General 21 juliol 2020

Comunicat davant dels plans d’annexió del 30% de Cisjordània per part del govern israelià

El govern israelià, presidit per Binyamin Netanyahu, amb el suport del govern nord-americà de Donald Trump, en l’anomenat “Pla de Pau per a prosperitat”, ha anunciat l’annexió de manera unilateral a partir de l’1 de juliol d’un 30% del territori de Cisjordània. En resposta a aquest anunci, l’Autoritat Nacional Palestina ha decidit aturar la cooperació en matèria de seguretat amb Israel.

L’annexió unilateral està prohibida sota les lleis internacionals, i segons un comunicat del passat 16 de juny subscrit per 47 experts independents en drets humans de les Nacions Unides “suposa una greu violació de la Carta de les Nacions Unides i les Convencions de Ginebra, i és contrària al principi fonamental afirmat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides i l’Assemblea General que l’adquisició de territori per accions de guerra o per la força és inadmissible”.

El comunicat, encapçalat per Michael Lynk, Relator Especial sobre la situació dels drets humans als Territoris Ocupats de Palestina des de 1967, recorda les nombroses condemnes de les Nacions Unides cap a Israel per les reiterades violacions dels drets humans a la població palestina que van des de la confiscació de terres i recursos naturals, a les demolicions d’habitatges, desplaçaments forçats de població o violència dels colons. El Relator Especial Lynk i 46 experts més, alerten que aquestes violacions s’intensificaran després de l’annexió que convertirà Cisjordània en un “Batustan palestí” format per enclavaments desconnectats entre sí i envoltats per terres israelianes i sense connexió territorial amb el món exterior.

Per la seva banda, més de 70 organitzacions de la societat civil palestina s’han unit per demanar mesures als Estats i institucions públiques per tal d’aturar l’annexió il·legal per part d’Israel de Cisjordània i les violacions greus dels drets humans del poble palestí.

Cisjordània, ocupada per Israel des de 1967, es troba parcialment sota control militar d’Israel i parcialment sota l’administració de l’Autoritat Nacional Palestina. Hi viuen entre 2 i 3 milions d’àrabs palestins i prop de 430.000 jueus israelians sobre 140 assentaments construïts durant aquests 53 anys d’ocupació.

Segons els plans del govern israelià, l’annexió suposaria l’aplicació de la sobirania israeliana sobre els assentaments il·legals a Cisjordània, així com l’estratègica vall del riu Jordà, limítrof amb Jordània, i rica en recursos hídrics, i obligaria a uns 120.000 palestins de Cisjordània a viure en enclavaments dins dels territoris annexats.

L’annexió també suposaria agilitzar els tràmits per a la construcció de nous assentaments, ja que esdevindria un afer local. Fins ara, un cop l’Administració civil israeliana a Cisjordània -l’organisme militar que gestiona l’ocupació de territoris palestins- ha aprovat la construcció de noves colònies, cal la ratificació per part del Ministeri de Defensa israelià i el primer ministre, en un procés que es dilata anys.

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ens sumem a la crida internacional per aturar l’annexió unilateral del 30% de Cisjordània per part de l’estat d’Israel i demanem la represa de les negociacions entre les autoritats israelianes i palestines per trobar una solució pacífica al conflicte que obri la porta a la creació de dos estats i permeti una vida digna i lliure a la població palestina.

Per tot plegat, des del Fons Català de Cooperació demanem a la Conselleria d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya que:

1. Traslladi al Govern espanyol i a la Comissió Europea la necessitat de prendre mesures diplomàtiques de forma urgent per aturar l’annexió unilateral per part de l’Estat d’Israel del 30% del territori de Cisjordània.
2. Sol·liciti al Govern espanyol, a través del Ministeri d’Afers Exteriors, i a la Comissió Europea una major implicació en la cerca d’un pla de pau negociat entre israelians i palestins, alternatiu al Pla de pau per a prosperitat de l’administració Trump, i que aspiri a la creació d’un Estat palestí.

General 15 juliol 2020

"Solidaritat a fons" contra els efectes de la Covid-19

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament inicia una nova campanya de comunicació per reivindicar el paper de la cooperació municipalista en el context actual de crisi sanitària, però també social i econòmica. Sota el títol Solidaritat a fons, el centre de la campanya són un seguit de vídeos que s’han elaborat als territoris on es desenvolupen alguns dels projectes del Fons Català. En aquests vídeos, persones vinculades amb el projecte, ja siguin coordinadors o càrrecs polítics del país, expliquen tot el que s’ha aconseguit gràcies a la col·laboració dels ajuntaments socis i les dificultats per les quals estan passant amb l’arribada de la Covid-19. Els missatges s’adrecen a ajuntaments concrets que ja tenen alguna vinculació amb el projecte.

Amb aquests vídeos i altres materials comunicatius es vol posar en valor que la cooperació municipalista és més important que mai i que teixir xarxes de suport entre governs locals de tot el món esdevé imprescindible per no deixar ningú enrere. En aquest sentit, el Fons Català insisteix en que el virus no afecta tothom per igual, i que les conseqüències d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica pot tenir efectes devastadors per a la població més vulnerable.

