General 25 abril 2022

El Fons Català torna a Polònia per tancar projectes amb entitats locals

Del 13 al 21 d’abril el Fons Català ha fet un segon viatge a Polònia per tancar acords amb organitzacions que donen assistència a les persones víctimes de la guerra a Ucraïna.

Ha sigut una missió tècnica, formada per la cap d’Acció Humanitària i Emergència, Victòria Planas, i la responsable de Comunicació, Txell Escolà. Al llarg d’una setmana, l’equip ha visitat Varsòvia, Lublin, Medyka i Cracòvia, on ha pogut veure el context en primera persona, ha pogut veure els canvis que hi ha hagut des que es va fer el primer viatge a terreny el mes de març i s’ha pogut reunir amb entitats que estan oferint diferents serveis a les persones refugiades.

Quina situació viu Polònia després de 2 mesos de guerra a Ucraïna?

Polònia ha rebut ja 2,9 milions de persones refugiades i les entrades a peu a les fronteres s’han reduït molt, tot i que estan lluny d’aturar-se. Els centres de trànsit i d’acollida segueixen plens i les organitzacions segueixen desbordades per atendre a tota la població que fuig de la guerra. Pel que fa a l’entrada i sortida de vehicles, el trànsit segueix sent molt alt i el control a frontera molt lent, fet que provoca que es generin cues quilomètriques tant a la banda ucraïnesa com a la banda polonesa.

Hi ha autobusos provinents Kíiv i Kharkiv que es queden dos i tres dies atrapats a la frontera per entrar a Polònia, deixant a les persones de dins molt cansades i depenents de l’assistència dels voluntaris que els porten menjar i productes higiènics.

Dos mesos després de l’inici de la guerra, els dispositius activats a Polònia estan més organitzats i s’ha incrementat la vigilància i protecció de les persones tant a la frontera com als centres de recepció per tal d’evitar segrestos, tràfic i violència.

El Fons Català ha detectat canvis en el fluxe migratori a la frontera, com ara que està havent-hi una segona onada caracteritzada per l’entrada de persones més vulnerables i amb pocs o cap vincle amb Polònia o altres països europeus. A més, també comença a haver-hi bastantes famílies que tornen cap a Ucraïna veient que la guerra s’allarga. Aquest fet generarà noves necessitats a l’oest d’Ucraïna, on es concentra la major part dels desplaçats interns.

Les persones refugiades a Polònia estan a centres de recepció i a pisos d’acollida, però la població d’ètnia gitana pateix discriminació i té més dificultats per ser acollida en pisos.

Per altra banda, hi ha milers d’infants que han de ser escolaritzats però cal habilitar els centres i el sistema educatiu per la rebuda de nous estudiants que no parlen l’idioma. Hi ha escoles que han creat aules d’acollida però tot i així els examens d’accés a secundària són en polonès i els estudiants refugiats tenen menys opció a poder anar a una bona escola a causa de la barrera de l’idioma.

Reunions amb organitzacions i radi d’actuació

La delegació s’ha reunit amb entitats per tal de saber com estan treballant i quines necessitats tenen per tal de poder trobar acords de col·laboració:

• Comitè d’Assistència Social de Polònia (contrapart de l’Associació Catalana per la Pau): entitat del tercer sector que està habilitant espais a un centre d’atenció de Milanówek per acollir a persones refugiades i oferir-los un supot psicològic.
• Feminoteka: organització feminista que dona una assistència psicològica online i offline a dones supervivents de violència de gènere.
• Mudita: organització centrada en donar assistència a les persones refugiades amb diversitat funcional. Han obert dos centres de recepció a Cracòvia i a Varsòvia, treballen per la integració d’aquestes persones a Polònia i busquen crear una xarxa d’entitats europees per reubicar a diversos països el màxim de població possible.
• Salam Lab: organització que gestiona un centre de recepció a Cracòvia, el reallotjament de les persones refugiades en pisos (amb especial atenció a la comunitat gitana) i suport psicològic.
• Fundació Zustricz: entitat de la diàspora ucraïnesa que treballa conjuntament amb Salam Lab al centre de recepció a Cracòvia i que ofereix suport psicològic.
• Sztukmistreze: suport emocional i integració social a través del circ.
• Pallassos Sense Fronteres: suport emocional i reconstrucció del teixit social a través de l’humor i l’espectacle, tant per infants com per adults.

Hi ha altres organitzacions amb les quals el Fons Català encara no s’ha pogut reunir però amb qui treballarà tant a Polònia com a Ucraïna:

• Creu Roja
• Acció Solidària Logística
• Arbeiter-Samariter-Bund Deutchland-Ukraine (ASB)

Aquest viatge ha permès fer una identificació de necessitats en profunditat, establir relacions amb les organitzacions aliades a Polònia i egegar els projectes emmarcats a la campanya d’emergència del Fons Català per Ucraïna.

General 20 abril 2022

Cinc propostes infantils per Sant Jordi

Arriba Sant Jordi, la festa del llibre i de la rosa. En aquests temps convulsos, us suggerim 5 llibres per a la mainada que volen promoure la solidaritat, la pau o conscienciar sobre els efectes devastadors de la guerra o el canvi climàtic.

Contes de la Diversitat (Editorial Mediterrània)
Aquest llibre recull 20 contes sobre la diversitat escrits per infants d’escoles de tot Catalunya i il·lustrats per la ninotaire Pilarin Bayès. Darrere la màgia i la tendresa de totes aquestes històries creades pels infants s’hi troben un munt de respostes a una pregunta ben complexa: Què és la diversitat? Creativitat i reflexió en aquesta iniciativa que va ser publicada amb motiu del Premi Pilarin Bayès del 2020.
Més informació

Desplaçades (Associació Iurta)
Aquest conte és només una part del projecte «Desplaçades», una proposta artisticodidàctica que aprofita el coneixement i les experiències individuals ja existents en els infants per treballar les diferents temàtiques que apareixen a la història (racisme, drets humans, amistat…). Aquesta iniciativa de l’associació Iurta està protagonitzada per la Berta i l’Anna, dues nenes que per diferents motius s’han vist obligades a canviar de lloc de residència amb les seves famílies. El projecte inclou també una cantata que permet als infants transmetre i compartir tot allò que han après i treballat.
Llibre en procés d’edició

Wangari i els arbres de la pau (Ediciones Ekare)
Aquest conte sobre solidaritat i emergència climàtica el va escriure Wangari Maathai, nascuda en un petit poblat de Kenya i que va rebre el Premi Nobel l’any 2004. Wangari vivia envoltada d’arbres. Quan creix, comença una massiva desforestació, i Wangari tem que aviat tot el bosc sigui destruït. Decideix sembrar nou arbres petits i inicia una acció ecologista en favor de la reforestació. Una història real sobre la vida de l’autora.
Més informació

Els nens no volen la guerra (Editorial Juventud)
Aquest llibre escrit i il·lustrat per Éric Battut s’ha convertit en un best-seller mundial des de la seva publicació el 1999 i continua plenament vigent. El conte ens presenta dos reis veïns, que tenien molt bona relació. Tenien pau i felicitat, vivien una vida plena d’alegria. Fins que un dia, un dels reis va trobar un motiu ridícul (la burla de l’altre rei per uns excrements d’ocell sobre la punta del seu nas) per a començar una guerra. Es tracta d’una història curta, amb una acció senzilla, però un missatge ferm i molt definit: les guerres moltes vegades tenen un origen absurd.
Més informació

El Club dels Valents (Editorial Cruïlla)
Un conte escrit per Begoña Ibarrola i amb il·lustracions de Pablo Auladell Pérez per treballar la no-violència. A l’escola hi ha un nen més alt i fort que tots els altres, que s’aprofita de tothom i només pensa a fer servir la violència. La resta estan tots atemorits, fins que un dels companys de la classe, s’arma de valor i s’hi enfronta amb el diàleg i la raó, i no amb la força.
Més informació

General 12 abril 2022

Oferta de feina: Tècnic/a d'Acció Humanitària i Emergència

El Fons Català de Cooperació convoca una oferta laboral de tècnic/a d’Acció Humanitària i Emergència a jornada completa per donar suport a l’àrea i augmentar la seva capacitat operativa.

