Notícies

General 14 gener 2021

El 70% de la ciutadania creu que calen recursos per cooperació, fins i tot en el context de pandèmia (EN)

La gran majoria de catalans i catalanes estan d’acord en què les administracions públiques dediqui una part dels seus recursos a la cooperació amb els països empobrits, també en l’actual context de pandèmia. Així ho recullen els resultats d’una enquesta encarregada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) per conèixer com cal actuar en el camp de la cooperació internacional en un món en crisi marcat per grans reptes com la Covid-19 o les migracions.

La majoria de les persones enquestades creu que el principal problema mundial és la pandèmia de la Covid-19 i el 84% pensa que la resposta que s’ha de donar a aquest ha de ser global. En aquest sentit, 3 de cada 4 catalans i catalanes creuen que la pandèmia afecta de manera més significativa als països empobrits i que, per tant, si aquest països no compten amb els recursos suficients les conseqüències poden arribar també a Catalunya.

L’estudi, que s’ha presentat en roda de premsa aquest dijous 14 de gener, ha comptat amb la participació de més de mil persones d’arreu de Catalunya i ha estat realitzat per l’empresa YouGov i finançat per la Diputació de Barcelona.

MIGRACIONS FORÇADES I DRET A LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL

Segons recull l’enquesta, un 79% pensa que les persones migrants abandonen el seu país d’origen de manera forçada fugint de la pobresa, la violència i la manca de drets humans, només un 18% creu que la migració acaba sent per voluntat pròpia. La població defensa que existeixin polítiques de cooperació cap a les zones més empobrides del planeta, ja que consideren que les desigualtat entre països els hi poden afectar directament (60%). El 46% de les persones que veuen aquesta afectació, pensen que les migracions forçades són una de les principals conseqüències de la pobresa. Com a resposta a aquest gran repte global, la majoria (56%) creu que l’Estat espanyol hauria de disposar d’eines per garantir refugi, asil i protecció a les persones que es veuen obligades a migrar.

MÉS POLÍTIQUES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

Més de la meitat dels catalans i catalanes consideren que la societat encara no està prou conscienciada sobre temes de cooperació al desenvolupament. De fet, un 44% de les persones enquestades desconeixen l’existència de polítiques en aquest àmbit. Tot i el desconeixement, més del 80% creuen que s’han de destinar recursos als països empobrits. El suport de la població a les polítiques de cooperació és real però també crític, ja que consideren que les polítiques d’ajuda al desenvolupament s’implementen més per afavorir interessos econòmics, comercials i estratègics dels països desenvolupats (59%) que no pas per combatre la pobresa i fam o evitar guerres i conflictes.

Pel que fa a la tasca que es desenvolupa a les administracions públiques en matèria de cooperació, només un terç dels catalans i catalanes coneixen específicament el compromís dels països desenvolupats per destinar un 0,7% del Producte Interior Brut (PIB) a la cooperació amb les zones més empobrides. Tanmateix, més de la meitat de les persones enquestades estaria d’acord en augmentar l’aportació a la cooperació per arribar a aquest percentatge l’any 2030. De fet, un 62% consideren que la Generalitat s’hauria de fixar arribar a aquest objectiu, la majoria dels quals ho mantenen fins i tot en un context de recessió econòmica. Finalment, més de la meitat de les persones enquestades creu que el sistema econòmic mundial i la corrupció interna són els principals motius de la pobresa al món i que, per tant, s’han de posar condicions de respecte dels Drets Humans als països receptors d’aquestes ajudes.

EL COMPROMÍS DE LA SOCIETAT CATALANA EN MÓN GLOBAL I DESIGUAL

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va encarregar l’enquesta amb l’objectiu de disposar d’una fotografia clara dels coneixements i l’adhesió de la ciutadania de Catalunya sobre les respostes que cal donar davant de reptes globals com la pandèmia i les migracions. El president del Fons Català, Isidre Pineda, explica que “el més important d’aquest estudi és poder posar xifres al que, fins era, era una percepció de l’entorn de la cooperació al desenvolupament”. Segons el director del Fons Català, David Minoves, aquesta enquesta confirma que “la societat catalana sap que davant els reptes globals, fins que tots no ens en sortim, ningú se’n sortirà”. Per Minoves, aquest fet rebutja receptes insolidàries com l’eslògan “primer els de casa”. Pineda remarca que els resultats de l’estudi confirmen que “la solidaritat internacional és necessària i que cal dedicar recursos a la cooperació internacional, especialment en aquest context de crisi”.

Notícies

General 14 gener 2021

El 70% de la ciutadania creu que calen recursos per cooperació, fins i tot en el context de pandèmia

MIGRACIONS FORÇADES I DRET A LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL

MÉS POLÍTIQUES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

EL COMPROMÍS DE LA SOCIETAT CATALANA EN MÓN GLOBAL I DESIGUAL

Notícies

General 8 gener 2021

OFERTA DE FEINA: plaça de substitució de maternitat de tècnic/a de comunicació

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) convoca una plaça laboral de substitució per maternitat de TÈCNIC/A EN COMUNICACIÓ.

