General 8 març 2022

8 de març. La veu de les dones de tot el món

El 8 de març és una jornada de lluita i reivindicació. En un món ple de reptes globals, des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament escoltem la veu de dones que, des de diferents punts del planeta, reflexionen sobre medi ambient i canvi climàtic, educació, salut o dret a refugi amb perspectiva de gènere. Aquest Dia Internacional de la Dona escoltem les reivindicacions de la Selina Nkoile, la Isabel Lozano, la Nikisha Shrestha i la Shola Rashid. Elles ens fan veure que és impossible afrontar les problemàtiques mundials oblidant les dones, la meitat de la població afectada, i desconeixent les realitats pròpies de cada zona d’arreu del món.

Des d’Àfrica: Selina Nkoile (Kènia)

Una reflexió sobre DONA I CANVI CLIMÀTIC

«Aquest 8 de març reivindico menjar, nutrició i seguretat pels mitjans de subsistència. El canvi climàtic afectat els sistemes de subministrament d’aliments i les nostres fonts tradicional d’aliments ja no són sostenibles».

«Les dones es veuen afectades per llargues sequeres i patrons de pluja pocs freqüents. També tenim sequeres cada vegada més recurrents. Les dones es veuen afectades per què són les que van al riu a recollir aigua, cuiden els infants i van a buscar llenya al bosc. Amb educació les dones s’empoderen amb noves actituds i coneixements que permeten tenir una feina».

Des d’Amèrica del Nord: Isabel Lozano (Mèxic)

Una reflexió sobre DONA I EDUCACIÓ

«Aquest 8 de març reivindico l’important rol que tenim les dones en els diferents processos d’educació. A més, agraeixo i nomeno a totes les companyes que anys enrere van donar la vida perquè avui jo i tu puguem tenir accés aquesta educació què és el cap i a la fi un motor que ens ajuda a transformar les nostres realitats».

«M’agradaria deixar-vos aquesta reflexió, pensant més enllà dels espais formals d’educació que coneixem, a reconèixer que en diferents parts del món hi ha companyes que estan generant els seus propis processos d’educació, que tenen en compte el context dels llocs, l’idioma dels llocs, les necessitats pròpies dels llocs… Tot això amb l’objectiu d’anar transformant i creant un món millor per a totes».

Des d’Àsia: Nikisha Shrestha (Nepal)

Una reflexió sobre DONA I COVID-19

«La pandèmia ha estat un problema i especialment per a les dones. Les embarassades no tenien transport per anar al centre de salut i va ser un repte important per elles».

«Una altra cosa que no vaig veure directament, però s’explicava a les noticies és que a causa del confinament i estar tancat amb les parelles va créixer molt la violència contra les dones, inclosa la violació, i que les dones van tenir moltes dificultats. Hi havia organitzacions que els ajudaven amb el tema violència i el tema mental, però crec que el govern podia haver fet més del que va fer».
«Jo soc professora d’anglès per Options Catalunya-Nepal. En el meu àmbit, la pandèmia ha suposat la pèrdua d’anys d’educació per als escolars perquè no hi havia l’opció de fer classes virtuals i les escoles es van tancar».

Des d’Europa: Shola Rashid (Afganistan)

Una reflexió sobre DONA I REFUGI

«Jo celebro el dia 8 de març, Dia de les dones. Necessitem Llibertat. Soc una dona que després de vint anys de violència, estic lliure. No deixem soles a les dones. No oblidem les dones del meu país. Em sap molt greu que les dones estiguin obligades a posar-se el burca. Em sap molt greu que les dones de l’Afganistan no puguin estudiar ni puguin treballar. Em sap molt greu. No acceptem els talibans. Nosaltres necessitem llibertat»

General 4 març 2022

Què puc fer per donar suport a la població víctima del conflicte a Ucraïna?

Davant la crisi humanitària a Ucraïna, ha nascut una forta pulsió solidària entre la ciutadania de tots els municipis de Catalunya que busca donar suport als milers de persones que fugen de la guerra. En aquestes situacions d’emergència, però, no totes les accions són útils i resolutives, i per aquest motiu el Fons Català publica una breu guia sobre les millors maneres de donar suport des de Catalunya a les persones que ho necessiten.

La millor manera d’assegurar-se que els fons arriben a destí convertits en ajuda real és vehicular-los a través d’organitzacions que treballen a terreny. El Fons Català ha obert recentment una campanya per donar suport a la població refugiada i es poden fer arribar donacions tant públiques com privades als següents comptes bancaris:

Codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627

Per tal que es destini al conflicte armat a Ucraïna, cal incloure el concepte: Campanya 3699-Crisi Ucraïna

La campanya està en fase d’identificació de necessitats, cal anar a terreny per entendre la realitat a les fronteres, però des del Fons Català se centraran els esforços en atendre els següents fronts: assistència a les rutes de fugida, cobertura de necessitats bàsiques, desplegament d’un dispositiu sanitari o humanitari ampli en territori ucraïnès, accions de suport a municipis afectats dels països de primera acollida, suport a projectes executats per entitats humanitàries i solidàries.

