General 7 setembre 2022

Oferta de feina: tècnic/a de suport de l’Àrea de Projectes

El Fons Català de Cooperació torna a convocar una plaça laboral per cobrir una vacant de tècnic/a de suport de l’Àrea de Projectes.

 

Les funcions principals seran:

• Suport al procés de planificació i seguiment de les justificacions als socis (recollida i registre de dades, recepció i organització de documentació, etc.)
• Suport al procés de revisió dels informes presentats per les entitats executores dels projectes (revisió d’informes narratius i econòmics, gestió de reclamacions que convinguin per a cada projecte i entitat executora).
• Suport a l’elaboració d’informes de seguiment i/o finals dels projectes aprovats pel Fons Català per presentar als socis finançadors.
• Preparació de la documentació de justificació dels projectes per presentar als socis finançadors.
• Organitzar, arxivar i classificar documentació.

 

Requisits:

• Experiència en gestió de subvencions de cooperació al desenvolupament.

• Experiència en l’àmbit del seguiment i la justificació econòmica de projectes de cooperació al desenvolupament.

• Coneixements d’ofimàtica avançats, en tractament de text i full de càlcul.

• Expressió oral i escrita fluïda.

• Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.

• Idiomes: domini oral i escrit de l’anglès i francès.

• Capacitat de treball sota pressió i capacitat de treballar en equip.

Les candidatures que no compleixin amb aquests requisits seran desestimades.

 

Condicions laborals:

• Dedicació exclusiva, jornada completa.
• Contracte indefinit, amb període de prova de 2 mesos.
• Incorporació: a partir del mes d’octubre de 2022.
• Ubicació a Barcelona, oficines del Fons Català (amb possibilitat de fer teletreball si les circumstàncies ho permeten).
• Salari: 31.000 euros bruts anuals.

 

Candidatures:

• Les persones interessades han d’enviar per correu electrònic el seu currículum a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència: “Tècnic/a àrea de projectes”.
• Data límit de presentació de candidatures: 23 de setembre 2022.

 

Per a més informació, consulteu el document adjunt amb la convocatòria completa. 

General 5 setembre 2022

Regidora destacada: Maria Llauradó, de l'Ajuntament de Begues

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar Relacions Públiques i Turisme a l’Escola Industrial, i vaig fer un postgrau de Govern Local a la Universitat Autònoma de Barcelona. He desenvolupat tasques en empreses relacionades amb la gestió comercial i les relacions públiques, amb funcions executives i de gerència. Però si una cosa em caracteritza, a la qual he dedicat una part considerable del meu temps, és la meva vinculació amb el voluntariat social. Al llarg de més de vint anys he col·laborat amb diverses associacions, clubs i ONG, donant suport a persones que necessiten atenció social i al col·lectiu de la gent gran. De fet, a Begues vaig ser voluntària durant molt de temps en cursos i tallers per a la gent gran. Poder fer el salt del voluntariat a la política local va ser molt gratificant, perquè em va permetre treballar, entre d’altres, fent polítiques actives per a molts dels col·lectius amb els quals havia col·laborat des d’una vessant més personal. Actualment sóc la 2a tinenta d’alcaldia i estic al capdavant de les àrees de Benestar i Acció Social i d’Administració Oberta.

 

• Quina implicació té Begues en cooperació?

La solidaritat és una part molt arrelada del tarannà dels beguetans i beguetanes. Som un poble amb un important esperit de col·laboració i amb una llarga tradició de participació en projectes de cooperació que s’han liderat des del propi Ajuntament, des de l’ONG local Cooperació en Acció o a través d’ens supramunicipals com l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD). Actualment seguim participant en la iniciativa “Tenim drets, teixim llibertats” i col·laborem en bona part dels projectes i actuacions que impulsa el FCCD: des de respostes d’emergència davant de conflictes com el d’Ucraïna, fins a campanyes de conscienciació local i nacional. Així mateix, estem agermanats amb la població del Sauce, a Nicaragua, gràcies al lligam establert per l’ONG beguetana Cooperació en Acció amb aquesta població. Allí hi hem desenvolupat projectes de millora de la qualitat de vida de la seva gent i d’infraestructures en comunitats rurals. La població de Begues sempre ha sabut respondre davant de qualsevol situació, tant dins com fora de les nostres fronteres. I des de l’Ajuntament no podem fer altra cosa que, plenament convençuts i amb el suport ciutadà, donar resposta a la mobilització que s’espera de nosaltres en cada moment, ja sigui contribuint a projectes estables com davant de casos d’emergència social, derivats de conflictes o ocasionats per fenòmens naturals. 

 

• Quines previsions teniu per aquest curs vinent en matèria de cooperació?

Des de l’Ajuntament de Begues continuarem destinant un percentatge significatiu del nostre pressupost municipal (enguany, el 0,7 %) a projectes de cooperació i buscant el suport d’administracions supramunicipals, com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, per poder seguir treballant en projectes solidaris. Seguirem donant suport a la població del Sauce, a Nicaragua, i participant en projectes per a l’educació de la ciutadania global com el projecte ‘Tenim drets, teixim llibertats’ que impulsa l’AMB. Altres previsions per aquest 2022 és mantenir la nostra contribució a projectes com els que impulsa la Fundació Esport Solidari Internacional, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat o el programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, del qual en som municipi membre. El nostre objectiu és seguir treballant per fer un món millor i més just.
 

General 30 agost 2022

Campanya d'emergència a Polònia i Ucraïna: quins projectes s'estan desenvolupant?

L’1 de març el Fons Català va obrir una campanya d’emergència arran de l’inici de la guerra a Ucraïna. Des d’aleshores, gràcies a l’enorme suport del municipalisme català i la seva població, hem pogut detectar les necessitats a terreny i donar-hi resposta a través de projectes implantats per organitzacions coneixedores de la realitat a la regió.

Després de mesos de feina s’han pogut activar 8 projectes a Polònia i Ucraïna. La campanya està viva i s’anirà adaptant a les necessitats que vagin sorgint en el transcrurs dels esdeveniments.

Fem una ullada als projectes actius a dia d’avui:

Distribució d’equipaments elèctrics als centres de recepció de població desplaçada interna per la guerra a Ucraïna occidental

El mes d’abril el nombre de desplaçats interns a Ucraïna va arribar als 7,1 milions, i la carrega per assistir aquestes persones ha estat i segueix sent enorme. Moltes d’elles es concentren a la zona oest, que és mes estable, i estan allotjades en escoles o altres espais d’acollida que s’han habilitat d’emergència. L’associació alemanya ASB distribueix equipaments elèctrics (rentadores, neveres, microones, bullidors i extensions elèctriques) a 10 centres col·lectius d’acollida que atenen un total de 10.300 persones desplaçades, de les quals 6.077 són dones.

Rialles per a la infància ucraïnesa refugiada a Polònia i països fronterers amb Ucraïna

Gran part de la infància refugiada a Polònia ha patit estrès posttraumàtic a causa de la guerra. L’ansietat, la depressió, els malsons, l’agressivitat, els flashbacks, entre altres símptomes, posen en risc el futur de milers de nens i nenes refugiades. L’estratègia de treball principal d’aquest projecte rau a vetllar pel dret a la salut emocional i al benestar a través d’espectacles i accions lúdiques.

