General 29 octubre 2021

Què és el compromís del 0,7% en cooperació i per què és tan important?

El 1972, les Nacions Unides van aprovar una resolució que instava els països més desenvolupats a destinar el 0,7% del seu PIB a la cooperació al desenvolupament per a eradicar la fam al món. Anys després, les desigualtats no paren de créixer i no només sembla que el compromís ha quedat oblidat per a moltes administracions, sinó que hi ha una gran part de la població que desconeix l’objectiu del 0,7%.

Segons l’enquesta del Fons Català realitzada el 2021, menys d’un 40% de la població de Catalunya coneix la iniciativa, però més d’un 80% creu que és necessari destinar recursos al desenvolupament dels països més empobrits. Aquestes dades demostren que hi ha un suport important a la solidaritat per part de la ciutadania i que les institucions han de donar resposta a aquesta pulsió.

Actualment només hi ha 4 països al món que compleixen amb la iniciativa del 0,7%: Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia, ho expliquen la periodista del FAQS, Cris Puig, i el director del Fons Català, David Minoves en el següent vídeo d’animació.

General 28 octubre 2021

El Grup Treball Refugi reforça el seu compromís per fer front a la crisi d'acollida

Dijous 28 d’octubre s’ha reunit telemàticament el Grup de Treball Refugi per informar sobre l’estat dels nous projectes en matèria de migracions i les últimes missions a terreny a Canàries i als Balcans.

La nova campanya “Obrim escletxes a l’Europa fortalesa“, creada per ampliar el suport i l’acompanyament a les persones en moviment, està activa i necessita el suport del municipalisme català per mantenir la xarxa de suport sociojurídic a la Frontera Sud, a la ruta dels Balcans i a Grècia. L’espai del grup de treball ha servit per explicar amb detall els 6 projectes que formen part de la campanya i per resoldre dubtes, així com traslladar les dades de context sobre les rutes migratòries i les xifres de les arribades a la península.

Per altra banda s’han explicat les dues missions que s’han fet a terreny el 2021 als Balcans i a l’arxipelag canari. Una per a fer seguiment del projecte “Nòmades hotline: Teixint justícia i dignitat a la ruta dels Balcans” i per identificar necessitats a la zona, i l’altra per veure vies de col·laboració amb municipis canaris per fer una gestió compartida de l’acollida, i per donar suport a les entitats i societat civil organitzada.

Finalment s’han compartit els posicionaments i mocions que ha fet tant el Fons Català com diversos ajuntaments en els darrers mesos en matèria migratòria, com ara el que fa referència al conflicte a l’Afganistan i a la situació de perill de les dones i les nenes del país. Algunes veus municipals han posat èmfasi en la incidència política

El municipalisme té un gran compromís amb el refugi i es mobilitza no només per donar suport a projectes a terreny, sinó també per generar sensibilització a Catalunya i fomentar la solidaritat entre territoris. S’estan començant a organitzar iniciatives en aquesta línia per l’any 2022.

General 25 octubre 2021

Crònica de l'acte de cloenda: Defensa la cooperació, ens hi va la vida

“Defensa la cooperació, ens hi va la vida”, sota aquest lema el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va organitzar l’acte de cloenda de la campanya #DefensaLaCooperació, que ha dut a terme de març a setembre. L’acte, celebrat el passat divendres 22 d’octubre a la Nou Bòstik, va comptar amb dues taules rodones que giraven entorn les temàtiques que s’han tractat a la campanya: gènere, refugi, educació, salut i emergència climàtica. Més d’una seixantena d’alcaldes/es, regidors/es i tècnics/es de cooperació, així com representants de diferents entitats de solidaritat, van poder gaudir del debat i escoltar atentament la principal demanda de l’esdeveniment: que els ens municipals destinin el 0,7% dels seus recursos a la cooperació al desenvolupament.

Recupereu l’acte sencer aquí:

L’educació i el poder de les dones

La primera taula rodona de l’acte, “L’enfortiment del poder de les dones mitjançant l’educació”, va comptar amb la participació de Lema Rashid, activista i refugiada afganesa, Bombo N’Dir, presidenta de l’Associació de Dones Migrades Subsaharianes, Isabel Lozano, membre de l’entitat ProMedios, activista i cooperant a Chiapas, i Sara Cuentas, periodista, com a moderadora. Aquest primer debat va girar entorn de l’educació com a motor de canvi i enfortiment de les dones que viuen diferents realitats: pobles originaris indígenes, refugiades i migrants.

En aquest context, Lema Rashid recordava la importància de l’educació en el seu país, l’Afganistan: “l’educació és el primer que ens van treure, perquè saben que una dona formada és més independent i, per tant, té més poder”. Al seu país, comentava, les dones depenen primer del seu pare i després del seu marit, sense l’educació és impossible sortir d’aquest bucle. Isabel Lozano reforçava aquest argumentari parlant de les dones que participen de l’escola de comunicació popular Votan K’op a Chiapas: “a l’escola els hi donem les eines i els coneixements perquè les participants puguin ser l’altaveu de les seves comunitats indígenes i denunciar la violació de drets humans que viuen cada dia.”

