General 30 gener 2023

Recursos per treballar la defensa de la pau i els Drets humans als centres educatius

Amb motiu del Dia Escolar per la Pau i la No Violència, moltes escoles arreu de Catalunya organitzen diferents activitats i accions amb l’objectiu de promoure la pau, no només com l’absència de guerres, conèixer conceptes com no-violència i pau positiva, sensibilitzar sobre la defensa dels drets humans i aprofundir en la resolució dels conflictes de manera pacífica. Durant tota la setmana, el municipalisme català, de la mà dels seus centres escolars, organitzaran un munt d’esdeveniments entorn a aquesta temàtica que podreu consultar a la nostra agenda.

Des del Fons Català hem fet un petit recull de recursos que poden servir per tractar la resolució de conflictes, la defensa dels drets humans o les conseqüències d’una guerra i la importància de reivindicar la construcció de pau a tots els racons del planeta, avui Dia Escolar per la Pau i la No-Violència, però també tots els dies de l’any.

Dossiers d’activitats didàctiques de Ciutats Defensores dels Drets humans

El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, a banda de convidar a defensors i defensores de drets humans dos cops l’any, també ofereix al professorat de secundària d’escoles i instituts un seguit d’activitats per treballar a l’aula diferents temes com el drets al medi ambient, el drets de les persones migrades o refugiades, el dret a la no discriminació o el dret de les dones i el col·lectiu LGBTIQ+, entre d’altres.

A la seva pàgina web podreu trobar els dossiers dividits per anys, amb una desena de propostes a cadascun d’ells.

• Projecte referent: 3693 Ciutats Defensores dels Drets Humans 2022

Dossier per a escoles “Siguem Refugi”

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny) des del Fons Català es va impulsar una campanya conjunta amb una vintena d’ajuntaments sota el lema “Siguem refugi”. Un dels materials de la campanya és un dossier adreçat a escoles i instituts amb un recull de recursos (llibres, pel·lícules, curts, contes, activitats, etc) per tractar el tema de les persones refugiades a les aules. Al dossier trobareu més d’una trentena de recursos per a totes les edats (des d’infant de 4 anys a joves i persones adultes).

• Projecte referent: 3690 Un món de camps: campanya conjunta pel 20J

Web Siguem Refugi

A banda del dossier per a centres educatius, a la web de la campanya “Siguem Refugi” podreu trobar informació inèdita sobre 17 camps formals i no formals de persones refugiades d’arreu del món, fruit d’entrevistes fetes amb activistes i entitats sobre terreny. A més, als 10 primers camps, també trobareu testimonis sonors de persones que viuen en aquests assentaments i que expliquen quin és el seu dia a dia, els problemes amb els quals es troben i els contextos dels que fugen.

Veure el llistat de camps de persones refugiades

• Projecte referent: 3690 Un món de camps: campanya conjunta pel 20J

Curt “Semillerant y lechugaman contra la amenaza sobre ruedas”

Curt realitzat per nens i nenes de Sant Cristóbal de las Casas (Mèxic) durant els mesos d’octubre i novembre, junt amb el col·lectiu el Semillero de la zona nord de la ciutat, una de les més afectades per les accions de motonetas i crim organitzat. Tot el procés d’elaboració del curt va estar gestionat pels propis nens i nenes de la comunitat, des de la redacció del guió a la preparació dels materials d’atrezzo i gravació de les imatges. Aquest taller forma part del projecte “Cinetiqueta, cinema als barris i cant de cendres” realitzat per La Garriga Societat Civil i Promedios Comunicación Comunitaria, amb el suport de l’Ajuntament de La Garriga.

El curt explica la problemàtica que es viu al barri i com el veïnat s’organitza per fer-hi front i demanen ajuda a “Lechugaman” i “Semillerants”, que aconsegueixen guanyar al crim organitzat amb una batalla de ball.

Veure el curt sencer

• Projecte referent: 3751 Cinetiqueta, Cinema Als Barris – El Fogón De La Palabra

Exposició Les altres dones del S. XXI

Exposició immersiva, de la Fundació Dr. Ivan Mañero i AMIC, que recull diferents fotografies de dones de Guinea Bissau que repassa les diferents etapes de la vida d’una dona al país. L’exposició va acompanyada d’uns àudios a través dels quals s’amplien les explicacions (s’hi pot accedir a través d’un codi QR). A més, a la seva pàgina web també podreu recórrer l’exposició de manera virtual, veure les fotografies i escoltar els àudios.

L’exposició pretén incrementar el compromís de la ciutadania en la defensa de la igualtat de gènere i promoure l’educació per la pau i la solidaritat, generant valors de justícia que contribueixin a la transformació social.

• Projecte referent: 3672 Les altres dones del Segle XXI, exposició immersiva

General 25 gener 2023

"Els ulls dels talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder"

“La vida de les dones ha canviat radicalment en tots els aspectes”, explica Sherzad des d’Afganistan, fent referència a les represàlies que viuen des que els talibans van agafar el poder el 15 d’agost de 2021. Després de la presa de Kabul, la capital del país, va haver-hi detencions arbitràries, tortures i execucions a suposats detractors del règim, es van suprimir mitjans de comunicació i es van començar a imposar severes restriccions als drets de les dones i les nenes. A més, també es van dissoldre mecanismes de monitoreig de drets humans, com la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan, i es van desmantellar tribunals especialitzats en violència de gènere.

Des d’aleshores les dones han vist prohibit el seu accés a l’escola secundària i la universitat, així com treballar en ONG. A més, s’ha restringit la seva llibertat de moviment i de reunió, i se les obliga a vestir amb burca en llocs públics.

“Perdre els teus drets bàsics té greus conseqüències en la salut mental, és per això que la majoria de les dones tenen ansietat i depressió”, sentencia Sherzad, que està patint aquestes conseqüències en primera persona, “no hi ha res que vulguem més que tenir accés a l’educació! Els talibans estan difamant l’Islam, ja que enlloc es diu que l’educació de les dones estigui prohibida, de fet, l’Islam és la religió de la pau, la humanitat, els drets i la igualtat”.

