General 7 maig 2020

Nova campanya d’emergència contra els efectes de la Covid-19

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament posa en marxa la campanya d’emergència “Món local Covid-19” per reforçar la tasca de la cooperació municipalista davant dels efectes que la Covid-19 també està tenint en els països del Sud. L’entitat demana als ajuntaments catalans implicació per garantir la continuïtat d’alguns projectes que s’estan desenvolupant i que poden quedar condicionats per aquesta pandèmia global. L’objectiu és seguir col·laborant amb aquells pobles i països que estan menys preparats per resistir els efectes del coronavirus.

Per a poder prevenir i combatre aquesta i altres pandèmies, es proposa actuar en projectes que facilitin l’accés a la salut, a l’aigua, al sanejament i la higiene o actuar per garantir l’accés a la informació o al refugi digne. També s’aposta per donar resposta a aspectes col·laterals generats per la Covid-19 com són la seguretat alimentària, la pèrdua de medis de vida o l’accés a recursos econòmics i a protecció.

Al continent americà, la pandèmia ha afectat a 19 projectes. En els països més empobrits del continent les principals afectacions s’han produït en les àrees urbanes però les conseqüències econòmiques i socials s’estan deixant sentir a les zones rurals, on viu la població més vulnerable. La pandèmia està afectant països com Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures, Equador i Bolívia.

La crisi dels coronavirus també ha arribat a la castigada Àfrica del Nord i l’Occidental afectant 17 projectes al Senegal, Gàmbia i Marroc. En aquesta zona, la Covid-19 ha generat problemes amb la xarxa alimentària i s’han aturat projectes de cooperació en desenvolupament destinats a col·lectius vulnerables com dones i joves.  També es proposa reforçar la resposta sanitària als camps de refugiats del Sàhara Occidental conjuntament amb la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí. Tot i que per ara no s’hi han detectat casos positius, el confinament fa perillar el dèbil abastament alimentari i de productes mèdics bàsics.

La campanya també posa el focus en altres països de tot el planeta que, prèviament a la crisi de la pandèmia, ja estaven patint situacions d’emergència a causa de la geopolítica o d’altres pandèmies com l’ebola o la malària i on ara cal redoblar esforços. Des del Fons hem identificat 10 projectes afectats per la COVID-19 a Haití, Cuba, Mèxic, Nepal, Indonèsia, RD del Congo, Gàmbia i Moçambic.

Un dels punts importants on actuar en aquesta nova campanya és en aquelles zones on hi ha població refugiada, desplaçats interns i desplaçats forçosos en general.  Per això s’aposta per intervenir en projectes a Grècia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia en el cas europeu. També a Dijbouti, el Marroc, el Líban i el Kurdistan iraquià.

La campanya és una acció més del municipalisme solidari. Fa uns dies, la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat llançava el manifest «Cooperació contra el coronavirus» que recull adhesions d’institucions i càrrecs electes. La declaració defensa que, en un context global, abandonar la població dels països del Sud a la seva sort no és una opció i, per aquesta raó, proposa que un cop acabi l’estat d’alarma a l’Estat espanyol es tornin a concentrar esforços en ajudar altres pobles i països menys preparats per resistir els efectes del coronavirus.

 

MÉS INFORMACIÓ

Victòria Planas, responsable de campanyes d’emergència: vplanas@fonscatala.org

➡️ Resum de la campanya

➡️ Informe de situació per territoris

➡️ Projectes seleccionats

 

World Bank Photo Collection. Creative Commons

General 30 abril 2020

La Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat impulsa el manifest "Cooperació contra el coronavirus"

La Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat, de la qual forma part el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), llança aquest dijous 30 d’abril el manifest “COOPERACIÓ CONTRA EL CORONAVIRUS”. La declaració diu que, en un context global, abandonar la població dels països del sud a la seva sort no és una opció i per aquesta raó proposa que un cop acabi l’estat d’alarma en els nostres territoris es tornin a concentrar esforços en ajudar altres pobles i països menys preparats per resistir els efectes del coronavirus.

La presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat, Núria Parlon, assegurava que la pandèmia “posa a prova a tota una generació. Del que fem avui dependrà el futur del món durant dècades”. En aquest sentit diu que “ara més que mai, cal promoure una governança global inspirada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest nou marc, la cooperació internacional al desenvolupament serà estratègica i els actors locals volem ser protagonistes d’aquest gran repte”.

Per la seva banda, el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Isidre Pineda, considera que “la solidaritat és la resposta a la Covid-19, especialment en un món globalitzat que s’ha demostrat massa fràgil i on correm el risc d’accentuar encara més les desigualtats entre els països a l’hora d’afrontar els desafiaments globals”. Pineda creu que per aquesta raó “hem d’apostar per la cooperació al desenvolupament com a eina de transformació global a favor d’un altre món possible, més necessari que mai, posant les persones al centre de les polítiques públiques i donant una major rellevància als municipis en la gestió de les respostes a nivell local i global”.

RECOLLIDA D’ADHESIONS I TREBALLAR PER MANTENIR ELS PRESSUPOSTOS DE COOPERACIÓ

En una primera fase, la voluntat dels impulsors és recollir el màxim d’adhesions d’institucions locals i supralocals i el màxim d’adhesions de persones electes locals i supralocals. L’objectiu és visualitzar el suport del municipalisme a la cooperació al desenvolupament com a instrument efectiu i necessari per donar una resposta global al desafiament global que ha esdevingut la pandèmia de la Covid-19.

En una segona fase, aquest manifest ha de servir per garantir el manteniment dels pressupostos de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional dels municipis i ens supramunicipals . Per això s’aposta per enfortir els esforços dels governs locals del sud i de la societat civil dels països més empobrits, de zones en conflicte violent o d’aquells que donen suport a les persones que es veuen forçades a migrar i cerquen refugi en tercers països.