El debat va finalitzar parlant sobre la importància de la cooperació internacional. En aquest sentit, Bombo N’dir explicava que el canvi que necessita l’Àfrica Subsahariana ha de comptar amb les organitzacions de la diàspora, que viuen a Catalunya, però que mantenen el vincle amb les seves comunitats. “Se les ha d’escoltar i enfortir”. Totes tres ponents van coincidir en el fet que la cooperació internacional ha de partir de l’acompanyament i l’enfortiment de les comunitats del Sud, un acompanyament que generi autonomia, que sigui descolonitzador, mitjançant l’educació i el despertar de la consciència política.

La crisi climàtica i la salut de les persones

La segona i darrera taula de l’acte, “El canvi climàtic i els seus efecte sobre la salut als països del Sud Global”, va comptar amb la participació de Yolanda Oquelí, activista ambiental de Guatemala i participant del projecte “Ciutats defensores dels Drets Humans”, Mulai Mesaud, enginyer responsable del Laboratori de medicaments genèrics Mohamed Embarek Fakal-la als campaments sahrauís de refugiats de Tindouf, i Sandra Vicente, periodista i moderadora del debat. En aquesta segona conversa es va parlar de l’emergència climàtica i la defensa del medi ambient com a defensa de la vida de persones, en un context de pandèmia mundial que ens ha fet veure que la lluita per un món millor traspassa fronteres i afecta tothom.

Mulai Mesaud explicava que als campaments de refugiats viuen en tendes i construccions amb sostres metàl·lics, a una de les zones més àrides del planeta. Durant els darrers anys, l’augment de la temperatura els hi està dificultant molt la vida, ja que tenen períodes de calor que poden durar més de 7 mesos arribant a temperatures de 50 graus. Yolanda Oquelí, per la seva banda, comentava que els desastres naturals que deriven d’aquest canvi climàtic també tenen una afectació psicològica a les comunitats, un problema poc visibilitzat. “Els huracans que han devastat els nostres territoris han deixat a infants sense pares, persones sense llar… i això deixa seqüeles per a tota la vida.” Finalment, tots dos activistes van destacar la necessitat d’un consum responsable per part de les persones, empreses i governs per tal d’invertir l’explotació del sud global.

General 21 octubre 2021

"Defensa la Cooperació, ens hi va la vida", acte de cloenda de la campanya comunicativa del FCCD

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament culmina aquest divendres, 22 d’octubre, la campanya «Defensa la cooperació» amb un acte a la Nau Bostik de Barcelona, adreçat als ajuntaments socis i als agents de la cooperació municipalista. En l’acte «Defensa la cooperació. Ens hi va la vida» es projectarà el vídeo final d’aquesta iniciativa de sensibilització i es faran dues taules rodones: sobre l’empoderament de la dona a través de l’educació, i els efectes del canvi climàtic en els països del Sud. L’acte es podrà seguir també via streaming aquí.

La Diputació de Barcelona, ens col·laborador de la campanya «Defensa de la cooperació», farà l’obertura de l’acte. Un cop estrenat el vídeo final de la campanya, s’iniciaran dues taules rodones. En la primera, sota el títol de «Dona migrant indígena i refugiada, l’apoderament a través de l’educació», la refugiada afganesa Lema Rashid; la presidenta de l’Associació de Dones Subsaharianes de Catalunya, Bombo N’Dir i la cooperant mexicana, Isabel Lozano parlaran sobre la vulnerabilitat que pateixen les dones migrants, refugiades o membres de la comunitat indígena i com l’educació pot empoderar-les. La conversa serà moderada per la periodista Sara Cuentas.

La segona taula, titulada «El canvi climàtic i el seu efecte sobre la salut dels països del Sud Global», permetrà conèixer en primera persona com la crisi climàtica ha empitjorat les condicions de vida de les persones que viuen als països més pobres i efectes devastadors com la desaparició de conreus, la contaminació de l’aigua, la destrucció d’infraestructures… La conversa, moderada per la periodista Sandra Vicente, comptarà amb la participació de l’activista ambiental guatemalenca Yolanda Oquelí i l’enginyer sahrauí Mulai Mesaud. La jornada la tancarà la intervenció de la Junta Permanent del Fons Català, encapçalats pel seu president, Isidre Pineda.

LA COOPERACIÓ AMB MOLTES MIRADES

La campanya «Defensa la cooperació» del Fons Català de Cooperació es va iniciar el 18 de març. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat reforçar la importància de la cooperació municipalista i donar suport als ajuntaments en la defensa dels seus programes de cooperació municipal. En aquests mesos s’ha posat el focus en diferents eixos estratègics de la cooperació municipalista com el gènere, el refugi, el canvi climàtic, l’educació i la salut i ha estat orientada a reduir l’impacte negatiu de la Covid-19 en les polítiques municipals de cooperació.