La campanya de comunicació Solidaritat a fons està vinculada amb la campanya d’emergència “Món local Covid-19” que va llençar el Fons Català el passat mes de maig. A través d’aquesta crida es busquen aportacions per poder seguir desenvolupant els projectes del Fons Català amb total seguretat, garantint aigua potable, aliments bàsics, accés a la informació o equips de protecció, especialment per a la població més vulnerable.

Ves a la web SOLIDARITAT A FONS

➡️ Campanya d’emergència “Món Local Covid-19”

General 11 juliol 2020

25 anys de la massacre de Srebrenica

La matinada de l’11 de juliol de 1995 una columna de milicians ocupaven Srebrenica, un poble de muntanya situat a l’est de Bòsnia. Aquest poble havia estat declarat per les Nacions Unides com a enclavament segur, estava custodiat pels cascos blaus i recollia a desenes de milers de desplaçats per la guerra. Aquella matinada, els cascos blaus van abandonar el lloc, les dones i els nens van ser obligats a sortir mentre que els homes, grans i joves, es van quedar al poble. Tenia lloc així, la massacre de Srebrenica, on van morir assassinats més de 8000 persones davant la inacció i el silenci dels governs europeus. Avui, 25 anys després, se segueixen identificant víctimes que són lliurades als seus familiars per a poder realitzar l’enterrament.

CONCERT PER SARAJEVO I MÚSICA PER LA PAU

Dos anys abans, un 18 de juliol de 1993, el municipalisme català, de la mà del Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament, en col·laboració amb l’organització “Música per la Pau” demanaven la pau als Balcans amb un concert simultani celebrat a 42 municipis d’arreu de Catalunya: Concert per Sarajevo. La idea de fer aquest gran acte coordinat va estar inspirada per la figura d’en Vedran Smailovic, un violoncelista que cada matí es posava el frac dels concerts i sortia als carrers de Sarajevo per tocar l’Adagio de Tomaso Albinoni. Aquest fet, motiva a un conjunt de persones dedicades principalment a la música a formar el col·lectiu de “Música per la Pau”, com a resposta organitzada per reclamar la pau als Balcans.

Quan la iniciativa arriba a Catalunya, el Fons Català la rep amb els braços obert i s’inicia, així, l’organització d’un dels moments clau de la història de la institució. Aquell 18 de juliol a les 12h del migdia, sonava de manera simultània a 42 municipis diferents l’Adagio de Tomaso Albinoni, entre d’altres cançons incloses en el repertori dels concerts, amb l’objectiu de recaptar fons per reconstruir l’Orquestra Simfònica de Sarajevo i donar suport a quatre hospitals bosnians.

Francesc Parés (Llumull Accions Audiovisuals)

General 9 juliol 2020

OFERTES DE FEINA: tècnic/ques de projectes europeus, administració i finances i de l’àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) convoca tres places laborals, una de TÈCNIC/A DE PROJECTES EUROPEUS, una de TÈCNIC/A D’ADMINISTRACIÓ I FINANCES, i una de TÈCNIC/A DE PROJECTES DE L’ÀREA D’ÀFRICA, MEDITERRÀNIA I ÀSIA

El FCCD amplia la seva plantilla laboral per cobrir les necessitats de les àrees d’Administració i Finances, d’Àfrica, Mediterrània i Àsia, i de Projectes Europeus.

Plaça de TÈCNIC/A DE PROJECTES EUROPEUS:
La persona escollida s’encarregarà de cercar finançament europeu i noves aliances per al Fons Català i els seus ens locals socis en matèria de cooperació internacional i desenvolupament, de fer el seguiment dels projectes amb finançament internacional i europeu en els que participi el Fons Català i els seus ens locals socis, i de facilitar als ens locals socis la connexió amb l’agenda internacional i europea en aquest àmbit d’actuació. Per altra banda s’encarregarà de fer el seguiment de la política de cooperació al desenvolupament de la UE i gestionar les relacions del Fons Català amb els organismes de cooperació internacional i desenvolupament de la UE, i d’organismes com Platforma o United Cities and Local Governments, entre d’altres.

Veure la convocatòria
Data límit: 20 de juliol

Plaça de TÈCNIC/A D’ADMINISTRACIÓ I FINANCES:
La persona escollida s’encarregarà de donar suport a les tasques administratives i comptables de l’Àrea d’administració i finances pel que fa a la gestió amb els ajuntaments socis del Fons, relació amb els proveïdors, respondre les peticions i els requeriments de documentació per part dels ajuntaments, preparar i ordenar la documentació per les justificacions econòmiques que el Fons Català ha de presentar als seus socis i altres finançadors.

Veure la convocatòria
Data límit: 17 de juliol

Plaça de TÈCNIC/A DE PROJECTES DE L’ÀREA D’ÀFRICA, MEDITERRÀNIA I ÀSIA:
La persona escollida s’encarregarà dels aspectes vinculats al funcionament dels projectes del Fons Català a l’Àfrica sud-sahariana i treballarà sota la coordinació de l’Àrea de projectes i del responsable de l’Àrea d’Àfrica, Mediterrània i Àsia, en concertació amb les altres àrees del Fons Català. En concret, farà el seguiment dels projectes que s’executen en aquesta àrea geogràfica en les diferents modalitats, i acompanyarà en la formulació, l’elaboració d’informes de seguiment i justificació a les entitats, ONG i col·lectius de persones d’origen migrant, entre d’altres funcions.

