ss

General 22 març 2021

L'accés a l'aigua, un dret fonamental no garantit en molts racons del món

Hi ha gests rutinaris en el dia a dia del Nord que pels habitants del Sud poden ser una odissea impossible. Disposar d’aigua n’és un d’ells. Actualment, més d’un terç de la població mundial viu en països amb escassetat d’aigua i, lluny de reduir-se, aquesta xifra va en augment: s’espera que el número creixi a dos terços i s’estima que per a l’any 2030, 700 milions de persones podrien ser desplaçades per una escassetat intensa d’aigua. El Fons Català de Cooperació treballa des del seu naixement en diversos projectes en aquest àmbit. Gràcies a un d’aquests projectes, unes 1500 persones de 360 famílies de la comunitat de Wawa Bar (Nicaragua) podien disposar d’aigua amb un sistema de captació i aprofitament d’aigua de pluja. El novembre del 2020, però, els huracans Eta i Iota van arrasar construccions i amb elles les cisternes que tant havia acostat aconseguir. L’aigua s’emportava l’aigua. Tocava tornar a començar.

El 2015, l’alcaldia de Puerto Cabezas i l’ONG WaterAid, amb el suport del Fons Català, van decidir buscar una solució davant la greu problemàtica de manca d’aigua en aquesta comunitat miskita. Està situada en una zona aïllada, on cal accedir amb barca, i per la seva proximitat amb el mar “no hi ha aigua dolça. Tota és salobre“, explica Germana Fajardo, directora de WaterAid a Nicaragua. El 2016 es va iniciar el projecte que va permetre disposar de diferents sistemes i de 316 cisternes, ubicades a les teulades dels habitatges, la gran majoria d’ells de fusta. “És una bona solució perquè, amb més o menys intensitat, hi plou tot l’any” explica Max Rodríguez, tècnic de Wateraid a la zona. L’aigua de pluja té “qualitat i és apta pel consum humà”, expliquen Fajardo i Rodríguez, i gràcies a un sistema de filtres casolans de ceràmica s’eviten processos com la cloració o bullir l’aigua que “en canvien molt el gust”. Amb aquest sistema tancs de 4000 litres, els habitants de Wawa Bar deixaven el transport de garrafes per les quals pagaven un preu alt i donaven la benvinguda a l’aigua de boca. En l’època seca l’aigua només era per beure, però en l’època de pluja s’hi afegien altres usos com cuinar, rentar la roba…

Abans i després dels huracans

TORNAR A COMENÇAR

Però l’alcaldia de Puerto Cabezas, Wateraid i el Fons Català de Cooperació no han pogut tancar aquesta carpeta. El novembre del 2020, els huracans Eta i Iota devastaven aquesta agraïda comunitat indígena. “Amb el Iota podíem dir que el mar va entrar a Wawa Bar, una comunitat que està en una plana” explica Germana Fajardo. Les xifres són tan violentes com la força de l’huracà: només van quedar en peu 16 habitatges de les 380 construccions que hi havia al poble i de les 316 cisternes d’aigua, els tècnics de Wateraid creuen que se’n podran rehabilitar uns 70.

Tot i la desgràcia, els qui coneixen la comunitat de Wawa Bar en destaquen el seu optimisme autòcton. Moltes famílies han començat la reconstrucció dels seus habitatges amb els mateixos materials i amb l’esperança de tornar a tenir accés a aquella cisterna que els abastia d’aigua i que tant va trigar a arribar. “Molts construeixen la casa al mateix lloc” amb l’esperança “de tornar a tenir un sostre on poder recollir l’aigua de pluja per a la cisterna”.

Però els huracans i ciclons poden augmentar amb el canvi climàtic? “Si m’ho preguntes a mi, jo crec que sí. El tema és com es fa tot per readaptar-se a aquesta nova realitat” explica Germana Fajardo. Una solució seria fer habitatges amb materials molt més resistents, però això és molt difícil pel seu cost i per una població indígena “que viu de la pesca, fet que limita els seus ingressos”. Fajardo no creu que a curt termini calgui patir per una reducció de la pluviometria.

Dades relacionades amb aigua:

750 milions de persones al món no tenen aigua neta a prop de casa.

2.300 milions de persones no tenen un vàter decent.

Cada minut, un nounat mor a causa d’una infecció causada per la manca d’aigua segura i un entorn impur.

A tot el món, 1.700 milions de persones manquen d’accés a aigua potable i 3.300 no disposen de serveis de sanejament adequats.

Els problemes d’accés a l’aigua potable causen més de 3.350 milions de casos anuals de malalties.

General 17 març 2021

#DefensaLaCooperació | Nova campanya de sensibilitazió del Fons Català

El Fons Català de Cooperació inicia aquest dijous, 18 de març, una nova campanya en defensa de la cooperació. L’objectiu és reivindicar els programes de cooperació que realitzen els ajuntaments i ens supramunicipals. Fins al mes d’octubre es visibilitzaran amb diferents actuacions que la cooperació municipalista fa en alguns dels eixos estratègics de la seva acció com la lluita per la igualtat de gènere, el dret a refugi, el canvi climàtic… Es vol mostrar com aquestes problemàtiques requereixen una resposta global, i molt més, en l’actual context de la pandèmia Covid-19.

La campanya, realitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona, està centralitzada en un espai web (adreça). També tindrà visibilitat a les xarxes socials amb l’etiqueta #DefensaLaCooperació i als canals de Twitter, Facebook i Instagram del Fons Català.

