ss

General 7 novembre 2022

Viatge tècnic de seguiment de projectes al Camerun

Del 23 d’octubre al 2 de novembre, un equip del Fons Català format per Toti Rovira, Responsable de l’oficina regional del Fons al Senegal, i Núria Francolí, Tècnica de l’àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia, han estat a Camerún per trobar-se amb les contraparts locals i fer seguiment de cinc projectes. L’equip ha estat acompanyat pel president d’Agermanament Sense Fronteres, Antoni Cabré.

La ruta i les visites que s’han fet han estat les següents:

Escola de futbol i centre de formació del barri d’Etetack, a Yaoundé

El centre formatiu dona suport educatiu a nens i nenes en risc d’exclusió social del barri tot oferint classes de repàs escolar. En els casos més greus, s’ajuda els menors en la seva escolarització a les escoles més properes. A més, s’impulsa l’escola de futbol del Ramassà Espoir d’Etetack, que forma infants i joves en la pràctica del futbol i en els valors que caracteritzen el club.

Amb totes aquestes accions, el centre formatiu i l’escola de futbol són un motor essencial per la inclusió social de tota la infància i la joventut d’Etetack en situació de vulnerabilitat.

El projecte creix any rere any, amb la idea d’oferir una sèrie de serveis bàsics a la població del barri que millorin les condicions de vida i que obrin noves oportunitats de desenvolupament als nens, nenes i joves.

L’entitat executora és l’Associació Esportiva Ramassà.

.

Subministrament i pou d’aigua per posar en marxa la unitat de transformació de mandioca a les dones de les cooperatives de Nyong-Et-Kelle

Un dels principals cultius de la zona on s’executa el projecte és la mandioca, un tubercle bàsic de l’alimentació de tot el Camerun i que és deficitari ja que el seu consum és superior al que produeix el país. El problema, molt greu, és que la mandioca aguanta pocs dies un cop recollida i es podreix ràpidament. La solució és poder-la molinar i fer-ne farina, que es conserva.

Aquest any s’està acabant una Unitat de Transformació de la Mandioca (UTM) que suposa un pas més en la valorització de la feina de les dones, ja que permetrà transformar el tubercle en una àmplia gamma de productes per al consum: farina, cuscús, midó, pastissos, pasta, xips… Així, alhora que milloren les rendes que es generen en benefici de les dones, s’aconsegueix una sortida per a tota la collita dels camps.

La transformació i la posterior comercialització que es fa des de la UTM permet accedir als mercats més llunyans i més necessitats de productes, clarament deficitaris al Camerun. Aquest projecte preveu finançar la instal·lació de l’aigua a la UTM consistent en la construcció d’un pou d’aigua, amb el seu dipòsit corresponent i les canalitzacions necessàries.

El projecte es treballa amb la contrapart ASAFRO, una entitat de referència a Camerun en l’àmbit del desenvolupament sostenible.

.

Condicionament del centre de formació “Maison Blanche” Boumnyebel

L’actuació s’emmarca dins del Programa de Suport a les Dones “PAEF” (acrònim en francès de Programme Activites Économiques des Femmes). A partir de l’objectiu general d’aconseguir que la dona sigui un actor en el desenvolupament de les societats rurals en condicions d’igualtat amb l’home.

Els darrers anys, de forma progressiva, s’han impartit diversos seminaris a les diferents associacions de dones per tot el territori de Nyong-et-Kelle i la Sanaga Marítima. Per una banda, ampliacions dels temes tractats a les associacions que repeteixen formació i, per altra, noves agrupacions que s’incorporen al programa han fet imprescindible posar en funcionament un centre -la “Maison de la Femme”- que permeti la realització d’aquests seminaris de forma continuada.

El projecte vol dotar al centre de formació “Maison de la femme” del mobiliari, equips audiovisuals, equipament d’aules i material didàctic necessaris per tal que esdevingui un centre permanent de formació.

.

Suport a les cooperatives rurals de dones cameruneses per la igualtat de gènere

Aquest projecte d’Agermanament Sense Fronteres té l’objectiu de generar recursos per aconseguir la independència econòmica de les dones respecte els homes gràcies a la gestió de les plantacions de mandioca que alhora que millora l’alimentació pròpia, els hi dona uns ingressos econòmics per fer front a les necessitats de la família i les apodera davant la societat que com tots sabem es força tradicional i masclista.

En paral·lel es dota el projecte d’un fort component de formació amb 8 tallers anuals destinats a les dones que cobreixen les seves necessitat des de la millora dels conreus a la gestió econòmica de les associacions, de la sensibilització en vers el cooperativisme com a model de treball fins a la formació de gènere. En aquest punt es tracta d’aconseguir que la incorporació de la dona al rol productiu dins la família i la societat en general no suposi simplement una sobrecarrega de treball, sinó que el rol reproductiu i de cura sigui compartit amb l’home i els membres de la societat en la línia d’aconseguir una veritable igualtat de gènere.

El projecte es treballa amb la contrapart ASAFRO.

Construcció d’una maternitat al centre mèdic Insolàfrica de Kribi

Aquest projecte és fruit de la necessitat d’engrandir el centre mèdic amb una maternitat, que des que es va posar en funcionament el novembre del 2017, la consulta prenatal ha observat un nombre creixent de visites. A l’inici no hi havia sala de parts i es va haver d’adaptar una consulta perquè les dones que volien parir al centre ho puguessin fer d’una manera digna.

La maternitat té quiròfan, esterilització, sala de parts, sala de dilatació, hospitalització i control d’infermeria.

Aquest projecte està impulsat per l’entitat InsolÀfrica.

.

General 7 novembre 2022

Regidor destacat: Jamaa Mbarki, de l'Ajuntament de Manresa

  • Quina ha sigut la teva trajectòria personal?

Vaig néixer a Berkane (Marroc) l’any 1970, vaig estudiar Dret (DEUG) a la Universitat de Mohamed primer (Ciutat de Oujda).

Amb 18 anys em vaig traslladar a Catalunya, vaig estudiar castellà i després català (Nivell C), una eina imprescindible per a una integració en la societat del país d’acollida. Al principi, vaig treballar en molts sectors per posteriorment entrar com a auxiliar al departament de Recursos Humans a l’Ajuntament de Manresa. Aprofitant el coneixement de la societat manresana, vaig fer mobilitat interna fent de tècnic d’acollida durant uns 10 anys, una feina que em va brindar l’oportunitat de conèixer de primera mà a persones i a cultures de molts països del món. Aquest bagatge al final em va portar a presentar-me a les llistes de les eleccions municipals del 2019, i actualment sóc Regidor de Nova Ciutadania Cooperació i Habitatge.