És recomanable fer enviaments d’aliments, roba o medicaments?

No.

Per què?

• L’ajuda triga massa en arribar i es perd temps
• Les recollides de material als municipis suposen un impacte negatiu tant econòmic, ja que distorsiona les economies locals amb l’arribada de materials de fora, com medi ambiental, a causa de la petjada de CO2 que implica el transport fins al destí.

• El transport de materials cap a Ucraïna està sent molt difícil. En el cas de medicaments, cal complir els estàndards de l’Agència Europea de Medicaments i les agències nacionals de cadascun dels països on passi el transport.

• Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns que estan acollint la població que fuig de la guerra.

  Comprar el què calgui a prop implica: contacte proper amb la població afectada i necessitats locals millor identificades i validades.

• És molt més efectiu fer donatius econòmics a organitzacions especialitzades.

Recomanem consultar la guia completa i veure el vídeo La mà refugi:

General 2 març 2022

Món Local Refugi, la campanya d'emergència del Fons Català amb més aportacions

Fa anys que vivim una crisi d’acollida que provoca que milers de persones que es veuen forçades a migrar i que busquen protecció a altres països es topin amb una Europa hostil que no garanteix els seus drets.

En aquest escenari hostil, és molt important la implicació dels municipis per denunciar aquesta situació i evitar que la comunitat internacional s’inhibeixi a l’hora de defensar els drets humans. El 2015 el Fons Català de Cooperació va engegar la campanya Món Local Refugi per donar suport a la població refugiada i desplaçada forçosa tant en països d’origen i primera acollida com en les rutes de fugida. S’ha convertit en la campanya d’emergència amb més aportacions dels ens locals socis en tota la història del Fons Català.

El 2021, en el marc de la pandèmia de la Covid-19 i amb una accentuació de la crisi d’acollida, el Fons Català va obrir una nova fase de la campanya Món Local Refugi sota el nom Obrim Escletxes a l’Europa Fortalesa per poder donar una major cobertura i suport a les persones en moviment. S’han incorporat nous projectes als ja existents i s’ha ampliat el radi d’acció: s’ha començat a donar cobertura a la Frontera Occidental Euroafricana, a la Frontera Sud, s’ha reforçat la feina a la ruta dels Balcans i a Grècia, i s’ha començat a treballar en un projecte d’educació a l’Afganistan amb dones i nenes que viuen sota el règim talibà.

En el període 2020-2021 la campanya ha comptat amb aportacions de 48 ajuntaments, que han sumat 614.215,48€ i han anat destinades a 16 projectes situats a 8 països amb un important número de persones en moviment que pateixen vulneracions de drets humans.

Els projectes inclosos a Món Local Refugi proporcionen serveis diversos: assessorament legal i psicològic, repartiment de productes de primera necessitat, rescat marítim, accés a mitjans de vida, suport en la salut mental, incidència…

En el marc de la campanya s’han establert aliances amb organitzacions aliades que estan executant els projectes a les fronteres fortalesa, a la frontera occidental euroafricana, corredor dels Balcans i Grècia: Solidary Wheels, No Name Kitchen, Asociación Atlas, Caminando Fronteras, KlickAktive, Legal Lesvos Center

General 28 febrer 2022

El Fons Català obre una nova campanya d'emergència davant l'escalada violenta a Ucraïna

Davant el conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, i l’èxode massiu de la població civil ucraïnesa a països veïns, el Fons Català obre una nova campanya per donar suport a les persones víctimes del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna. Des del món local volem contribuir a facilitar una resposta humanitària eficaç, àmplia i oportuna a les zones afectades, i fem una crida als municipis catalans, a les entiats i a les campanyes solidàries a sumar-se a la crida.

En un context de patiment extrem de la població civil, es fa necessari atendre les necessitats humanitàries de les persones que pateixen les conseqüències de la guerra.

La invasió i el bombardeig d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus, la situació de guerra oberta al territori i la seva possible extensió en l’àmbit regional ha desencadenat un context de crisi humanitària aguda. Després de tres dies d’enfrontaments intensos en algunes zones d’Ucraïna, el nombre de víctimes civils i els danys a les infraestructures crítiques van augmentant, fet que provoca greus conseqüències humanitàries a la població de les zones més afectades.

Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), el 27 de febrer almenys 368.000 persones ja havien creuat als països veïns (Polònia, Hongria, Romania, Moldàvia i altres) fugint de la violència generada per la guerra i hi havia més de 160.000 persones desplaçades internes.