“Pels drets de totes les dones, defensa la cooperació”

El primer tema central que aborda la campanya és els drets de les dones. Més enllà de la visualització de la lluita conta el sistema patriarcal que es fa el 8 de març, la cooperació municipalista impulsa des de fa anys projectes arreu del planeta en favor de la igualtat de gènere. Entre els projectes que s’han volgut visualitzar en aquesta campanya hi ha un alberg per a víctimes de violència de gènere, violència sexual o abús sexual que pateixen dones, nenes i adolescents a Nicaragua, l’apoderament mediàtic i jurídic de la comunitat de dones indígenes a Guatemala o un projecte d’hortes comunitàries gestionades per dones al Senegal.

La campanya recull les accions que realitza la cooperació municipalista i testimonis de dones que expliquen com l’acció de la cooperació descentralitzada al Nord ajuda a les dones del Sud. Un exemple és la Júlia que en el vídeo de més amunt explica que calen polítiques de cooperació en defensa dels drets de les dones, més enllà dels límits del seu país perquè la cooperació també ha de servir per poder-se desempallegar del patriarcat que condiciona la vida de totes les persones: oprimint-ne a unes, i donant privilegi a d’altres.

General 15 març 2021

10 anys de guerra a Síria: la cooperació municipalista continua treballant amb els refugiats

Avui es compleix una dècada de l’inici de la Guerra de Síria. Una dècada marcada per la passivitat de la Unió Europea i de l’Estat espanyol, que els ha portat a vulnerar els compromisos d’acollida de refugiats. La campanya Món Local Refugi del Fons Català vol remarcar el rol fonamental que han jugat els municipis catalans en la gestió de la crisi política de les persones que fugen del conflicte: més de 200 ajuntaments s’han implicat en la resposta d’emergència engegada el 2013.

Durant aquest temps s’han recollit 2.328.881 euros destinats a donar suport a 71 projectes d’Acció Humanitària i d’Educació per la Justícia Global.

Actualment la situació segueix sent molt greu a les portes d’Europa, segueix havent-hi violacions sistemàtiques dels drets humans sense que hi hagi una resposta unitària del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Des de l’inici de les protestes pacífiques contra Al-Assad el 2011, les forces del govern sirià i els grups armats de l’oposició – amb el suport d’aliats internacionals – han dut a terme atacs aeris i terrestres il·legals, tortures, desaparicions i desplaçaments forçats i detencions arbitràries sistemàtiques.

Camp de refugiats sirians (Jordània)
Camp de refugiats sirians a Jordània

El resultat d’això ha sigut que, amb una població de prop de 22 milions de persones el 2011, Síria ha quedat buida: hi ha més de 5 milions i mig de refugiats en altres països i 6 milions de desplaçats interns, entre els quals hi ha 2,5 milions d’infants. Segons apunta ACNUR, és la xifra de població desplaçada interna més gran del món.

La guerra ha deixat el país devastat i la seva població sense recursos i sense els seus drets garantits. És molt important seguir treballant per donar una resposta a totes aquelles persones que s’han vist afectades pel conflicte i que anhelen viure en un territori que els brindi seguretat. El Fons Català i tots els municipis que donen suport a la campanya Món Local Refugi, seguirem concentrant recursos i forces per intentar pal·liar aquesta situació. L’ajuda no pot acabar fins que la població no pugui reincoporar-se a una vida sense violència.

*La responsable de l’àrea d’Emergència, Avaluació i Refugi del Fons Català, Victòria Planas, ha participat al programa matinal de ràdio Sant Boi per explicar els projectes de cooperació municipalista a Síria, la campanya per fer front a la Covid-19, el funcionament de la institució… Pots escoltar-ho aquí a partir del minut 14:33.

General 12 març 2021

El municipalisme català mostra la seva preocupació per l'esclat de violència al Senegal

El municipalisme català segueix amb preocupació la situació que es viu al Senegal i reclama una solució pacífica i democràtica als actors socials i polítics implicats. Ajuntaments, institucions supramunicipals i associacions municipalistes, han començat a aprovar un posicionament, impulsat des del Fons Català de Cooperació, on es demana fer “tots els esforços necessaris” per acabar amb els episodis de violència i d’alteració de la pau social que, fins ara, han provocat almenys 11 víctimes mortals. Aquesta situació és molt viscuda a Catalunya pels molts llaços que hi ha amb el país africà: 30.000 veïns i veïnes són d’origen senegalès i aquest és un dels principals països receptors dels projectes que realitza la cooperació catalana.

La detenció d’Ousmane Sonko, líder del principal partit de l’oposició, ha estat el detonant de revoltes i manifestacions d’una part important de la població que entén que s’han frustrat les esperances d’aprofundiment i renovació democràtica que hi havia en el govern del president Macky Sall. L’empresonament prèvi d’altres activistes com Guy Marius Sagna, Clédor Sene i el cantant Thiat o la reacció del govern als aldarulls limitant les comunicacions o la suspensió d’emissions d’alguns mitjans de comunicació ha acabat encrespant encara més la situació.

Senegal

La moció (clica aquí) demana a les autoritats senegaleses actuar “de forma pacífica” i amb les “màximes garanties i respecte escrupolós” a l’Estat de Dret i que sigui la justícia senegalesa qui resolgui “des de la imparcialitat i la independència” tots aquells procediments legals oberts. També insta als governs espanyol i francès i a la Unió Europea que actuïn per garantir el “màxim respecte” als Drets Humans” i amb polítiques de desenvolupament “coherents”.