Veure la convocatòria
Data límit: 20 de juliol

Podeu consultar les condicions de les convocatòries en el document adjunt.

Data límit per presentar les candidatures: 17 de juliol de 2020 per a la plaça d’administració i finances i 20 de juliol de 2020 per a les altres dues places

General 6 juliol 2020

La Comissió de Municipalisme del FCCD crea un grup de treball per reduir la burocràcia de les subvencions

La Comissió de Municipalisme i Agenda 2030 del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) impulsa l’elaboració d’un Grup de Treball per simplificar les convocatòries de subvencions i les justificacions dels projectes de cooperació al desenvolupament. L’objectiu d’aquest equip és el d’establir criteris comuns a l’hora de fer la valoració d’un projecte, proposar un model més estandaritzat de formulari o donar pautes en els diferents processos de justificació. La comissió es va reunir el dijous, 2 de juliol, presidida per la vicepresidenta del FCCD, Núria Parlón.

Actualment, sense un model base, hi ha molta disparitat i això genera dificultats tant als municipis, com a les entitats i al mateix FCCD. El grup de treball farà una proposta de model perquè els ajuntaments puguin utilitzar directament o adaptar-les a les seves característiques específiques. Aquest estarà liderat per la Direcció de Relacions Internacionals i cooperació de la Diputació de Barcelona.

La comissió també va analitzar l’oportunitat de l’Agenda 2030 a l’hora d’afrontar la necessitat d’anar incorporant la coherència de polítiques per al desenvolupament (CPD) en les polítiques públiques. Ena la sessió hi va intervenir el consultor, David Tarrascón, que va presentar un exemple de la incorporació dels ODS en la gestió dels municipis i la seva concreció en les polítiques públiques de cooperació i solidaritat.

NOVA WEB SOBRE COOPERACIÓ TÈCNICA MUNICIPAL

En aquesta sessió virtual es va fer la presentació de la web de Cooperació Tècnica (https://fonscatala.org/cooperaciotecnica/ca) del FCCD que ja es troba operativa. A més es van programar les accions pel que queda d’any com el desplegament d’un Pla de Formació de tècnics i tècniques municipals, que ha coordinat Victòria Planas, responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugiats i Avaluació del FCCD.

La trentena de participants van coincidir en la reunió en la importància que pot tenir el curs 20/21 pel que fa a l’arquitectura de la cooperació espanyola on estan previstes 4 reformes de lleis fonamentals que afecten de ple tant a a les administracions com a les entitats que treballen en la cooperació al desenvolupament.

General 15 juny 2020

L'Assemblea General del FCCD aprova el Pla Estratègic 2020-2023

La 42a. Assemblea General del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha aprovat aquest dilluns, 15 de juny, el Pla Estratègic 2020-2023. La totalitat del plenari amb dret a vot ha donat suport a les línies de treball proposades pels pròxims anys on s’aposta per adaptar l’actuació al nou escenari internacional generat per la Covid-19, reivindicar i potenciar la importància de la cooperació al desenvolupament i aconseguir nous recursos que potenciïn la viabilitat de la institució, procedents d’institucions europees i internacionals. A causa del coronavirus, l’assemblea s’ha realitzat per via telemàtica.

El president del FCCD, Isidre Pineda, ha destacat que el Pla Estratègic 2020-2023 aprovat ha estat un document viu que “s’ha adaptat al nou escenari” i que ha rebut múltiples aportacions. En aquest sentit ha dit que la pandèmia és la mostra de la necessitat “de l’acció global” per la que aposta el FCCD on es fa més evident que “a tots ens afecta allò que també passa a l’altra punta del món”. Pineda aposta per fer del FCCD sigui una eina de serveis als ajuntaments socis, amb una estructura de funcionament adaptada a les necessitats actuals, amb dinàmica que vagi generant nous projectes, reforçant l’acció sobre el terreny amb les oficines del Senegal i Nicaragua o fent una aposta per la comunicació i conscienciació de la població. El president de l’ens és conscient que el panorama actual pot condicionar un dels objectius del mandat: augmentar el nombre d’ajuntaments que destinen el 0,7% dels pressupostos municipals a cooperació internacional.

UNANIMITAT PER APROVAR LA MEMÒRIA DE 2019 I L’ACTUACIÓ I PRESSUPOST PEL 2020

L’Assemblea General també ha aprovat les línies d’actuació i el pressupost per l’exercici 2020. En destaca la campanya “Món Local Covid” per mitigar els efectes de la pandèmia sobre els països del Sud. S’actuarà en projectes que “facilitin l’accés a la salut, a l’aigua, al sanejament i la higiene o per garantir l’accés a la informació i al refugi digne”, tal com ha explicat el director del FCCD, David Minoves. La campanya no estarà focalitzada en un territori concret sinó que posarà el focus en els projectes que ja executava el FCCD i s’han vist afectats per la pandèmia. La tresorera i regidora de Cooperació de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez, ha presentat el pressupost que serà d’uns 3, 7 milions d’euros, un 8% més que el pressupost del 2019.