General 14 octubre 2021

Mandioca. El tubercle que ajuda a apoderar les dones rurals del Camerun

Tal com passa a la majoria de països del món, africans o no, les zones rurals són sempre les menys desenvolupades. Tradicionalment oblidades pels responsables polítics que posen els seus objectius en les «urbs», les zones rurals del Camerun són habitades majoritàriament per petites comunitat camperoles que subsisteixen en un entorn amb males comunicacions, dificultats per tenir escoles dignes o centres mèdics on ser atesos. L’agricultura és un sector productiu que podria millorar substancialment l’economia del país, però en aquest sector queda molt per avançar.

En una economia de sustentació, el cultiu de la mandioca s’ha convertit en clau. Es tracta d’un tubercle altament energètic, tant per a humans com per a animals de granja, i les Nacions Unides (ONU), amb un notable èxit, la va suggerir per pal·liar la fam en països africans. És un cultiu poc exigent i que, amb noves varietats, s’ha aconseguit minimitzar-ne les malalties que pateix. Amb poques eines (un matxet i una arada rudimentària) es pot plantar mandioca. El conreu de la terra és per als habitants de la zona agrícola de Camerun una manera d’obtenir ingressos. Es tracta d’una feina dura i persistent i el cansament físic fa que hi hagi persones que abandonin. Molta població jove opta per anar-se’n a la ciutat.

Al Camerun més del 70% de les persones que es dediquen al conreu de la mandioca són dones. Mentre que els homes es dediquen al que s’anomenen cultius comercials (cacau, oli de palma, plàtan, mango…,) pensats per ser exportats, les dones treballen sobretot en el conreu de mandioca.

Agermanament Sense Fronteres, una ONG catalana que des de l’any 1962 treballa en el món de la cooperació i que rep suport del Fons Català de Cooperació, treballa des de fa anys, amb la seva contrapart local ASAFRO, per impulsar diferents programes per apoderar dones a través del cultiu d’aquest aliment.

COOPERATIVES DE DONES PER CONREAR LA MANDIOCA

Ho fa impulsant cooperatives de dones que es dediquen a la producció de mandioca. Gràcies a microcrèdits que els concedeixen ASAFRO i Agermanament Sense Fronteres, actualment hi ha actius uns 60 grups de dones, 50 dels quals centrats en la producció de mandioca i una desena a la ramaderia a petita escala. Des de l’any 2001 quan es va posar en funcionament el projecte se n’han creat prop d’un centenar. La majoria de cooperatives que estan funcionant gràcies a aquest programa són a la Regió Centre i Regió Litoral del Camerun.

Els diners dels microcrèdits serveixen per a la compra de petits equips agrícoles o per eines per a la transformació de la iuca per als diferents usos que té aquest tubercle. La terra que conreen és comunal i pot acabar en règim de cessió als homes de la família. Les dones, les seves esposes, en fan un ús usufructuari. En la majoria de casos la superfície conreada és suficient. Quan les hectàrees de terreny són insuficients es busca la cessió temporal de terrenys veïns. A més dels diners per engegar els projectes, les beneficaries reben formació per garantir una bona gestió i per apostar per una agricultura que sigui sostenible.

110.000 EUROS EN MICROCRÈDITS I UN RETORN DEL 83%

El programa PAEF d’Agermanament Sense Fronteres ha concedit, des de la seva posada en marxa l’any 2001, crèdits per valor de 110.000 € amb un retorn del 83%. Des de l’organització el que es fa és dotar de recursos el programa i acompanyar els diferents projectes. Aquesta coordinació és clau per garantir un bon ús dels recursos destinats: si l’activitat genera beneficis i es retorna el deute, es podrà ajudar a crear més noves cooperatives i continuar ampliant les beneficiàries i assegurant el funcionament de les cooperatives al marge del finançament exterior. La tasca que es fa des de Catalunya, deixen clar des d’Agermanament Sense Fronteres, és de suport i no pas de fiscalització.

Article publicat amb motiu de la celebració el 15 d’octubre del Dia Mundial de la Dona Rural i el 16 d’octubre del Dia Mundial de l’Alimentació.

Extracte del reportatge «Mandioca. La llavor en femení» publicat a la revista «Agermanament» d’Agermanament sense fronteres. Podeu llegir el reportatge complet (clica aquí).

General 13 octubre 2021

XI edició de Ciutats Defensores de Drets Humans: xerrades virtuals sobre defensa del medi ambient

Comença la XI edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans amb un cicle de xerrades online sobre la defensa del medi ambient. L’encarregada d’obrir el cicle serà la defensora Leiria Vay, de Guatemala, el 13 d’octubre a les 18h a través del canal de youtube de Ciutats Defensores.

Leiria Vay és mare, indígena Maia KIché, defensora de Drets Humans i de la Mare Terra. Viu a la costa Sud de Guatemala, una àrea rodejada de monocultius que s’ha generat arran de la implementació dels projectes d’acaparament de terres. És integrant de la direcció política nacional del moviment social Comité de desarrollo campesino CODECA i s’encarrega de coordinar la lluita pels drets laborals.