VINCULACIÓ EN MOLTS ÀMBITS

La senegalesa és la segona diàspora més nombrosa de fora de la Unió Europea que hi ha a Catalunya. La presència de 30.000 ciutadans catalans originaris d’aquest país ha fet augmentar els vincles solidaris dels ajuntaments catalans amb el Senegal. Entre 2015 i 2018 els ens locals catalans han destinat al Senegal 860.000 €, als quals cal afegir 655.000 € addicionals el 2019 i 2020, només a través del Fons Català, per projectes de cooperació al desenvolupament en àmbits com la seguretat alimentària, l’educació, la salut o l’apoderament de les dones.

khekhal_sunu_renew (Instagram)

General 8 març 2021

La importància de fer cooperació amb perspectiva de gènere arreu del món

El patriarcat no entén de fronteres i afecta a totes les nenes i dones del planeta. Obviar aquesta realitat en el moment de dissenyar projectes de cooperació implica oblidar-se de més de la meitat de la població mundial. La idea del desenvolupament és aconseguir una societat més igualitaria en tots els sentits, i això passa per l’apoderament econòmic de la dona, pel seu accés a l’educació i a esferes de poder i representació, i per l’eliminació de la discriminació de gènere estructural.

Sempre, però en especial en situacions de crisi, la perspectiva de gènere és primordial per aconseguir un canvi real en cooperació. Actualment el Fons Català coordina més de 46 projectes arreu del món (veure el mapa de més a baix per conèixer-ne les localitzacions) que tenen com a eix central l’apoderament de la dona en la comunitat per combatre la desigualtat de gènere. Avui en volem ressaltar sis d’ells per tal de posar en relleu la feina que es fa a terreny en aquesta línia, ja que no entenem la cooperació sense una perspectiva de gènere.

Projectes al món

1. Suport als programes bàsics de Chhimeki (Nepal)

L’entitat nepalesa Chhimeki vol recuperar l’activitat comunitària que hi havia abans del terratrèmol de 2015 i que havia ajudat a enfortir la xarxa veïnal, com també el rol de la dona i la seva incorporació en la generació d’ingressos, juntament amb la millora de l’estat nutricional dels infants menors de tres anys.

El projecte dona suport a sis Child Care Centers (CCC) de Kathmandú que fan un seguiment de la salut física i emocional dels nens i nenes de la zona, donen suport psicològic i consells higiènic-sanitaris als pares i mares, i faciliten l’accés a la feina sobretot a dones en situació de risc, moltes d’elles desplaçades internes pel terratrèmol que va afectar les seves comunitat d’origen a les zones rurals de Nepal.

Kathmandu, Nepal

2. Enfortint les capacitats locals i iniciatives econòmiques sostenibles amb enfocament de gènere (Bolívia)

L’objectiu principal del projecte és millorar la seguretat alimentaria a 14 comunitats del municipi de Ravelo (Potosí), concretament de 320 famílies camperoles que presenten greus problemes de pobresa extrema que repercuteixen en el dèficit alimentari sobretot de nens, nenes i dones embarassades. Per combatre els problemes de salut derivats de la desnutrició, es preveu millorar l’alimentació a través de la creació d’organitzacions econòmiques mixtes i exclusives de dones centrades en la producció agrícola i lletera amb tècniques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.

A més, aquestes organitzacions també desenvolupen accions innovadores de producció artesanal amb l’objectiu de tenir accés a fonts de comercialització i, per tant, a poder aconseguir una estabilitat econòmica i alimentària.

Una altra línia del projecte és la formació de persones líders de la comunitat per enfortir les seves capacitats d’incidència en temes de seguretat alimentària, canvi climàtic i enfocament de gènere.

3. Impuls de la capacitació professional i l’equitat de gènere a Al Dahrieh, Hebrón (Palestina)

La idea del projecte va ser presentada a la localitat d’Al Dahrier després d’una sessió de treball participatiu sobre necessitats i problemes específics de la societat palestina en general i de les dones en particular. En aquest procés han participat activament la contrapart local, BBW, les autoritats locals i els representants de col·lectius juvenils (dones i homes).

El projecte es basa en la formació professional en el sector tèxtil i del brodat artesanal, de 60 dones i 10 homes en risc d’exclusió social residents a Al Dahrieh, al districte d’Hebron, per tal d’integrar-los al mercat laboral, fomentar-los una actitud emprenedora i promoure’n l’apoderament econòmic per impulsar el desenvolupament socioeconòmic local des d’una perspectiva d’igualtat de gènere. Aquesta formació professional inclourà un període de pràctiques en empreses del sector. Les persones beneficiàries fan tallers d’equitat de gènere per tal d’avançar socialment i laboralment en termes d’equitat i eradicació de les discriminacions de gènere, tallers sobre valors democràtics, emprenedoria i gestió i iniciativa empresarial.

4. Atenció psicosocial i legal per a dones refugiades sirianes víctimes de violència de gènere (Jordània)

El projecte busca contribuir a la protecció dels drets de les dones refugiades sirianes i jordanes al nord de Jordània mitjançant l’atenció psicosocial, legal i promovent l’eradicació de totes les formes de violència contra les dones amb tallers de sensibilització i prevenció tant amb elles com amb les seves famílies i comunitats d’acollida.

A més, en el marc de l’atenció psicosocial es fan tallers ocupacionals i terapèutics que garanteixen l’apoderament socioeconòmic de les dones, per tal que puguin augmentar les seves capacitats en un moment de vulnerabilitat, tot treballant la part emocional i d’autoestima i l’ocupacional, per garantir-los l’autonomia econòmica i per millorar les seves capacitats i coneixements. Per altra banda, es buscarà millorar les capacitats tècniques de les professionals de l’Arab Women Organization (AWO) tot formant-les en cultura de pau per a una millor adaptació a un entorn on s’inicien les tensions entre nouvinguts i població local i poder treballar a curt termini en matèria de cohesió social, tolerància, drets de les persones i cultura de pau a les comunitats jordanes amb gran presencia de refugiats.

Totes aquestes activitats pretenen arribar almenys a un total de 400 dones sirianes i jordanes i a les seves famílies i comunitats.