En el plenari també s’ha aprovat la memòria d’activitats i la liquidació econòmica del 2019. La secretària i alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, ha repassat el treball de les diferents àrees. En l’exercici passat es van iniciar 113 projectes nous i se’n van tancar un total de 60. L’exercici econòmic s’ha tancat amb un superàvit de 58.074, segons ha informat la tresorera del FCCD.

La vicepresidenta del FCCD, Núria Parlón també ha explicat en l’Assemblea General la potenciació que es vol fer de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaridad (CONFOCOS) que ella mateixa presideix des del febrer. En aquest sentit s’ha mostrat optimista en què es converteixi en un vertader agent per la cooperació i un interlocutor amb l’administració estatal.

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé ha fet la intervenció d’obertura del plenari. El titular de la conselleria ha destacat la importància del municipalisme que, un cop més, amb la pandèmia de la Covid-19 torna a fer “un sobreesforç”. En aquest sentit ha subratllat la importància de seguir apostant per la cooperació que “ara és més important que mai”. Un dels reptes d’aquesta crisi global, ha assegurat, serà la capacitat de treballar en xarxa “tasca que molt bé fa el FCCD”. En aquest sentit ha destacat l’aposta del Govern de la Generalitat de Catalunya per potenciar la cooperació i ha destacat l’augment dels ajuts en aquest àmbit d’acció.

General 12 juny 2020

El FCCD celebra l'Assemblea General que serà telemàtica a causa de la Covid-19

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) celebra aquest dilluns 15 de juny la seva Assemblea General. Degut a la Covid-19, l‘assemblea que reuneix a totes les institucions sòcies del fons serà telemàtica. Aquesta pandèmia global i els seus efectes devastadors per a les zones més empobrides del planeta marcarà aquesta assemblea anual on, entre d’altres, s’han d’aprovar el pressupost de 2020 i les línies de treball que s’han hagut de readaptar respecte a les previsions inicials a causa del coronavirus. També es presentaran els projectes de la campanya “Món local Covid-19” que el FCCD ha engegat per pal·liar les necessitats més urgents en aquells països on actua la cooperació municipalista.

Un dels punts destacats serà la presentació del Pla Estratègic del FCCD pel període 2020-2023 que defensarà el president de l’ens, Isidre Pineda, que va ser escollit en l’Assemblea General Extraordinària de l’any passat. El document és una actualització de l’anterior Pla Estratègic adaptat al nou context i al repte de consolidar el model d’entitat de serveis que ja es va definir el 2017. Durant l’assemblea també caldrà donar llum verda a la memòria d’activitats i al tancament de l’exercici comptable de 2019.

En el plenari també es presentarà la nova etapa de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS) que, des del febrer, presideix Nuria Parlón, vicepresidenta del FCCD. La sessió l’obrirà l‘Honorable Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé.

General 4 juny 2020

El FCCD reuneix el Grup de Treball de Nicaragua per analitzar els efectes del coronavirus

El FCCD ha activitat el Grup de Treball de Nicaragua davant dels efectes que la Covid-19 està tenint en aquest país de l’Amèrica Central. Les conseqüències són cada vegada més evidents, i la xifra de contagis i víctimes està en creixement exponencial des de fa tres setmanes. En la reunió virtual del grup de treball del dimecres 3 de juny hi han participat representants de diversos ajuntaments que recolzen projectes actius o que tenen vincles de cooperació estables amb aquest país amb la responsable de la campanya “Món Local Covid-19” i el representant del Fons Català a Managua que ha compartit la informació recollida sobre terreny.

Nicaragua és un dels pocs països del món que no ha pres cap tipus de mesura oficial de confinament o tancament de serveis i negocis no essencials, i més aviat ha optat per deixar oberta l’economia en un context on més del 70% de la població treballa al sector informal. Aquesta decisió està provocant ara un increment de contagis que podria posar el país com a líder de la regió en casos de coronavirus. El difícil accés a dades oficials contrastades també ocasiona dubtes i crítiques des dels sectors professionals de la salut, i s’ha creat un Observatori ciutadà que manté un recompte paral·lel de casos de contagis i víctimes mortals que certifica la gravetat de la situació.

Malgrat que el govern nacional ha reiterat, a través d’un Llibre Blanc publicat recentment, que seguirà sense prendre mesures de confiament, els metges col·legiats, l’empresa privada i altres sectors socials han fet una crida a una quarantena voluntària des del dia 1 de juny per mirar d’aturar l’expansió de la pandèmia.

Actuacions amb afectacions parcials i temporals

El Grup de treball de Nicaragua del FCCD ha analitzat aquest context i l’afectació que pot tenir sobre els projectes que s’estan finançant actualment a Nicaragua. En línies generals, la majoria de contraparts està optant per tancaments parcials o totals de manera temporal, malgrat que les alcaldies segueixen formalment obertes i estan atenent persones presencialment a les seves seus. En tot cas, els projectes que inclouen serveis i atenció destinades a persones més vulnerables (gent gran, víctimes de violència, persones amb discapacitat…) estan prenent les mesures necessàries per minimitzar els riscos i seguir atenent els casos més urgents.

S’ha constatat la necessitat de mantenir aquests suports ja previstos enguany, per evitar que els projectes quedin en risc d’aturada total. En el marc de la campanya “Món Local Covid-19”, s’anirà valorant el tipus de resposta per a Nicaragua, sempre prenent en consideració les capacitats financeres i la possibilitat d’anar resolent determinades situacions amb els recursos existents en cadascun dels projectes en curs.