Davant l’amenaça de la Covid-19, des dels Fons de Cooperació i Solidaritat, es considera que això pot contribuir a evitar futurs rebrots, i que cal contenir el risc de l’extensió de la propera pandèmia global. Això però no només s’ha de limitar a la resposta sanitària immediata, sinó que s’ha de centrar especialment en l’enfortiment de les capacitats locals en la gestió de serveis bàsics de proximitat per afrontar qualsevol crisi global amb impacte local.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Manifest i adhesions des de la web de Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (clica aquí)

World Bank Photo Collection. Creative Commons

General 9 abril 2020

El FCCD actua per evitar un desastre humanitari pel covid-19 als centres i camps de confinament

En alguns dels camps que acullen població refugiada a Grècia i al corredor dels Balcans, el covid-19 és una nova amenaça per unes persones, ja per si soles en una situació molt vulnerable. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) segueix la situació a través de les organitzacions que treballen sobre el terreny i fa pressió i incidència perquè els estats europeus no s’oblidin de la població refugiada en un context d’encara més fragilitat. A través de Legal Centre Lesvos (LCL), associació independent que treballa in situ en el suport a sol·licitants d’asil, i La Garriga Societat Civil, entitat aliada, el FCCD segueix els esdeveniments i fa una crida a no oblidar la vulneració de drets que està patint la població i demana que el Covid-19 no sigui una excusa per mantenir i agreujar la vulneració dels drets d’aquestes persones.

S’HA APROFITAT LA PANDÈMIA PER REPRIMIR ELS DRETS DE LES PERSONES REFUGIADES

Entre d’altres, Grècia va tancar al març les fronteres amb els altres estats europeus i l’exterior o va aturar l’activitat de les oficines d’asil i en diverses funcions dels tribunals de justícia. A més, el nou govern hel·lènic ha aprofitat el context per endurir la repressió sobre la població refugiada creant centres de detenció en unes condicions horribles (aigua insuficient, mala alimentació, falta d’higiene, falta d’atenció mèdica…). En alguns d’aquests s’han confirmat casos de covid-19 entre la població detinguda, exposant al contagi a milers de persones.

LCL, organització que compta amb el suport del FCCD, continua treballant sobre el terreny amb un equip reduït de persones. La majoria de les persones voluntàries van tornar al seu lloc d’origen i el nou voluntariat no ha pogut arribar a l’illa a causa del tancament de fronteres. El Covid-19 els ha obligat a adaptar el sistema de treball i a centrar-se en el monitoratge, documentació i incidència política en l’àmbit grec i europeu. L’entitat fa informes regulars sobre la situació actual denunciant les polítiques de detenció de refugiats que el govern grec implementa amb la falsa justificació del coronavirus.

Aquesta organització s’ha convertit en una referència per a membres del Parlament Europeu i periodistes i ha participat en iniciatives mundials com la campanya internacional «Leave No One Behind».

SUPORT LEGAL I ASSISTÈNCIA A PERSONES AMB RISC DE CONTAGIAR EL COVID-19

La tasca legal que realitza LCL és molt important, ja que tant a les persones que són en camps o centres de detenció com les que continuen arribant, se’ls nega la possibilitat de sol·licitar asil i són recloses en condicions pèssimes i sense assistència legal. LCL ha documentat l’ús de la força per fer retorns en calent (pushbacks) de persones a Turquia i s’han rebut documentació de violacions greus, enviades per la mateixa població migrant.

Actualment. LCL té actius un advocat a Lesbos i un a Atenes. L’objectiu exigeix obtenir recursos per contractar un nou advocat centrat en la representació de persones detingudes amb risc de contagiar el covid-19, així com reforçar la tasca de defensa de drets en els casos de pushback o devolucions en calent que el govern grec està fent sense que ningú en pugui fer seguiment.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Web de Legal Centre Lesvos (clica aquí)

➡️ Web de La Garriga Societat Civil (clica aquí)

General 3 abril 2020

Ciutats Defensores dels Drets Humans cancel·la l'edició de primavera pel coronavirus

La pandèmia del coronavirus ha obligat a cancel·lar l’edició de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans que s’havia de celebrar entre el 25 de març i el 3 d’abril en 12 municipis catalans. Estaven previstes activitats a Caldes de Montbui, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Ciutats Defensores és una iniciativa conjunta entre el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb la participació de municipis catalans i altres institucions i entitats, que vol donar a conèixer la feina dels defensors i defensores els drets humans, ajudant a conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la tasca quotidiana.

Anualment s’organitza l’estada a Catalunya d’un grup d’activistes durant un període d’una setmana per participar en una sèrie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, escoles, entrevistes amb mitjans de comunicació…) que serveixen per donar a conèixer la seva tasca i la importància de recolzar-los.

Amb l’objectiu de conèixer qui són i la seva tasca, Ciutats Defensores dels Drets Humans realitza entrevistes que es poden consultar des del seu portal web https://ciutatsdretshumans.cat. Els participants que havien de participar en aquesta edició són:

– Karla Avelar. Defensora salvadorenya dels drets de la població LGBTI (llegir entrevista)
– Yurany Cuellar. Activista colombiana en defensa dels drets de les dones camperoles (llegir entrevista)
– Lucinda Evans. Defensora sud-africana que lluita contra les violències masclistes (llegir entrevista).
– Dimir Viana. Activista artístic brasiler en la defensa dels drets humans i el medi ambient
– Maria Sol Taule. Advocada i activista filipina que defensa de drets civils i polítics (llegir entrevista)
– Victor Ochen. Activista ugandès defensor de la cultura de la pau i dels drets dels joves (llegir entrevista)

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Web de Ciutats Defensores dels Drets Humans (clica aquí)

General 30 març 2020

Les jornades «Cooperació, Salut Mental i Discapacitat» en vídeo

El canal de Youtube del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) permet recuperar íntegrament les jornades «Cooperació, Salut Mental i Discapacitat» que es van fer l’11 de març a l’Espai Marfà de Girona i el 12 de març a Can Marfà de Mataró. Aquestes jornades de debat i reflexió suposen un punt d’inflexió perquè la cooperació al desenvolupament d’àmbit municipal integri aquestes variables en el seu àmbit d’actuació. D’aquestes sessions en va sortir un manifest «Les persones amb discapacitat i la cooperació al desenvolupament» que ha de ser una eina per a fer una acció inclusiva i accessible. Aquest manifest que va llegir el director del FCCD, David Minoves, aposta -entre d’altres- perquè la cooperació al desenvolupament municipalista aposti per a una integració real per evitar una «doble discriminació» i la situa com una prioritat ens els objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 fixats des de les Nacions Unides. Entre altres accions, el FCCD es compromet a involucrar organitzacions d’aquest àmbit, promoure la formació de professionals, entitats i organismes i proporcionar assistència i assessorament per la inclusió d’aquests col·lectius.