Des del Fons Català es farà una identificació de necessitats a terreny i s’establiran aliances amb municipis i entitats locals per tal d’identificar les accions a terreny per la campanya. La informació que s’ha rebut fins ara sobre les recollides de material a Catalunya és preocupant, ja que el transport de materials cap a Ucraïna està sent molt difícil. En el cas de medicaments, cal complir els estàndards de l’Agència Europea de Medicaments i les agències nacionals de cadascun dels països on passi el transport. Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns que estan acollint la població que fuig de la guerra.

General 28 febrer 2022

Regidora destacada: Núria Ferré i Cardona, de l'Ajuntament d'Amposta

Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Llicenciada en música pel Conservatori Superior de Música de Barcelona i Màster en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona-IL3 vaig iniciar la meva trajectòria com a professora de música a l’Escola Municipal de Música de Móra d’Ebre i a l’Escola de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta. El 2007, la meva trajectòria vital i professional canvia quan començo a treballar com a musicoterapeuta amb persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Apasa, una entitat d’iniciativa social d’Amposta. I és en aquest moment quan comença el meu camí en la defensa dels drets de les persones.

Des del 2013 formo part de l’Espai de Reflexió i Acció Ètica en serveis d’intervenció social (ERAESS) d’Apasa, del qual en soc la presidenta i també formo part de l’ERAESS Dincat. Des dels dos espais treballem i vetllem per la defensa i l’exercici ple de drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies des de l’àmbit local i des de l’àmbit territorial de Catalunya.

Des del 2019 soc regidora de Drets Socials i Ciutadania de l’Ajuntament d’Amposta. Per tant, el món de la política és nou per a mi, però l’estic vivint com una oportunitat per treballar pel benestar de les persones i perquè es respectin els seus drets.

Quina implicació té Amposta en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament d’Amposta és novell pel que fa a la cooperació directa, tot i que des de fa anys col·laborem econòmicament i logísticament amb entitats i ONG amb projectes de cooperació al desenvolupament d’àmbit local i territorial com l’Associació del Poble Saharauí Terres de l’Ebre i Mans Unides.

Hem fet col·laboracions puntuals com el Festival Solidari pels Refugiats “Natros vos fem rogle” el 2017. Un acte solidari organitzat per l’Ajuntament d’Amposta, les diferents AFA i AMPA i entitats del municipi a favor de l’ONG Provocant la Pau, que actuava amb persones refugiades a Grècia, que tenia com a objectiu la reconstrucció d’un hospital a la zona. Tenim un pis del parc d’habitatge públic de la ciutat destinat a acollir persones refugiades quan arriben a la ciutat.

Des de l’any 2020 som un municipi associat al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i hi formem part de la Junta Executiva. Hem fet aquest pas perquè volem començar a fer camí en el món de la cooperació.

Quines previsions teniu per aquest any en matèria de cooperació?

Hem començat a treballar per col·laborar amb un nou projecte de cooperació impulsat des del Fons Català sobre la salinització del delta del riu Casamance al Senegal, un projecte que té com a objectiu contribuir a resoldre el problema de la salinització de les terres agrícoles properes al riu Casamance i millorar el desenvolupament social i econòmic de la regió. Un projecte amb el qualtenim moltes ganes de col·laborar per la semblança de les problemàtiques que afronta el Delta del Casamance, similars a les del Delta de l’Ebre (gestió de l’aigua i el sòl, salinització de les terres agrícoles i impacte de la salinització en la vida asocial i econòmica…).

General 27 febrer 2022

Moció de la CCASPS per commemorar el 46è aniversari de la proclamació de la RASD

Un any més, en el marc de la commemoració de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), el 27 de febrer de 1976, el Fons català i la CCASPS mostrem el nostre suport i reconeixement a la lluita del poble sahrauí en la consecució del seu dret a l’autodeterminació per desenvolupar-se a la seva terra en pau i llibertat.

Els darrers mesos el context internacional al voltant del conflicte del Sàhara Occidental s’ha vist sacsejat per un seguit de fets que en condicionen la seva resolució de forma pacífica: el trencament de l’alto el foc, per part del Marroc, el novembre de 2020 a la zona del Guerguerat; l’increment de la confrontació geopolítica al Magreb amb el trencament de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc; la resolució, el setembre de 2021, del Tribunal General de la Unió Europea a favor del Poble sahrauí, en la qual va fer pública la sentència que anul·lava els acords comercials entre el Marroc i la Unió Europea que incloïen els recursos del Sàhara Occidental.