General 3 juny 2020

El Consell Assessor del FCCD demana reduir la burocràcia en les convocatòries de subvencions dels ens locals

El Consell Assessor del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament es va reunir el passat 2 de juny, de manera telemàtica donada la situació actual de confinament. A la trobada van assistir el president i el director del FCCD i representants de la Fede.cat, la coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, i la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. L’objectiu de la reunió era donar comptes de les accions realitzades durant els darrers mesos, explicar les accions de resposta davant els efectes de la pandèmia de la Covid-19 als països i pobles on fem cooperació, i l’elaboració del Pla Estratègic 2020-2023 del Fons.

El president del FCCD, Isidre Pineda, va assegurar que, en la situació que estem vivint, cal replantejar les prioritats pels efectes de la pandèmia. En aquest sentit, va afirmar que era moment de fer front comú entre les entitats de la societat civil i el municipalisme per garantir que el compromís solidari de la societat catalana es mantingui mitjançant els pressupostos de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. El director del FCCD, David Minoves, va destacar que amb la posada en marxa de la campanya Món Local Covid-19 s’ofereix una eina per vehicular aquest compromís pressupostari del món local i garantir la continuïtat dels projectes existents que s’han vist afectats de manera directa o indirecta per la pandèmia.

En el transcurs de la reunió, els representants de la Fede.cat, de la coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme van valorar molt positivament la proposta de Pla Estratègic del FCCD, per realista i coherent, i van destacar la capacitat d’adaptació a la situació generada per la Covid-19.

Per altra banda, els representants de les ONG i altres moviments socials van demanar que des del Fons es facin gestions per desburocratitzar les convocatòries de subvencions per a projectes que fan els ens locals, així com simplificar els mecanismes de justificació econòmica. Finalment, des de LaFede.Cat i les coordinadores territorials d’ONG de Lleida i de Girona van posar sobre la taula la necessitat d’una major implicació del Fons en l’àmbit de la formació de nous electes locals dels diversos territoris, valorant molt positivament l’aposta per compartir recursos en Educació per la Justícia Global que proposa el Fons Català.

General 26 maig 2020

La Junta Executiva del FCCD treballa el Pla Estratègic de l'entitat

La Junta executiva del FCCD es va reunir el passat dilluns, 25 de maig, de manera telemàtica donada la situació actual de confinament. Durant la reunió, a la qual van assistir 22 dels 27 membres totals, es va parlar sobre les noves línies estratègiques que han de guiar la feina del FCCD els pròxims tres anys. El document encara està rebent aportacions dels diferents membres i serà debatut a la propera Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el 15 de juny a partir de les 12h, també de manera telemàtica.

A la trobada, David Minoves, director del FCCD, va explicar quins canvis s’han produït els darrers mesos per adaptar-se a la nova situació de confinament i les accions planificades per donar resposta a la crisi sanitària, però també econòmica i social que deixarà la pandèmia, com per exemple la campanya “Món local Covid-19”. Núria Parlon, presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS) va explicar l’assemblea que va tenir lloc a Bilbao el passat mes de febrer i la feina que s’ha desenvolupat fins aleshores, com el manifest “Cooperació contra el coronavirus”, un posicionament polític unitari de tots els fons que formen la confederació.

Finalment, es van tractar altres temes més ordinaris, com la contractació de nou personal laboral, i es va fer un repàs de la gestió econòmica i l’alta de nous projectes. La trobada va acabar abordant la propera Assemblea General Ordinària on s’hauran de votar diferents documents executius, a banda del Pla Estratègic, com el pressupost econòmic, les línies de treball o la memòria d’activitats.

General 18 maig 2020

Treball intens de les oficines a Nicaragua i Senegal per avaluar l'efecte de la Covid-19 al territori

Durant les darreres setmanes, protagonitzades per la crisi sanitària del coronavirus, molts sectors s’han paralitzat. Les mesures de confinament d’arreu del món han provocat una restricció de moviments que dificulta el desenvolupament de molts dels projectes amb els quals el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) coopera. Tot i això, les oficines tècniques del FCCD a Managua (Nicaragua) i a Oussouye (Senegal) no han parat de fer feina, adaptant-se a la nova situació i prenent les mesures necessàries de protecció. Al Senegal, l'”État d’urgence” decretat pel govern prohibeix sortir de la comunitat. Això ha provocat que el tècnic responsable de l’oficina, en Toti Rovira, no pugui desplaçar-se per visitar els diferents projectes del territori i estigui fent un seguiment telefònic. A Nicaragua, en canvi, sí que estan autoritzats els desplaçaments i això ha permès poder fer una ruta de seguiment de projectes al municipi de Puerto Cabezas.

Ruta de seguiment a Puerto Cabezas (Nicaragua)

En Xavier Ruíz, responsable de l’oficina tècnica de Nicaragua, ha realitzat una ruta de seguiment dels projectes actius al municipi de Puerto Cabezas (Costa Carib de Nicaragua), sota les mesures de prevenció que exigeix l’actual context de pandèmia pel coronavirus. Aquest municipi està agermanat amb Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes, i els seus ajuntaments col·laboren amb projectes de desenvolupament en els sectors d’aigua i sanejament, prevenció de la violència de gènere, suport a la diversitat multicultural i les llengües autòctones, entre altres àmbits.