Aquesta serà responsable del posicionament del FCCD com a associació municipalista de referència en el sector, per defensar el rol i els interessos de la cooperació i la solidaritat municipalista. En les seves funcions hi haurà oferir dades actualitzades sobre l’estat de la cooperació municipal catalana, detectar tendències a partir de la seva interpretació, donar suport en l’elaboració i difusió de campanyes i activitats de sensibilització i educació, l’actualització d’una base de recursos compartits entre tots els socis o accions de màrqueting, entès com comunicació adreçada a millorar la comercialització dels serveis que el Fons Català realitza pels seus socis.

Veure la convocatòria completa
Data límit: 18 de gener de 2021

Notícies

General 31 desembre 2020

OFERTA DE FEINA: Plaça de Responsable de Drets Humans i espais de concertació

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) convoca una plaça laboral, de RESPONSABLE DE L’ÀREA DE DRETS HUMANS I ESPAIS DE CONCERTACIÓ.

La persona escollida serà la responsable de l’àrea de Drets Humans del Fons Català i dels espais de concertació, en coordinació amb les altres àrees de l’ens.

Les seves funcions seran aplicar el pla de treball d’aquesta àrea, la supervisió, la gestió i seguiment de projectes i programes desenvolupats en aquest àmbit, l’elaboració i revisió dels informes de seguiment, justificació i financers pertinents.

També serà responsable de l’organització de trobades, jornades, seminaris… que es derivin del pla de treball de l’Àrea, de coordinar la Comissió de Drets Humans del Fons Català i la Comissió d’Acció Climàtica, de gestionar tècnicament el projecte Ciutats Defensores amb els Drets Humans i de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí. Serà la persona d’enllaç del Fons Català amb la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, amb la Xarxa Catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i amb les Diputacions de Girona, Tarragona i Lleida i amb les coordinadores d’ONG d’aquests territoris. Serà el coordinador de l’activitat del Fons Català en matèria d’Igualtat de Gènere, i d’Educació per al Desenvolupament i la transformació social.

Veure la convocatòria completa
Data límit: 10 de gener de 2021

Notícies

General 30 desembre 2020

Els ens locals mantenen el compromís amb la cooperació en un 2020 marcat per la Covid-19

Els ajuntaments i ens supramunicipals catalans mantenen el seu compromís amb la cooperació al desenvolupament en un any 2020, marcat per la Covid-19. Conscients que la pandèmia és global i que tindrà un especial efecte en les zones econòmicament més pobres, els ens locals aposten per continuar treballant en la reducció de les desigualtats Nord-Sud. El Fons Català de Cooperació tancarà el 2020 complint les previsions pressupostàries fetes a finals del 2019, quan encara ningú intuïa una pandèmia global. Així ho va explicar la seva tresorera, Alba Martínez, en la darrera reunió 2020 de la Junta Executiva i Permanent que es va fer el dimarts 29 de desembre per via telemàtica.

Pendent del tancament final d’aquests darrers dies, els ingressos de l’ens per part de socis i ens col·laboradors seran similars als dels anys anteriors, el que evidencia que el compromís solidari es manté tot i la Covid-19. Les previsions i el compromís de totes les institucions farà que el Fons Català pugui tancar el 2020 amb equilibri financer tenint en compte que la pandèmia ha obligat a ampliar projectes per fer front a la situació d’emergència.

L’actual cojuntura mundial ha fet que s’hagi donat suport a 31 nous projectes de cooperació al desenvolupament amb un cost de 368.411 i que s’hagin ampliat 47 dels projectes que s’estaven executant pels efectes de la Covid-19 per un valor de 517.206 euros.

Tot i això també ha estat possible per la participació dels ajuntaments i ens en la campanya “Món Local Covid-19” que es va engegar per actuar en aquelles zones amb menys recursos i on es preveuen greus conseqüències a causa de no disposar sistemes de salut pública i protecció social o en campaments de persones refugiades, on les condicions de salubritat són deficients per evitar l’expansió del virus.

Notícies

General 16 desembre 2020

Viatge del Fons Català a Melilla per identificar necessitats d'asil i refugi a la frontera sud d'Europa

Una representació del Fons Català de Cooperació és aquesta setmana a Melilla amb l’objectiu d’identificar necessitats en matèria d’asil i refugi a la Frontera sud d’Europa. En les sessions de treball a la ciutat nord-africana es mantindran contactes amb persones refugiades que estan en rutes de fugida i trobades amb organismes i entitats que treballen sobre el terreny en matèria de cooperació i Drets Humans. La missió, que forma part de la campanya “Món Local Refugi”, vol documentar de primera mà què està passant actualment a Melilla, la realitat de la situació que viu la frontera sud i conèixer l’estat d’alguns projectes que tenen participació de la cooperació municipalista catalana i impulsar-ne de nous.

