General 7 juny 2022

Una delegació tècnica del Fons Català realitza una missió al Marroc

El Fons Català ha viatjat al Marroc en una missió tècnica que ha durat del 24 de maig al 1 de juny. Han participat d’aquesta missió Joan Ribas, responsable de l’àrea d’Àfrica i Mediterrània, Victòria Planas, responsable de l’àrea d’Emergències i Acció Humanitària, i Zouhair el Hairan, tècnic dinamitzador de la ciutadania d’origen marroquí al projecte Shababuna i assessor del Fons Català en el procés de reflexió i debat de la cooperació dels ens locals catalans amb el Marroc.

La missió ha permès realitzar un seguiment de projectes a terreny després de dos anys i mig de parèntesi obligat per la Covid-19, reprendre el contacte presencial i directe amb entitats estratègiques amb qui els ajuntaments catalans treballen al Marroc, reforçar la coordinació interna entre les àrees de Mediterrània i d’Acció Humanitària del Fons Català i fer una identificació amb les autoritats regionals de l’Oriental i de Tànger-Tetuan-Alhoceimas per establir unes bases sòlides de les accions a futur.

Tota aquesta informació serà processada i compartida amb els ens locals catalans que participin a la jornada de reflexió i debat sobre la cooperació descentralitzada amb el Marroc els dies 29 de juny i 7 de juliol.

Melilla, Oujda i Tetuan

La missió es va iniciar el 25 de maig amb una visita a Melilla, on es va mantenir una reunió amb una advocada de Solidary Wheels que a través del projecte “Atenció sòcio-jurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la frontera Sud: Melilla” fa acompanyament a menors i joves sols. La delegació del Fons va poder constatar l’espai de “no dret” que es produeix a la ciutat autònoma, especialment amb els joves d’origen marroquí que no queden protegits pel sistema legal de protecció.

A Oujda, el Fons català es va reunir amb el vicepresident del Consell Regional de l’Oriental, Sr. Salah el Aboudi, i altres responsables tècnics de la regió. També hi va participar una representant del Departament d’Afers Exteriors i Govern Obert de la Generalitat, per fer un repàs de l’estat d’execució del projecte Shababuna en què totes tres institucions formen part del partenariat. Més enllà del projecte Shababuna, des del Fons Català es va manifestar l’interès en obrir noves línies de cooperació amb els governs locals i regionals del Marroc. També es va mantenir una reunió amb representants de la Confederació Democràtica del treball (CDT), a Tetuan, i altres organitzacions sindicals marroquines implicades en el projecte “Dona, Igualtat i Treball Digne al Marroc 2019-2022 (Fase III)”, per fer balanç del projecte.

Joves i infants, el col·lectiu més vulnerable

Durant la missió, el Fons Català també es va desplaçar fins a Ceuta, per visitar el projecte “Atenció sòcio-jurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la frontera Sud: Ceuta, implementat per l’entitat No Name Kitchen. Durant la reunió, l’entitat va explicar el cas de cinc nois d’entre 15 i 19 anys que, després de 10 mesos d’espera, van decidir passar pels seus propis mitjans a l’altra banda de l’estret de Gibraltar amb una balsa construïda per ells mateixos. Van desaparèixer al mar.

En aquest procés de trànsit, els infants i menors són un dels col·lectius més afectats. Per aquest motiu, el Fons Català es va reunir també amb l’entitat Ahlam, que porten a terme el projecte “Millora de les condicions per afavorir el benestar i l’educació dels menors de famílies migrants i refugiades a la Regió de Tànger”. Amb elles, la delegació també va poder visitar les escoles primàries d’Alirfane, al barri de Boukhalef, i de Mouad Ibnou Jabal, al barri de Mesnana, barris populars amb una alta densitat de població arribada els darrers anys d’altres zones del Marroc. Ahlam, en coordinació amb l’ACPP, està implementant en set escoles d’aquests barris un seguit d’accions de millora de la infraestructura i de l’accessibilitat, i ampliació d’espais d’ús per als infants.

La delegació del Fons Català també es va reunir amb Claire Trichaut, responsable al Marroc del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, i representants de l’Associació Nahda, contrapart marroquina d’aquesta entitat en els projectes “Rassif, Millora de les situacions de risc dels menors migrants a Tànger” i “PRODEMA: Promoció del dret a l’educació sense violències basades en el gènere de les noies en risc a Tànger”. Aquestes entitats incideixen en la disminució de les taxes d’abandonament escolar (400.000 infants cada any deixen els estudis al Marroc) a través del reforçament de competències dels diferents actors del sistema educatiu.

Pel que fa a les persones joves, el Fons Català també es va reunir amb l’Organització de Joves Africans (OJA), una entitat que integra persones sud-saharianes residents al Marroc que col·labora amb Ahlam. L’OJA va informar que les persones migrants i refugiades en situació de població flotant a la zona de Tànger es calcula entre dues i tres mil persones, tot i que les autoritats no faciliten dades oficials.

La defensa dels drets de les dones al Marroc

Durant l’estada al Marroc, el Fons Català també va voler abordar la situació de les dones a través de diverses visites. Una d’elles va ser al Consell Regional de Tànger Tetuan Alhoceimas, per reprendre les dinàmiques de cooperació que s’havien establert amb el municipalisme català entre 2012 i 2018 a través d’un projecte de suport al desplegament de les instàncies paritat i igualtat d’oportunitats entre dones i homes a 16 comunes rurals de la regió.

A Casablanca, la delegació del Fons va visitar la Aicha Ech-Chenna, una defensora dels drets humans que des de la dècada dels anys 80 treballa en la protecció de les mares solteres al Marroc a través de l’Association Solidarité Féminine (ASF), contrapart de l’Associació d’Amics dels Infants del Marroc en el projecte “Suport a mares solteres i llurs infants, inserció sociolaboral i mesures per fer front a la pandèmia de la Covid19” i en el projecte de la campanya Món Local Covid19 “Ajuda d’emergència per a mantenir les accions de suport a les mares solteres i els seus infants al Marroc, en un context de Covid19”. Tot i els avenços legals aconseguits amb la Moudawana (Codi de Família) al 2004 i la Constitució del 2011, encara existeix una discriminació legal en els models de família no tradicionals i l’estigma social continua sent molt present. Aquestes circumstàncies aboquen a les mares solteres i als seus fills i filles a una situació d’extrema vulnerabilitat.

Finalment, l’ASF va acompanyar a la delegació del Fons a visitar dos dels tres centres d’acollida de mares solteres, on se’ls presten serveis d’alfabetització (en aquells casos que és necessari), formacions professionals en diversos itineraris amb acompanyament en inserció laboral per activitats generadors d’ingressos i un servei de llar d’infants per als infants que permet a les mares conciliar les seves activitats professionals amb la cura dels fills i filles.

Una missió esperada

La darrera missió del Fons Català al Marroc va tenir lloc a finals de 2019, i des d’aleshores no se n’havien pogut fer per les limitacions dels desplaçaments i tancaments de fronteres derivats de la Covid 19. Les difícils relacions diplomàtiques entre el Marroc i l’Estat espanyol (que assoliren el seu punt més baix al maig de 2021 amb el salt massiu de la tanca de Ceuta de més de 8.000 persones) tampoc han ajudat a facilitar els intercanvis els darrers dos anys i mig. Malgrat tot, el Marroc segueix sent un país estratègic per a la cooperació municipalista, atesa la proximitat geogràfica, els vincles històrics materialitzats a través de nombrosos projectes i, de forma més important, el fet que més de 238 mil ciutadans i ciutadanes de Catalunya (un 3% de la població) hi han nascut.

General 4 juny 2022

Les migracions climàtiques, un altre efecte de l'escalfament global del planeta

El clima extrem, l’augment del nivell del mar i el dany als ecosistemes amenacen la seguretat i els mitjans de vida de milions de persones. Això fa obligatori trobar solucions per salvar el planeta i evitar milions de refugiats climàtics.

Canvi climàtic no equival només a temperatures extremes. Provoca trastorns massius d’abast mundial: augment del nivell del mar, ecosistemes danyats i els canvis ambientals que estan afectant negativament la vida de milers de persones que poden veure’s forçades a deixar el lloc on viuen.