Durant les properes setmanes, altres activistes de Drets Humans també parlaran de la defensa de l’aigua, el medi ambient i la biodiversitat:

• Defensa de l’aigua – Reynaldo Domínguez – 19/10 – 18h
• Defensa del medi ambient – Margarita Pineda – 9/10 – 18h
• Defensa de la biodiversitat – Amaru Ruiz – 17/11 – 18h

Ciutats Defensores dels Drets Humans és un projecte gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament que, juntament amb 27 municipis i 7 entitats i institucions catalanes, treballa per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores de drets humans d’arreu del món. Aquest projecte inclou, a banda del cicle sobre el medi ambient adreçat a la ciutadania general, un seguit de xerrades dirigides als centres escolars de diferents municipis de Catalunya sobre medi ambient, feminisme, drets LGBTIQ+, pau migració i refugi.

General 8 octubre 2021

La Junta Executiva del Fons Català reforça la campanya per respondre a la crisi d'acollida

Dijous 8 d’octubre es va reunir telemàticament la Junta Executiva del Fons Català (amb més de 20 participants) per compartir les activitats i projectes que s’han realitzat en els últims mesos i planificar les accions futures.

Un dels punts més importants de la jornada va ser la presentació de la nova campanya de refugi “Obrim escletxes a l’Europa fortalesa”, que és una extensió de la campanya Món Local Refugi iniciada el 2015. En aquesta nova fase es proposa una intervenció coordinada i complementada amb les entitats i les institucions implicades als punts fronterers on cal donar resposta a la crisi d’acollida: l’Arxipèlag Canari (Asociación Atlas Gran Canaria), ciutats autònomes de Ceuta (No Name Kitchen) i Melilla (Solidary Wheels), Sèrbia (Klickactive) i Grècia (Legal Centre Lesvos) en clau de suport sociojurídic i incidència política.

Actualment hi ha 6 projectes inclosos en aquesta campanya, i tots ells tenen un component d’Acció Humanitària basat en l’assistència a les rutes de fugida, ja que son les zones on està havent-hi vulneracions de drets humans.

El viatge que van fer a Canàries el Fons Català i l’Ajuntament de Barcelona al setembre va servir per conèixer de primera mà la situació a les illes, les xifres de les arribades de persones migrants, la gestió de les administracions i l’important paper qu ejuga la societat civil. A més, va ajudar a reforçar els vincles tant amb les autoritats com amb les entitats de base per treballar conjuntament en una situació que afecta a tothom.

A la reunió també es va parlar sobre la recta final de la campanya “Defensa la cooperació“, que culmina a l’octubre, sobre la gestió econòmica i l’alta de projectes.

General 7 octubre 2021

Cicle de formacions per a entitats de l'àmbit de les migracions i el desenvolupament

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitza un cicle de formacions per l’enfortiment de les entitats que treballen l’àmbit de les migracions i el desenvolupament a Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida. Les formacions ja han començat a Girona, on el passat dissabte 2 d’octubre va tenir lloc la primera de les 5 sessions que inclou el cicle. Durant tot el matí, les entitats gironines van poder debatre sobre com incloure l’enfocament de gènere i basat en Drets Humans als seus projectes de la mà de Sara Cuentas, coordinadora de l’Escola Feminista Descolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, i membre del col·lectiu Diverses 8M.

Les formacions també tractaran altres temàtiques com l’enfortiment organitzatiu de les entitats, posant en focus en les estructures organitzatives i el treball en xarxa; la comunicació i educació crítica i transformadora, amb eines per impulsar i millorar aquestes línies d’acció; o la introducció a la formulació de projectes, facilitant recursos per presentar projectes de manera fàcil i entenedora. Totes les sessions del cicle estan dirigides per persones expertes en la temàtica i inclou la possibilitat de participar en un procés de mentoria per posar en pràctica tots els coneixements adquirits a través de la formulació d’un projecte de cooperació i/o educació crítica i transformadora.

Properes formacions:

TARRAGONA

• Quan? 6, 13, 20 i 27 de novembre, i 4 de desembre
• Hora? De 10 a 14h
• On? Universitat Rovira i Virgili
• Programa: Veure programa complet
• Inscripcions: omplint el següent FORMULARI, escrivint a nfrancoli@fonscatala.org o trucant al 93 412 26 02-ext 113

BARCELONA

• Quan? 15, 22 i 29 de gener, 5 i 12 de febrer i 7 maig
• Hora? De 10h a 14h
• On? Pendent de confirmar
• Programa: pendent de confirmar
• Inscripcions: omplint el següent FORMULARI, escrivint a nfrancoli@fonscatala.org o trucant al 93 412 26 02-ext 113

LLEIDA

• Quan? 19 i 26 de febrer, 5, 12 i 19 de març i 4 de juny
• Hora? De 10h a 14h
• On? Pendent de confirmar
• Programa: pendent de confirmar
• Inscripcions: omplint el següent FORMULARI, escrivint a nfrancoli@fonscatala.org o trucant al 93 412 26 02-ext 113

Més informació: escrivint a nfrancoli@fonscatala.org o trucant al 93 412 26 02-ext 113

General 6 octubre 2021

Obrim escletxes a l'Europa Fortalesa: nova campanya per fer front a la crisi d'acollida

Davant les emergències en matèria de refugi a la frontera occidental euroafricana, el Fons Català llença la campanya Obrim escletxes a l’Europa Fortalesa, una ampliació de la campanya d’emergència Món Local Refugi, per donar una major cobertura i suport a les persones en moviment.

