ss

General 19 desembre 2022

En els últims cinc anys han mort més d'11.000 persones migrants intentant arribar a l'Estat espanyol

L’organització Ca-minando Fronteras ha presentat l’informe “Víctimes de la Necrofrontera 2018-2022“, que analitza les rutes migratòries de la Frontera Occidental Euroafricana (frontera marítima i terrestre situada entre l’Estat espanyol i la franja costera del sud de Senegal fins Argèlia) i recopila dades de primera ma de les xifres de les persones mortes i desaparegudes durant els últims anys. “Aquest informe és un acte de reparació i comprensió per a les famílies que han perdut a gent en les rutes migratòries, i és una eina per fer incidència política”, ha explicat Helena Maleno, coordinadora de la investigació, a la roda de premsa de presentació a Barcelona.

D’acord amb l’informe, en els últims cinc anys han mort 11.286 persones migrants intentant arribar a l’Estat espanyol, sis persones al dia, de les quals 1.272 van ser dones i 377 infants. A més, han desaparegut un total de 241 embarcacions.

Entre el 2018 i el 2022 la població en moviment s’ha vist obligada a utilitzar rutes més perilloses i arriscades, com la ruta canària o l’argelina. Aquest fet ha augmentat considerablement el nombre de morts i desparacicions. L’informe apunta que la ruta canària ha sigut la més mortífera, amb 7.692 víctimes, seguida per la ruta argelina, amb 1.526 víctimes, la ruta d’Alboran amb 1.493 víctimes i la ruta de l’Estret amb 528 víctimes.

“Hi ha un biaix racista en la defensa del dret a la vida a l’Estat espanyol, seguirem aquí fins que les administracions públiques prenguin la responsabilitat de comptabilitzar les persones que arriben però també les que no arriben”, ha sentenciat Maleno.

.

Ca-minando Fronteras

Des del 2007, el Col·lectiu Ca-minando Fronteras compta amb una línia telefònica d’alertes on reben informacions i alertes de les persones que es troben en perill a les fronteres. Tota aquesta informació es recull a l’Observatori de Drets Humans, creat el 2014, amb el qual s’ha creat una base de dades de les alertes que es reben d’embarcacions que estan en perill al mar, i de les persones mortes i desaparegudes, amb la informació brindada per familiars i comunitats migrants.

L’Observatori de Drets Humans de l’entitat rep el suport del municipalisme català a través de la campanya Món Local Refugi del Fons Català, i l’informe s’ha elaborat gràcies a les aportacions dels ajuntaments el 2022.

General 15 desembre 2022

El Fons Català es reuneix amb la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret

El president del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i el director del Fons Català, David Minoves, s’han reunit avui dijous, 15 de desembre, amb Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, i amb Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal de la reunió era posar en valor el compromís municipalista amb la cooperació catalana i mostrar la voluntat dels municipis catalans de participar activament en l’elaboració del Pla Director 2023-2026. També s’ha demanat un augment dels recursos destinats a la cooperació per part de la Generalitat de cara al 2023.

Durant la reunió, s’ha abordat de quina manera es pot donar una resposta conjunta als grans reptes globals que ens travessen actualment, com l’emergència climàtica, les migracions forçades o les conseqüències de la guerra a Ucraïna, entre altres. Sempre amb el focus posat en aconseguir l’objectiu de destinar el 0,7% dels recursos propis a la cooperació al desenvolupament en l’horitzó del 2030. També s’ha volgut incidir en la necessitat de reforçar el paper del municipalisme solidari a Europa i del treball conjunt a zones oblidades i en conflicte permanent, com els campaments de persones refugiades sahrauís de Tindouf (Algèria) o al Kurdistan.

Finalment, la reunió ha acabat amb un acord per elaborar un pla de treball conjunt pel 2023 que permeti establir un conveni de col·laboració pluriennal entre el Fons Català i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Amb aquest acord, es podrà vehicular anualment diferents accions en matèria de cooperació al desenvolupament i educació per la justícia global, totes elles alineades amb el Pla Director de Cooperació de la Generalitat de Catalunya.

La Consellera Meritxell Serret i el president Isidre Pineda

General 12 desembre 2022

Donem la volta a la indiferència. Cooperació municipalista per canviar el món

El canvi climàtic, la crisi energètica, la guerra d’Ucraïna i la Covid-19, han evidenciat l’impacte global i inevitable de les problemàtiques actuals. Cada vegada és més evident que no hi ha cap més alternativa que col·laborar i treballar de manera conjunta per protegir-nos, per prevenir desastres, per gestionar crisis…

És responsabilitat de totes defensar els drets, les llibertats, el respecte i la vida de les poblacions d’arreu que, en moltes ocasions, es veuen travessades per les mateixes problemàtiques. És important incidir en la importància de la cooperació per teixir aliances entre territoris que comparteixen realitats, perquè la Justícia Global és l’única opció.

Per aquest motiu des del Fons Català impulsem la campanya “Donem la volta a la indiferència“, perquè volem rebatre totes aquelles mirades que són indiferents a les problemàtiques del món fins que no afecten a casa. Volem omplir-les d’arguments que donen la volta als mites que critiquen la cooperació i la solidaritat, que no creuen en el seu impacte ni en la responsabilitat compartida. 

 

 

La campanya recull arguments, fets i informació per desmuntar les crítiques i remarca la feina que es fa des del món local per donar resposta als reptes globals. Per a fer-ho, s’ha comptat amb la participació i el suport de persones del sector, com ara Helena Maleno, de l’entitat Caminando Fronteras; Txell Feixas, periodista i ex-corresponsal de TV3 a Beirut; Agus Morales, periodista i director de la revista 5W; Montse Santolino, periodista i coordinadora de Lafede.cat; l’equip de l’entitat Solidary Wheels a Melilla i Legal Lesvos Center a Grècia; Nadia Ghulam, activista i escriptora afganesa; i Gisela Torrents, ambientòloga i tècnica de Justícia Climàtica de l’Observatori DESC.