En aquest context, la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) fa pública una moció per proposar l’adopció de diversos acords:

1. Sumar-se a la commemoració de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, el 27 de febrer de 1976, i en aquest marc penjar la seva bandera en un espai públic del municipi i fer-ne difusió a través de les xarxes socials de l’ajuntament.

2. Instar al Parlament de Catalunya a que constitueixi l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara.

3. Instar el Govern espanyol a sol·licitar al Consell de la UE que no recorri la sentència que anul·la els acords comercials entre el Marroc i la Unió Europea que incloïen els recursos del Sàhara Occidental.

4. Denunciar la venda d’armes de l’Estat espanyol al Marroc (92,5 milions d’euros en el període 2016-2020 segons l’informe oficial sobre exportacions de material de defensa)

5. Instar a totes les administracions a què promoguin de manera activa la inclusió d’un mecanisme d’observació i protecció dels drets humans de la població sahrauí per part de la MINURSO.

6. Instar el Regne del Marroc a què compleixi els acords internacionals i que retiri de forma immediata els seus efectius militars del Guerguerat.

7. Instar el Regne del Marroc a què alliberi els i les activistes i defensores de drets humans sahrauís preses.

8. Fer una crida a la comunitat internacional, i particularment a l’ONU i la seva missió de pau en aquest territori perquè assumeixin el seu mandat i vetllin pel respecte i el compliment de la Resolució 690 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 29 d’abril de 1991.

9. Instar l’ONU i totes les parts implicades, a què d’acord amb la legalitat internacional, s’impliquin activament per garantir la seguretat i la integritat de la població sahrauí.

10. Renovar el compromís del municipi amb el Poble sahrauí a través de la participació en els diversos espais que treballen en aquest sentit com la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el poble Sahrauí i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i la col·laboració amb les entitats locals de solidaritat amb el Poble sahrauí a través dels projectes de cooperació i d’ajuda humanitària que garanteixen els drets humans de les persones sahrauís.

General 26 febrer 2022

Declaració del municipalisme català davant l'escalada de violència a Ucraïna

Davant la invasió i el bombardeig d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia, l’amenaça de guerra oberta a Ucraïna i la seva possible extensió en l’àmbit regional, des del Fons Català de Cooperació i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau manifestem:

• El conflicte entre Rússia i Ucraïna és un conflicte polièdric en el qual els aspectes històrics, culturals, geopolítics i econòmics es creuen en un possible escenari d’enfrontament entre Rússia i l’OTAN. Aquesta gran complexitat requereix una responsabilitat de la mateixa dimensió a l’hora de trobar-hi una sortida pacífica.

• Alinear-se amb un bloc militar no contribueix a la voluntat de resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogada. Al contrari, augmenta el perill d’una guerra que ara ja torna a sacsejar Europa.

• Des del municipalisme solidari creiem que cal contribuir a desescalar el conflicte i apostar per la desmilitarització de la zona i per l’establiment d’un diàleg enfocat a la construcció de pau. A dia d’avui, la seguretat i el lliure exercici de drets de la població civil de tota la regió està en perill, una situació que ben segur s’agreujarà molt més si esclata un conflicte bèl·lic obert, un fet que generarà de ben segur migracions forçades, violència contra la població civil i una crisi humanitària al cor d’Europa.

censor.net

General 25 febrer 2022

El Grup de Treball Refugi fa balanç de la campanya en suport a la població en moviment

Dijous 24 de febrer es va reunir telemàticament el Grup de Treball Refugi del Fons Català. La trobada va permetre fer un balanç de les aportacions de 2020 i 2021 dels ajuntaments catalans a la campanya Món Local Refugi. Es va entrar en detall en les regions del món on hi ha projectes que reben suport del municipalisme, com ara Grècia, Sèrbia, Líban i Kurdistan, entre d’altres, així com en el tipus d’acompanyament que rep la població migrada en aquests països (suport socio-jurídic, rescat marítim, salut mental…).

En total, 47 ajuntaments catalans han fet aportacions a 17 projectes desenvolupats en 18 països, i s’han reunit 619.715,48 €.

Per altra banda, la Cap d’Acció Humanitària del Fons Català, Victòria Planas, va compartir les conclusions de la missió al Corredor dels Balcans feta el novembre de 2021, i va constatar la necessitat de seguir treballant a la zona donades les greus vulneracions de drets humans de les persones migrants que intenten entrar a Europa.

En aquest viatge el Fons Català va poder fer el seguiment de l’inici d’un projecte a Sèrbia executat per l’entitat KlikAktive, que ofereix assessorament jurídic i psicològic a les persones refugiades i documenta les vulneracions de drets a la frontera.

Addicionalment, diversos ajuntaments del Grup de Treball Refugi van manifestar la voluntat d’impulsar una campanya conjunta amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20J) d’aquest any.