En la primera sessió feta a Girona es va fer l’acte d’inauguració que va comptar amb la intervenció del president del FCCD, Isidre Pineda; l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. En els diferents diàlegs i debats i intervenen Josep Maria Solé (Fundació Tutelar Support), Carles Campuzano (Dincat), María Consuelo Mendoza (ASOPEDI), Nadia Ghulam (activista i escriptora), Francesc Garreta (Parc Sanitari Sant Joan de Déu), Rubén Dávila (Centro de Atención Psicosocial Bluefields), Guillem Humet (Comunitat Terapèutica del Maresme), María Ortiz (ASOPEDI), Hugo Andrino i Breda García ( TRANSICIONES), Jan Millastre (GERD), Álex Gálvez (TRANSICIONES), Álvaro González (FRATER-MASAY) i Xavi Ruiz (FCCD). Aquesta sessió va servir per presentar la creació d’una xarxa centreamericana de distribució i comercialització de components de cadires de rodes i material d’incontinència.

La segona sessió celebrada a Mataró la van obrir la regidora d’Igualtat i Participació de Mataró. Marisa Menchán i el director de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar. En la jornada hi van intervenir Valentí Agustí (Comunitat Terapèutica del Maresme), Salvador Bahía (Comunitat Terapèutica del Maresme), Rubén Dávila (Centro de Atención Psicosocial Bluefields), Joan Salló (Arep), Albert Gutiérrez (col·lectiu de teatre EPMA), Víctor Triminio (SILAIS-Estelí), Gabriel Cañete (Fundació el Maresme), Álvaro González (FRATER-MASAYA), Brenda García (TRANSICIONES), Álex Gálvez (TRANSICIONES), Jan Millastre (GERD), Álex Gálvez (TRANSICIONES).

La jornada «Cooperació, Salut Mental i Discapacitat» va quedar condicionada per la pandèmia del coronavirus fet que va obligar a substituir dos ponents inicialment anunciats. La jornada va ser possible gràcies al treball conjunt del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Girona, l’Ajuntament de Mataró, la Diputació de Girona, Ajuntament de Barcelona i Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Fundació Maresme per a Persones amb Discapacitats, del GERD- grup editor de la revista del discapacitat, la Comunitat Terapèutica del Maresme, el col·lectiu teatral EPMA i el Col·lectiu Ronda.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Manifest “Les persones amb discapacitat i la cooperació al desenvolupament” – CAT (clica aquí)

➡️ Manifest “Las personas con discapacidad y la cooperación al desarrollo” – ESP (clica aquí).

General 14 març 2020

Comunicat del FCCD en relació amb la pandèmia del Covid19

Atenent les recomanacions de les autoritats sanitàries el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) cancel·la tota activitat a la seva seu les dues pròximes setmanes i durant tot el temps necessari, garantint el seguiment dels diferents projectes de cooperació i solidaritat mitjançant teletreball. Així mateix, el FCCD seguirà les recomanacions de les autoritats sanitàries amb la voluntat de facilitar la tasca dels professionals de la salut pública, i es posa a disposició de les administracions locals i les autoritats per col·laborar en tot el que se’l requereixi.

Des del FCCD fem una crida a no incrementar ni contribuir a l’alarmisme, i ens comprometem a actuar generant una consciència col·lectiva de prevenció i contenció vers els col·lectius més vulnerables a casa nostra i arreu del món.

Per altra banda, des del FCCD volem recordar que aquesta situació excepcional que vivim afecta a milions de persones a tot el planeta, algunes de les quals viuen en països amb sistemes de salut precaris i amb pocs recursos per garantir l’atenció mèdica necessària. Però aquesta afectació desigual no només s’esdevé en latituds llunyanes, sinó que impacta en poblacions víctimes de vulneració de drets a Europa mateix, com la que malviu confinada dins dels camps de refugiats de Grècia o d’altres països, en situacions d’insalubritat.

Pandèmies com la del Covid19 ens permeten entendre millor que cal afrontar els reptes globals actuant no només sobre els efectes sinó també sobre les causes, i que cal garantir sistemes universals d’accés a la salut arreu del món. La lluita contra les malalties infeccioses greus necessita una major inversió en recerca i desenvolupament per a disposar de diagnòstics i de tractaments adequats, també per aquelles malalties infeccioses que afecten països empobrits.

Malalties infeccioses com l’VIH/sida, la malària i la tuberculosi, així com les malalties de transmissió sexual o malalties oblidades (la tripanosomosi, la leishmaniosi i la lepra, entre altres) tenen un impacte letal en molts països i no disposen d’inversions necessàries. Aquest repte global només es pot encarar des de la col·laboració, la cooperació i la solidaritat. Per això cal actuar a nivell local i també a nivell global mitjançant la #cooperació al desenvolupament, car tots estem interconnectats i tard o d’hora ens pot acabar afectant.

General 12 març 2020

La cooperació catalana aposta per eliminar barreres

L’Espai Marfà de Girona i Can Marfà de Mataró han acollit aquest dimecres 11 i dijous 12 de març les jornades «Cooperació, Salut Mental i Discapacitat». Un centenar de professionals dels àmbits de la cooperació, la salut i l’educació social han omplert les ponències, diàlegs i taules rodones de les dues sessions. A més del debat i la reflexió, aquestes jornades han tingut com a principals objectius presentar la creació d’una xarxa centreamericana de distribució i comercialització de components de cadires de rodes i material d’incontinència i la signatura d’un manifest per tal que la cooperació municipal faci visible i potenciï el treball transversal en matèria de discapacitat i salut mental en tots els projectes. Tot i la declaració de la pandèmia del coronavirus. la jornada «Cooperació, Salut Mental i Discapacitat» s’ha pogut celebrar, tot i que s’han hagut de modificar algunes de les ponències del programa.

Les jornades han comptat amb la participació de professionals d’entitats de Catalunya que treballen en aquests àmbits com Josep Maria Solé (Fundació Tutelar Support) o Valentí Agustí (Comunitat Terapèutica del Maresme) i també de Centreamèrica com Maria Consuelo Mendonza (ASOPEDI de Guatemala), Hugo Andrino (Transiciones de Guatemala), Ruben Dávila (Centro de Atención Psicosocial Buelfields (Nicaragua) o Álvaro González (Frater-Masaya de Nicaragua).

