General 6 juliol 2021

Tècniques destacades: Sandra Espada i Cristina Orgaz, de l'Ajuntament de Lleida

Sandra Espada i Cristina Orgaz vénen de camps d’estudi diferents, però comparteixen l’experiència en educació i les dues van acabar triant el camí de la cooperació a través del Màster de Desenvolupament i Cooperació a la Universitat de Lleida. Actualment les dues són tècniques de cooperació a l’Ajuntament de Lleida.

• Quina ha estat la vostra trajectòria professional?

Sandra Espada: El 2006 vaig ser seleccionada per gaudir d’una beca a l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Lleida. Venia del món jurídic, amb molta experiència en l’àmbit educatiu i del món del lleure, però per mi, optar a la beca, va ser una oportunitat de conèixer una nova temàtica de treball que em va apassionar només ficar-hi el peu. A partir de la primera aproximació al món de la cooperació i la interculturalitat em vaig voler especialitzar amb el Postgrau de Desenvolupament i Cooperació: de l’àmbit global al local i posteriorment amb el Màster de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida.

Cristina Orgaz: De 2006 a 2009 vaig realitzar la Diplomatura d’Educació Social a la Universitat de Lleida (UdL) i, seguidament fins al 2011, vaig cursar el Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional en Àmbit Rural, també a la UdL. Amb 10 anys d’experiència en l’àmbit social (infants i joves, gent gran, gènere, salut mental) el gran volum laboral ha estat dedicat a infants i joves en situació de vulnerabilitat: espais lúdics, centres oberts i Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). L’any 2018 m’afegeixo a l’equip de l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Lleida dedicant-me a tasques en relació amb la interculturalitat, la sensibilització a la ciutat i les convocatòries de cooperació.

• Quina implicació té Lleida en l’àmbit de la cooperació?

L’Ajuntament de Lleida destina des de l’any 1994 part dels pressupostos públics a iniciatives de cooperació i Educació per a la Transformació Social (EpTS), contribuint social i econòmicament al creixement dels pobles i col·lectius. Des d’aleshores s’han posat en marxa molts projectes i iniciatives per potenciar la solidaritat a la nostra ciutat. Amb una àrea de treball pròpia es va arribar a l’1% del pressupost municipal, tot i que no és la situació actual. Lleida ha set sempre una ciutat molt solidària, amb un gran històric en el treball en xarxa i en cooperació i amb una gran quantitat de persones i ONGD vinculades al món de la cooperació i la Solidaritat. L’Àrea de Cooperació Internacional treballa per les relacions Nord-Sud, la interacció efectiva entre cultures, la interculturalitat i la diversitat.

• Com ha afectat la Covid-19 a la feina de cooperació de l’ajuntament?

Aquest any 2020 ha estat un any atípic, marcat per una greu crisi sanitària. Crisi que ens ha fet entendre que vivim en un món global i que si uns no estan bé, els altres tampoc. Un any en què, tot i que la cooperació internacional ha estat més important que mai, no s’ha pogut actuar com haguéssim volgut. La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un dolorós recordatori de la nostra vulnerabilitat i interdependència. Ens ha mostrat que les fronteres no serveixen per aturar un virus que ens amenaça a tots i totes per igual i que l’única solució passa pel compliment dels drets humans arreu, la solidaritat i l’accés universal a sistemes robustos de salut i protecció social. En aquest context, la cooperació al desenvolupament té un paper clau com a catalitzador de respostes globals, multisectorials i dirigides als que més ho necessiten, i com a via per canalitzar la solidaritat de la nostra societat.

L’Agenda 2030 es reafirma com el millor full de ruta possible per a la necessària resposta global econòmica, social i mediambiental, per no deixar ningú enrere. Des de Lleida, s’ha intentat continuar amb els projectes engegats tot readaptant-los a la nova situació. Creiem que després d’aquesta aturada obligatòria, tant l’ajuntament com les entitats hem sabut adaptar-nos, inclòs les noves tecnologies al nostre dia a dia, i renéixer amb nous i renovats coneixements.

General 18 juny 2021

"El dret d'asil en risc", repàs del webinar pel Dia Internacional de les Persones Refugiades

General 17 juny 2021

El Fons Català i La Garriga Societat Civil denuncien greus irregularitats en el judici per l'incendi a Mòria

El Fons Català de Cooperació i La Garriga Societat Civil veuen amb preocupació la condemna a sis joves afganesos considerats culpables de l’incendi que va arrasar el camp de Mòria el setembre de 2020 i mantenen el seu compromís “d’atendre, acollir i acompanyar persones refugiades”. En un comunicat (llegir comunicat) que s’ha fet públic en el webinar “El dret d’asil en risc” les dues institucions exigeixen “ple respecte” a aquest dret i a la protecció internacional i en denuncien la seva vulneració. Es considera que aquestes persones “no han tingut un judici just” i que la condemna penal només respon a la necessitat de “desviar l’atenció davant les evidents responsabilitats públiques sobre les inhumanes condicions del camp de Mòria” que moltes d’elles se segueixen produint avui al camp de Mòria 2 i en altres camps situats en territori de la Unió Europea. El Fons Català de Cooperació i La Garriga Societat Civil creuen que els estats, en aquest cas Grècia, volen consolidar el missatge de “refugees not welcome” vulnerant diferents Drets Humans bàsics.

Una delegació del Fons Català i de la Garriga Societat Civil va assistir al judici que va celebrar-se la setmana passada a l’illa de Chios. A través del projecte 3082 del Fons Català es dona suport, des del 2017, a la tasca que exerceix Legal Centre Lesvos que ofereix assessorament jurídic a persones refugiades i que exercien la defensa dels acusats.

Les dues organitzacions denuncien, entre moltes d’altres, que no es permetés l’entrada d’observadors o periodistes acreditats a la sala o que s’ha condemnat a aquestes persones únicament amb un el testimoni d’una sola persona que al seu dia va declarar davant de la policia i amb qui no s’ha contactat mai més. També que s’ha condemnat sense cap mena de prova i que tres dels acusats eren menors d’edat en els moments dels fets, tal com queda demostrat en els seus passaports. Denuncien una intencionalitat per atribuir als quatre joves la responsabilitat d’un incendi que va ser conseqüència de la deixadesa i la vulneració dels drets més fonamentals. Tot això sumat al marc d’angoixa de la situació de pandèmia.