També he sigut delegat sindical de treballadors tant en empresa privada com en el Comitè de Treballadors/es de l’Ajuntament.

A nivell personal, he fet i segueixo fent voluntariat en moltes entitats de nouvinguts.

 

  • Quina implicació té Manresa en l’àmbit de la cooperació?

Manresa és una ciutat amb tradició en polítiques de la cooperació. Comptem amb els primers consells municipals de cooperació a Catalunya (1995), fet que ha determinat que sempre hi hagués una forta vinculació entre l’Ajuntament i les entitats. Sempre hem estat compromesos amb el model de cooperació basat en la justícia, analitzant les causes de les desigualtats, oferint i promovent alternatives constructives.

Treballem en dos àmbits:

– Pla d’educació per a la ciutadania global

– Suport als projectes sud global

Tenim la casa per la pau i la solidaritat Flors Sirera, un equipament de referència amb la cultura de la pau. També vull destacar els tallers d’educació en justícia global que oferim des de la regidoria a les escoles, i les línies de comerç just, projecte cafè Manresa i el treball que estem portant a terme per aconseguir el segell de municipi de comerç just (programa europeu Fair Trade).

L’aspecte distintiu de les nostres polítiques és continuar la reivindicació dels drets humans al món, i la necessitat de que els crims contra la humanitat no quedin impunes .

 

  • Quines previsions teniu per aquest curs en matèria de cooperació?

Seguir proposant i treballant polítiques per una justícia global, anar de forma progressiva cap el 0,7 del pressupost municipal, i seguir coordinant amb el Fons Català i les administracions compromeses amb la cooperació internacional, i participant dins de les nostres possibilitats en els projectes solidaris al món.

General 7 novembre 2022

El sensellarisme i la defensa dels drets humans, premiats al Memorial Joan Gomis

La XVII edició del Memorial Joan Gomis ha premiat el reportatge “Dones sense llar, històries de supervivència”, de la periodista Claudia Frontino Gutiérrez, i la Revista 5W per la seva trajectòria periodística.

El Memorial ha destacat la profunditat de l’article de Frontino, així com la visibilitat de les diverses realitats que viuen les dones afectades pels diferents tipus de sensellarisme. El jurat ha destacat que les dones continuen patint una gran discriminació i desigualtat a nivell mundial respecte als homes, quelcom evident també en la feminització de la pobresa. El reportatge explicita les crues realitats que pateixen les dones que viuen al carrer: violència directa, abusos, manca de drets laborals i d’oportunitats, així com fractura salarial, mantenint-se ferm un patriarcat, quelcom diferent en el sensellarisme masculí. El jurat incideix en la importància de donar suport en la consecució dels drets de les dones sense llar, així com de fer visible i impulsar la feina de totes les entitats i organitzacions involucrades.

.

En la modalitat de trajectòria periodística, el jurat ha premiat la Revista 5W. Tot i ser una revista jove fundada el 2015, el jurat ha volgut premiar el compromís del seus fundadors i col·laboradors en dignificar la professió periodística. Sota el lema “pequeñas historias, grandes explicaciones”, els autors que formen la revista aposten per un periodisme rigorós i, amb una mirada crítica, fan una anàlisi de realitats molt complexes. El jurat ha destacat la cura en la narració d’històries i l’explicació de la diversitat del món amb un periodisme literari centrat en la persona. La defensa dels drets humans, la narració de conflictes i de migracions, qüestions de gènere o la preocupació pel medi ambient demostren que els periodistes i fotògrafs que formen la revista han fet del periodisme social el seu projecte vital, i el Memorial Joan Gomis els ha volgut reconèixer en l’edició d’enguany.

.

Els guardons s’entregaran el proper 24 de novembre a les 18:30h al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona.

El premi solidari de periodisme Joan Gomis es convoca per mantenir viva la memòria de Joan Gomis i el seu exemple de compromís a favor de la pau, els drets humans i l’eliminació de la pobresa, l’exclusió social i les desigualtats. Aquesta tasca la va desenvolupar com a dirigent i promotor de diverses iniciatives cíviques i associacions, especialment a la presidència de Justícia i Pau. També a través dels seus llibres i col·laboracions en mitjans. promou un periodisme que fa visibles persones, institucions o col·lectius que lluiten contra les desigualtats Nord-Sud, la pobresa i l’exclusió social o que destaquen pel seu compromís a favor de la solidaritat, la pau, els drets humans i l’entesa entre cultures i religions.

General 4 novembre 2022

Covid-19 i cooperació: com ha afectat la pandèmia les cooperacions catalanes?

Com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a la cooperació catalana? Quin ha sigut el seu impacte? De quina manera es van reorientar les polítiques de cooperació davant la pandèmia? Quina va ser la resposta des del municipalisme català?

Respondrem aquestes i moltes altres preguntes a l’acte “Covid-19 i cooperació” que tindrà lloc el proper dilluns, 7 de novembre, a les 16:30h a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Durant l’acte, s’exposaran les dades recollides a l’informe “Covid-19 i cooperació: Com ha afectat la pandèmia les cooperacions locals catalanes?”, elaborat per Miquel Carrillo. A més, també es compartiran les dades generals de l’Observatori de la Cooperació Municipalista on es farà un repàs de l’evolució de la inversió en Ajuda Oficial al Desenvolupament dels municipis catalans entre el 2019 i el 2022, fent especial atenció a les aportacions destinades a pal·liar els efectes de la Covid-19 arreu del món, amb la campanya “Món local Covid-19”.

Programa de l’acte:

  • Benvinguda: David Minoves, director del Fons Català
  • Presentació del document “Covid-19 i cooperació”: Miquel Carrillo, autor de l’informe, i David Llistar, Director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona
  • Presentació de les dades de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada i de la campanya “Món local Covid-19”: David Minoves, director del Fons Català
  • Cloenda de l’acte: David Llistar, Director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona

Cal confirmar assistència a través d’aquest formulari.