Un dels temes cabdals de la missió serà conèixer la realitat actual dels menors no acompanyats sol·licitants d’asil en un context de pandèmia mundial. En aquest sentit estan previstos contactes amb la delegació d’ACNUR a Melilla però també amb institucions com l’Ajuntament de la ciutat o representants de centres de menors.

La visita també vol servir per explorar les bases per a la creació d’una xarxa d’entitats solidàries que actuen a la frontera sud per a la realització d’iniciatives conjuntes. La representació del Fons Català de Cooperació té previst reunir-se amb associacions que treballen sobre el terreny. Aquesta xarxa hauria de un interlocutor potent per engegar nou projectes i millorar la interlocució i comunicació amb els ajuntaments i ens que aporten en la seva acció.

La delegació està integrada pel director del Fons Català, David Minoves; la cap de l’àrea d’Acció Humanitària i responsable de “Món Local Refugi”, Victòria Planas i l’expert jurídic, Marco Aparicio.

Tanca de Melilla – fotografia de la delegació del Fons Català

Notícies

General 8 desembre 2020

Les terceres jornades de Compra Pública Socialment Responsable es fan en línia

Els dies 10 i 11 de desembre se celebraran les III Jornades de Compra Pública Socialment Responsable sota el lema “Administracions públiques, Universitats i Societat Civil avançant juntes per a la coherència de polítiques de respecte als drets humans”. Fruit de la pandèmia aquesta tercera edició es farà en línia i cal inscripció prèvia.

El programa d’aquesta edició vol ser un espai formatiu per donar a conèixer els avenços en l’àmbit internacional i nacional en els instruments per millorar la transparència i la sistematització de les vulneracions de drets humans. La jornada reflexionarà sobre el principi d’integritat en la contractació pública i, per a això, abordarà l’impacte extraterritorial de les empreses – com són l’electrònica, l’alimentació i la salut –; donarà a conèixer els avenços en l’àmbit internacional i nacional en els instruments que milloren la transparència i la sistematització de les vulneracions de drets humans; i presentarà exemples de bones pràctiques en l’adquisició d’equipaments per als serveis públics de salut i neteja, entre altres.

Aquesta iniciativa és fruit del grup de Compra Pública Socialment Responsable, que uneix administracions públiques i organitzacions, amb l’objectiu d’impulsar la contractació pública en la promoció d’una producció i un consum sostenibles, respectuosos amb els drets de les persones i del planeta. El Fons Català de Cooperació forma part d’aquest grup.

Les jornades es faran a través de la plataforma Zoom (es facilitarà l’enllaç un cop feta la inscripció) i comptaran amb traducció simultània al castellà per a aquelles intervencions que es facin en català o en anglès.

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA https://jornadescomprapublica2020.limequery.com/758281

PROGRAMA

Dijous 10 desembre 2020

9.00 – 9.45 h Benvinguda i introducció. La importància de la contractació pública socialment responsable com a política pública.
Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública – Generalitat de Catalunya.
La compra responsable a les universitats: un deure essencial en el marc de l’Agenda 2030
Jordi Sardà Pons, vicerector d’Economia – Universitat Rovira i Virgili (URV).
Moderació: Jofre Güell, técnic d’Educació per a la Justícia Global – Fundació Autònoma Solidària (FAS).

9.45 – 10.15 h Els objectius de Desenvolupament Sostenible i la contractació pública.
La coherència de polítiques i la contractació pública socialment responsable, claus en l’assoliment de l’Agenda 2030
Natália Millan, professora de Ciència Política i de l’Administració – Universitat Complutense de Madrid (UCM).
Una metodologia de càlcul de l’indicador 12.7
Daniel Morris, assessor sobre drets humans i empreses – Institut Danès de Drets Humans (DIHR).
Moderació: Carme Gual, directora – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

10.15 – 11.1 5h Més enllà de les clàusules socials: drets humans, contractació pública i extraterritorialitat.
Integritat, drets humans i empreses en la contractació Pública
Fernando Acuña, expert en Contractació Pública.
Reptes de les eines internacionals sobre afectacions als drets humans per part de les empreses. Llistat de les Nacions Unides i la seva relació amb la contractació pública
Lina M. González, coordinadora Odhe i Campanya 99,3% Responsable – NOVACT
Moderació: Carla Canal, tècnica referent de Coherència de Polítiques Públiques – Ajuntament de Barcelona.
11.15 – 11.30 h Pausa
11.30 – 12.15 h El paper de les institucions i administracions públiques sobre les pràctiques agroalimentàries: la compra i la contractació pública com a palanca de canvi o reproducció de models.
Josep Espluga, professor del Departament de Sociologia i co-director del Postgrau en Dinamització Agroecològica Local – Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Silvia Larrañeta, coordinadora de Promoción y Compra Pública – Consejo de Producción Ecológica de Navarra (CPAEN-NNPEK).
Moderació: Ernest Gutiérrez, tècnic de l’Àrea d’Economia i Drets Socials, Justícia Ambiental i Sobirania Alimentària – Observatori DESC .
12.15 – 12.30 h Tancament del dia.