Els efectes del canvi climàtic sobre les persones, en xifres

• Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), des del 2008, una mitjana anual de 21,5 milions de persones es veuen obligades a desplaçar-se del lloc on viuen per la força per esdeveniments meteorològics com ara inundacions, tempestes, incendis forestals i temperatures extremes.
   
• Aquestes xifres es preveu que augmentin en les pròximes dècades. Les previsions del grup de l’International Environmental Partnership (IEP) són que 1.200 milions de persones podrien veure’s a ser desplaçades a tot el món l’any 2050 a causa del canvi climàtic i els desastres naturals.
   
• L’augment del nivell del mar és només un vector però prou il·lustratiu. Durant els darrers 30 anys, el nombre de persones que viuen en zones costaneres amb alt risc d’augment del nivell del mar ha augmentat de 160 milions a 260 milions, el 90% dels quals provenen de països del Sud  i petits estats insulars.

Destrucció mediambiental, desestabilització mundial i migrants climàtics

El canvi climàtic està provocant a milions de persones condicions inhabitables als seus països d’origen a causa del clima extrem que porten a la gent a travessar fronteres com a refugiats climàtics.

Un exemple il·lustratiu és quan dos huracans de categoria 4 van colpejar Hondures, Guatemala i El Salvador el novembre de 2020. Moltes persones van veure’s forçades a passar la frontera cap a Mèxic i es van dirigir cap als Estats Units, ja que les pluges torrencials i els esllavissats de terra van fer que perdessin el seu habitatge, els seus mitjans de subsistència i l’accés a aigua neta.

Això significa reconèixer que calen amb urgència actuacions mediambientals: el canvi climàtic no només suposa una amenaça en causar danys immediats al planeta, a les persones i les infraestructures, sinó que també és un perill a llarg termini que pot desestabilitzar lentament les societats i les economies, fent-les més vulnerables a altres amenaces.

EL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ PROMOU PROJECTES DE PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT I PER REVERTIR ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

Projecte 3773 | Programa de reconstrucció integral de la comunitat de Wawa Bar arran del pas dels huracans ETA i Iota – fase I (més informació)

Projecte 3694 | programa d´enfortiment de capacitats i diagnosi a la Casamance per donar suport a la rehabilitació de terres agrícoles afectades per la intrusió salina (més informació)

Consulta tots els projectes que realitza el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
www.fonscatala.org/ca/que-fem/projectes

 IOM 2022/Alpha Ba

General 3 juny 2022

“A Colòmbia, pensar diferent o fer denuncia és motiu per ser assenyalat i perseguit”

El passat diumenge, 29 de maig, es van celebrar les eleccions presidencials a Colòmbia, que auguraven un possible canvi polític que s’ha vist materialitzat en els seus resultats: per primera vegada l’esquerra podria arribar a presidir el país. El partit d’esquerres liderat per Gustavo Pietro va quedar com a primera força, seguit de Rodolfo Hernández, populista de dretes. Tots dos passen a la segona volta que se celebrarà el proper 19 de juny.

Colòmbia viu un context de conflicte i guerra des de fa molt anys i aquests comicis no comptaven amb totes les garanties democràtiques. Davant aquesta situació, una delegació catalana formada per representants del món polític local i autonòmic i la societat civil, ha viatjat fins el país per participar en una missió d’observació electoral liderada per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Sota aquest context de possibles canvis polítics i socials, parlem sobre la situació a Colòmbia amb tres activistes que formen part del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, que els acull a casa nostra temporalment: Cesar Galarza, Katherin Arias (coletivo Maloka) i Diana Martínez (International Action for Peace-IAP).

Quina és la vostra història i què us ha portat a apuntar-vos al programa de protecció de defensors i defensores?

Katherin: Quan el meu fill tenia 2 anys (ara en te 10) els paramilitars van assassinar al seu pare, i jo em vaig sumar al Moviment de Víctimes d’Estat. És un compromís que tinc amb el meu fill, per a que ell també pugui transitar el seu procés i exigir a l’Estat que respongui per la mort del seu pare. En aquesta cerca de justícia ens hem trobat amb persecucions i intimidacions cap a la nostra família. En aquesta lluita em trobo amb César i decidim caminar junts. Quan estava embarassada de 7 mesos, el meu company va ser víctima d’un atemptat on van morir cinc persones, ell va resultat ferit però va sobreviure. Pel fet de sobreviure, vam patir moltes persecucions i amenaces. Aquest context ens va fer decidir apuntar-nos al programa.

César: Sóc víctima del conflicte a Colòmbia des del 2005, quan era un nen i van matar a la meva àvia (una líder del territori) i ens van donar 3 dies per deixar casa nostra. Temps després vaig tornar al meu territori i vaig estudiar comunicació intercultural. Al 2017, en el marc d’un projecte d’investigació periodística, em trobo amb grups armats que intenten frenar la feina que desenvolupava. Des d’aleshores he vist morir molts companys i comunicadors, però mai vaig pensar que em tocaria a mi. Però va passar, i això deixa moltes seqüeles físiques i mentals. He perdut el compte de les persones que he vist morir. Després de l’atemptat van tirotejar casa nostra, amb els nens a dins, i a mi em perseguien pel fet de ser periodista. Els companys ens van dir que havíem de sortir perquè ens anaven a matar. No volíem deixar la nostra terra, la nostra família, però ho vam haver de fer.

Diana: Des de molt jove he estat implicada en moviments socials, fins i tot volia estudiar Dret per seguir defensant els drets humans, però la situació econòmica no m’ho va permetre. Davant la necessitat de la meva comunitat, formo part d’aquesta lluita des dels comitès de joves, de mediambient i també com a corresponsal de mitjans de comunicació alternatius, per donar a conèixer la vulneració de drets que pateix el nostre territori. Poc a poc em vaig exposar més i això em porta a apuntar-me al programa. Per a mi, l’estada a Catalunya suposa un respir, perquè no només patim persecució per ser líders sinó també per ser dones. Aquí he pogut seguir formant-me i també fer activisme i visibilitzar els problemes que pateix la nostra terra i comunitat.

“La vulneració de drets segueix, per tant, l’activisme creix i el risc també”

Quina és la situació actual de les activistes i defensores de drets humans al vostre país?

Diana: A Colòmbia, pensar diferent o fer denuncia és motiu per ser assenyalat i perseguit. Fer activisme comporta que la teva integritat sigui exposada. Pensàvem que amb l’Acord de Pau acabaria aquest perill, però només es va acordar la pau amb un actor armat. La vulneració de drets humans segueix, per tant, l’activisme creix i el risc també. Al meu territori, los Llanos Orientales, els camperols viuen una situació molt complicada. El govern ha posat en marxa una política pública (Plan Artemisa) que se suposa que ha de revertir la desforestació i protegir el medi ambient, però la realitat és que s’està fent servir per tractar els camperols com a criminals. Els estan fent fora de la seva terra, els estan bombardejant, capturant i matant.

Katherin: El que hem viscut nosaltres ho viuen altres activistes i líders, i encara pitjor. Des de que vam arribar a Catalunya ja han assassinat a 10 companys. Fer visible opinions diferents al discurs majoritari dels mitjans de comunicació té un cost que es tradueix en persecucions, amenaces i morts. Treballar des de mitjans alternatius i comunitaris és un risc per a tu i per a la teva família.

Segueix Colòmbia en guerra?

César: Jo crec que fins i tot pitjor que abans. Les xifres de víctimes i de famílies desplaçades no fan més que augmentar. Sembla que amb l’Acord ha acabat tot, i no és cert. Jo he viscut vuit desplaçaments, dos massacres i un atemptat. Imagina un líder, que s’exposa molt més que jo. Els interessos del narcotràfic i l’explotació de recursos naturals és molt gran, i s’emporten a qui sigui per endavant. D’aquesta realitat també és responsable la comunitat internacional, el sistema en el que vivim perpetua aquestes massacres i el nostre govern ho permet.

Diana: Als territoris s’ha aguditzat més el conflicte, la gana, la desigualtat. Ara tenim múltiples actors armats, abans sabíem identificar-los, on estava la guerrilla, on els paramilitars, ara és molt més complicat.