Les conseqüències d’aquestes mesures pel progrés del país són devastadores. Sense l’educació de les dones, que conformen la meitat de la població, i la seva participació en l’economia, no pot haver-hi un desenvolupament satisfactori de la societat i l’Estat. Sherzad apunta que “sense la implicació de les dones en l’educació i el món laboral, cap govern pot esperar durar gaire al poder, perquè les dones som una mà forta per la millora del país”.

Actualment, ja hi ha una generació sencera que se l’ha privat d’un any d’educació superior, i l’impacte d’això és difícil de revertir. El país està submergit en una greu crisi humanitària a causa del conflicte, la sequera, la Covid-19 i la crisi econòmica, aguditzada per les sancions internacionals i la retirada de l’ajuda estrangera. Des del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU (PMA) apunten que en l’últim any Afganistan ha viscut nivells de fam sense precedents: nou de cada deu famílies passa gana. A més, les extremes temperatures d’aquest hivern, que ja han matat a 157 persones per manca d’ajuda humanitària, estan agreujant la situació d’inseguretat alimentària.

L’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA per les seves sigles en anglès) estima que 28,3 milions de persones, gairebé dos terços de la població afganesa, necessiten ajuda humanitària urgent per sobreviure.

Projectes subversius

Davant les flagrants vulneracions de drets de les dones a l’Afganistan, hi ha iniciatives de resistència centrades en minimitzar els impactes de les lleis del règim talibà. Un exemple és Ponts per la Pau, on treballa Shezard, una entitat fundada per l’escriptora i activista Nadia Ghulam que rep suport del municipalisme català.

Actualment, Ponts per la Pau està duent a terme un projecte per assistir les necessitats bàsiques de les nenes i dones en context de crisi profunda, enfocat en la resiliència a través d’activitats i serveis que millorin la seva capacitat per fer front al dia a dia i portar una vida digna.

“El projecte inclou tallers, grups de lectura, seminaris sobre salut, activitats artístiques, classes d’idiomes, proveïment de menjar i medicaments, i teràpia psicològica”, explica Shezard, que també fa referència a la dificultat de treballar fora de la llei, “els ulls dels Talibans han estat sobre nostre des del moment en què van agafar el poder”. Davant les continues amenaces de les autoritats perquè cessin l’activitat han hagut de començar a desenvolupar les tasques en secret i en espais clandestins. Tot i així, aconsegueixen donar cobertura a més de 400 noies i tenen presència en cinc llocs diferents de Kabul, i a les províncies, Nangarhar i Baghlan.

“Cada dia és un repte per nosaltres, però el nostre únic objectiu és convertir-nos en un pont per la pau, tenir estudis i ser independents per construïr el nostre futur sense dependre d’un home o de la família”, sentencia, orgullosa, Shezard.

General 17 gener 2023

Segona Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional a Lugo

El Fons Català, juntament amb la resta de Fons i governs locals de l’Estat, participarà la Segona Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional que se celebrarà a Lugo del 7 al 8 de febrer de 2023. 

Diàlegs polítics, plenàries, tallers, intercanvis tècnics i agenda cultural. Tot, amb la cooperació descentralitzada municipal al centre, i en un context clau per a la cooperació al desenvolupament impulsada des dels governs locals.

La primera Trobada Estatal de Governs Locals i Cooperació Internacional, celebrada a Còrdova el novembre de 2021, va reunir 350 assistents provinents de múltiples governs locals, agències internacionals i govern estatal. La repercussió institucional i la rellevància de l’espai generat que permeti continuar amb la tasca endegada i millorar l’intercanvi de coneixements des dels governs locals de l’Estat han motivat la celebració de la 2a Trobada.

L’esdeveniment, impulsat per la Confederació de Fons de Cooperació Internacional al Desenvolupament, CONFOCOS, que reuneix més de 1300 governs locals actius en cooperació internacional a tot el país, espera reunir responsables polítics i institucionals de tot l’Estat per obrir el diàleg a al voltant de la política pública municipal de cooperació i acció internacional, així com les qüestions que aborda la cooperació en resposta als reptes presents.

La 2a Trobada està organitzada per la CONFOCS i el Fons Gallec de Cooperació, i compta amb la col·laboració de la FEMP, la Xunta de Galícia, DGPOLDES, AECID i el programa DEAR de la UE, a més del Concello de Lugo i Diputació de Lugo.

Les inscripcions es poden fer en aquest enllaç. 

General 17 gener 2023

Previsions del Fons Català pel 2023: on posaran el focus les àrees de l'entitat?

La cooperació municipalista catalana afronta el 2023 amb molts projectes i amb l’objectiu de fer front als reptes globals en un context internacional interconnectat i canviant. Els efectes de la guerra d’Ucraïna han evidenciat l’impacte global i inevitable de les problemàtiques actuals, i han posat sobre la taula la co-responsabilitat de totes en la defensa dels drets, les llibertats, el respecte i la vida de les poblacions d’arreu.

Des del Fons Català de Cooperació sintetitzem breument alguns dels projectes que s’executaran aquest any i que volen contribuir de forma més eficient i transformadora al desenvolupament, la pau i l’equitat entre tots els ciutadans i ciutadanes.

ACCIÓ HUMANITÀRIA I EMERGÈNCIA

• 3620. Suport a l’Observatori de Drets Humans a la Necro Frontera

Des de l’Observatori del col·lectiu Ca-minando Fronteras treballen pel monitoratge de la defensa de drets a la frontera occidental euroafricana. A més, contribueixen a la visibilització i la denúncia de les pràctiques de la necropolítica en els territoris de frontera, la creació d’estratègies a favor de polítiques de vida i protecció de comunitats migrants, i la dignificació i la visibilització de les víctimes de les polítiques de mort, acompanyant les famílies en la identificació de les persones mortes i la recerca de les desaparegudes.