Durant els espectacles de Pallassos Sense Fronteres es potencien sempre el protagonisme de la dona i de les nenes. Al llarg del projecte es documenten desigualtats de gènere i es dota de recursos les nenes per contrarestar, en la mesura que es pugui, els desequilibris detectats.

Ajut humanitari a la població d’Ucraïna afectada pel conflicte armat

El projecte vol contribuir a mitigar els efectes de la crisi humanitària sobre la població afectada pel conflicte, a través de l’enviament de materials sanitaris i específics per al cos de bombers. L’entitat, Acció Solidària i Logística, compta amb donacions i col·laboracions d’empreses privades i de la Fundació de l’Hospital Clínic.

Resposta a la crisi d’Ucraïna: reforçament de l’estructura de la gestió de la operació de la Federació Internacional de Societats Nacionals de la Creu Roja i Mitja Lluna Roja (FICR)

Aquest projecte destina recursos a reforçar l’equip de la FICR per contribuir a la resposta global de la crisi d’Ucraïna i països veïns, atenent les necessitats humanitàries immediates de la població afectada pel conflicte.

Fins ara s’han desplegat els perfils següents per donar suport a l’operació de resposta a Ucraïna i països veïns afectats:

– Una delegada de Gestió de Voluntariat en Emergències a Polònia
– Una delegada de Protecció, Gènere i Inclusió situada a l’oficina de la Federació Internacional a Budapest
– Sis delegades de Socors, Logística i Distribucions.
– Una coordinadora de terreny a Ucraïna.
– Un coordinador de distribucions a Ucraïna.
– Un logística a Moldàvia.
– Un logística a Hongria.
– Dos logística a Polònia.

Suport a persones refugiades ucraïneses al Centre de recepció de Milanówek

El projecte busca garantir el dret al refugi de les famílies refugiades ucraïneses a Polònia mitjançant la rehabilitació d’un espai d’acollida i l’adquisició de béns d’ús col·lectiu per a una estada llarga, tot afavorint la resiliència d’aquesta població en situació d’alta vulnerabilitat a Varsòvia.

Amb el projecte es pretén assegurar l’accés al dret a l’alimentació de les famílies refugiades, tot contribuint a la provisió dels àpats del dia a través del menjador social de la contrapart PKPS (250 famílies refugiades durant sis mesos).

Benvingut-a a Cracòvia- suport a una acollida digna i inclusiva per a persones refugiades de la guerra a Ucraïna

Des de l’esclat de la guerra a Ucraïna l’entitat Salam Lab està treballant per assegurar que cada persona que surt d’Ucraïna per buscar refugi a Polònia tingui accés a habitatge, traducció, assistència legal i psicològica. Actualment, operen un centre d’acollida a Cracòvia que s’ha convertit en central per oferir ajuda a les persones evacuades.

El projecte Benvingut/da a Cracòvia se centra específicament en els col·lectius més discriminats i grups exclosos: persones racialitzades (famílies gitanes o afganeses), dones, mares solteres amb més de dos fills, persones amb malalties o discapacitats greus.

Suport emocional a través del circ a infants refugiats víctimes de la guerra a Ucraïna

El poder transformador del circ connecta l’educació i l’art físic amb el desenvolupament emocional i social. Aquesta pràctica estimula el desenvolupament de nombroses habilitats socials, emocionals, cognitives i motrius i és una eina per superar el trauma que molts infants tenen arran de la guerra. Els tallers de pedagogia circense tenen uns grans valors integradors i educatius, la seva fórmula ajuda a construir autoconfiança i relacions positives entre els participants.

Suport a una acollida digna per a persones refugiades de la guerra a Ucraïna: activació d’una xarxa de persones voluntàries de la diàspora ucraïnesa a Cracòvia.

La Fundació Zustricz respon a les necessitats de la població ucraïnesa en desplaçament forçat a Polònia. Organitza treballs voluntaris per donar suport a la feina de l’entitat, dona suport als refugiats per aconseguir independència i estabilitzar les seves vides a Polònia (aprenentatge d’idiomes, ocupació, cura dels infants) i organitza activitats d’integració i motivació, incloent activitats d’informació, suport psicològic, i manteniment de la identitat i la cultura.

General 17 agost 2022

Comunicat sobre l'expulsió del Fons Català de Nicaragua

El Govern de Nicaragua ha cancel·lat el registre de l’oficina regional del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament a Managua, que es mantenia vigent des de l’any 2002.  Així ho ha fet constar al diari oficial de Nicaragua “La Gaceta”, a una resolució del 16 d’agost. D’una manera irreversible i amb arguments inversemblants, s’insta al Fons Català a procedir a la liquidació dels seus béns i actius, la qual cosa esdevé de facto una expulsió de Nicaragua i el tancament de la nostra cooperació municipalista en aquest país. El Fons Català se suma al llistat de més d’un miler d’entitats i organitzacions que s’han vist en la mateixa situació durant els darrers mesos.

En l’últim any, les gestions administratives a Nicaragua s’havien tornat cada vegada més complexes i feixugues i havien dificultat enormement el desenvolupament de la nostra feina diària. L’aprovació de lleis restrictives per al treball de les ONG i la cooperació internacional era un fet que posava en risc l’ajut al desenvolupament en aquell país. Davant la previsió que aquesta dinàmica acabés fent inviable el funcionament de l’oficina, el Fons Català va decidir traslladar la seva seu regional a Costa Rica, des d’on pretenia continuar treballant amb la població nicaragüenca i desenvolupant projectes de cooperació a tot Centreamèrica i a la resta de la regió.

Precisament el juny passat, després de comunicar la decisió d’aquest trasllat al Govern de Nicaragua, tot aclarint que el procés no implicava en cap cas el tancament de projectes en aquest país, el representant del Fons Català va rebre una trucada oficial comminant-lo a sortir del país en un marge de 72 hores, deixant l’oficina sense representació i sense cap possibilitat de fer un tancament adequat i ordenat fins el dia d’avui.

Després de 26 anys amb presència estable a Nicaragua, el Fons Català lamenta aquests fets profundament. L’expulsió del seu representant i la cancel·lació del registre legal de l’entitat impossibilita fer un seguiment directe d’una vintena de projectes actius a Nicaragua, molts d’ells fruit d’agermanaments amb municipis de Catalunya. Aquesta situació pot posar en risc la mateixa existència de la cooperació municipalista a Nicaragua, un fet del tot aliè a la nostra voluntat.

La deriva autoritària que ha pres el règim de Nicaragua ha suposat un trasbals pel Fons Català, que s’ha vist obligat a abandonar l’oficina sense poder fer les gestions necessàries per fer un trasllat ordenat de la seva seu regional. L’entitat ha forjat un lligam amb la població de Nicaragua des de 1996 que no desapareixerà amb una ordre d’expulsió. El compromís amb Nicaragua encara és viu i a partir d’ara, s’emprendran tots els esforços necessaris per poder seguir treballant amb la societat nicaragüenca des de l’exterior.   