Katherin: El conflicte també te lloc a les ciutats, tot i que ho disfressen de delinqüència comuna. Els paramilitars presten diners a gent que ho necessita i s’ho cobren amb interessos, i si no ho poden tornar, els maten. Sense que ningú faci res al respecte. Hem sigut víctimes de diferents actors armats, crec que de tots. El pare del meu fill, que va ser assassinat pels paramilitars, no ha estat mai reconegut com a víctima.

En les eleccions de diumenge han participat diverses missions d’observació electoral. Creieu que són necessàries?

Katherin: Ho són, sobretot si serveixen per fer incidència i i denunciar públicament les irregularitats. Fins i tot a alguns observadors no els han deixat entrar al país. Prèviament ja s’havien presentat certes irregularitats en el tema de les verificacions de les eleccions. El govern actual no està disposat a deixar anar el poder i poden fer el que sigui si guanya un partit d’esquerres com el Pacto Històrico. Estem preocupats per això.

Diana: Són molt necessàries perquè no tenim garanties de seguretat, quan no hi ha eleccions, per als líders socials i les comunitat, imagina’t per a la participació política en general. Els grups que ostenten el poder tenen les seves estratègies per a no deixar-lo anar, per això és tan important la verificació. Jo agraeixo aquestes missions però em sap greu que cap hi hagi anat als Llanos Orientales, el meu territori. A les eleccions de diumenge van passar coses, la segona volta és molt més decisiva i encara hi ha més risc.

“L’esperança la tenim en la gent que lluita per la vida i el territori”

Teniu esperances de canvi amb aquestes eleccions?

César: El canvi no arriba de la nit al dia. El meu poble porta més de 500 anys lluitant, hi han hagut canvis importants, però ens segueixen matant. Que arribi un partit d’esquerres a la presidència sí que generaria alguns canvis, com per exemple, que es respectin els drets fonamentals (educació, salut) i que s’acabi la corrupció. Els governs anteriors estan finançats pel narcotràfic, són corruptes. Tenim esperança en una millora de les polítiques socials i de defensa del territori, però el canvi passa per un nou sistema, no només per un nou govern. L’esperança la tenim en la gent que lluita, que segueix lluitant per la vida i pel territori.

Diana: Teníem més esperances a la primera volta, però segueixen ara també. Des dels territoris, les joves i les dones ens creiem el canvi, creiem en una proposta que està orientada a defensar els drets de les dones, la participació pública, política, social, cultural, en tots els escenaris. I si no ho aconseguim, seguirem treballant, perquè defensar la inclusió de les dones, és un dret que no ens poden treure, no tornarem 50 anys enrere.

Al novembre va fer 5 anys que es van signar els Acords de Pau, com vau viure aquesta negociació i quin balanç feu d’aquests 5 anys?

Diana: L’Acord no està malament, el punt 1 i el punt 4, per exemple, soluciona a nivell nacional moltes problemàtiques i ens vincula a totes com a societat. En general, tots els punts estan bé. L’Acord ha avançat en el tema de l’esclariment de la veritat, la Jurisdicció Especial per a la Pau… tot el que hem recollit i documentat com a defensors de drets humans s’està revelant. Però en les altres parts, no avança.

César: Sabíem que l’Acord no portaria la pau, perquè la pau depèn de moltes coses, però sí que teníem esperança que acabaria amb el conflicte armat. El moviment indígena va apostar des del primer moment per la pau. Ens vam emocionar molt, vam volar tan alt que, un cop signats vam caure del núvol on estàvem. Els Acords són un paper, com qualsevol altre. Vam viure dos anys de tranquil·litat, però durant aquest temps les dissidències es van fer fortes i es van rearmar. El problema no són els Acords, el problema és que el govern no els ha complert, a les zones rurals, amb les víctimes, amb els camperols, que estan totalment oblidats.

General 31 maig 2022

La Missió d'Observació CAT-COL confirma un desenvolupament pacífic dels comicis

Des de Bogotà, Colòmbia, quatre portaveus de la Missió d’Observació Electoral CAT-COL han exposat els resultats de la seva observació als comicis presidencials celebrats al país el diumenge 29 de maig. A l’acte hi han participat Aurora Madaula, Responsable política de la Missió i Diputada del Parlament de Catalunya; Natàlia Pelegrí, de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia; Mar Aguilera, Responsable tècnica de la Missió i Presidenta d’ODEM; i David Minoves, Director del Fons Català de Cooperació. 

El dia de les eleccions, els 17 grups que han conformat la missió van fer 81 observacions sense cap contratemps en àrees tant rurals com urbanes a les regions de Bogotà, Valle del Cauca, Norte del Cauca, Urabá i Magdalena Medio. Tot i l’ambient pacífic i tranquil que s’ha pogut observar, s’ha constatat que el context de violència preelectoral pot haver afectat al dret de participació en algunes zones, concretament a les comunitats rurals. 

 Aurora Madaula ha alertat de la manca de dones en llocs de lideratge a les institucions colombianes i la inexistència de dones candidates a les eleccions. “No hi ha hagut paritat a nivell general”, ha dit. 

La Missió valora positivament el desenvolupament de la jornada electoral i la professionalitat del personal de l’administració electoral i les institucions als centres de votació, així com l’accessibilitat a la majoria de col·legis electorals i la participació de votants de les NARP (comunitats negres, afrocolombianes, raizales i palenqueras). No obstant això, han advertit que en alguns casos s’han detectat irregularitats com ara indicis de compra de vots o intimidació, sobretot en àrees rurals, afectant així la credibilitat del procés electoral.

Fins ara, ningú a qüestionat els resultats provisionals publicats, que presenten a Gustavo Petro, del Pacto Histórico, com el candidat amb més vots (40,32%) i a Rodolfo Hernández, del moviment Liga de Gobernantes Anticorrupción, com a segon, amb un 28,15%. Tots dos s’enfrontaran en una segona volta el proper 19 de juny. 

La Missió catalana, conformada per diverses entitats, institucions i representants de municipis, publicarà un informe final que inclourà les conclusions completes i recomanacions per contribuïr a la millora de les properes eleccions. 

General 27 maig 2022

La cooperació municipalista forma part d'una missió d'observació a les eleccions de Colòmbia

Representants de nou municipis catalans i tècnics del Fons Català de la Cooperació formen part de la Missió Catalana d’Observació Electoral. Aquesta delegació transversal formada per 36 persones entre càrrecs electes i representants d’entitats socials supervisarà el bon desenvolupament de les eleccions presidencials del país d’Amèrica del Sud que es faran aquest diumenge 29 de maig. Els comicis es preveu que tindran un impacte crucial per al futur de la implementació de l’Acord de Pau al país.

L’observació no es limitarà només a Bogotà, capital del país, sinó que es dividirà en diversos grups que es desplegaran en diversos municipis de diferents territoris: Santander de Quilichao (Nord del Cauca), Buenaventura (Valle del Cauca), Cantagallo i San Pablo (Sud de Bolívar a la regió de Magdalena Medio) i Apartadó i Turbo (Antioquia a la regió d’Urabá). Les zones on actuarà la missió s’han determinat en funció dels territoris que presenten un risc consolidat per factors com la violència o d’indicis de frau electoral.

Els comicis poden marcar un punt d’inflexió cap al compromís polític amb la implementació de l’Acord de Pau i la defensa dels drets humans al país. L’actual context social i polític que viu Colòmbia fa que el risc de frau electoral sigui molt alt.

Gustavo Petro, el candidat de l’esquerra, lidera tots els sondejos amb prop del 40% en intenció de vot, però per ara no aconseguiria obtenir la majoria absoluta i guanyar en primera volta. Federico Gutiérrez, candidat de la dreta, ek segueix des de lluny, estancat en un 24% dels vots. El tercer lloc l’ocupa Rodolfo Hernández, amb el 18%, i en el quart lloc és per a Sergio Fajardo amb un 5%.

COMPROMÍS DEL MUNICIPALISME CATALÀ AMB COLÒMBIA

La missió està coordinada per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i està formada per tres diputades del Parlament de Catalunya, una del Congrés de Diputats, divuit representants de les entitats que formen part de la taula, dos tècnics de la Taula, les 3 persones que coordinen el projecte i els representants municipalistes.