En una primera fase la plaça serà un reforç per la campanya d’Ucraïna del Fons Català, donarà suport en el desenvolupament de les campanyes, s’encarregarà del seguiment físic i financer, i gestionarà els aspectes logístics de les missions, entre d’altres.

Les funcions principals del lloc de feina seran:

• Suport en el procés de gestió de les campanyes d’Emergència del Fons Català.
• Fer el seguiment d’avenç físic i financer dels projectes d’emergència: valoració (ex-ante), elaboració de fitxa de síntesi i fitxa de valoració de seguiment.
• Donar suport a la preparació de balanços de les campanyes d’Emergència actives.
• Donar suport a la preparació de la logística de les missions sobre terreny relacionades amb les campanyes d’Emergència actives.
• Preparació d’informes interns i externs relacionats amb els projectes i campanyes actives.
• Suport a la convocatòria i seguiment de continguts i acords del Grup de Treball Món Local Refugi.
• Suport a l’acompanyament continuat a les entitats i ajuntaments implicats en projectes d’emergència actius.
• Qualsevol altra tasca pròpia de l’àrea que es requereixi en funció de les càrregues de treball.

Requisits:

• Experiència de dos anys en una posició igual o similar.
• Formació específica en gestió del cicle de projectes: identificació, formulació, avaluació ex-ante i seguiment tècnic i financer.
• Expressió oral i escrita fluïda. Coneixement oral i escrit de la llengua catalana del nivell C de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya o equivalent.
• Coneixement oral i escrit de la llengua angles a nivell professional, es valoraran coneixements de francès.
• Coneixements de la gestió de fulls de càlcul, bases de dades i xarxes socials.
• Disponibilitat per assistir puntualment a reunions amb entitats les tardes, vespres i caps de setmana.
• Experiència o visió internacional.
• Disponibilitat per viatjar.

Candidatures:

• Enviar CV i carta de presentació a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència “Plaça de tècnic d’AH i E”.
• Data límit de presentació de candidatures: 30 d’abril del 2022.

General 6 abril 2022

El poder de l'esport en la reconstrucció del teixit social en poblacions vulnerables

L’esport té un gran potencial com a eina de transformació social gràcies als indubtables beneficis físics i emocionals que ofereix a totes les persones que el practiquen, com ara una millora de l’autopercepció, l’autoestima, la confiança en un mateix, el foment de pertinença en una comunitat i de resolució de conflictes, la deconstrucció d’estereotips de gènere i la generació d’hàbits positius, entre d’altres.

De fet, l’agenda 2030 de Nacions Unides reconeix l’esport com una eina imprescindible al servei del desenvolupament i la pau: “L’esport té el poder de canviar el món i històricament ha exercit un paper important en totes les societats, sigui en forma de competicions esportives, d’activitat física sense més o fins i tot de jocs. És un dret fonamental i una eina poderosa per enfortir els llaços socials i promoure el desenvolupament sostenible, la pau, el benestar, la solidaritat i el respecte”.

Així mateix, l’esport pot incidir en diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, com ara l’ODS 3 – Salut i benestar, el 4 – Educació de qualitat, el 5 – Igualtat de gènere, el 8 – Treball digne i creixement econòmic, l’11 – Ciutats i comunitats sostenibles i el 16 – Pau, justícia i institucions sòlides.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Esport pel Desenvolupament i la Pau, el Fons Català ha parlat amb dues entitats amigues centrades en la promoció de l’esport en entorns vulnerables al Camerun i a Grècia per conèixer quins són els beneficis i l’impacte de la seva estratègia de treball.

Camerun

Entitat: Cercle d’Education, Formation et Sensibilisation de la Jeunesse (CEFOSJEC)

Projecte: Escola de futbol per a infants del barri d’Etetack a Yaoundé, capital del país

“Per a nosaltres l’esport és molt important perquè és una activitat que permet als infants d’Etetack reunir-se per compartir moments d’alegria i amistat sense distinció de gènere, religió o fins i tot d’ètnia. Per tant, l’esport ens serveix com a mitjà per apropar els infants per, després, orientar-los sobre la vida en societat, sobre la seva educació escolar i fins i tot sobre la seva orientació professional.

Quan els infants vénen a nosaltres per la pràctica esportiva, els anotem als nostres registres i fem una petita enquesta que ens permet saber quina és la seva història, ja que estem en un barri humil i amb moltes necessitats i els nens i nenes es veuen impactats social i educativament per la pobresa dels seus pares. Per tant, a través de la nostra feina a l’entitat intentem donar suport a aquests nens en l’àmbit de l’educació (suport escolar), en l’àmbit de formació professional i, sobretot, per transmetre els valors universals d’amor, compartir i solidaritat.“

– William Encadreur, president

Grècia

Entitat: Yoga and Sport with Refugees

Projecte: Classes de yoga a les persones refugiades a Lesbos

“A través del yoga i de l’esport les persones refugiades poden desfer-se dels pensaments i energies negatives. Ser actiu en el nostre gimnàs els ajuda a relaxar-se, a estar més units i a crear una comunitat molt forta que va més enllà del seu temps a Lesbos.

Fer una activitat física en el cas de les persones refugiades a Lesbos o a altres camps de refugiats a Grècia i al món, ajuda a millorar la seva salut física i mental. És una possibilitat de tornar a tenir una rutina sana, de tornar a tenir algun control de la seva vida i poder empoderar-se tant en l’àmbit individual com col·lectiu”.

– Estelle Dean, directora

General 5 abril 2022

La Junta Executiva del Fons Català fa seguiment de la campanya per Ucraïna

Dilluns 4 d’abril es va reunir telemàticament la Junta Executiva del Fons Català per compartir les activitats que s’han fet des de l’entitat en els últims mesos, la gestió econòmica i, en especial, el llançament de la campanya d’emergència per les víctimes de la guerra a Ucraïna.

“Des de l’inici del conflicte, des del Fons Català hem treballat en tres fronts, de manera coordinada amb les entitats municipalistes, la Generalitat de Catalunya i les entitats especialitzades en l’acció humanitària i el refugi”, va comentar Isidre Pineda, president del Fons, que va fer un repàs de totes les accions fetes en el marc de la campanya d’emergència.