VIATGE INSTITUCIONAL A COSTA RICA I HONDURES

Davant aquests fets, del 28 d’agost al 4 de setembre es farà un viatge institucional a Costa Rica i Hondures, per conèixer les possibilitats de treballar amb la població refugiada nicaragüenca i per estrènyer vincles amb autoritats d’ambdós països. El viatge estarà encapçalat pel President del Fons Català, Isidre Pineda, i el Director, David Minoves, que estaran acompanyats del cap de l’Àrea d’Amèrica, Xavi Ruiz, i la Tècnica de Comunicació, Txell Escolà. 

General 11 agost 2022

Un any després de la presa de Kabul, el Fons Català mostra el seu suport i preocupació per la situació de la població afganesa

El 15 d’agost de 2021 els talibans van agafar el control d’Afganistan després que els Estats Units iniciessin la retirada militar de les tropes que havien romàs al país des de l’ocupació de 2001. Un any més tard, Afganistan està sumit en una crisi econòmica que escanya a una població sotmesa a reiterades vulneracions de drets humans. Aquesta situació ha generat un flux migratori enorme que veu en la fugida l’única solució per tenir un futur estable: ja són 2,6 milions les persones que han abandonat el país, i 3,5 milions les que s’han desplaçat internament.
De les que han marxat, milers es troben atrapades a les “fronteres fortalesa” d’Europa, malvivint en camps de refugiats, camps d’internament, que esdevenen veritables “jungles”. Europa ha denegat el dret d’asil de manera sistemàtica a persones provinents d’un país disfuncional a causa de diverses ocupacions estrangeres al llarg de la història.

La complexa catàstrofe humanitària de l’Afganistan està marcada també per restriccions específiques de gènere que impacten directament la capacitat de dones, joves i nenes per exercir els seus drets. Les dones i les nenes afganeses s’enfronten a vulnerabilitats i riscos particulars, ja que la desigualtat de gènere està entreteixida amb la dinàmica dels conflictes i les necessitats humanitàries, i en ser el grup més vulnerable han vist deteriorats els seus drets, la seva condició i el seu estatus social i polític des que els talibans van tornar al poder. 

Davant d’aquesta situació, la comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda. Els drets de les dones i les nenes no estan en venda. Cal que les institucions locals, regionals i internacionals emprenguin totes les accions que siguin necessàries per revertir aquesta situació. És imprescindible actuar urgentment per aturar les greus injustícies comeses a l’Afganistan i destinar recursos a programes centrats en l’apoderament de les dones i la recuperació dels drets fonamentals perduts, ja que la població afectada és el futur del país. 

El 2021, 44 ajuntaments catalans van fer mocions en suport del poble afganès, concretament de les dones i nenes víctimes de les polítiques dels talibans. Un any més tard, des del municipalisme no volem oblidar la crisi humanitària que viu l’Afganistan i reiterem la necessitat d’una resposta contundent de la comunitat internacional.

Per tot això, des del municipalisme solidari català reclamem que:

    • La comunitat internacional garanteixi vies legals i segures a les persones que cerquen refugi, i exerceixi la pressió necessària per tal que es garanteixin els drets humans, especialment per a les dones i els infants, en territori afganès, als camps de refugiats i al llarg de les rutes de fugida.

    • La comunitat internacional es comprometi de forma decidida a la recerca de solucions polítiques a mig i llarg termini que garanteixin la pacificació i estabilitat de l’Afganistan segons el model social que la seva població decideixi lliurement, sense ingerències que responguin a interessos de tercers països i en un marc que preservi la integritat física i moral de tota la població afganesa.

    • La Unió Europea i els Estats membres aturin les deportacions i facilitin l’entrada per vies segures de les persones refugiades originàries d’aquest país.

    • Les administracions públiques de l’Estat espanyol es comprometin a oferir places d’acollida per mitigar el patiment de les persones refugiades.

    • Les administracions públiques catalanes contemplin estratègies d’Educació per la Justícia Global, Educació Crítica i Cultura de Pau per sensibilitzar sobre els orígens del conflicte a l’Afganistan i avançar-se a les reaccions que des dels discursos d’odi es puguin produir davant el previsible nou allau de persones refugiades.

    • Els governs locals catalans es comprometin amb la campanya Món Local Refugi del Fons Català per tal de garantir l’assistència i el suport a les persones afganeses i d’altres indrets del món que cerquen refugi i protecció internacional.

Barcelona, 15 d’agost de 2022

 

Pixabay /Arxiu.

General 25 juliol 2022

“La violència sexual és un tema tabú a les comunitats indígenes, però hem decidit parlar-ne per transformar-lo”

Amb motiu del Dia Mundial dels Pobles Indígenes (9 d’agost), volem centrar la mirada en la situació de les dones de les comunitats indígenes i en la feina que desenvolupen diverses organitzacions feministes del territori. Parlem amb Rosalba Velasco, dona indígena del poble Nasa, del nord del Cauca, Colòmbia. Velasco és una líder social de la seva comunitat, va ser representant legal de l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), de la qual en forma part, i és membre de la Corporación Ensayos, entitat feminista que acompanya processos de formació i investigació amb dones indígenes, camperoles i trans amb l’objectiu d’enfortir el lideratge de les dones.

Velasco és formadora i investigadora en participació política i violències sexuals, una problemàtica recurrent al territori. Investiga, a les diferents organitzacions on participa, per entendre com les dones indígenes entenen la violència sexual i quins processos es poden obrir per prevenir i transformar aquesta realitat.

Quina és la feina que desenvolupeu des de les organitzacions feministes de la teva comunitat?

La Corporación Ensayos acompanya l’ACIN des del 2009 en la creació d’un espai de formació i investigació per a dones, La Casa del Pensamiento. Des d’aquest projecte, vaig començar a investigar entorn a la participació política de les dones i les violències sexuals. Aquesta és una temàtica delicada a les comunitats, perquè ningú en parla i, per tant, no s’aborda. Vam iniciar tot un procés de reflexió per veure com les dones entenen les violències sexuals i de quina manera les podem prevenir. El procés va acabar l’any passat en un material pedagògic, un joc col·laboratiu estil trivial. El joc s’ha publicat i s’ha distribuït a totes les escoles del nord del Cauca. L’objectiu és prevenir la violència sexual des de les escoles. El joc s’ha donat a conèixer a altres comunitats indígenes i hi ha interès per iniciar el procés d’elaboració a aquestes altres comunitats. El joc parteix de la investigació, és important veure quina visió es te de la violència sexual a cada comunitat i, a partir d’aquí, començar el procés, per a que l’acció pedagògica i de prevenció sigui realment efectiva.

També hem impulsat la primera emissora de ràdio feminista del Nord del Cauca, que es diu Irradia. Aquest projecte el lideren les noies més joves de la comunitat, a través de la comunicació alternativa donem a conèixer tota la feina que fem des de l’entitat. Ensayos participa d’un espai col·lectiu al nord del Cauca, que es diu La Fuerza Violeta, que és una plataforma on ens trobem diferents entitats feministes de la zona i treballem de manera col·lectiva. També hem creat una batucada de dones, que és una novetat en aquesta zona, que ens permet fer-nos visibles a diferents espais. A més, organitzem formacions sobre economia social, solidària i feminista, i des d’aquest enfocament acompanyem les iniciatives econòmiques que lideren les dones en el territori per a que siguin projectes més sostenibles i puguin ser autosuficients.