➡️ Més informació del projecte

• 3705. Benvingut/da a Cracòvia – suport a una acollida digna i inclusiva per a persones refugiades de la guerra a Ucraïna

L’entitat Salam Lab gestiona un centre d’acollida a Cracòvia on la població refugiada pot rebre assistència psicològica i assessorament legal. A més, l’entitat s’encarrega de buscar pisos a la ciutat on poder allotjar aquestes persones, amb especial atenció a la població refugiada gitana, que s’enfronta a un alt nivell de discriminació al país.

El projecte forma part d’una solució planificada. Es vol donar una oportunitat a les famílies i col·lectius més discriminats i exclosos que han viscut la migració forçada per establir-se a Cracòvia.

➡️ Més informació del projecte

• 3722. Suport a la població desplaçada interna per la guerra a Ucraïna occidental

La part occidental d’Ucraïna acull un nombre molt elevat de desplaçats interns. Degut a que no hi ha prou espai per oferir unes condicions de vida dignes a les persones en moviment i els costos de lloguer són força elevats, s’han organitzat centres col·lectius per oferir als desplaçats interns un espai segur per allotjar-se. Molts d’aquests, però, no disposen d’equipaments elèctrics suficients, i és per això que aquest projecte de l’entitat Arbeiter Samariter Bund – Ukraine (ASB) se centra en adquirir i lliurar equipaments bàsics a aquests centres (estufes elèctriques, bullidors elèctrics, neveres, calderes, rentadores, rentavaixelles i cables d’extensió).

➡️ Més informació del projecte

PROJECTES EUROPEUS I ACCIÓ HUMANITÀRIA:

• 3695. COMET (Complementary Pathways Network)

Des del mes de gener de 2022, el Fons Català està gestionant el projecte COMET, subvencionat pel Fons Europeu d’Asil, Migracions i Integració. Aquesta experiència pilot té per objectiu crear una xarxa europea de diverses vies complementàries, legals i segures, per a l’admissió i acollida a Europa de 130 persones amb necessitat de protecció internacional que es troben al llarg de la Ruta de la Mediterrània Central, concretament a Níger. El Fons Català, com a part d’aquesta xarxa formada per 14 actors europeus de 7 països , i coordinada per l’entitat italiana FCEI, té com a objectiu específic l’obertura de 10 places d’acollida a través del patrocini comunitari als municipis catalans participants.

Actualment el projecte es troba en fase de negociació amb les autoritats estatals, i ja compta amb el suport de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, de la Dirección General de Políticas Migratorias del Gobierno de Navarra y de la Dirección General de Migración y Asilo del Gobierno Vasco.

➡️ Més informació del projecte

ÀFRICA

• 3634. Articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles a la Casamance (Senegal) en base a la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones – Fase 3

Les dones rurals representen el 70% de la mà d’obra i assumeixen més del 80% de la producció agrícola. Tanmateix, el seu accés als mitjans de producció i el seu control sobre els beneficis de la producció és molt limitat, especialment pel que fa a la propietat de la terra, malgrat que la legislació del país en garanteix el dret a tots els ciutadans i ciutadanes de forma equitativa. Aquest projecte estableix vincles entre els diferents projectes de desenvolupament agrícola als quals els ajuntaments catalans i altres actors estan donant suport al Senegal, tot millorant la coherència i l’alineament de les intervencions.

➡️ Més informació del projecte

COMISSIÓ DE MIGRACIONS I DESENVOLUPAMENT

• 3696. FICAC – Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El FICAC neix, d’una banda, de la necessitat de corregir el gran buit cultural existent a Catalunya en relació a les cultures africanes. D’altra banda, busca també apropar a la població les realitats actuals del continent africà i crear un espai privilegiat per donar a conèixer els canvis socials i polítics que s’hi viuen, revisar-ne la història i donar a conèixer l’eclosió artística i estètica que s’hi està experimentant, sempre prioritzant la qualitat cinematogràfica dels títols.

El projecte consisteix en l’oferta d’un seguit de pel·lícules i documentals produïts per cineastes africans/es i afrodescendents en tres eixos temàtics:

1. Migracions: el repte de la representació positiva de la migració
2. Memòries colonials i postcolonials: revisitar el nostre passat per habitar el present
3. Àfrica és nom de dona: mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere

➡️ Més informació del projecte

PROJECTES EUROPEUS I ÀFRICA

• 3543. Shababuna – La nostra joventut informada i preparada per triar el seu futur

El principal objectiu del projecte és enfortir les capacitats de les autoritats regionals i locals de la regió marroquina de l’Oriental per promoure la conscienciació i la creació d’una campanya de sensibilització sobre els riscos de la migració irregular entre els joves de 14 a 25 anys.

Mitjançant la implicació de joves marroquins i ajuntaments, es pretén combatre la desinformació envers els processos migratoris, fent arribar als joves les oportunitats professionals i acadèmiques que hi ha al territori.

➡️ Més informació del projecte

AMÈRICA LLATINA

• 3576. Gestió de residus sòlids i cooperació tècnica a la Mancomunitat de municipis de la Conca del Llac Petén Itzá, Guatemala

L’any 2015 es va posar en marxa un pla de gestió de residus mancomunat per a cinc anys, que preveia la reducció de la generació de residus a base de fomentar el reciclatge, la separació en origen i la sensibilització ambiental. Aquest pla va començar a implementar-se al municipi de San Andrés com a prova pilot, posant en marxa una planta de tractament de residus municipal i un nou sistema de recollida domiciliar amb la compra d’un nou camió. Actualment la planta està quasi finalitzada i es preveu convertir-la en un model replicable, ja que de moment serà de les poques a tot el país que aconsegueix minimitzar la fracció de rebuig i reciclar la major part dels residus particulars.