El posicionament es fa públic després que el dissabte 12 de juny, la Cort penal amb seu a l’illa de Chios (Grècia) condemnava a 10 anys de presó a quatre joves afganesos considerats culpables de l’incendi que va arrasar el campament de Mòria el mes de setembre de 2020. Dos joves més van ser condemnats el març a una pena de 5 anys per part d’un Tribunal Penal de Menors.

BBC

General 16 juny 2021

Viatge a Nicaragua del president del Fons Català per visitar la seu regional i els projectes a terreny

El president del Fons Català, Isidre Pineda, ha viatjat a Nicaragua per visitar l’oficina regional de l’entitat a Centreamèrica i per conèixer alguns dels projectes que coordina el Fons al país.

L’objectiu d’aquest viatge és veure de primera mà la feina que es fa a terreny, constatar les necessitats que hi ha al país, poder reactivar agermanaments entre municipis de Nicaragua i Catalunya, i reforçar el paper de la seu a Managua davant les autoritats locals. Ha sigut un viatge de 8 dies en els quals s’han visitat els municipis d’El Sauce, San Juan de Limay, San Isidro i Puerto Cabezas, i s’han celebrat trobades i reunions amb autoritats locals per poder fer un intercanvi de necessitats i d’experiències sobre els diversos projectes.

El Fons sempre ha tingut clar que l’única manera de poder tenir una visió integral i focalitzada de la cooperació descentralitzada a una regió és visitar-la, ja que del contrari es corre el risc de perdre focus i implantar polítiques des d’unes oficines llunyanes que no poden arribar a entendre la situació al país.

El viatge ha sigut molt profitós i molt important per estrènyer vincles i reforçar el paper de l’entitat a Nicaragua, que està en actiu des de 1996. La relació entre Catalunya i Nicaragua ve de lluny, fet que s’evidencia amb els 43 agermanaments que hi ha hagut des dels anys 80. A Pineda l’ha acompanyat en la visita Xavier Ruíz, responsable de l’​Àrea d’Amèrica Llatina i de l’Oficina tècnica de Nicaragua del Fons Català.

El Sauce

En aquest municipi agermanat amb Begues des de 2019 (l’agermanament més recent) que compta amb tres projectes recolzats per la cooperació catalana. El president s’ha reunit amb l’alcaldessa Rosa Amelia Vargas i amb part del seu equip, que l’ha posat al dia de la situació dels projectes i de les necessitats futures que poden sorgir.

– Una llar per a gent gran sense recursos: La majoria de les persones grans són cuidades per les seves famílies però ha anat sorgint la necessitat de tenir un espai on s’atengui a les persones que per algun motiu no tenen família o aquesta simplement no se’n pot fer càrrec. Hi ha hagut casos en el passat de gent gran dormint al carrer però actualment si això passa se’ls acull a l’asil i, sense haver de pagar res, se’ls cuida, se’ls alimenta i se’ls envia a l’hospital si és necessari.

– La construcció d’un hotel per fer que la llar sigui econòmicament autosuficient: La cooperació està pagant els salaris del personal i les despeses de material de la llar d’avis, però per tal que aquesta pugui ser funcional i independent, s’ha optat per construir un hotel els ingressos dels quals aniran destinats al manteniment de l’asil. A El Sauce hi ha poca oferta hotelera i s’espera que aquest hotel, quan estigui acabat, sigui un reclam pel turisme local.

– La reconstrucció de dos ponts penjants danyats pels huracans Eta i Iota: A finals de 2020 els huracans Eta i Iota van causar importants destrosses a Nicaragua, entre les quals va haver-hi la destrucció de dos ponts a El Sauce que connecten la comunitat amb serveis bàsics com és l’escola. El passat maig es van inaugurar els dos ponts nous reconstruïts.

San Juan de Limay

Reunió amb el vicealcalde i la Comissió d’Agermanament l’Esquirol – Limay, i visita al Centre de Desenvolupament Infantil, que acull sense cap cost a un centenar d’infants amb situació de vulnerabilitat. L’agermanament amb l’Esquirol segueix donant suport la part alimentària del centre amb esmorzars i dinars que es cuinen cada dia a l’escola amb productes frescos.

San Isidro

Municipi agermanat amb Palafolls en el qual la cooperació catalana ha contribuït al manteniment d’una casa materna per a dones de zones rurals que no tenen accés a l’hospital i d’un centre per a joves on es fan tallers i activitats esportives per així contribuir a un entorn saludable i lluny dels conflictes.

Puerto Cabezas

Municipi situat a la regió autònoma de la Costa Carib Nord on s’hi troben projectes molt transformadors i necessaris. A més, és on hi ha un dels agermanaments històrics des dels anys 80: Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes.

– Alberg per a dones víctimes de violència masclista: La incidència de la violència masclista a la Costa Carib Nord és molt elevada i només existeix l’assistència que donen les treballadores de l’associació Nidia White. Des de fa anys tenen un alberg destinat a donar un refugi i una recuperació a les nenes i dones víctimes de violència masclista i abús sexual. Allà no només se les cuida fins que aconsegueixen reubicar-les a un altre lloc, sinó que se’ls fa una teràpia integral basada en activitats en grup, relaxació, empoderament i assistència psicològica, i tot des d’una perspectiva multicultural, ja que a la zona hi conviuen comunitats d’ètnies i cultures diverses.

Per saber-ne més podeu llegir l’entrevista que li vam fer fa uns mesos a la directora de l’associació, Shira Miguel.

– Centre d’atenció a la salut mental a víctimes de violència masclista i a persones drogodependents: l’antic espai destinat a l’alberg de dones víctimes de violència masclista s’està convertint actualment en un centre per donar un servei psicosocial a totes aquelles noies i dones que hagin patit abusos. Està en fase de remodelació però ja hi ha una psiquiatra fent atenció diària.