Com és la situació de les dones indígenes que esdevenen líders de la comunitat?

Sempre diem que a les dones, ser activistes i líders socials, ens costa el doble que al lideratge masculí. En la majoria de les famílies els homes poden sortir amb mes facilitat de casa, i la dona és la que s’encarrega dels fills, les coses de casa, etc. En el nostre cas, que hem decidit sortir i ser líders de les nostres comunitats, ens implica un doble esforç perquè hem de deixar tot llest a la casa per poder sortir a fer activisme i després tornar, per seguir mantenint la vida familiar. Però hem decidit fer-ho i és també la nostra lluita interna, per a que les nostres parelles entenguin la decisió que hem pres i no només ens donin suport, sinó que es facin responsables també d’aquesta vida familiar. Aquesta lluita portada a l’interior de les nostres pròpies famílies genera sovint certes tensions, però val la pena, perquè implica una transformació en la corresponsabilitat de la vida familiar que no es donaria si no tinguéssim aquestes iniciatives. La realitat també ens diu que algunes dones que han tingut la iniciativa de sortir a fer activisme, no han trobat aquesta empatia per part de la parella i els hi ha tocat decidir si seguien amb la parella o amb l’activisme.

Ens toca, a més, fer activisme en un territori molt complex, el Nord del Cauca, on el conflicte ha tornat a ressorgir com a conseqüència del no compliment dels Acords de Pau per part del govern. Molts grups armat han tornat a agafar les armes i es donen reclutaments de menors, especialment de nenes. Moltes de nosaltres, pel nostre paper de líders de comunitat, hem rebut amenaces en els darrers anys. En aquest context, les dones indígenes ens hem organitzat per acompanyar-nos davant aquestes amenaces i hem fet un exercici d’autocura i de cuidar-nos entre nosaltres.

Com sorgeix la necessitat de començar a investigar les violències sexuals?

En aquest procés d’acompanyament i autocura entre les dones indígenes hem pogut començar a parlar de les coses que ens passen, especialment de la violència sexual en el territori, un tema completament tabú que segons la comunitat no s’ha de parlar obertament, perquè és un tema íntim i de família. Nosaltres hem decidit que no, que justament el no parlar-ho és el que ens té com a víctimes constants, necessitem entendre-ho per poder transformar-lo. És una realitat que fa anys que existeix, però no es denunciava, no es feia visible. Hem creat, des de ACIN i des de Ensayos, un àrea d’acompanyament a les dones i nenes víctimes d’aquesta violència, i nosaltres, com a dones líders, acompanyem aquest procés. Estem portant a terme una feina d’incidència per a que les autoritats recullin aquests casos de violència sexual, per a que millorin els equips jurídics dels territoris i s’abordin correctament, no volem que es quedin en l’oblit, com ha passat sempre. També estem debatent i reflexionant entorn a l’exercici de la sanció davant aquests casos. Ara mateix els agressors van a la presó, però sabem que aquesta no és la solució, nosaltres pensem que la justícia va més enllà de lo punitiu i passa per transformar a la persona per a que no torni a repetir aquests fets

Com creus que afectarà el recent canvi de govern a Colòmbia a la vida de les dones indígenes?

L’expectativa és gran, sobretot per la presència de la companya Francia Márquez, que tindrà un lloc important al govern. L’aposta del govern de Petro és tenir un ministeri de igualtat, i això li dona una força important al paper de la dona, per tant, crec que això podrà enfortir els processos que estem portant a terme des de les organitzacions. La companya Francia te una llarga trajectòria política en el moviment indígena i feminista i, com a vicepresidenta, seguirà acompanyant tota la feina que estem desenvolupant, perquè és una feina que coneix bé, perquè n’ha format part. Ella és una dona afro del Nord del Cauca, l’hem vist créixer des d’organitzacions de base i ens veiem representades en ella. Tenim moltes esperances i moltes ganes de seguir treballant tot i que sabem que no serà fàcil. Les dones hem de tenir un paper protagonista. Avui està Francia, però necessitem seguir formant-nos per saber qui estarà després.

General 18 juliol 2022

La geopolítica dels cereals: com la guerra a Ucraïna ressona a l’Àfrica

Les bombes cauen a Donetsk, Kharkiv i Mariúpol, però la violència derivada del conflicte té un abast que trascendeix fronteres i mars. Donat que tant Rússia com Ucraïna són grans exportadors alimentaris i energètics a nivell mundial, hi ha una llarga llista de països depenents d’aquestes exportacions que ja estan patint l’escassedat de productes. El més preocupant és l’afectació que aquesta situació pot tenir als països més empobrits. Segons dades de l’ONU, més del 5% de la seva cistella d’importació són productes susceptibles a una pujada de preus com a conseqüència de la guerra en curs a Ucraïna. La proporció és inferior a l’1% per als països més rics.

Àfrica, la principal afectada

Entre 2018 i 2020, el 32% de les importacions de blat a l’Àfrica provenia de Rússia, i el 12% d’Ucraïna. Això vol dir que 25 països africans importen més d’un terç de les reserves de blat d’aquests dos països, i 15 n’importen la meitat.

Tant Rússia com Ucraïna també són grans exportadors de civada, oli de girasol i blat de moro. Tradicionalment, la majoria d’aquestes exportacions es feien a través de les ciutats properes al Mar Negre, moltes de les quals han estat destruïdes juntament amb part de la infraestructura interna del país i d’altres estan sota amenaça, fet que dificulta el transport per les rutes comercials.

La manca d’oferta d’aliments ha generat un increment de preus dels cereals a escala mundial que va arribar al seu màxim el passat maig (48,6% d’inflació en el blat, 28,7% en el blat de moro i un 9,3% en l’arròs), i les famílies més humils s’enfronten a situacions crítiques. De fet, a Etiòpia, Kènia i Somàlia el nombre de persones que pateix fam ha passat de 10 milions a més de 23 milions en només un any a causa de la sequera, la pandèmia de la Covid-19 i la inflació agreujada per la guerra a Ucraïna, d’acord amb un estudi d’Oxfam Intermón i Save the Children.

Alguns països africans han pres mesures per fer front a la situació: Nigèria, Sud-àfrica i Etiòpia han imposat controls als preus dels aliments i restriccions a les exportacions, mentre que Malawi i Uganda ofereixen subsidis als col·lectius més vulnerables, i Benín ha prohibit les exportacions. Tot i això, a molts dels països els costarà mantenir aquestes mesures durant gaire temps a causa d’una economia escanyada.

El director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada, sentencia en un article de l’organització que “la gana és un fracàs polític”, ja que els i les líders mundials no han donat resposta a les necessitats dels països més vulnerables que ara estan sumits en episodis de fam severa, però s’han mobilitzat per reunir els recursos necessaris per a la població afectada per la guerra a Ucraïna. “La gent mor de gana no perquè en el món faltin menjar o diners, sinó per una absoluta falta de voluntat política”.