➡️ Més informació del projecte

• 3795. Comayagua (Hondures) actua davant el canvi climàtic

L’Alcaldia de Comayagua en col·laboració amb el Fons Català i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, han generat una aliança per promoure al municipi de Comayagua eines d’acció davant del canvi climàtic en coherència i articulació amb les polítiques i les dinàmiques d’ordre municipal, nacional i internacional, mitjançant l’enfortiment de les capacitats comunitàries i municipals per a la implementació de polítiques i accions climàtiques que protegeixin els sistemes de vida per contribuir a la resiliència climàtica, la inclusió social i la igualtat de gènere al municipi de Comayagua.

➡️ Més informació del projecte

General 16 gener 2023

Regidor destacat: Fermí Capdevila, de l'Ajuntament d'Igualada

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
   

La meva trajectòria professional ha estat plenament desenvolupada en el món de la Medicina, i en concret de l’Oncologia mèdica.

Porto 30 anys treballant d’Oncòleg al Consorci Sanitari de l’Anoia – Hospital d’Igualada, actualment com a Coordinador de la Unitat.

Com a Regidor a l’Ajuntament d’Igualada ara encararé el dotzè any (tercera legislatura): a les dues darreres he tingut l’honor de treballar en el camp de la Cooperació, i a banda d’una experiència certament enriquidora, m’ha permès estar implicat i conèixer de primera mà un camp de treball on l’esforç de tothom ens ha d’ajudar a arribar a tantes persones que malauradament es troben en un terrible context de precarietat, de pobresa, de necessitats bàsiques per cobrir, d’injustícia i de violència.

 

• Quina implicació té Igualada en l’àmbit de la cooperació?
   

Igualada com a ciutat sempre ha estat certament molt propera a tot l’àmbit de la Cooperació i la Solidaritat internacional; durant la guerra del Balcans, tota la ciutadania igualadina treballà intensament per a donar resposta a les persones que escapaven d’aquell conflicte armat. L’ànima cooperadora i solidària d’Igualada es va demostrar al llarg dels anys, i ara no n’és una excepció. 

Amb la cobertura de l’Ajuntament i dins d’una Comissió anomenada “Igualada Solidària”, totes les entitats i associacions de la nostra ciutat que treballen en l’esmentada àrea de Cooperació tenen un fòrum on restar junts, dialogar i consensuar vies de treball, i en darrer terme ajudar el més i millor possible.

 

• Us heu adherit a alguna campanya o iniciativa en solidaritat amb Ucraïna? 
   

A l’actual conflicte de Ucraïna, Igualada ha respost novament de forma massiva: col·laborant en les donacions, rebent amb els braços oberts a les persones ucraïneses que fugien de la guerra que castiga el seu país, restant oberta a donar suport a campanyes i a eines que facilitin que les persones que escapin del conflicte amb Rússia trobin una segona casa que els faci sentir aixoplugats mentre esperen poder tornar l’abans possible a les seves llars.

L’Ajuntament, colze amb colze amb Creu Roja i amb tota la resta de membres d'”Igualada Solidària” -i amb tanta i tanta ciutadania-, manté activats els circuits per donar resposta a tot allò que pugui anar calent facilitar al llarg el temps.

General 12 gener 2023

Condol per la mort de Lluís Magriñà, fundador i exdirector d’Intermón

Ens ha deixat el jesuïta Lluís Magriñà, figurada destacada en el món de la cooperació al desenvolupament i -entre d’altres- fundador i director d’Intermón durant més de 15 anys. Magriñà va morir el diumenge 8 de gener a Salamanca. 

Nascut a Barcelona el 1946, va entrar a la Companyia de Jesús el 1964 i va ser ordenat sacerdot el 1976. Era llicenciat en Teologia i va estudiar Educació Comparada a la Universitat de Chicago (Estats Units).

Va dedicar gran part de la seva vida a l’ajuda humanitària i a la cooperació per al desenvolupament. Després de passar cinc anys al Txad, va fundar Intermón. També va dirigir el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) entre el 2000 i el 2007, cosa que el va portar a viatjar per tot el planeta per tal de fer seguiment dels projectes d’aquesta entitat i avaluar les necessitats que calia atendre.

A més, ha estat consultor del Pontifici Consell per als Migrants i Itinerants del Vaticà.

També va estar vinculat en l’àmbit de l’educació des de l’ordre jesuïta a la qual pertanyia. Va ser superior de la Cova de Manresa durant set anys, entre l’abril del 2015 i el maig del 2022.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament vol expressar el seu condol per la seva pèrdua i reconèixer la seva important tasca per revertir els desequilibris Nord-Sud i les situacions d’injustícia.

Intermón

General 11 gener 2023

Denúncia per la prohibició de l'accés a l'educació per a les dones a l'Afganistan

Ponts per la Pau, com altres entitats internacionals i locals presents a l’Afganistan, condemna enèrgicament les recents decisions de les autoritats de facto a l’Afganistan d’excloure les dones, joves i nenes dels estudis superiors, universitats i prohibir-les treballar per a organitzacions no governamentals (ONG), ja que aquestes només són un nou capítol de les cruels violacions dels drets de les dones, joves i nenes afganeses.

Des que van tornar al poder, les autoritats de facto han tancat les escoles secundàries per a noies a tot el país i s’estima que més d’un milió no han pogut assistir a l’escola secundària durant l’últim any. Amb la darrera prohibició de les universitats, el país ara exclou la meitat de la seva població de l’escola, creant una de les bretxes de gènere més grans del món, empitjorant encara més la situació dels grups més vulnerables i dependents. Tanmateix, una nova ordre prohibeix a les dones treballar a les organitzacions no governamentals, cosa que no només les privarà d’ingressos a elles i a les seves famílies, sinó que també esborrarà completament la seva única vida social i els negarà l’oportunitat de contribuir al desenvolupament del país.