En formaran part, Maria Petra Jiménez, Tinent d’Alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; Gemma Aristoy, regidora de l’Ajuntament de Sant Cugat, Beth Mejan, tècnica de l’Ajuntament de Sant Cugat; Clara Quirante, regidora de l’Ajuntament de Castelldefels; Lourdes Carrera, tècnica de l’Ajuntament de Castelldefels; Rosa Maria Sanz, tècnica de l’Ajuntament de Castelldefels; Jordi Manils, vicepresident del Consell Comarcal del Vallès Oriental i regidor de l’Ajuntament de Montmeló; Magalí Miracle, Consellera Comarcal del Vallès Oriental i primera tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Celoni i Carme Barbany, tècnica de l’Ajuntament de Granollers i coordinadora de la xarxa Mayors for Peace.

La representació del Fons Català estarà encapçalada per David Minoves, director de l’ens i Toni Borrell i Irene Zarza de l’equip tècnic.

General 26 maig 2022

S'estrena la 1a edició del Festival Intinerant de Cinemes Africans de Catalunya

El cinema africà arriba a les pantalles de diversos municipis catalans amb la celebració de la primera edició del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC), una iniciativa impulsada per l’entitat CinemÀfriques i el Fons Català de Cooperació.

El festival donarà el tret de sortida a Sant Cugat, el 27 de maig, amb la projecció del curt Al-Sit (2020) i el documental Supa modo (2018), però també tindrà presència a altres municipis com Tarragona, Castelldefels, Torelló, La Bisbal, Rubí, Valls, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú o Torroella de Montgrí. El festival és itinerant i es podran veure les diferents projeccions per tot el territori català fins el desembre del 2022. A més de les sessions, el FICAC també inclou diverses activitats per a totes les edats que conviden a reflexionar sobre com superar l’imaginari social basat en l’exotització i la deshumanització de la població africana i afrodescendent.

Les migracions, el colonialisme i els feminismes al cinema africà

Les pel·lícules que es presentaran al FICAC estan categoritzats en tres eixos temàtics: migracions, colonialisme i feminismes. L’objectiu és donar al públic diferents perspectives de la cinematografia africana i posar sobre la taula les noves mirades i narratives d’aquest cinema, fet també des de la diàspora africana.

El primer eix, migracions, busca fer visible les dues cares de la migració, l’anada i també, la tornada; i posar l’èmfasi en les causes a través de la veu dels seus propis protagonistes. Ho aconsegueix a través de pel·lícules com el curt Bablinga (2019), o el documental We Exist (2019).

El segon eix convida a revisar el passat i a endinsar-se en les memòries colonials i postcolonials per entendre la realitat africana actual. Les pel·lícules seleccionades revelen l’impacte del sistema colonial espanyol en la història de Guinea Equatorial, amb documentals com la història de l’artista Manoliño Nguema (2019), i L’escriptor d’un país sense llibreries (2019).

Finalment, el tercer eix aborda les mirades cinematogràfiques amb perspectiva de gènere i reflexiona sobre les tensions entre tradició i modernitat, i els rols de gènere. En aquestes sessions es projectaran documentals com La petite Vendeuse du Soleil (1998), o Al-Sit (2020).

Orígens

El FICAC té els seus orígens al Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona (FICAB), que es va celebrar durant quatre anys a la ciutat, i es va consolidar com a espai d’intercanvi cultural i de coneixement a través del cinema africà.

Davant l’èxit del FICAB a Barcelona, s’ha volgut ampliar horitzons i portar el cinema africà més enllà dels límits de la capital.

Properes sessions del FICAC

• 27 de maig – Sant Cugat – Al-Sit i Supa modo (Eix feminismes)
• 10 de juny – Sant Cugat – Bablinga i Walay (Eix migracions)
• 13 de juliol – Tarragona – We exist (Eix migracions)
• 20 de juliol – Tarragona – Memòria negra i L’escriptor d¡un país sense llibretes (Eix colonialismes)
• 27 de juliol – Tarragona – Astel i La petite vendeuse du Soleil (Eix feminismes)

General 24 maig 2022

"A Ghana rebem 700 contenidors amb deixalles electròniques del Nord Global cada mes"

Mike Anane és periodista i activista ambiental de Ghana, guardonat amb l’United Nations Environment Programme Global 500 of Honour. Durant més de 20 anys, Anane ha documentat i investigat l’enviament il·legal d’escombraries electròniques des dels països del Nord Global a Ghana. Allà, la falta d’oportunitats afecta sobretot a la regió nord, on el canvi climàtic fa estralls i obliga famílies senceres a moure’s als centres econòmics del país. 

 

• Quina és la situació amb els residus electrònics a Ghana?

Tots utilitzem aparells electrònics, mòbils, ordinadors… qualsevol cosa que es pugui endollar. Però la pregunta és què passa amb aquests aparells quan ja no funcionen i els llencem? El món està produint més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. Prop del 10-20% d’aquestes 50 milions de tones es reciclen, però què passa amb la resta? 

A Ghana, venen entre 600 i 800 contenidors amb deixalles electròniques del Nord Global cada mes. De l’Estat espanyol, els Països Baixos, Alemanya, Gran Bretanya, els EUA, Dinamarca… tots envien els seus residus a Ghana. Això té conseqüències per la salut pública i pel medi ambient.  Quan els residus s’envien als abocadors, els infants entre 7 i 18 anys van a desmuntar i cremar els aparells per extreure’n el metall, però la majoria d’ells no porten ni mascareta ni guants, de vegades no porten ni sabates. 

Cal tenir en compte que els residus electrònics contenen components tòxics com els metalls pensants que poden causar càncer i moltes altres malalties. Estem enverinant els joves, de vegades em pregunto quants d’ells arribaran a viure el seu vintè aniversari. 

• Quin és l’impacte mediambiental?

Com ja he comentat, els residus tenen components tòxics i quan es cremen moltes d’aquestes substàncies van a l’atmosfera i a la terra. Quan plou, l’aigua s’emporta tots els químics cap als rius i llacs, i acaben a l’oceà. Bàsicament, estem destruint les masses d’aigua que necessitem pel canvi climàtic. Mengem peix d’aquests ecosistemes, però els estem enverinant amb els metalls pesants. 

A més, els residus electrònics també contenen plàstic. Quin sentit té omplir els oceans de deixalles electròniques que contenen microplàstics? Recentment, s’han trobat microplàstics als pulmons i a la sang de persones i definitivament els plàstics dels aparells electrònics hi tenen a veure. 

 

 

• Les dones pateixen algun impacte diferencial?

Hi ha noies que també treballen als abocadors. Noies que en un futur tindran fills i els químics dels residus electrònics poden causar alteracions en el fetus, malformacions, avortaments involuntaris… Per què els hi voldríem fer això a les dones? 

Hi ha estudis que han analitzat la llet materna de diverses dones i s’ha descobert que la llet conté químics que es troben als residus electrònics. 

Estem matant i destruint una generació sencera a conseqüència dels residus electrònics i això és inacceptable. A part dels efectes en el medi ambient i la salut pública, és una violació dels drets humans. Tots tenim dret a la vida, dret a la dignitat, dret a un entorn net, saludable i sostenible, dret al menjar i dret a l’aigua. Com podem complir o fer realitat el nostre dret a viure i el nostre dret a entorn net, saludable i sostenible si estem enverinant contínuament l’ecosistema?

• Aquesta pràctica és il·legal, com arriben els residus a Ghana?

Hi ha una llei internacional, el Conveni de Basilea, que s’ha signat i ratificat a la majoria de països del Nord Global, excepte els Estats Units. Els residus electrònics venen sota diversos pretextos: com a donacions solidàries, amagades en cotxes… En el passat venien obertament en contenidors, però ara ho amaguen. És clarament il·legal perquè és una violació del Conveni de Basilea i de les regulacions europees. 

Espero que els governs dels estats membres de la Unió Europea s’assegurin que no s’envien residus als països del Sud Global que no tenen les capacitats ni els coneixements per gestionar, reciclar i eliminar els residus electrònics que ells no han generat. 

Els governs de Ghana han condemnat aquesta pràctica, fins i tot han denunciat a la Unió Europea perquè pari d’utilitzar Ghana com el seu abocador. Alguns han aplicat algunes regulacions per gestionar el problema, però mai és suficient. La responsabilitat ha de recaure en la comunitat internacional. 

