General 27 octubre 2020

Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual. Cinema documental per desvetllar consciències

Aquest dimarts, 27 d’octubre, se celebra el Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual. Aquest patrimoni són tots aquells documents com pel·lícules, programes de ràdio i televisió, enregistraments d’àudio i vídeo… que, des del segle XX, s’han convertit en imprescindibles per a conèixer la història i per a analitzar la societat i la cultura popular de cada època.
L’audiovisual també ha estat determinant per generar consciència de la necessitat de treballar per un món més just, més igualitari. Amb motiu d’aquest dia Mundial, que se celebra des de 2005, us proposem 7 pel·lícules documentals relacionades amb àmbits en els quals actua la cooperació municipalista catalana.

Mediterranea
Documental de Jonas Carpignano narra la història del viatge de dos amics pel desert i el mar, des de Burkina Fasso fins al sud d’Itàlia, cercant una vida millor i noves oportunitats. Quan arriben a Rosarno, les imatges que havien vist a través de Facebook sobre la nova vida que els esperava no coincideixen amb la duresa dels reptes que han de fer front.
Veure a Filmin (clica aquí)

Las mujeres del Wangki
Les dones del Wangki, indígenes de les ètnies miskita i Mayangna, habiten les riberes del riu Coco o Wangki, al nord de Nicaragua i que històricament i a través dels anys han patit una triple violència i marginació, per ser indígenes, pobres i dones. Aquest documental de Rossana Lacayo, mostra com Unides i apoderades estan lluitant per ocupar el seu espai en una societat hostil i masclista.
Veure a Filmin (clica aquí)

Renda bàsica
Aquest film de Christian Tod va ser la primera pel·lícula que aborda directament una de les qüestions més crucials del nostre temps: la renda bàsica garantida universal. Un ingrés fixe per a tots els ciutadans del món que ens permetés cobrir les nostres necessitats bàsiques sense dependre d’un salari. Un film sorprenent i reflexiu sobre una idea radical de l’agenda social.
Veure a Filmin (clica aquí)

Womanhood
Quan tenia 10 anys, la directora Beryl Magoko va patir mutilació genital femenina. Conversant amb altres víctimes intentarà comprendre què va passar. De petita es pensava que era un simple ritual, però ningú la va advertir del patiment físic i emocional ni de la humiliació que això suposaria. Womanhood explora els dilemes emocionals de la mateixa directora i d’altres dones que han passat pel mateix.
Veure a Filmin (clica aquí)

Behind India
Una a mirada des dels moviments socials de l’Índia. El realitzador Fernando Vera desplega un tapís dels diversos activismes que conviuen dins del gegant asiàtic com les protestes contra les desigualtats, les violacions grupalsque pateixen les dones o les castes considerades inferiors en són només algunes mostres.
Veure a Filmin (clica aquí)

La justa trama: el món és la xarxa que teixim
Aquest documental dirigit per Miquel Carrillo ens mostra el procés d’economia solidària del Brasil que està creant un sistema financer nou, molt diferent del sistema tradicional. En ell es fa un recorregut per les diferents instal·lacions de la cadena de cotó per tot el Brasil, coneixent les dificultats de les persones implicades i mostrant la transformació que la societat fa amb un sistema de producció més just i equitatiu.
Informació del documental (clica aquí)

Fugir per estimar i ser
Al Marroc, es criminalitzen les persones homosexuals i transsexuals, i es castiguen amb penes de fins a tres anys de presó les relacions entre persones del mateix sexe. Aquest documental de La Directa, elaborat per Víctor Yustres, Sònia Calvó i Victòria Oliveres, mostra com persones de la comunitat LGBTI resisteixen des de la clandestinitat, mentre que d’altres només veuen l’asil com a sortida.
Veure el documental a Youtube (clica aquí)

España Rumbo al Sur (Flickr)

General 26 octubre 2020

La Taula Catalana per la Pau a Colòmbia analitza l'evolució dels acords de pau en 4 taules virtuals

Aquest dilluns, 26 d’octubre, s’inicia la divuitena edició de les Jornades sobre Colòmbia. Fins a l’11 de novembre i en el marc de la Fira d’Economia Social de Catalunya (FESC) s’han programat 4 taules de debat per fer balanç de l’aplicació de l’Acord de Pau a l’àmbit econòmic i de l’Economia Social i Solidària (ESS) en les regions més afectades per aquest conflicte armat d’Amèrica del Sud. S’analitzarà la implicació de les comunitats i les persones excombatents reincorporades en aquest procés, i també el rol de les iniciatives d’ESS existents a Catalunya.