– Reconstrucció integral de la comunitat de Wawa Bar després de l’impacte dels huracans Eta i Iota: El novembre de 2020 dos huracans van destrossar la comunitat costanera de Wawa Bar, a la Costa Carib Nord, deixant a moltes famílies sense casa, sense cap mitjà de vida ni recursos per tirar endavant. 7 mesos després la zona segueix mostrant les cicatrius d’aquell desastre natural i des del Fons s’estan instal·lant dipòsits d’aigua per tal que puguin emmagatzemar l’aigua de la pluja, i s’estan entregant xarxes per pescar (la professió majoritària a la comunitat) i utensilis per cuinar.

– Acadèmia de llengua Miskitu: El Miskitu és una llengua indígena que es parla a la comunitat que porta el mateix nom i que té una cultura específica. Fins ara tota la transmissió ha sigut oral, i tot i que existeix l’educació bilingüe, no hi ha cap acadèmia que regeixi les normes gramaticals ni que actuï com autoritat per prendre decisions sobre l’evolució de la llengua. Per aquest motiu, un grup de joves educadors estan determinats a crear una acadèmia de Miskitu, amb el suport de la cooperació catalana, per cuidar l’idioma i la cultura minoritaris i deixar constància escrita de les seves normes.

Managua

Per poder reforçar la posició del Fons Català de Nicaragua s’han fet reunions amb autoritats locals i nacionals en acabar el viatge, com ara amb l’ambaixador de la Unió Europea o amb l’Instituto de Fomento Municipal (INIFOM), que és l’organisme que regula la feina de les alcaldies del país.

A més, el president també ha fet una visita a l’Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), una de les contraparts històriques del Fons amb suport permanent de Girona. Fa anys que aquesta entitat es dedica a l’alfabetització de comunitats indígenes i també contribueix al desenvolupament social, educatiu, sanitari i productiu.

General 11 juny 2021

Webinar 17 de juny : "El dret d'asil en risc", amb la participació d'activistes a terreny

El Grup de Treball Món Local Refugi del Fons Català organitza el dijous, 17 de juny, de 10 h a 12 h, un webinar per parlar sobre el dret d’asil. Serà en format online i es podrà seguir per Zoom (amb inscripció prèvia aquí) o per streaming al canal de YouTube del Fons (segueix el webinar).

Es comptarà amb la participació d’activistes que treballen amb persones migrants a la Frontera Sud (a Ceuta, a Melilla i a Canàries), a Grècia i als Balcans, i es presentarà el manifest amb motiu del Dia Internacional de les persones refugiades el 20 de juny.

El dret d’asil fa anys que perilla i és important escoltar els testimonis que es troben cada dia amb les traves imposades per un sistema que intenta evitar responsabilitats en matèria migratòria. El món de la cooperació al desenvolupament i de les entitats socials ha de poder compartir coneixements, inquietuds i estratègies per tal de tenir una visió més global i identificar noves línies d’actuació eficaces.

Estan havent-hi escenaris molt greus a les portes d’Europa, i el Mar Mediterrani s’ha convertit en un cementiri que les autoritats intenten invisibilitzar. El Fons Català compta amb la Campanya Món Local Refugi des de l’any 2015, la qual destina la seva activitat a diversos projectes d’ajuda humanitària a terreny dirigits a proporcionar ajuda i protecció a totes aquelles persones que es troben en fugida o moviment.

La pandèmia ha generat un canvi de paradigma mundial però això no ha de servir de pretext per endurir les lleis migratòries i l’externalització de fronteres. Aquest no és un camí ni viable ni humà, i des del municipalisme solidari es volen generar espais de diàleg per posar les vides de les persones al centre i treballar per garantir els seus drets.

PROGRAMA

Data: Dijous 17 de juny

Hora: 10h – 12h

• Benvinguda amb Alba Martínez, regidora de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i tresorera del Fons Català.
• Lectura poètica amb Isabel Garcia, poeta.
• Ponència: Nou pacte d’asil i migració de la UE: una oportunitat perduda, amb Gemma Pinyol, directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies i investigadora associada del GRITIM-UPF.
• Taula rodona: De les narratives als fets: vulneracions al dret d’asil.
  Amb els testimonis de:
  • Marion Bouchetel, membre del Legal Centre Lesvos (Grècia)
  • Matilda, activista de No Name Kitchen a Velika Kladuša (Bòsnia)
  • Marina Diez-Pastor, activista de No Name Kitchen a Ceuta
  • Txema Santana, periodista i assessor del Govern Canari
  • Anna Peñaroya, activista de Solidary Wheels
  • Fernando Herráez, activista de l’Asamblea de Apoyo a migrantes de Tenerife
  • Modera: Marco Aparicio, president de l’Observatori DESC i expert en matèria jurídica sobre la mobilitat humana.
• Com mantenir viu el compromís amb el Dret d’Asil?
  Presentació del Manifest i tancament amb Alba Martínez, regidora de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i tresorera del Fons Català i David Minoves, director del Fons Català.

Enllaç per seguir per streaming a youtube https://youtu.be/EKbx7QIKGUs

General 10 juny 2021

El Fons Català avalua els projectes iniciats a Grècia per ajudar a persones refugiades

Un equip mixt, coordinat per la Unitat d’Avaluació del Fons Català, s’ha traslladat a l’Illa de Lesbos a Grècia per fer una avaluació intermèdia del projecte 3082. Assessorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política cap a persones refugiades en situació irregular encallades a l’Illa de Lesbos. L’avaluació està orientada a aprenentatge i rendició de comptes. L’equip romandrà a Grècia des del 30 de maig al 13 de juny.

Aquest projecte està vinculat a la campanya “Món Local Refugi” posada en marxa el setembre de 2015 amb el suport de més de 300 ajuntaments, ens supramunicipals i campanyes ciutadanes, amb l’objectiu d’acompanyar la resposta a la crisi de les persones refugiades en clau local.