General 12 desembre 2022

Tècnic destacat: Sergio Torres, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

  • Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Llicenciat en Psicologia, aviat vaig saber que el meu camp d’intervenció desitjat era l’àmbit comunitari amb visió solidaria, diversa i internacionalista. Després d’un primers anys dedicat a la intervenció comunitària amb joves i persones migrades vaig decidir reorientar la meva vida personal i professional cap al camp de la Cooperació Internacional.

L’any 2002 vaig participar en un projecte de desenvolupament a la Bòsnia i Hercegovina de postguerra, enfocat a la reconciliació entre comunitats enfrontades i d’acció comunitària al camp de refugiats ACP Gorincani, al nord del país. Dos anys després, un cop tornat a Barcelona i treballant com a responsable d’un projecte de prevenció del VIH i consum de drogues a diferents universitats de l’Estat, vaig tornar a sentir la crida de l’acció internacional i vaig marxar a fer una estada de 6 mesos a l’Equador per participar com a assessor en la posada en marxa d’un programa estatal de prevenció del VIH.

Un cop finalitzada la consultoria, vaig començar l’etapa centreamericana, que va durar cinc anys i em va portar a Guatemala per a participar en un projecte de Sobirania Alimentaria i comunitats originàries i, posteriorment, a El Salvador on vaig tenir la gran sort de poder col·laborar amb organitzacions com la Colectiva Feminista.

L’any 2012 vaig tornar a la meva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, treballant com a tècnic de projectes d’educació per a la ciutadania global i interculturalitat a la seu de Metges del Món a Barcelona i fa quatre anys incorporant-me com a tècnic especialista al programa de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments de l’Ajuntament de la ciutat.

 

  • Quina implicació té Sant Feliu de Llobregat en l’àmbit de la cooperació?

La Cooperació al Desenvolupament de Sant Feliu es va iniciar amb la signatura d’un Conveni d’agermanament amb la ciutat d’Estelí (Nicaragua) l’any 1984 i amb la Daira de Doara, als camps de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria) l’any 1987. Aquests agermanaments contemplaven actuacions de cooperació descentralitzada directa de caràcter econòmic i tècnic destinades a enfortir les capacitats institucionals i organitzatives de la municipalitat en àmbits com el cadastre, el clavegueram i l’enllumenat. També en l’àmbit de la cooperació directa, encara que no en el marc dels agermanaments, a la passada dècada es va impulsar la col·laboració amb la municipalitat de Figuig (Marroc), per enfortir les seves capacitats institucionals en la provisió de serveis municipals bàsics: cadastre, padró i atenció a la ciutadania.

El Consell de Sant Feliu Solidari va ser creat el 1998 com a òrgan permanent de participació i consulta de la societat civil en el camp de la Cooperació al Desenvolupament. Està composat per una desena d’entitats amb arrelament al territori i té com a principal objectiu promoure l’educació per a la ciutadania global i impulsar la coordinació i la col·laboració entre les organitzacions.

Pel que fa al suport a les entitats de cooperació de Sant Feliu, el Programa de Solidaritat i Cooperació ha permès canalitzar recursos cap a les ONGD del municipi, a través de convocatòries de projectes per impulsar accions en els àmbits de la cooperació internacional per al desenvolupament i l’EpCG.

D’altra banda, el municipi ha mostrat un ferm compromís en matèria d’asil i refugi, que va iniciar-se amb la guerra dels Balcans i que ha pres força a partir de l’esclat de la crisi a Síria i a altres zones del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i la més recent a Ucraïna.

En el camp de l’ETpCG, cal destacar de manera especial el projecte Escoles Solidàries, la Fira Solidària, la Setmana dels Drets Humans i els actes celebrats en el marc del Dia Escolar de la Noviolència.

Finalment cal remarcar que l’Ajuntament destina una partida anual per donar resposta a crisis humanitàries i d’emergència.

El primer Pla Municipal de Cooperació per al Desenvolupament 2019-2023 ha servit per potenciar i capitalitzar les fortaleses identificades, tant a l’Ajuntament com a la resta d’actors de cooperació, amb l’objectiu de consolidar Sant Feliu com un municipi mobilitzat i crític.

 

  • Quines previsions teniu pel curs 2022-2023 en matèria de cooperació?

La previsió per l’any 2023 no és optimista de cara als recursos econòmics, ja que l’impacte de la situació econòmica i sociopolítica del moment reduirà considerablement el pressupostos del programa municipal de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments.

Malgrat no és una situació desitjable, la manca de recursos econòmics no significarà l’aturada tècnica del programa, més aviat el reorientarà a espais de reflexió i d’acció on el pes dels recursos econòmics no sigui significatiu. L’avaluació del Pla Municipal de Cooperació per al Desenvolupament 2019-2023 serà un dels focus d’atenció, procés del qual esperem extreure lliçons que puguin nodrir i millorar les futures accions internacionals.

Aprofundir en la territorialització de la política de cooperació internacional municipal serà un altre dels objectius, buscant obrir nous espais de diàleg amb la ciutadania, entitats i universitats, arrelant la cooperació al desenvolupament municipal com a política pública municipal fomentant processos de participació i apropiació. Detectar aquelles capacitats tècniques rellevants al si de l’entitat i fer un diagnòstic dels potencials escenaris de cooperació tècnica esdevindrà un procés ajornat fa temps i que podrà endegar-se amb una alta probabilitat.