Jordània

5. Apodrament i capacitació d’estudiants i professionals de la salut per a la prevenció de la MGF (Gàmbia)

El 2015 el Govern de Gàmbia va prohibir la pràctica de la Mutilació Genital Femenina (MGF), però una llei per si mateixa no costuma a ser suficient per erradicar una costum tradicionalment tan extesa al territori i cal que es complementi amb accions de formació i sensibilització. Per aquest motiu el projecte pretén contribuir a la prevenció d’aquesta pràctica i a la millora de l’atenció de les seves conseqüències a Gàmbia i Catalunya mitjançant les següents estratègies: la transmissió dels coneixements i capacitats d’agents de salut i estudiants de ciències de la salut de Gàmbia en matèria de MGF, l’estudi dels coneixements, les actituds i les pràctiques dels homes en origen i destinació a la prevenció i l’abandonament de la MGF, i l’enfortiment de l’estratègia preventiva a Catalunya entre estudiants universitaris, referents comunitaris i la ciutadania en general.

Com a primer eix d’actuació, es fan 13 formacions per a la capacitació i apoderament dels agents de salut en matèria de prevenció de la MGF i l’atenció de les seves complicacions en 6 de les 7 regions de Gàmbia. Són accions dirigides a 62 metges de la Missió Mèdica Cubana, a 422 treballadors comunitaris de salut i a 610 estudiants de ciències de la salut de 5 universitats.

El segon eix d’actuació se centra en l’estudi dels coneixements i pràctiques dels homes en matèria de MGF per tal d’involucrar-los com a col·lectiu en la prevenció d’aquesta pràctica en les seves comunitats (tant a origen com a destí)

Com a tercer i últim eix d’actuació, es plantegen 6 accions de sensibilització a Catalunya: 3 sessions de sensibilització adreçades a 130 estudiants d’Infermeria (Escola d’Infermeria Gimbernat, Sant Cugat del Vallès), Medicina (Universitat Autònoma de Barcelona) i Treball Social (Universitat de Barcelona), i l’organització de 3 trobades amb referents comunitaris de Catalunya amb qui poder dissenyar propostes preventives que fomentin les sinergies transnacionals entre Gàmbia i Catalunya.

6. Formació política de dones indígenes per a la participació de la incidència en espais de presa de decisió per la igualtat de gènere (Guatemala)

La pobresa, el racisme, la discriminació, l’exclusió, la violència i la impunitat han estat constants observades al país i una de les conseqüències és la situació de desigualtat i exclusió dels pobles indígenes. Aquesta situació d’exclusió repercuteix directament en les dones indígenes, sobretot perquè un elevat percentatge es troben en una triple discriminació pel fet de ser pobres, ser dones i ser indígenes.

El projecte s’emmarca en els preceptes sobre els de drets de la dona de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), en la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de Nacions Unides (DNUPI) i en el Conveni 169 OIT, així com la resta de pactes que ha ratificat Guatemala. El projecte té com a objectius específics:

– Agrupació comunitària de dones enfortida i exigint compliment de drets de les dones de Sololá.

– Dues Oficines Municipals de la dona enfortides a través de la participació de dones lideresses indígenes per fer incidència en la igualtat de gènere.

– 30 joves participants a l’intercanvi amb posicionament polític clar sobre gènere, defensa del territori i cosmovisió maia.

La realització d’un exercici pràctic de rèplica a l’àmbit comunitari per part de les persones participants en la formació mitjançant els dos diplomats definits, suposa un efecte multiplicador de la informació a escala social. La persona que hagi participat en els diplomats realitzarà formacions a baixa escala a la societat civil.

Es brinda acompanyament tècnic i de formació de dones que ocupen espais de presa de decisió per a la posada en marxa de la incidència i també es fan peces audiovisuals per a la sensibilització sobre la prevenció de violència de gènere i discriminació. Pel que fa als mecanismes i espais de participació, les dones beneficiàries tenen un paper molt actiu en el seguiment i l’avaluació del projecte, ja que són les que planifiquen, organitzen i avaluen les activitats programades i proposen les mesures correctives quan siguin necessàries.

Guatemala

General 25 febrer 2021

Els municipis catalans pengen la bandera de la República Àrab Sahrauí Democràtica

Nombrosos municipis de Catalunya es van sumar a la crida de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) i el Fons Català el passat dissabte 27 de febrer i van penjar la bandera del Sàhara Occiedental als balcons dels seus ajuntaments, centres cívics i ateneus. L’acte simbòlic se celebrava amb motiu de la commemoració del 45è aniversari de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i tenia com a objectiu solidaritzar-se amb el poble sahrauí i reclamar la celebració d’un referèndum que li permeti decidir el seu futur.

En aquesta ocasió, l’Ajuntament de La Haba, a Badajoz, també es va unir a l’acció sota la petició de l’Ajuntament de Sant Cugat.

L’Ajuntament de Girona, a part de penjar la bandera, va compartir el següent vídeo com a mostra de suport al poble sahrauí, recordant la seva llarga implicació amb la causa i la importància de donar recolzament.

Addicionalment a la penjada de banderes també es van fer murals com el de la platja de Barcelona, es va il·luminar la façana de l’Ajuntament de Lleida amb els colors de la bandera de la RASD, també va haver-hi parlaments i molts missatges de solidaritat a les xarxes socials.

El Sàhara Occidental és un dels territoris en conflicte més antics i oblidats del món. Després de la invasió per part del Marroc i Mauritània el novembre de 1975 i la retiarada abrupta d’Espanya el febrer de 1976, es va autoproclamar la RASD que segons el Parlament Europeu ha estat reconeguda per 54 Estats.

L’any 1991 es van deixar enrere 16 anys de guerra, milers de morts, centenars de desapareguts i un territori dividit per un dels murs més llargs del planeta. Actualment prop de 150.000 sahrauís viuen refugiats als campaments de Tindouf, al sud-oest d’Algèria. El Marroc, no té sobirania sobre el Sàhara Occidental tot i tenir-ne el control a dia d’avui. És l’Estat espanyol qui n’és la potència administradora pel que cal que prengui responsabilitats i inicïi les negociacions amb les dues parts per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació.