Victòria Planas, cap de la Unitat d’Avaluació del Fons, destaca la importància d’aquesta missió, la qual té un doble vessant de rendició de comptes i aprenentatge per aplicar les lliçons apreses en el procés d’identificació de la intervenció a Frontera Sud (Canàries, Ceuta o Melilla). Els treballs realitzats a l’illa grega amb organitzacions com Legal Centre Lesvos “poden ajudar molt” a l’hora d’engegar projectes en altres zones de fronteres diu Planas.

Amb el suport d’una cinquantena d’ajuntaments socis del Fons Català, el Legal Centre Lesvos està treballant per respondre a la greu crisi humanitària i de vulneració de drets que es produeix a l’illa de Lesbos des del tancament de fronteres i l’acord entre la Unió Europea i Turquia, el març de 2016, a través dels projectes 3082 i 3462. Per aquestes persones, la Covid-19 no ha fet més que complicar la situació en la qual es troben. Aquest tipus d’avaluacions serveixen per fer informes rigorosos a través de l’anàlisi in situ que permeten reportar als ajuntaments com s’han gestionat les seves aportacions i recollir testimonis tant de tècnics com de persones beneficiàries.

El projecte destaca la importància del treball jurídic políticament orientat, és a dir, un treball que, a banda de la defensa dels interessos i necessitats específiques de cada persona o grup afectat per vulneracions de drets, apunti responsabilitats i aporti propostes de canvi institucional i normatiu per desfer les amenaces sobre les persones migrants. Segons dades de Legal Centre Lesvos, des del 2017 s’han assistit 3.200 casos per a obtenir l’estatut de refugiat, apel·lacions davant la denegació del dret d’asil, alliberament de persones detingudes injustament o defensa dels drets de les persones davant de la criminalització de la protesta.

L’equip ha estat a Lesbos del 31 de maig al 9 de juny. Del 10 al 12 de juny visiten Chios per assistir al judici de quatre joves afganesos acusats pel govern grec de causar l’incendi del camp de refugiats de Lesbos. L’equip de Legal Centre Lesvos exerceix la defensa dels joves en el marc del projecte avaluat.

PROJECTES A LA FRONTERA SUD PER GARANTIR ELS DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS

Fa unes setmanes, una delegació de la qual formava part el Fons Català va ser a la frontera sud per engegar diferents projectes que garanteixin els drets de les persones migrants. Per això, Planas considera que l’experiència que s’està avaluant a Grècia servirà de molt: “Caldrà adaptar-ho a la realitat de l’Estat espanyol que té un sistema institucional molt fort, però hi ha moltes coses que són comparables”. Entre aquestes potencialitats que s’han trobat a Grècia hi ha la de disposar d’una bona xarxa de voluntariat, un equip jurídic implicat o disposar d’un equip d’intèrprets amb garanties.

Aquests projectes que volen garantir els drets de les persones migrants a les fronteres d’Europa volen tenir un efecte més global. Organitzacions com Legal Centre Lesvos han denunciat davant la justícia europea la vulneració de drets fonamentals, “en una vulneració que també passa a la frontera sud” explica des de Grècia la responsable d’Acció Humanitària, Refugi i Avaluació del Fons Català.

General 9 juny 2021

Acció climàtica, cooperació i món local. Vídeo del webinar sobre emergència climàtica

Quina diferència hi ha entre drets ambientals i canvi climàtic? Què entenem per Justícia climàtica? Afecta igual a països del Nord i del Sud? Aquestes són algunes de les temàtiques que s’han plantejat en el webinar “Acció Climàtica, cooperació i món local: On som i cap on anem?” que s’ha fet aquest dimecres, 9 de juny, organitzat per l’Àrea de Relacions Internacionals i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Fons Català de Cooperació . El webinar ha servit per presentar un estudi fet per l’estudi Ramon Folch sobre la necessitat d’implantar la sostenibilitat ambiental als projectes de cooperació.

La consellera de l’AMB i membre de la Junta Directiva del Fons Català, Elisenda Alamany, ha obert el webinar assegurant que “la crisi de 2008 ja va posar sobre la taula que “el progrés no és possible sense atendre els límits mediambientals” i quinze anys després requereix fer-ho amb celeritat. Alamany ha insistit en la necessitat d’impulsar, tant des de l’AMB com des del Fons Català, la relació/vinculació entre cooperació i emergència climàtica.

Marina Caballería de l’estudi Ramon Folch, ha presentat els resultats de l’estudi de diagnòstic (clica aquí). Després de l’anàlisi de la informació recollida en el treball es considera que, en l’actual context d’emergència, és més necessari que mai un treball conjunt de les àrees de cooperació i medi ambient amb projectes sostenibles. També es recomana replicar en països del Sud accions mediambientals que s’han portat a terme a Catalunya amb bons resultats sempre que aquest es pugui adaptar a la realitat dels països on s’actua. Insisteix a fer projectes sense gran petjada ecològica perquè seran els països més empobrits aquells “que més patiran el canvi climàtic” i es recomana als ajuntaments que davant d’aquest context global impulsin projectes “més enllà de l’emergència puntual”.

En la jornada també s’han fet una taula rodona i un debat amb les reflexions de diferents experts. Ana Romero, cap de Servei de Sostenibilitat i educació de l’AMB, ha fet una introducció a conceptes com dret mediambiental i justícia climàtica. Malgrat que en els darrers anys la consciència pel medi ha augmentat, la Declaració dels Drets Humans ja parla del dret a “un medi ambient sa”. La Cimera del Clima de Rio de Janeiro de 1992 va apostar pel dret “a la informació pública i a la justícia ambiental” i en aquest sentit ha recordat els moviments sorgits, ja als 80 del segle passat, on més enllà d’un esperit preservacionista de grups ecologistes, hi havia col·lectius que defensaven mitigar l’impacte sobre el medi considerant les desigualtats socials, racials…

Jacobo Ocharan responsable de canvi climàtic d’Oxfam, ha indicat que davant d’un “model injust” no calen “remeis” sinó “accions transformadores“. Aquest canvi de model productiu per tenir un planeta sostenible s’ha de fer “amb urgència” perquè si no hi ha un canvi dràstic “entre 9 i 15 anys” la situació es convertirà en “irreversible”.