En el context de pandèmia actual, les jornades, que organitza la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, seran virtuals i es podran seguir a través de:

• Enllaç de connexió Zoom
• La sessió també es retransmetrà via streaming al canal Youtube i al perfil Facebook de la Taula.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) forma part de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia i ha col·laborat en l’organització de les jornades. El director de l’ens, David Minoves, moderarà la sessió de l’11 de novembre.

El programa de sessions és:

Dilluns 26 d’octubre. 18 h
Inauguració Jornades: Dorys Ardila, Taula Catalana per Colòmbia
Taula 1: Polítiques públiques i l’ESS abans i després de l’Acord de Pau
Amb Salomón Sotelo (Mesa Nacional de l’Economia Social i Solidària) i Yael Garaviño, (Cooperativa Utrahuilca). Modera: Dorys Ardila (Taula Catalana per Colòmbia).

Dimecres 28 d’octubre. 18 h
Taula 2: Les economies solidàries a Colòmbia: parlen els territoris
Amb Josep Maria Navarro (Cooperativa La Fàbric@), Oscar Holman Echeverri (Corporació Centre de Promoció del Territori, CEPRODET) i Lorena González (Associació Catalana per la Pau, ACP). Modera: Rubiela Álvarez (Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores de Colòmbia).

Dimecres 4 de novembre. 18 h
Taula 3: Aportacions de l’economia feminista en contextos d’alta conflictivitat: intercanvi d’experiències
Amb Martha Cecilia Gutiérrez (Convergència de l’Economia Social i Solidària) i Maria Cecilia Cea Morán (Cooperativa de dones de El Salvador). Modera: Carme Gual (directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)).

Dimecres 11 de novembre. 18 h
Taula 4: L’Economia Social i Solidària (ES)S en països amb alta conflictivitat: lliçons apreses
Amb Dorys Ardila Muñoz (Xarxa per la Pau – Nabowa), Xavier Rubio Cano (Cap de Departament d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona). Modera: David Minoves (director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament).
Clausura Jornades: Josep Maria Navarro, Taula Catalana per Colòmbia.

General 22 octubre 2020

El director de l'AECID es compromet a treballar amb els fons el nou model de cooperació

El nou director de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Magdy Martínez Solimán, s’ha compromès a fomentar i propiciar la participació dels diferents fons de cooperació territorials en els espais de concertació de la cooperació estatal. Així ho va expressar en la reunió que va mantenir dimarts amb representants de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS) i on hi van participar representants dels diferents fons que agrupa. En representació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) hi va intervenir la seva vicepresidenta i presidenta de CONFOCOS, Núria Parlon i el director, David Minoves.

Martínez Solimán va explicar que s’està plantejant la reforma del sistema de cooperació més important des dels anys 80 que ha d’implicar “l’arc parlamentari més plural i ampli possible” però també “el conjunt d’actors de la cooperació” que són part de l’acció exterior “amb la seva pluralitat i diversitat, actors multinivell…”. L’actual llei que regula les polítiques de cooperació data del 1998 i ha quedat desactualitzada perquè no contempla aspectes destacats de l’acció de cooperació exterior com el marc actual de relacions, l’agenda 2030 i “ni tan sols el vincle entre cooperació al desenvolupament i acció humanitària” va explicar el director de l’AECID.

La presidenta de CONFOCOS i vicepresidenta del FCCD, Núria Parlon va presentar a Martínez Solimán la composició i marc de treball actual dels fons i va desglossar la tasca que realitza la cooperació descentralitzada municipalista. La proximitat d’aquests ens amb la ciutadania ha de contribuir, segons Parlon, “a contrarestar els discursos contra la cooperació” que determinats sectors volen articular i va destacar àmbits importants de la seva acció com la cooperació tècnica, els ODS o l’agenda 2030.

General 19 octubre 2020

El Fons Català minimitza l’activitat presencial i reforça el teletreball davant la segona onada

Seguint les recomanacions del Govern en matèria de salut pública per pal·liar els efectes del coronavirus, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) maximitzarà el teletreball mantenint tots els serveis actius però a través de les vies telefònica i telemàtica. En aquest sentit, els professionals del FCCD teletreballaran les pròximes setmanes per evitar la propagació del coronavirus que a Catalunya ha registrat xifres molt altes al llarg de les darreres setmanes. Tot i que s’aposta pel teletreball de manera generalitzada, puntualment alguna persona treballadora podrà desenvolupar part de la seva activitat presencialment, seguint el protocol de seguretat i salut aprovat per la institució.