El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Isidre Pineda, i el director, David Minoves, han presidit les presentacions de les jornades on hi han participat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer (11 de març) i la regidora d’Igualtat de Mataró, Maria Merchan i el director de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barceloma, David Llistar (12 de març).

UNA COOPERACIÓ CATALANA ACCESSIBLE

Les jornades s’han tancat amb la signatura d’un manifest per incloure els drets de les persones amb discapacitat en l’estratègia catalana de cooperació internacional. En el manifest, els signants, es comprometen a «vetllar per tal que la cooperació internacional sigui inclusiva i accessible». L’objectiu és actuar perquè els objectius de desenvolupament sostenible 2030 de Nacions Unides siguin «especialment significatius en relació a la discapacitat, a fi d’evitar situacions de doble discriminació». S’apostarà, entre d’altres, per proporcionar assistència tècnica i econòmica a projectes que aposten per l’eliminació de barreres en aquests àmbits o es fomentarà l’accés a recursos compartits així com el coneixement científic i tècnic.

UNA XARXA CENTREAMERICANA DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

En les jornades s’ha presentat Xarxa Centreamericana de Persones amb Discapacitat. Aquesta iniciativa de l’entitat gironina GERD i entitats de països del Sud amb el suport del FCCD, permetrà la distribució i comercialització de components de cadires de rodes i material d’incontinència, que gestionaran les mateixes organitzacions de persones amb discapacitat. Un taller de fabricació de cadires de rodes, coordinat per l’associació Transiciones (Guatemala), permetrà disposar de cadires de rodes adaptades a cada necessitat. Aquestes es gestionaran a través d’aquesta xarxa que donarà servei a Guatemala i Nicaragua i que en un any, té la intenció d’ampliar-se a El Salvador.

Les dues sessions de la jornada han estat possibles gràcies al treball conjunt del FCCD, l’Ajuntament de Girona, l’Ajuntament de Mataró, la Diputació de Girona, Ajuntament de Barcelona i Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Fundació Maresme per a Persones amb Discapacitats, del GERD- grup editor de la revista del discapacitat, la Comunitat Terapèutica del Maresme, el col·lectiu teatral EPMA i el Col·lectiu Ronda.

General 10 març 2020

El FCCD i l'Àrea Metropolitana de Barcelona acorden seguir col·laborant i posen l'accent en l'emergència climàtica

El president del Fons Català de Cooperació (FCCD), Isidre Pineda i el director de l’ens, David Minoves, s’han reunit aquest dimarts 10 de març amb el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Ernest Maragall i amb la consellera metropolitana de l’Àrea de Relacions Internacionals i de Cooperació, Elisenda Alamany. La reunió institucional ha servit per presentar a l’AMB els objectius que s’ha fixat el nou equip directiu del FCCD.

L’AMB i el FCCD han coincidit en la necessitat de potenciar la cooperació al desenvolupament, posant l’accent en les noves emergències com pot ser la crisi climàtica. En aquest sentit, Elisenda Alamany, presideix la nova comissió d’Acció Climàtica del FCCD. Les dues institucions han acordat buscar col·laboració en aquells àmbits de la cooperació que ja treballa l’AMB com el medi ambient, la mobilitat, l’urbanisme i les persones refugiades però fent incidència en endegar accions que serveixin per frenar l’escalfament del planeta.

L’AMB és l’administració pública de l’àrea metropolitana de Barcelona, una gran conurbació urbana formada per un total de 36 municipis amb més de 3,2 milions de persones i és una de les àrees més poblades d’Europa. L’àrea és un dels ens supramunicipals que forma part del FCCD.

General 9 març 2020

El FCCD constitueix una nova Comissió d'Acció Climàtica

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va constituir aquest dilluns la nova Comissió d’Acció Climàtica. Presidida per la Consellera Metropolitana de l’Àrea de Relacions Internacionals i de Cooperació. Elisenda Alamany, aquest espai vol impulsar un pla d’actuació per què les accions de cooperació que s’impulsen en l’àmbit local també tinguin com a objectiu frenar l’emergència climàtica.

En la primera sessió es va definir el pla de treball i ja es va posar fil a l’agulla a la feina. Ivan Capdevila de l’Estudi Ramon Folch i Associats, va fer una xerrada informativa sobre els efectes del canvi climàtic i dels seus efectes, especialment als països del Sud. En la trobada també es va presentar un estudi de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que fa una diagnosi entre cooperació i acció climàtica.

La trentena de participants en aquesta primera sessió també van compartir experiències en el camp de l’acció climàtica i van analitzar bones i males pràctiques que la cooperació al desenvolupament fa en l’acció medioambiental. Actualment el FCCD té, a més d’aquesta nova sobra Acció Climàtica, les comissions de Drets Humans, Municipalisme i Agenda 2030 i Migracions i Desenvolupament.

General 9 març 2020

Nadia Ghulam: "Els projectes de cooperació internacional els cal molta més empatia"

Aquest dimecres 11 i dijous 12 de març es fan a Girona i Mataró les jornades sobre Cooperació, Salut Mental i Discapacitat. Són dues sessions de reflexió i sensibilització dirigides especialment a les institucions públiques i a les entitats privades catalanes. L’afganesa Nadia Ghulam participarà en la taula «Vides creuades: dues dones transformant el món» de la sessió del dimecres a l’Espai Marfà de Girona.

Les jornades són gratuïtes i la inscripció es pot fer en línia (clica aquí)

Nascuda a Kabul (Afganistan), Gulham té 32 anys i en fa 11 que viu a Badalona amb una família d’acollida. Gràcies a una ONG va sortir de l’Afganistan per poder ser operada de les ferides d’una bomba que va caure a casa seva, i per les quals va estar ingressada dos anys en un hospital afganès. Després va haver de suplantar la seva identitat per la del seu germà gran mort per tirar endavant la família. Això durant deu anys. Ara és una dona molt activa. Recentment ha estat com a voluntària als camps de refugiats a Lesbos i promou projectes de cooperació amb el seu país d’origen.