Marta García Sierra de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha alertat que el canvi climàtic és un problema que requereix d'”acció col·lectiva”. En aquest sentit ha insistit que cal actuar davant un panorama on es barregen “interessos individuals o privats i els col·lectius”, un problema intergeneracional perquè es tendeix “a valorar més el present que el futur?” o a no valorar la “incertesa”. En aquest sentit ha dit que cal una “alineació dels interessos privats i els col·lectius” per poder pagar el “deute ecològic” que arrossega el planeta.

General 6 juny 2021

Regidora destacada: Gemma Aristoy, de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Gemma Aristoy és mestra d’educació primària de formació i ha estat molts anys vinculada a entitats de cultura popular de Sant Cugat. Actualment és regidora de Ciutadania, Salut i Via pública.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Al 2005 vaig acabar la carrera de magisteri d’educació primària. De seguida vaig començar a treballar a una escola concertada històrica de la ciutat de Sant Cugat: l’escola Santa Isabel (de franciscanes). Allà hi he estat 13 cursos amb diferents etapes com a mestra-tutora sempre i amb càrrecs com coordinadora de cicle durant 5 anys, aprenent i formant-me en mediació, intel·ligències múltiples, gestió d’equips, etc. A banda, al municipi he estat vinculada a entitats de cultura popular, especialment amb els Castellers de Sant Cugat, dels quals n’he estat presidenta durant 4 anys, una altra vessant formativa i d’ intensa dedicació.

Quina implicació té Sant Cugat en l’àmbit de la cooperació?

Sant Cugat fa molts anys que té clar que ha de treballar amb la mirada de la cooperació i dedica el 0,7% a desenvolupar polítiques que la mantinguin. Enguany, al 2021, incrementem al 0,8%. Amb aquesta involucració s’han desplegat projectes vinculats a les entitats que tenen relació amb la Xarxa Solidària de Sant Cugat i amb diferents països on desenvolupen projectes diversos que procuren enfortir estructures a terreny. Aquests projectes els avaluem amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Val la pena destacar, també, els projectes que cooperació directa ajuntament-ajuntament que desenvolupem perquè els i les treballadores poden aportar directament els seus coneixements i créixer compartint experiències amb municipis d’altres països, països d’on procedeixen un bon nombre d’actuals santcugatenques, tal com es va definir en el pla director de cooperació de Sant Cugat.

Com ha afectat la Covid19 a la feina de cooperació de l’ajuntament?

Inicialment, com tot, va quedar força aturat. Després, mica en mica, tot el que hem pogut ho hem mantingut reconvertint-ho en virtual, especialment el contacte amb els municipis amb els quals tenim relació. Les entitats han manifestat que l’impediment de desplaçar-se els ha impossibilitat desenvolupar els projectes tal com feien altres anys, però de seguida que han pogut han facilitat material i han repès activitat encara que fos en la distància. Ara cal anar reprenent amb agilitat el contacte, els projectes i garantir que arriba a tots els països el material necessari per a la vacunació i fer front a aquesta emergència sanitària, i les que en venen derivades de seguida. Si no ho fem, no acabarem amb la pandèmia que ha estat i és mundial.

General 4 juny 2021

Arriben 47 respiradors a l'hospital Ahalya de l'Índia gràcies al suport del municipalisme català

La nova variant del virus de la Covid-19 ha colpejat amb força l’Índia. Les xifres de persones infectades ja superen els 26 milions, i les morts els 300.000, tot i que s’estima que hi ha moltes morts que no es comptabilitzen. El sistema de salut del país s’ha col·lapsat davant d’aquests pics de contagis i no ha pogut donar cobertura a tothom per falta de material i recursos.

Davant d’aquesta greu situació, l’Indian Culture Centre de Barcelona i el Fons Català van obrir un projecte emmarcat dins la campanya d’emergència “Món Local Covid-19” per recaptar fons per adquirir respiradors i donar-los gratuïtament a l’hospital Ahalya, a Gunpur (Andra Pradesh). Gràcies a la resposta de tretze municipis catalans s’han pogut enviar 47 respiradors.

La solidaritat en moments de crisi com el que està vivint l’Índia és més important que mai i demostra com una resposta global és l’única solució per deixar enrere la pandèmia.

L’Índia, tot i ser el major productor de vacunes del món, fa mesos que en pateix escassedat. Fins ara ha administrat 212 milions de primeres dosis, però només un 3% de la població compta amb les dues dosis. No obstant això, el govern ha assegurat que hi haurà 120 milions de dosis per aquest mes de juny, fet que suposa un salt important tenint en compte que el maig disposaven només de 79 milions.

60,9 milions d’aquestes dosis aniran destinades a la vacunació de personal sanitari, treballadors que estàn a primera línia i els menors de 45 anys, mentre que els 58,6 milions restants seran per la compra directa dels estats i els hospitals privats.

General 3 juny 2021

Enviament de xeringues a Cuba en suport a la campanya de vacunació Covid-19

Xeringues, vials, taps, són un dels colls d’ampolla per garantir l’estratègia de vacunació a Cuba en plena pandèmia de la Covid-19, així com la realització dels assajos d’intervenció previstos. Aquests materials estan monopolitzats a escala mundial pels Estats Units, la Xina i l’Índia.

Davant d’aquesta situació, les administracions cubanes han demanat a diverses entitats de solidaritat internacional poder adquirir les xeringues i les corresponents agulles d’un sol ús per dur a terme l’assaig d’intervenció comunitari de la vacuna Soberana 02 a l’Havana, que ha estat desenvolupada per l’Institut Finlay de Cuba i que es troba a les últimes setmanes de la Fase III d’assaig clínic.