Per la naturalesa de la seva acció (disposa d’oficines a Nicaragua i el Senegal), la majoria dels serveis del FCCD estan preparats per poder-se oferir en línia. Des de l’inici de la pandèmia i conscients que la situació es podia allargar, s’ha reforçat l’atenció telemàtica i s’han millorat les eines digitals amb les quals es treballa. També s’està ampliant el protocol de salut i seguretat per poder realitzar, un cop la situació del país millori, l’atenció presencial.

Aquest és el segon període de la pandèmia de la Covid-19 que el FCCD implanta els serveis telemàtics. Amb motiu de l’Estat d’Alarma, decretat el 16 de març i vigent fins al juny, l’ens ja va oferir serveis per via telemàtica.

Coneixent la transcendència d’aquesta pandèmia global, el FCCD aposta per teletreballar conscient que cal actuar amb responsabilitat individual però també col·lectiva.

General 15 octubre 2020

Els ajuntaments catalans responen positivament a la campanya "Món local Covid-19"

La campanya “Món local Covid-19” podria arribar al total dels recursos demandats per les entitats del territori si es confirmen les aportacions que han informat 11 ajuntaments durant els darrers dies. La campanya d’emergència es va posar en marxa el passat mes de maig amb l’objectiu de pal·liar els efectes adversos de la pandèmia en els països on treballa el Fons Català. Actualment, les aportacions confirmades i els recursos dels quals disposava el Fons ja han cobert un 66% d’un import total de 402.791€, recursos que aniran a parar a projectes de països com Gàmbia, Senegal, Haití, Guatemala, Hondures o El Salvador, i als camps de persones refugiades de Grècia i Sàhara Occidental, entre d’altres.

Consulta els projectes de la “Campanya Món Local Covid-19”

Durant la Junta Executiva celebrada ahir, 14 d’octubre, també es va tractar la campanya de comunicació Solidaritat a Fons i es va fer un repàs sobre les accions més destacades desenvolupades pel Fons Català durant els darrers mesos, com les noves incorporacions a l’equip tècnic, les mesures de seguretat i adaptacions dels espais com a protecció davant la Covid-19 i les diferents reunions, comissions i grups de treball que s’han portat a terme. La presidenta de la Confederación de Fondos de Cooperación y Solidaridad i vicepresidenta del FCCD, Núria Parlón, també va fer un repàs sobre les novetats relatives a la Confederación i les accions d’incidència polítiques que s’han portat a terme per tal que la cooperació municipalista sigui un actor clau en la configuració del nou model de cooperació de l’estat espanyol.

La Junta Executiva, realitzada de forma telemàtica amb motiu de les noves mesures de seguretat davant la pandèmia, va ser dirigida i dinamitzada pel president del FCCD i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, i va comptar amb l’assistència de 25 persones provinents de 19 institucions municipals.

General 13 octubre 2020

La CONFOCOS vol ser un agent actiu en el nou model de cooperació estatal

La vicepresidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) i actual presidenta de la CONFOCOS, Núria Parlon, s’ha reunit aquest dimarts, 13 d’octubre, amb la secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Ángeles Moreno Bau. L’objectiu de la reunió era presentar la nova etapa que ha engegat aquesta confederació formada per 9 fons de l’Estat espanyol. Parlon ha explicat a Moreno que CONFOCOS vol ser en un actor clau en el nou model espanyol de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit li ha fet saber la seva voluntat de tenir-hi un paper proactiu.

En la trobada, Moreno s’ha compromès a treballar perquè la CONFOCOS tingui interlocució permanent amb agents de la cooperació estatal com l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) o la Direcció general de Polítiques de Desenvolupament Sostenible (DGPOLDES). En aquest sentit la presidenta de la confederació vehicularà una proposta que doni als fons un paper actiu en la cooperació espanyola, ara, que s’està en debats polítics per fer-ne una actualització, adaptant-la a les noves realitats.

Nuria Parlon ha presentat que el nou rol que volen que tingui la CONFOCOS que ve avalat pels 30 anys d’existència i per la seva expertesa en camps com la contribució econòmica, la cooperació tècnica, la capacitat d’avaluació..,, i pel paper destacat que té la cooperació descentralitzada municipalista. En aquest sentit creu que els coneixements de les administracions locals en temes com la gestió de serveis públics, el desenvolupament rural o la gestió de l’aigua són claus en aquest nou plantejament que es vol fer.