• Com denuncies aquesta situació?

Visito els abocadors, vaig al port, ho porto fent des de fa uns 20 anys, ho explico a la societat, publico informes, faig presentacions arreu del món per conscienciar i sensibilitzar els governs perquè apliquin polítiques més dures. És un malson, és una tragèdia, i aquesta història s’ha d’explicar. El món sencer n’ha de ser conscient. Cal que la comunitat internacional mobilitzi els seus líders, mobilitzi el suport per treballar de manera conjunta i trobar solucions per la crisi dels residus electrònics. 

General 24 maig 2022

El Fons Català viatja al Kurdistan per conèixer el context migratori i establir noves aliances

Del 7 al 15 de maig una delegació del Fons Català ha viatjat a la Regió Autònoma del Kurdistan Iraquià i a Rojava, a l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria (NES), per identificar projectes, aliances i necessitats que permetin activar respostes d’emergència apropiades al context i al territori, així com documentar i denunciar la situació que es viu a la regió.

La missió s’emmarca en el reconeixement oficial de la NES per part del Parlament de Catalunya el 2021, i respon a la resolució que insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració i impulsar una xarxa de solidaritat per participar en la reconstrucció de la zona.

La delegació, formada pel director, David Minoves, la cap d’Acció Humanitària, Victòria Planas, i la Responsable de Comunicació, Txell Escolà, s’ha reunit amb autoritats locals i amb entitats, i ha pogut parlar amb diverses persones refugiades i desplaçades que viuen en camps per conèixer quines són les necessitats més sentides, ja que l’única manera de poder treballar al territori és entenent el context i els diferents actors implicats.

Kurdistan Iraquià: població refugiada de Rojava i població desplaçada iazidita

Iraq acull prop de 300.000 persones refugiades, de les quals el 89% provenen de Síria, a més d’1,1 milions de desplaçats interns. Les activitats d’Estat Islàmic, la guerra civil a Síria i les turbulències polítiques a l’Iran, Turquia i el Iemen, ha donat lloc a la major crisi de persones desplaçades de la història a la regió davant la desatenció de la comunitat internacional.

Al Kurdistan Iraquià hi ha un total de 35 camps, 26 dels quals són de desplaçats i la resta de persones refugiades. L’equip del Fons Català va tenir l’oportunitat d’entrar en alguns d’ells per parlar amb les autoritats que els gestionen i amb algunes de les persones que hi viuen.

El viatge va començar amb una visita al camp de refugiats Qushtapa, creat el 2013, que acull 8.500 persones, la majoria dels quals venen de Rojava. Les principals queixes del camp són les afectacions econòmiques i laborals que ha deixat la Covid-19, i la retirada de diverses ONG internacionals a causa de la inseguretat i de l’esclat de noves crisis al món, que fa que el camp rebi cada vegada menys ajudes.

El Fons Català va poder visitar un projecte al que dona suport a la ciutat de Sulaimaniyah, a l’oest de la regió, en matèria de construcció de pau i integració social en un context d’extremismes violents. A més, allà, la delegació es va reunir amb les representants de l’Administració Autònoma del Nord-Est de Síria, que van expressar la seva preocupació sobre els bloquejos que imposa el Govern de Síria a les ajudes internacionals que haurien de rebre’s a Rojava.

L’estada al Kurdistan Iraquià va culminar amb la visita dels camps de Domiz 1 i Khanki a la regió muntanyosa de Duhok, creats el 2012 i el 2014 respectivament. Domiz 1 és un dels camps de refugiats més grans del Kurdistan, amb 29.000 persones instal·lades. Tot i que cal rehabilitar les cases de més de 1.000 famílies que estan en mal estat, l’escenari contrasta amb el del camp Khanki, on hi ha més de 14.000 desplaçats interns vivint en tendes de campanya. El Govern regional no vol construir-hi cases per evitar que la població s’hi instal·li de manera permanent.

La majoria de persones residents al camp són població iazidita, una comunitat minoritària molt castigada a la zona, concretament per Estat Islàmic, que es calcula que va segrestar més de 6.000 dones iazidites per fer-les esclaves sexuals. A dia d’avui el conflicte a la zona kurda de Sinjar entre diversos grups armats està generant un flux constant de persones que fugen de la violència.

Rojava: població desplaçada en camps no reconeguts

No cal estar gaires dies a Rojava per percebre les seqüeles dels anys de conflicte contra Estat Islàmic, agreujat per les hostilitats de Turquia i el règim sirià, que han deixat més de mig milió de morts, milers de ferits oblidats, 6 milions de desplaçats i una població amb poques expectatives de futur.

Rojava ja no apareix a l’imaginari col·lectiu. Les guerrilles de dones i homes que van derrotar Estat Islàmic han caigut en l’oblit mentre Turquia aprofita el silenci internacional per ocupar part de la regió del nord de Síria, a Serekaniyeh. Més de 30.000 persones desplaçades malviuen als campaments de Serekaniyeh i Washokani, en tendes poc adaptades a les condicions climàtiques i a les necessitats de la població, amb l’esperança de poder tornar a casa seva.

De moment, però, moltes de les persones han perdut casa seva davant l’ocupació i els costa tenir percepció de futur en un context on hi ha mancances en tots els àmbits, entre les quals hi ha l’escassetat de l’aigua, provocada per un boicot de Turquia, que té el control dels rius Tigris i Eufrates. Això, juntament amb el canvi climàtic, està causant estralls a una població eminentment agricultora.

A part de les visites al camp, el Fons Català es va reunir amb membres del Ministeri d’Exteriors i de les municipalitats de la regió de Jazira per establir nous vincles amb l’administració i buscar noves vies de col·laboració.

No és fàcil donar resposta humanitària en un context tan complex com el del Kurdistan, però el municipalisme català té la voluntat d’atendre les crisis oblidades i parar atenció a les regions on hi ha milers de desplaçats i refugiats sense opció de viure de manera digna.

General 20 maig 2022

Compareixença del Fons Català a la Comissió d'Acció Exterior del Parlament

El director del Fons Català de Cooperació, David Minoves, va comparèixer el 19 de maig a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya per parlar del rol de l’entitat en el suport a les víctimes de la crisi a l’Afganistan i per analitzar la resposta de l’Estat en l’acollida de persones refugiades. També hi van participar Nadia Ghulam, escriptora i refugiada afganesa, Lema Rashid, activista i refugiada afganesa, Creu Roja i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR).

El Fons Català fa anys que activa campanyes i projectes en defensa dels drets humans, del dret a una migració segura i a l’acollida digna, en el marc de la campanya Món Local Refugi. L’agost de 2021, com a resposta a la presa de Kabul i a la crisi humanitària que se’n va derivar, va provar d’urgència un posicionament que denunciava la vulneració de drets humans a l’Afganistan i que es va trametre a tots els governs locals catalans per tal d’incentivar l’aprovació de mocions de suport a la població civil afganesa. De manera complementària, també va fer gestions amb el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació per facilitar l’evacuació de familiars de residents afganesos a Catalunya. 

A més, el Fons està donant suport a un projecte comunitari de l’entitat Ponts per la Pau centrat en oferir vies alternatives d’accés a l’educació per a nenes i dones a Kabul, al Nord i al Sud d’Afganistan. El principal motor del projecte és afavorir l’accés a l’educació  com un element essencial per a la seguretat i estabilitat del futur del país.  

Pel que fa a l’anàlisi de les actuacions de l’Estat en matèria d’acollida, Minoves va comentar com les operacions d’evacuació van demostrar, que, “quan hi ha voluntat i interès polític, així com unanimitat, a nivell estatal i a nivell europeu, sobre la necessitat de protegir a persones en situació de vulnerabilitat, l’obertura de vies legals i segures és possible.” Tot i així, però, va puntualitzar que l’atenció eficient d’una persona sol·licitant o beneficiària de protecció internacional no hauria de ser en perjudici d’una altra, tal com es va veure en aquell moment en el qual va haver-hi retards en les sol·licituds d’altres persones que es trobaven al territori.  

En aquest enllaç es pot veure la compareixença sencera.  