El Fons Català s’ha sumat a la campanya “Los bloqueos matan, tu solidaridad salva vidas” del Movimiento Estatal de Solidaridad con Cuba (MESC) que al seu torn forma part d’una campanya europea coordinada per Medicuba Europa. L’objectiu és aportar les xeringues necessàries per al procés de vacunació de 1.700.000 persones de l’Havana majors de 18 anys, a l’assaig d’intervenció comunitari, que es durà a terme entre els mesos de juny i juliol de 2021. Amb 40.000 euros es poden comprar 460.000 xeringues amb agulles.

La iniciativa s’emmarca dins la Campanya “Món Local Covid-19” engegada pel Fons Català l’abril de 2020 i s’ajusta a la voluntat d’acabar amb el bloqueig polític, econòmic, comercial i financer dels Estats Units a Cuba que es calcula que li ha costat a l’illa una despesa de 125.873 milions de dòlars.

General 1 juny 2021

Una nova lluita desigual. Els països pobres només han administrat un 0,2% de les vacunes de la Covid-19

La paraula pandèmia ja defineix, per si sola, una problemàtica global. Segons la definició de l’OMS, pandèmia és un brot epidèmic que afecta a més d’un continent i on els casos detectats ja no són només importats sinó que existeix transmissió comunitària entre la població del mateix país. La Covid-19 requereix una resposta global que, per ara, queda lluny. El 87% de les vacunes desenvolupades fins ara per frenar la malaltia han estat adquirides pels països del Nord. Els països més pobres han administrat un escàs 0,2% i hi ha molts països que no han posat ni una sola dosi.

El monopoli en la compra de vacunes per part dels països rics o en les patents per part de les grans farmacèutiques frenen que la Covid-19 es pugui atacar d’una manera global. Els experts tenen clar que cal una immunització de tot el planeta per frenar la malaltia i evitar l’aparició de noves variants resistents als actuals vaccins. L’informe “La vacuna. Un bien público global para afrontar una pandèmia“, que s’ha presentat aquest maig, insisteix que cal una redistribució de les vacunes que vagi més enllà de la capacitat adquisitiva de cada un dels estats.

L’informe, subscrit per moltes organitzacions com Salud por Derecho o Metges del Món, denuncia les desigualtats per accedir a les vacunes. De les seves 77 pàgines hi ha dades força il·lustratives que visualitzen que la solució global queda lluny.

• Àfrica i Oceania són els continents més mal parats amb percentatges de l’1% i el 2,9%, respectivament, de població vacunada amb, almenys, una dosi.
• Els països occidentals acaparen la majoria de la producció de vacunes. Els Estats Units d’Amèrica tenen el 42% de la població vacunada, el Regne Unit un 50% i la Unió Europea un 22% dels seus ciutadans.
• El Regne Unit té 457 milions de dosis compromeses. Amb aquestes quantitats podria arribar a vacunar més de tres vegades la seva població.
• Israel visualitza les desigualtats: l’estat jueu ha administrat una dosi al 62% de la seva població. Només el 5% dels habitants de Palestina han estat vacunats.
• Níger, tot i tenir una població amb una esperança de vida que no arriba als 63 anys, hauria arribat a administrar una mica menys de 1.500 dosis o Hondures, a Amèrica llatina, ha administrat una dosi al 0,56% de la seva població.

COVAX, UNA ESPERANÇA I MOLTES DIFICULTATS

Les prediccions auguren, tal com s’explica en l’informe, que no hi haurà suficients vacunes per a tothom almenys fins a l’any 2023. La xarxa d’organitzacions humanitàries Aliança People’s Vaccine alerta que 9 de cada 10 persones dels països pobres no tindran accés a la vacuna contra la COVID-19 aquest any.

La gran esperança dels països empobrits és COVAX, un projecte que està molt lluny de complir les metes anunciades. COVAX és un organisme que té com a objectiu que la vacuna sigui distribuïda de manera equitativa entre els països pobres i rics. La formen països “autofinançats” que contribueixen amb fons per a sostenir el projecte i “finançats” que són els països pobres que es beneficiaran de la contribució dels primers.

El 24 de febrer tenia lloc el primer enviament de COVAX a Ghana amb 600.000 vacunes. Des de llavors, segons dades d’UNICEF, l’agència encarregada del repartiment d’aquestes vacunes, COVAX ha subministrat una mica més de 38 milions de dosis de les vacunes la qual cosa cobreix un escàs 0,5% de la població total d’aquests països. En ser dependents de les grans farmacèutiques, les vacunes arriben amb quantitats molt insuficients. A l’informe “La vacuna. Un bien público global para afrontar una pandemia” es demana que els grans laboratoris cedeixin llicencies per poder augmentar el ritme de producció. La petició es fa tenint en compte la gran quantitat d’ajuts de diners públics que s’han destinat a la investigació. Segons els autors, existeix una potencial capacitat de producció en països d’Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica que estaria sent desaprofitada.

L’assemblea General del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va aprovar el divendres 28 de maig (clica aquí) un posicionament on es demana que l’accés a les vacunes per fer front a la pandèmia de la Covid-19 quedi allunyada de qualsevol discriminació (llegir text complet) de classe, gènere o nacionalitat. Aquesta declaració rebrà el suport de la cooperació municipalista en forma de moció.

UNICEF Ethiopia. Flickr i World Health Organitzation. Creative Commons

General 30 maig 2021

Un equip tècnic del Fons Català viatja al Senegal per fer seguiment de projectes

Entre el 16 de maig i l’1 de juny les àrees d’Àfrica i de Projectes estaran al Senegal fent un seguiment i acompanyament tècnic dels projectes que s’estan realitzant al país amb el suport dels ens locals catalans. La missió està sent molt útil per donar una nova empenta a processos que havien quedat aturats per la Covid-19 i reprendre les dinàmiques de presencialitat a terreny, que contribueixen a enfortir els lligams de confiança amb les contraparts.