Divendres 11 de desembre 2020

9.30 h. Introducció general a la jornada
Laura Feliu, degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia – Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
9.45 – 10.30 h Ës possible fer el sector de l’electrònica més just?
Contractació sostenible a la Universitat d’Edimburg i col•laboració amb Electronics Watch
Peter Hayakawa, tècnic de Polítiques de Compres – Universitat d’Edimburg.
Les clàusules socials als Acords Marc de l’ACM i la seva aplicabilitat
Víctor Torrents, cap de l’Oficina de seguiment de la Central de Compres – Associació Catalana de Municipis (ACM).
Moderació: Jaume Garcia Soler, director de l’Àrea de Bon Govern, Assessoria Jurídica i Contractació – Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) / SETEM Catalunya.

10.30 – 11.15 h De la inclusió de clàusules socials i ambientals cap als impactes extraterritorials de la cadena de subministrament de la neteja
Avenços i reptes de l’Acord Marc de Neteja de la Generalitat de Catalunya
Pilar Baldellou, responsable tècnica i d’Estudis de la Comissió Central de Subministraments – Direcció General de Contractació Pública, Generalitat de Catalunya.
Els impactes ocults dels productes de neteja: Oli de palma als productes de neteja
Sara Mingórria, investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) – Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Moderació: Marga Barceló, cap de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament – Diputació de Barcelona.
11.15 – 11.30 h Pausa
11.30 – 12.00 h L’experiència de Suècia: col·laboració i seguiment fins i tot en context covid
Kathleen McGaughey, responsable de Cadenes de Subministrament Sostenibles de la Regió d’Estocolm – SKL Kommentus.
Moderació: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

12.00 – 12.30 h Conclusions i tancament de la jornada: Reptes de seguiment de la contractació Pública Socialment Responsable
Rocío Martín Correa, responsable d’Assessoria Legal – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Carme Miralles, vicerectora de Campus, Sostenibilitat i Territori – Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Notícies

General 2 desembre 2020

Més d'una trentena d'ajuntaments participen a la Comissió de migracions i desenvolupament

El passat dijous, 26 de novembre, va tenir lloc la Comissió de Migracions i Desenvolupament que engloba tota la feina que es desenvolupa a l’àrea d’Àfrica i Mediterrània del Fons Català. A la reunió, que va ser online, hi van participar més d’una trentena d’ajuntaments, es va tractar els avenços en les línies estratègiques i es va fer un repàs dels projectes principals de l’àrea, que engloba l’àmbit de migracions i desenvolupament, Marroc, Senegal i Gàmbia.

Pel que fa a l’àmbit de migracions i desenvolupament, es va acordar capacitar i enfortir les associacions de codesenvolupament, fent especial incidència en les segones generacions, amb l’objectiu d’involucrar a més actors i acompanyar-les en el desenvolupament dels seus projectes. També es va fer seguiment dels projectes d’atenció a la infància no acompanyada i en situació de vulnerabilitat del Marroc, tot i les dificultats del context de la cooperació amb el país en relació a la crisi migratòria de les Illes Canàries i l’agreujament de la situació al Sàhara Occidental.

A l’àmbit de Senegal, es va explicar com s’està executant el projecte de xarxa de perímetres agrícoles la Casamance (Senegal) en base a la sobirania alimentària i la defensa dels drets de les dones, i el projecte de la òptica solidària, que compta amb el recolzament de 5 ajuntaments del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Finalment, la Fundació WASSU i la Fundació Kalilu Jammeh van presentar noves propostes en relació als seus respectius projectes. Els primers (Fundació WASSU), va explicar als diferents ajuntaments els seus avenços en la prevenció de la mutilació genital femenina i una nova proposta que inclou accions per combatre el matrimoni forçat a Gàmbia. La Fundació Kalilu Jammeh, per la seva part, van presentar la seva proposta de treball de desenvolupament integral a la comunitat de Jirong (Gàmbia).

Notícies

General 27 novembre 2020

Llibertat de premsa al Sàhara Occidental: informe de Reporters Sense Fronteres

Aquest dijous, 3 de desembre, a les 10:30h es farà la presentació de l’informe “Sàhara Occidental: un desierto para el periodismo”, sobre la llibertat de premsa al Sàhara occidental, elaborat per Reporters Sense Fronteres (RSF). La presentació anirà acompanyada d’una taula rodona on participaran diversos periodistes amb experiència al Sàhara Occidental, que explicaran les seves vivències al territori.