General 16 maig 2022

Una radiografia de la LGTBIfòbia al món

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’uneix a les reivindicacions del 17 de maig, el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. La criminalització i persecució per motius d’orientació sexual i identitat de gènere és una problemàtica vigent a nivell global. L’homosexualitat és il·legal en molts països i en altres zones de la terra s’està produint un retrocés en el reconeixement de les llibertats i els drets fonamentals del col·lectiu LGTBI.

UNA RADIOGRAFIA DE LA LGTBIFÒBIA AL MÓN

Àfrica subsahariana
Les persones LGBTI continuen patint abusos o discriminació en països com Camerun, Kenya, el Senegal, Tanzània, Togo i Uganda.

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica
Bahrain, Egipte, l’Iran, el Marroc i Tunísia es deté i empresona a les persones LGBTI per càrrecs d'”actes llicenciosos” o “conducta immoral”, i les hi persegueix en aplicació de lleis que penalitzen les relacions sexuals consentides.

Amèrica
Brasil continua sent el país més mortífer del món per a les persones trans. En països com l’Argentina, Bahames, el Salvador, Haití, Hondures, Jamaica, República Dominicana o Veneçuela, registren alts nivells de crims d’odi, apologia de l’odi i discriminació, així com assassinats i persecució contra activistes LGBTI.

Àsia
Països com Indonèsia o Malàisia les persones LGBTI sofreixen persecució, discriminació i violència.

Europa
L’orientació sexual i identitat de gènere continua sent en molts Estats d’Europa de l’Est i Centreeuropa un tabú social que comporta rebuig, discriminació i abús cap a elles. Aquestes persones veuen sovint vulnerats els seus drets humans en àmbits com l’educació, l’ocupació o la s salut. En països com Letònia, Lituània, Bulgària, Croàcia, Sèrbia, Hongria, Moldàvia o Rússia és freqüent la vulneració del dret a la llibertat d’expressió i reunió o els crims d’odi contra aquestes persones.

* Font: Amnistia Internacional i ILGA World (llegeix l’informe complet (clica aquí)

LA LGTBIFÒBIA EN XIFRES

L’homosexualitat pot suposar la pena de mort en 11 països del món.

L’homosexualitat és il·legal en al voltant de 70 països del món.

Entre gener de 2008 i setembre de 2020 almenys 3.664 persones trans han estat assassinades a tot el món.

General 13 maig 2022

"A Catalunya s'entén més que a altres llocs la situació del poble palestí"

Aquest diumenge és 15 de maig, la Nakba. Aquest terme àrab significa “catàstrofe” o “desastre” i és utilitzat per a designar a l’èxode palestí. Aquesta data commemora l’inici de l’èxode (la creació de l’estat d’Israel) i és la data més important del calendari palestí.

Conversem amb Natàlia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, entitat que agrupa més de 400 famílies. Amb una palestina de segona generació, nascuda ja a Catalunya, parlem de la Nakba, de l’ocupació israeliana o de la cooperació en camps de refugiats palestins al Líban o Síria.

• Nakba significa «catàstrofe». Una data que serveix per reafirmar el dret al retorn a les vostres terres que ara estan controlades per Israel. Com viu 74 anys després la comunitat palestina de Catalunya aquells fets?

Ho vivim com el primer dia perquè la Nakba no ha acabat. No recordem un fet històric sinó una situació que continuem patint el dia d’avui. Israel segueix amb la neteja ètnica, la colonització, l’ocupació a Palestina o impedint que palestins que estem a la diàspora hi podem retornar. La construcció del mur, la colonització de terres, la construcció d’assentaments il·legals en terres palestines… són només un petit exemple de la vulneració dels Drets Humans que continua patint el poble palestí.

• Vostè és una dona palestina de segona generació. Coneix l’inici de la Nakba d’ara fa 74 anys per vivències familiars i per allò que l’hi transmet la comunitat a la qual pertany. Aquesta Nakba que continua com la pateix vostè?

Jo vaig poder tenir la nacionalitat per la meva mare. El meu pare la va perdre inicialment quan l’any 1967 va venir a Catalunya. Jo soc d’Hebrón i quan hi vaig puc entrar però només a uns punts determinats de la meva zona. Quan hi vas has de passar constantment check points i controls. T’humilien només per entrar a la teva terra. És una ocupació en tota regla.

• Palestina està assetjada. Té la sensació que amb un conflicte de tants anys, el món ha deixat de posar la mirada en la situació tan crua que els ha tocat viure? Els han oblidat?

Tothom sap que Palestina està ocupada, però -encara que em faci molt mal dir-ho-, s’ha normalitzat el genocidi que patim per part de l’estat d’Israel. Actuen amb tota impunitat.
I això que patim no es pot dir que és un conflicte: no es pot comparar la força que té l’estat d’Israel amb la dels palestins. Tenen un potencial d’armament grandiós i els palestins no tenim res, però continuem lluitant cada dia perquè no se’ns oblidi.

• En la lluita del poble palestí i pel context, el paper de la diàspora és clau?

És important perquè estem dient a la gent que està a Palestina que no els hem oblidat ni a ells ni a les nostres terres. Hi havia una frase que deia «els grans moriran i els joves oblidaran». Som aquí per revertir això. Els grans van morir, però els joves no oblidarem mai. Vivint allà o aquí, continuem sent palestins i continuarem lluitant.

• Com ha de canviar paper de la comunitat internacional per revertir la situació?

La comunitat internacional només mira i hem d’aconseguir canviar aquesta actitud passiva. Hi ha organitzacions internacionals com Amnistia Internacional que diuen obertament que estem patint un Apartheid. Soc conscient que davant tenim un estat molt poderós, però cal anar picant pedra. Boicot, sancions… és una cosa que podem impulsar des de la diàspora i sobretot, donar a conèixer la situació que patim.

• Parlant de l’ocupació d’Israel hi ha hagut més condemnes simbòliques que reals?

Totalment. La vulneració de drets que patim els palestins no és puntual. És diària. Aquest dimecres van assassinar una periodista molt coneguda per a tots els palestins o un nen petit. Va ser un xoc. I aquesta situació passa dia a dia. L’estat d’Israel sap que pot actuar així perquè ningú els imposa cap control, cap sanció… S’està normalitzant una ocupació.

• A Catalunya s’estén més la situació que viu el poble palestí?

Jo crec que sí. Hi ha més sensibilització. Nosaltres treballem i rebem el suport d’associacions catalanes. Aquest suport és molt important per a tots els palestins, no només pels que vivim a la diàspora. Que la gent de Catalunya parli de la situació que vivim et dona força per continuar lluitant.

• Els efectes de la Nakba no els pateix només aquells que viuen a Palestina. Hi ha molts palestins en camps de refugiats al Líban o Síria. El Fons Català de Cooperació està fent alguns projectes allà com un d’atenció a la salut mental o per fer front a la Covid*. Per un tema de visibilitat són els grans oblidats?

Oblidats pels mateixos palestins no però sí encara més ocults als ulls de la comunitat internacional. Hem de pensar que hi ha molta d’aquesta gent que no tenen ni passaport. No es poden ni moure. Estan vivint una segona Nakba i aquesta es continua. No tens els drets d’on estàs ara mateix i tampoc pots tornar a la teva terra. Desesperant.

• Vostè és molt jove i ha nascut a Catalunya. Ha viscut una resignificació identitària palestina. Més enllà d’un tema familiar, que l’ha reconnectat amb la seva terra d’origen?

A mi des de petita sempre m’han parlat de Palestina i quan hi vas, encara que siguis petita, et preguntes «Què està passant?». Portes una cosa a dins que t’atrau. És una connexió amb la teva terra. La gravetat de la situació et reconnecta amb el teu país, tot i que no hi hagis nascut. Les teves arrels estan allà.

• Hi ha el perill que una tercera o quarta generació de la diàspora es puguin desconnectar de la situació que passa a Palestina?

Jo crec que no. Quan les palestines tenim fills o filles, la nostra terra és una cosa que molt present i que transmetem. No oblidem i no ho oblidarem mai.