La seva exclusió també significa que milions de dones, joves i nenes podrien quedar fora de la resposta humanitària, que és de vital importància per al país on uns sis milions de persones corren el risc de patir fam. Aquestes polítiques destructives tindran conseqüències perjudicials per a l’Afganistan durant les properes generacions.

Com a organització considerem que aquestes decisions s’han de revertir immediatament i les dones, joves i nenes de totes les edats, de totes les parts i ètnies de l’Afganistan han de poder tornar a les seves aules i llocs de treball amb seguretat. Recordem que Ponts per la Pau té com un dels seus objectius garantir que les dones i nenes tinguin el mateix nivell d’accés a l’educació secundària i superior que els homes i els nens, en igualtat d’oportunitats i condicions, fet que condueix directament a millorar no només les seves capacitats de decisió sinó també l’accés al mercat laboral, a la generació d’ingressos, entre altres. Ans al contrari, aquestes persones estan abocades directament a la pobresa i la dependència. Les últimes dades mostren que uns 28 milions de persones, més de la meitat de la població, inclosos 14 milions d’infants, necessiten ajuda humanitària a l’Afganistan. Al voltant del 97% de les persones afganeses corren el risc de caure per sota del llindar de pobresa aquest any. Més d’1,1 milions d’infants amb menys de cinc anys pateixen desnutrició aguda.

Ponts per la Pau se suma a les demandes contra les autoritats de facto per tal que revoquin aquestes decisions sense demora.

Des del Fons Català donem suport a un projecte de Ponts per la Pau a l’Afganistan per reduir la vulnerabilitats i alleugerir el patiment de les noies afganeses a través del suport a les necessitats educatives, psicosocials, sanitàries, alimentàries… 

General 19 desembre 2022

En els últims cinc anys han mort més d'11.000 persones migrants intentant arribar a l'Estat espanyol

L’organització Ca-minando Fronteras ha presentat l’informe “Víctimes de la Necrofrontera 2018-2022“, que analitza les rutes migratòries de la Frontera Occidental Euroafricana (frontera marítima i terrestre situada entre l’Estat espanyol i la franja costera del sud de Senegal fins Argèlia) i recopila dades de primera ma de les xifres de les persones mortes i desaparegudes durant els últims anys. “Aquest informe és un acte de reparació i comprensió per a les famílies que han perdut a gent en les rutes migratòries, i és una eina per fer incidència política”, ha explicat Helena Maleno, coordinadora de la investigació, a la roda de premsa de presentació a Barcelona.

D’acord amb l’informe, en els últims cinc anys han mort 11.286 persones migrants intentant arribar a l’Estat espanyol, sis persones al dia, de les quals 1.272 van ser dones i 377 infants. A més, han desaparegut un total de 241 embarcacions.

Entre el 2018 i el 2022 la població en moviment s’ha vist obligada a utilitzar rutes més perilloses i arriscades, com la ruta canària o l’argelina. Aquest fet ha augmentat considerablement el nombre de morts i desparacicions. L’informe apunta que la ruta canària ha sigut la més mortífera, amb 7.692 víctimes, seguida per la ruta argelina, amb 1.526 víctimes, la ruta d’Alboran amb 1.493 víctimes i la ruta de l’Estret amb 528 víctimes.

“Hi ha un biaix racista en la defensa del dret a la vida a l’Estat espanyol, seguirem aquí fins que les administracions públiques prenguin la responsabilitat de comptabilitzar les persones que arriben però també les que no arriben”, ha sentenciat Maleno.

Ca-minando Fronteras

Des del 2007, el Col·lectiu Ca-minando Fronteras compta amb una línia telefònica d’alertes on reben informacions i alertes de les persones que es troben en perill a les fronteres. Tota aquesta informació es recull a l’Observatori de Drets Humans, creat el 2014, amb el qual s’ha creat una base de dades de les alertes que es reben d’embarcacions que estan en perill al mar, i de les persones mortes i desaparegudes, amb la informació brindada per familiars i comunitats migrants.

L’Observatori de Drets Humans de l’entitat rep el suport del municipalisme català a través de la campanya Món Local Refugi del Fons Català, i l’informe s’ha elaborat gràcies a les aportacions dels ajuntaments el 2022.

General 15 desembre 2022

El Fons Català es reuneix amb la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret

El president del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i el director del Fons Català, David Minoves, s’han reunit avui dijous, 15 de desembre, amb Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, i amb Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal de la reunió era posar en valor el compromís municipalista amb la cooperació catalana i mostrar la voluntat dels municipis catalans de participar activament en l’elaboració del Pla Director 2023-2026. També s’ha demanat un augment dels recursos destinats a la cooperació per part de la Generalitat de cara al 2023.

Durant la reunió, s’ha abordat de quina manera es pot donar una resposta conjunta als grans reptes globals que ens travessen actualment, com l’emergència climàtica, les migracions forçades o les conseqüències de la guerra a Ucraïna, entre altres. Sempre amb el focus posat en aconseguir l’objectiu de destinar el 0,7% dels recursos propis a la cooperació al desenvolupament en l’horitzó del 2030. També s’ha volgut incidir en la necessitat de reforçar el paper del municipalisme solidari a Europa i del treball conjunt a zones oblidades i en conflicte permanent, com els campaments de persones refugiades sahrauís de Tindouf (Algèria) o al Kurdistan.

Finalment, la reunió ha acabat amb un acord per elaborar un pla de treball conjunt pel 2023 que permeti establir un conveni de col·laboració pluriennal entre el Fons Català i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Amb aquest acord, es podrà vehicular anualment diferents accions en matèria de cooperació al desenvolupament i educació per la justícia global, totes elles alineades amb el Pla Director de Cooperació de la Generalitat de Catalunya.