Actualment, estem vivint un greu episodi d’escalada militar del conflicte entre el Marroc i el Front Polisario i hem pogut veure com els mitjans de comunicació tornaven a fer-se ressò d’aquest conflicte oblidat, que poques vegades te espai a la premsa, ni espanyola ni internacional. Si en el cas de la premsa espanyola parlem de desatenció a l’hora de cobrir el conflicte sahrauí, pel que fa a la llibertat de la informació al Sàhara Occidental hem d’assenyalar les dificultats per fer periodisme fruit de la repressió i la censura que opera el Marroc al territori. En efecte, el Marroc ocupa el lloc 133è sobre 180 països pel que fa a la llibertat de premsa en el món -l’Estat espanyol n’és el 29è- segons el rànquing que Reporters Sense Fronteres (RSF) prepara cada any.

Aprofitant també que aquest any es compleixen 45 anys de la Marxa Verda i 10 anys del desmantellament de Gdeim Izik, el campament de la dignitat a l’Al-Aaiaun (que encara compta amb activistes sahrauís detinguts), la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) ha volgut portar la presentació d’aquest informe a Catalunya. El dret a l’accés i a la difusió de la informació esdevé més important que mai en aquest context bèl·lic a un territori abandonat i oblidat des de fa més de 40 anys.

L’acte es podrà veure de manera online a través del canal de Youtube del Fons Català, dijous 3 de desembre, de 10:30h a 12h.

Programa

10:30 Presentació institucional. A càrrec de Gemma Aristoy, presidenta de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) i regidora de Sant Cugat del Vallès

10:35 La llibertat de premsa al Sàhara Occidental: presentació de l’informe “Sáhara Occidental: un desierto para el periodismo”. A càrrec d’Edith Rodríguez Cachera, autora de l’informe, periodista i vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres Espanya.

10:55 La cobertura periodística de la Marxa Verda (1975). A càrrec de Pablo Ignacio de Dalmases, historiador i periodista, director de RNE i TVE a Al-Aaiun el 1975, i autor de nombrosos llibres sobre el Sàhara Occidental.

11:05 La llibertat d’informar des del Sàhara. A càrrec de Yolanda Sobero, periodista i autora del llibre “Sáhara: memoria y olvido” (2010) i del documental “Voces y silencios del Sáhara” (2010)

11:15 L’impacte comunicatiu del desmantellament de Gdeim Izik (2010). A càrrec d’Ebbaba Hameida, periodista i activista sahrauí, i membre de la Junta Directiva de Reporters Sense Fronteres Espanya.

11:25 Torn obert de preguntes

Notícies

General 19 novembre 2020

Iniciatives del Fons Català i la CCASPS davant del trencament de l'alto al foc al Sàhara Occidental

L’atac de l’exèrcit del Marroc per frenar una protesta de ciutadans sahrauís al pas fronterer de Guerguerat ha trencat l’alto al foc al Sàhara Occidental. Davant d’aquesta situació, el Fons Català de Cooperació i la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) ha engegat diferents iniciatives de suport i per denunciar el trencament de l’alto al foc per part del Marroc i la consegüent escalada militar. Diferents ajuntaments catalans tenen previst aprovar una moció impulsada des de la CCASPS, s’han organitzat actes de protesta davant d’aquesta nova agressió de l’exèrcit alauita i es mantenen contactes amb diferents organitzacions que treballen sobre el terreny, entre elles el Front Polisario.

La moció, que impulsa la CCASPS, insta al Regne del Marroc a complir els acords internacionals i a retirar de forma immediata els seus efectius militars del Guerguerat, fa una crida a la comunitat internacional (en especial a Nacions Unides) perquè es desencalli la celebració del referèndum d’autodeterminació acordat fa molts anys i demana a les administracions que activin els mecanismes per preservar els Drets Humans del poble sahrauí (llegeix i descarrega la moció aquí).

Des que el 13 de novembre es va produir el primer atac als ciutadans sahrauís a la frontera amb Mauritània, a diferents municipis de Catalunya també s’hi han organitzat concentracions de solidaritat per condemnar els atacs del Marroc i de suport al poble sahrauí. Barcelona, Girona, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona ( )… han estat algunes de les ciutats on s’hi han organitzat actes (llegeix a la web de la CCASPS).

La CCASPS és una organització que agrupa 65 ajuntaments catalans que tenen vincles de solidaritat i cooperació amb el poble sahrauí. Des de fa 24 anys, la coordinadora treballa a favor del poble sahrauí i la resolució d’aquest conflicte a través del lliure exercici del dret a l’autodeterminació, reconegut per les Nacions Unides com la solució al conflicte. La situació política internacional ha obligat a centrar la seva acció en cooperació i solidaritat cap als refugiats i en la denúncia i suport als defensors dels Drets Humans en el Sàhara ocupat.