A causa de la pandèmia de la Covid-19 la reunió entre la CONFOCOS i la secretària d’Estat s’ha fet via telemàtica.

CONFOCOS. EL TREBALL CONFEDERAT DE NOU FONS

La CONFOCOS va néixer 1995 i té com a objectius contribuir a impulsar la cooperació descentralitzada dins i fora dels àmbits territorials i en aquesta nova etapa que s’ha iniciat fa uns mesos vol ser una interlocutora davant les institucions estatals, europees i internacionals. Els 9 fons que l’integren representen a 1149 entitats locals que el 2019 van destinar a cooperació 15,3 MEUR.

Actualment en formen part l’Euskal Fondoa. Asociación de Entidades Locales Vascas Cooperantes, el Fons Valencià per la Solidaritat, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fondo Galego de Cooperación e Solidariedade, el Fondo Andaluz de Municipios para la Solidaridad Internacional, el Fondo Extremeño Local de Cooperación al Desarrollo i el FCCD.

General 7 octubre 2020

El Fons Català recupera l'atenció presencial en totes les seves àrees

Les oficines del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) han recuperat des de fa unes setmanes l’atenció presencial en totes les àrees, després que la Covid-19 forcés a fer prestar serveis d’atenció per la via telemàtica.

En l’actual context i per fer una atenció segura s’ha establert un protocol d’higiene i seguretat, d’acord amb les normes establertes per les autoritats sanitàries amb l’objectiu de reduir al màxim la possibilitat de contagi del coronavirus. Per accedir a les oficines és obligatori l’ús de mascareta. També cal utilitzar gel hidroalcohòlic que es troba a la disposició a l’entrada i en els diferents espais de les oficines.

Per garantir un treball segur també s’han reorganitzat els espais de treball, podent garantir les distàncies de seguretat. Entre d’altres s’ha habilitat una nova sala de reunions més gran, tot i que les reunions amb més participants se segueixen fent en línia per minimitzar els riscs.

Per tal de minimitzar l’afluència de persones i organització de l’activitat del FCCD es recomana demanar cita.

General 28 setembre 2020

El municipalisme català reclama la reubicació urgent i l’acollida digna de les persones refugiades

L’incendi al camp de Mòria, a Lesbos (Grècia), de la passada setmana no només ha deixat prop de 13.000 persones al ras, sense tenir accés a aliments bàsics, aigua i serveis de salut, també ha posat a l’agenda, un cop més, la vulnerabilitat i la violació de drets de les persones que malviuen atrapades a les illes gregues, a presons a cel obert. Una tragèdia anunciada per moltes entitats que, des de fa temps, avisen de la delicada situació que s’estava generant als camps, especialment en un context de pandèmia mundial com l’actual.

La solució del govern grec a aquesta crisi provocada per l’incendi ha sigut la construcció d’un nou camp de refugiats tancat, totalment contrari a les polítiques vigents d’asil i que viola els drets internacionals. La resposta no ha trigat a arribar per part de les persones refugiades, que es neguen a tornar a tancar-se i fa dies que reclamen els seus drets bàsics: la llibertat de moviment i la reubicació urgent. Uns drets que els governs de la Unió Europea van acordar garantir fa quatre anys i que, des de llavors, han incomplert barrant les seves fronteres, negant el dret d’asil i, en definitiva, aplicant polítiques de contenció que deixen a milers de vides al marge. La situació ha empitjorat amb l’arribada de la Covid-19, que ha servit com a excusa per al govern grec per incrementar les devolucions en alta mar i efectuar detencions il·legals i expulsions col·lectives sense cap mena de procediment legal, en molts casos fent ús de la força.

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el municipalisme català, veiem amb preocupació aquesta situació. Per tal de donar una resposta efectiva i pal·liar el patiment de les persones atrapades a Lesbos, el Fons Català estem desenvolupant projectes a l’illa de Lesbos de la mà de l’entitat La Garriga Societat Civil i el Legal Centre Lesvos, en el marc de les campanyes Món Local Refugi i Món local Covid-19. També s’està fent una identificació de necessitats segons el context actual per tal de detectar propostes adaptades a la nova conjuntura.