En definitiva, en un escenari on la cooperació descentralitzada directa quedarà en suspens i la indirecta patirà retallades, el treball del Programa de Solidaritat, Cooperació i Agermanaments i el Consell Solidari de Sant Feliu de Llobregat serà més que mai un espai de trobada municipalista de denúncia de les desigualtats i treballs en valors amb capacitat de resiliència davant un escenari difícil econòmic.

General 2 desembre 2022

La lluita de les dones migrades dedicades a les cures i la neteja: de Catalunya al Líban

Actualment hi ha molts països, també el nostre, on els drets laborals de les persones que es dediquen a les cures i la neteja, en la gran majoria dones, no estan garantits. Davant la manca de polítiques de protecció per part dels governs, aquests col·lectius veuen l’aliança com l’única via per defensar-se i lluitar pel canvi i la dignitat. Catalunya i Líban tenen aquesta lluita comuna, i amb motiu del Dia Mundial dels Drets Humans, n’hem parlat amb Julia Soanirina (Madagascar), fundadora de la Migrant Domestic Worker Alliance al Líban, i Vania Arana (Perú), portaveu i presidenta del sindicat Las Kellys Catalunya. 

Abús del sistema Kafala al Líban

Les treballadores de la llar a diversos països d’Orient Mitjà i del Golf es regeixen pel sistema Kafala, una estructura que les obliga a tenir un visat patrocinat per poder treballar al país. Aquest sistema, sovint associat a un tipus d’esclavitud moderna pel seu grau d’explotació, deixa les treballadores excloses del marc legal del país i queden en mans de la persona que les contracta i les patrocina, fins al punt de perdre tot el poder sobre la seva vida, la presa de decisions i fins i tot l’accés al seu passaport. Hi ha casos d’impagament, de privació de dies de descans, d’abús sexual, maltractaments… En els contextos més extrems hi ha hagut dones que s’han suicidat.

“Perds la teva dignitat, perds la teva llibertat, i fins i tot et poden prohibir, per contracte, enamorar-te, casar-te o tenir fills”, explica Julia Soanirina, que fa anys va decidir alçar la veu per denunciar les vulneracions de drets que pateixen les treballadores domèstiques migrades al Líban.

En aquest petit país d’Orient Mitjà hi ha unes 250.000 treballadores domèstiques registrades, que representen el 4% de la població. La majoria d’elles són d’Etiòpia, Bangladesh, Sierra Leona, Filipines i Sri Lanka.

 

 

Precarietat de les cambreres de pis d’hotel a Catalunya

Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, les cambreres de pis als hotels i pisos turístics estan en una situació de precarietat laboral i poc accés als seus drets. La majoria d’elles, dones migrades, han de fer llargues jornades laborals per aconseguir un sou que les permeti sobreviure. Hi ha un desequilibri marcat entre els salaris de les cambreres de pis i els beneficis del sector hoteler, que factura milions d’euros cada any. 

És una feina invisibilitzada que genera molta pressió i desgast per qui la fa, fet que en moltes ocasions genera conseqüències de salut. 

La principal causa d’aquesta precarietat és la contractació a través de terceres empreses que eludeixen aplicar els convenis sectorials pertinents. Per donar resposta a aquesta realitat el Parlament va aprovar, el 2018, la creació d’un distintiu de qualitat per combatre la precarietat de les cambreres de pis, però encara no ha entrat en vigor. Vania Arana apunta que des de les institucions “es neguen a acceptar” aquest fet i que és molt importar conscienciar tant a les administracions com a la població, que viu d’esquenes a aquesta realitat. 

 

Organitzacions de base per defensar els drets laborals

Tant la Julia Sonirina com la Vania Arana representen la voluntat de canvi als seus territoris. Davant la vulneració de drets humans en l’entorn laboral, han decidit formar part de moviments que qüestionen i confronten el sistema que les oprimeix per tal d’aconseguir la dignificació de la seva feina. Al Líban, Soanirina, va fundar la Migrant Domestic Workers Alliance el 2016, per contribuïr a la lluita contra el sistema kafala, el racisme, el masclisme i el classisme a que estan sotmeses cada dia les treballadores domèstiques. Per altra banda, Arana va ser part del grup que va crear Las Kellys (acrònim de l’expressió “las que limpian“), primer com a assocació de Barcelona i després com a sindicat de Catalunya, per fer incidència política sobre la precarització de les cambreres de pis. 

Les dues coincideixen quan fan referència a la unió i el sentiment de comunitat que els ha portat ser part d’una organització que les permet unir coneixement, compartir experiències i construïr nous escenaris. 

 

General 25 novembre 2022

S'aprova la nova Llei Espanyola de Cooperació: més transformadora, transversal i inclusiva

El 24 de novembre al vespre es va aprovar la nova Llei Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global al Congrés dels Diputats.  El Fons Català de Cooperació i altres actors del sector van assistir a la votació a Madrid. 

Aquesta nova llei amplia l’abast i proposa millores respecte la Llei de Cooperació de 1998, vigent fins a dia d’avui. Les principals novetats són, per una banda, l’estipulació que l’Estat espanyol destinarà el 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de cara al 2030. S’ha marcat com a objectiu arribar al 0,34% el 2023 i al 0,5% al final de l’actual legislatura del Govern. 

Per altra banda, el text reconeix la cooperació descentralitzada com una base ferma de la cooperació estatal i argumenta que “suposa una important contribució a un sistema de cooperació més democràtic i a la bona governança des de la complementarietat i la corresponsabilitat”. A més, s’incorpora la participació de ple dret dels diferents Fons de Solidaritat al Consejo Superior de Cooperación, així com l’opció de poder assistir a la Conferencia Sectorial de Cooperación, dues fites molt importants pels òrgans de cooperació municipalista.