Notícies

General 18 novembre 2020

El FCCD davant la crisi d’acollida i recepció de persones migrants a la ruta canària

Des de l’any 2015 molts ens locals catalans han anat aprovant mocions en favor de l’acollida, del dret d’asil i la defensa de vies d’accés legals i segures per les persones que cerquen refugi, impulsades pel FCCD. D’acord amb aquest compromís, des del municipalisme solidari català volem mostrar la nostra preocupació sobre el que està succeint al Port d’Arguineguin.

Durant les darreres setmanes, hem constatat que el nombre de persones que intenten arribar a Europa a través de les Illes Canàries ha augmentat significativament. En el que portem d’any, més de 13.800 persones han arribat a les Illes Canàries, incloses 2.188 arribades al Port d’Arguineguín el cap de setmana passat. Els municipis catalans que acullen moltes persones originàries del Senegal i que estan executant diversos projectes de cooperació al desenvolupament en aquell país, no poden restar impassibles davant les prop de 500 persones senegaleses que van perdre la vida la passada setmana intentant arribar a Europa.

Constatem que al Port d’Arguineguin no hi ha les condicions mínimes per garantir els drets de totes les persones que arriben. Les instal·lacions que s’utilitzen no són les adequades per atendre i acollir, de manera adequada i digna, les persones que arriben a port. No hi ha personal per donar informació sobre els seus drets. Es trameten ordres de devolució sense que les persones arribades hagin rebut una assistència jurídica, adequada que els hi permeti demanar asil. Unes devolucions al país de trànsit o de destí que posen en risc la vida de les persones que cerquen refugi. Moltes d’elles, fugen de la guerra i la persecució, i tenen dret a protecció internacional.

La investigació de Human Rights Watch a Arguineguín, basada en entrevistes amb les persones migrades, refugiades i actors de la societat civil, així com, en observacions directes, indica que les condicions al moll són inadequades. Es detecta que agents de l’autoritat no va proporcionar a les persones entrevistades, mentre estaven retingudes al moll, informació sobre els seus drets a accedir a serveis jurídics i sol·licitud d’asil.

Malgrat el context crític de les arribades en plena crisi sanitària per la pandèmia, els ajuntaments, institucions supramunicipals i associacions municipalistes de Catalunya mantenim el nostre compromís d’atendre, socórrer i acollir les persones que es veuen forçades a migrar, respectant els drets fonamentals d’asil i protecció internacional. Per aquest motiu, reclamem que:

• Es garanteixi a totes les persones una adequada assistència lletrada, i a rebre informació sobre els seus drets en una llengua que entenguin i en espais adequats.

• Es garanteixi a totes les persones els seus drets econòmics, socials i culturals, inclòs l’accés a la salut, sense discriminació.

• Es garanteixin vies d’accés legals i segures a la protecció internacional en països d’origen i trànsit.

• S’aturin les devolucions i es doni l’oportunitat de demanar l’asil, tal i com dicta el Dret Internacional.

• Que s’activin els mecanismes necessaris per garantir els drets de les persones que es veuen obligades a migrar forçosament com a possibles col·lectius vulnerables.

Foto portada: Ferran Moreno (TV3) @FerranMorenoG

Segona fotografia: Lluís Freixes. @llfreixes

Notícies

General 11 novembre 2020

El Fons Català plantejarà canvis en l'ordenament jurídic de la cooperació

Aquest dimecres, 11 de novembre, s’ha fet la primera reunió del nou grup del Fons Català de Cooperació que treballa per simplificar les convocatòries i justificacions dels projectes. Aquest grup també és l’encarregat d’impulsar canvis en el marc legal català i estatal de cooperació internacional que reconeguin el paper dels fons i dels ens locals.

En la reunió, presidida per la vicepresidenta Núria Parlon i la diputada de Relacions Institucionals de la Diputació de Barcelona, Pilar Díaz, s’ha encarregat l’elaboració d’un estudi sobre la problemàtica administrativa que existeix a l’hora de fer les justificacions de projectes ja executats. Aquest treball ha de detectar les múltiples incidències que es produeixen, analitzar com es treballa en administracions europees, estatals, autonòmiques… per acabar fent una proposta que sigui eficaç i eficient que haurà de treballar i debatre el grup de treball. Actualment hi ha disparitat de requisits, aplicació de criteris diferents o l’existència de molts models diferents de justificacions econòmiques.

Parlon ha assegurat que cal actuar perquè el sistema jurídic-institucional dels ens locals en el camp de la cooperació “es troba desfasat i no atorga, ni reconeix, ni harmonitza, un marc competencial definit i clar”. Un fet que afecta les administracions públiques però de “retruc” al conjunt d’actors com les entitats, universitats, centres d’investigació, etc.

Pel que fa a l’encaix dels fons de cooperació i dels ens locals en la futura normativa estatal de cooperació s’ha aprovat elaborar un estudi sobre les modificacions legals a introduir en l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, Aquest se centrarà a analitzar el tractament legal actualment vigent a l’Estat espanyol, quin tractament existeix en països de l’Europa occidental i farà un recull de propostes de modificació.