General 4 novembre 2022

OFERTA DE FEINA: Coordinació de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat

Plaça de COORDINACIÓ DE LA CONFEDERACIÓ DE FONS DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

FUNCIONS:
• Les relatives a facilitar les relacions entre els diversos Fons de Cooperació i Solidaritat de l’Estat i la coordinació del treball dels diversos gerents de cadascun dels Fons.
• Preparació de reunions, redacció de les actes i execució dels acords.
• Responsable de l’administració i gestió econòmica juntament amb la tresorera de la Confederació.
• Revisió i suport de la feina feta en totes les àrees d’actuació de la Confederació.
• Comunicació: redacció i tramesa de notes de premsa. Gestió d’entrevistes. Relació amb els mitjans de comunicació. Actualització de la pàgina web i de les xarxes socials de la Confederació.
• Acompanyament en viatges institucionals i altres funcions similars que li siguin assignades.

PERFIL REQUERIT:
• Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració, Gestió pública, Relacions Internacionals o similar.
• Cursos o Màster en Cooperació per al Desenvolupament.
• Experiència de treball en cooperació per al desenvolupament, principalment en tasques de coordinació i gerència.
• Ús avançat de les principals eines informàtiques.
• Capacitat d’anàlisi i redacció.
• Capacitat de proposta, anàlisi, iniciativa i treball en equip.
• Capacitat d’organització i planificació i per treballar autònomament en les tasques assignades.
• Disponibilitat per viatjar.
• Idiomes: castellà i català.

Podeu consultar les condicions completes de la convocatòria en el document adjunt.

Data límit per presentar les candidatures: 14 de novembre de 2022

General 24 octubre 2022

Una delegació de l’Administració del Nord i Est de Síria (Kurdistan sirià) visita Catalunya

El Fons Català ha acollit una delegació de l’Administració del Nord i Est de Síria (NES), de la regió de Rojava (Kurdistan Sirià), que ha visitat Catalunya del 18 al 21 d’octubre. La delegació estava formada per Abdulkarim Omar, cocap de la Comissió de Relacions Exteriors de la NES, Faruk Doru, Delegat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) a Europa, Ali Shiyar, representant de l’Administració del Nord i Est de Síria a Escandinàvia i Jihad Omar, coministre de les Municipalitats de la NES, que es va sumar a la delegació uns dies més tard.

La visita s’emmarca en el reconeixement oficial de la NES per part del Parlament de Catalunya l’any 2021 i respon a la resolució que insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració i impulsar una xarxa de solidaritat per participar en la reconstrucció de la regió siriana i propiciar un agermanament amb la seva ciutadania. Durant la seva visita, a més, el Parlament també va aprovar una declaració institucional de condemna dels atacs turcs a la regió de la NES, que insisteix en la implementació de la resolució aprovada fa un any.

Durant la seva visita, la delegació s’ha reunit amb l’alcalde de Berga, Ivan Sanchez, i amb els regidors Andreu Comas i Montse Tous. També van visitar Tarragona, on es van reunir amb el regidor Hermán Pinedo. A més, s’han portat a terme diverses reunions amb membres del Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, entre ells, el secretari general d’Acció Exterior, Miquel Royo, la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, la Directora General de Cooperació Yoya Alcoceba, i els membres de la Comissió d’Acció Exterior, Transparència i Cooperació, formada per Jenn Diaz, Anna Bàrcenas, Quin Jové, Jess Gonzàlez, Carles Riera, Ruben Wagensberg i Aurora Madaula.

comissió

La delegació també ha volgut tenir contacte amb la societat civil organitzada, per aquest motiu, es van trobar amb el president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer, i van organitzar dos actes oberts al públic, un a Barcelona organitzat pel CIEMEN i un altre a Tarragona, organitzat per l’àrea de cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. Finalment, des del Fons Català es va organitzar una trobada general de la delegació amb diversos ajuntaments socis i entitats del sector.

Crisi humanitària al Kurdistan Sirià

La NES pateix les seqüeles dels anys de conflicte contra l’Estat Islàmic, agreujat per l’assetjament militar i econòmic per part del govern de Turquia, davant el silenci internacional a causa del paper mediador d’Istambul a la guerra d’Ucraïna. Tot plegat ja ha deixat més de mig milió de morts, milers de ferits oblidats, 6 milions de desplaçats i poques expectatives de futur.

Més de 30.000 persones desplaçades malviuen als campaments de Serekaniyeh i Washokani, en tendes poc adaptades a les condicions climàtiques i a les necessitats de la població, amb l’esperança de poder tornar a casa seva. A més, Turquia aprofita que te el control dels rius Tigris i Eufrates per deixar regions senceres sense aigua potable, utilitzant l’accés a l’aigua com a arma de repressió contra la població kurda. Això, juntament amb el canvi climàtic, està causant estralls a una població eminentment agricultora.

Donar resposta humanitària en un context tan complex com el de Rojava és molt complicat, envoltat de fronteres dures que dificulten l’arribada de recursos humanitaris. Des de la NES fan crides a la solidaritat, crides a les que el Fons Català té la voluntat de respondre, com ha respost altres crisis oblidades i parar atenció a les regions on hi ha milers de persones desplaçades i refugiades sense opció de viure de manera digna. Una feina que ja es va començar el passat mes de maig, amb la missió prospectiva realitzada a la NES i al Kurdistan Iraquià- KRI, en el marc de la Campanya Món Local Refugi.

Ajuntament de Berga
Trobada amb ajuntaments i entitats

Acció exterior

Vicepresidenta del Parlament

General 10 octubre 2022

Les dones en situació de pobresa és el col·lectiu més afectat per problemes de salut mental al Senegal

La salut mental és un dels grans temes pendents del Senegal, com també ho és de tants altres països de l’Àfrica. La manca de recursos amb els que compta el país per atendre les persones que tenen algun problema de salut mental se suma a un greu problema d’estigmatització d’aquesta població. Segons explica Etienne Sené, un dels responsables del Centre de Salut Mental Dalal Xel, ubicat a la ciutat senegalesa de Thiès, l’estigma de la salut mental al Senegal es tradueix en el rebuig de les persones afectades per la seva família i entorn proper, i en el trencament de les seves relacions socials que sovint fan que la persona acabi a la intempèrie, en situació d’alta precarietat. Aquest estigma també ve donat, exposa Sené, pels mites que relacionen l’origen dels trastorns mentals amb fets fantàstics i creences, que encara agreugen més aquesta situació.