Per acabar, es va comentar l’escalada de violència a Ucraïna i es va anunciar la publicació d’una declaració feta des del Fons Català i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.

General 22 febrer 2022

Viatge al Senegal i Gàmbia per fer seguiment de projectes i reforçar llaços amb les contraparts

Entre el 6 i el 16 de febrer el Fons Català ha fet una missió tècnica a Gàmbia i Senegal per participar a dos esdeveniments rellevants en el marc dels projectes estratègics que el municipalisme català recolza a aquests països de l’Àfrica occidental.

D’una banda els dies 7 i 8 de febrer l’equip tècnic d’Àfrica va participar al V Fòrum Internacional sobre Mutilació Genital Femenina (MGF) i Matrimoni Infantil, celebrat a Banjul (Gàmbia) i organitzat per la Fundació WASSU en el marc del projecte Teixint xarxes per al canvi: prevenció i atenció de a mutilació genital femenina i els matrimonis infantils a Gàmbia. En aquestes jornades es van presentar les dades actualitzades de la situació de la MGF a Gàmbia i es van abordar diferents aspectes entorn a aquestes pràctiques nefastes pels drets i la salut de les dones. Entre d’altres, les experiències comparades de prevenció a l’Àfrica occidental, el sistema educatiu com a motor de canvi, la formació als professionals de la salut, estudiants d’infermeria i les missions mèdiques cubanes que treballen al país, o la pràctica entre la diàspora. Es va aprofitar també per mantenir reunions de planificació amb la Fundació WASSU per ampliar el projecte.

D’altra banda el 15 de febrer els tècnics del Fons van participar a Sédhiou (Senegal) a la jornada de capitalització de la 2a fase (projecte 3433) i llançament de la 3a fase del projecte 3634 Articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles a la Casamance en base a la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones, que implementa l’entitat local FODDE amb suport dels ajuntaments catalans i de l’ACCD. Cal destacar que a la 2a fase es van beneficiar de les formacions en agroecologia unes 7.500 dones titulars de drets, la producció venuda entre les 16 hortes participants va ser de 200 tones d’hortalisses (sense comptar l’autoconsum) i el capital mobilitzat a través del sistema de microcrèdit (CAF) amb l’estalvi de les pròpies titulars de drets va superar els 260.000 euros. Pel que fa a la 3a fase, se’n destaca la inclusió d’accions com la millora d’infraestructures a algunes hortes, tallers específics sobre masculinitats inclusives a aquelles comunitats on s’han detectat majors resistències a l’enfocament de gènere, la participació d’una horta de Gàmbia i la preparació d’un estudi de viabilitat per convertir les CAF en una Banca de Dones de la Casamance.

Amb FODDE també es va realitzar una formació específica sobre els mecanismes de justificació del projecte, conduïda per la responsable de seguiment econòmic del Fons Català.

Seguiment de projectes

El viatge també ha servit per fer seguiment d’altres projectes, com el 3324 Construcció d’un tanc d’aigua de 50.000 litres de capacitat a Jirong, de la Fundació Kalilu Jammeh a Gàmbia, on amb la instal·lació d’un sistema de rec amb capacitat de bombeig de 12.000 litres per minut s’ampliarà el planter de bananes de la mitja hectàrea actual a gairebé 3 hectàrees.

Encara a Gàmbia, a la regió d’Upper River, els tècnics del Fons amb l’acompanyament de l’entitat WASDA van parlar amb titulars de drets que s’han beneficiat dels projectes d’emergències de Món Local Covid19 (P3466) i de reforç per les tempestes severes de vent que van afectar la zona el 2018 i 2020 (P3342).

També van tenir reunions d’intercanvi tècnic amb WASDA, que aviat posarà en marxa un projecte de desenvolupament agrícola i reforç nutricional a infants i dones embarassades o en situació de lactància amb el suport de Limbambulu, una entitat de migracions i desenvolupament registrada a Cerdanyola del Vallès.

L’11 de febrer els tècnics van traslladar-se a la regió de Kolda, al Senegal, per visitar el projecte Establiment d’un perímetre agrícola per la millora de la seguretat alimentària de la comuna de dones Paroumba, impulsat per l’entitat Daadeh Fouladou i recolzat a través del Fons pels ajuntaments de Torelló i Girona. Es va poder constatar l’alt grau d’implicació de les dones -que començaran aviat a rebre les formacions que ofereix FODDE- i serà una de les hortes que s’incorporaran a la 3a fase de la xarxa de perímetres.

Finalment, el 16 de febrer es va visitar el centre de formació professional CRETES de Ziguinchor, on Acció Solidària Logística ASL està duent a terme un projecte d’apoderament econòmic i social per a joves estudiants de restauració a Ziguinchor (Senegal). Es va mantenir una reunió amb el representant d’ASL al Senegal i la directora del CRETES i es visitaren les instal·lacions, extraient una valoració molt positiva de la pertinència del projecte i de les oportunitats que ofereix.