Aquest grup de treball, que des del Fons Català coordina Jordi Garrell, es va constituir el passat 2 de juliol.

Notícies

General 10 novembre 2020

El Fons Català obre una campanya d'emergència per donar resposta als efectes dels huracans Eta i Iota

Els huracans Eta i Iota ha deixat fins ara milers de persones afectades, a més d’un paisatge de destrucció amb danys encara incalculables. Els efectes han sigut especialment importants a Nicaragua, Hondures i Guatemala, però també ha tingut afectacions a Costa Rica, Panamà, El Salvador, Mèxic, Cuba i els Estats Units.

Eta va arribar dimarts passat a Nicaragua com un potent huracà de categoria 4 i es va anar afeblint al tocar terra fins a esdevenir depressió tropical. A Nicaragua, va afectar especialment a la costa Nord del Carib, el Pacífic Nord i el Centre del país, provocant greus danys en habitatges, escoles, centres de salut i vies de comunicació. Les inundacions i crescudes de rius també han causat afectacions a la producció agrícola de les comunitats.

És per això que des del Fons Català, en la línia d’impulsar el treball de recuperació amb enfocament municipalista i territorial, obre la campanya d’emergència de resposta als efectes dels huracans Eta i Iota, amb el suport de les autoritats locals i les entitats especialitzades, i fa una crida a tots els ens municipals i supreamunicipals a sumar-s’hi i aportar per pal·liar les necessitats detectades al territori.

La comunitat de Wawa Bar de la costa del Carib Nord, una de les zones més afectades

La costa del Carib Nord ha sigut una de les zones que ha registrat pitjors conseqüències. La gran majoria d’afectacions han sigut d’infraestructura, especialment a les comunitats de Haulover, Wawa Bar, Karatá i Whounta Bar. D’aquestes, la comunitat de Wawa Bar és la que s’ha emportat la pitjor part.

La imatge de la comunitat de Wawa Bar és impactant, segons explica en Xavier Ruiz, i la destrucció és quasi total. La gran majoria de cases han quedat derruïdes totalment, i les poques que queden mig en peu, han perdut el sostre. Durant tot el pas de l’huracà, la comunitat va patir inundacions que van convertir la zona en un gran riu que s’emportava tot el que trobava al seu pas: arbres, parts de l’església, cases i altres infraestructures.

Això ha provocat que més de 300 persones que vivien a la comunitat ara estiguin al ras o refugiades sota les restes de les seves cases, a més del miler de persones que estan allotjades en albergs perquè s’han quedat sense la seva llar i les seves pertinences. Als albergs, la situació és preocupant per la manca d’espai suficient per a totes les famílies, en un context de pandèmia, i el perill d’inseguretat alimentària. L’huracà també ha afectat alguns projectes del Fons Català al territori, com per exemple, als dipòsits d’aigua del projecte 2773, que han quedat mig tombats per la força del vent i l’aigua.

Davant la magnitud del desastre a Wawa Bar, el Fons Català preveu iniciar un pla integral amb les autoritats locals i regionals que inclogui la reconstrucció d’habitatges i sistemes d’aigua potable, la reposició i la reactivació de mitjans de vida i l’atenció psicosocial de les persones que han d’afrontar les pèrdues i el procés de recuperació comunitari, familiar i individual. Des del Fons Català de Cooperació es segueix treballant per seguir recollint dades sobre el terreny. Des del passat divendres, s’ha visitat diferents comunitats de la costa del Carib Nord (Bilwi, Karatá, Wawa Bar, Tuapí, Krukira, Kuakil i Nidia White) i s’han fet reunions amb els respectius governs locals i entitats del territori.

Més informació:

Notícies

General 6 novembre 2020

Trobada per conèixer com la pandèmia està condicionant la defensa dels Drets Humans

Ciutats Defensores dels Drets Humans organitza el dilluns 9 de novembre la trobada virtual “Defensors i defensores de drets humans davant la pandèmia: amenaces, reptes i resistències”. Aquesta jornada vol ser un espai d’anàlisis, reflexió col·lectiva i de posada en comú de reivindicacions, propostes i reptes entre defensors i defensores de drets humans, especialistes, entitats i institucions, que treballen per la defensa dels drets humans, a escala global i local en l’actual context de la Covid-19.

La inscripció per aquesta sessió en línia que s’iniciarà a les 12.30 h (durada de 90 minuts) és gratuïta (inscripció). La Relatora Especial de les Nacions Unides, Mary Lawlor, obrirà la jornada parlant sobre la situació dels defensors i defensores dels drets humans.

Posteriorment es podrà conèixer el testimoni d’alguns dels defensors que debatran sobre com la pandèmia està servint per mutilar alguns drets bàsics. Posem el focus en l’actuació d’alguns d’aquests defensors que participen en la trobada.