Va fer referència a les tasques d’incidència que ha fet Fons a Catalunya, a través d’un posicionament, d’una crida a manifestar-se per la pau i d’un decàleg de recomanacions pels ajuntaments i la ciutadania sobre com canalitzar l’ajuda. Per altra banda, el Fons també s’ha centrat en l’organització d’una resposta humanitària al conflicte i per aquest motiu va fer un primer viatge prospectiu a la frontera de Polònia amb Ucraïna, que va permetre identificar les necessitats que hi ha i les entitats que hi estan treballant.

A més, el Fons ha tingut un paper actiu en les reunions del Comitè Català d’Acció Humanitària i d’Emergència de la Generalitat de Catalunya i del Comitè d’Acollida de les Persones Refugiades, i a petició de la Generalitat va activar un punt d’informació per resoldre dubtes i consultes de les municipalitats.

A dia 1 d’abril, la campanya d’emergència ha recollit prop de 322.000 euros, gràcies a les aportacions de 55 ajuntaments, 13 empreses, 9 entitats i desenes de particulars.

Finalment, es va comunicar a la Junta els 7 projectes que s’han identificat tant a Polònia com a Ucraïna i que es podran tancar en un segon viatge que es farà a mitjans d’abril.

General 5 abril 2022

Tècnica de cooperació destacada: Clara Xifra, de l'Ajuntament de Rubí

Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Vaig fer estudis de Traducció i Interpretació perquè tenia la inquietud de connectar pobles i persones. Paral·lelament, i aprofitant les estades a l’estranger, vaig col·laborar amb Oxfam a Bèlgica i Anglaterra i participar d’un camp de treball al Marroc. Amb aquestes experiències vaig adonar-me que volia ser part activa de projectes, i vaig aconseguir una beca de la fundació “la Caixa” per fer un Màster en Economia Solidària a França, amb unes pràctiques a la Federació Francesa de Comerç Just. De tornada a Barcelona em vaig incorporar a l’Institut de Nacions Unides per a la Investigació i la Formació (UNITAR) a través del centre CIFAL Barcelona, per a la formació d’autoritats locals.

L’any 2008 i 2009, gràcies a dues beques de la Secretaria d’Afers Exteriors i de l’ACCD, vaig treballar al programa ART GOLD Marroc del PNUD, en la promoció del desenvolupament local i la mobilització de xarxes de cooperació descentralitzada. El 2010, de tornada Barcelona, vaig cursar un curs d’especialització universitària en cooperació descentralitzada de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus, al mateix temps que m’incorporava a l’equip del Fons Català on vaig desenvolupar diferents tasques de tècnica de programa fins a responsable d’àrea Àfrica-Mediterrània.

El 2015, i encara vinculada al Fons Català, em vaig incorporar a l’Ajuntament de Sant Cugat com a tècnica d’educació per al desenvolupament, on vaig obtenir la visió de la cooperació local des de l’altra banda. I enguany, m’he incorporat a l’ajuntament de Rubí, on començo una nova etapa amb molts reptes per davant.

Quina implicació té Rubí en l’àmbit de la cooperació?

Rubí té una llarga trajectòria com a ciutat compromesa amb la solidaritat, la pau i els drets humans. Des de mitjans dels anys 90, coincidint amb el moviment reivindicatiu i solidari del 0,7%, les entitats de la ciutat inicien accions i campanyes en diferents àmbits, acompanyades per la voluntat de l’Ajuntament de comprometre’s amb aquestes iniciatives de solidaritat i començar a construir una política pública local de cooperació.

L’any 2005 es crea el Consell Municipal de Cooperació que permet crear un marc més ampli de participació i començar a establir les bases i orientacions d’una política de cooperació liderada per l’administració municipal. Aquesta institucionalització de la política de cooperació ha anat de la mà de l’adhesió de Rubí a xarxes supramunicipals, com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

El 2016 es va iniciar un procés de revisió de les intervencions en cooperació i sensibilització que va desembocar en l’elaboració del primer Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de Rubí 2018-2020, l’elaboració d’unes noves bases de subvencions a projectes de cooperació i la reforma dels estatuts del Consell Municipal de Cooperació. Actualment, ens trobem a punt d’aprovar el nou pla director que regirà per al període 2022-2026 i que permetrà consolidar la política de cooperació municipal.

Quines previsions teniu per aquest any en matèria de cooperació?

Enguany, s’aprovarà el nou Pla Director de Cooperació de Rubí 2022-2026. Coincideix amb la meva incorporació i prioritzarem seguir donant suport a les entitats locals, dinamitzar el Consell Municipal de Cooperació, impulsar els projectes de cooperació de les entitats i del propi Ajuntament i impulsar el programa d’Educació per a la Ciutadania Global a la ciutat i als centres educatius amb l’objectiu d’enfortir la política de cooperació municipal, donar-la a conèixer a la ciutadania, fomentar esperit crític i promoure els drets humans. El Pla Director està alineat amb els ODS, responent al compromís municipal amb l’agenda 2030 i incorpora un nou Objectiu Estratègic (Drets Humans de les dones) que regirà per les bases de la convocatòria de subvencions, i que situa l’apoderament de les dones al centre.

També donarem suport a les campanyes d’emergència que han sorgit a principis d’any en relació a la crisi d’Ucraïna, i treballarem en accions per promoure la cultura de pau a la ciutat i als centres educatius, eina clau per a la prevenció de conflictes.

General 30 març 2022

Repàs de la jornada "Acció climàtica: estratègies des de la cooperació internacional"

Dimarts 29 de març es va celebrar la jornada “Acció climàtica: estratègies des de la cooperació internacional” al CCCB, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català.

“Treballar des de la cooperació per a nosaltres representa treballar des de l’adaptació, des de la mitigació, des de l’educació, des de la coherència i també des de la incidència política”, deia Elisenda Alamany, coordinadora de la Comissió d’Acció Climàtica del Fons Català i membre del Consell Metropolità de l’AMB, a la presentació i benvinguda.

Va ser una jornada dedicada al debat i la reflexió entorn els reptes globals que suposa l’emergència climàtica, l’impacte desigual Nor-Sud, i les estratègies per aconseguir la justícia climàtica des dels municipis i les administracions.

Conversatoris

L’acte es va estructurar en dos conversatoris, un centrat en les estratègies de treball en cooperació internacional i acció climàtica, i un altre en la coherència de polítiques públiques i acció climàtica.

El primer debat va ser moderat per Ana Villagordo, especialista en estratègia i comunicació ambiental, que, amb un ritme enèrgic i decidit va anar conduïnt el discurs de les tres ponents: Olga Margalef, professora de la UB i membre del Grup de Recerca RISKNAT, Elena Lacort, tècnica del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, i Àlex Guillamón, vocal de l’Eix ambiental de Lafede.cat.