En definitiva, una missió molt productiva i necessària que va permetre reforçar llaços amb les contraparts i constatar el impactes en clau de millora que està tenint l’acció dels ens locals catalans a Senegal i Gàmbia.

General 17 febrer 2022

Mor Emilio Matus, referent tècnic de Guatemala vinculat a la defensa del medi ambient

El passat 16 de febrer ens va deixar sobtadament l’Emilio Matus, en Milo, que ha estat el nostre referent tècnic al departament de Petén (Guatemala) durant molts anys. Contractat a través del projecte 3576 del Fons Català, vinculat a la gestió de residus a la mancomunitat de municipis del llac Petén Itzá, ha dirigit de manera encomiable el treball de coordinació de tots els actors a la zona, sota el paraigua de la Fundació INCIDE, i ha impulsat de manera entusiasta la posada en marxa d’una planta de separació de residus al municipi de San Andrés.

I és que la vida d’en Milo ha estat lligada des de sempre a la seva gran passió: la defensa del medi ambient i la conservació del llac Petén Itzá, al costat del qual va néixer i viure i que ha acompanyat la seva lluita per un món més sostenible fins al dia del seu traspàs. Va exercir durant molts anys de delegat de l’AMPI (Autoritat per al Maneig de la conca del llac Petén Itzá), lloc des del qual va impulsar el reciclatge, les jornades de neteja ambiental i la sensibilització de la població entorn del seu bé natural més preuat. Incansable en la seva defensa de l’espai natural, també participava de nombroses taules de coordinació amb autoritats nacionals i locals, i va acabar sent un referent a la regió en aquesta causa. Com deia la frase que encapçalava el seu WhatsApp, “si serveixes a la natura, ella et servirà a tu”.

Des del Fons Català vam valorar el seu perfil i des de l’any 2018 va entrar a formar part del projecte 3576 com a coordinador regional, en un procés recolzat tècnicament i financerament per l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Des d’aquest càrrec ha pogut seguir aportant el seu coneixement i, sobretot, la seva experiència pràctica en la preservació de l’entorn a través d’un nou model de gestió de residus que aposta per la separació en origen, el reciclatge amb noves plantes de tractament de residus locals, la gestió mancomunada de l’educació ambiental i l’intercanvi tècnic amb Catalunya. Actualment també compaginava la seva feina amb la de síndic del municipi de Flores, càrrec pel qual va ser escollit en les passades eleccions municipals.

Però més enllà de la feina, en Milo ens deixarà una empremta inesborrable per la seva bonhomia, la seva disposició a resoldre qualsevol aspecte logístic durant les nostres visites de seguiment, i per ser un excel·lent guia del Petén per a totes les persones que han pogut conèixer-lo in situ, sent el millor ambaixador de la regió i dels seus boscos, llacunes i monuments i restes maies.

Des del Fons Català manifestem el nostre més sentit condol per a la seva família, amigues i amics, a la corporació municipal de Flores i a la Fundació INCIDE.

General 16 febrer 2022

Comencen els tallers amb la diàspora marroquina emmarcats en el projecte Shababuna

‘Shababuna – La nostra joventut informada i preparada pel seu futur‘ és un projecte europeu iniciat l’abril de 2021 que se centra en enfortir les capacitats de les autoritats regionals i locals de la regió de l’Oriental, al nord-est del país, per promoure la conscienciació i la sensibilització sobre els riscos de la migració irregular entre els joves de 14 a 25 anys, amb informació sobre les alternatives legals per a una migració regular i segura, i alhora fent arribar a aquest col·lectiu les oportunitats professionals i acadèmiques que hi ha al territori.

En el marc de la primera fase del projecte, el Fons Català organitzarà 27 tallers amb la implicació de joves marroquins, 10 ajuntaments, un consorci i un consell comarcal, per tal de recollir les experiències migratòries d’aquest jovent i contribuir així a reflexionar sobre el desconeixement que hi ha del procés migratori. El primer taller comença avui a Sant Boi de Llobregat i al llarg de febrer i març el seguiran d’altres municipis catalans com Vilafranca del Penedès, Mataró i Terrassa, entre d’altres.

Aquests tallers incorporen dinàmiques organitzades en grups focals i en sessions plenàries on s’utilitzen diferents materials de treball com ara imatges, gràfics, paraules clau i vídeos. Aquesta metodologia facilitarà la recollida d’informació sobre el procés migratori dels i les participants, seguint les quatre fases del “model Rubicón”: el desig d’emigrar (la presa de decisió), la planificació de la migració, el trajecte, i l’acollida. A més, també es podran identificar històries de vida i testimonis per la realització de vídeos de sensibilització sobre el que comporta la migració irregular.