PROJECTES ACTIUS DEL FONS CATALÀ DE SUPORT A LA COMUNITAT PALESTINA

Projecte 3480 – Pla de resposta a la Covid-19 a 12 camps de refugiats palestins al Líban

La COVID-19 ha tingut un impacte important al Líban, especialment als camps de refugiats palestins. Els refugiats palestins es troben entre les comunitats més vulnerables i marginades del país. Aquest projecte ha proporcionat EPI, 950 kits higiènics, 10 kits de sanejament i 150 barreres de taula a cada centre NISCVT per tal de garantir la continuïtat de les activitats en presència i reduir el risc de contagi. El projecte s’ha dut a terme en dotze camps de refugiats palestins al Líban (més informació)

Projecte 3689- Programa de Salut Mental al camp de Refugiats Palestins de Beddawi al Líban

El projecte es porta a terme al campament de Beddawi per a refugiats palestins al Nord del Líban. El camp de Beddawi es va crear el 1955. Són considerats estrangers i són considerats apàtrides pel govern libanès i no gaudeixen dels drets civils bàsics. Els serveis de salut mental a la comunitat palestina que es proporciona en aquest projecte són molt necessaris per fer front a aquestes situacions d’estrès d’una manera saludable.

General 3 maig 2022

Regidor destacat: Juan Carlos de la Torre, de Montcada i Reixac

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Em vaig formar professionalment com a tècnic logístic i posteriorment vaig ampliar aquesta formació com a programador informàtic. La meva vida professional ha estat vinculada a la indústria logística de l’empresa Nissan, on complementava la feina amb el rol de representant dels treballadors i treballadores durant 22 anys. En aquest marge de temps vaig col·laborar amb la fundació Pau i Solidaritat vinculada a CCOO que promou la defensa dels drets humans laborals arreu del món a través de la cooperació sindical al desenvolupament.

Des del 2019 sóc regidor a l’Ajuntament de Montcada i Reixac amb responsabilitats a diferents àrees: participació ciutadana, RRHH, serveis municipals i via pública i solidaritat i cooperació.

• Quina implicació té Montcada i Reixac en l’àmbit de la cooperació?

La cooperació al desenvolupament a Montcada i Reixac ha estat una política pública amb força recorregut des de finals de la dècada dels 80. En col·laboració amb les entitats del municipi, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’han impulsat tot un seguit d’iniciatives, tant als països del Sud Global com a la mateixa localitat, en l’àmbit de l’Educació per a la ciutadania global.

En els seus inicis, es va donar suport a projectes enfocats a la millora dels serveis comunitaris a Nahulingo (El Salvador) i La Paz Centro (Nicaragua), poblacions amb les quals es van establir sengles agermanaments. També amb Tetuan (Marroc) es van fer esforços en aquest sentit, on a més de les inversions s’ha fet efectiva la donació d’equips com ara autobusos, amb la col·laboració de l’AMB.

Volem destacar també, que a Montcada col·laborem des dels seus inicis en un programa amb un llarg recorregut a tot Catalunya: el programa Vacances en Pau, que dona suport al poble sahrauí, acollint infants sahrauís a Montcada durant els mesos d’estiu.

A Montcada continuem donant suport a les crides d’emergència i/o acció humanitària que es fan des del FCCD o d’altres organismes per tal de millorar les condicions de vida de les persones afectades per conflictes armats, desastres naturals, persones refugiades, entre d’altres.

Des del departament de Cooperació i Solidaritat des del 2014 es dona suport a les diferents campanyes d’emergència humanitària impulsades pel FCCD. Les últimes ajudes del 2021 han estat el suport a un projecte de suport social integral a infants, joves, dones i famílies de les zones més vulnerables al Memorial Sandino de Nicaragua i el suport a projectes de cooperació internacional executats per Montcada Solidària per atendre persones en situació de refugi a Grècia i el Sàhara Occidental.

Volem destacar també la realització del Pla Director de Cooperació de Cooperació (2020-2023) que pretén fomentar el desenvolupament sostenible i la protecció dels drets humans arreu del món. Els principals eixos del PDC són:

– Impulsar el desplegament efectiu dels drets humans i la igualtat de les dones als països més empobrits i entre els col·lectius més vulnerables.

– Fomentar una ciutadania crítica, solidària i integradora a Montcada i Reixac, capaç de relacionar els reptes globals amb la seva realitat amb una mirada interseccional.

– Consolidar una política pública de cooperació de ciutat en el marc de l’Agenda 2030, amb la participació de tots els actors i articulada amb el conjunt de l’acció de govern.

• Us heu adherit a alguna campanya o iniciativa en solidaritat amb Ucraïna?

El passat mes de març, cinc entitats del municipi (Protecció Civil, Montcada Solidària, SOS Montcada, Tropezando con Suerte i La Unió de Mas Rampinyo) amb el suport del departament de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament van posar en marxa una campanya solidària per enviar material a Ucraïna. Els productes prioritaris que es van recollir van ser aliments de llarga durada, material relacionat amb la higiene femenina i infantil, medicaments i material de primers auxilis, així com analgèsics i antipirètics.

A més, des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac es va posar en marxa un espai informatiu dins la web de l’Ajuntament “Solidaritat amb Ucraïna: Sí a la Pau” on s’informa a la ciutadania de la situació actual amb el poble ucraïnès i es dona informació i recomanacions de com col·laborar i ajudar a la població damnificada, des de com acollir una persona refugiada o oferir-los un habitatge, a com escolaritzar els infants, demanar ajudes a serveis socials, entre d’altres.

També s’han presentat mocions dins l’Ajuntament per mostrar i donar suport davant la crisi humanitària de persones refugiades d’Ucraïna i de la resta del mon. Instant al estat que insti a la comunitat europea que faci extensiva la directiva 2001/55 CE del Consell a tots el fluxos i desplaçaments de persones que fugen dels contextos de conflicte armat i/o de violència. Així mateix, reclamem des de el món local l’habilitació de fons que permetin als municipis disposar de recursos per desenvolupar plans d’acollida dignes, sobretot en matèria d’allotjament, per a persones en situació de crisi i/o emergència humanitària.

General 26 abril 2022

Tret de sortida de la XII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte coordinat pel Fons Català de Cooperació i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

Dilluns 25 d’abril es va celebrar l’acte de presentació de la gira de primavera de la XII edició a Molins de Rei, conduït per l’actriu i escriptora Estel Solé i amb la participació de l’alcalde del municipi, Xavi Paz; la directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Gual; la coordinadora d’incidència de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Dilara Ekmen; la regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau, i tresorera del Fons Català, Alba Martínez; i l’activista feminista del Salvador, Morena Herrera, com a representant de les sis defensores de drets humans convidades a aquesta edició.

Durant l’acte, els i les portaveus institucionals i d’entitats van fer referència a la importància i necessitat d’apropar la lluita de les defensores de drets humans d’arreu del món als municipis catalans, per tal de fer incidència política i generar coneixement i conscienciació.

Morena Herrera, una de les sis defensores participant en el projecte, va presentar els seus companys i companyes i va parlar de com les ciutats “es converteixen cada vegada més en espais d’exclusió, en petits enclavaments emmurallats” i de la importància de generar espais per compartir i aprendre els uns dels altres.

Seguidament, Herrera va explicar la seva lluita al Salvador per alliberar totes aquelles dones empresonades per haver avortat o estar sota sospita d’haver-ho fet. Aquesta pràctica està penalitzada al país en tots els casos des de 1997, fins i tot quan hi ha risc per la vida de la mare i quan es tracta de nenes menors, que no tenen més opció que “viure maternitats imposades”.

“El primer territori que defensem és el cos, i en aquest cas, el cos de les nenes, les adolescents i les dones”, va sentenciar l’activista, que va compartir, orgullosa, que havien aconseguit alliberar a 65 dones de la presó. “Potser no sembla una xifra gaire alta, però una única dona presa ja qüestiona la llibertat de totes”, va dir.

Finalment, l’acte va concloure amb l’actuació musical de César Galarza, activista i artista colombià de la regió del Nord del Cauca.

L’edició de primavera de Ciutats Defensores d’aquest any girarà al voltant de la defensa del territori i el medi ambient, la defensa dels drets de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, de la pau i dels drets civils i polítics i la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades. Els defensors i defensores de drets humans que formen part de la gira de primavera de la XII edició de CDDH són Mike Anane, de Ghana; Yurany Cuellar, de Colòmbia; Morena Herrera, de El Salvador; Maria Sol Taule, de Filipines; Nataniel Hernández, de Mèxic; i Vania Arana, d’Espanya. Durant 10 dies, fins al 4 de maig, faran activitats d’incidència política i social i de sensibilització a diversos municipis catalans.