Entre les diferents visites de la ruta, es destaca una reunió amb l’alcalde de Puerto Cabezas per valorar quina és la situació actual davant la pandèmia i de quina manera el FCCD pot col·laborar per fer-hi front. A més, es va convocar una trobada que va comptar amb l’assistència de l’alcalde, representants locals i regionals del Ministeri de Salut i l’associació “Movimiento de Mujeres Nidia White”. L’objectiu de la reunió va ser debatre la posada en marxa d’un nou Centre de Salut Mental Comunitària, impulsat i recolzat per la Comunitat Terapèutica del Maresme.

A més, es va fer seguiment d’altres iniciatives a la zona, com el projecte 3117 de suport a l’alberg de víctimes de violència, quant a seguretat, alimentació i lleure, del “Movimentos de Mujeres Nidia White”, per garantir la protecció davant la Covid-19; o el projecte 2770 en relació amb l’Acadèmia de Llengua Indígena Miskitu, amb l’objectiu de revitalitzar-la i normalitzar-la al municipi. Finalment, es va visitar la Fundació Marijn, que treballa en l’atenció a joves drogodependents, per establir possibles vies de col·laboració a través d’una xarxa sociocomunitària amb altres actors del territori.

General 15 maig 2020

72 anys de la Nabka. El poble palestí denuncia el greuge que segueix patint

Aquest divendres 15 de maig és un dia de dol nacional entre la població palestina. Evoca la Nakba, l’expulsió o fugida ara fa 72 anys de gran part de la població palestina de les seves llars a conseqüència del naixement de l’Estat d’Israel l’any 1948. La victòria de l’exèrcit hebreu en la guerra que generar el conflicte va suposar la divisió del territori palestí però també l’expulsió de més de 750.000 palestins de les seves terres i l’impediment de retornar-hi un cop acabat el conflicte. La revisió i el greuge que van suposar aquests fets és l’origen l’exposició ««Revivint Al-Ma’in», produïda pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aquest petit poble on actualment s’hi ubiquen quatre kibbutz israelians va suposar la desaparició del poble.

Aquesta mostra, finançada amb les aportacions dels ajuntaments de Castelldefels, Granollers, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Tarragona i Terrassa, plasma com el Nakba va canviar el destí del poble palestí. Acabat el conflicte, Israel es queda al 78% del territori i el 22% restant correspondrà a Cisjordània i Gaza, administrades per Jordània i Egipte, respectivament.

L’exposició visualitza l’esforç de l’Estat israelià per silenciar la història de la Nakba. Aquesta paraula en àrab significa ‘catàstrofe’. A les escoles d’Israel aquesta història no s’ensenya i el govern va aprovar una llei destinada a evitar qualsevol discussió o commemoració d’aquests esdeveniments crucials. En segon lloc, l’altre focus que l’exposició vol emfatitzar és el tancament de la frontera entre la franja de Gaza i Israel.

«Revivint Al-Ma’in» apropa la història d’aquest poblet palestí a partir de mapes, fotografies aèries i testimonis de refugiats palestins oriünds. L’exposició es va presentar el juliol de 2019 a l’única construcció que resta d’aquest petit poblet: una sala d’exposicions, en territori israelià. Tot i trobar-se a només tres quilòmetres de la frontera i la ciutat palestina de Khuza’a a la franja de Gaza, la separació entre israelians i gazatís és total i la majoria de les persones que hi van participar no sabien res de res d’aquell passat tan recent.

L’exposició està previst que, en els mesos vinents, arribi a Sant Adrià del Besòs, Granollers i Rubí però la Covid-19 ha forçat el seu ajornament.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Dossier de l’exposició “Tornar a al-Ma’in“

General 13 maig 2020

Crònica del webinar: “Impacte de la Covid-19 en la cooperació municipalista”

Des de l’arribada de la Covid-19, estem immersos en una crisi de gran impacte mundial que traspassa fronteres. El virus s’ha expandit per tot el territori però no afecta tots per igual. Davant aquesta situació, el FCCD ha engegat la campanya “Món local Covid-19” amb l’objectiu de donar suport a aquells projectes, ja en funcionament, que es veuen en perill amb motiu de la crisi sanitària i socioeconòmica. Per tal de poder explicar el funcionament de la campanya i com està afectant la pandèmia els diferents territoris amb els quals coopera el FCCD, el passat dimarts 12 de maig, es va convocar un webinar on van participar més de 60 persones provinents de 50 ajuntaments diferents.

Després de la presentació del Director del FCCD, David Minoves, i les paraules del President, Isidre Pineda, la Victòria Planas, responsable de l’Àrea d’emergències, refugiades i avaluació, va explicar els objectius i el funcionament de la campanya “Món local Covid-19”. Un cop feta la introducció, es va donar pas als diferents responsables d’àrea i a les oficines tècniques que treballen des del territori (a Managua, Nicaragua, i a Oussouye, Senegal).