Els ajuntaments, institucions supramunicipals i associacions municipalistes de Catalunya seguim ferms en el nostre compromís d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades, respectant els drets fonamentals d’asil i protecció internacional. Per aquest motiu, reclamem:

• La reubicació urgent de totes les persones que es troben a Mòria i els compliments dels acords de reubicació i reassentament de la UE.
• L’acollida digna de totes les persones refugiades que busquen una vida millor a Europa, que compti amb el pressupost necessari perquè els municipis catalans puguin garantir-la.
• Que es garanteixin vies d’accés a la protecció internacional legals i segures en països d’origen i trànsit.
• El compromís del govern espanyol a participar en la reubicació efectiva dels milers de persones refugiades del camp de Mòria, tal com ja ho han fet altres estats europeus.
• Que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen de manera immediata.

Médicos Sin Fronteras – Moria: la vergüenza de Europa

General 21 setembre 2020

Global Goals Week. La cooperació municipalista accelera cap als ODS de 2030

Del 18 al 26 de setembre s’està celebrant la Global Goals Week, per accelerar el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’anomenada Agenda 2030, que conté 17 ODS, constitueix el full de ruta del desenvolupament global pels anys vinents. Inclou reptes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, el consum sostenible o pau i justícia, entre d’altres. Aquesta agenda inclusiva va ser llançada el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ens fixem en alguns d’aquests objectius per veure com hi contribueix la cooperació municipalista.

16 | PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES.

Projecte destacat en el qual treballa la cooperació municipalista en aquest àmbit.
Protecció i assistència a la població desplaçada al Kurdistan (projecte 3459)
Assessorament, suport legal i acompanyament cap a persones refugiades encallades a l’illa de Lesbos (projecte 3082)
Per què cal actuar?
Els conflictes, la inseguretat, les institucions febles i l’accés limitat a la justícia continuen suposant una greu amenaça per al desenvolupament sostenible.
El nombre de persones que fugen de les guerres, les persecucions i els conflictes va superar els 70 milions en 2018, la xifra més alta registrada en gairebé 70 anys, segons dades de l’ACNUR.
En 2019, les Nacions Unides van registrar 357 assassinats i 30 desaparicions forçades de defensors dels drets humans, periodistes i sindicalistes en 47 països

4 | EDUCACIÓ DE QUALITAT

Projecte destacat en el qual treballa la cooperació municipalista en aquest àmbit.
Projecte Cenic – Centre de nutrició i capacitació a Sant Juan de Limay (Nicaragua) (projecte 2089)
Per què cal actuar?
La matriculació en l’ensenyament primari als països en desenvolupament ha aconseguit el 91%, però 57 milions de nens en edat d’escolarització primària segueixen sense anar a col·lego.
Més de la meitat dels nens que no estan matriculats a l’escola viuen a l’Àfrica Subsahariana.
S’estima que el 50% dels nens que no assisteixen a l’escola primària viuen en zones afectades per conflictes.
617 milions de joves en el món no tenen coneixements bàsics en aritmètica i un nivell mínim d’alfabetització.

5 | IGUALTAT DE GÈNERE

Projecte destacat en el qual treballa la cooperació municipalista en aquest àmbit.
Cooperatives rurals de dones cameruneses: per a la igualtat de gènere (projecte 3259)
La transformació i la comercialització, nou repte a les cooperatives rurals de dones cameruneses (projecte 3287)
Per què cal actuar?
A nivell mundial, 750 milions de dones i nenes es van casar abans dels 18 anys i almenys 200 milions de dones i nenes en 30 països van ser sotmeses a la mutilació genital femenina (MGF).
En 18 països, els esposos poden impedir legalment que les seves esposes treballin; en 39 països, les filles i els fills no tenen els mateixos drets d’herència i en 49 països no existeixen lleis que protegeixin a les dones de la violència domèstica.
A nivell mundial, les dones que posseeixen terres agrícoles són només el 13 %

6 | AIGUA NETA I SANEJAMENT

Projecte destacat en el qual treballa la cooperació municipalista en aquest àmbit.
Enfortiment institucional a través de la millora de l’accés a l’aigua: la conquista II (Nicaragua).
(projecte 3105)
Per què cal actuar?
3 de cada 10 persones no tenen accés a serveis d’aigua potable assegurances i 6 de cada 10 els falta accés a instal·lacions de sanejament segures.
L’escassetat d’aigua afecta a més del 40% de la població mundial i es preveu que aquest percentatge augmenti. Més de 1700 milions de persones viuen actualment en conques fluvials en les quals el consum d’aigua supera la recàrrega.
Les dones i les nenes són les encarregades de recol·lectar aigua en el 80% de les llars sense accés a aigua corrent.