El Dret d’Asil està regulat pel Dret Internacional i és una obligació dels Estats, però la realitat mostra un escenari hostil d’una Europa que no garanteix els drets de les persones en moviment. En l’última dècada l’externalització de fronteres s’ha disparat als països europeus, generant així un desplaçament de la gestió de les polítiques migratòries i d’asil a tercers països amb l’objectiu d’evitar i contenir l’arribada de persones en moviment.

Es monitoritzen i documenten condicions absolutament infrahumanes, denigrants i constitutives de condicions de tortura en els camps de pretesa acollida a les fronteres europees. En aquest escenari hostil, és molt important la implicació dels municipis que permetin aixecar una veu de denúncia i que no mirin cap una altra banda en el compromís de defensa dels drets humans.

En la primera fase de la campanya s’hi inclouen 6 projectes que tenen un component d’Acció Humanitària basat en l’assistència a les rutes de fugida:

• Atenció sociojurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la frontera Sud: Illes Canàries

El projecte contempla actuar per garantir el compliment dels drets de les persones en moviment arribades a les Illes Canàries, tot vetllant per la dignitat humana, a través de consolidar un espai d’acompanyament sociojurídic i fer incidència política advocant per al canvi de les polítiques migratòries actuals.

La manca d’acompanyament jurídic als milers de persones arribades a les illes suposa, no solament la vulneració dels seus drets, sinó també la nul·la identificació i protecció de persones amb perfils d’especial vulnerabilitat.

• Atenció sociojurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la Frontera Sud: Melilla

El projecte proporciona, per una banda, un suport social i jurídic a les persones migrants, especialment a menors no acompanyats, treballant en el marc del sistema jurídic per assegurar que els drets de les persones puguin ser reclamats i respectats, i així garantir rutes segures perquè arribin a l’Europa continental. Per altra banda també es documenten i denuncien les violacions jurídiques i de drets humans que es produeixen constantment a Melilla i a la frontera, per tal de donar visibilitat a la situació i donar suport a possibles casos de litigi estratègic.

L’objectiu final del projecte és garantir rutes segures i legals a les persones que intenten arribar a la península.

• Suport a l’Observatori de Drets Humans a la Necro Frontera

El projecte aposta per visibilitzar i denunciar les pràctiques de la necro-política als territoris de frontera a través del seguiment i anàlisi de les situacions de les persones migrants. En paral·lel, front a la criminalització i la militarització, s’impulsen estratègies a favor de polítiques de vida i protecció de comunitats migrants i de les organitzacions que treballen per defensar els seus drets. .

• Atenció sociojurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la Frontera Sud: Ceuta

El projecte està dissenyat per intervenir de forma integral sobre les tres principals causes de la problemàtica detectada a Ceuta: falta d’accés a l’exercici de drets civils, vulnerabilitat de les persones estrangeres davant d’una instrumentalització política i mediàtica xenòfoba de la pressió migratòria i absència de recursos socioeconòmics i sanitaris.

• Accés a suport legal i psicosocial a les persones en moviment a la ruta dels Balcans: Sèrbia

Aquest projecte posa especial èmfasi en el suport a la població en moviment d’Afganistan atrapada a Grècia i a la Ruta dels Balcans. Centenars de milers de persones ja han abandonat l’Afganistan i s’espera que fugin cap a Europa.

Hi ha una gran necessitat d’assessorament jurídic gratuït per a les persones desplaçades a Sèrbia. Les persones en moviment desconeixen els seus drets i obligacions mentre resideixen a Sèrbia, i no tenen l’oportunitat d’obtenir ni informació bàsica sobre el sistema d’asil al país ni a Europa. Això els deixa extremadament vulnerables i sota el control de contrabandistes i traficants de persones.

• Assessorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política cap a persones refugiades en situació irregular encallades a l’illa de Lesbos

Davant de la vulneració sistemàtica de drets humans bàsics, Lesbos Legal Centre representa jurídicament refugiats amb casos complexos i sota el risc de ser deportats a Turquia. L’entitat també pretén dur a terme litigis estratègics de denúncia per la violació de drets humans i tasques d’incidència política juntament amb les comunitats de refugiats. La seva intenció és aconseguir que s’organitzin políticament com a col·lectiu per fer mobilitzacions de protesta.

General 6 octubre 2021

Oberta la base de dades per a tècnics municipals que vulguin ser cooperants a països del Sud

La pàgina web de Cooperació Tècnica, programa del Fons Català que facilita l’intercanvi de coneixements, tecnologies i experiències entre ens locals i els seus equivalents a països del Sud, ja està operativa. La web inclou una base de dades on totes aquelles persones dels equips tècnics municipals interessades en participar podran apuntar-s’hi. El portal també incorpora diverses experiències a l’apartat de testimonis i al blog, i informació general sobre el programa.