Epicentres de contagis urbans i afectacions a les zones rurals

El primer bloc d’intervencions el va començar el Xavier Ruíz, responsable de l’Àrea d’Amèrica Llatina i de l’Oficina tècnica de Nicaragua, des d’on va parlar. El Xavier va destacar que l’àrea d’Amèrica central i Amèrica Llatina era on s’estava registrant un increment de casos i de morts més preocupant. Tot i que aquests casos es detecten sobretot a les àrees urbanes, les afectacions estan arribant a les zones rurals, que aglutina la població més vulnerable i amb menys recursos. Això ja està provocant una divisió entre la població que pot permetre’s complir amb les mesures de contenció i comprar els equips de protecció i la que no. En la seva intervenció va posar el focus en dos casos concrets, per una banda, Nicaragua, on s’està negant la pandèmia per part del govern, no es compta amb dades oficials i no s’estan aprovant mesures concretes de contenció. Per una altra banda, El Salvador, on s’està aprofitant les mesures de confinament per militaritzar el país.

El Joan Riba, responsable de l’Àrea d’Àfrica, va parlar de la situació al Marroc que, actualment, és el tercer país de l’Àfrica amb més contagis, després d’Egipte i Sud-àfrica. Durant la seva intervenció, va explicar que les regions urbanes són les que estan comptabilitzant més contagis però que la crisi socioeconòmica que se’n deriva està afectant tot el país i, especialment, tots els projectes de cooperació que estaven en funcionament. Les restriccions de mobilitat impedeixen fer acompanyaments a població vulnerable i això està afectant projectes dirigits a col·lectius específics com menors no acompanyats, persones refugiades o mares solteres. A més, s’ha registrat una disminució de les remeses, amb motiu de l’aturada econòmica a països d’Europa, i s’estan detectant també greus conseqüències econòmiques entre la població que treballa en l’àmbit informal (gairebé un 20% de la població).

Finalment, el Toti Rovira, responsable de l’Oficina tècnica del Senegal, va parlar de la situació del país on, tot i que en l’àmbit sanitari la pandèmia està de moment controlada, les mesures de contenció han tingut conseqüències nefastes per a la població. Les restriccions de desplaçament han afectat l’economia d’intercanvi de petita envergadura que, especialment en les zones rurals, representa una part molt important dels seus ingressos. La pandèmia també ha provocat l’aturada total o parcial de tots els projectes del FCCD. Quant a Gàmbia, des de les contraparts informen que estan tenint problemes per accedir a aliments i productes de primera necessitat i s’estan havent d’organitzar entre la societat civil per fabricar mascaretes i altres equips de protecció i repartir-los entre les comunitats.

Persones refugiades i països en situació d’emergència, els més vulnerables

El Toni Royo, responsable de l’Àrea de Drets Humans, va explicar la situació als campaments de persones refugiades del Sàhara Occidental. Tot i que encara no s’ha registrat cap cas positiu, el context de crisi extrema dels campaments fa que esdevinguin especialment vulnerables davant la possible pandèmia. El sistema sanitari sahrauí és molt fràgil i no compta amb cap sala d’UCI. El govern argelià ha muntat un hospital de campanya a Rabuni amb capacitat per a 150 persones, dirigit per professionals sanitaris de les brigades mèdiques cubanes. Tot i això, les entitats que treballen al territori informen d’una manca important de medicaments bàsics, d’equips de protecció i aliments bàsics.

La Victòria Planas va tornar a intervenir, aquest cop per explicar la situació de les persones refugiades, en el marc de la campanya “Món local refugi”, i posa el focus en dos territoris concrets: Grècia i Líban. Pel que fa als camps de persones refugiades a Grècia, la Victòria va comentar que s’ha suspès el dret d’asil, sense cap base legal, i que això està provocant deportacions a països com Turquia, que no garanteix protecció ni seguretat. També s’han documentat casos on s’ha fet ús de la força amb foc real per evitar l’entrada de persones al territori. Al Líban la situació també és preocupant. El toc de queda als campaments ha provocat que molta població que treballa en l’àmbit informal no pugui seguir treballant i això impedeix que la majoria de persones refugiades tinguin accés a aliments i ingressos.

Finalment, pel que fa a les campanyes d’emergència, actualment el FCCD en gestiona sis. En aquest sentit, la Victòria va explicar als participants del webinar que els territoris prioritzats són Haití, Mèxic, Cuba i la República Democràtica del Congo. A Haití, la pobresa extrema que ja viuen dificulta molt la resposta a la crisi sanitària i socioeconòmica derivada de la pandèmia. A més, els Estats Units està deportant haitians que tornen al seu país sense la seguretat de no estar contagiats i que, en cas de donar positiu, hauran de ser atesos pel fràgil i precari sistema de salut del país. La situació a la República Democràtica del Congo també és dramàtica, ja que la resposta contra la Covid-19 se suma a la lluita contra altres malalties com la Malària, l’Ebola, el Zika o el Còlera, que des de fa molt de temps provoca milers de morts. Per últim, la Victòria exposa el cas de Cuba que, tot i que té repartits per tot el món més de 1200 professionals de la salut a través de les brigades mèdiques cubanes, no compta amb els recursos suficients per fer front a la pandèmia al seu territori a causa de l’enduriment del bloqueig econòmic per part dels Estats Units.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Informe de situació: Com està afectant el Covid-19 els territoris amb els que coopera el FCCD?

