General
8 març 2021
La importància de fer cooperació amb perspectiva de gènere arreu del món
El patriarcat no entén de fronteres i afecta a totes les nenes i dones del planeta. Obviar aquesta realitat en el moment de dissenyar projectes de cooperació implica oblidar-se de més de la meitat de la població mundial. La idea del desenvolupament és aconseguir una societat més igualitaria en tots els sentits, i això passa per l’apoderament econòmic de la dona, pel seu accés a l’educació i a esferes de poder i representació, i per l’eliminació de la discriminació de gènere estructural.
Sempre, però en especial en situacions de crisi, la perspectiva de gènere és primordial per aconseguir un canvi real en cooperació. Actualment el Fons Català coordina més de 46 projectes arreu del món (veure el mapa de més a baix per conèixer-ne les localitzacions) que tenen com a eix central l’apoderament de la dona en la comunitat per combatre la desigualtat de gènere. Avui en volem ressaltar sis d’ells per tal de posar en relleu la feina que es fa a terreny en aquesta línia, ja que no entenem la cooperació sense una perspectiva de gènere.
1. Suport als programes bàsics de Chhimeki (Nepal)
L’entitat nepalesa Chhimeki vol recuperar l’activitat comunitària que hi havia abans del terratrèmol de 2015 i que havia ajudat a enfortir la xarxa veïnal, com també el rol de la dona i la seva incorporació en la generació d’ingressos, juntament amb la millora de l’estat nutricional dels infants menors de tres anys.
El projecte dona suport a sis Child Care Centers (CCC) de Kathmandú que fan un seguiment de la salut física i emocional dels nens i nenes de la zona, donen suport psicològic i consells higiènic-sanitaris als pares i mares, i faciliten l’accés a la feina sobretot a dones en situació de risc, moltes d’elles desplaçades internes pel terratrèmol que va afectar les seves comunitat d’origen a les zones rurals de Nepal.
2. Enfortint les capacitats locals i iniciatives econòmiques sostenibles amb enfocament de gènere (Bolívia)
L’objectiu principal del projecte és millorar la seguretat alimentaria a 14 comunitats del municipi de Ravelo (Potosí), concretament de 320 famílies camperoles que presenten greus problemes de pobresa extrema que repercuteixen en el dèficit alimentari sobretot de nens, nenes i dones embarassades. Per combatre els problemes de salut derivats de la desnutrició, es preveu millorar l’alimentació a través de la creació d’organitzacions econòmiques mixtes i exclusives de dones centrades en la producció agrícola i lletera amb tècniques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.
A més, aquestes organitzacions també desenvolupen accions innovadores de producció artesanal amb l’objectiu de tenir accés a fonts de comercialització i, per tant, a poder aconseguir una estabilitat econòmica i alimentària.
Una altra línia del projecte és la formació de persones líders de la comunitat per enfortir les seves capacitats d’incidència en temes de seguretat alimentària, canvi climàtic i enfocament de gènere.
3. Impuls de la capacitació professional i l’equitat de gènere a Al Dahrieh, Hebrón (Palestina)
La idea del projecte va ser presentada a la localitat d’Al Dahrier després d’una sessió de treball participatiu sobre necessitats i problemes específics de la societat palestina en general i de les dones en particular. En aquest procés han participat activament la contrapart local, BBW, les autoritats locals i els representants de col·lectius juvenils (dones i homes).
El projecte es basa en la formació professional en el sector tèxtil i del brodat artesanal, de 60 dones i 10 homes en risc d’exclusió social residents a Al Dahrieh, al districte d’Hebron, per tal d’integrar-los al mercat laboral, fomentar-los una actitud emprenedora i promoure’n l’apoderament econòmic per impulsar el desenvolupament socioeconòmic local des d’una perspectiva d’igualtat de gènere. Aquesta formació professional inclourà un període de pràctiques en empreses del sector. Les persones beneficiàries fan tallers d’equitat de gènere per tal d’avançar socialment i laboralment en termes d’equitat i eradicació de les discriminacions de gènere, tallers sobre valors democràtics, emprenedoria i gestió i iniciativa empresarial.
4. Atenció psicosocial i legal per a dones refugiades sirianes víctimes de violència de gènere (Jordània)
El projecte busca contribuir a la protecció dels drets de les dones refugiades sirianes i jordanes al nord de Jordània mitjançant l’atenció psicosocial, legal i promovent l’eradicació de totes les formes de violència contra les dones amb tallers de sensibilització i prevenció tant amb elles com amb les seves famílies i comunitats d’acollida.