En la seva presentació, Villagordo va fer referència a la desigualtat i va llençar algunes preguntes: “El canvi climàtic no és culpa de tothom per igual. Avui parlarem de com hem contribuït des dels països del Nord Global i no des del Sud Global, i com ara des de la nostra posició hem de decreixer, hem de canviar el nostre sistema, hem de transitar cap a un sistema més sostenible energèticament, hem de buscar l’equitat… però tots aquests països del Sud Global que no han contribuït a l’emergència climàtica, com han d’actuar? els hi hem de dir nosaltres? com els podem donar suport?”

A mesura que avançava la jornada les tres persones convidades van anar presentant arguments sobre les implicacions del canvi climàtic al món i la necessitat de prendre’n consciència. Olga Margalef, va explicar que l’emergència climàtica és un fet sense precedents en els darrers milers d’anys, i que “tot el planeta se’n veurà afectat, tot i que no es patirà de la mateixa manera a tot arreu”, a més va aprofitar l’ocasió per recordar que “aquesta situació d’emergència planetària té unes causes amb una responsabilitat molt desigual: una persona dels EUA contribueix a 20 tones de CO2 per càpita a l’any, a l’Estat espanyol estem al voltant d’entre 6 i 8 tones per càpita, mentre que a Moçambic són 0,2 tones per càpita.”

Per la seva banda, Àlex Guillamón va fer incidència en la necessitat d’adaptar les mesures per fer front a l’emergència climàtica a la realitat de cada territori, ja que no a tot arreu es viu igual ni es tenen les mateixes necessitats. Finalment, Elena Lacort va fer una reflexió sobre les accions que fem aquí que podem extrapolar i adaptar a les regions on s’està treballant en cooperació, com ara la transició energètica i la garantia d’accés a l’aigua potable.

El segon conversatori, centrat en la coherència de polítiques, va ser presentat per Gisela Torrents, especialista en crisi climàtica, i va comptar amb la participació de Josep Desquens, de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Ana Romero, Cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, i David Llistar, Director de Serveis de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona.

“Catalunya té molta responsabilitat històrica, tenim un sistema basat en la crema de combustibles fòssils. No es tracta d’ajudar el Sud Global, sinó de fer justícia i equilibrar la balança”, va sentenciar Torrents en la seva presentació, abans d’iniciar el debat de la taula. Les tres persones convidades van fer reflexions d’autocrítica, van exterioritzar les dificultats que hi ha per aterrar accions concretes en matèria de clima des de les administracions, i van posar el focus en la necessitat d’incentivar una transició justa, evitant conseqüències greus pels països del Sud.

En aquesta línia, Ana Romero va remarcar que “cal que les polítiques de lluita climàtica siguin més transversals i tenir en compte les exigències i conseqüències que tenen les accions que prenem des de les administracions”. Desquens, al seu torn, va compartir les dificultats que es viuen des de l’administració per deixar enrere la teorització del canvi climàtic i passar a l’acció real. Finalment, Llistar va explicar que “Barcelona guanya tots els premis de canvi climàtic del món i tot i així crec que ho està fent malament”, ja que no s’està fent tot el que caldria fer.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del President del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, que va fer referència al paper clau dels municipis “per emprendre accions cap a la justícia climàtica” i a la necessitat de “tornar a l’essència de la cooperació i aprendre de l’experiència i els coneixements dels municipis dels països del Sud que fa anys que s’enfronten a situacions climàtiques adverses i que inevitablement connecten el municipalisme solidari català amb el món global”.

General 28 març 2022

Senegal: escalada del conflicte a la Casamance i crisi de persones desplaçades

Dues setmanes després de que tots els focus de la comunitat internacional s’haguessin posat -i continuïn- en la invasió russa d’Ucraïna, al Senegal va esclatar un nou episodi en la guerra de baixa intensitat que els darrers quaranta anys s’ha traduït en enfrontaments bèl·lics discontinus a la regió meridional de la Casamance. Un dels molts conflictes oblidats que hi ha al món i el més antic encara actiu a l’Àfrica occidental.

En aquesta ocasió l’exèrcit senegalès va emprendre la matinada del 14 de març un seguit de ràtzies de represàlia contra les bases militars de la facció del Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance (MFDC) liderada per Salif Sadio, al llarg de la zona fronterera amb Gàmbia. Aquests atacs, amb el suport d’aviació i artilleria i el desplegament de forces terrestres, han destruït les bases d’operacions del MFDC a la zona, però han provocat alhora una de les majors crisis de persones desplaçades que ha viscut el Senegal les darreres dècades, davant el desconeixement i la indiferència internacionals. D’una banda, al menys 6.350 persones han estat ateses per les autoritats gambianes com a refugiades internacionals quan han accedit a Gàmbia fugint de la destrucció dels seus pobles, ubicats a les zones controlades pel MFDC i bombardejades per l’exèrcit. I d’altra banda, es calcula que entre sis i set mil persones més han abandonat les seves cases per anar a altres zones pacificades de la Casamance, sovint cercant aixopluc als habitatges d’altres familiars. En total més de 12 mil persones desplaçades forçoses en dues setmanes de conflicte.

“A la meva comunitat hi ha 16 pobles que ja no hi viu ningú, tothom a marxat”, explica Karamba Badji, originari de la Casamance. “Han deixat enrere moltes coses, els infants han hagut d’abandonar l’escola i les màfies aprofiten aquesta situació caòtica per complicar la vida a la gent”, afegeix.

Context i antecedents del conflicte

A la dècada dels 70, la sequera persistent a la regió del Sahel va afectar durament l’economia senegalesa i va agreujar l’abandonament en què el govern tradicionalment havia mantingut la regió de la Casamance des de la independència el 1960. En aquest context, el 26 de desembre de 1982 una manifestació pacífica per reclamar al govern de Dakar que corregís aquesta situació va ser reprimida amb foc real, provocant que el MFDC iniciés una resistència armada i reclamés la independència d’aquesta regió semi enclavada, separada de la resta del país -excepte en el seu extrem oriental- per Gàmbia. Karamba Badji reafirma “l’històric abandonament de la població de la Casamance per part del govern central” i creu que “acabarà arribant un president que doni més autonomia a la regió per acabar amb el conflicte”.

Tot i que l’any 1996 el govern i el MFDC van iniciar converses de pau i des del desembre de 1999 s’han signat diversos alto-el-foc, la Casamance està encara avui lluny de poder-se considerar pacificada. Després de la mort el 2007 a l’exili francès del seu líder carismàtic, Agustin Diamacoune Senghor, el MFDC es va fragmentar en diversos grups, sovint enfrontats pel lideratge i per les fonts de finançament a través del control del tràfic de fusta tropical, marihuana, armes i mercaderies i altres activitats il·legals. Els dos grups més importants adscrits al MFDC que hi ha actualment són el liderat per Salif Sadio, actiu al nord de la Casamance a la zona fronterera amb Gàmbia a la regió de Ziguinchor, i el liderat per César Atoute Badiate, actiu al sud de la Casamance al llarg de la frontera amb Guinea Bissau.

Els factors que han contribuït al fracàs del procés de pau i a l’enquistament d’aquesta guerra tenen a veure, d’una banda, amb la manca d’una política de reinserció dels guerrillers que volen deixar les armes. I d’altra banda amb la utilització política que el govern senegalès fa del conflicte per guanyar suports a altres regions del país quan baixa la seva popularitat. En tot cas, malgrat ser considerat un conflicte de baixa intensitat, en els 40 anys que dura ja ha deixat un balanç de 5.000 persones mortes i més de 60.000 desplaçades.