3 | SALUT I BENESTAR

Projecte destacat en el qual treballa la cooperació municipalista en aquest àmbit.
Apoderament i capacitació d’estudiants i professionals de la salut per a la prevenció de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i l’atenció de les conseqüències per a la salut a Gàmbia (projecte 3352)
Per què cal actuar?
Tan sols la meitat de les dones de les zones en desenvolupament reben l’atenció mèdica mínima que necessiten.
Més dones estan rebent atenció prenatal. A les regions en desenvolupament, l’atenció prenatal va augmentar del 65% en 1990 al 83% en 2012.
Malgrat els avanços a tot el món, la mortalitat de nens de menys de 5 anys continua sent elevada a Àfrica Subsahariana i a Àsia Meridional. Quatre de cada cinc morts dels menors de cinc anys passen en aquestes zones del planeta.

General 17 setembre 2020

L'Ajuntament de Barcelona i el FCCD es reuneixen per reforçar les sinergies en cooperació

L’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) s’han reunit aquest dimecres, 16 de setembre, per debatre sobre els principals reptes que té la cooperació municipalista i per establir noves sinergies entre les dues institucions. A la trobada hi han participat, per part del consistori barceloní, la Quarta Tinent d’Alcaldia i responsable de l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez Castaño i el Director de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar. Per part del FCCD hi havia el president, Isidre Pineda i el seu director, David Minoves.

Entre els diversos temes que s’han posat sobre la taula hi ha hagut la voluntat de reforçar la cooperació municipalista, ara, que s’està revisant el sistema de cooperació estatal, els objectius del conveni de col·laboració entre les dues institucions, així com afrontar les polítiques públiques en àmbits com els drets humans i les polítiques de gènere. També s’ha debatut sobre aspectes com la compra pública responsable o com millorar la cooperació tècnica municipal.

La reunió també ha servit per presentar a l’Ajuntament de Barcelona les línies mestres que s’ha marcat l’equip directiu del FCCD en aquest mandat. La reunió estava prevista per fa uns mesos però es va posposar per la declaració de l’Estat d’Alarma a causa de la Covid-19.

General 9 setembre 2020

L'incendi del camp de refugiats de Moria, la punta de l'iceberg d'un dels grans problemes d'Europa

Un incendi ha cremat aquest dimecres el camp de persones refugiades de Moria, a l’illa de Lesbos (Grècia). En aquest camp, pensat per a 3000 persones, s’hi amunteguen 13.000 persones, 80 de les quals es trobaven en aïllament per la Covid-19. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) segueix mostrant la seva preocupació per la situació que es viu en els diferents camps repartits a les portes d’Europa i, en especial, per la dramàtica situació viscuda aquesta matinada al que hi ha Moria. Defensem la necessitat d’actuar i recordem a les autoritats europees la vulneració del dret al refugi.

El dret a refugi obliga a reubicar les persones migrants a tot Europa. El cas de Moria, i de tots els camps on es retenen a persones refugiades, és una visualització del retrocés de drets bàsics que es viu al continent. La cooperació municipalista de Catalunya exigeix mesures urgents i es compromet a treballar per revertir aquesta situació inhumana. L’incendi del camp de Moria té com a resultat, només en les primeres hores, milers de persones retingudes al ras, sense ni tan sols la tenda de campanya on fins ara vivien, i en ple brot de Covid-19.

Per això, dins les accions de les campanyes “Món Local Refugi” i “Món Local Covid-19”, el FCCD reforçarà l’acció d’assistència als camps de persones refugiades, davant la vulneració dels seus drets bàsics. Entre d’altres, a través de la Garriga Societat Civil, el FCCD treballa amb el Lesbos Legal Centre, entitat que ofereix a les persones refugiades el suport legal més bàsic que Grècia i la Unió Europea els hi nega. Aquesta associació independent, formada per diferents advocats, assisteix diàriament a persones sol·licitants d’asil.