– Vostè és un d’un país receptor de cooperació al desenvolupament i ha fet de cooperant. Creu que es té en compte la variable de la discapacitat física o la problemàtica de patir una malaltia mental quan es parla de cooperació al desenvolupament?
– Moltes vegades no hi és massa present. La cooperació internacional sovint, quan es parla de salut, es relaciona en disposar de medicaments o de cobrir el que es consideren necessitats bàsiques com poden ser menjar, un sostre… Caldria que s’hi contemplessin altres aspectes com les discapacitats. Una guerra, la violència… són uns patiments constants que condicionen a les persones i que fa que quedin bloquejats.
– Ha estat fa poc als camps de Lesbos (Grècia). L’ha sorprès, sigui positivament o negativament, com es treballa la salut des de la cooperació?
– Més que sorprendre’m, he de dir que m’ha afectat molt a mi mateixa. Diem que treballem pels Drets Humans però no ens aturem a entendre perquè una persona pot reaccionar d’una manera diferent de nosaltres. Etiquetem com a bones persones, males persones, criminals… No comprenem per què no ens posem a la seva pell. Pot ser que aquella persona tingui un dolor, una malaltia i això li generi una determinada actitud. Com és que no entenem coses tan bàsiques?
– Com creu que hauria de canviar la cooperació en aquest camp?
– Falta molta humanització. Ens cal una cooperació més humana. Els projectes de cooperació haurien de ser, essencialment, humanització. Han de tenir empatia. S’han de comprendre les persones i valorar els seus sentiments. Llavors acompanyar-ho de menjar, medicaments… Falta moltíssim, moltíssim… Tot això es transforma fent un acompanyament.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Programa de les Jornades de cooperació, salut mental i discapacitat (clica aquí).
➡️ Formulari d’inscripció (clica aquí)

General 5 març 2020

Valentí Agustí: "Fer cooperació ha suposat esforç i planificació però també multiplicar un mateix sentiment"

El veterà Valentí Agustí és l’actual president de la Comunitat Terapèutica del Maresme (CTM). Aquest projecte va néixer l’any 1978 de la mà de dos joves psiquiatres amb idees noves sobre salut mental; el mateix Valentí Agustí i Guillem Homet. Aquesta cooperativa de treballadors associats per donar serveis en salut mental en el territori del Maresme realitza des de l’any 2003 projectes amb Nicaragua. Agustí és un dels participants en un dels diàlegs que es faran els dies 11 i 12 de març a Girona i Mataró en les jornades “Cooperació, Salut Mental i Discapacitat”.

Les jornades són gratuïtes i la inscripció es pot fer en línia (clica aquí)

– Queden pocs dies per a les jornades «Cooperació, Salut Mental i discapacitat». No sé si és necessari, a vegades, aturar-se i realitzar una radiografia conjunta de la situació. Com els han marcat les coordenades cooperació i salut mental a vostè i a la CTM?
– Personalment, m’ha marcat haver treballat des de l’any 2000 en diversos projectes de Salut a Nicaragua. Ha suposat el compliment d’un desig que, des de l’època d’estudiant a l’Hospital Clínic de Barcelona, vaig tenir després d’una estada fallida amb altres companys de la Facultat (1970) en una tenda de campanya “sanitària” a Ban-di-Amir, la regió de Bamian (Afganistan).
Pels companys de la Comunitat Terapèutica i els de Palafolls Solidari ha significat el mateix sentiment, multiplicat per totes les persones que han participat durant aquests anys en els projectes que fem de cooperació i ha suposat un gran esforç de planificació, coordinació i gestió de recursos.

– Vostès lideren un projecte de cooperació internacional, el CAPS, Centro de Atención Psico Social, a Bluefields, a Nicaragua. Ens en pot fer cinc cèntims i expliqui’ns que suposa per a la comunitat terapèutica treballar en un altre país?
– En el cas del projecte de salut mental, la CTM s’ha fet a Bluefields a la Costa Atlàntica, una població majoritària de raça negra i parla anglesa. Allà s’ha creat un CAPS (Centre Atenció Psicosocial), en col·laboració molt directa amb el seu Ajuntament, a través de la figura de l’alcalde en aquella època Moisès Arana que havia estat cònsol, amic a Barcelona i amb el MINSA (Ministeri de salut). Amb ells vàrem pactar una primera intervenció, completament finançada per l’ajuda catalana. Aquesta va anar retirant-se a poc a poc, a mesura que les autoritats sanitàries locals en podien assumir els costos. Actualment es manté el seguiment i estades de professional a través de l’ajuda de la ciutat agermanada de Girona i els professionals de l’Hospital Santa. Caterina de la ciutat.
En els pròxims mesos tenim la intenció d’obrir, després de 3 anys de viatges i negociacions, un segon centre de salut mental a la ciutat de Bilwi (Puerto Cabezas), població misquito a la mateixa regió atlàntica, amb necessitats semblants.

– A vegades critiquem el nostre sistema de salut i d’atenció social perquè el considerem insuficient. Per l’experiència que tenen des de la CTM, quines són les grans diferències respecta aquells països del sud?
– Les diferències dels Sistemes de Salut i Atenció Social són considerables, no solament per una qüestió de recursos econòmics, sinó també per una diferència d’educació i de manera de viure. En aquest nou projecte de Puerto Cabeza ens demanen fer també atenció als problemes d’alcoholisme i consum de substàncies. Per contra en aquesta població existeix el Centre de Nidia White, dedicat a la lluita contra la violència intrafamiliar que és un dels grans problemes del país que tindrà una vinculació amb el CTM. Això havia estat impossible de fer-ho al Centre de Bluefields. Aquesta circumstància ens demostra de que el nostre treball no ha estat inútil.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Programa de les Jornades de cooperació, salut mental i discapacitat (clica aquí).
➡️ Formulari d’inscripció (clica aquí)

General 4 març 2020

Declaració del FCCD contra la violència a la frontera entre Grècia i Turquia

Cinc anys després de la mal anomenada “Crisi dels Refugiats” i gairebé quatre anys després de l’acord UE-Turquia, a partir del qual la UE va externalitzar la gestió dels fluxos migratoris cap a Europa a canvi de 6.000 milions d’euros, tornem a ser testimonis de la violència extrema, provocada per les polítiques migratòries centrades en la securització i l’externalització de fronteres. Des del passat 27 de febrer milers de persones s’han dirigit cap a la frontera grega després que Turquia obrís fronteres.