En aquest bloc també s’ha afegit que les comunitats autònomes podran participar en programes de cooperació delegada de la Unió Europea “en els termes que estableixi la legislació comunitària i de manera consensuada amb l’Estat”. Un altre dels canvis de la nova llei és la reforma de la cooperació financera, que perseguirà el desenvolupament humà i econòmic a través d’inversions o transferències de recursos.

Així mateix, s’ha afegit una disposició final que modifica la llei de subvencions per tal que s’adeqüi a les excepcions de la política exterior que esdevinguin incompatibles amb la naturalesa  exterior del govern de l’Estat o destinataris de les mateixes.

També s’ha elaborat un nou Estatut del Cooperant per dignificar la professió i s’ha fixat que l’Estat destini, com a mínim, el 10% dels recursos de l’AOD a Acció Humanitària.

 

Implicació de la cooperació municipalista 

Des del primer moment la Confederació de Fons de Solidaritat de l’Estat (CONFOCOS) ha tingut un rol actiu i propositiu, i un voluntat clara per tal que el paper que els ens locals que fan cooperació no sols sigui reconegut en la llei, sinó que se li otorgui un paper ens els espais de debat i decisió de les polítiques de cooperació, com son el Consejo de Cooperación i la Conferencia Sectorial, pero també, els plans director, plans de país, etc.

Així es va reafirmar a les compereixences que la presidenta de la CONFOCOS, Núria Parlon, va fer al Congrés i al Senat en el procés de preparació de l’esborrany, i les diferents reunions que s’han fet de la Comisión Territorial. També s’han tingut reunions amb diferents grups parlamentaris, la Comissió de Cooperació del Congrés i diversos actors com la Coordinadora, la Femp i diversos governs locals.

General 16 novembre 2022

El Grup de Treball Món Local Refugi posa èmfasi en donar suport a les crisis oblidades

El 15 de novembre s’ha celebrat telemàticament el Grup de Treball Refugi del Fons Català. La trobada ha permès fer un balanç de les aportacions dels ajuntaments catalans a la campanya Món Local Refugi i a la campanya per Ucraïna, així com fer un retorn de la campanya Siguem Refugi executada amb motiu del Dia Mundial de les Persones refugiades el juny passat. A més, s’ha fet incidència en no oblidar tots aquells conflictes que no es troben dins el focus mediàtic i que necessiten suport i acompanyament.

Món Local Refugi

ACNUR estima que s’ha arribat a la xifra de 103 milions de persones desplaçades forçades, el 72% de les quals són originàries de cinc països: Síria, Veneçuela, Ucraïna, Afganistan i Sudan del Sud. La situació del refugi és cada vegada més complexa.

Entre 2019 i 2022 s’han reunit més de 707.000€, sent l’any 2021 el que concentra més aportacions (270.000€). Actualment hi ha 17 projectes actius a la campanya, els quals estan localitzats a la Frontera Occidental Euro-africana, al corredor dels Balcans, a Grècia, al Sàhara Occidental, al Senegal, al Líban, al Kurdistan, a l’Afganistan i a Mèxic.

Prop de la meitat d’aquests projectes se centren en brindar suport socio-jurídic, mentre la resta estan enfocats a la salut mental, incidència, protecció, assistència humanitària, cohesió social i aigua i sanejament.

.

Campanya Ucraïna

El conflicte a Ucraïna s’està intensificant i les preocupacions per les afectacions de les baixes temperatures de l’hivern són molt grans. El Fons Català va activar, en temps rècord, la campanya d’emergència per donar suport a la població víctima del conflicte i actualment ja té 11 projectes, alguns dels quals ja han finalitzat. Davant la greu situació de vulneració de drets que viu la societat ucraïnesa, l’equip d’Acció Humanitària segueix identificant noves necessitats i entitats sobre terreny.

La campanya ha comptat, des del seu inici, amb un ampli suport del municipalisme català, així com també d’empreses i particulars. S’han rebut prop de 810.000€, 105.000 dels quals encara estan pendents de confirmar. Els projectes aprovats són d’acollida, assistència humanitària i salut mental, tant dins d’Ucraïna com a Polònia.

L’objectiu del Fons Català és donar suport a entitats coneixedores del context que treballin amb les comunitats més vulnerables com ara les persones amb diversitat funcional i la gent gran, entre d’altres.

Siguem Refugi

La campanya de sensibilització “Siguem Refugi” que es va organitzar amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny) a 18 municipis, segueix sent una eina de treball i de coneixement per conscienciar sobre la vulneració de drets a les fronteres.

Es van produïr 51 exposicions i més de 30 adaptacions gràfiques, i es compta amb una pàgina web que recull testimonis i informació en profunditat de 17 camps de persones refugiades. Des del Fons Català es vol seguir donant vida a la campanya de cara a 2023 juntament amb tots aquells municipis interessats, per tal de tornar a posar el refugi al centre, recordar la necessitat de crear vies legals i segures, i apropar aquesta realitat a la població.

Del 1 al 22 de febrer de 2025 el Fons Català farà formacions a entitats de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
General 10 novembre 2022

Formacions per l'enfortiment d'entitats de migracions i desenvolupament: conclusions

Les organitzacions de persones migrades que treballen en l’àmbit de les migracions i el desenvolupament a Catalunya són nombroses i des de fa anys són entitats que promouen el desenvolupament local a origen, fomenten la participació de la població migrada a Catalunya i contribueixen en la sensibilització de la població catalana sobre les diverses realitats del Sud Global.