➡️ Més informació sobre la campanya “Món local Covid-19”

General 12 maig 2020

Carta del FCCD al president de Colòmbia davant la vulneració de drets humans a la zona

El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Isidre Pineda, ha enviat una carta dirigida al president de la república de Colòmbia, Ivan Duque, davant l’augment exponencial del conflicte armat i de la vulneració dels drets humans a la zona, aprofitant les mesures de contenció de la Covid-19. A la carta, el president manifesta la seva preocupació per l’increment d’assassinats de líders i activistes socials, que coincideix amb les primeres mesures adoptades per l’emergència sanitària.

Colòmbia és un dels països on el FCCD hi treballa desenvolupant projectes de suport a les comunitats del territori i defensa dels drets humans. Des de la signatura dels Acords de Pau (novembre 2016), el país ha viscut una situació complicada protagonitzada per persecucions i assassinats que s’ha vist agreujada per l’aïllament obligatori decretat com a mesura contra la pandèmia.

Isidre Pineda, en nom del FCCD i de tots els municipis i organismes supramunicipals que el formen, ha demanat al president Ivan Duque que introdueixi, dins les mesures contra la Covid-19, un pla de contingència per a la protecció individual i col·lectiva dels líders i activistes socials, per tal de parar l’actual onada d’assassinats i agressions. A la carta, també reclama acordar un alto al foc bilateral amb tots els grups armats mentre duri les mesures preventives. Finalment, el president del FCCD apunta la necessitat d’avançar en la implementació integral dels Acords de Pau i garantir la seguretat de les persones que defensen els drets humans.

Amb aquesta carta, el FCCD se suma a la demanda ja efectuada per diferents sector de la societat civil i la comunitat internacional d’aturar les accions bèl·liques a la zona.

➡️ Llegir la carta sencera

Associació Catalana per la Pau

General 11 maig 2020

Mor Ana Alba, corresponsal d’‘El Periódico’ al Pròxim Orient

La periodista Ana Alba Garcia (Barcelona,1971) va morir el 6 de maig a Barcelona després de tres anys de malaltia de càncer. Alba era corresponsal d’El Periódico de Catalunya al Pròxim Orient des del 2011. Llicenciada en Ciències de la Informació a la UAB (1995) va arribar a Sarajevo el 1997 per cobrir com a freelance la postguerra a l’ex-Iugoslàvia. Entre 2000 i 2010 va treballar per al diari Avui, des d’on va cobrir la caiguda de Milosevic a Sèrbia, la guerra d’Irak o la independència de Kosovo.

Alba, que havia guanyat el premi Julio Anguita Parrado 2020, un guardó del Sindicat de Periodistes d’Andalusia, estava acabant el documental “Condenadas en Gaza” sobre la situació de les dones de la franja de Gaza que pateixen càncer i que pel bloqueig israelià no poden viatjar i rebre tractament a la seva malaltia.

VA TREBALLAR A RECUPERAR LA MEMÒRIA DEL POBLE D’AL-MA’IN

Durant el 2019, Ana Alba també va col·laborar amb el projecte de recuperació de la memòria històrica del poblet palestí d’al-Ma’in, desaparegut el 1948 i actualment ocupat per les terres dels kibutz israelians de Nirim i Nir-‘Oz. El projecte “Tornar a al-Ma’in” va ser finançat per sis municipis catalans (Castelldefels, Terrassa, Tarragona, Granollers, Sant Adrià del Besòs i Rubí) en el marc d’una iniciativa d’Educació per al Desenvolupament impulsada des de l’àrea de Drets Humans del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

A través d’una exposició que va ser exhibida en l’únic edifici que roman de l’antic al-Ma’in, la “Casa blanca”, es tractava de deixar constància de la política de l’Estat israelià de negació de la presència dels palestins previ a la Nakba el 1948. L’exposició aplega testimonis, fotografies i vídeos d’antics pobladors d’al-Ma’in que ara viuen a dins de la franja de Gaza, a pocs quilòmetres de les seves antigues terres però que mai han pogut tornar a visitar.

La intervenció d’Ana Alba va ser cabdal, precisa Eitan Bronstein, director de l’ONGD israeliana De-Colonizer, l’entitat que ha produït l’exposició. Alba va lliurar una antiga fotografia aèria d’al-Ma’in realitzada el 1945 a Abu ‘Ala, un antic poblador, ara resident a Khan Younis (franja de Gaza) perquè assenyalés i descrivís la ubicació de les antigues construccions del seu poble. Alba va escriure una notícia sobre la inauguració de l’exposició a la “Casa blanca”.

Aquesta exposició s’ha pogut veure fins ara a Castelldefels, al Teatre El Magatzem de Tarragona, a la biblioteca Pere Anguera de Reus. L’exposició s’havia de veure a Sant Adrià del Besós, Granollers i Rubí però la Covid-19 ha forçat el seu ajornament.

Els Fons Català de Cooperació al Desenvolupament vol mostrar el seu condol a la família d’Ana Alba i agrair la seva tasca a favor del dret a la informació i de defensa dels drets humans des del seu compromís amb la tasca periodística.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Dossier de l’exposició “Tornar a al-Ma’in“

Ana Alba treballant a la Franja de Gaza. El Periódico de Catalunya