A més, el Fons Català, amb l’acompanyament d’Enginyeria Sense Fronteres, també organitza una formació online sobre Cooperació Tècnica per a tot el personal tècnic dels ajuntaments socis. L’objectiu de la formació és proporcionar eines i coneixements sobre Cooperació i Justícia Global, i recursos per afrontar els reptes que poden sorgir en una estada de Cooperació Tècnica. El contingut de la formació estarà penjat a un campus virtual i cada participant podrà avançar al seu ritme. El curs inclou una trobada presencial a la seu del Fons Català dijous 25 de novembre.

Vull fer Cooperació Tècnica, què he de fer?

El personal tècnic que vulgui participar en aquests intercanvis hauran d’emplenar el formulari que trobaran a a la web. Es demanarà que es registrin amb un correu electrònic i una contrasenya, i seguidament rebran un correu de confirmació. A partir d’aquí ja podran entrar la informació que quedarà registrada a la bases de dades.

El programa de cooperació tècnica es desplegarà per campanyes especifiques basades en demandes concretes de municipis catalans o dels països amb els quals treballa el Fons Català. En aquest moment, el Fons Català buscarà a la base de dades els perfils que encaixin millor amb cada proposta.

En el cas de ser seleccionat o seleccionada i haver acceptat la proposta (tant a títol personal com pel cap del departament municipal en el qual treballa), la persona tècnica rebrà, a traves del Fons Català, la formació i informació necessàries per emprendre la col·laboració.

Curs de Cooperació Tècnica

• Del 13 al 30 de novembre
• Data límit: 11 d’octubre
• Descripció i programa
• Inscripcions: enviant un mail a jgarrell@fonscatala.org

Fotografia del projecte “Ciutat a ciutat, cooperació tècnica Sant Cugat-Cotacachi: suport a l’oficina d’atenció ciutadana” (2939)

General 4 octubre 2021

Tècniques destacades: Montse Balaguer i Sandra Garrusta, de l'Ajuntament de Mataró

• Quina ha sigut la vostra trajectòria professional?

Montse Balaguer: Després de llicenciar-se en Antropologia, vaig cursar un Màster en Direcció de Projectes de Lleure Socioeducatiu i un Màster en Anàlisi Política. A nivell professional em vaig especialitzar en l’àmbit de la participació i l’associacionisme, mentre col·laborava en diferents organitzacions de l’àmbit cultural i del lleure. Després d’uns anys treballant al Tercer Sector, l’any 2007 vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Mataró, amb diferents rols, per incorporar-me l’any 2016 com a Cap del Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana.

Sandra Garrusta: Després de llicenciar-me en Sociologia, vaig cursar un Màster en Cooperació i Desenvolupament entre 2002 i 2003. A nivell professional em vaig especialitzar en l’àmbit del Comerç Just i el consum responsable, mentre col·laborava en diferents organitzacions de manera voluntària en els àmbits de la cooperació, l’acció humanitària i la inserció social i laboral. En el 2007 vaig començar a treballar en l’administració pública en diferents ajuntaments. Aquestes dues experiències em van servir en el 2018 per incorporar-me com a Tècnica de Cooperació a l’Ajuntament de Mataró.

• Quina implicació té Mataró en l’àmbit de la cooperació?

Mataró té una llarga tradició en el terreny de la cooperació. La solidaritat ciutadana i el teixit associatiu mataroní, motivats per col·laborar en construir un món millor, va fer de motor perquè l’Ajuntament de Mataró es convertís en un dels primers consistoris catalans en tenir regidoria pròpia destinada a la Cooperació al Desenvolupament. També va ser un dels primers municipis en formar part del Fons Català de Cooperació en l’any 1987. Des de 1995, Mataró destina una aplicació pressupostària anual als projectes de cooperació en diferents països i amb diferents objectius sectorials. També disposa d’un Consell Sectorial en solidaritat i cooperació des de l’any 1996 i un Pla Director de la Solidaritat i la Cooperació al Desenvolupament des del 2006.

• Quines previsions teniu per aquest curs vinent en matèria de cooperació?

La tendència natural que està seguint l’Ajuntament de Mataró en els darrers anys, juntament amb moltes altres administracions locals o supramunicipals, en matèria de cooperació per al desenvolupament és la de l’enfocament de la Justícia Global com a element de transformació sostenible a nivell mundial. Aquesta transició, s’ha vist accelerada amb l’esclat de crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, que ha posat de manifest la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta.

Sensibilitzar sobre les causes de les desigualtats i posar l’accent sobre la vulnerabilització que aquesta i altres crisis produeixen en els col·lectius més desfavorits és una de les nostres prioritats, seguint el paradigma de Justícia Global. Tot i que el context ha afectat als projectes de cooperació al desenvolupament que es venien realitzant, i ha vist afectada la nostra feina, la voluntat i el compromís han fet que en aquest 2021 haguem fet passes endavant per recordar que la cooperació és més necessària que mai.

General 4 octubre 2021

Posicionament davant la criminalització de la solidaritat amb les persones migrades

El Fons Català de Cooperació mostra el seu suport a l’exalcalde del municipi italià de Riace, Domenico Lucano, després d’haver estat condemnat a 13 anys de presó sota les acusacions de promoure la immigració irregular, de frau, malversació de fons i abús de poder.