Des del Fons Català de Cooperació es treballa de forma conjunta amb aquestes entitats des d’un enfocament de ciutadania i circularitat, i se les acompanya en el seu procés d’enfortiment. Per aquest motiu, es va fer una proposta formativa per contribuir en aquest enfortiment de capacitats, per tal que es converteixin en agents decisius en relació a la cooperació al desenvolupament en origen i, a través de l’educació crítica i transformadora, en actors claus per la cohesió social a les societats d’acollida. 

Les formacions s’han fet entre l’octubre de 2021 i el maig de 2022 a 77 entitats de les quatre províncies catalanes. El programa consistia en tres activitats: 

  • Cinc sessions formatives: enfocament de gènere basat en Drets Humans, enfortiment organitzatiu de les entitats, comunicació i educació crítica i transformadora, i introducció a la formulació. 
  • Mentoria i elaboració de propostes 
  • Sessió de retorn i avaluació

 

Què n’extreuen les entitats d’aquestes formacions?

Prop del 77% de les persones assistents al programa han indicat que modificaran alguna metodologia o procediment dins l’entitat, com ara l’enfocament de gènere, millorar les eines de comunicació dels projectes o formar-se per poder fer incidència política. 

Pel que fa als eixos específics de les formacions, un 88% veu útil incorporar l’enfocament de gènere basat en Drets Humans, un 92% valora positivament el coneixement per enfortir organitzativament les entiats, un 88% creu important potenciar la comunicació per aconseguir els objectius de l’entitat, i un altre 88% està d’acord en enfortir els coneixements sobre formulació de projectes. 

A part de les sessions formatives, les entitats s’han implicat en processos de mentoria amb el Fons Català, a través dels quals s’ha fet una acompanyament per aconseguir la constitució legal de les entitats, per formular i presentar a convocatòries projectes de cooperació i educació, per millorar la gestió interna (redacció de plans estratègics, subvencions, motivació de l’equip), i per enfortir la comunicació (redacció de plans de comunicació, gestió de xarxes socials…).

 

Reptes de futur

A partir d’aquestes formacions s’obren escenaris futurs als quals caldrà donar resposta, com ara la necessitat d’un acompanyament continuat per seguir reforçant la formulació de projectes, la gestió econòmica, la cerca de finançament, la perspectiva de gènere o la perspectiva antirracista, entre d’altres. A més, també s’ha detectat la necessitat de generar una xarxa d’entitats de migracions i desenvolupament per tal d’intercanviar experiències, crear plataformes de treball i poder formar part de les coordinadores d’entitats territorials. 

General 9 novembre 2022

La Junta Executiva del Fons Català supervisa la situació de l'oficina de Costa Rica

Dimarts 8 de novembre es va reunir telemàticament la Junta Executiva del Fons Català per compartir les activitats que s’han fet des de l’entitat en els últims mesos, la gestió econòmica i per actualitzar sobre la situació en què es troba la nova oficina regional de l’entitat a Costa Rica. 

Després del trasllat de l’oficina de Nicaragua a Costa Rica l’agost passat, i del viatge institucional del president i el director de l’entitat, s’han estat fent múltiples gestions per establir noves relacions amb entitats locals, identificar nous projectes, establir línies estratègiques adaptades a la realitat del país, etc. 

S’ha iniciat un procés d’identificació de possibles accions futures de suport a la població indígena de Costa Rica i a la població migrant de Nicaragua, en coordinació amb l’Àrea de Refugi del Fons Català, en resposta a la demanda dels ajuntaments agermanats per trobar noves vies de suport a la població nicaragüenca exiliada. A part d’això, s’ha mantingut l’acompanyament de la cooperació directa a Nicaragua dels municipis de Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes i a Guatemala de Sant Cugat del Vallès.

Tots els municipis implicats en la cooperació amb Nicaragua estan sent informats dels moviments per seguir donant suport a la població nicaragüenca des de l’exterior, donades les dificultats de treballar des de dins del país. 

General 8 novembre 2022

La inversió en cooperació a Catalunya augmenta un 4,6% des del 2019

La Covid-19 ha afectat les polítiques de cooperació de la mateixa manera que la resta de polítiques públiques, tot i això, la tendència de les inversions en cooperació internacional és de creixement. Segons dades de l’Observatori de la Cooperació Municipalista, del 2019 al 2022, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels actors municipalistes ha augmentat un 4,6%, arribant als 30,94 milions d’euros. Tot i aquest creixement regular, la pandèmia va afectar especialment el pressupost de l’any 2021, on es registra una caiguda d’un 1,28%, però que es recupera lleugerament en el pressupost de l’any 2022. Aquest sotrac per la pandèmia, però, no és comparable amb l’afectació que va tenir la crisi econòmica durant els anys 2008 i posteriors, on es va arribar a registrar una caiguda d’un 55,7% entre els anys 2010 i 2014. 

Aquestes dades reforcen les principals conclusions que s’extreuen de l’informe “Covid-19 i cooperació” elaborat per Miquel Carrillo, que es va presentar el 7 de novembre a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Barcelona) en un acte organitzat pel Fons Català i l’Ajuntament de Barcelona. Segons apuntava Carrillo, “la cooperació internacional s’ha vist políticament reforçada al ser concebuda com a part de la solució davant d’un repte global” com és la Covid-19. L’informe també explica que els actors que més recursos han mobilitzat per fer front a la pandèmia ha estat el Fons Català, representant el municipalisme català, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Generalitat de Catalunya), aportant, entre tots tres, gairebé més de 3 milions d’euros. Si bé és cert que les administracions catalanes no van coordinar una resposta unitària davant aquesta emergència global, des del municipalisme sí que es va actuar de manera conjunta amb la campanya “Món Local Covid-19”.    