Tot i que darrerament s’està veient un esforç per part de les autoritats del país per integrar la salut mental en el sistema de salut, els recursos disponibles són molt insuficients. Es compta amb 3 llits destinats a atendre la salut mental per cada 100.000 habitants, 1,6 personal psiquiàtric per cada milió d’habitants i 4 professionals de la psicologia per cada 10 milions d’habitants, segons dades del PNUD del 2017. Així mateix, més del 50% de les estructures es troben centralitzades a Dakar, la capital. “Els recursos no arriben a les zones rurals i això provoca un retard en el diagnòstic, i per tant, en el tractament d’aquestes persones i una gran desinformació del trastorn que fa que la gent afectada s’aferri encara més a pràctiques místiques sense cap mena d’evidència científica”, comenta Sené. Segons dades de la Divisió de Salut Mental del MSAS (2018), només el 15,2% del personal psiquiàtric del Senegal exerceix fora de la regió de Dakar. 

El context d’alguns grups vulnerables del Senegal i la situació de pobresa i discriminació que viuen pot incrementar de manera considerable el risc de patir problemes de salut mental. Segons expliquen des de l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu, entitat que gestiona el Centre de Salut Mental Dalal Xel, la gran majoria de pacients que atenen al centre són persones que viuen en condicions de pobresa. En relació a aquest fet, l’OMS apunta que els trastorns mentals relacionats amb la marginalitat, l’empobriment, la violència de gènere i l’estrès per excés de feina i treball domèstic afecta especialment els drets de les dones. El Centre de Salut Mental Dalal Xel de Thiès ha registrat que gairebé el 60% dels pacients que atenen són dones amb un nivell socioeconòmic baix (el 60% d’aquestes no tenien feina).

Portar l’atenció en salut mental a les zones rurals

El Fons Català de Cooperació, de la mà dels seus socis, dona suport al Centre de Salut Mental Dalal Xel, fundat al 1995, i a un segon centre ubicat a la ciutat de Fatick, fundat al 2003. Tots dos centres compten també amb la col·laboració del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Ajuntament de Sant Boi. En els seus 20 anys de vida, el Centre Dalal Xel atén a una mitjana de 18.000 persones anuals de manera gratuïta. Aquesta col·laboració, que en uns inicis era un suport més puntual per a la compra de medicines o equipament, poc a poc ha anat evolucionant fins a arribar a treballar de manera conjunta en programes de salut mental comunitària o iniciatives basades en l’enfortiment de les capacitats del personal sanitari amb enfocament de gènere. 

Al Senegal, els centres de Thiès i Fatick suposen el 50% de l’atenció de la salut mental al país, segons explica l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu. Això evidencia la manca d’atenció a les zones rurals, per aquest motiu, el Centre Dalal Xel ha posat en marxa un programa que trasllada aquesta atenció també a les famílies i persones cuidadores dels pacients i contempla la continuïtat de l’atenció sanitària més enllà dels murs dels centre. “Hi ha una gran mancança en les estructures de reinserció social dels pacients i lluita contra l’estigma, per aquest motiu, per nosaltres és una prioritat la sensibilització, perquè els pacients, vinguin d’on vinguin, puguin viure una vida digna després d’una hospitalització o un tractament”, conclou Sané, responsable del centre.
 

General 3 octubre 2022

Inici de la gira de tardor del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans

La gira de tardor de la XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans tindrà lloc del 3 a l’11 d’octubre a diversos municipis catalans. Durant aquests dies, vuit persones defensores dels drets humans faran activitats de sensibilització i d’incidència política i social a 28 municipis catalans (tallers a centres educatius, xerrades obertes a la ciutadania, reunions d’incidència política, entrevistes amb mitjans de comunicació…). Es pot consultar la programació aquí.

L’edició d’enguany gira al voltant de la defensa del territori i el medi ambient, la defensa dels drets de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, de la pau i dels drets civils i polítics i la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades. Els defensors i defensores que formaran part de la gira de tardor són Nahun Lalin, d’Hondures; Lucinda Evans, de Sud-àfrica; Genith Quitiaquez, de Colòmbia; Lorraine Leete, de Grècia; Ahmed Ettanji, del Sàhara Occidental; Julia Soanirina, del Líban; i Maria Teresa Montaño i Reyna Ramírez, de Mèxic.

L’acte va ser moderat per María del Rosario Vasquez, presidenta de la Taula per Colòmbia, i presentat per Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues. També es va comptar amb les intervencions d’Isidre Pineda, president del Fons Català, i Estel·la Pareja, directora de la CCAR. Posteriorment va haver-hi un petit col·loqui entre quatre de les defensores convidades, Genith Quitiaque, defensora dels drets ambientals i de les dones; Lorraine Leete, defensora dels drets de les persones migrades i refugiades; Nahun Lalin, defensor dels drets mediambientals; Reyna Ramírez, defensora del dret a la llibertat d’expressió. Les activistes van debatre sobre la situació als seus països després de la pandèmia i sobre la importància de la pau en el moment actual.

.

Els defensors i defensores de la gira tardor:

Nahun Lalin, Hondures: forma part de la Organización Fraternal Negra Hondureña (OFRANEH), una organització de defensa de la comunitat hondurenya garifuna, amenaçada i desplaçada per la indústria del turisme de luxe. Des de la OFRANEH defensen el territori ancestral, la cultura i els drets col·lectius de les comunitats afrodescendents i pobles originaris, en perill pel turisme i la indústria extractiva.

Lucinda Evans, Sud-àfrica: és una de les cares visibles de la lluita contra les violències masclistes que impacten les vides de dones, infants, i persones LGTBIQ+ a Sud-àfrica. És fundadora de Philisa Abafazi Bethu, organització que promou l’empoderament de les dones i la protecció d’infants i joves. Evans és una de les referents del moviment #AmINext contra la violència de gènere i el feminicidi.

Genith Quitiaquez, Colòmbia: és defensora dels drets de les dones, les poblacions indígenes i el medi ambient. És agrònoma i professional de dret propi i legislació indígena. Forma part de la Coordinación Nacional de Mujeres Indígenas de Colombia (CONAMIC), pertany al col·lectiu de pensament Dones, Pau i Seguretat i és integrant del grup assessor de la societat civil d’ONU Dones.

Lorraine Leete, Grècia: és advocada i coordinadora del Legal Centre Lesvos, una organització formada per advocats, voluntaris legals i intèrprets d’arreu del món que, des del 2016, ofereix informació i assistència legal i gratuïta a les persones migrants que arriben per la via marítima a l’illa de Lesbos.