Esdeveniments recents

Després d’un període de calma relativa, amb incidents puntuals causats per les mines antipersona que hi ha a la regió o enfrontaments esporàdics entre faccions del MFDC i/o amb l’exèrcit, el darrer any s’han produït diversos episodis que han suposat una escalada de la violència armada:

• Març de 2021: tres sectors minoritaris de la fragmentada MFDC (Assaninga, Oukana Tachkone, i el Grup d’Ousmane Niantang Diatta) van acordar la coordinació i unificació d’esforços polítics i estratègics.
• Maig de 2021: l’exèrcit senegalès va bombardejar les bases rebels de César Atoute Badiate, a la frontera amb Guinea Bissau.
• Gener de 2022: es produeix un atac en territori gambià de la facció del MFDC liderada per Salif Sadio contra forces senegaleses desplegades sota mandat de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de Oest CDEAO. En l’assalt moren quatre soldats i set més són fets presoners. Aquests set soldats són alliberats el 14 de febrer amb la mediació de la Comunitat de Sant’Egidi.
• En represàlia, el 14 de març de 2022 l’exèrcit senegalès llança l’actual ofensiva contra les bases de Salif Sadio al nord de la Casamance, que provoca el desplaçament forçat d’unes 12 mil persones i un número encara indeterminat de víctimes mortals i ferits.

El camí cap a la pau i el rol dels municipis catalans

Amb aquest panorama, i considerant també la situació de canvi polític que està vivint el Senegal, des de la societat civil i molt especialment els moviments de dones, han jugat i mantenen avui encara un paper fonamental en el procés de pau a la Casamance. Ja al 1993 es va crear el Moviment de Dones per la Pau a la Casamance (MOFEPAC) i uns anys més tard sorgeix la Plataforma de Dones per la Pau a la Casamance (PFPC), amb l’objectiu de participar activament en el procés de pau a través d’iniciatives com marxes pacífiques, tallers de reflexió i sensibilització, fòrums de debat, reunions amb autoritats, etc. També les dones que s’encarreguen dels fetitxes dels boscos sagrats tenen una certa influència sobre els guerrillers del MFDC.

Altres actors rellevants en el procés de pau són les autoritats tradicionals, l’Església Catòlica i algunes ONGs i entitats de la societat civil, entre les que es troben dues amb qui els Fons Català hi ha col·laborat des de fa anys en diferents projectes: FODDE i USOFORAL. Precisament USOFORAL, que té la seva seu a Ziguinchor, està desplegant en aquests moments un estudi diagnòstic de les necessitats de les persones desplaçades i de les famílies que les acullen a les seves cases.

Aquest diagnòstic servirà per obrir una campanya d’emergència i atendre les necessitats identificades en aquesta zona prioritària de la cooperació municipalista catalana, gràcies a la presència als pobles i ciutats de Catalunya de 24.717 persones originàries del Senegal (dades oficials de l’IdesCat a 1 de gener de 2021), moltes d’elles de la regió natural de la Casamance. Aquesta xifra és probablement més propera a les 30 mil persones, si considerem la població que encara es troba en situació irregular o que no ha pogut accedir a l’empadronament.

Per això la situació actual interpel·la directament a la ciutadania d’origen senegalès resident a Catalunya, una part important de la qual és originària de la zona afectada pel conflicte, i de forma més àmplia als ajuntaments on hi resideixen i a la ciutadania general que han donat suport a la trentena llarga de projectes de cooperació actius a data d’avui al Senegal.

“Se que el que està passant a Ucraïna és més greu, però el patiment a Ucraïna i al Senegal és igual d’important”, relata Badji, “Estem parlant de vides de població innocent”.

Joan Ribas – Cap de l’Àrea d’Àfrica del Fons Català

General 28 març 2022

Celebració de l'Steering Committee del projecte europeu Shababuna a Barcelona

Divendres 25 de març, en el marc dels MedCat Days, es va mantenir al Palau de Pedralbes de Barcelona el 3r Steering Committee del projecte europeu “Shababuna: la nostra joventut informada i ben preparada per decidir el seu futur”, així com una trobada entre els ens locals que participen al projecte. Shababuna té com a objectiu principal promoure la sensibilització i la informació entre els joves d’origen marroquí sobre els riscos i les alternatives legals a la migració irregular.

A la trobada del Comitè de Direcció del projecte, liderat pel Departament d’Afers Exteriors i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, hi van participar totes les contraparts del projecte per presentar els avenços assolits en la implementació de les activitats dels diferents paquets de treball i els productes que fins ara s’han anat generant. Entre aquests productes cal destacar l’estudi de línia de base dirigit per la UAB i la UdG, en el qual els 11 ens locals catalans involucrats al projecte varen participar en la distribució de qüestionaris i la sistematització de la informació recollida.

Des del Fons Català es va explicar com s’han desenvolupat durant els mesos de febrer i març els 22 tallers amb joves tutelats o ex tutelats per la DGAIA i amb la ciutadania d’origen marroquí dels 11 municipis, així com les següents passes que es faran en relació a les gravacions dels testimonis entre les persones que varen participar dels tallers.

Finalment, per la tarda es va dur a terme una trobada entre ens locals catalans i marroquins que participen del projecte. Per part catalana hi va haver els ajuntaments de Vic, Mataró, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Terrassa. Per part marroquina hi va participar el vicepresident del Consell Regional de l’Oriental i el president de la província de Nador, institucions amb qui es durà a terme una cooperació tècnica d’aquí a uns tres mesos en un àmbit d’intervenció com són els serveis d’orientació i informació a la població jove, molt rellevant en l’acció municipal.

General 22 març 2022

Moció conjunta de la CCASPS i la Federació ACAPS en suport al poble sahrauí

La setmana passada el govern espanyol va fer un canvi en la seva posició fins ara respecte el conflicte al Sàhara Occidental en donar suport al pla d’autonomia presentat pel Marroc l’any 2007. En una carta dirigida a Mohammed VI, el president del govern Pedro Sánchez va expressar aquesta nova postura que, més tard, va ratificar el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en roda de premsa. Albares va assegurar que la proposta d’autonomia era la base “més seriosa, realista i creïble” per a la resolució del conflicte.

De manera que, amb aquest gir, el govern espanyol trenca el consens àmpliament consolidat sobre el conflicte, tant en el marc de Nacions Unides com entre les forces polítiques al Congrés dels Diputats, segons el qual la seva solució ha de passar per la lliure autodeterminació del poble sahrauí. La proposta d’autonomia confronta aquest principi d’autodeterminació, ja que, tal com es contempla als acords de pau signats l’any 1991 entre el Marroc i el Front Polisario, la via de resolució del conflicte és mitjançant la celebració d’un referèndum. El govern espanyol ha adoptat el nou posicionament en un moment especialment delicat a la regió, en mig de l’increment de la confrontació geopolítica al Magreb amb el trencament de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc i amb la reobertura del conflicte armat al Sàhara Occidental des de novembre de 2020.