Tot i que Turquia manté tancades les seves fronteres amb Síria, ha obert les seves portes a Europa a milers de migrants en territori turc cap a un destí incert. Migrants i sol·licitants d’asil de Síria, l’Afganistan, el Pakistan, i diversos països africans han anat arribant a la frontera terrestre d’Edirne i a les illes gregues. A la frontera d’Edirne, Çanakkale i Izmir la situació és dramàtica per les persones atrapades que intenten passar a Grècia per sol·licitar protecció internacional. La situació de vulnerabilitat en què es troben aquestes persones és extrema. L’intent d’arribada a les illes gregues també s’ha intensificat. Aquestes arribades s’impedeixen de manera il·legal i es retornen violentament les embarcacions a aigües turques.

Grècia ha suspès l’aplicació de la Convenció de Ginebra en el seu territori, tot suspenent les sol·licituds de petició d’asil durant un mes. A més a més, ha endurit la llei d’asil, que ara comporta la detenció a l’arribada a territori grec per a tots els nous sol·licitants d’asil.

A aquesta situació de vulneració dels drets humans, s’hi sumen els atacs racistes i xenòfobs contra les persones migrants amb total impunitat per part de les autoritats. La xenofòbia i el racisme són presents en el discurs públic i estan alimentant l’odi i la por en parlar d’una “invasió d’il·legals” a Grècia orquestrada per Turquia contra l’Estat grec.

Les polítiques de seguretat de la UE empenyen milers de persones ja desplaçades cap a un futur incert. El desplegament del cicle de la violència brutal i interminable contra elles s’ha d’acabar.

Des del 2015 hi ha hagut un alt nivell d’implicació dels municipis catalans en la gestió de la crisi dels refugiats i la rapidesa a respondre-hi. Tal com ja s’ha dit, el Fons Català vol posar de manifest que aquesta crisi humanitària no ha acabat, que continuen els murs, les concertines, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions, els centres d’internament i tants altres dispositius que atempten flagrantment contra la llibertat de les persones que fugen.

MANCA DE VIES LEGALS I SEGURES I VULNERACIÓ DELS DRETS HUMANS

Davant d’aquesta situació, denunciem la manca de vies legals i segures; que cada cop més estats europeus basen la seva política migratòria en l’externalització i securització de fronteres, sense importar la vulneració i la defensa dels drets humans, i que Europa corre el seriós perill de trencar el consens de defensa dels drets humans contra l’odi, la discriminació i el racisme, així com denormalitzar la xenofòbia i el racisme.

Instem el govern de Grècia a cancel·lar la suspensió de l’aplicació de la Convenció de Ginebra de manera immediata i complir amb els seus compromisos en matèria de protecció internacionals que ha subscrit com a país i com a membre de la UE.

Demanem a la Unió Europea que obri immediatament vies legals i segures d’accés al territori de la UE per les persones refugiades que arribin a les fronteres terrestres exteriors, en països d’origen i trànsit i que assumeixin la seva responsabilitat com a signants de la Convenció de Ginebra. Així mateix, demanem a la UE que insti els estats membres amb fronteres exteriors a posar fi a les devolucions en calent i a les violacions de drets humans, inclosos els maltractaments i l’ús excessiu o innecessari de la força, així com a l’aplicació immediata del sistema de reubicació

Fem una crida urgent als ajuntaments i ens supramunicipals per aportar recursos als projectes d’acció humanitària de suport a la població refugiada atrapada a l’Illa de Lesbos, Grècia, i als Balcans en el marc de la campanya #monlocalrefugi:

• Projecte 3082. Assessorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política cap a persones refugiades en situació irregular encallades a l´Illa de Lesbos.

• Projecte 3451. Nòmades hotline: teixint justícia i dignitat a la ruta dels Balcans (Velika Kladusa i Bihac, a Bòsnia i Hercegovina, i Sid, a Sèrbia)

I finalment, reiterem el nostre compromís amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, l’article 1 de la qual determina que la dignitat humana és inviolable i ha de ser respectada i protegida.

Osman Orsal / Getty Images.

General 3 març 2020

Jornada a Barcelona per analitzar el futur d'Haití i la cooperació internacional en aquest país caribeny

Deu anys després del gran terratrèmol, Haití segueix sense recuperar-se. Drops & Oceans i l’Institut Haitià per l’Observatori de les Polítiques Públiques (INHOPP), amb la col·laboració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), organitzen el divendres 6 de març al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) la jornada “Haiti, now or never”. Conferències i debats per analitzar el futur d’Haití i de la cooperació internacional en aquest país caribeny. La inscripció per a la jornada és gratuïta (clica aquí).

Després del devastador terratrèmol del 12 de gener de 2010, milers de famílies es van traslladar a campaments amb l’esperança de trobar un lloc on viure. Deu anys després encara avui sobreviuen sense serveis bàsics en llocs a on tot ha quedat a mig fer. Són la cara del fracàs i la ineficiència dels governs haitians, però també de les limitacions de la comunitat internacional per donar-hi resposta. Però la societat civil ha començat a organitzar-se conscient, ara, que el futur del país només depèn de la seva gent.

EXPLICAR LA SITUACIÓ ACTUAL I LES PERSPECTIVES DE FUTUR D’HAITÍ

Les primeres intervencions aniran a càrrec de David Minoves, director del FCCD i Anna Ayuso, investigadora sènior per a Amèrica Llatina del CIDOB, que donaran pas a la conferència central, amb Fritz Alphonse Jean, economista haitià de prestigi, autor de llibre “Haïti, une économie de violence” i actual president de l’INHOPP. Fritz Jean ha estat governador del Banc de la República d’Haití i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques de la Universitat Notre Dame a Haití, així com president de la Cambra de Comerç del Departament Nord-est.

Royston Braganza, CEO de Grammen Capital Índia, obrirà el segon bloc de la jornada, que té com a títol “Actors per la reconstrucció del teixit econòmic i social”. Grameen Capital va rebre l’any 2006 el Nobel de la Pau pels seus esforços en la promoció del desenvolupament social i econòmic a través de microcrèdits per als més desfavorits. Aquest segon bloc també inclou les intervencions de Jaume Sanpera, CEO de l’empresa tecnològica Sateliot, amb la xerrada titulada “Leapfrogging, el gran salt tecnològic cap al desenvolupament” i Marta Arias, reportera i responsable de Comunicació de Revista 5W, amb una reflexió sobre “Els mitjans de comunicació i els conflictes oblidats (o silenciats?)”.