Ahmed Ettanji, Sàhara Occidental: és periodista, cofundador i president del col·lectiu Équipe Media, format per un grup d’activistes i periodistes sahrauís que treballen de forma clandestina als territoris ocupats del Sàhara Occidental des de l’any 2009. Ettanji ha denunciat l’increment de la repressió als territoris ocupats arran de la ruptura de l’alto al foc entre el Front Polisario i el Marroc el novembre de 2020 amb la militarització de les ciutats, detencions i vigilància constant a cases d’activistes.

Julia Soanirina, Líban: és originària de Madagascar però viu i treballa des de fa gairebé vint anys al Líban. És una de les fundadores de la Migrant Domestic Workers Alliance, una organització formada per dones migrants que treballen al Líban com a empleades domèstiques. L’organització té com a objectiu empoderar les dones que són treballadores domèstiques migrants en la recerca dels drets laborals i lluitar contra el racisme, el classisme, el sexisme i l’explotació.

Teresa Montaño i Reyna Ramírez: Teresa Montaño i Reyna Ramírez són periodistes a Mèxic. Durant la seva trajectòria professional, totes dues han rebut amenaces, extorsions i atacs pel fet d’exercir la seva professió. La llibertat d’expressió i el dret a la informació fa anys que estan en perill a Mèxic. Segons Reporters Sense Fronteres, Mèxic és un dels països més perillosos per exercir el periodisme.
Aquest any, Ciutats Defensores dels Drets Humans se centra en les lluites per la defensa de la terra i el medi ambient, de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, del dret a la pau, dels drets civils i polítics i dels drets de les persones migrades i refugiades.

Ciutats Defensores dels Drets humans és un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global. Des del 2013 treballem conjuntament per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

Els municipis que formen part de la XII edició són Barberà del Vallès, Begues, Caldes de Montbui, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues, Gavà, Girona, Granollers, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Reus, Rubí, Terrassa, Tarragona, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

També hi participen l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fòrum de Síndics i Defensors Locals

General 28 setembre 2022

La diabetis mata, de mitjana, 100 persones l'any als campaments sahrauís

La població de Dajla, als campaments sahrauís de Tindouf, està en situació de salut vulnerable a conseqüència d’una dieta desequilibrada. La cistella mensual de l’ajuda alimentària inclou set aliments bàsics secs, sense vegetals frescos ni proteïna animal i amb un excés de sucre. Això incrementa el risc de contraure diabetis Mellitus tipus 2, que costa de tractar per una manca d’infraestructures. 

Segons dades del Programa Mundial d’Aliments, un 7,6% dels infants menors de 5 anys i de les dones entre els 15 i els 49 anys, presenten malnutrició, i l’anèmia en aquests grups és del 39% i el 45% respectivament. Un altre dels grans problemes a la comunitat és l’obesitat en les dones, que arriba al 70%.

El projecte de l’Associació per al Desenvolupament de Projectes Solidaris al Sàhara (APSS) proposa realitzar, amb el dispositiu Cobas b 101, una analítica trimestral d’Hemoglobina glicosilada (Hb A1c) a la població sahrauí de la Wilaya de Dajla amb diabetis Mellitus tipus 2 per tal de poder-ne fer un seguiment adequat.

La necessitat va ser identificada i comunicada per les infermeres de les daires, que van indicar la dificultat que havien tingut fins al moment de fer quatre determinacions diàries de glicèmia, en una població de tradició nòmada que té unes condicions d’habitatge molt precàries. A més, els reactius utilitzats tenien un cost molt elevat i els aparells per mesurar eren de difícil calibratge, per la qual cosa sovint s’obtenien resultats poc fiables.

El projecte presentat substitueix les quatre determinacions diàries de glucosa, que costava 1.500 euros anuals per pacient, per una de trimestral d’Hemoglobina glicosilada, que costa 26 euros anuals per pacient. Aquest mètode s’està utilitzant des de l’abril de 2016 i la continuïtat depèn de l’adquisició dels reactius per poder fer la determinació analítica. 

APSS apunta que a Dajla moren aproximadament 100 persones cada any a causa de la diabetis. El projecte, a part de les proves de control i seguiment, també fa una conscienciació dels pacients sobre la importància de ser constants amb els controls i de millorar els hàbits de l’alimentació i l’exercici físic.

 

Context

Per entendre la prevalença de la diabetis entre la població refugiada sahrauí, cal revisar el context històric que emmarca la seva situació actual. El 1975, després que l’Estat espanyol abandonés la seva colònia del Sàhara Occidental davant l’ocupació per part del Marroc i Mauritània, milers de sahrauís van fugir a la veïna Algèria. Fins aquell moment, la població sahrauí era majoritariament nòmada i s’havia adaptat a la vida al desert i a una escassa injesta calòrica. La vida als campaments de persones refugiades ha modificat profundament el seu estil de vida i l’ha convertit en un poble sedentari depenent de l’ajuda humanitària. Aquestes i altres característiques de la vida de la població refugiada poden haver afectat d’una manera determinant el desenvolupament de la diabetis, alhora que la falta de recursos n’empitjora la detecció i el tractament.

 

General 28 setembre 2022

Tècnica destacada: Marta Ayats, de l'Ajuntament d'Olot

  • Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Ha estat molt lligada a la meva trajectòria personal, als interessos que es desperten en mi durant les diverses etapes viscudes fins ara.

Una etapa com a Infermera, i amb un màster de Cooperació Internacional i Salut Internacional i estades a França i Anglaterra varen ser la porta d’entrada al món de la Cooperació Internacional amb l’ONG “Acción contra el Hambre”. Etapa d’expatriada a països com Suàán, Guinea Conackry i Guatemala i com a tècnica de salut i nutrició a la seu de l’ONG, em van permetre poder desenvolupar i gestionar projectes nutricionals i de salut però també posar en valor la història de vida de cadascú.

Una altra etapa a l’administració pública, tant a nivell autonòmic amb l’ACCD, participant en la valoració de les convocatòries i en la planificació estratègica, com a nivell municipal donant assessorament tècnic, gestionant el pressupost anual, dinamitzant el consell de cooperació i organitzant cursos, formacions i activitats de sensibilització.

D’aquí, vaig iniciar una altra etapa al Consorci d’Acció social de la Garrotxa, on des de fa 10 anys, com a tècnica d’acollida i acompanyament a persones migrades, hi estic desenvolupant projectes relacionats amb la cohesió social i donant suport en aspectes relacionats amb la cooperació Internacional.