General 12 desembre 2022

Donem la volta a la indiferència. Cooperació municipalista per canviar el món

El canvi climàtic, la crisi energètica, la guerra d’Ucraïna i la Covid-19, han evidenciat l’impacte global i inevitable de les problemàtiques actuals. Cada vegada és més evident que no hi ha cap més alternativa que col·laborar i treballar de manera conjunta per protegir-nos, per prevenir desastres, per gestionar crisis…

És responsabilitat de totes defensar els drets, les llibertats, el respecte i la vida de les poblacions d’arreu que, en moltes ocasions, es veuen travessades per les mateixes problemàtiques. És important incidir en la importància de la cooperació per teixir aliances entre territoris que comparteixen realitats, perquè la Justícia Global és l’única opció.

Per aquest motiu des del Fons Català impulsem la campanya “Donem la volta a la indiferència“, perquè volem rebatre totes aquelles mirades que són indiferents a les problemàtiques del món fins que no afecten a casa. Volem omplir-les d’arguments que donen la volta als mites que critiquen la cooperació i la solidaritat, que no creuen en el seu impacte ni en la responsabilitat compartida. 

 

General 12 desembre 2022

Tècnic destacat: Sergio Torres, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Llicenciat en Psicologia, aviat vaig saber que el meu camp d’intervenció desitjat era l’àmbit comunitari amb visió solidaria, diversa i internacionalista. Després d’un primers anys dedicat a la intervenció comunitària amb joves i persones migrades vaig decidir reorientar la meva vida personal i professional cap al camp de la Cooperació Internacional.

L’any 2002 vaig participar en un projecte de desenvolupament a la Bòsnia i Hercegovina de postguerra, enfocat a la reconciliació entre comunitats enfrontades i d’acció comunitària al camp de refugiats ACP Gorincani, al nord del país. Dos anys després, un cop tornat a Barcelona i treballant com a responsable d’un projecte de prevenció del VIH i consum de drogues a diferents universitats de l’Estat, vaig tornar a sentir la crida de l’acció internacional i vaig marxar a fer una estada de 6 mesos a l’Equador per participar com a assessor en la posada en marxa d’un programa estatal de prevenció del VIH.

Un cop finalitzada la consultoria, vaig començar l’etapa centreamericana, que va durar cinc anys i em va portar a Guatemala per a participar en un projecte de Sobirania Alimentaria i comunitats originàries i, posteriorment, a El Salvador on vaig tenir la gran sort de poder col·laborar amb organitzacions com la Colectiva Feminista.

L’any 2012 vaig tornar a la meva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, treballant com a tècnic de projectes d’educació per a la ciutadania global i interculturalitat a la seu de Metges del Món a Barcelona i fa quatre anys incorporant-me com a tècnic especialista al programa de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments de l’Ajuntament de la ciutat.

 

• Quina implicació té Sant Feliu de Llobregat en l’àmbit de la cooperació?

La Cooperació al Desenvolupament de Sant Feliu es va iniciar amb la signatura d’un Conveni d’agermanament amb la ciutat d’Estelí (Nicaragua) l’any 1984 i amb la Daira de Doara, als camps de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria) l’any 1987. Aquests agermanaments contemplaven actuacions de cooperació descentralitzada directa de caràcter econòmic i tècnic destinades a enfortir les capacitats institucionals i organitzatives de la municipalitat en àmbits com el cadastre, el clavegueram i l’enllumenat. També en l’àmbit de la cooperació directa, encara que no en el marc dels agermanaments, a la passada dècada es va impulsar la col·laboració amb la municipalitat de Figuig (Marroc), per enfortir les seves capacitats institucionals en la provisió de serveis municipals bàsics: cadastre, padró i atenció a la ciutadania.

El Consell de Sant Feliu Solidari va ser creat el 1998 com a òrgan permanent de participació i consulta de la societat civil en el camp de la Cooperació al Desenvolupament. Està composat per una desena d’entitats amb arrelament al territori i té com a principal objectiu promoure l’educació per a la ciutadania global i impulsar la coordinació i la col·laboració entre les organitzacions.

Pel que fa al suport a les entitats de cooperació de Sant Feliu, el Programa de Solidaritat i Cooperació ha permès canalitzar recursos cap a les ONGD del municipi, a través de convocatòries de projectes per impulsar accions en els àmbits de la cooperació internacional per al desenvolupament i l’EpCG.

D’altra banda, el municipi ha mostrat un ferm compromís en matèria d’asil i refugi, que va iniciar-se amb la guerra dels Balcans i que ha pres força a partir de l’esclat de la crisi a Síria i a altres zones del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i la més recent a Ucraïna.

En el camp de l’ETpCG, cal destacar de manera especial el projecte Escoles Solidàries, la Fira Solidària, la Setmana dels Drets Humans i els actes celebrats en el marc del Dia Escolar de la Noviolència.

Finalment cal remarcar que l’Ajuntament destina una partida anual per donar resposta a crisis humanitàries i d’emergència.

El primer Pla Municipal de Cooperació per al Desenvolupament 2019-2023 ha servit per potenciar i capitalitzar les fortaleses identificades, tant a l’Ajuntament com a la resta d’actors de cooperació, amb l’objectiu de consolidar Sant Feliu com un municipi mobilitzat i crític.

 

• Quines previsions teniu pel curs 2022-2023 en matèria de cooperació?

La previsió per l’any 2023 no és optimista de cara als recursos econòmics, ja que l’impacte de la situació econòmica i sociopolítica del moment reduirà considerablement el pressupostos del programa municipal de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments.

Malgrat no és una situació desitjable, la manca de recursos econòmics no significarà l’aturada tècnica del programa, més aviat el reorientarà a espais de reflexió i d’acció on el pes dels recursos econòmics no sigui significatiu. L’avaluació del Pla Municipal de Cooperació per al Desenvolupament 2019-2023 serà un dels focus d’atenció, procés del qual esperem extreure lliçons que puguin nodrir i millorar les futures accions internacionals.