El FCCD denuncia que els greus fets ocorreguts a Moria són només la punta de l’iceberg d’una situació que cal revertir immediatament per no agreujar, encara més, les diferències Nord-Sud. La crisi de refugi continua empitjorant a conseqüència dels conflictes i l’emergència climàtica, tot plegat agreujat amb la pandèmia de la Covid-19. Hi ha 79,5 milions les persones desplaçades forçosament, 26 milions de les quals han hagut de deixar el seu país, segons dades de les Nacions Unides. La situació viscuda aquesta matinada a Lesbos requereix una actuació d’urgència per part d’Europa. Visualitza que ja n’hi ha prou de repressió i de mirar cap a una altra banda. Les persones refugiades tenen noms i cognoms….però també uns drets humans bàsics que cal seguir defensant.

Médicos Sin Fronteras – Moria: la vergüenza de Europa

General 25 agost 2020

La tempesta Laura i l’huracà Marco provoquen importants afectacions a les illes del Carib

El pas de la tempesta Laura i l’huracà Marco per Puerto Rico, República Dominicana, Haití i Cuba ha provocat greus conseqüències en aquests territoris, deixant, de moment, més d’una desena de morts, milers de persones evacuades i reallotjades en centres d’acollida temporals i milions d’habitatges i comerços sense subministrament elèctric. Aquestes dues tempestes tropicals se sumen a les afectacions provocades per la Covid-19 en uns territoris que ja eren vulnerables social i econòmicament, esdevenint un gran desastre per a tota la seva població.

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) s’està fent un seguiment de la situació per saber si cal activar accions especials d’emergència davant d’aquest nou desastre natural i seguim atents a les demandes de les comunitats locals. Per les informacions que arriben una de les zones més afectades és el Sud-Est d’Haití, la comunitat de Cayes Jacmel, a la qual el fons acompanya des de fa anys a través de l’entitat local ASSHLA. Aquesta comunitat ja havia patit greus conseqüències derivades de l’arribada de la pandèmia a la zona, per aquest motiu, l’entitat participa en la campanya “Món Local Covid-19”, amb un programa de lluita contra la pandèmia que, en aquests moments, s’enfronta a encara més dificultats per poder tirar endavant.

A Haití, la tempesta Laura va passar el passat diumenge i dilluns, provocant grans pluges, fortes ràfegues de vent i crescudes de rius que han donat lloc a greus inundacions, especialment a 15 comunitats del Sud-Est, Nord-Est, Oest i Centre del país. Segons estimacions de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), més de 2 milions de persones poden veure’s afectades pel pas d’aquestes tempestes. A més, les crescudes dels rius han tallat diverses carreteres i vies de comunicació que impossibiliten la mobilitat. L’accés a hospitals és molt complicat i no hi poden arribar ni els treballadors sanitaris ni els recursos suficients per assistir les persones que ho necessitin. A la comunitat de Cayes Jacmel, al Sud-Est del país, la crescuda del riu ha provocat inundacions a tota la zona i milers de persones han perdut les seves cases i pertinences.

Les tempestes Laura i Marco arriben a un país amb un context de crisi econòmica crònica, on el 65% de la seva població es troba sota el llindar de pobresa i el 25% en situació de pobresa extrema. Amb un teixit social esquinçat, el poble viu una emergència alimentària i de manca de saluribilitat, que s’ha vist agreujada aquests darrers mesos per l’emergència sanitària de la Covid-19. I que ara, un cop més, es veu colpejada pel pas de les tempestes que no fan més que empitjorar la situació dels seus habitants.

Però la temporada d’huracans i tempestes tropicals no ha fet més que començar, una temporada que segons pronostica l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels Estats Units (NOAA) serà “especialment activa”. Es preveuen que aquest any tindran lloc entre 19 i 25 tempestes tropicals amb nom (amb vents de més de 65 km/h) de les quals entre 7 i 11 poden convertir-se en huracans. Aquestes previsions fan que aquesta temporada pugui suposar, si es compleixen, un rècord superant la del 2005, quan Katrina va provocar més de 1800 morts. Des del Fons Català seguirem alerta a com evoluciona les afectacions d’aquestes i altres tempestes i desastres naturals, i continuarem treballant per acompanyar i donar suport a les entitats locals que treballen les zones afectades, no només en el moment de l’emergència, sinó també en la seva reconstrucció i desenvolupament humà.

Fotografia principal: Jean Paul Saint Fleur Fotografia secundària: Andoo Lafond

General 5 agost 2020

El Fons Català se solidaritza amb el poble libanès davant l'explosió a la ciutat de Beirut

La ciutat de Beirut, capital del Líban, va patir durant la tarda d’ahir, 4 d’agost, una forta explosió al seu port originada, segons les primeres informacions, per uns explosius emmagatzemats a una fàbrica. L’explosió ha deixat la ciutat completament devastada, amb, de moment, un centenar de morts i desapareguts, més de 4000 persones ferides i prop de 300.000 persones sense llar. Davant aquesta tragèdia, el govern del Líban ha decretat l’estat d’emergència a Beirut durant les properes setmanes, el que implica deixar la ciutat sota el control de l’Exèrcit.