La missió ha seguit la ruta següent:

Ziguinchor

Acompanyament a la delagació de Fundació Ètnia Barcelona per reforçar les formacions a l’equip de dones de la Union Régionale Santa Yalla que gestiona l’Òptica Solidària, que va començar a oferir els seus serveis a Ziguinchor (al Sud del país) el mes de febrer. Aquesta òptica és una peça clau en l’estratègia de promoció de la salut visual al Senegal contemplada en les línies de treball de l’àrea del Fons Català, i va ser impulsada per l’Ajuntament de Viladecans amb el suport d’altres ens locals.

Médina Bouliadabou

Visita al projecte de formacions i assessorament a agrupaments de dones que gestionen tres hortes comunitàries amb el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. La visita va servir per posar en comú amb l’entitat executora del projecte Acció Solidària Logística les diferents estratègies utilitzades i també es van tenir converses amb les titulars de drets sobre la necessitat de reforçar les tanques perimetrals de les hortes i el manteniment del suport de les capacitacions.

Sédhiou

Seguiment juntament amb ADAIC, una de les entitats emblemàtiques en l’ambit de les migracions i els desenvolupament, del centre de salut Sandiniery que està en la quarta fase d’execució, i del perímetre agrícola gestionat per un grup de dones amb el suport de l’Ajuntament de Polinyà. També es va mantenir una reunió amb l’Agència Regional de Desenvolupament de Sédhiou, sòcia estratègica del Fons en la recerca de projectes amb finançament europeu.

Kolda

Es van mantenir diverses sessions de treball i identificacions a terreny amb FODDE, contrapart estratègica en diversos projectes a la Casamance, entre els quals cal destacar la xarxa de perímetres agrícoles en base a la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones. En el marc d’aquestes sessions es va fer una formació orientada al sistema de justificacions econòmiques i es van establir les bases per preparar la tercera fase del projecte.

També es va assistir a l’acte d’inauguració del perímetre agrícola al poble de Sare Ousman promogut pels ajuntaments de Torelló, Alella, Girona i Blanes a través de Daadeh Fouladou, i a una segona horta que aquesta entitat està iniciant a la localitat de Daharatou des d’un enfocament de migracions i desenvolupament.

De camí a Tambacounda, es va mantenir una reunió de treball amb el director de WASDA, organització estratègica amb qui es treballa en la regió d’Upper River Region -Gàmbia- en diferents emergències i amb qui s’està elaborant una proposta de desenvolupament agrícola amb moltes sinergies potencials amb FODDE.

Tambacounda

Es va visitar la comuna de Nétéboulou, on l’associació Kawral Aynabé ha promogut la realització d’un diagnòstic participatiu per activar un projecte agrícola amb el suport de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

Kédougou

Es van tenir reunions amb l’alcalde i el consell departamental i es va poder avançar en la definició d’un projecte orientat a reduir la vulnerabilitat de les noies adolescents a través de l’esport mitjançant el reforçament de la Lliga d’Handbol Femení i la participació de l’entitat local SADEV. Aquesta iniciativa està impulsada per la Fundació Club d’Handbol Granollers i recolzada per l’Ajuntament d’aquesta ciutat.

Kaolak

L’Institut de les Desigualtats i l’APROFES promouen un projecte de lluita contra les violències masclistes, i la delegació tècnica del Fons Català va poder conèixer de primera mà la contrapart local i la seva amplíssima trajectòria en la lluita contra la xacra de les violències basades en el gènere.

També es va visitar l’alberg d’acollida per a dones víctimes de violència que gestiona la mateixa entitat i parlar amb un grup d’elles constituïdes com a cooperativa de transformació i comercialització de productes locals.

Dakar

S’han mantingut reunions de treball i seguiment de projectes amb la Fundació Educació Solidària – Escola Pia per tenir una actualització de com està avançant el complex educatiu de Thiaroye (Pikine) i conèixer amb més detall la nova proposta que han presentat a diversos ajuntaments per millorar i ampliar un centre educatiu a Sokone. També a Dakar s’ha mantingut una reunió amb un dels caps tècnics de l’ajuntament del barri de Gueule Tapée Fass Colobane per enllestir una proposta de cooperació tècnica en l’àmbit de fiscalitat local i gestió mediambiental.

General 28 maig 2021

L'Assemblea General del Fons Català es posiciona per la universalització de vacunes

Avui divendres 28 de maig s’ha celebrat la 43a Assemblea General del Fons Català en format online i amb una participació d’una setantena d’assistents.

S’han aprovat les línies de treball de 2021, presentades pel director David Minoves, el tancament de comptes de 2020 i el pressupost per l’exercici 2021, ambdós presentats per la tresorera Alba Martínez. L’acte ha estat presentat i moderat pel president Isidre Pineda.

Davant la situació de crisi global que estem vivint a causa de la pandèmia, la Junta Executiva del Fons Català ha preparat un posicionament per unir-se a les demandes internacionals per alliberar les patents i fer que les vacunes per la Covid-19 siguin accessibles per a tothom, evitant qualsevol tipus de discriminació de classe, gènere o nacionalitat. A l’Assemblea s’ha mostrat el suport al document i s’ha comunicat que se’n farà una moció per tal de poder reunir més suports i fer més pressió.

L’entitat considera que cal una cooperació dels estats a escala mundial, eliminant obstacles que no garanteixin que les vacunes es desenvolupin i fabriquin en quantitat suficient i es distribueixin en temps i manera inclusiva a tot el món, abstenint-se d’acords bilaterals amb les empreses farmacèutiques, que comprometen la capacitat d’altres estats, cal que es faci seguint criteris de salut pública i començant per les treballadores i treballadors sanitaris i els col·lectius més vulnerables.

Per altra banda, el Fons Català s’ha adherit a la proposta de moció contra el bloqueig d’Estats Units a Cuba, una situació condemnada per gairebé tots els països del món.

Pel que fa a la memòria d’activitats de 2020, s’ha fet especial èmfasi en l’afectació de les dinàmiques de feina degut a les restriccions de la Covid-19, ja que s’han hagut d’anul·lar missions i avaluacions a diverses zoes geogràfiques. No obstant això, el Fons va poder actuar amb rapidesa el 2020 per adaptar-se a la situació i gràcies al suport rebut a la campanya “Món Local Covid-19”, la subsistència dels projectes més susceptibles als efectes de la pandèmia s’ha mantingut ferma.