Actualment, amb la visió de persona expatriada, amb la de l’administració pública i de l’empresa privada i gràcies a les diferents etapes viscudes, construeixo en paral·lel una altra trajectòria personal i professional posant l’entorn natural com un element clau en el desenvolupament humà i en la salut de les persones.

 

  • Quina implicació té Olot en l’àmbit de la cooperació?

Va néixer amb la creació del Consell municipal de cooperació i solidaritat el 1999 per obeïr a la voluntat de contribuir a una millor coordinació de tots els esforços que diverses ONG i entitats estaven fent en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat, i amb l’objectiu de centralitzar i coordinar aquells aspectes que en referència a aquests temes es plantegessin.

Posteriorment es va iniciar la convocatòria de subvencions i segons la sol·licitud de les entitats o dels ciutadans s’han anat fent accions de sensibilització i denúncia.

També, a través del Fons Català, dona resposta a campanyes d’emergència i d’ajut comunitari. I durant 2 anys s’ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per a desenvolupar formació com un instrument cabdal per ajudar a avançar en la reflexió, el debat i la definició d’una política pública de cooperació al desenvolupament.

Actualment s’ha signat un conveni de col·laboració amb el Fons Català amb l’objectiu de col·laborar més eficaçment en l’articulació d’iniciatives conjuntes.

 

  • Quines previsions teniu per aquest curs vinent en matèria de cooperació?

Actualment la voluntat de l’ajuntament és la de consolidar el canvi de rumb que s’ha iniciat amb el pressupost destinat a cooperació. Gairebé la totalitat d’aquest pressupost sempre ha estat canalitzat a través de la convocatòria municipal de subvencions anual i ara l’ajuntament es vol implicar d’una manera més activa i directa.

D’una banda, per a una aportació econòmica amb major impacte i per a una millor gestió, evitant la dispersió associativa, es pretén coordinar diverses entitats que treballin en xarxa pel mateix projecte a la convocatòria de subvencions, i que aquesta passi a ser plurianual.

I de l’altra, es vol donar més pes al treball conjunt amb el Fons Català, prioritzant aquells projectes que puguin tenir un seguiment per part d’aquesta administració supramunicipal i establint relacions bidireccionals i sostenibles. Es volen crear aliances entre les societats d’origen de la població immigrada resident a Olot amb la societat receptora de la migració, posant en valor les oportunitats dels països en origen. Ja s’ha començat participant amb el projecte “Shababuna” i “Comet” de la convocatòria AMIF, però també impulsant el projecte Inter municipal 3632 (Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària), on no només es pretén un enfortiment de capacitats, sinó d’establir vincles transnacionals directes amb les famílies del País d’origen i les autoritats locals, per tal de millorar la realitat migratòria a nivell familiar i comunitari.

No obstant això, ens queda pendent un Pla estratègic que ens permeti desenvolupar els objectius, prioritats, agents i recursos establerts en la planificació.

General 22 setembre 2022

Suport a les dones i nenes que viuen sota el règim talibà a l'Afganistan

L’agost de 2021 els talibans van recuperar el poder a l’Afganistan, i des d’aleshores s’ha desenvolupat una complexa catàstrofe humanitària marcada per restriccions específiques de gènere que impacten directament la capacitat de les dones, joves i nenes per exercir els seus drets. S’enfronten a vulnerabilitats i riscos únics, ja que la desigualtat de gènere està entreteixida amb la dinàmica dels conflictes i les necessitats humanitàries. 

Davant d’aquesta situació d’emergència, el Fons Català està acompanyant un projecte de l’entitat Ponts per la Pau, centrat en donar resposta a les necessitats humanitàries i de protecció de dones, joves i nenes afganeses a Kabul, Baghlan i Nangarha, per tal de reduir la seva vulnerabilitat, alleugerir-ne el patiment i millorar la seva capacitat de fer front al dia a dia.

El projecte ofereix cobertura a les necessitats materials i psicoemocionals bàsiques amb la finalitat que millori la salut mental i emocional com a conseqüència de la situació multi-traumàtica en la qual es troben. Per exemple, amb ajuts per obtenir medicaments, cobertura de l’alimentació bàsica, derivació a serveis mèdics especialitzats i l’establiment d’un programa de suport psicosocial individualitzat, que inclou també la formació del personal del projecte, entre d’altres.

Aquest projecte és una transformació de les activitats que realitzava Ponts per la Pau fins l’agost de 2021 a l’Afganistan, principalment a Kabul. Fins aleshores, l’entitat duia a terme activitats d’apadrinament amb joves i nenes a l’àmbit educatiu i/o escolar. Amb l’arribada al poder dels talibans, aquest projecte va deixar de ser viable i l’entitat va passar a respondre les noves necessitats i demandes de la població afganesa.

Tot i que la realitat actual de l’Afganistan impedeix que les noies accedeixin a l’educació formal superior, les trobades en espais privats i la lectura a les llars continuen sent possibles. Mitjançant aquesta via, Ponts per la Pau ha aconseguit donar continuïtat al projecte d’acompanyament i accés educatiu tot habilitant cases d’acollida que serveixen com a espai formatiu on impartir tallers lúdics i culturals.

Aquests centres, a més, són espais segurs i protegits on les dones i nenes en situació de vulnerabilitat poden compartir coneixements, experiències i inquietuds entre elles.

 

General 21 setembre 2022

La pau al món comença aquí, a les ciutats i als pobles

Amb motiu del Dia Internacional per la Pau, el Fons Català se suma a la campanya impulsada per la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, de la qual forma part, “La pau comença aquí, a les ciutats i pobles”. La campanya vol reivindicar el paper dels municipis en la construcció de la pau, des d’una perspectiva local però amb impacte a tot el món.

Així, des del Fons Català convidem a tots els municipis a participar en una iniciativa de comunicació que durarà des del 21 de setembre fins al 26, Dia Internacional per l’eliminació de les armes nuclears. Per participar en aquesta acció només s’ha de penjar una foto o vídeo a les xarxes socials amb un missatge sobre la construcció de pau, la promoció dels drets humans, la memòria històrica i la convivència, el desarmament nuclear o la solidaritat i cooperació, entre d’altres. Cal afegir les etiquetes #PeaceStartsHere #CiutatsdePau #lapaucomençaquí #DiaInternacionalDeLaPau

Jornada “Fomentem la cultura de pau”

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau també organitza, divendres 7 d’octubre, una jornada per parlar sobre iniciatives locals que girin entorn la memòria i el patrimoni, impulsades per municipis mitjans i petits de Catalunya. L’acte tindrà lloc al Castell de Penyafort, a Santa Margarida i el Monjos a partir de les 9:30h, i vol abordar els reptes i oportunitats a les quals s’enfronten aquests municipis a l’hora de promoure projectes sobre cultura de pau i memòria històrica. La jornada també inclourà altres experiències internacionals que promou la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.