Ja dins del tercer bloc de la jornada i sota el títol “Nous reptes de la cooperació”, s’organitzarà una taula rodona sobre el futur de la cooperació, amb la participació de Rosa Parés, cooperant a Haití durant 25 anys; Victòria Planas, responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugi i Unitat d’Avaluació del FCCD; Amàlia Torres, consultora de l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) Ginebra i amb 5 anys d’experiència a Haití com a Officer de Gestió de Camps de Desplaçats amb l’OIM; Resti Ramos, responsable d’Estratègia i Innovació d’Educo i Jean Gerard Jeanty, fundador de l’associació Ayiti Demen.

Jornada “Haiti, now or never. 10 years after the earthquake”. Divendres 6 de març 2020, al MUHBA Barcelona. from Bumayé on Vimeo.

A la jornada «Haití. Now or never» també hi col·laboren el CIDOB, Casa Amèrica Catalunya, Revista 5W, el Museu d’Història de Barcelona MUHBA i la productora audiovisual Bumayé.

UN DOCUMENTAL PER EXPLICAR LA SITUACIÓ D’HAITÍ

Drops & Oceans, amb la col·laboració del FCCD, està produït un documental sobre la situació a Haití 10 anys després del terratrèmol i la lluita dels ciutadans per treure el país de la inestabilitat i la pobresa crònica. Aquest treball visualitza la mobilització ciutadana contra l’excés de poder d’una oligarquia corrupta i contra el bloqueig d’una comunitat internacional que vol preservar l’stato quo. Aquesta n’és una breu píndola.

Haití, ahora o nunca from Bumayé on Vimeo.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Web de Drops & Oceans (clica aquí)

➡️ Informació de la jornada “Haiti, now or never” (clica aquí)

General 2 març 2020

Josep Maria Solé: "Introduir la variable de drets humans i discapacitat en tots els projectes és imprescindible"

Girona i Mataró acullen els dies 11 i 12 de març les jornades sobre Cooperació, Salut Mental i Discapacitat. Seran dues sessions de reflexió i sensibilització dirigides especialment a les institucions públiques i a les entitats privades catalanes que treballen en els sectors de la discapacitat i la salut mental, amb l’objectiu de consolidar una línia d’actuació conjunta i a llarg termini en salut pública i cooperació.

Les jornades són gratuïtes i la inscripció es pot fer en línia (clica aquí)

Josep Maria Solé, director de la Fundació Tutelar Support, és un dels participants en el diàleg «Una nova mirada vers la discapacitat» que es farà en la sessió de l’11 de març a Girona i on conversarà amb Josep Medina, cap de Rehabilitació Funcional de l’Institut Guttmann.

Solé és advocat. Va ser Delegat territorial del Departament de Benestar Social (2000-2004) i és membre de diferents patronats. :En l’àmbit internacional és Membre del Consell d’Administració EASPD i Vice-president del Standing Committee on Inclusive living. Participa activament en els World Congress on adult Guardianship des del 2014.

– En un àmbit molt generalista s’ha associat cooperació a la construcció d’una escola, una potabilitzadora…i l’atenció a les persones sembla que no s’inclogui en el marc general de la població quan es parla de cooperació. És necessària una reflexió general de país en el camp de la salut i la cooperació al desenvolupament que proposa la jornada?
– Som un país molt solidari i es generen moltes iniciatives, per part de molta gent, constantment. Ara bé, també tenim un sentit de la practicitat que ens pot fer caure en la visió immediata i a curt termini que contribueixi al fet que passin per alt qüestions fonamentals. Per mi, introduir la variable de drets humans i discapacitat en tots els projectes és imprescindible, perquè permetrà que serveixin per tothom i, al mateix temps, els fa més sostenibles. Aquesta escola, o aquesta potabilitzadora (normalment associada a algun sistema de distribució o recollida d’aigua) es poden fer amb barreres arquitectòniques, o sense, sense major cost, si des de l’inici del projecte s’han tingut en compte criteris d’accessibilitat i disseny universal. I fer-ho ja no és només una opció, és un deure.

– Des de la fundació que dirigeix treballen tant en l’àmbit de la salut mental com el de la discapacitat i són una organització molt potent amb acció internacional. Per la seva experiència com es tracten discapacitat i salut en els països del Sud? Quines grans diferències hi trobaríem?
– Paradoxalment, és en els països del Sud o països que no situaríem prop dels estàndards del G20 on, al mateix temps, hi ha més mancances quan a inversió en polítiques socials i de salut mental, però és també on més veig que s’aposta perquè les iniciatives que es generin siguin, d’inici, orientades a satisfer el compliment dels drets de les persones amb discapacitat o problemes de salut mental. Puc posar com a exemples, les experiències a Kenya, Ghana, Líban, Armènia i altres, que estan treballant fa temps aplicant el mètode Quality Rights de l’Organització Mundial de la Salut, perquè els sistemes de salut mental s’organitzin i avaluïn la qualitat de la seva actuació en funció del compliment dels drets humans dels usuaris (promoció del vincle terapèutic, eliminació de la coerció i la involuntarietat, reconeixement de la dignitat de la persona i la capacitat jurídica per prendre decisions…). A casa nostra tot just fa unes setmanes vàrem tenir contacte amb l’OMS per començar-ne a parlar.