: (1) Girona, (2) Barcelona, (3) Montcada i Reixac, (4) Begues, (5) Rubí, (6) Lleida, (7) La Haba, (8) Castelldefels, (9) Montornés, (10) Vilanova i la Geltrú

General 24 febrer 2021

Un 75% de la població catalana recolza fer un referèndum al Sàhara Occidental

Amb motiu del 45è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (R.A.S.D) aquest dissabte 27 de febrer, fem pública una dada molt rellevant recollida a una enquesta feta pel Fons Català amb el suport de la Diputació de Barcelona: un 75% de la població catalana que coneix la naturalesa del conflicte entre el Sàhara Occidental i el Marroc dona suport a celebrar el referèndum d’atodeterminació que el 1991 va establir Nacions Unides. Dos terços dels enquestats asseguren que coneixen el conflicte sorgit d’aquesta descolonització inacabada.

Enquesta sobre la percepció de la població de Catalunya envers la cooperació internacional en el context de crisi actual

El Fons Català i la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el poble Sahrauí – CCASPS han impulsat un manifest (llegir manifest) en el qual es recorda que el Marroc “no té sobirania sobre el Sàhara Occidental” i que l’Estat espanyol “segueix sent la potència administradora del territori” pel que se’ls insta a “assumir responsabilitats” per una “solució negociada” entre les parts. També recorden a la comunitat internacional, i especialment a l’ONU, que assumeixin el seu mandat i vetllin per la seva resolució del conflicte amb un referèndum d’autodeterminació pels sahrauís.

El manifest, que continua recollint adhesions, demana a totes les administracions que es mullin i “promoguin de manera activa la inclusió d’un mecanisme d’observació i protecció dels drets humans a la població sahrauí per part de la MINURSO” i que “vetllin per preservar l’esperit pacífic, dsmilitaritzat i democràtic” en la resolució del conflicte. Els promotors i les entitats signants reiteren el seu compromís a seguir fent cooperació i subministrant ajuda humanitària als sahrauís.

El 27 de febrer de 1976 es va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (R.A.S.D). La proclamació es va fer dies després que l’Estat espanyol, establert allà des del 1884 com a potència colonial, es retirés del Sàhara Occidental, abandonant a la població a la seva sort, després de la signatura d’un acord tripartit que suposava un acte de traïció que desobeïa el mandat de l’ONU per la descolonització pacífica del Sàhara.

General 22 febrer 2021

Sobirania alimentària amb perspectiva de gènere a la regió de Casamance (Senegal)

A Senegal la inseguretat alimentària afecta el 16% de les llars, segons l’informe de seguiment rural fet pel Consell de Seguretat Alimentària (CNSA), i la regió de Casamance, al sud del país, és una de les més afectades per la crisi climàtica, la geopolítica i la manca de mètodes moderns de gestió agrícola.

D’altra banda, les dones, que representen el 70% de la mà d’obra, tenen un accés limitat als mitjans de producció, als beneficis i a la propietat de la terra. Per fer front a aquesta situació, el Fons Català de Cooperació, amb el finançament de diversos ajuntaments catalans, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona, coordina un projecte a Casamance centrat en mantenir 12 hortes comunitàries gestionades per dones, en col·laboració amb organitzacions locals per reforçar la coherència i els impactes de la cooperació municipal al Senegal.

El projecte s’estructura en tres eixos:

  • Formacions en tècniques agroecològiques: dues dones de cada perímetre han seguit un curs de dues setmanes a una granja escola gestionada per l’entitat col·laboradora Santa Yallah. Aquestes dones són vectors de transmissió dels coneixements adquirits a les seves comunitats, amb l’acompanyament d’un/a pèrit agrònom del Forum pour un Développement Durable Endogène (FODDE) que hi fa estades periòdiques per garantir que les tècniques adquirides s’estan aplicant correctament. (vídeo)

  • Comunitats Autogestionades de Finançament (CAF): mecanisme de microfinances que s’adapta a les condicions i interessos de cada agrupament. Les normes de funcionament del sistema de crèdit (aportació mínima i màxima al fons comú, tipus d’interès, topall de crèdit que es pot sol·licitar, periodicitat de les quotes de retorn, etc.) són establertes de forma participativa i democràtica i sense que hi hagi una injecció externa inicial de capital. (vídeo)

  • Incidència i apoderament de les dones en el dret d’accés a la terra i els mitjans de producció: s’han fet sessions formatives i una trobada amb titulars de drets, de responsabilitats i d’obligacions per tal que les dones puguin exercir plenament el seu dret d’accés als mitjans de producció i la terra, reconegut a la Constitució del Senegal. Tot i el marc legal favorable, els elements associats a la tradició i a les desigualtats de gènere provoquen que molt poques dones el facin efectiu.

El projecte s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible número 1, 2 i 5 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, centrats en acabar amb la pobresa, la fam i la desigualtat de gènere. Actualment es troba en fase de finalització, però el desembre de 2020 es va iniciar una segona fase que amplia l’abast d’intervenció a 16 perímetres agrícoles, amb la incorporació de 4 hortes noves.

General 17 febrer 2021

Presentació dels resultats de l'enquesta sobre cooperació als socis del Fons Català

Representants de més d’una seixantena d’ajuntaments i ens públics han participat aquest dimecres, 17 de febrer, en un seminari web que ha servit per presentar als socis del Fons Català de Cooperació (FCCD) els resultats de l’enquesta sobre quina percepció té la població de Catalunya sobre la cooperació en el context actual, realitzada per l’empresa YouGov gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

L’enquesta vol ser una eina de treball però també un aval a les polítiques de cooperació al desenvolupament del municipalisme català. Les persones participants han destacat la importància de poder disposar d’aquest conjunt de dades. Tal com es va avançar fa unes setmanes, l’enquesta pregunta a la població per aspectes com la cooperació en temps de pandèmia o l’acollida de persones refugiades. Tot i això també té un bloc sobre el paper de les administracions públiques en matèria de cooperació que és la que s’ha desgranat en l’acte d’aquest dimecres (veure el resultat de l’enquesta en el PDF adjunt a la notícia).