Programa

9.30 h Arribada al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos

10 h Benvinguda i visita al Castell de Penyafort: Espais de memòria de Santa Margarida i els Monjos

11.10 h Pausa cafè

11.30 h Taula rodona i debat obert “Territoris que co-creen cultura de la pau”

Obertura institucional:

  • Imma Ferret, Alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos
  • Alba Barnusell, Alcaldessa de Granollers i presidenta de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya i Europa

Presentació magistral:

  • Jordi Guixé, Director de la Xarxa EUROM – Observatori Europeu de la Memòria

Presentacions de polítiques locals:

  • Xavier Rota, Regidor de Cultura i Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)
  • Carme Germà, Regidora de Patrimoni i Memòria Local de Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
  • Maria del Mar López-Pinto, Regidora de Penelles (La Noguera) i promotora del Festival Gargar Meritxell Cardona, Regidora de Cornudella de Montsant (Priorat) i consellera a càrrec de memòria al Consell Comarcal del Priorat.

Debat obert

13.15 h Tancament de la jornada

  • Pilar Díaz, Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i diputada de memòria democràtica i relacions internacionals a la Diputació de Barcelona
  • Memorial Democràtic
  • Esther Marmaneu, Regidora de Cultura, Patrimoni i Festes de Santa Margarida i els Monjos

13.30 h Dinar, pica-pica a peu dret

15 h Visita opcional a l’espai CIARGA de Santa Margarida i els Monjos: Centre d’interpretació de l’aviació republicana i guerra aèria.

16.15 h Final de la jornada

General 20 setembre 2022

El Fons Català participa al Congrés de Migracions celebrat a Madrid

El Fons Català ha participat en la desena edició del Congrés de Migracions, celebrat a Madrid del 14 al 16 de setembre. Aquest esdeveniment ha concentrat en 3 dies una agenda completa sobre temes actuals relacionats amb els reptes i oportunitats dels moviments migratoris i les polítiques de gestió migratòria, amb un focus principal a Europa i Amèrica Llatina, però sense oblidar les realitats al continent africà i a Àsia. A més, ha servit per compartir bones pràctiques, crear noves xarxes de col·laboració i concloure que hi ha una creixent necessitat de lligar la feina que es realitza des del món acadèmic amb la que es porta a terme des de les institucions polítiques i les ONG, per treballar de manera més coordinada entre els diferents actors al llarg de totes les etapes dels processos migratoris.

Per primera vegada el Congrés de Migracions ha dedicat espais al tema de les polítiques d’asil i la protecció internacional, analitzant la situació actual i possibles solucions a les necessitats de protecció internacional dels drets humans des d’una perspectiva europea i estatal. En el marc d’aquestes sessions específiques, el Fons Català ha presentat el projecte COMET (COMplementary pathways nETwork), subvencionat pel Fons Europeu d’Asil, Migracions i Integració, i gestionat pel Fons Català. El COMET té per objectiu implementar, reforçar i desenvolupar, a través d’una xarxa europea, vies complementàries, legals i segures per a l’acollida de persones desplaçades forçosament amb necessitat de protecció internacional a la ruta del Mediterrani Central. En relació amb aquest projecte, diverses intervencions al Congrés de Migracions han recalcat la necessitat de treballar sobre l’establiment de vies complementàries per continuar protegint els drets fonamentals de les persones, a través del trasllat segur, l’acollida descentralitzada i el patrocini comunitari, que afavoreixen mecanismes de responsabilitat compartida.

ponència presentació del COMET

Un altre tema molt present a les jornades ha sigut l’externalització de la gestió migratòria per part de la Unió Europea i l’efecte que té en les rutes migratòries. S’ha mantingut un debat actiu entorn de les responsabilitats dels països receptors i les seves propostes de contenció, que cada vegada tenen més presència en les agendes nacionals, destacant les seves conseqüències en la vulneració dels drets de les persones en trànsit i en frontera, amb especial atenció a la situació en la frontera entre Espanya i el Marroc.

En aquestes sessions temàtiques, en Marco Aparicio Wilhelmi, catedràtic de la Universitat de Girona i assessor jurídic i expert en mobilitat humana del Fons Català, ha explicat l’estratègia que el Fons Català està desplegant en el marc de la “Campanya Món Local Refugi: Obrim escletxes a l’Europa Fortalesa”, a través dels projectes de suport sòcio-jurídics executats per entitats aliades com Asociación Atlas, Solidary Wheels, No Name Kitchen i Ca-minando Fronteras a les fronteres occidental euroafricana i mediterrània oriental.

Acollida, inclusió i resposta als delictes d’odi

El Congrés ha inclòs també sessions temàtiques dedicades a parlar sobre les polítiques d’inclusió social i laboral de les persones migrants. En relació amb els programes d’acollida i inclusió, s’ha insistit en la necessitat de considerar els canvis en el perfil de les persones migrants, adaptant les respostes a les necessitats particulars dels col·lectius més vulnerables, com dones, joves, famílies amb menors, dones embarassades, possibles víctimes de tràfic d’éssers humans, víctimes de violència de gènere, menors no acompanyats, i persones del col·lectiu LGTBIQ+. A més, s’ha considerat imprescindible que totes les accions i respostes es dissenyin i apliquin amb perspectiva de gènere i interseccionalitat.

Part de les ponències s’han dedicat també a parlar de la necessitat de combatre els prejudicis, estereotips, delictes d’odi, representacions socials i culturals i actituds negatives cap a la immigració, que suposen una amenaça als drets humans. S’ha posat èmfasi en la necessitat de participació de les persones migrants en els processos de disseny i decisió dels programes i les polítiques, a través del seu reconeixement com a part de la ciutadania activa.

De manera transversal, s’ha inclòs també l’impacte del canvi climàtic i de la Covid-19 en la gestió migratòria i l’impacte que tenen i han tingut en la modificació de les rutes migratòries i l’accés al reconeixement del dret a la protecció internacional.