La decisió ve a agreujar un conflicte que s’arrossega des de fa quaranta-sis anys i arriba com a resposta al conflicte diplomàtic entre els regnes d’Espanya i del Marroc fruit de l’hospitalització a territori espanyol del president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i líder del Front Polisario, Brahim Gali, de setanta-tres anys, l’abril de 2021 “per raons estrictament humanitàries” segons el govern espanyol. Aquest fet va comportar que Rabat no impedís l’entrada a Ceuta de fins a 12.000 persones que es trobaven en territori marroquí, una frontera que habitualment s’encarrega de blindar la immigració per encàrrec de Madrid. En aquell moment, el Marroc ja va advertir que la situació de crisis entre els dos estats anava més enllà de l’acollida hospitalària i que reclamava un posicionament contundent per part del govern espanyol a favor de l’ocupació del Sàhara. Un pronunciament que finalment ha arribat.

El nou escenari no només perjudica els drets del poble sahrauí, sinó que ho fa a costa de perpetuar la vulneració dels drets de les persones migrants i refugiades amb l’externalització de les fronteres i de les polítiques migratòries. D’altra banda, el portaveu del secretari general de l’ONU ha recordat que el conflicte ha de resoldre’s “amb un compromís entre les parts i dins el procés polític facilitat per l’ONU”. L’Estat espanyol no pot ignorar aquest context i, d’acord amb la seva responsabilitat històrica amb el poble sahrauí, ha de treballar en favor del compliment de la legalitat internacional. En cap cas, el govern pot negociar ni qüestionar el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i, per tant, donar suport a un pla com el d’autonomia que qüestiona el dret dels i les sahrauís.

Davant aquesta situació, la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí juntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí fem pública una moció per a proposar l’adopció de diversos acords:

1. Demanar al govern de l’Estat espanyol que rectifiqui de forma immediata el seu posicionament favorable a un pla d’autonomia del Sàhara Occidental, que és contrari als drets del poble sahrauí.

2. Demanar al govern espanyol que tingui una actitud proactiva favorable a la realització del referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental, tal com li correspon com a potència administradora del territori i de denúncia de les repetides violacions dels drets humans que pateix el poble sahrauí als territoris ocupats pel Marroc.

3. Instar al Parlament de Catalunya a què constitueixi l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara, ja que malgrat haver estat en funcionament les darreres legislatures més d’un any després de l’inici de la XIII continua sense activar-se, per tal que Catalunya tingui una representació institucional de màxim nivell a l’hora de fer arribar el seu suport a una resolució pacífica i respectuosa amb els drets del poble sahrauí.

4. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del govern d’Espanya, al Parlament de Catalunya, al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, a la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments amb el Poble Sahrauí, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí, i a la Delegació del Front Polisario a Catalunya.

General 21 març 2022

Jornada de reflexió sobre el rol de la cooperació davant l'emergència climàtica

Quin ha de ser el rol de la cooperació internacional davant l’amenaça de la crisi climàtica?

Per donar resposta a aquesta pregunta el Fons Català i l’AMB organitzen la jornada “Acció climàtica: estratègies des de la cooperació internacional”, el dimarts 29 de març a l’auditori del CCCB (Barcelona), de 9:30h a 13h.

Cal confirmar assistència inscrivint-se al formulari.

Programa

9:30h Benvinguda i presentació: Elisenda Alamany, vocal i coordinadora de la Comissió d’Acció Climàtica del Fons Català i membre del Consell Metropolità de l’AMB.

9:45h Taula rodona 1: Estratègies de treball en cooperació internacional i acció climàtica

• Introducció i conducció de la taula: Ana Villagordo, especialista en estratègia i comunicació ambiental.
• Presentació de conceptes clau i línies de treball en Cooperació i Canvi Climàtic.

1. Dinamització del conversatori: Prioritats estratègiques en cooperació internacional i acció climàtica. ¿Quines són les línies de treball i les regions prioritàries a treballar en cooperació i acció climàtica?

• Àlex Guillamón, vocal de l’Eix ambiental de Lafede.cat.
• Olga Margalef, professora de la UB i membre del Grup de Recerca RISKNAT.
• Ana Romero, Cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB.

11:00h Pausa cafè

11:30h Taula rodona 2: Coherència de polítiques públiques i acció climàtica.

• Introducció i conducció de la taula: Gisela Torrents, especialista en crisi climàtica.
• Presentació, temes clau de coherència de polítiques i canvi climàtic.

2. Dinamització d’un conversatori basat en la pràctica:

• Josep Desquens, Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
• Imma Mayol, Directora de l’Àrea d’Ecologia de l’AMB.
• David Llistar, Director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

12:45h Cloenda: Isidre Pineda, President del Fons Català i Alcalde de Caldes de Montbui.

General 18 març 2022

Refugiats de primera i refugiats de tercera? Quan el dret d'asil ve condicionat pel país d’origen

Invasió, crisi migratòria, amenaça. Aquestes eren algunes de les paraules que s’utilitzaven el 2015 per referir-se al milió de persones que fugia de la guerra de Síria i que es va trobar les portes d’Europa tancades.

A dia d’avui, des de fa ja tres setmanes, la guerra a Ucraïna ha provocat la fugida de 3 milions de persones a països veïns, l’èxode més ràpid al continent des de la Segona Guerra Mundial. El relat informatiu ha abandonat el discurs d’alarma que tant ha fet servir en altres moviments migratoris, i fins i tot ha canviat la connotació de la paraula “refugiat”. Els mateixos periodistes de cadenes internacionals puntualitzaven que en aquest cas es tracta de refugiats “rossos amb ulls blaus”.

Què diferencia, doncs, una persona refugiada de Síria, Afganistan o Mali d’una d’Ucraïna? Què determina el tracte que rebrà a les portes d’Europa?

Davant la guerra a Ucraïna, la Unió Europea ha activat la Directiva de Protecció Temporal per acollir i garantir els drets de la població víctima de la guerra durant tres anys, un mecanisme que no s’ha utilitzat en ocasions similars com en la guerra de Síria el 2015 o la presa de Kabul pels Talibans el 2021, i que ha deixat a la seva població totalment desprotegida.

“Estem immersos en un sistema hegemònic eurocèntric i colonialista que dona cobertura a aquelles persones que queden sota el seu paraigua, és a dir, aquelles que veu com a iguals, però no ho fa -o no amb les mateixes condicions- amb aquelles que representen l’alteritat”, explica Dilara Ekmen, responsable d’incidència social i política de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). A més, afegeix que hi ha altres factors que determinen l’actuació de la Unió Europea en aquesta crisi, com els interessos geopolítics.

L’habilitació de vies legals i segures i l’acollida digna és el que tantes organitzacions fa anys que demanen, i l’actuació amb la guerra a Ucraïna fa evident que a Europa no hi ha una manca de capacitat per acollir, sinó una manca de voluntat política. Encara hi ha milers de persones encallades en condicions infrahumanes a Grècia, al corredor dels Balcans, a la frontera de Bielorússia amb Polònia i a Ceuta i Melilla.