Maria Sol Taule és una advocada que defensa persones que no tenen recursos econòmics, especialment activistes i persones defensores dels drets humans que són acusades de falsos càrrecs i pateixen greus vulneracions de drets humans a Filipines. La greu situació de vulneració de drets humans que viu el país està sent investigada actualment pel Tribunal Penal Internacional. Des de l’any 2016 han estat assassinades prop de vint-i-set mil persones, la majoria executades extrajudicialment.

Ruth Mumbi és una activista pels drets humans de Bunge La Wamama Mashinani. És una de les promotores d’una plataforma que va néixer a Kènia després de les traumàtiques eleccions del 2007. Es va crear amb la determinació que les dones podien jugar un paper primordial en la reconciliació i en la recerca de fórmules per a la pau Mumbi ha suportat desnonaments, violacions i humiliacions, que no li han minat la força per a sortir al carrer a protestar.

Danilo Chammas és un advocat i defensor de drets humans que coordina l’equip legal de l’organització brasilera Justiça nos Trilhos. Treballa per abordar les violacions de drets humans i mediambientals comeses per empreses mineres i siderúrgiques, principalment per la multinacional Vale. Lluitant per evitar la desforestació, contaminació de l’aire, la terra i l’aigua, especialment dels rius, a l’Amazònia que amenaça els cultius i la supervivència de la gent.

Es poden recuperar testimonis de diferents defensors al canal de Youtube de Ciutats Defensores (clica)

La jornada també comptarà amb una segona taula per conèixer experiències de suport als defensors i defensores dels drets humans amb Carme Gual, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Montse Carrillo, d’Entrepobles i la Xarxa Teixint Resistències per les defensores d’Amèrica Llatina i Míriam Garcia, responsable de sensibilització de Brigades Internacionals de Pau – Estat Español (PBI).

Ciutats Defensores dels Drets Humans és una iniciativa de 27 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El seu objectiu és donar a conèixer la tasca que realitzen aquests defensors i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la defensa dels drets humans i el suport internacional a les seves lluites. Cada any, diversos defensors viatgen a Catalunya per explicar la seva tasca. Aquest any, la pandèmia ha obligat a suspendre les visites i fer activitats virtuals.

Notícies

General 5 novembre 2020

El Fons Català satisfet amb la condemna per malversació en cooperació del seu expresident

El Fons català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) es mostra satisfet per la condemna a Teo Romero, expresident del FCCD durant el període 2005-2011, per haver fet utilitzat de forma indeguda i per a benefici propi diners de la institució. L’expresident s’ha declarat culpable dels fets i ha estat condemnat aquest dijous, 5 de novembre, per un delicte continuat de malversació impròpia després que la fiscalia, l’acusació particular exercida pel FCCD i la defensa arribessin a un acord durant la conciliació abans de l’inici de la vista a la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona. Romero ha estat condemnat a 2 anys de presó sense ingrés, per manca d’antecedents i amb la condició de no cometre cap delicte durant aquest període, 4 anys d’inhabilitació per exercici de càrrec públic i la devolució de 21.444,45€ al Fons Català, que se sumen als 14.000€ que ja va retornar en el moment de l’inici de les investigacions.

Amb aquesta sentència es reafirma el posicionament del Fons Català, que va denunciar aquesta utilització indeguda dels seus recursos econòmics per part de l’expresident de l’entitat, i es reforça la posició de l’entitat a l’hora de garantir una gestió dels recursos públics responsable, eficaç i transparent, vinculada sempre a la finalitat de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, on la corrupció i la malversació no hi tenen cabuda. Així, el FCCD es mostra satisfet amb el reconeixement dels fets denunciats per l’entitat per part de l’expresident Teo Romero, i amb la retorn d’aquests 35.000€ com a restitució dels danys ocasionats al Fons Català.

Davant d’aquest cas de mala praxis que ara han corroborat els tribunals de justícia, el FCDD vol reiterar el seu ferm compromís en fer un ús eficient i transparent del diner públic per la cooperació al desenvolupament, així com la bona gestió de les aportacions dels ens locals socis. El FCCD compta amb els mecanismes i els protocols interns necessaris per poder controlar les despeses i detectat tota irregularitat que es presenti, tal i com s’ha demostrat avui.

La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest, encara més, les desigualtats econòmiques i socials, i en aquest context, la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional esdevenen indispensables. El municipalisme català està fent un gran esforç per a no deixar a ningú enrere en aquesta crisi sanitària, econòmica i social, un repte sense precedent. Davant d’aquest nou repte global que pot fer créixer les desigualtats arreu del planeta, el FCCD aposta per destinar-hi tota l’energia, tot garantint que cap que euro es desviï del nostre objectiu essencial: l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible, la defensa dels drets humans i la pau, i la lluita per la justícia global.

Edifici del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya | Arxiu