals i despullar els recursos de les nostres comunitats. Denunciem que la terra no pot ser mercantilitzada i que no som nosaltres qui estem ocupant els seus territoris, sinó ells els que venen a saquejar els nostres. També demanem responsabilitats als qui financen aquests projectes, inclosos bancs i institucions internacionals.
A més, reclamem que es reconegui a la naturalesa com un ésser viu amb drets propis. Perquè això no és només una vulneració de drets humans, és també un crim ambiental. Així com les persones tenim dret a viure, també la Mare Terra té dret a existir, a respirar, a regenerar-se. Quan es destrueixen els rius o els boscos, també es destrueix la vida dels animals, les plantes i dels pobles sencers.
- Ens pots explicar en què consisteix la persecució i criminalització de les defensores dels drets humans a Guatemala? En el cas de les defensores dels drets de les comunitats indígenes, quins mecanismes s’utilitzen per a silenciar-se i quins arguments s’esgrimeixen per a justificar aquesta criminalització?
Les empreses extractives ofereixen suport econòmic als candidats electorals que mantindran els seus interessos. D’aquesta manera, s’asseguren que quan arribin al poder continuaran atorgant més llicències per als diferents projectes extractius. Per això, quan denunciem les injustícies, quan diem que no volem empreses extractives en els nostres territoris, l’Estat respon amb repressió. A Guatemala no pots alçar la veu. Ens acusen falsament, ens persegueixen, ens difamen. Fabricar delictes és una pràctica habitual per a silenciar-nos i cada dia canvien les tàctiques de com criminalitzar a les persones.
A les dones, això ens afecta encara més: qui cuida els nostres fills quan som empresonades? On queda la nostra família? Jo mateixa he viscut aquesta violència amb el cas del meu germà, Bernardo Caal, que va ser empresonat per a denunciar la destrucció dels nostres rius. Durant quatre anys, no va poder veure créixer a les seves filles. Tot això va passar mentre les empreses continuaven operant impunement.
- Sabem que existeixen precedents de jurisprudència internacional en la defensa dels territoris indígenes, com el cas de la Cort Superior de Justícia sobre el riu Marañón al Perú, que també va ser liderat per les dones indígenes Kukama. A Guatemala, el Tribunal Suprem va reconèixer el 2017 la necessitat d’aplicar el Conveni 169 de la OIT, però encara es continuen vulnerant els drets de les comunitats. Què ha passat des de llavors?
Les comunitats continuem sense ser consultades i es continuen atorgant llicències. El govern actua com si no ens veiés, com si no ens escoltés. En el nostre territori s’han desviat més de 50 quilòmetres de riu, s’han destruït llocs sagrats i s’han talat de manera il·legal més de 15 hectàrees de bosc natural.
Nosaltres vam fer la nostra pròpia consulta comunitària el 27 d’agost del 2017. Més de 26.000 persones van dir que no volien hidroelèctriques en el territori maia. Però el govern no el va reconèixer. Les empreses van presentar recursos legals dient que sí que s’havia fet consulta –quan sabem que no és cert. Això demostra com el poder econòmic compra voluntats i manipula la justícia per a afavorir els interessos de les empreses. La justícia guatemalenca està al servei del poder econòmic. Així i tot, nosaltres continuem resistint, pels nostres fills, pels nostres nets, per les generacions futures.
- A l’Equador, la Pachamama ha estat reconeguda dins de la Constitució a través d’un referèndum. Creus que una iniciativa similar seria possible a Guatemala? Quins reptes polítics i socials haurien de superar les comunitats indígenes per a aconseguir-ho?
És difícil, però no impossible. El principal obstacle és el poder econòmic i la corrupció política. Molts polítics arriben al poder finançats per empreses extractives i, una vegada triats, només defensen els seus interessos.
A més, el canvi climàtic ja ens està començant a afectar negativament, afeblint la nostra Terra i els nostres elements naturals bàsics per a la vida. La terra ha perdut fertilitat, les collites com el blat de moro, el fesol o el cacau es perden. Això genera més pobresa i migració.
Però els pobles originaris tenim claredat. Sabem d’on venim i sabem que som els legítims amos originaris dels nostres territoris.
- Per què són importants iniciatives com el programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans?
Perquè visibilitzen les nostres lluites i ens donen veu. És important que els pobles originaris expliquem què està passant des del territori, sense intermediaris. Demanem que aquests espais siguin autèntics, que no siguin ocupats per infiltrats o per gent aliena a la realitat comunitària. El que fem és resistir des de l’arrel, i necessitem que el món ho sàpiga. La solidaritat internacional és clau per a continuar endavant.