Aprofundir en la territorialització de la política de cooperació internacional municipal serà un altre dels objectius, buscant obrir nous espais de diàleg amb la ciutadania, entitats i universitats, arrelant la cooperació al desenvolupament municipal com a política pública municipal fomentant processos de participació i apropiació. Detectar aquelles capacitats tècniques rellevants al si de l’entitat i fer un diagnòstic dels potencials escenaris de cooperació tècnica esdevindrà un procés ajornat fa temps i que podrà endegar-se amb una alta probabilitat.

En definitiva, en un escenari on la cooperació descentralitzada directa quedarà en suspens i la indirecta patirà retallades, el treball del Programa de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments i el Consell Solidari de Sant Feliu de Llobregat serà més que mai un espai de trobada municipalista de denúncia de les desigualtats i treballs en valors amb capacitat de resiliència davant un escenari difícil econòmic.

General 2 desembre 2022

La lluita de les dones migrades dedicades a les cures i la neteja: de Catalunya al Líban

Actualment hi ha molts països, també el nostre, on els drets laborals de les persones que es dediquen a les cures i la neteja, en la gran majoria dones, no estan garantits. Davant la manca de polítiques de protecció per part dels governs, aquests col·lectius veuen l’aliança com l’única via per defensar-se i lluitar pel canvi i la dignitat. Catalunya i Líban tenen aquesta lluita comuna, i amb motiu del Dia Mundial dels Drets Humans, n’hem parlat amb Julia Soanirina (Madagascar), fundadora de la Migrant Domestic Worker Alliance al Líban, i Vania Arana (Perú), portaveu i presidenta del sindicat Las Kellys Catalunya. 

Abús del sistema Kafala al Líban

Les treballadores de la llar a diversos països d’Orient Mitjà i del Golf es regeixen pel sistema Kafala, una estructura que les obliga a tenir un visat patrocinat per poder treballar al país. Aquest sistema, sovint associat a un tipus d’esclavitud moderna pel seu grau d’explotació, deixa les treballadores excloses del marc legal del país i queden en mans de la persona que les contracta i les patrocina, fins al punt de perdre tot el poder sobre la seva vida, la presa de decisions i fins i tot l’accés al seu passaport. Hi ha casos d’impagament, de privació de dies de descans, d’abús sexual, maltractaments… En els contextos més extrems hi ha hagut dones que s’han suicidat.

“Perds la teva dignitat, perds la teva llibertat, i fins i tot et poden prohibir, per contracte, enamorar-te, casar-te o tenir fills”, explica Julia Soanirina, que fa anys va decidir alçar la veu per denunciar les vulneracions de drets que pateixen les treballadores domèstiques migrades al Líban.

En aquest petit país d’Orient Mitjà hi ha unes 250.000 treballadores domèstiques registrades, que representen el 4% de la població. La majoria d’elles són d’Etiòpia, Bangladesh, Sierra Leona, Filipines i Sri Lanka.

 

General 25 novembre 2022

S'aprova la nova Llei Espanyola de Cooperació: més transformadora, transversal i inclusiva

El 24 de novembre al vespre es va aprovar la nova Llei Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global al Congrés dels Diputats.  El Fons Català de Cooperació i altres actors del sector van assistir a la votació a Madrid. 

Aquesta nova llei amplia l’abast i proposa millores respecte la Llei de Cooperació de 1998, vigent fins a dia d’avui. Les principals novetats són, per una banda, l’estipulació que l’Estat espanyol destinarà el 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de cara al 2030. S’ha marcat com a objectiu arribar al 0,34% el 2023 i al 0,5% al final de l’actual legislatura del Govern. 

Per altra banda, el text reconeix la cooperació descentralitzada com una base ferma de la cooperació estatal i argumenta que “suposa una important contribució a un sistema de cooperació més democràtic i a la bona governança des de la complementarietat i la corresponsabilitat”. A més, s’incorpora la participació de ple dret dels diferents Fons de Solidaritat al Consejo Superior de Cooperación, així com l’opció de poder assistir a la Conferencia Sectorial de Cooperación, dues fites molt importants pels òrgans de cooperació municipalista.

En aquest bloc també s’ha afegit que les comunitats autònomes podran participar en programes de cooperació delegada de la Unió Europea “en els termes que estableixi la legislació comunitària i de manera consensuada amb l’Estat”. Un altre dels canvis de la nova llei és la reforma de la cooperació financera, que perseguirà el desenvolupament humà i econòmic a través d’inversions o transferències de recursos.

Així mateix, s’ha afegit una disposició final que modifica la llei de subvencions per tal que s’adeqüi a les excepcions de la política exterior que esdevinguin incompatibles amb la naturalesa  exterior del govern de l’Estat o destinataris de les mateixes.

També s’ha elaborat un nou Estatut del Cooperant per dignificar la professió i s’ha fixat que l’Estat destini, com a mínim, el 10% dels recursos de l’AOD a Acció Humanitària.

 

Implicació de la cooperació municipalista 

Des del primer moment la Confederació de Fons de Solidaritat de l’Estat (CONFOCOS) ha tingut un rol actiu i propositiu, i un voluntat clara per tal que el paper que els ens locals que fan cooperació no sols sigui reconegut en la llei, sinó que se li otorgui un paper ens els espais de debat i decisió de les polítiques de cooperació, com son el Consejo de Cooperación i la Conferencia Sectorial, pero també, els plans director, plans de país, etc.

Així es va reafirmar a les compereixences que la presidenta de la CONFOCOS, Núria Parlon, va fer al Congrés i al Senat en el procés de preparació de l’esborrany, i les diferents reunions que s’han fet de la Comisión Territorial. També s’han tingut reunions amb diferents grups parlamentaris, la Comissió de Cooperació del Congrés i diversos actors com la Coordinadora, la Femp i diversos governs locals.