Molta terra cultivable i molta dependència

Com s’explica que tenint el 60% de la terra cultivable de tot el planeta, les importacions de blat cap als països africans entre els anys 2007 i 2019 augmentessin un 68%? Hi ha una multitud de factors que responen a aquesta realitat, entre els quals es troben una baixa explotació de les terres (predomina l’agricultura de subsistència), els efectes de la crisi climàtica, una manca d’infraestructures i de polítiques eficaces de governança.

Per altra banda, al llarg dels anys hi ha hagut un abandonament de l’agricultura tradicional al continent, provocada per importacions més econòmiques, sovint facilitades per subvencions massives, pels efectes del canvi climàtic i per l’explosió demogràfica en molts països. Aquest fet ha forçat una dependència de l’Àfrica a productes bàsics produïts a Occident.

Com travessi aquesta crisi el continent dependrà tant de les polítiques locals i regionals com de les decisions que es prenguin a nivell internacional. Des del sector de la cooperació, és important remarcar que les conseqüències d’una guerra van molt més enllà de la població autòctona directament afectada, i que la solidaritat mostrada amb el poble ucraïnès ha de ser un exemple de com donar resposta a qualsevol crisi del planeta.

General 12 juliol 2022

Jornades de reflexió: Quin paper ha de tenir la cooperació descentralitzada al Marroc?

Per al municipalisme català el Marroc ha estat, des dels inicis de les seves actuacions en l’àmbit de la cooperació internacional als anys 80, un país prioritari. El fet que un 3,06% de la ciutadania catalana (238.000 persones el 2021 segons dades de l’Idescat) sigui originària del Marroc ha contribuït a reforçar aquests llaços, determinats a més pels intensos vincles històrics i la proximitat geogràfica, amb una Mediterrània que en alguns períodes ha actuat de pont i en d’altres de frontera.

Només els darrers 4 anys els ens locals catalans han donat suport a través del Fons Català a 27 projectes al Marroc, amb uns recursos destinats de 265.218,10 €. Aquestes xifres no contemplen la cooperació directa realitzada des dels ens locals o a través d’altres actors de la cooperació descentralitzada com les Diputacions.

No obstant això, sovint aquests vincles de cooperació han estat condicionats per factors que escapen a la voluntat dels actors de la cooperació descentralitzada, especialment els de tipus geoestratègic que afecten les relacions bilaterals entre els estats marroquí i espanyol: recurrència de les crisis migratòries, qüestió del Sàhara Occidental, reclamacions territorials de Ceuta i Melilla i aigües territorials de les illes Canàries, acords de pesca i quotes d’explotació de recursos marins, etc.

Per tal de poder compartir visions i reflexionar sobre com ha de ser la cooperació municipalista al Marroc, el Fons Català ha organitzat un cicle de jornades dirigides a tècnics municipals per escoltar veus expertes en els àmbits d’interès de la cooperació descentralitzada i generar un debat entorn a les línies d’acció prioritàries i les estratègies per desplegar-les.

El tret de sortida va ser el 29 de juny a la Nau Bostik de Barcelona i la segona sessió es va celebrar el 7 de juliol a la Biblioteca Bonnemaison. Les següents tres jornades es faran al llarg del tercer trimestre de l’any.

Primera jornada: anàlisi de context

La jornada inaugural del 29 de juny va comptar amb les veus expertes de Lurdes Vidal (IEMed), Gemma Aubarell (DAEGO, Generalitat de Catalunya) i Eduard Soler (CIDOB) per fer una anàlisi del context geoestratègic i els seus efectes en la cooperació al Marroc; de Gemma Pinyol (Instrategies) per analitzar i contextualitzar els fluxos migratoris Marroc-Catalunya; i de diversos membres d’entitats i de la diàspora marroquina per parlar sobre la participació de la població del Marroc a Catalunya.

La primera taula d’expertes va incidir en els efectes de la Covid19 en l’economia del Marroc, de les conseqüències que està tenint la guerra d’Ucraïna a nivell global en termes d’inseguretat alimentària, manca de recursos i manca de suport en ajuda humanitària, i de les polítiques de regionalització que s’estan aplicant al territori. Aubarell va explicar la necessitat que hi ha al país d’establir una capacitació educativa dels càrrecs electes dels municipis marroquins, i com aquesta transformació més local pot acabar portant una transformació regional.

Per altra banda, Gemma Pinyol va presentar les dades de l’evolució de les migracions de persones marroquines a l’Estat espanyol i Catalunya, i va denunciar la criminalització dels moviments de població i l’externalització de fronteres: “Si trobeu un Estat sense fluxos migratoris és una anomalia”.

L’última taula rodona formada per persones de la diàspora marroquina implicades en entitats i institucions va incidir en la cohesió social i el gènere, els menors no acompanyats, l’empoderament de la ciutadania marroquina, i la diversitat cultural al Marroc i a la diàspora. Les persones ponents eren: Abderrafie Ettalydy, professor associat i doctor en Educació, Societat i Qualitat de Vida, UdL; Faouzia Chati, Presidenta de l’Associació de dones marroquines i catalanes; Ilene Glasser, Coordinadora de programes d’inserció a Fundació Diagrama; Mohamed Chaib, President de la Fundació Ibn Batuta, i membre de la Junta Directiva del PIMEC; i Salwa El Gharbi, Presidenta de l’Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament.

Segona jornada: radiografia de projectes i estratègies de la cooperació descentralitzada

La segona jornada va comptar amb la participació del Responsable de l’àrea d’Àfrica del Fons Català, Joan Ribas, que va presentar el balanç dels projectes executats al Marroc entre el 2018 i el 2021; la Representant al Marroc de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Habiba el Mouali, que va explicar les estratègies de l’ACCD al país, i la Presidenta del Consell Comunal de Youssoufia i membre de l’AMPCC, Hanane Mabrouk, que va exposar els reptes que comporta la desigualtat de gènere al Marroc.

A més, també es va poder entrar a parlar en detall dels projectes específics de la cooperació descentralitzada al territori marroquí, com ara el Shababuna, que compta amb la gestió del Fons Català i l’ACCD, entre d’altres, i i PRODEMA (Promoció del dret a l’educació sense violències basades en el gènere de les noies en risc de Tànger) del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris. L’entitat Amics dels Infants del Marroc, la Fundació Josep Comaposada Sindicalistes Solidaris i l’Associació AHLAM també van intervenir per explicar la seva tasca al territori a través de projectes d’assistència a mares solteres tant en termes de mitjans de vida com de formació, apoderament de les dones sindicalistes i accés al dret a una educació universal de qualitat, incloent a la població migrant al Marroc.

Finalment, l’acte va acabar amb la cloenda institucional de Josep Desquens, Director General de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, Antoni Montseny, Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, i David Minoves, Director del Fons Català.

General 4 juliol 2022

Tècnica de cooperació destacada: Montse Bosch, de l'Ajuntament de Vic

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig llicenciar-me en filologia anglesa i més tard em vaig treure el màster universitari de professorat de secundària, però fins a dia d’avui encara mai he exercit com a docent en un institut, ja que de seguida em vaig interessar més per temes de desenvolupament i justícia global. Això em va portar a completar la meva formació amb un postgrau en agents de desenvolupament i des d’aleshores em vaig posar a treballar en l’àmbit de la cooperació internacional, primer en  entitats del tercer sector i des de ja fa més de deu anys a l’administració pública, concretament a l’Ajuntament de Vic.