“Els municipis catalans van respondre de manera àmplia a la crida que vam fer des del Fons Català per pal•liar les greus afectacions als països del Sud Global. La tendència ha estat mantenir l’esforç i la solidaritat”, comentava David Minoves, director del Fons Català.

 

La resposta del municipalisme a la Covid-19 

El municipalisme català va destinar un total de 780.132,43 euros a pal·liar els efectes de la pandèmia a través de la participació en la campanya d’emergència Món local Covid-19. La campanya tenia com a objectiu principal fer front als efectes que la pandèmia tenia sobre els projectes de cooperació que ja estaven en funcionament i que patien un retrocés o, fins i tot, una aturada del seu desenvolupament. Us cop abordat aquest primer objectiu, es van obrir altres projectes que incidien directament en els efectes de la pandèmia, tant de l’àmbit sanitari com altres efectes més col·laterals com a conseqüència de les mesures de prevenció (confinament, tancament de fronteres, etc.). 

Així, durant el primer any de la pandèmia (2020) les aportacions es van fer, principalment, a projectes que incidien en les dificultats que tenien molts països d’abastiment alimentari, arribant al 41,9% dels recursos totals de la campanya. Durant el 2021, en canvi, les aportacions se centren en frenar la propagació de la pandèmia i en generar una resposta sanitària d’emergència a través de projectes com l’enviament de xeringues per a Cuba o la compra de respiradors per la Índia. La campanya “Món Local Covid-19” va arribar a més d’una vintena de països, i va tenir especial incidència en quatre àrees: campaments de persones refugiades sahrauís, Senegal, Índia i persones refugiades de Grècia.   

 

Aprenentatges 

Una crisi sanitària com la de la Covid-19 ha posat sobre la taula la dimensió local-global, ja que el món sencer s’ha vist sacsejat per un mateix problema. David Llistar, director de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona, argumentava que “la pandèmia ens ha ensenyat que som més vulnerables del que ens pensem i ha demostrat que la cooperació és i ha de ser bidireccional”. 

S’ha comprovat que la gestió de la incertesa i la incapacitat de planificar accions a mig termini ha estat un dels principals obstacles, i amb els quals s’ha hagut d’aprendre a treballar. A més, la no presencialitat ha estat una oportunitat per avançar en noves maneres d’articulació dins del teixit social, també en relació a les contraparts al Sud global. 

Tot i això, la crisi econòmica derivada de la pandèmia provocarà uns efectes en la cooperació encara per conèixer. 

General 7 novembre 2022

Viatge tècnic de seguiment de projectes al Camerun

Del 23 d’octubre al 2 de novembre, un equip del Fons Català format per Toti Rovira, Responsable de l’oficina regional del Fons al Senegal, i Núria Francolí, Tècnica de l’àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia, han estat a Camerún per trobar-se amb les contraparts locals i fer seguiment de cinc projectes. L’equip ha estat acompanyat pel president d’Agermanament Sense Fronteres, Antoni Cabré.

La ruta i les visites que s’han fet han estat les següents:

Escola de futbol i centre de formació del barri d’Etetack, a Yaoundé

El centre formatiu dona suport educatiu a nens i nenes en risc d’exclusió social del barri tot oferint classes de repàs escolar. En els casos més greus, s’ajuda els menors en la seva escolarització a les escoles més properes. A més, s’impulsa l’escola de futbol del Ramassà Espoir d’Etetack, que forma infants i joves en la pràctica del futbol i en els valors que caracteritzen el club.

Amb totes aquestes accions, el centre formatiu i l’escola de futbol són un motor essencial per la inclusió social de tota la infància i la joventut d’Etetack en situació de vulnerabilitat.

El projecte creix any rere any, amb la idea d’oferir una sèrie de serveis bàsics a la població del barri que millorin les condicions de vida i que obrin noves oportunitats de desenvolupament als nens, nenes i joves.

L’entitat executora és l’Associació Esportiva Ramassà.

.

Subministrament i pou d’aigua per posar en marxa la unitat de transformació de mandioca a les dones de les cooperatives de Nyong-Et-Kelle

Un dels principals cultius de la zona on s’executa el projecte és la mandioca, un tubercle bàsic de l’alimentació de tot el Camerun i que és deficitari ja que el seu consum és superior al que produeix el país. El problema, molt greu, és que la mandioca aguanta pocs dies un cop recollida i es podreix ràpidament. La solució és poder-la molinar i fer-ne farina, que es conserva.

Aquest any s’està acabant una Unitat de Transformació de la Mandioca (UTM) que suposa un pas més en la valorització de la feina de les dones, ja que permetrà transformar el tubercle en una àmplia gamma de productes per al consum: farina, cuscús, midó, pastissos, pasta, xips… Així, alhora que milloren les rendes que es generen en benefici de les dones, s’aconsegueix una sortida per a tota la collita dels camps.

La transformació i la posterior comercialització que es fa des de la UTM permet accedir als mercats més llunyans i més necessitats de productes, clarament deficitaris al Camerun. Aquest projecte preveu finançar la instal·lació de l’aigua a la UTM consistent en la construcció d’un pou d’aigua, amb el seu dipòsit corresponent i les canalitzacions necessàries.

El projecte es treballa amb la contrapart ASAFRO, una entitat de referència a Camerun en l’àmbit del desenvolupament sostenible.

.