Riace, que patia despoblació, es va convertir en un símbol de solidaritat per l’acollida de persones migrades: es van restaurar les cases abandonades amb fons europeus i es van crear llocs de treball que es van oferir a les persones nouvingudes.

Des del municipalisme català es vol denunciar la sistemàtica criminalització del teixit solidari que treballa per donar resposta a la crisi d’acollida que viu Europa. En aquest sentit, el Fons Català està i estarà sempre al costat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen per dignificar l’acollida i per assegurar el respecte dels drets humans, i reivindica el paper i la responsabilitat que tenen els municipis en la gestió dels reptes globals. La defensa dels drets humans no pot ser mai un crim.

General 1 octubre 2021

El FCCD promou la sensibilització sobre la diàspora centreamericana amb una línia de treball específica

El Fons Català, des de 2018, té una línia de treball específica amb les diàspores centreamericanes que coordina a través de la Comissió de Migracions i Desenvolupament. Amb això, es busca millorar l’impacte dels projectes de desenvolupament als països d’origen, promoure la participació de les persones migrants en el teixit associatiu a Catalunya per millorar la cohesió social, acompanyar les entitats en la preparació de projectes, i enfortir l’arrelament i visibilitat de les associacions centreamericanes tant a Catalunya com al país d’origen.

Des d’aquesta línia es dona suport al projecte “Sueños de los Cheros Guanacos: Vincles entre Catalunya i El Salvador“, de l’Associació Salvadorenya de Catalunya (ASCA) i RuidoPhoto, en el qual s’ha generat un material fotogràfic que es podrà veure en diferents municipis de Catalunya fins el desembre.

L’objectiu d’aquest projecte és sensibilitzar a la ciutadania catalana sobre la realitat social del Salvador i la realitat de la diàspora salvadorenya a Catalunya, abordant tant les causes i les motivacions que impulsen a les persones a migrar, com els reptes que hi ha quan s’arriba a la societat d’acollida. A més, també es busca generar coneixement en la població del Salvador sobre el procés d’emigració i la situació dels migrants salvadorenys a Catalunya des d’una perspectiva de justícia global.

Com a mecanismes de sensibilització s’han generat materials comunicatius que mostren diverses experiències en relació al procés de migració i de la societat d’acollida relacionats amb aspectes culturals i identitaris, facilitats i/o dificultats per a la inclusió a la societat d’acollida, qüestions administratives i burocràtiques i les motivacions per decidir emigrar:

• Entrevistes a persones salvadorenyes residents a Catalunya en ràdios comunitaries del Savador amb l’objectiu de donar a conèixer les seves històries.

• Càpsules audiovisuals amb 4 històries de vida de dos homes i dues dones d’origen salvadoreny residents a diferents municipis catalans.

• Una exposició de fotos que mostra les dues bandes del procés migratori: l’origen i el destí.

Entre octubre i desembre de 2021 les fotografies es portaran a diversos centres de secundària dels quatre municipis catalans implicats en el projecte (Gavà, El Prat de Llobregat, Barcelona i Viladecans) i l’ASCA farà un taller d’interculturalitat.

Dates

El material estarà exposat a Gavà fins el 15 d’octubre, a partir d’allà es podrà veure al Prat de Llobregat fins el 2 de novembre, i seguidament, del 3 al 26 de novembre a Barcelona, i del 3 al 23 de desembre a Viladecans.

General 27 setembre 2021

La gestió migratòria a les illes Canàries: què podem aportar des del municipalisme?

El 2020 les Canàries es van convertir en illes gàbia. La ruta migratòria més mortífera del món es va disparar i es van viure escenaris que vulneraven greument els drets humans de les persones migrants. Qui no recorda el moll d’Arguineguín?

Amb l’objectiu d’establir lligams entre el municipalisme català i canari, i ajudar en l’acollida i l’acompanyament de les persones que arriben forçosament a les illes, el Fons Català, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha fet un viatge institucional a Gran Canària i a Tenerife del 20 al 23 de setembre. La delegació, encapçalada per David Minoves, director del Fons Català, David Llistar, director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, i Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global, ha tingut reunions amb el Govern canari, amb el Cabildo, amb els ajuntaments de Las Palmas i La Laguna, amb entitats i societat civil organitzada (Asociación Atlas, Somos Red i l’Asamblea de Apoyo a Migrantes), i ha visitat els macrocampaments de Las Canteras i Las Raízes a Tenerife.

A dia d’avui les illes respiren una mica més tranquil·les, però l’experiència del 2020 els fa estar alerta per l’augment de les arribades d’embarcacions que s’esperen els pròxims dos mesos. Saben que la calma al mar farà més favorables les travessies i no volen que es repeteixi la mateixa situació de fa un any, amb centenars de persones en situació de carrer i els precaris centres de primera acollida desbordats. De fet, la situació d’aquests últims mesos ja ha sigut més preocupant del que s’esperava: segons l’OIM, hi va haver 12 morts al dia a la ruta canària el mes d’agost, i només entre el 13 i el 19 de setembre ja han arribat 634 persones a les illes per via marítima.