Durant aquest temps he pogut anar ampliant coneixements i experiència en cooperació descentralitzada, Drets Humans i conflictes i processos de pau. He viatjat i conec la realitat de molts països de l’Àfrica Occidental, especialment el Senegal, on hi he viscut diferents temporades. 

Des del 2011 sóc responsable de la Unitat de Cooperació de l’Ajuntament de Vic.   

 

• Quina implicació té Vic en l’àmbit de la cooperació?

Vic té una trajectòria de més de 20 anys en matèria de cooperació, que va arrencar el 1998 amb la posada en marxa de les primeres accions a Nicaragua per donar suport a la reconstrucció del país després de l’Huracà Mitch. En aquella època es varen signar els primers convenis de col·laboració amb la població nicaragüenca de Somoto, que van tenir continuïtat durant 10 anys. Després d’això s’ha seguit treballant amb una cooperació més vinculada a la realitat de la ciutat amb projectes de codesenvolupament i de suport a les entitats locals. 

Actualment les línies de treball principals de la cooperació directa de l’Ajuntament de Vic se centren sobretot en la cooperació tècnica, és a dir l’execució de projectes que donin suport a la mobilitat i transferència de coneixements, experiències i experteses amb la intenció de generar sinergies i complementarietats. A banda donem suport a les entitats locals de la ciutat a través d’una convocatòria de subvencions, en què els principals criteris de valoració és que siguin projectes transformadors, que fomentin l’apoderament de les persones beneficiàries i que donin suport a iniciatives locals. 

A més, des de fa molts anys l’Ajuntament porta a terme un Pla anual d’educació per al desenvolupament, que es desplega  en un programa d’activitats per a la justícia global dirigides sobretot  als centres educatius de la ciutat però també en activitats per a la ciutadania en general. 

 

• Heu donat suport a alguna acció en solidaritat amb Ucraïna? 

 
Des del mes de març passat, l’Ajuntament va habilitar un circuit d’atenció per a les persones de Ucraïna que arribessin a Vic, de forma coordinada amb organismes oficials, Creu Roja i altres entitats i sempre seguint les recomanacions de la Direcció de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya.  

Des de l’oficina d’Acollida es va crear  un grup de treball format per representants d’acollida,  cooperació, ciutadania i benestar social per donar suport a aquestes persones tan en l’àmbit purament administratiu perquè es poguessin quedar a Catalunya amb garanties i seguretat, però  també en l’àmbit humanitari,  d’atenció sanitària, psicològica i social.

A més, des de l’Ajuntament de Vic es va engegar la campanya AL COSTAT DEL POBLE UCRAÏNÈS habilitant una adreça web i un correu electrònic, perquè tota la ciutadania que ho desitgés pugues rebre informació sobre com canalitzar les ajudes. En aquest cas l’espai web facilitava informació de com vehicular les aportacions econòmiques a través del Fons Català de Cooperació per a donar suport a  projectes d’assistència en rutes de fugida, municipis afectats dels països de primera acollida així com també per el desplegament de dispositius  humanitaris en territori ucraïnès.  

General 28 juny 2022

El Fons Català obre una nova campanya d'emergència pel terratrèmol a l'Afganistan

El 22 de juny a primera hora del matí, un devastador terratrèmol de magnitud 5,9 a l’escala de Richter va sacsejar els districtes de Gayan (sent la zona més afectada), Barmala, Naka i Ziruk a la província de Paktika, així com el districte de Spira a la província de Khost, a l’Afganistan. El terratrèmol es va sentir a les províncies veïnes com Kabul, així com al Pakistan, l’Iran i l’Índia.

Es creu que, com a mínim, unes 1.000 persones han mort i que més de 1.600 han resultat ferides, incloent-hi moltes dones i infants. Durant dies, els hospitals s’han sobresaturat i moltes de les persones ferides han hagut de ser transferides a ciutats properes, fent ús de vies i mètodes de transport molt precaris, afegint l’escassetat de medicaments i dels equips mèdics necessaris per atendre a les víctimes i per, per exemple, evitar el brot de malalties infeccioses, entre altres. A tot plegat, cal afegir-hi els danys a les infraestructures, com les llars les quals han estat danyades o destruïdes. S’espera que aquestes xifres augmentin a mesura que segueixin arribant els informes.

Davant d’aquesta emergència, el Fons Català obre una campanya per donar suport en el procés de reconstrucció i acompanyar a la població afganesa que es troba ja en una situació límit. Per donar suport a la iniciativa, cal omplir el full de compromís. 

Es desconeix l’abast total dels danys perquè moltes de les comunitats afectades es troben en zones muntanyoses molt llunyanes. La comunicació també s’ha tornat difícil a causa dels danys a les torres de telefonia mòbil i d’internet. Es pot assumir, però, que l’abast dels danys és enorme, ja que la majoria d’habitatges de la zona estan fets amb materials tradicionals (fang, pedra i altres materials naturals), les esllavissades de terra són habituals, i les fortes pluges recents han fet que aquestes cases siguin més febles.

Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), les necessitats immediates identificades inclouen atenció post-traumàtica d’urgència, refugis d’emergència, articles no alimentaris, assistència alimentaria i suport en matèria d’aigua, sanejament i higiene. Amb els terratrèmols anteriors, la població afectada va romandre desplaçada durant mesos abans de poder tornar a les seves cases. Tenint en compte aquests antecedents, les persones afectades pel recent terratrèmol necessitaran assistència immediata d’acollida i suport psicosocial, així com suport a mitjà termini durant la reconstrucció de les seves cases i les infraestructures properes.

Les llargues distàncies, les condicions meteorològiques problemàtiques i el mal estat de les carreteres poden retardar la resposta humanitària. L’assistència humanitària es va posar en marxa immediatament,  tot i que el temps ha dificultat els primers treballs de recerca i rescat, amb forts vents i pluges intenses que impedeixen l’accés dels helicòpters. De fet, la pluja i altres condicions meteorològiques desfavorables han bloquejat els esforços dels socorristes que intenten accedir a zones remotes amb helicòpter. La quantitat d’assistència necessària per atendre el nombre de persones necessitades també supera la capacitat dels helicòpters disponibles.

Un desastre és la combinació d’un fenomen natural i una situació de vulnerabilitat. Durant els 20 anys d’ocupació dels EUA a l’Afganistan, el desenvolupament va seguir sense arribar a molts pobles ni regions del país. Després de tants anys de bombes i destrucció, l’Afganistan és un país ferit que afronta un fenomen natural en una situació de vulnerabilitat extrema.

L’arribada dels talibans al poder, el passat mes d’agost de 2021, va empitjorar una situació que ja era pèssima. El país viu una situació de múltiples crisis agudes, cronificades i silenciades, en un context de febleses estructurals i fragilitat aguda del context econòmic, social i polític, amb milions de persones que s’han quedat sense feina, sense recursos per poder sostenir a les seves famílies i, per tant, condemnades a la pobresa, la fam i la desnutrició, entre altres. L’enfonsament de les institucions, la manca de recursos existents i les infraestructures afeblides per la guerra i les crisis financeres també han frenat la resposta al que és el terratrèmol més mortífer del país en dues dècades.