Condicionament del centre de formació “Maison Blanche” Boumnyebel

L’actuació s’emmarca dins del Programa de Suport a les Dones “PAEF” (acrònim en francès de Programme Activites Économiques des Femmes). A partir de l’objectiu general d’aconseguir que la dona sigui un actor en el desenvolupament de les societats rurals en condicions d’igualtat amb l’home.

Els darrers anys, de forma progressiva, s’han impartit diversos seminaris a les diferents associacions de dones per tot el territori de Nyong-et-Kelle i la Sanaga Marítima. Per una banda, ampliacions dels temes tractats a les associacions que repeteixen formació i, per altra, noves agrupacions que s’incorporen al programa han fet imprescindible posar en funcionament un centre -la “Maison de la Femme”- que permeti la realització d’aquests seminaris de forma continuada.

El projecte vol dotar al centre de formació “Maison de la femme” del mobiliari, equips audiovisuals, equipament d’aules i material didàctic necessaris per tal que esdevingui un centre permanent de formació.

.

Suport a les cooperatives rurals de dones cameruneses per la igualtat de gènere

Aquest projecte d’Agermanament Sense Fronteres té l’objectiu de generar recursos per aconseguir la independència econòmica de les dones respecte els homes gràcies a la gestió de les plantacions de mandioca que alhora que millora l’alimentació pròpia, els hi dona uns ingressos econòmics per fer front a les necessitats de la família i les apodera davant la societat que com tots sabem es força tradicional i masclista.

En paral·lel es dota el projecte d’un fort component de formació amb 8 tallers anuals destinats a les dones que cobreixen les seves necessitat des de la millora dels conreus a la gestió econòmica de les associacions, de la sensibilització en vers el cooperativisme com a model de treball fins a la formació de gènere. En aquest punt es tracta d’aconseguir que la incorporació de la dona al rol productiu dins la família i la societat en general no suposi simplement una sobrecarrega de treball, sinó que el rol reproductiu i de cura sigui compartit amb l’home i els membres de la societat en la línia d’aconseguir una veritable igualtat de gènere.

El projecte es treballa amb la contrapart ASAFRO.

Construcció d’una maternitat al centre mèdic Insolàfrica de Kribi

Aquest projecte és fruit de la necessitat d’engrandir el centre mèdic amb una maternitat, que des que es va posar en funcionament el novembre del 2017, la consulta prenatal ha observat un nombre creixent de visites. A l’inici no hi havia sala de parts i es va haver d’adaptar una consulta perquè les dones que volien parir al centre ho puguessin fer d’una manera digna.

La maternitat té quiròfan, esterilització, sala de parts, sala de dilatació, hospitalització i control d’infermeria.

Aquest projecte està impulsat per l’entitat InsolÀfrica.

.

General 7 novembre 2022

Regidor destacat: Jamaa Mbarki, de l'Ajuntament de Manresa

  • Quina ha sigut la teva trajectòria personal?

Vaig néixer a Berkane (Marroc) l’any 1970, vaig estudiar Dret (DEUG) a la Universitat de Mohamed primer (Ciutat de Oujda).

Amb 18 anys em vaig traslladar a Catalunya, vaig estudiar castellà i després català (Nivell C), una eina imprescindible per a una integració en la societat del país d’acollida. Al principi, vaig treballar en molts sectors per posteriorment entrar com a auxiliar al departament de Recursos Humans a l’Ajuntament de Manresa. Aprofitant el coneixement de la societat manresana, vaig fer mobilitat interna fent de tècnic d’acollida durant uns 10 anys, una feina que em va brindar l’oportunitat de conèixer de primera mà a persones i a cultures de molts països del món. Aquest bagatge al final em va portar a presentar-me a les llistes de les eleccions municipals del 2019, i actualment sóc Regidor de Nova Ciutadania Cooperació i Habitatge.

També he sigut delegat sindical de treballadors tant en empresa privada com en el Comitè de Treballadors/es de l’Ajuntament.

A nivell personal, he fet i segueixo fent voluntariat en moltes entitats de nouvinguts.

 

  • Quina implicació té Manresa en l’àmbit de la cooperació?

Manresa és una ciutat amb tradició en polítiques de la cooperació. Comptem amb els primers consells municipals de cooperació a Catalunya (1995), fet que ha determinat que sempre hi hagués una forta vinculació entre l’Ajuntament i les entitats. Sempre hem estat compromesos amb el model de cooperació basat en la justícia, analitzant les causes de les desigualtats, oferint i promovent alternatives constructives.

Treballem en dos àmbits:

– Pla d’educació per a la ciutadania global

– Suport als projectes sud global

Tenim la casa per la pau i la solidaritat Flors Sirera, un equipament de referència amb la cultura de la pau. També vull destacar els tallers d’educació en justícia global que oferim des de la regidoria a les escoles, i les línies de comerç just, projecte cafè Manresa i el treball que estem portant a terme per aconseguir el segell de municipi de comerç just (programa europeu Fair Trade).

L’aspecte distintiu de les nostres polítiques és continuar la reivindicació dels drets humans al món, i la necessitat de que els crims contra la humanitat no quedin impunes .

 

  • Quines previsions teniu per aquest curs en matèria de cooperació?

Seguir proposant i treballant polítiques per una justícia global, anar de forma progressiva cap el 0,7 del pressupost municipal, i seguir coordinant amb el Fons Català i les administracions compromeses amb la cooperació internacional, i participant dins de les nostres possibilitats en els projectes solidaris al món.

General 7 novembre 2022

El sensellarisme i la defensa dels drets humans, premiats al Memorial Joan Gomis

La XVII edició del Memorial Joan Gomis ha premiat el reportatge “Dones sense llar, històries de supervivència”, de la periodista Claudia Frontino Gutiérrez, i la Revista 5W per la seva trajectòria periodística.