Aquest fet se suma a la crisi econòmica i social que viu el país i a l’augment de casos positius de Covid-19 dels darrers dies. Tot plegat ha provocat que els hospitals i centres de salut estiguin totalment col·lapsats i ja no puguin atendre més persones. Des del govern han fet una crida a la cooperació internacional i a governs amics per tal que la població libanesa pugui rebre l’ajuda que necessita.

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament volem mostrar el nostre suport i la nostra solidaritat al poble libanès, especialment a la ciutat de Beirut. El Fons Català treballa amb el Líban des de fa anys, acompanyant organitzacions locals com el SPL- Socors Popular Libanès i el NISCVT- Bweit Aftal Assumud BAAS, en suport a la població refugiada (al país 1 de cada 5 persones és refugiada) i la població d’origen. Les darreres setmanes, a més, davant la crisi de la Covid-19, el Fons Català també ha aprovat un nou projecte per garantir la seguretat alimentària de les persones refugiades en el marc de la campanya d’emergència “Món local Covid-19”, presentat per l’Associació Catalunya -Líban i executat pel SPL- Socors Popular Libanès.

Des del Fons Català reiterem la nostra solidaritat amb el poble libanès i les organitzacions locals aliades i esperem que aviat donin fruit les investigacions obertes per tal de cercar els responsables d’aquest desastre, provocat per una negligència flagrant, que sacseja, un cop més, la ciutat de Beirut.

Voluntaris de l’organització Socors Popular Libanès netegen les runes provocades per l’explosió al barri de Jimaiza, Beirut (fotografia de l’associació Catalunya-Líban)

General 24 juliol 2020

Ajuntaments catalans mostren el seu suport al poble sahrauí fent-ne onejar la bandera

La façana de molts ajuntaments catalans lluirà aquest 25 i 26 de juliol la bandera sahrauí per tal de visualitzar el seu suport a aquest poble que viu confinat als campaments de refugiats al Sàhara Occidental.

La iniciativa respon a la proposta de “Vacances en Pau“, que cada estiu organitza l’estada d’infants sahrauís a llars de famílies d’acollida de tot Catalunya, i que aquest any no ha estat possible per la situació provocada per la Covid-19. En el marc d’aquesta iniciativa cada any s’ha organitzat una manifestació per reivindicar el seu dret a l’autodeterminació dels sahrauís, pel dret retornar a la seva terra, i per denunciar la constant violació dels drets humans al Sàhara Ocupat per les forces d’ocupació marroquines. Enguany, a causa de la Covid-19, la manifestació tindrà un caràcter simbòlic amb la col·locació de banderes sahrauís als balcons d’institucions i de particulars.

Vilanova i la Geltrú, Caldes de Montbui, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Lleida ( ), Rubí, Vic, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Llagostera…són alguns dels ajuntaments que han anunciat públicament que s’adhereixen en aquesta iniciativa.

Aquest any, i a causa de la pandèmia, els campaments de refugiats sahrauís s’està desenvolupant un projecte de Vacances en Pau alternatiu per fer que l’estiu no sigui tan dur pels infants, tot i la situació de refugi i les altes temperatures.

General 22 juliol 2020

El FCCD representat a la Comisión Interterritorial de cooperación Internacional para el Desarrollo

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) torna a tenir representació a la Comisión Interterritorial de cooperación Internacional para el Desarrollo. La vicepresidenta del FCCD i actual presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS), Núria Parlón, ha entrat a formar part del màxim òrgan de coordinació de la cooperació estatal en un mandat clau on està previst tirar endavant la reforma de la Llei de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible. El dilluns 13 de juliol es va fer la primera reunió on va participar Parlón.

L’objectiu de l’actual govern espanyol és que els canvis a les lleis de cooperació estiguin aprovats el 2021, tot i que el calendari inicial pot quedar condicionat per la pandèmia de la Covid-19. L’objectiu d’aquest conjunt de reformes seria que el 2023 es pogués tirar endavant un sistema de Cooperació renovat que destini el 0,5 per cent de la Renda Nacional Bruta a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).