A més, en el marc de l’atenció psicosocial es fan tallers ocupacionals i terapèutics que garanteixen l’apoderament socioeconòmic de les dones, per tal que puguin augmentar les seves capacitats en un moment de vulnerabilitat, tot treballant la part emocional i d’autoestima i l’ocupacional, per garantir-los l’autonomia econòmica i per millorar les seves capacitats i coneixements. Per altra banda, es buscarà millorar les capacitats tècniques de les professionals de l’Arab Women Organization (AWO) tot formant-les en cultura de pau per a una millor adaptació a un entorn on s’inicien les tensions entre nouvinguts i població local i poder treballar a curt termini en matèria de cohesió social, tolerància, drets de les persones i cultura de pau a les comunitats jordanes amb gran presencia de refugiats.
Totes aquestes activitats pretenen arribar almenys a un total de 400 dones sirianes i jordanes i a les seves famílies i comunitats.
5. Apodrament i capacitació d’estudiants i professionals de la salut per a la prevenció de la MGF (Gàmbia)
El 2015 el Govern de Gàmbia va prohibir la pràctica de la Mutilació Genital Femenina (MGF), però una llei per si mateixa no costuma a ser suficient per erradicar una costum tradicionalment tan extesa al territori i cal que es complementi amb accions de formació i sensibilització. Per aquest motiu el projecte pretén contribuir a la prevenció d’aquesta pràctica i a la millora de l’atenció de les seves conseqüències a Gàmbia i Catalunya mitjançant les següents estratègies: la transmissió dels coneixements i capacitats d’agents de salut i estudiants de ciències de la salut de Gàmbia en matèria de MGF, l’estudi dels coneixements, les actituds i les pràctiques dels homes en origen i destinació a la prevenció i l’abandonament de la MGF, i l’enfortiment de l’estratègia preventiva a Catalunya entre estudiants universitaris, referents comunitaris i la ciutadania en general.
Com a primer eix d’actuació, es fan 13 formacions per a la capacitació i apoderament dels agents de salut en matèria de prevenció de la MGF i l’atenció de les seves complicacions en 6 de les 7 regions de Gàmbia. Són accions dirigides a 62 metges de la Missió Mèdica Cubana, a 422 treballadors comunitaris de salut i a 610 estudiants de ciències de la salut de 5 universitats.
El segon eix d’actuació se centra en l’estudi dels coneixements i pràctiques dels homes en matèria de MGF per tal d’involucrar-los com a col·lectiu en la prevenció d’aquesta pràctica en les seves comunitats (tant a origen com a destí)
Com a tercer i últim eix d’actuació, es plantegen 6 accions de sensibilització a Catalunya: 3 sessions de sensibilització adreçades a 130 estudiants d’Infermeria (Escola d’Infermeria Gimbernat, Sant Cugat del Vallès), Medicina (Universitat Autònoma de Barcelona) i Treball Social (Universitat de Barcelona), i l’organització de 3 trobades amb referents comunitaris de Catalunya amb qui poder dissenyar propostes preventives que fomentin les sinergies transnacionals entre Gàmbia i Catalunya.
6. Formació política de dones indígenes per a la participació de la incidència en espais de presa de decisió per la igualtat de gènere (Guatemala)
La pobresa, el racisme, la discriminació, l’exclusió, la violència i la impunitat han estat constants observades al país i una de les conseqüències és la situació de desigualtat i exclusió dels pobles indígenes. Aquesta situació d’exclusió repercuteix directament en les dones indígenes, sobretot perquè un elevat percentatge es troben en una triple discriminació pel fet de ser pobres, ser dones i ser indígenes.
El projecte s’emmarca en els preceptes sobre els de drets de la dona de la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), en la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de Nacions Unides (DNUPI) i en el Conveni 169 OIT, així com la resta de pactes que ha ratificat Guatemala. El projecte té com a objectius específics:
– Agrupació comunitària de dones enfortida i exigint compliment de drets de les dones de Sololá.
– Dues Oficines Municipals de la dona enfortides a través de la participació de dones lideresses indígenes per fer incidència en la igualtat de gènere.
– 30 joves participants a l’intercanvi amb posicionament polític clar sobre gènere, defensa del territori i cosmovisió maia.
La realització d’un exercici pràctic de rèplica a l’àmbit comunitari per part de les persones participants en la formació mitjançant els dos diplomats definits, suposa un efecte multiplicador de la informació a escala social. La persona que hagi participat en els diplomats realitzarà formacions a baixa escala a la societat civil.
Es brinda acompanyament tècnic i de formació de dones que ocupen espais de presa de decisió per a la posada en marxa de la incidència i també es fan peces audiovisuals per a la sensibilització sobre la prevenció de violència de gènere i discriminació. Pel que fa als mecanismes i espais de participació, les dones beneficiàries tenen un paper molt actiu en el seguiment i l’avaluació del projecte, ja que són les que planifiquen, organitzen i avaluen les activitats programades i proposen les mesures correctives quan siguin necessàries.