Reunio municipis estudi

Cooperar i sumar sinergies entre administracions

La primera gran enquesta sobre cooperació realitzada pel Fons Català de Cooperació determina que 7 de cada 10 catalans i catalanes estan d’acord en el fet que el seu ajuntament i la Generalitat dediquin una part dels seus recursos al desenvolupament de països empobrits, també amb una situació de crisi com l’actual. Un 57% del total diu que veuria amb bons ulls augmentar la despesa en cooperació de les administracions locals i el Govern fins a assolir el 0,7% del seu pressupost l’any 2030. La gran majoria dels enquestats són partidaris que els ajuntaments i la resta d’administracions destini diners propis per donar respostes a crisi humanitàries d’urgència que es produeixen als països del Sud que són els que tenen menys recursos per donar-hi resposta.

Tot i tenir-ne una opinió majoritàriament favorable cal fer esforços per explicar la cooperació municipalista, segons es desprèn de l’enquesta. Un 68% dels enquestats desconeixen que el seu ajuntament fa polítiques de cooperació davant del 12% que diuen saber-ho. El 63% dels enquestats tampoc saben si en els darrers anys els recursos destinats han augmentat o disminuït, tot i que creuen que municipis i Generalitat han de fer-hi aportacions.

El desconeixement de la població arriba també als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i a l’objectiu de destinar el 0,7% del PIB a la cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, només el 21% dels catalans i catalanes saben què són els ODS i un 34% coneix l’objectiu del 0,7%. Tot i això, en tots dos casos, el 90% de les persones que diuen conèixer aquests dos conceptes estan d’acord en què les administracions els incorporin entre les seves prioritats.

El suport de la població a les polítiques de cooperació és real però també crític, ja que el 59% consideren que les polítiques d’ajuda al desenvolupament s’implementen més per afavorir interessos econòmics, comercials i estratègics dels països desenvolupats. Els enquestats demanen que els ajuntaments haurien de prioritzar sumar recursos amb altres municipis per executar projectes de major dimensió.

Reunio enquesta 20

Defensor de Drets Humans parlant a una escola d’un dels municipis participants del projecte Ciutat Defensores del Drets Humans

General 4 febrer 2021

Nou informe on es documenten crims contra la humanitat a persones migrades al mar Egeu (Grècia)

L’ONG Legal Centre Lesvos, amb la qual treballa el Fons Català a través de diversos projectes, ha publicat un nou informe on s’investiga i documenten desenes de casos de devolucions en calent que està portant a terme el govern grec de forma sistemàtica i violenta. En aquest informe, “Crimes against humanity in the Aegean”, l’entitat conclou que la manera de procedir a l’hora de realitzar aquestes expulsions col·lectives és sistemàtica, violenta, posa en perill la vida de les persones migrants i viola els seus drets. L’informe analitza els testimonis de 50 persones que han sigut víctimes de devolucions en calent des del territori grec.

Totes les persones que apareixen a l’informe expliquen que han sigut torturades, agredides i que han rebut un tracte inhumà per part de les autoritats, tant des de terra com al mar. En tots els casos, a més, es van confiscar els seus telèfons mòbils, els diners que portaven i tots els efectes personals. Un cop retornades a Turquia, la gran majoria va patir detencions arbitràries, en alguns casos de fins a tres mesos.

El Legal Center Lesvos explica que les autoritats gregues estan abandonant de forma intencionada a centenars de persones migrades al mig del mar Egeu, en bots i inflables sense motor que no són aptes per navegar. De fet, Lorraine Lette, coordinadora de l’entitat, ja avisava que tot això estava passant en la campanya “Solidaritat a fons” que va engegar el Fons Català el passat estiu:

Davant d’aquesta realitat, la resposta del govern grec ha sigut desviar la mirada i negar que aquesta situació s’estigui produint. La pandèmia de la Covid-19 ha impedit que Grècia efectués devolucions de manera “oficial” però, tot i això, aquestes s’han portat a terme igual, però de manera encara més violenta. Amb aquest informe es posa en evidència, un cop més, que el sistema fronterer europeu viola de manera sistemàtica el dret internacional negant l’accés al territori i el dret d’asil, accelerant procediments, portant a terme detencions arbitràries i militaritzant les fronteres.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament treballa amb el Legal Center Lesvos a través de l’entitat La Garriga Societat Civil en dos projectes sobre assessorament, suport legal i acompanyament de persones migrades atrapades a l’illa, que formen part de les campanyes “Món local refugi” i “Món local Covid-19”. El suport del municipalisme català s’ha intensificat més durant el darrer any amb motiu de les afectacions derivades de la Covid-19 i, molt especialment, després de l’incendi al camp de persones refugiades de Mòria (també a Lesbos).

Veure l’informe complet (anglès)

General 29 gener 2021

La Comissió de Drets Humans vol que la contractació pública tingui clàusules de respecte als Drets Humans

La Comissió de Drets Humans del Fons Català de Cooperació que s’ha reunit aquest dijous, 28 de gener, treballarà perquè els plecs de licitació de contractació pública acabin incloent clàusules transversals compromeses amb la promoció i respecte dels Drets Humans. L’objectiu d’aquest treball és que la defensa dels Drets Humans es plasmi en procediments com contractes, convenis... en una aposta per una administració local més coherent i ètica.