General 25 abril 2022

El Fons Català torna a Polònia per tancar projectes amb entitats locals

Del 13 al 21 d’abril el Fons Català ha fet un segon viatge a Polònia per tancar acords amb organitzacions que donen assistència a les persones víctimes de la guerra a Ucraïna.

Ha sigut una missió tècnica, formada per la cap d’Acció Humanitària i Emergència, Victòria Planas, i la responsable de Comunicació, Txell Escolà. Al llarg d’una setmana, l’equip ha visitat Varsòvia, Lublin, Medyka i Cracòvia, on ha pogut veure el context en primera persona, ha pogut veure els canvis que hi ha hagut des que es va fer el primer viatge a terreny el mes de març i s’ha pogut reunir amb entitats que estan oferint diferents serveis a les persones refugiades.

Quina situació viu Polònia després de 2 mesos de guerra a Ucraïna?

Polònia ha rebut ja 2,9 milions de persones refugiades i les entrades a peu a les fronteres s’han reduït molt, tot i que estan lluny d’aturar-se. Els centres de trànsit i d’acollida segueixen plens i les organitzacions segueixen desbordades per atendre a tota la població que fuig de la guerra. Pel que fa a l’entrada i sortida de vehicles, el trànsit segueix sent molt alt i el control a frontera molt lent, fet que provoca que es generin cues quilomètriques tant a la banda ucraïnesa com a la banda polonesa.

Hi ha autobusos provinents Kíiv i Kharkiv que es queden dos i tres dies atrapats a la frontera per entrar a Polònia, deixant a les persones de dins molt cansades i depenents de l’assistència dels voluntaris que els porten menjar i productes higiènics.

Dos mesos després de l’inici de la guerra, els dispositius activats a Polònia estan més organitzats i s’ha incrementat la vigilància i protecció de les persones tant a la frontera com als centres de recepció per tal d’evitar segrestos, tràfic i violència.

El Fons Català ha detectat canvis en el fluxe migratori a la frontera, com ara que està havent-hi una segona onada caracteritzada per l’entrada de persones més vulnerables i amb pocs o cap vincle amb Polònia o altres països europeus. A més, també comença a haver-hi bastantes famílies que tornen cap a Ucraïna veient que la guerra s’allarga. Aquest fet generarà noves necessitats a l’oest d’Ucraïna, on es concentra la major part dels desplaçats interns.

Les persones refugiades a Polònia estan a centres de recepció i a pisos d’acollida, però la població d’ètnia gitana pateix discriminació i té més dificultats per ser acollida en pisos.

Per altra banda, hi ha milers d’infants que han de ser escolaritzats però cal habilitar els centres i el sistema educatiu per la rebuda de nous estudiants que no parlen l’idioma. Hi ha escoles que han creat aules d’acollida però tot i així els examens d’accés a secundària són en polonès i els estudiants refugiats tenen menys opció a poder anar a una bona escola a causa de la barrera de l’idioma.

Reunions amb organitzacions i radi d’actuació

La delegació s’ha reunit amb entitats per tal de saber com estan treballant i quines necessitats tenen per tal de poder trobar acords de col·laboració:

• Comitè d’Assistència Social de Polònia (contrapart de l’Associació Catalana per la Pau): entitat del tercer sector que està habilitant espais a un centre d’atenció de Milanówek per acollir a persones refugiades i oferir-los un supot psicològic.
• Feminoteka: organització feminista que dona una assistència psicològica online i offline a dones supervivents de violència de gènere.
• Mudita: organització centrada en donar assistència a les persones refugiades amb diversitat funcional. Han obert dos centres de recepció a Cracòvia i a Varsòvia, treballen per la integració d’aquestes persones a Polònia i busquen crear una xarxa d’entitats europees per reubicar a diversos països el màxim de població possible.
• Salam Lab: organització que gestiona un centre de recepció a Cracòvia, el reallotjament de les persones refugiades en pisos (amb especial atenció a la comunitat gitana) i suport psicològic.
• Fundació Zustricz: entitat de la diàspora ucraïnesa que treballa conjuntament amb Salam Lab al centre de recepció a Cracòvia i que ofereix suport psicològic.
• Sztukmistreze: suport emocional i integració social a través del circ.
• Pallassos Sense Fronteres: suport emocional i reconstrucció del teixit social a través de l’humor i l’espectacle, tant per infants com per adults.

Hi ha altres organitzacions amb les quals el Fons Català encara no s’ha pogut reunir però amb qui treballarà tant a Polònia com a Ucraïna:

• Creu Roja
• Acció Solidària Logística
• Arbeiter-Samariter-Bund Deutchland-Ukraine (ASB)

Aquest viatge ha permès fer una identificació de necessitats en profunditat, establir relacions amb les organitzacions aliades a Polònia i egegar els projectes emmarcats a la campanya d’emergència del Fons Català per Ucraïna.

General 20 abril 2022

Cinc propostes infantils per Sant Jordi

Arriba Sant Jordi, la festa del llibre i de la rosa. En aquests temps convulsos, us suggerim 5 llibres per a la mainada que volen promoure la solidaritat, la pau o conscienciar sobre els efectes devastadors de la guerra o el canvi climàtic.

Contes de la Diversitat (Editorial Mediterrània)
Aquest llibre recull 20 contes sobre la diversitat escrits per infants d’escoles de tot Catalunya i il·lustrats per la ninotaire Pilarin Bayès. Darrere la màgia i la tendresa de totes aquestes històries creades pels infants s’hi troben un munt de respostes a una pregunta ben complexa: Què és la diversitat? Creativitat i reflexió en aquesta iniciativa que va ser publicada amb motiu del Premi Pilarin Bayès del 2020.
Més informació

Desplaçades (Associació Iurta)
Aquest conte és només una part del projecte «Desplaçades», una proposta artisticodidàctica que aprofita el coneixement i les experiències individuals ja existents en els infants per treballar les diferents temàtiques que apareixen a la història (racisme, drets humans, amistat…). Aquesta iniciativa de l’associació Iurta està protagonitzada per la Berta i l’Anna, dues nenes que per diferents motius s’han vist obligades a canviar de lloc de residència amb les seves famílies. El projecte inclou també una cantata que permet als infants transmetre i compartir tot allò que han après i treballat.
Llibre en procés d’edició

Wangari i els arbres de la pau (Ediciones Ekare)
Aquest conte sobre solidaritat i emergència climàtica el va escriure Wangari Maathai, nascuda en un petit poblat de Kenya i que va rebre el Premi Nobel l’any 2004. Wangari vivia envoltada d’arbres. Quan creix, comença una massiva desforestació, i Wangari tem que aviat tot el bosc sigui destruït. Decideix sembrar nou arbres petits i inicia una acció ecologista en favor de la reforestació. Una història real sobre la vida de l’autora.
Més informació

Els nens no volen la guerra (Editorial Juventud)
Aquest llibre escrit i il·lustrat per Éric Battut s’ha convertit en un best-seller mundial des de la seva publicació el 1999 i continua plenament vigent. El conte ens presenta dos reis veïns, que tenien molt bona relació. Tenien pau i felicitat, vivien una vida plena d’alegria. Fins que un dia, un dels reis va trobar un motiu ridícul (la burla de l’altre rei per uns excrements d’ocell sobre la punta del seu nas) per a començar una guerra. Es tracta d’una història curta, amb una acció senzilla, però un missatge ferm i molt definit: les guerres moltes vegades tenen un origen absurd.
Més informació

El Club dels Valents (Editorial Cruïlla)
Un conte escrit per Begoña Ibarrola i amb il·lustracions de Pablo Auladell Pérez per treballar la no-violència. A l’escola hi ha un nen més alt i fort que tots els altres, que s’aprofita de tothom i només pensa a fer servir la violència. La resta estan tots atemorits, fins que un dels companys de la classe, s’arma de valor i s’hi enfronta amb el diàleg i la raó, i no amb la força.
Més informació