El valor afegit d’aquesta proposta és que proposa procediments innovadors per fomentar els processos de cooperació descentralitzada, fet que facilitarà l’intercanvi d’accions concretes entre les autoritats locals i regionals i altres parts interessades rellevants.

Els ens socis del Fons Català que participen al projecte són el Consell Comarcal del Berguedà, Consorci d’Acció Social de La Garrotxa i els ajuntaments del Prat de Llobregat, Lleida, Mataró, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, San Vicenç dels Horts, Vic, Viladecans i Vilafranca del Penedès.

General 14 febrer 2022

La CCASPS es reunix amb el Delegat del Front Polisario a Catalunya, Abidin Bucharaya

El divendres 11 de febrer la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) es va reunir amb el Delegat del Front Polisario a Catalunya, Abidin Bucharaya, a la seu del Fons Català. Hi va participar la presidenta de la CCASPS i regidora de Sant Cugat del Vallès, Gemma Aristoy, i altres dues membres de la Comissió Executiva, Sergio Carrillo, regidor de Montornès del Vallès, i Maria Llauradó, regidora de Begues, a més del director del Fons Català, David Minoves, i el responsable de l’Àrea de Drets Humans, Toni Borrell.

A la reunió es va abordar l’actualitat de la situació del conflicte al Sàhara Occidental i es van avaluar les dinàmiques de coordinació entre els representants de la solidaritat municipalista, la CCASPS i el Fons Català, i la Delegació del Polisario a Catalunya. Totes les parts van coincidir que cal continuar treballant per afermar aquesta col·laboració amb l’objectiu de generar un impacte el més transformador possible al Sàhara.

Per altra banda, es va acordar que en el marc del 27 de febrer, data en la qual es commemora la proclamació de la RASD, es farà un posicionament conjunt al Parlament de Catalunya perquè es constitueixi l’Intergrup per la Pau i la Solidaritat al Sàhara que aquesta legislatura encara no s’ha activat.

Finalment, la CCASPS va traslladar a la Delegació la seva voluntat de fer una visita als campaments de refugiats sahrauís del Tindouf a la tardor i el Delegat va mostrar la seva col·laboració per tal que el viatge sigui el més productiu possible per als interessos dels municipis catalans i de les persones sahrauís.

General 11 febrer 2022

Elizabeth Kizito, científica ugandesa: "Si eduques una dona, eduques la nació sencera"

La desigualtat de gènere en la ciència i la tecnologia és una evidència, tot i els esforços de la comunitat internacional per revertir-ho: segons un informe de la UNESCO de 2021, les investigadores al món representen un 33,3% del total (xifra extreta de l’anàlisi de 107 països), mentre que en el sector de la intel·ligència artificial la xifra és encara més baixa, un 22%.

El món està vivint una transformació tecnològica que està afectant la manera de viure, de treballar i, fins i tot, de pensar de la societat, però les dones encara ocupen un espai minoritari en la presa de decisions i en el motor de canvi, i calen grans esforços per revertir-ho i aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides.

A tall d’exemple, la UNESCO indica que actualment la presència de dones en posicions tècniques i de lideratge en empreses multinacionals és baixa, i és un patró que es repeteix: a Samsung hi ha un 17% de dones que ocupen rols tècnics i un 6% que ocupa rols de lideratge, Google té un 21% i un 26% respectivament, i Facebook un 23% i un 33%.

Àfrica: científiques en moviment

Àfrica acostuma a ser el continent oblidat quan parlem de ciència i tecnologia, però això no significa que no hi hagi un teixit de professionals amb molt de potencial per fer recerca i fer front a reptes com el canvi climàtic o la pandèmia de la Covid-19.

Per fer zoom en aquest escenari, transcendir les xifres globals i conèixer un cas concret, el Fons Català ha parlat amb la biotecnòloga ugandesa Elizabeth Kizito, professora i directora del Departament de Ciències Agrícoles i Biològiques de la Universitat Cristiana de Mukono (Uganda), i integrant de l’Associació de Dones Universitàries.

Després d’estudiar biotecnologia i fitomillorament (enginyeria genètica) a la universitat, Kizito va tenir l’oportunitat de marxar a Suècia a fer la seva tesi doctoral en agronomia. Uns anys més tard va participar en el programa Women in Science de l’entitat Mujeres por África que li va permetre viatjar a Barcelona i fer una estada de 6 mesos al Centre de Regulació Genòmica. Per accedir a aquest programa cal que “elles presentin un projecte propi que respongui a unes necesistats reals de la comunitat científica i de la població al país d’orígen, no s’han d’adaptar a cap programa establert al centre receptor”, explica Anna Fugarola, coordinadora del programa. Aquest fet contribueix a fer que hi hagi un impacte mesurable al país d’origen una vegada la investigadora torna.