De fet, a principis de març unes 2.500 persones d’origen subsaharià van intentar saltar la tanca de Melilla, l’intent més nombrós registrat mai segons la delegació del govern espanyol, en el qual va haver-hi desenes de ferits per la violència exercida per la Guàrdia Civil i pel perill de les mateixes concertines. Diverses ONG van denunciar devolucions en calent de menors, una pràctica il·legal a l’estat.

Cristina Mas, enviada especial del Diari Ara a Ucraïna, celebra la ràpida resposta d’acollida a Europa després d’haver vist el patiment de la societat civil ucraïnesa colpejada per la guerra, però recorda tota aquella gent que “encara està morta de fàstic en una situació de violència institucional en els camps de contenció de les illes gregues”.

“És un exemple de discriminació”, afegeix, perquè “si tu mires com s’han de mirar les demandes d’asil, que són demandes individuals de gent que es troba en una situació determinada, encara que reuneixin tots els requisits per ser acollits a Europa segueixen avui estant frenats a les fronteres”. El que s’ha activat en aquests casos “són murs i tanques amb polítiques migratòries d’una cruesa inusitada i immoral” explica Victòria Planas, cap d’Acció Humanitària i Emergència del Fons Català.

Discriminació i racisme

No només hi ha un tracte diferencial entre crisis humanitàries, sinó entre la població resident a un mateix país, tal com es va poder veure els primers dies de l’èxode a Ucraïna. Hi havia persones racialitzades residents al país que no rebien la mateixa atenció que la població no racialitzada durant l’evacuació. “Un cop més el tractament diferencial es fa cruelment patent, posant el focus en el factor racial” apunta Victòria Planas, “el sistema de protecció per a les persones que fugen de la guerra és racista”.

El mateix indica Musa (nom fictici per preservar la seva privacitat), un estudiant nigerià resident a Ucraïna que va marxar a Bèlgica quan va esclatar la guerra. Musa declara que, tot i haver pogut viatjar, “la gent amb passaport ucraïnès té més oportunitats i prioritat que les que tenim permís de residència com jo, que generalment són d’orígen africà, indi… Estem esperant a veure si podem rebre el mateix tracte perquè també venim d’Ucraïna i tenim un document legal que ho demostra”.

La protecció de la població refugiada ucraïnesa és motiu de celebració, però és important aprofitar l’ocasió per prendre consciència de les raons que porten als governs a donar una resposta o una altra davant les crisis humanitàries. “Haurem de reflexionar sobre per què ens interpel·la més el patiment d’unes persones o unes altres i mostrem més o menys solidaritat en funció de l’origen de les persones”, diu Dilara Ekmen des de la CCAR, “i en aquest sentit caldrà identificar quin rol hi juguen mitjans de comunicació i governs quan en unes situacions creen i reprodueixen narratives criminalitzadores de la solidaritat i en altres les celebren.”

Imatge de portada: Maria.ipunt

General 14 març 2022

Missió prospectiva del Fons Català a la frontera de Polònia amb Ucraïna

Del 8 a l’11 de març el Fons Català ha viatjat a Polònia per detectar quines mancances i necessitats hi ha a la frontera amb Ucraïna, per tal de donar-ne resposta a través de la nova campanya d’emergència que es va obrir el 28 de febrer i que ja ha rebut un ampli suport de la ciutadania catalana i el municipalisme.

La missió estava encapçalada pel president del Fons i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, el director David Minoves, la cap d’Acció Humanitària i Emergència, Victòria Planas, i la responsable de Comunicació, Txell Escolà. Al llarg dels quatre dies, l’equip ha visitat diversos enclavaments de frontera per documentar i entendre la realitat dels fluxos migratoris i l’assistència promoguda a les vies de trànsit. A més, també s’ha establert contacte amb entitats tant locals com internacionals per teixir col·laboracions, com ara Grupa Granica, Creu Roja, Pallassos Sense Fronteres, Metges del Món…

Quines necessitats s’han detectat?

L’organització a les fronteres de Polònia amb Ucraïna és bona. El trànsit de persones és fluid i ordenat, no hi ha un col·lapse dels espais perquè la població circula amb facilitat. Quan les fronteres estan obertes, es generen vies legals i segures que garanteixen la protecció dels drets de les persones que fugen de la guerra.

El Fons Català ha detectat, però, una manca de suport psicològic a les arribades al qual vol donar resposta. Tot i tenir les necessitats bàsiques cobertes, la població arriba trasbalsada, cada persona carrega amb la seva història, i és important que puguin tenir un espai segur on rebre suport per canalitzar l’allau d’emocions, en especial els infants. Per aquest motiu es treballarà amb entitats centrades a donar aquest servei.

Per altra banda, pràcticament no hi ha persones racialitzades als punts de frontera visitats. Ni els voluntaris ni l’ajuntament de Przemysl tenen resposta sobre aquest fet, “gairebé no n’hem vist, no sabem si surten per altres punts”. Davant d’aquesta situació el Fons Català busca treballar amb entitats que donin suport als col·lectius més vulnerables, com ara la població gitana, l’africana, la LGTBI, les persones grans no acompanyades…

Finalment, també s’ha detectat la importància de col·laborar amb les organitzacions amb mandat humanitari que envien ajuda dins del territori ucraïnès.

La ruta

La primera parada ha sigut l’estació de tren de Cracòvia, des d’on centenars de persones agafen trens que els portaran a altres indrets de Polònia o a altres països de la Unió Europea lluny de la guerra. Diversos grups de voluntaris donen assistència a totes aquelles famílies que esperen l’arribada del tren o el seu torn per comprar el bitllet: menjar, beguda, mantes…

Els infants juguen i les mares i àvies seuen entre les motxilles i maletes plenes del que han pogut arreplegar abans d’abandonar casa seva. Pràcticament no hi ha homes, ja que entre les edats de 18 i 60 són obligats a quedar-se a Ucraïna a lluitar.

Per entendre d’on venen aquestes persones, l’equip s’ha traslladat fins als punts d’arribada: les fronteres de Medyka, Budomierz i Hrebenne, així com el centre de trànsit de Premysl, on s’ha mantingut una reunió amb l’ajuntament del municipi, que té 60.000 habitants i gestiona el trànsit d’unes 40.000 persones refugiades al dia.

Medyka és el punt fronterer més concorregut. Fins al moment han passat mig milió de persones i tot apunta que aquesta xifra no farà més que incrementar. Budomierz rep un degoteig constant de dones i infants i per Hrebenne passen, sobretot, combois humanitaris en direcció a Ucraïna.

A les fronteres es respira resignació i alleujament. Algunes persones fa dies que viatgen, d’altres han deixat casa seva aquell mateix matí, però la gèlida Polònia els obre les portes, troben escalf i dignitat. No hi ha murs, no hi ha hostilitats ni violència que els esgarrapi els drets.

A Medyka hi ha bullici, molts llocs ofereixen menjar i beguda calenta gratuïta i, a partir de mitja tarda, hi ha un home italià que toca el piano al costat de la carretera. Budomierz i Hrebenne són espais més recollits, hi ha menys gent, menys soroll, però continua havent menjar calent, roba, i tendes on refugiar-se del fred que colpeja a tota persona que es quedi massa estona a la intempèrie.

