Eleccions municipals i departamentals al Senegal: què implica la victòria de l'oposició?
El diumenge 23 de gener 6,8 milions de senegaleses i senegalesos van ser convocats a les urnes per escollir les persones que els representaran als 557 municipis i 45 departaments que conformen l’estructura territorial descentralitzada del país. El gran titular ha estat la derrota electoral sense pal·liatius de les llistes oficialistes, alineades amb el president Macky Sall i el partit de govern (PDS), que han perdut totes les grans capitals com Dakar, Rufisque, Ziguinchor, Kaolak o Thiès en favor de les candidatures de la coalició Yewwi Askan Wi, que agrupa els partits de l’oposició. Entre els analistes polítics aquestes eleccions locals han estat considerades de gran rellevància pel futur del país i des de la cooperació municipalista es veuen aquests resultats com una finestra d’oportunitat.
Inici d’una etapa de canvi?
Al Senegal s’està donant una creixent ideologització de l’electorat, especialment a les zones urbanes, que decideix el seu vot en base als programes polítics superant el vot condicionat a l’ètnia o la religió. Aquesta tendència emergent, que apunta a l’obertura d’un cicle de canvi polític, tindrà un paper clau a les eleccions legislatives que s’han de celebrar al juny. En cas que l’oposició liderada per Yewwi Askan Wi assoleixi uns resultats semblants al de les eleccions municipals, la legitimitat del govern de Macky Sall quedaria molt qüestionada, i podria provocar una moció de censura o un avançament de les presidencials previstes pel 2024. Caldrà parar molta atenció a quina serà la reacció de les elits i de l’ex-metròpoli en cas que es materialitzi i arribi a suposar una amenaça per als seus interessos.
Mawa Ndiaye, Secretari General de la CASC, veu l’escenari com una victòria política clara de l’oposició, tot i que dubta que hi hagi un canvi evident en les eleccions legislatives. No obstant això, assegura que aquests resultats “desmenteixen la feblesa de la democràcia senegalesa”, així com “els dubtes sobre frau que podíem tenir, ja que els i les votants s’han pogut expressar i votar sense problema”.
Una de les lectures que fa Ndiaye, originari del Nord del país, és que hi ha “una fractura entre les zones rurals i les zones urbanes al Senegal, que ja sabíem que existia a nivell econòmic però ara hem vist que també està a nivell social”, perquè a les grans ciutats, on ha guanyat l’oposició, “pesen més les dificultats quotidianes i la pobresa que les infraestrucures que potencia el Govern, mentre que als pobles aquestes infraestructures els donen cobertura per arribar a grans ciutats i podem interpretar el seu vot com una manera de consolidar el Govern en aquest sentit”.
Afectacions als projectes de cooperació
Des de l’àrea d’Àfrica del Fons Català es valoren positivament aquests resultats electorals, ja que obren una finesta d’oportunitat pel treball que es pot dur a terme amb unes autoritats locals rejovenides, més sensibles al desenvolupament comunitari i a la transformació social. El temps dirà si aquest punt d’inflexió de la política senegalesa que s’albira a l’horitzó serà només un miratge o marcarà l’inici d’un nou paradigma pel desenvolupament del país.
Anàlisi del context
Cal analitzar detingudament diversos matisos per entendre els resultats d’aquestes eleccions i les dinàmiques polítiques contemporànies de la societat senegalesa.
En primer lloc, hi ha hagut una reacció davant el neocolonialisme i l’espoli dels recursos naturals del país tolerat -si no promogut- per les elits senegaleses. Especialment per part de França, però també per empreses espanyoles, xineses i d’altres països. De fet el debat sobre el grau real de sobirania del país ve del 1960, quan es va aprovar formalment la independència a canvi de la preservació per a l’ex-metròpoli d’un seguit de privilegis i mecanismes de tutela, com el control de la política monetària.
En segon lloc, a diferència del què es pensa normalment a l’exterior, el Senegal sí que ha viscut violència política, amb enfrontaments armats discontinus a la regió meridional de la Casamance des del 1982 fins a l’actualitat. La mala gestió del Govern ha contribuït a l’enquistament d’aquesta guerra de baixa intensitat, que ja ha deixat un balanç de 5.000 persones mortes i més de 60.000 desplaçades.
En tercer lloc, el sistema polític senegalès des de la independència ha mostrat moltes deficiències, que han posat en evidència la necessitat d’una consolidació democràtica. La importància que tradicionalment ha tingut en el sistema polític la pertinença al clan, llinatge, les xarxes de parentesc, etc., ha facilitat el nepotisme, la concentració de poder, la corrupció i la volatilitat. A més, hi ha una greu desigualtat en la presència de dones en càrrecs executius en els governs locals o departamentals tot i que existeixi una llei de quotes.
I, finalment, hi ha el factor demogràfic i generacional. Amb una edat mitjana que no arriba als 19 anys, gran part de la població senegalesa se sent alienada d’un sistema polític que no dona resposta a les seves necessitats d’accés als serveis bàsics, d’entrada al món laboral i de millora de les condicions de vida i els obliga a l’emigració com a única perspectiva de futur. La coalició opositora Yewwi Askan Wi ha sabut donar resposta a aquest neguit polític del jovent, presentant nombroses candidatures de persones nascudes després de 1970 com els guanyadors a Dakar, Barthélémy Dias o a Ziguinchor, Ousmane Sonko.
Joan Ribas, responsable de l’àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia.