El Memorial ha destacat la profunditat de l’article de Frontino, així com la visibilitat de les diverses realitats que viuen les dones afectades pels diferents tipus de sensellarisme. El jurat ha destacat que les dones continuen patint una gran discriminació i desigualtat a nivell mundial respecte als homes, quelcom evident també en la feminització de la pobresa. El reportatge explicita les crues realitats que pateixen les dones que viuen al carrer: violència directa, abusos, manca de drets laborals i d’oportunitats, així com fractura salarial, mantenint-se ferm un patriarcat, quelcom diferent en el sensellarisme masculí. El jurat incideix en la importància de donar suport en la consecució dels drets de les dones sense llar, així com de fer visible i impulsar la feina de totes les entitats i organitzacions involucrades.

.

En la modalitat de trajectòria periodística, el jurat ha premiat la Revista 5W. Tot i ser una revista jove fundada el 2015, el jurat ha volgut premiar el compromís del seus fundadors i col·laboradors en dignificar la professió periodística. Sota el lema “pequeñas historias, grandes explicaciones”, els autors que formen la revista aposten per un periodisme rigorós i, amb una mirada crítica, fan una anàlisi de realitats molt complexes. El jurat ha destacat la cura en la narració d’històries i l’explicació de la diversitat del món amb un periodisme literari centrat en la persona. La defensa dels drets humans, la narració de conflictes i de migracions, qüestions de gènere o la preocupació pel medi ambient demostren que els periodistes i fotògrafs que formen la revista han fet del periodisme social el seu projecte vital, i el Memorial Joan Gomis els ha volgut reconèixer en l’edició d’enguany.

.

Els guardons s’entregaran el proper 24 de novembre a les 18:30h al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona.

El premi solidari de periodisme Joan Gomis es convoca per mantenir viva la memòria de Joan Gomis i el seu exemple de compromís a favor de la pau, els drets humans i l’eliminació de la pobresa, l’exclusió social i les desigualtats. Aquesta tasca la va desenvolupar com a dirigent i promotor de diverses iniciatives cíviques i associacions, especialment a la presidència de Justícia i Pau. També a través dels seus llibres i col·laboracions en mitjans. promou un periodisme que fa visibles persones, institucions o col·lectius que lluiten contra les desigualtats Nord-Sud, la pobresa i l’exclusió social o que destaquen pel seu compromís a favor de la solidaritat, la pau, els drets humans i l’entesa entre cultures i religions.

General 4 novembre 2022

Covid-19 i cooperació: com ha afectat la pandèmia les cooperacions catalanes?

Com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a la cooperació catalana? Quin ha sigut el seu impacte? De quina manera es van reorientar les polítiques de cooperació davant la pandèmia? Quina va ser la resposta des del municipalisme català?

Respondrem aquestes i moltes altres preguntes a l’acte “Covid-19 i cooperació” que tindrà lloc el proper dilluns, 7 de novembre, a les 16:30h a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Durant l’acte, s’exposaran les dades recollides a l’informe “Covid-19 i cooperació: Com ha afectat la pandèmia les cooperacions locals catalanes?”, elaborat per Miquel Carrillo. A més, també es compartiran les dades generals de l’Observatori de la Cooperació Municipalista on es farà un repàs de l’evolució de la inversió en Ajuda Oficial al Desenvolupament dels municipis catalans entre el 2019 i el 2022, fent especial atenció a les aportacions destinades a pal·liar els efectes de la Covid-19 arreu del món, amb la campanya “Món local Covid-19”.

Programa de l’acte:

  • Benvinguda: David Minoves, director del Fons Català
  • Presentació del document “Covid-19 i cooperació”: Miquel Carrillo, autor de l’informe, i David Llistar, Director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona
  • Presentació de les dades de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada i de la campanya “Món local Covid-19”: David Minoves, director del Fons Català
  • Cloenda de l’acte: David Llistar, Director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona

Cal confirmar assistència a través d’aquest formulari.

General 4 novembre 2022

OFERTA DE FEINA: Coordinació de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat

Plaça de COORDINACIÓ DE LA CONFEDERACIÓ DE FONS DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

FUNCIONS:
• Les relatives a facilitar les relacions entre els diversos Fons de Cooperació i Solidaritat de l’Estat i la coordinació del treball dels diversos gerents de cadascun dels Fons.
• Preparació de reunions, redacció de les actes i execució dels acords.
• Responsable de l’administració i gestió econòmica juntament amb la tresorera de la Confederació.
• Revisió i suport de la feina feta en totes les àrees d’actuació de la Confederació.
• Comunicació: redacció i tramesa de notes de premsa. Gestió d’entrevistes. Relació amb els mitjans de comunicació. Actualització de la pàgina web i de les xarxes socials de la Confederació.
• Acompanyament en viatges institucionals i altres funcions similars que li siguin assignades.

PERFIL REQUERIT:
• Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració, Gestió pública, Relacions Internacionals o similar.
• Cursos o Màster en Cooperació per al Desenvolupament.
• Experiència de treball en cooperació per al desenvolupament, principalment en tasques de coordinació i gerència.
• Ús avançat de les principals eines informàtiques.
• Capacitat d’anàlisi i redacció.
• Capacitat de proposta, anàlisi, iniciativa i treball en equip.
• Capacitat d’organització i planificació i per treballar autònomament en les tasques assignades.
• Disponibilitat per viatjar.
• Idiomes: castellà i català.

Podeu consultar les condicions completes de la convocatòria en el document adjunt.

Data límit per presentar les candidatures: 14 de novembre de 2022