El bloqueig internacional envers el poder talibà, especialment per part dels EUA, complica encara més la resposta humanitària per moltes organitzacions, les quals pateixen bloquejos i endarreriments de l’arribada dels fons econòmics. Tot plegat també ha provocat que moltes organitzacions d’ajuda internacional deixessin de treballar en el país.

Les conseqüències de tot plegat sempre les ha rebut directament la població afganesa, especialment les dones i els infants, constituint els sectors més vulnerables, i els quals viuen en patiment extrem i una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals.

 

 

Kreatly

General 23 juny 2022

Una missió institucional del Fons Català visita els projectes aprovats a Polònia i Ucraïna

Del 12 al 18 de juny el Fons Català ha viatjat a Polònia i Ucraïna en una missió institucional per conèixer, de primera mà, el context on s’estan duent a terme els projectes aprovats (o en procés d’aprovació) emmarcats en la Campanya d’emergència per la guerra d’Ucraïna, així com també trobar-se amb les entitats presents al territori i poder clarificar les respostes d’emergència que s’estan implementant a les rutes de fugida.

La delegació ha estat formada per la Secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata; el president del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda; la tresorera i regidora de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez; el director David Minoves; la regidora de Begues, Maria Llauradó; la regidora de Mataró, Maria José Pérez, i la Responsable de Comunicació del Fons Català, Txell Escolà.

La ruta ha consistit en visites a Varsòvia, Lublin i Cracòvia, a Polònia, i a l’Oblast de Lviv a Ucraïna. S’han fet reunions amb les següents organitzacions:

Creu Roja: organització internacional que proporciona atenció humanitària i logística a les persones refugiades. Tenen un sistema de targetes moneder que permet a les famílies refugiades guanyar independència per administrar la seva economia. (Veure projecte del Fons)

Feminoteka: organització feminista que dona una assistència psicològica a dones supervivents de violència masclista. Estan creant un centre per a dones refugiades d’Ucraïna víctimes de violència.

Mudita: organització centrada en donar assistència a les persones refugiades amb diversitat funcional. Han obert dos centres de recepció a Cracòvia i a Varsòvia.

ASB – Arbeiter Samariter Bund Deutschland- Ukraine: organització alemanya que treballa a la regió oest d’Ucraïna proporcionant atenció humanitària i distribucó de productes alimentaris i no alimentaris a la població desplaçada interna. (Veure projecte del Fons)

Salam Lab: organització que gestiona un centre de recepció a Cracòvia, el reallotjament de les persones refugiades en pisos (amb especial atenció a la comunitat gitana) i suport psicològic. (Veure projecte del Fons)

Sztukmistreze: suport emocional i integració social a través del circ. (Veure projecte del Fons)

Fundació Zustricz: entitat de la diàspora ucraïnesa que té un centre on ofereixen suport psicosocial a persones refugiades, inclosos els infants.

Situació a terreny

Totes les entitats visitades a Polònia coincideixen en el canvi de context: cada vegada més, gent que havia marxat a Polònia o a d’altres països europeus estan tornant a Ucraïna veient que el conflicte s’allarga. Tot i així, s’espera que a l’hivern hi hagi una altra onada de població que surti d’Ucraïna, ja que el fred agreujarà les difícils condicions de vida al país.

La fase de primera assistència que s’ha estat desenvolupant fins ara a Polònia ha de començar a evolucionar cap a una assistència de més llarg termini, ja que les estades de les persones refugiades no són tan temporals com s’havia previst en un inici.

Les organitzacions expliquen com la societat civil i les entitats de base s’han volcat per donar assistència a la població refugiada des del principi. Per contra, el Govern no ha donat resposta a les necessitats més sentides, segons indiquen, però tot i així els municipis s’han pogut coordinar amb les seus locals de les ONG i treballar de manera conjunta.

Pel que fa a Ucraïna, hi ha 6 milions de persones desplaçades que han fugit de les zones de conflicte. Moltes d’elles estan allotjades en escoles o altres espais que s’han habilitat d’emergència. L’Oblast de Lviv té una càrrega important pel que fa a la gestió d’aquesta realitat i es creu que la necessitat podria incrementar segons l’evolució de la guerra.

General 22 juny 2022

Els municipis catalans es fan ressò del Dia Mundial de les Persones Refugiades

Els municipis participants a la campanya “Siguem Refugi” del Fons Català van organitzar, el dilluns 20 de juny, actes i activitats pel Dia Mundial de les Persones Refugiades. Lectures de manifestos, exposicions sobre camps de persones refugiades, performances, accions al carrer… Fem un breu recull de com va ser la jornada a diversos municipis de Catalunya, tots ells units per reclamar el respecte dels drets de les persones refugiades i la generació de vies legals i segures per a tothom.

Castelldefels

Caldes de Montbui

Sant Boi

Begues

Rubí

Sitges

Cardedeu

Girona

Unitat de Cooperació de l’Ajuntament de Girona

Manresa

L’Ametlla del Vallès

Montcada i Reixac

General 20 juny 2022

Manifest amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades

La manca de vies legals i segures genera l’existència de rutes de fugida mortíferes i espais de pretesa acollida temporal on es vulneren els drets humans i es menysté la vida. La crisi d’Ucraïna ha demostrat que l’origen de les persones en moviment determina els seus drets a les fronteres i que és possible brindar protecció internacional a la població refugiada. La ràpida resposta a Europa fa evident que no hi ha una manca de capacitat per acollir, sinó una manca de voluntat política. Actualment ja s’ha superat la xifra de 100 milions de persones desplaçades forçoses al món, i encara n’hi ha milers encallades en condicions infrahumanes a camps de persones refugiades a Grècia, al corredor dels Balcans a la frontera de Bielorússia amb Polònia, a Iran i Pakistan, al Líban, a Palestina, a la frontera occidental euroafricana: Illes Canàries, Ceuta i Melilla, a l’Àfrica Sudsahariana, a la frontera de Mèxic amb els EUA i Centreamèrica, i molts altres llocs del nostre planeta, però són crisis oblidades. 

Segons l’organització Caminando Fronteras, el 2021 va ser l’any més mortífer a la frontera Occidental Euroafricana des que en tenen registre, amb 4.016 morts en 214 naufragis, és a dir, una mitjana d’unes 12 persones mortes o desaparegudes al dia. De totes elles, els cossos del 95% no s’han pogut recuperar. La majoria d’aquestes morts s’han concentrat a la Ruta Canària, la més activa a conseqüència de la militarització del Mediterrani i la més mortífera per segon any consecutiu. 

A principis de març de 2022 unes 2.500 persones d’origen subsaharià van intentar saltar la tanca de Melilla, l’intent més nombrós registrat mai segons la delegació del govern espanyol, en el qual va haver-hi desenes de ferits i devolucions en calent de menors, una pràctica il·legal a l’Estat.