General 9 setembre 2022

Dones i dret a la terra al Senegal: un repte al qual cal donar resposta

La propietat de la terra i el seu dret a l’accés ha estat sempre un tema controvertit arreu del planeta, motiu de disputes, revolucions i desigualtat social. Avui, Dia Mundial de l’Agricultura, volem viatjar fins al Senegal per aprofundir sobre aquesta temàtica i posar el focus en el dret d’accés a la terra per part de les dones del país.

Tot i que la constitució del Senegal recull el dret de les dones a accedir a la propietat de la terra, la realitat és molt diferent. Les dones de zones rurals representen més de la meitat de la mà d’obra i assumeixen la majoria de la producció agrícola. Tot i això, segons l’Associació de Dones Juristes del Senegal, només un 1% de les dones senegaleses tenen accés a mitjans de producció i controlen els seus beneficis. El sistema cultural patriarcal que predomina a totes les societats, també a la senegalesa, fa que les dones no puguin heretar les terres i que, sovint, necessitin el permís del pare o el marit per poder conrear-les. Aquesta realitat, tot i que predominant, pot variar segons l’ètnia. Moltes dones desconeixen els seus drets d’accés a la terra i altres, tot i ser coneixedores, no compten amb el suport suficient per reclamar la part que els hi toca.

A aquesta realitat se li ha de sumar les amenaces que viu el país pel que fa a la seguretat alimentària, que són múltiples i de naturalesa diversa: canvi climàtic, conflictes interns i manca de mètodes moderns de gestió agrícola. En aquest context, l’aportació que les dones poden fer amb el conreu i comercialització de productes és molt rellevant per a moltes llars.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I APODERAMENT DE DONES

A la Casamance, una zona al sud del Senegal molt exposada a l’amenaça de la inseguretat alimentària, s’està desenvolupant un projecte pioner d’articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles gestionats per les dones de diverses comunitats, amb l’objectiu de reforçar la seva autonomia econòmica i social, i promoure la sobirania alimentària. Aquesta iniciativa s’executa a través del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE), una entitat local experta en sobirania alimentària i perspectiva de gènere que coneix en detall el context geogràfic, social i econòmic de la zona. A més, compta amb el suport de diversos ajuntaments catalans, a través del Fons Català, i altres actors de la cooperació com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

.

A través del projecte, les dones que gestionen aquestes terres reben formació específica en matèria agroecològica que les ajuda a conrear els seus productes de manera sostenible i en harmonia amb l’entorn. També s’han posat en marxa les anomenades comunitats autogestionades de finançament (CAF), una mena de bancs autogestionats per les mateixes dones que faciliten l’accés al crèdit. Finalment, el projecte també preveu un seguit de formacions i assessorament en relació amb els seus drets econòmics, polítics i socials, especialment pel que fa a l’accés a la terra i als mitjans de producció. La xarxa està activa i en ple funcionament i, any rere any, no ha parat de sumar nous perímetres que s’afegeixen al projecte. Les dones que formen part de la xarxa s’organitzen i treballen de manera conjunta, intercanvien coneixements i defineixen les estratègies de producció i comercialització dels productes que volen seguir.

General 8 setembre 2022

Viatge a Centreamèrica d'una delegació institucional del Fons Català

Del 28 d’agost al 4 de setembre el Fons Català ha viatjat a Costa Rica i Hondures per iniciar noves relacions institucionals i reforçar les ja establertes després del trasllat de l’oficina regional de Nicaragua a Costa Rica.

La delegació ha estat formada pel president del Fons i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda; el director, David Minoves; el responsable de l’oficina regional, Xavi Ruiz, i la tècnica de Comunicació, Txell Escolà.

El compromís i implicació del municipalisme català amb Centreamèrica és ferm des de fa més de 25 anys, i per aquest motiu és important estrènyer vincles i crear-ne de nous amb entitats i autoritats, per seguir treballant a la regió i generant el major impacte possible.

La ruta

El viatge ha començat a San José, Costa Rica, on s’està instal·lant la nova oficina del Fons Català. Allà s’han mantingut reunions amb la Cancillería i la Unió de Governs Locals (UNGL), per traslladar la voluntat de l’entitat de treballar amb la població migrada i refugiada nicaragüenca al país, que és cada vegada més nombrosa. També s’ha visitat el barri de La Carpio, un assentament informal on hi viuen més de 40.000 persones, de les quals la meitat són d’origen nicaragüenc. Allà, s’han tingut reunions amb líders de la comunitat i entitats de base per entendre quina és la situació al barri i quines són les principals necessitats i demandes de la seva població.

.

Costa Rica és un país d’acollida de persones migrants, així com de pas. Actualment es calcula que dels 5,5 milions d’habitants al país, 500.000 són migrants, dels quals el 90% és de Nicaragua. Per aquest motiu, els primers projectes que s’obrin al país seran en matèria de refugi, ja que la crisi d’acollida també es pateix a Centreamèrica.

La segona part del viatge ha estat a Hondures, país on la cooperació municipalista vol reforçar la seva presència. Actualment el Fons Català té diversos projectes actius al país, alguns dels quals s’han pogut visitar al llarg del viatge, com ara el projecte de sanejament d’aigua al Trifinio (zona compresa entre El Salvador, Guatemala i Hondures), el de desenvolupament d’un pla d’acció climàtica a l’Ajuntament de Comayagua (amb la col·laboració de l’AMB) i el de suport i acompanyament a les dones de la ciutat de Talanga, d’on prové la majoria de població hondurenya que resideix a Girona.

A part dels projectes, hi ha hagut trobades amb la Cancillería hondurenya; l’Assocació de Municipis d’Hondures, que és una entitat homòloga al Fons Català al país amb qui poder col·laborar per desenvolupar accions de cooperació al territori; l’Ajuntament de Talanga i l’Ajuntament de Comayagua.

Conclusions

Centreamèrica és una regió fortament afectada pel canvi climàtic i la migració, i és necessari mirar en aquella direcció per adreçar polítiques de cooperació que permetin acompanyar i reforçar la vida de les persones afectades.

El Fons Català ha tingut una presència important a Nicaragua durant més de 26 anys, fruit dels agermanaments amb municipis catalans, i segueix amb la voluntat de seguir treballant amb la seva població, ja sigui des de dins o des de fora del país. Paral·lelament, també vol reforçar la presència a altres països de la zona, ja que hi ha noves finestres d’oportunitat que poden permetre intercanvis de coneixement i experiències entre la regió i Catalunya.