En aquesta mateixa línia s’ha acordat impulsar una formació destinada a entitats perquè els projectes de cooperació tinguin plenament integrat l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGIBDH).

La primera reunió de l’any ha servit per posar fil a l’agulla a noves accions de sensibilització i educació sobre els Drets Humans. En aquest sentit es vol treballar en activitats de conscienciació que vagin més enllà de les xerrades i conferències. Per això es vol apostar per accions de conscienciació obertes a places i carrers o per experiències en centres educatius amb metodologies més innovadores i vivencials.

Reunio comissio drets Humans

També s’ha acordat engegar iniciatives d’incidència política. En aquest sentit s’ha apostat per fer accions de comunicació que vagin més enllà del suport de les administracions i ens locals a mocions i manifestos. S’aposta per fer treballs coordinats amb altres agents. En aquest sentit s’ha destacat la participació de dos membres de la Comissió a l’Eix de Migracions de la Fede. Aquests han participat en una comissió d’estudi, creada per la Llei d’Estrangeria, al Senat.

Arran del Pla estratègic del Fons Català del 2017 es van reestructurar les àrees de treball i es va crear l’àrea de Drets Humans, de la qual penja aquesta comissió. Presidida per Mercè Esteve, secretària del Fons Català i alcaldessa de Begues, el seu treball se centra en la promoció de les accions d’Educació en Drets Humans al món municipal, la sensibilització i impulsar un treball transversal en tot aquest àmbit.

General 25 gener 2021

Entra en funcionament el centre sociocomunitari Catalunya de Mampatim, al Senegal

Acaba d’entrar en funcionament el Centre Catalunya de Mampatim, al Senegal. Aquest espai sociocomunitari i multifuncional pensat especialment per a infants i joves ha estat promogut per Caldes Solidària i compta amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i de l’Ajuntament de Caldes de Montbui. L‘Association Education Solidaire ha estat la contrapart que ha permès tirar endavant aquest espai sociocomunitari i multifuncional situat a la regió de Kolda, coneguda també popularment com l’Alta Casamance.

Aquest nou equipament fet amb el suport de la cooperació catalana compta amb zones per acollir tant a infants i joves com a la població en general i la intenció del projecte és poder-hi desenvolupar activitats ben diverses. Des de l’acompanyament personal, a partir de l’educació en el lleure, fins a tallers educatius i formatius que facilitin l’autonomia econòmica de les persones usuàries. També s’hi duran a terme activitats comunitàries que volen implicar el gran gruix de la població amb l’objectiu de desenvolupar l’entorn social i econòmic de la zona.

Centre Catalunya

El projecte l’ha seguit des del terreny el cooperant Josep Artigas. Abans d’aquest Centre, aquest escolapi calderí va crear l’any 1977 un espai de formació agrícola per fomentar la subsistència al país i evitar les migracions per culpa de la pobresa. Ara, Artigas treballa per tirar endavant, d’aquí a uns anys, una escola de formació professional. Per aquest motiu, el nou centre Catalunya disposa també d’espais per a la reflexió, l’alfabetització, l’esport o, fins i tot, la dansa.

Treballs per l’entrada en funcionament del Centre Catalunya de Mampatim.

Més informació

General 22 gener 2021

Els municipis solidaris amb el Sàhara aposten per la sensibilització i la incidència política

La presidenta de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) i Regidora de Cooperació de Sant Cugat, Gemma Aristoy, ha presentat i dinamitzat l’assemblea anual de la Coordinadora, celebrada aquest divendres, 22 de gener, de manera telemàtica. Durant l’acte, s’ha presentat el pla de treball d’aquest any, 2021, que té com a objectiu impulsar accions conjuntes per posar a l’agenda tant nacional con internacional el reconeixement dels drets humans i d’autodeterminació de les persones sahrauís. Aquesta assemblea se celebra en un context complicat per al poble sahrauí, que actualment es troba en guerra, després del trencament de l’alto al foc per part del Marroc. Tot i les protestes de la societat civil solidària amb el poble sahrauí i davant la inacció per part de la comunitat internacional, la guerra segueix després de dos mesos. En aquest sentit, el suport del municipalisme català esdevé molt important per acabar amb la vulneració sistemàtica de drets humans que pateix el poble sahrauí.

El pla de treball aprovat en assemblea inclou el seguiment dels projectes de cooperació engegats als campaments de persones refugiades, especialment els d’àmbit sanitari, la promoció d’activitats i accions de sensibilització adreçades a diferents públics (estudiants, joves, ciutadania en general) o l’elaboració materials comunicatius d’explicació del conflicte sahrauí, tant des de la realitat dels campaments com des dels territoris ocupats. També incorpora un apartat d’incidència política, que s’iniciarà amb una acció per aquest 27 de febrer, dia de la celebració de la proclamació de la RASD, i l’impuls, com ja s’ha fet fins ara, de mocions de suport al poble sahrauí a tots els ajuntaments catalans. A l’assemblea també s’ha aprovat la memòria d’activitats i econòmica.

La Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí

La CCASPS està formada per ens locals i entitats municipalistes de solidaritat i cooperació que actuen al Sàhara Occidental i defensen el seu dret d’autodeterminació en el marc de conflicte de descolonització i d’ocupació militar per part del Marroc. Fundada l’any 1996, el seu objectiu és millorar l’eficàcia i l’eficiència promovent la coordinació i complementarietat de les accions d’incidència política sobre el Sàhara Occidental i de cooperació amb aquest territori.