De Medyka surten autobusos en direcció al centre de trànsit de Przemysl, ubicat en un antic supermercat Tesco, per tant, la frontera és un punt de trànsit on la gent es queda, com a màxim, un parell de dies. Quan arriben els autobusos, l’organització i la calma previs deixen pas a la urgència i el desordre, la fila de persones que esperen tenen pressa per marxar i s’abalancen al vehicle.

El trajecte fins a Przemysl no dura més de 15 minuts. Allà, hi ha més menjar i begudes calentes, una farmàcia, un registre, un punt on aconseguir targetes SIM pels mòbils i espais habilitats per dormir. Gran part del recinte està restringit i només hi poden accedir els voluntaris i la població en trànsit. D’acord amb el cap de gabinet de l’ajuntament de Przemysl, a part del Tesco hi ha escoles i altres espais municipals habilitats per acollir els refugiats, ja que el centre de trànsit no dona l’abast. Tot i això, el municipi no acostuma a ser el punt final del periple migratori, és un esglaó més en el camí que permet als refugiats recuperar-se del viatge i decidir quin serà el seu destí final.

General 11 març 2022

El Fons participa en la Missió d'Observació Electoral de les eleccions legislatives de Colòmbia

El Fons Català de Cooperació és una de les entitats que forma part de la Missió d’Observació Electoral Catalunya Colòmbia (MOEcatcol). La Taula catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ens del qual forma part el fons, serà una de les organitzacions que supervisarà el funcionament de les eleccions legislatives que aquest diumenge 13 de març se celebren en aquest país d’Amèrica del Sud, i on s’escolliran els representats al Senat i a la Cambra de Representants.

Irene Zarza, tècnica de projectes europeus del fons, és una de les 5 membres de la delegació que encapçala Mar Aguilera, doctora en Dret Constitucional de la UB i presidenta d’ODEM (Observadors per la Democràcia) i on també hi ha representants d’ODEM i la International Action for Peace (IAP).

UNS COMICIS DE GRAN TRANSCENDÈNCIA

Els comicis de diumenge tenen una important transcendència, ja que són els primers que inclouen 16 circumscripcions transitòries especials de pau sorgides de la firma de l’Acord de Pau entre el Govern de Colòmbia i les FARC-EP, l’any 2016. És un fet històric pel qual 16 víctimes del conflicte armat tindran representació política al Congrés de Colòmbia. Són les anomenades “curules de paz” que tenen com a objectiu la reparació dels territoris més afectats pel conflicte, a través de la participació política de les persones més afectades per la guerra i que han estat històricament marginades. Un d’aquests territoris és la regió del Catatumbo, on anirà la missió catalana d’observació electoral.

La delegació supervisarà els comicis al municipi de Tibú, a la regió de Catatumbo, departament del Norte de Santander, territori que per primera vegada a la història pot optar a tenir una persona representant al Congrés per una circumscripció de pau.

La Taula catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia és una xarxa d’organitzacions i institucions catalanes amb més de 20 anys d’història i experiència. És un espai de solidaritat i concertació per a la incidència política i la sensibilització de la societat catalana per contribuir des de Catalunya a la construcció d’una pau estable i duradora a Colòmbia que respecti i garanteixi els drets humans, acompanyant la sortida negociada i definitiva del conflicte colombià a tots els seus àmbits.

La intenció de la delegació és poder participar en l’observació de la segona cita electoral, les eleccions presidencials previstes el 29 de maig, i respondre així a les demandes realitzades des de Colòmbia d’observació internacional per contribuir a garantir la integritat de les eleccions i la transparència dels comicis.

General 8 març 2022

8 de març. La veu de les dones de tot el món

El 8 de març és una jornada de lluita i reivindicació. En un món ple de reptes globals, des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament escoltem la veu de dones que, des de diferents punts del planeta, reflexionen sobre medi ambient i canvi climàtic, educació, salut o dret a refugi amb perspectiva de gènere. Aquest Dia Internacional de la Dona escoltem les reivindicacions de la Selina Nkoile, la Isabel Lozano, la Nikisha Shrestha i la Shola Rashid. Elles ens fan veure que és impossible afrontar les problemàtiques mundials oblidant les dones, la meitat de la població afectada, i desconeixent les realitats pròpies de cada zona d’arreu del món.

Des d’Àfrica: Selina Nkoile (Kènia)

Una reflexió sobre DONA I CANVI CLIMÀTIC

«Aquest 8 de març reivindico menjar, nutrició i seguretat pels mitjans de subsistència. El canvi climàtic afectat els sistemes de subministrament d’aliments i les nostres fonts tradicional d’aliments ja no són sostenibles».

«Les dones es veuen afectades per llargues sequeres i patrons de pluja pocs freqüents. També tenim sequeres cada vegada més recurrents. Les dones es veuen afectades per què són les que van al riu a recollir aigua, cuiden els infants i van a buscar llenya al bosc. Amb educació les dones s’empoderen amb noves actituds i coneixements que permeten tenir una feina».

Des d’Amèrica del Nord: Isabel Lozano (Mèxic)

Una reflexió sobre DONA I EDUCACIÓ

«Aquest 8 de març reivindico l’important rol que tenim les dones en els diferents processos d’educació. A més, agraeixo i nomeno a totes les companyes que anys enrere van donar la vida perquè avui jo i tu puguem tenir accés aquesta educació què és el cap i a la fi un motor que ens ajuda a transformar les nostres realitats».

«M’agradaria deixar-vos aquesta reflexió, pensant més enllà dels espais formals d’educació que coneixem, a reconèixer que en diferents parts del món hi ha companyes que estan generant els seus propis processos d’educació, que tenen en compte el context dels llocs, l’idioma dels llocs, les necessitats pròpies dels llocs… Tot això amb l’objectiu d’anar transformant i creant un món millor per a totes».

Des d’Àsia: Nikisha Shrestha (Nepal)

Una reflexió sobre DONA I COVID-19

«La pandèmia ha estat un problema i especialment per a les dones. Les embarassades no tenien transport per anar al centre de salut i va ser un repte important per elles».

«Una altra cosa que no vaig veure directament, però s’explicava a les noticies és que a causa del confinament i estar tancat amb les parelles va créixer molt la violència contra les dones, inclosa la violació, i que les dones van tenir moltes dificultats. Hi havia organitzacions que els ajudaven amb el tema violència i el tema mental, però crec que el govern podia haver fet més del que va fer».
«Jo soc professora d’anglès per Options Catalunya-Nepal. En el meu àmbit, la pandèmia ha suposat la pèrdua d’anys d’educació per als escolars perquè no hi havia l’opció de fer classes virtuals i les escoles es van tancar».

Des d’Europa: Shola Rashid (Afganistan)

Una reflexió sobre DONA I REFUGI

«Jo celebro el dia 8 de març, Dia de les dones. Necessitem Llibertat. Soc una dona que després de vint anys de violència, estic lliure. No deixem soles a les dones. No oblidem les dones del meu país. Em sap molt greu que les dones estiguin obligades a posar-se el burca. Em sap molt greu que les dones de l’Afganistan no puguin estudiar ni puguin treballar. Em sap molt greu. No acceptem els talibans. Nosaltres necessitem llibertat»