Aquest any, el Fons Català obrirà un projecte per oferir assessorament sociojurídic gratuït a les persones migrants que arribin a Gran Canària i Tenerife, per tal que coneguin els seus drets i els procediments burocràtics que han de dur a terme. El projecte es farà de la mà de l’Asociación Atlas, una entitat de base que treballa a Las Palmas de Gran Canaria i que té una àmplia experiència amb l’acollida i acompanyament a migrants. Es vol “aprofundir en la llei com a arma de dret. No només volem assessorar, sinó que volem evitar que les persones passin per processos indecents per estar irregularitzades”, comentaven des de l’entitat.

La visió de les institucions i la societat civil

El Govern canari ha demanat a l’Estat que hi hagi una gestió interterritorial de l’acollida, ja que el 2020 es van prendre decisions errònies des de les oficines de Madrid i les autoritats locals no tenien prou competències per canviar-les. “Es va dir que Canàries corria el risc de ‘Lesbositzar-se’, però no va passar, tot i que vam estar a punt. Això no pot tornar a passar, no ho permetrem”, explicava Txema Santana, assessor del Govern canari.

Tant els municipis com el Govern tenen queixes sobre les seves competències en matèria d’acollida, però parlen amb més calma perquè en els darrers mesos s’han accelerat molt els trasllats a península. Els macrocampaments de Las Canteras -gestionat per OIM- i Las Raíces -gestionat per Accem- a Tenerife estan a menys de la meitat de la seva capacitat perquè s’estan preparant per a les futures arribades, però tot i això segueixen sent centres precaris per a persones que venen de periples migratoris molt durs. Es tracta d’espais que es van obrir en una situació d’emergència i no s’haurien de convertir en dispositius residencials estables.

La majoria d’homes que viuen a ambdós campaments (les dones s’acullen a programes d’altres entitats) són provinents del Senegal, Mali i Marroc, i la mitjana d’edat és d’entre 20 i 30 anys.

El campament de Las Raíces preocupa especialment a la societat civil organitzada, que comenta que el dispositiu està en el punt més humit de l’illa, que no està ben habilitat i que se’n desconeix el reglament intern. A més, s’han denunciat una falta d’atenció mèdica a persones malaltes i l’oferta de menjar en mal estat.

L’Asamblea de Apoyo a Migrantes de Tenerife, formada per centenars de ciutadans i ciutadanes unides per la solidaritat, denuncia la gestió de la Fiscalia per determinar l’edat dels joves que arriben. “Hi ha un abús de poder terrible”, comentava Fernando Herraez, membre de l’assemblea, “la Fiscalia invalida la documentació que els migrants porten dels seus països on consta la seva edat, i els hi fan la prova òssia per determinar-ne l’edat, la qual té un marge d’error de 2 anys“.

Des del municipalisme hi ha capacitat per fer incidència i polítiques que dignifiquin l’acollida. El refugi afecta la vida i és responsabilitat de totes aplicar una gestió compartida de l’acollida.

Fotografia de portada: joves reunits fora del campament de Las Raíces

Reunió amb Asociación Atlas i Somos Red

Campament de Las Raíces

General 20 setembre 2021

Viatge a les Illes Canàries del Fons Català i l'Ajuntament de Barcelona per abordar la crisi d'acollida

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) i l’Ajuntament de Barcelona viatgen, durant aquesta setmana, a les illes Canàries amb l’objectiu d’obrir un programa de cooperació tècnica entre municipis per gestionar l’acollida de persones migrants. Durant la visita, es trobaran amb diversos governs, alcaldies i entitats socials per tal de conèixer de primera mà la realitat de la ruta migratòria canària i donar suport als municipis que fan l’acollida i a les persones migrades retingudes.

La delegació del Fons Català està formada per David Minoves, director del FCCD, Victòria Planas, responsable de l’Àrea d’Ajuda Humanitària, Emergència i Refugi, i Txell Escolà, responsable de comunicació. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, hi viatja David Llistar, director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional, Glòria Meler, tècnica de Cooperació Internacional, Júlia Trias, cap de gabinet de l’Àrea de Drets de Ciutadania i Participació i Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global.

En els propers dies, totes dues delegacions es reuniran amb diverses institucions, com el govern de les illes Canàries, els ajuntaments de Las Palmas i de La Laguna o el Cabildo de Gran Canarias; i també amb entitats socials com l’associació Atlas de Gran Canaria, la Organización Internacional para las Migraciones (OIM) o la Asamblea de Apoyo de Tenerife i Tenerife libre de CIES. A més, el viatge també inclou visites als macrocampaments de Las Canteras i de Las Raíces.

La visita s’emmarca en la línia de treball que el Fons Català ha començat a desenvolupar per ampliar els projectes a les fronteres d’Europa, incorporant la Frontera Sud (Ceuta, Melilla i Illes Canàries) als projectes que ja estan en funcionament a altres països com Grècia o la ruta dels Balcans. En aquest sentit, ja es va realitzar una primera missió prospectiva a la Ciutat Autònoma de Melilla el passat mes de desembre i una segona visita a les Illes Canàries, el maig del 2021, per identificar aliats i possibles accions al territori. Tot plegat, amb l’objectiu de treballar per garantir vies legals i segures, i ampliar espais d’acollida.