Migracions i enfocament de gènere, clau en polítiques de cooperació municipalista
L’acte “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista” del CICLE 0,7% impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha centrat el debat en la responsabilitat que poden exercir els governs locals en la garantia dels drets de les dones migrants.
La ciutat de Girona va acollir la tercera trobada del Cicle 0,7%, emmarcat en la campanya “No va només de posar-se d’acord. Passem a l’acció”, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’acte, titulat “Governs locals i migracions des d’una mirada feminista”, va oferir un espai per debatre i posar en relleu la realitat de les dones migrants a Catalunya, amb especial atenció a les comarques gironines, i reivindicar la importància de la cooperació municipalista en el marc de la justícia global.
L’acte es va celebrar el 26 de novembre al Centre Cultural La Mercè de Girona. D’una banda, coincidint amb el 30è aniversari de les manifestacions a les capitals de província per exigir el compromís del 0,7% a les administracions locals. I de l’altra, un dia després del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones.
Durant la sessió, es va destacar la doble finalitat de l’acte. En primer lloc, reflexionar sobre les estratègies per enfortir les capacitats de les dones migrants, promovent la seva autonomia i treball en xarxa, tant entre elles com amb institucions i entitats locals i dels seus països d’origen. D’altra banda, posar l’accent en la necessitat urgent d’augmentar la inversió municipal en cooperació, una eina clau per promoure la justícia global i afrontar reptes com les migracions, les desigualtats i les emergències humanitàries.
L’acte va comptar amb la benvinguda institucional per part d’Amy Sabaly, regidora d’Igualtat, Justícia Social i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Sabaly va ressaltar la importància de la transversalització de la igualtat en totes les competències municipals, i també va fer referència als diferents projectes que s’han implementat a través del Fons gràcies als recursos de l’Ajuntament de Girona. La regidora va reconèixer la importància del treball que es fa per part de les entitats del territori: “conscients d’això des de l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament, el Fons Català i des de l’Ajuntament de Girona, promovem que l’enfocament dels projectes sobre migracions i desenvolupament tinguin una mirada feminista”.
David Minoves, director del Fons Català, va recordar la fita històrica del 0,7%, acordada per l’ONU l’any 1972, i el paper que tenen els municipis en aquest compromís. Les dades extretes a través de l’Observatori de Cooperació Municipalista del Fons Català, mostren que, a Girona, i en context amb la resta de territori català:
- A Catalunya, tot i que hi ha una certa tendència a l’alça, només 18 ens locals arriben al 0,7% d’acord amb les dades executades del 2022 i la metodologia de càlcul que segueix el Fons Català. Aquests 18 es concentren a la província de Barcelona i Girona, que representen prop d’un 30% de la ciutadania de Catalunya, a Tarragona no hi ha cap actor que hi arribi.
- L’Ajuntament de Girona és el principal actor de la demarcació en termes de volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i representa prop del 43% dels recursos destinats a polítiques públiques de cooperació i solidaritat de tota la província entre els anys 2019 i 2022. L’any 2019 representava el 37,9% de l’AOD provincial, mentre que per a l’any 2022 augmenta fins al 46,01%. Aquest augment es deu en part al dispositiu d’acollida per a la població ucraïnesa refugiada implementat des de l’ajuntament. Un creixement que el 2023 ja s’ha vist estancat.
- La Diputació de Girona se situa en segon lloc, notablement per sobre de la resta d’ens locals de la demarcació, amb un percentatge del 22,53% de l’AOD total gironina. Figueres (6,57%), Olot (5,3%), i Palafrugell (5,06%) segueixen la llista. En total, han destinat recursos setanta-tres (73) ens locals, que durant el darrer mandat han aportat 4,65 milions d’euros d’AOD.
- La majoria de l’AOD del municipis de Girona s’ha destinat en aquests darrers quatre anys a projectes de cooperació al desenvolupament, molts dels quals ja apliquen un enfocament de gènere i s’interrelacionen amb les migracions de manera transversal. Però seguint la tendència global arreu del territori, els recursos destinats a l’acció humanitària han crescut pel sistema d’acollida de la població ucraïnesa. El Fons Català ha estat un actor destacat i de confiança pels ajuntaments per gestionar aquests recursos, ja que del 2022 al 2023 les aportacions a l’entitat han crescut gairebé un 60% respecte a 2019, principalment per les aportacions a campanyes d’emergència humanitària.