En l’exercici passat es van iniciar 128 projectes nous, se’n van tancar 66 i es van rebre 242 informes. L’exercici econòmic s’ha tancat amb un superàvit de 22.737€, segons ha informat la tresorera del Fons Català.

Per altra banda, s’ha presentat la campanya comunicativa #DefensaLaCooperació, amb detalls sobre l’impacte en mitjans i sobre les línies d’actuació futures, i també s’ha exposat la feina que està duent a terme el Grup de Treball Refugi en uns moments tan complexos a nivell de migracions com els actuals. A més, s’han compartit les iniciatives organitzades pel Dia Mundial de les persones refugiades el proper 20 de juny.

Finalment la vicepresidenta del FCCD, Núria Parlón, ha explicat els canvis que hi ha hagut a la Junta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaridad (CONFOCOS) i totes les accions d’incidència que s’han fet i se seguiran fent en un futur. Ha posat especial èmfasi en la reforma de l’arquitectura de la cooperació i el seu impuls a l’àmbit estatal.

General 28 maig 2021

Literatura, música, cinema i arts visuals de l'Àfrica: què ens estem perdent?

Amb motiu de la setmana d’Àfrica, el Fons Català ha col·laborat amb Wiriko per reunir en una llista algunes de les millors creacions africanes contemporànies. La cultura representa tot un poble i és escenari i altaveu de les seves inquietuds, per tant, per conèixer millor el continent tan gran i plural que és Àfrica, és indispensable apropar-se a les seves cultures.

Música

Quatre novetats discogràfiques que podeu seguir a la sèrie “Descoloniza tu iPod” creada per Wiriko a Spotify

1. Ballaké Sissoko – Djourou

2. Ami Yèrèwolo – AY

3. Jupiter & Okwess – Na Kozonga

4. Nahawa Doumbia – Kanawa

Literatura

1. Más allá de mi reino, de Yaa Gyasi (Ediciones Salamandra)

2. El mesías de Darfur, de Abdelaziz Báraka Sakin (Editorial Armaenia)

3. El bebé es mío, de Oyinkan Braithwaite (Ediciones Alpha Decay)

4. Estoy solo, de Beyrouk (Libros de las Malas Compañías)

Cinema

1. Morirás a los 20 Años (2020), d’Amjad Abu Alala

2. El padre de Nafi (2020) de Mamadou Dia (Senegal), guanyadora del Premi del Públic del FICAB (Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona), presseleccionada per representar a Senegal als Òscars.

3. Creació del centre Yennenga (2020), d’Alain Gomis

4. Farewell Amor (2020), Ekwa Msangi (EEUU-Tanzania) inclosa al Film Africa de Londres.

5. Dhakinyaro (2020), de Lula Ali Ismaël (Djibouti)

Arts visuals

1. Anyi N’Aga – Obina Obioma

L’artista nigerià pren les populars bosses de plàstic a quadres anomenades “Ghana must go” a l’Àfrica Occidental,que són un símbol de la migració a la regió, i les associa amb l’elegancia i l’empoderament en una sèrie fotogràfica que busca generar noves narratives sobre la migració. Obioma retrata dones vestides amb dissenys fet amb el teixit a quadres, que ell descriu com una fusió entre Àfrica i Occident. A les fotografies el teixit trascendeix i entra a formar part de l’espai físic per mostrar que les persones que migren no només porten les seves pertinences sinó que també aporten coneixement, experiència i cultura.

2. Nana Frimpong Oduro

Fotògraf ghanès que va començar a retratar amb un mòbil i sense recursos i que actualment està guanyant reconbeixement internacional. El jove s’inspira per les emocions i l’energia interior que s’amaga sota la superfície de les persones. El seu llenguatge visual és metafòric i simbòlic, i contraposa estats d’ànim i estats psicològics: amor i soledat, amistat i patiment, confiança i humilitat, gaudi i ansietat… El seu estil està centrat en les expressions facials, les mans i el gest.

3. Maxime Manga

Aquest artista afrofuturista de Camerún utilitza l’art com una eina per revisar el passat que ha conformat les identitats africanes i reinventar i reivindicar un futur propi pel continent. Les seves creacions estan plenes de contrastos i acostumen a contenir collages amb retrats i figures geomètriques de colors diversos de fons. Manga explica a Wiriko que la seva obra “es basa en l’experimentació, sempre estic provant noves tècniques que vaig aprenent i creo a partir de l’observació i de tot allò que m’inspira”.

4. Anjel (Boris Anje)

Creant un contrast visual entre cossos negres representats de manera realista i terrenys abstractes, carregats de logotips i de colors, el camerunès Anjel fa quadres d’art neopop que proporcionen informació sobre els seus elegants models, alhora que assenyala la influència generalitzada de la cultura de consum.

Actualment es pot veure la seva exposició “Afro Seduction” a la galeria OOA de Barcelona, amb la qual diu que vol posar en valor els cossos negres.

General 27 maig 2021

Webinar 9 de juny 2021 "Acció climàtica, cooperació i món local: On som i cap a on anem"

El proper dimecres 9 de juny a les 12h la comissió d’acció climàtica del Fons presentarà un webinar dirigit a reflexionar sobre els vincles entre el món local, el canvi climàtic i la cooperació al desenvolupament.

La coordinadora de la comissió, Elisenda Alamany, presentarà l’acte, i la consultora ambiental de l’Estudi Ramon Folch i Associats, Marina Caballería, presentarà una diagnosi elaborada a la comissió sobre les actuacions de la cooperació per mitigar els efectes del canvi climàtic. Posteriorment, hi haurà un conversatori amb Ana Romero, d’AMB, Jacobo Ocharan, d’Oxfam Internacional, i Marta Garcia d’IERMB.

Per assistir a l’acte cal inscriure’s aquí. També es podrà seguir en streaming pel canal de YouTube del Fons Català.