General 16 novembre 2022

El Grup de Treball Món Local Refugi posa èmfasi en donar suport a les crisis oblidades

El 15 de novembre s’ha celebrat telemàticament el Grup de Treball Refugi del Fons Català. La trobada ha permès fer un balanç de les aportacions dels ajuntaments catalans a la campanya Món Local Refugi i a la campanya per Ucraïna, així com fer un retorn de la campanya Siguem Refugi executada amb motiu del Dia Mundial de les Persones refugiades el juny passat. A més, s’ha fet incidència en no oblidar tots aquells conflictes que no es troben dins el focus mediàtic i que necessiten suport i acompanyament.

Món Local Refugi

ACNUR estima que s’ha arribat a la xifra de 103 milions de persones desplaçades forçades, el 72% de les quals són originàries de cinc països: Síria, Veneçuela, Ucraïna, Afganistan i Sudan del Sud. La situació del refugi és cada vegada més complexa.

Entre 2019 i 2022 s’han reunit més de 707.000€, sent l’any 2021 el que concentra més aportacions (270.000€). Actualment hi ha 17 projectes actius a la campanya, els quals estan localitzats a la Frontera Occidental Euro-africana, al corredor dels Balcans, a Grècia, al Sàhara Occidental, al Senegal, al Líban, al Kurdistan, a l’Afganistan i a Mèxic.

Prop de la meitat d’aquests projectes se centren en brindar suport socio-jurídic, mentre la resta estan enfocats a la salut mental, incidència, protecció, assistència humanitària, cohesió social i aigua i sanejament.

Campanya Ucraïna

El conflicte a Ucraïna s’està intensificant i les preocupacions per les afectacions de les baixes temperatures de l’hivern són molt grans. El Fons Català va activar, en temps rècord, la campanya d’emergència per donar suport a la població víctima del conflicte i actualment ja té 11 projectes, alguns dels quals ja han finalitzat. Davant la greu situació de vulneració de drets que viu la societat ucraïnesa, l’equip d’Acció Humanitària segueix identificant noves necessitats i entitats sobre terreny.

La campanya ha comptat, des del seu inici, amb un ampli suport del municipalisme català, així com també d’empreses i particulars. S’han rebut prop de 810.000€, 105.000 dels quals encara estan pendents de confirmar. Els projectes aprovats són d’acollida, assistència humanitària i salut mental, tant dins d’Ucraïna com a Polònia.

L’objectiu del Fons Català és donar suport a entitats coneixedores del context que treballin amb les comunitats més vulnerables com ara les persones amb diversitat funcional i la gent gran, entre d’altres.

Siguem Refugi

La campanya de sensibilització “Siguem Refugi” que es va organitzar amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny) a 18 municipis, segueix sent una eina de treball i de coneixement per conscienciar sobre la vulneració de drets a les fronteres.

Es van produïr 51 exposicions i més de 30 adaptacions gràfiques, i es compta amb una pàgina web que recull testimonis i informació en profunditat de 17 camps de persones refugiades. Des del Fons Català es vol seguir donant vida a la campanya de cara a 2023 juntament amb tots aquells municipis interessats, per tal de tornar a posar el refugi al centre, recordar la necessitat de crear vies legals i segures, i apropar aquesta realitat a la població.

General 10 novembre 2022

Formacions per l'enfortiment d'entitats de migracions i desenvolupament: conclusions

Les organitzacions de persones migrades que treballen en l’àmbit de les migracions i el desenvolupament a Catalunya són nombroses i des de fa anys són entitats que promouen el desenvolupament local a origen, fomenten la participació de la població migrada a Catalunya i contribueixen en la sensibilització de la població catalana sobre les diverses realitats del Sud Global.

Des del Fons Català de Cooperació es treballa de forma conjunta amb aquestes entitats des d’un enfocament de ciutadania i circularitat, i se les acompanya en el seu procés d’enfortiment. Per aquest motiu, es va fer una proposta formativa per contribuir en aquest enfortiment de capacitats, per tal que es converteixin en agents decisius en relació a la cooperació al desenvolupament en origen i, a través de l’educació crítica i transformadora, en actors claus per la cohesió social a les societats d’acollida. 

Les formacions s’han fet entre l’octubre de 2021 i el maig de 2022 a 77 entitats de les quatre províncies catalanes. El programa consistia en tres activitats: 

• Cinc sessions formatives: enfocament de gènere basat en Drets Humans, enfortiment organitzatiu de les entitats, comunicació i educació crítica i transformadora, i introducció a la formulació. 
• Mentoria i elaboració de propostes 
• Sessió de retorn i avaluació

 

Què n’extreuen les entitats d’aquestes formacions?

Prop del 77% de les persones assistents al programa han indicat que modificaran alguna metodologia o procediment dins l’entitat, com ara l’enfocament de gènere, millorar les eines de comunicació dels projectes o formar-se per poder fer incidència política. 

Pel que fa als eixos específics de les formacions, un 88% veu útil incorporar l’enfocament de gènere basat en Drets Humans, un 92% valora positivament el coneixement per enfortir organitzativament les entiats, un 88% creu important potenciar la comunicació per aconseguir els objectius de l’entitat, i un altre 88% està d’acord en enfortir els coneixements sobre formulació de projectes. 

A part de les sessions formatives, les entitats s’han implicat en processos de mentoria amb el Fons Català, a través dels quals s’ha fet una acompanyament per aconseguir la constitució legal de les entitats, per formular i presentar a convocatòries projectes de cooperació i educació, per millorar la gestió interna (redacció de plans estratègics, subvencions, motivació de l’equip), i per enfortir la comunicació (redacció de plans de comunicació, gestió de xarxes socials…).

 

Reptes de futur

A partir d’aquestes formacions s’obren escenaris futurs als quals caldrà donar resposta, com ara la necessitat d’un acompanyament continuat per seguir reforçant la formulació de projectes, la gestió econòmica, la cerca de finançament, la perspectiva de gènere o la perspectiva antirracista, entre d’altres. A més, també s’ha detectat la necessitat de generar una xarxa d’entitats de migracions i desenvolupament per tal d’intercanviar experiències, crear plataformes de treball i poder formar part de les coordinadores d’entitats territorials.