- Pel que fa a projectes de cooperació al desenvolupament, i més concretament en l’àmbit de les migracions amb mirada feminista, els municipis de la província de Girona no vehiculen tant aquests recursos a través del Fons sinó que ho fan directament amb la seva xarxa d’entitats aliades.
Seguidament, va començar la taula rodona per aprofundir en la tasca de la cooperació, el treball en xarxa i els reptes per assolir el compromís del 0,7% per la justícia global per part dels governs locals en l’àmbit de les migracions amb mirada de gènere. El debat va ser dinamitzat pel Xavier Pi, periodista de l’Agència Catalana de Notícies.
Lluís Puigdemont i Reverter, director de la Fundació SERGI, entitat gironina referent en inclusió social i educació comunitària, va descriure com el rostre de la migració a la província és “el d’una dona amb càrrega familiar, que tot i arribar indocumentada o documentada o reagrupada, experimenta solitud. Es tracta d’un col·lectiu invisibilitzat que arriba sense tenir un vincle amb altres dones, amb una motxilla plena tant pel que ha passat al país origen com pel que es troba aquí: la barrera lingüística, poca accessibilitat a l’habitatge, un context de situació laboral precària…”.
Olga Levinia Grueso, del Secretariat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que impulsa el treball en xarxa de les entitats de la província, va remarcar la importància d’identificar i denunciar les problemàtiques de les dones migrants: “La documentació és indispensable, i també cal incidència política i més empatia i compromís per part dels ajuntaments”. Des de la Coordinadora proposen la creació de grups de treball, el disseny de projectes conjuntament, o l’organització de jornades de formació conjunta i espais on compartir experiències i coneixements.
Això permet, segons Puigdemont i Reverter, abordar millor les polítiques de cooperació al desenvolupament perquè aquestes entitats coneixen les realitats i contextos dels seus països d’origen: “Cal enfortir més tot el treball que es fa des del codesenvolupament des del món local, especialment de les entitats del territori que treballen aquí i al país d’origen, perquè són les primeres que donen resposta a les persones que es troben en situació més vulnerable. Conceptes com codesenvolupament, interseccionalitat o antiracisme són relativament nous en la manera d’afrontar la cooperació, però molt rellevants, perquè tenyeixen d’un altre color la manera de fer polítiques i accions, i permeten entendre millor les realitats dels col·lectius que ho necessiten”.
Per a Oumou Balde Boiro, de l’associació Jokkere Endam, que treballa per prevenir pràctiques nocives com la Mutilació Genital Femenina (MGF) i el matrimoni forçat, la mirada antiracista i interseccional és indispensable. “Els protocols de prevenció de la MGF a Catalunya són punitius. No es té en compte la interseccionalitat, ni que aquesta pràctica té a veure amb els matrimonis forçats”, va exemplificar. “Nosaltres creiem que per poder passar a l’acció el primer que s’ha de fer és formar-se, detectar, prevenir, sensibilitzar i acompanyar, i si pot ser, sempre en aquest ordre”.
Arlene Cruz Carrasco, de la Red de Migración, Género y Desarrollo, que promou l’empoderament de les dones migrants i la lluita contra actituds racistes, va coincidir en el fet que és necessària una xarxa de suport i tenir una participació activa en la definició de polítiques i iniciatives dirigides a aquest col·lectiu. “Cal posar exemples concrets sobre com treballem les entitats en col·laboració amb els governs locals i les comunitats del territori, campanyes com la del Fons Català per reivindicar el 0,7% no només permeten que els governs locals coneguin la realitat de les seves comunitats diverses sinó que també poden inspirar als governs a establir noves aliances i augmentar el compromís d’aquesta manera”. En aquesta línia, Cruz va explicar el projecte “Dones migrants hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària” que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Olot i el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.
Finalment, participants de l’acte i el públic van reflexionar sobre les necessitats específiques de les dones migrants, des del suport emocional fins a la participació activa en les polítiques, i han debatut sobre com els governs locals poden ser un motor de canvi a través de la cooperació internacional i campanyes de sensibilització.