Bandera del Sàhara Occidental ondejant a la Plaça de la Vila de Sant Cugat el passat 27 de febrer

General 20 gener 2021

La comissió d'Acció Climàtica del FC vol que tots els projectes incorporin la sostenibilitat

La comissió d’Acció Climàtica del Fons Català de Cooperació es fixa com un dels objectius que tots els projectes incorporin mitigar el canvi climàtic i reduir la petjada ecològica. Aquesta nova comissió que es va constituir ara fa uns mesos es va reunir el dijous, 14 de gener. L’objectiu de la reunió va ser fixar objectius per aquest 2021. En la trobada, amb la participació de 20 ajuntaments i ens socis del Fons Català, es va seguir treballant en una diagnosi que analitzarà com, fins al dia d’avui, la cooperació internacional municipalista està incorporant la lluita contra el canvi climàtic. Aquest treball que realitza la consultora Estudi Ramon Folch i Associats es presentarà pròximament.

Elisenda Alemany, representant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ens coordinador de la comissió, creu que a partir d’aquestes dades caldrà iniciar un debat per actuar en un eix que es converteix en imprescindible. Altres institucions participants van demanar una oferta formació específica sobre l’acció climàtica en la cooperació i que els projectes també incorporin altres variables com mitigar la petjada ecològica que genera la producció, l’educació en el consum, la incidència en l’extracció de matèries primeres o les condicionals laborals.

Una altra línia de treball demana identificar alguns projectes d’acció climàtica que es puguin utilitzar com a referent per a aprendre i debatre. La Comissió d’Acció Climàtica també es planteja la creació d’un espai de debat amb la participació d’experts, debat de projectes…

General 14 gener 2021

El 70% de la ciutadania creu que calen recursos per cooperació, fins i tot en el context de pandèmia (FR)

La gran majoria de catalans i catalanes estan d’acord en què les administracions públiques dediqui una part dels seus recursos a la cooperació amb els països empobrits, també en l’actual context de pandèmia. Així ho recullen els resultats d’una enquesta encarregada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) per conèixer com cal actuar en el camp de la cooperació internacional en un món en crisi marcat per grans reptes com la Covid-19 o les migracions.

La majoria de les persones enquestades creu que el principal problema mundial és la pandèmia de la Covid-19 i el 84% pensa que la resposta que s’ha de donar a aquest ha de ser global. En aquest sentit, 3 de cada 4 catalans i catalanes creuen que la pandèmia afecta de manera més significativa als països empobrits i que, per tant, si aquest països no compten amb els recursos suficients les conseqüències poden arribar també a Catalunya.

L’estudi, que s’ha presentat en roda de premsa aquest dijous 14 de gener, ha comptat amb la participació de més de mil persones d’arreu de Catalunya i ha estat realitzat per l’empresa YouGov i finançat per la Diputació de Barcelona.

MIGRACIONS FORÇADES I DRET A LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL

Segons recull l’enquesta, un 79% pensa que les persones migrants abandonen el seu país d’origen de manera forçada fugint de la pobresa, la violència i la manca de drets humans, només un 18% creu que la migració acaba sent per voluntat pròpia. La població defensa que existeixin polítiques de cooperació cap a les zones més empobrides del planeta, ja que consideren que les desigualtat entre països els hi poden afectar directament (60%). El 46% de les persones que veuen aquesta afectació, pensen que les migracions forçades són una de les principals conseqüències de la pobresa. Com a resposta a aquest gran repte global, la majoria (56%) creu que l’Estat espanyol hauria de disposar d’eines per garantir refugi, asil i protecció a les persones que es veuen obligades a migrar.

MÉS POLÍTIQUES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

Més de la meitat dels catalans i catalanes consideren que la societat encara no està prou conscienciada sobre temes de cooperació al desenvolupament. De fet, un 44% de les persones enquestades desconeixen l’existència de polítiques en aquest àmbit. Tot i el desconeixement, més del 80% creuen que s’han de destinar recursos als països empobrits. El suport de la població a les polítiques de cooperació és real però també crític, ja que consideren que les polítiques d’ajuda al desenvolupament s’implementen més per afavorir interessos econòmics, comercials i estratègics dels països desenvolupats (59%) que no pas per combatre la pobresa i fam o evitar guerres i conflictes.

Pel que fa a la tasca que es desenvolupa a les administracions públiques en matèria de cooperació, només un terç dels catalans i catalanes coneixen específicament el compromís dels països desenvolupats per destinar un 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) a la cooperació amb les zones més empobrides. Tanmateix, més de la meitat de les persones enquestades estaria d’acord en augmentar l’aportació a la cooperació per arribar a aquest percentatge l’any 2030. De fet, un 62% consideren que la Generalitat s’hauria de fixar arribar a aquest objectiu, la majoria dels quals ho mantenen fins i tot en un context de recessió econòmica. Finalment, més de la meitat de les persones enquestades creu que el sistema econòmic mundial i la corrupció interna són els principals motius de la pobresa al món i que, per tant, s’han de posar condicions de respecte dels Drets Humans als països receptors d’aquestes ajudes.

EL COMPROMÍS DE LA SOCIETAT CATALANA EN MÓN GLOBAL I DESIGUAL

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va encarregar l’enquesta amb l’objectiu de disposar d’una fotografia clara dels coneixements i l’adhesió de la ciutadania de Catalunya sobre les respostes que cal donar davant de reptes globals com la pandèmia i les migracions. El president del Fons Català, Isidre Pineda, explica que “el més important d’aquest estudi és poder posar xifres al que, fins era, era una percepció de l’entorn de la cooperació al desenvolupament”. Segons el director del Fons Català, David Minoves, aquesta enquesta confirma que “la societat catalana sap que davant els reptes globals, fins que tots no ens en sortim, ningú se’n sortirà”. Per Minoves, aquest fet rebutja receptes insolidàries com l’eslògan “primer els de casa”. Pineda remarca que els resultats de l’estudi confirmen que “la solidaritat internacional és necessària i que cal dedicar recursos a la cooperació internacional, especialment en aquest context de crisi”.