Per altra banda, Síria continua vivint un conflicte latent i segueix havent-hi milions de persones refugiades i desplaçades internes que fugen de la violència. El mateix passa amb les persones afganeses: més de 2 milions s’han vist forçades a desplaçar-se a països veïns com Iran i Pakistan, o amb els prop de 2,5 milions desplaçats interns d’Etiòpia que han fugit de la guerra a la regió del Tigray.  
 
Davant la crisi enquistada del refugi, el municipalisme català ha de tenir un paper important en la lluita contra l’oblit i la discriminació. Per aquest motiu, el Fons Català segueix ampliant la campanya Món Local Refugi des de 2015, a través de la qual s’han acompanyat 17 projectes d’emergència en 8 països diferents durant el període 2020-2021, gràcies a les aportacions de 47 ajuntaments catalans. Segueix sent necessari pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i als països de primera acollida, i per això des del Fons Català ens comprometem a seguir aportant recursos i a seguir treballant per revertir la situació inhumana en què es troben milers de persones arreu.

El 2022, no només ha activat una resposta immediata en suport a la població víctima de la guerra d’Ucraïna, sinó que també ha viatjat al Kurdistan per activar respostes d’emergència en matèria de refugi, està treballant a l’Afganistan per assegurar l’educació de les noies que viuen sota el règim talibà, participa en un projecte europeu per la creació de corredors humanitaris des de Níger, té presència a la Frontera Sud de l’Estat espanyol amb projectes d’assessorament legal a persones en moviment, també a Grècia, als Balcans, i un llarg etcètera. I això és possible gràcies a la solidaritat i implicació de tots aquells municipis que creuen en el canvi.

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades volem recordar que ara i sempre, des del municipalisme català treballem perquè existeixin vies legals i segures que garanteixin la vida de la població en moviment, vingui d’on vingui, perquè el refugi és un dret, i l’acollida digna, una obligació. Siguem Refugi: Per un Món sense Camps.

Barcelona, 20 de juny de 2022.

General 16 juny 2022

Presentació de l’informe preliminar de la Missió Catalana d’Observació Electoral a Colòmbia

La Missió Catalana d’Observació Electoral, que va viatjar a Colòmbia amb motiu de les eleccions del 29 de maig i de la qual el Fons Català en va formar part, ha presentat el seu informe preliminar, dimarts 14 de juny al Col·legi de Periodistes. A la roda de premsa de presentació ha participat com a representant del Fons Català, Petra Jiménez, tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i membre de la missió. També han format part de la presentació Aurora Madaula, responsable política de la missió i diputada del Parlament; Mar Aguilera, responsable tècnica de la missió i presidenta d’Observadors per la Democràcia (ODEM); Maria del Rosario Vásquez, presidenta de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia; Oscar Mateu, membre de la junta de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); i , Laura Lorenzi, membre de la Taula catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.

L’informe presentat inclou un seguit de recomanacions de cara a la segona volta de les eleccions colombianes, que tindran lloc el 19 de juny. Durant l’acte s’ha explicat que la jornada electoral observada es va desenvolupar, en termes generals, amb tranquil·litat, tot i que la violència que es va viure les setmanes prèvies als comicis va afectar la participació a algunes de les zones observades. En aquest context, Petra Jiménez ha remarcat el compromís dels municipis catalans per la construcció de pau i pel compliment i implementació dels Acords de Pau signats ara fa més de 5 anys.

Finalment, Laura Lorenzi ha explicat les recomanacions recollides a l’informe de cara a la segona volta de les eleccions, que podreu llegir a continuació:

General 9 juny 2022

El Fons Català impulsa la campanya "Siguem refugi. Per un món sense camps"

El Fons Català dona el tret de sortida a la campanya de sensibilització “Siguem refugi. Per un món sense camps”, que compta amb la participació de 22 municipis catalans. L’objectiu de la campanya és denunciar la vulneració de drets humans de les persones refugiades als camps, a les rutes de fugida i a les fronteres, apropar a la ciutadania la realitat del procés migratori i de la vida als camps, i donar a conèixer la implicació del municipalisme català en projectes de cooperació en matèria de refugi.

La crisi d’Ucraïna ha demostrat que l’origen de les persones en moviment determina els seus drets a les fronteres i que és possible brindar protecció internacional a la població refugiada quan hi ha voluntat política. Per aquest motiu, “Siguem refugi” vol presentar la realitat de totes aquelles persones que no tenen accés a migrar a través de vies legals i segures, perquè les polítiques migratòries racistes i patriarcals els hi ho impedeixen. Es tracta d’una campanya de llarga durada que s’emmarca en el Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny) i que busca generar un debat sobre la realitat migratòria a través de la presentació i difusió de diversos materials i iniciatives al llarg de l’any, per tal d’anar més enllà de les accions del 20 de juny.

La campanya consta de quatre vessants: una exposició informativa sobre deu camps de persones refugiades del món amb testimonis sonors, una campanya comunicativa online i offline, una acció de sensibilització a l’espai públic el 20 de juny i un manual de treball per a escoles i instituts. A més, a la pàgina web www.siguemrefugi.org, es podrà consultar tota la informació referent a la campanya i es podran veure els continguts de les exposicions i un banc de recursos addicional per ampliar informació. Al llarg del mes de juny els municipis participants organitzen diversos actes sobre migració i refugi, que es poden consultar a l’agenda de la web de la campanya.

La resposta del municipalisme en matèria de refugi

Des de la crisi d’acollida del 2015, el municipalisme català ha treballat en el marc de la campanya Món Local Refugi per donar suport a organitzacions sobre el territori que salven vides i defensen els drets de les persones refugiades. Durant els darrers anys (2020-2021), un total de 47 ajuntaments han aportat més de mig milió d’euros a projectes d’ajuda humanitària en matèria de refugi. En total, s’han pogut impulsar 17 projectes d’acompanyament i respostes d’emergència a vuit països diferents, entre ells a l’illa de Lesbos, a Grècia, a la frontera Occidental euroafricana (Ceuta, Melilla i illes Canàries), als campaments informals de Sèrbia i Bòsnia, o als campaments de persones refugiades del Líban i el Kurdistan.

Solidaritat amb Ucraïna
El compromís dels municipis amb el refugi no només es veu reflectit en la campanya Món Local Refugi, sinó amb l’allau de solidaritat amb Ucraïna des que va esclatar el conflicte.

L’1 de març el Fons Català va obrir una campanya d’emergència per donar suport a les víctimes de la guerra a Ucraïna i des d’aleshores, s’han rebut prop de 400.000 euros provinents d’aportacions de 85 ajuntaments, 36 empreses i desenes de particulars. La resposta a aquesta crida ha estat molt ràpida i també hi ha hagut molt compromís per seguir les indicacions que es van donar des de les diferents entitats de no enviar material des de Catalunya a la frontera.

El Fons Català ha fet dues missions a Polònia per identificar quines són les necessitats de la població refugiada, i quines organitzacions locals i internacionals treballen sobre terreny per tal d’establir nexes de col·laboració. A dia d’avui s’han tancat una desena de projectes tant a Polònia com a Ucraïna que proporcionen suport psicològic, allotjament, atenció sociohumanitària i materials diversos amb entitats internacionals com Pallassos Sense Fronteres o Creu Roja, i entitats locals a Polònia com Feminoteka, Salam Lab o Mudita.