“És importantíssim promoure la ciència i la tecnologia a l’Àfrica, les dones han de ser les protagonistes del procés de passar cap a una economia basada en el coneixement i guiada per la innovació“, diu Fugarola.

L’estudi que va iniciar Kizito a Barcelona, i que segueix mantenint a Uganda actualment, tenia l’objectiu de millorar la capacitat d’obtenir llavors de qualitat d’algunes verdures autòctones, com l’albergínia africana, que són més resistents al canvi climàtic i cobreixen molt bé les necessitats alimentàries de la població. “És un cultiu ràpid, de dos mesos, necessites poc temps perquè creixi, poc terreny i poca aigua”, comenta Kizito, “el potencial d’aquesta verdura podria arribar a tota l’Àfrica Subsahariana, més de 8 tones arriben al mercat cada dia, això ens diu com d’important és aquest aliment a la dieta de la gent, però el sistema de llavors encara no està prou desenvolupat” per estar a disposició de tothom.

“Vull introduir aquestes verdures especialment a les comunitats vulnerables que tenen una agroecologia fràgil, perquè les llavors autòctones es desenvoluparan i resistiran millor que d’altres espècies importades”, explica.

Diferències en l’accés a l’educació

Segons explica Kizito, cada vegada hi ha més dones que s’embarquen en carreres científiques a Uganda, però el gran repte recau en la diferència d’oportunitats que hi ha les zones urbanes i a les rurals: “les noies de les zones rurals sovint es casen molt joves, els falten referents, no tenen accés a internet o electricitat, ha de caminar llargues distàncies per arribar a l’escola o universitat…”, comenta.

Per fer front a aquesta realitat, existeixen col·lectius com l’Associació de Dones Universitàries d’Uganda, de la qual Kizito en forma part, per informal a les noies de les opcions que existeixen a nivell educatiu, acompanyar-les en el procés i fer programes de mentoria, ja que moltes assumeixen uns rols imposats de gènere i desconeixen altres realitats.

“És evident que si eduques una dona, eduques la nació sencera; una dona empoderada pot alimentar millor la seva família, aconsegueix més recursos… les famílies senceres canvien quan les dones han rebut educació superior”, conclou Kizito.

General 10 febrer 2022

La Comissió d'Acció Climàtica del Fons Català celebrarà una Jornada de reflexió el 29 de març

El 10 de febrer s’ha reunit la Comissió d’Acció Climàtica del Fons Català. Un dels temes destacats de la reunió ha estat l’anunci de la celebració el 29 de març d’una Jornada de reflexió sobre el canvi climàtic i la cooperació internacional en format persencial i virtual.

Les principals línies de contingut de la jornada giraran al voltant de la contribució dels ens locals en l’acció climàtica, les estratègies de treball de la cooperació internacional en matèria de clima, i la coherència de polítiques públiques sobre el canvi climàtic.

Per altra banda, el tècnic d’Amèrica Llatina i Carib, Xavi Ruiz, ha presentat Comayagua (Hondures) com a principal candidata a participar en el projecte sobre adaptació al canvi climàtic amb pes rellevant de cooperació tècnica i d’intercanvi d’experiències, juntament amb el Govern de l’Habana (Cuba), i un o dos municipis catalans que estan en procés d’elecció.

General 8 febrer 2022

Com afecta a la cooperació estatal i als ens locals la nova llei de cooperació?

A la Comissió de Municipalisme del Fons Català s’han analitzat les novetats que comporta l’Avantprojecte de Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat i com les seves propostes afecten tant l’ecosistema de cooperació de l’Estat com els ens locals. Malgrat que a la proposta se li reconeixen certs avenços en relació a la llei del 98, s’ha donat especial importància a la necessitat de remarcar la capacitat d’intervenció dels ens locals en els espais de decisió de les polítiques de cooperació, el seu paper en la definició de plans directors, plans de país o en el suport que se li pot donar en el desenvolupament de les seves activitats, es valora que encara cal reforçar el reconeixement dels governs locals com actors de ple dret de la cooperació, lloc pel que han treballat molt durant els darrers 30 anys.

S’ha fet un esment també a la necessitat de que la llei obri i aplani el camí de la futura reforma de la Llei de Subvencions i apunti a que es reconegi la capacitat dels governs locals de fer transferències i treball directe, aspecte imprecindible perquè es pugi treballar en cooperació amb normalitat.

Finalment s’ha fet un reàs a la tasca que el grup de treball sobre cooperació y procediments jurídics està fent per elaborar una proposta de normativa.