– Quines són les experiències de Support. Fundació Tutelar de Girona, en el camp de la cooperació al desenvolupament? Expliqui alguns dels projectes que han realitzat.
– Bé, la nostra experiència està més orientada a compartir coneixement, i generar-ne de nou conjuntament, sobre com afrontar els reptes pràctics que suposa la vigència de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, especialment en matèria del reconeixement del dret a la plena capacitat jurídica de totes les persones, independentment de la discapacitat o problema de salut mental que puguin patir, i del seu dret a rebre suport a la presa de decisions (en paraules més planeres, vol dir en com ens carreguem els sistemes tradicionals d’incapacitació i tutela, en els quals hem nascut com organització, per avançar cap a un nou model de suport). També ens interessa la transformació dels sistemes de salut mental perquè abandonin models on s’utilitza la involuntarietat (ingressos hospitalaris, tractaments…) i, al mateix temps, el disseny d’un nou esquema de serveis socials i sanitaris que garanteixi el dret a la vida independent, triant on volen viure i amb qui, i a rebre suports de qualitat que garanteixin la cobertura de les necessitats, però també la plena inclusió social. Aquest és el repte i és mundial. En el marc europeu hi ha moltes iniciatives que ens permeten finançar la innovació en aquest camp, d’aquí projectes com IDECIDE o TOPHOUSE que podeu consultar al nostre web, però també és gràcies als resultats d’aquesta innovació que hem pogut ajudar a aplicar la Convenció i a desenvolupar nous models de suport a companys de països com el Perú i Colòmbia, que tenen legislació més avançada que la nostra en aquesta matèria. No ens considerem una entitat de “cooperació”, però estem oberts a cooperar amb tothom, de qualsevol lloc del Món, que busqui la concreció i maximització dels drets humans de les persones amb discapacitat.

– El sistema de salut de Catalunya té mancances però també potencialitats. Quins són els mínims que caldria garantir a tota persona indistintament del lloc on ha nascut o on viu?
– En aquest cas, els mínims malauradament encara estan molt lluny en molts llocs del món. M’agradaria que es guanyés en serveis accessibles i integrats en les comunitats, de proximitat, que permetin treballar la prevenció, que disposin de personal capacitat per detectar i atendre la malaltia des dels primers estadis i amb serveis especialitzats també propers… però el que més m’amoïna a mi és que la condició de persona amb discapacitat de qualsevol tipus, però molt especialment la discapacitat psicosocial, no suposi un gaudiment diferent i de menys qualitat que els altres. De fet, la fórmula de Nacions Unides parla que les persones amb discapacitat tenim el dret a gaudir del més alt nivell possible de salut sense discriminació per motius de discapacitat.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Programa de les Jornades de cooperació, salut mental i discapacitat (clica aquí).
➡️ Formulari d’inscripció (clica aquí)

General 28 febrer 2020

El Marroc impedeix a l’Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara del Parlament de Catalunya visitar els territoris ocupats

Les autoritats del Marroc han impedit aquest divendres entrar al Sàhara Occidental a una delegació de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara (IPLS) del Parlament de Catalunya, on tenien previstes trobades i reunions amb col·lectius sahrauís que denuncien la vulneració constant dels Drets Humans. El director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), David Minoves, i la presidenta de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauís (CCAPS), Gemma Aristoy, formen part d’aquesta delegació que aquesta hora continua a l’aeroport d’Al-Aaiun.

Segons han explicat des de la delegació, només aterrats a l’aeroport, procedents de Las Palmas (Illes Canàries), un representant del govern del Marroc els ha comunicat que no podien baixar i els ha emplaçat a tornar a l’aeroport d’origen on tenen previst arribar cap a les 15.30 de la tarda.

La delegació de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara (IPLS) del Parlament de Catalunya està formada pels diputats Ferran Civit (ERC), Susanna Segovia (Catalunya En Comú Podem) i Vidal Aragonés (CUP). També l’integren Lupe Moreno (Agència Catalana de Cooperació), el cap de l’àrea de Drets Humans del FCCD, Toni Royo i Oriol Puig (Sàhara Dempeus), a més de Minoves i Aristoy.

Des de l’interior de l’avió on estan retinguts a Al-Aaiun, David Minoves i Gemma Aristoy lamentaven «profundament» l’actitud de les autoritats del Regne del Marroc que els impedeixen «acompanyar a defensors i defensores dels Drets Humans sahrauís i visitar famílies d’activistes que han estat detinguts i empresonats per la defensa d’aquests drets». Aquests dos responsables de la cooperació municipalista consideren «decebedor, desconcertant i preocupant» que les mateixes autoritats marroquines que «conviden a treballar en cooperació al seu territori per donar suport a projectes de desenvolupament siguin les mateixes que ara impedeixen l’entrada a electes municipals i parlamentaris catalans». Minoves i Aristoy ja han anunciat que l’IPLS i les entitats d’aquesta delegació denunciaran a les autoritats marroquines i internacionals aquest impediment per l’exercici de les seves funcions i que «no desviaran al municipalisme solidari de l’objectiu de garantir la protecció dels drets humans pels sahrauís que viuen sota l’ocupació del regne del Marroc».

No és la primera vegada que el Marroc impedeix a representants institucionals entrar al Sàhara. Les autoritats d’aquest país mai donen l’ordre d’expulsió per escrit, tal com ha passat al l’IPLS del Parlament de Catalunya, al·legant que es vol perjudicar els interessos del Marroc. Entre els motius que habitualment exposen hi ha que s’infringeixen les regles migratòries perquè ingressen com a turistes quan en realitat tenen una agenda política.

Aquesta és la segona vegada en només tres mesos que les autoritats marroquines impedeixen una missió parlamentària. El desembre una delegació del Parlament Basc també se li va prohibir l’entrada.

ESTANCAMENT DE LES NEGOCIACIONS I NOUS GREUGES

El context actual del conflicte des de la dimissió del representant de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), Hörst Köhler, el maig de 2019 passa per un estancament de les negociacions. El procés de negociació impulsat per la MINURSO no avança a causa del bloqueig, sobretot, de Marroc i França. La missió de Nacions Unides es va prorrogar l’octubre de 2019 per un any més però continua sense representant especial. Des del Front Polisario es percep que la MINURSO focalitza en vigilar l’alto el foc i evitar la represa armada, i no tant propiciar el referèndum pel qual va ser constituïda. Un dels greuges més recents que ha patit la població sahrauí ha estat el tancament de la Dipositaria de Béns de l’Estat espanyol. La clausura d’aquesta oficina anunciada aquest febrer deixa desatesos a 12.000 ciutadans espanyols d’origen sahrauí que es veuran obligats a traslladar-se a Rabat per a tramitar els seus documents oficials.

L’INTERGRUP PER LA PAU i LLIBERTAT AL SÀHARA DEL PARLAMENT VA CONSTATAR L’ANY 2014 UN «ETNOCIDI EVIDENT»

Des de fa anys, les autoritats del Marroc deneguen l’entrada de delegacions parlamentàries. Una de les darreres que hi va entrar va ser l’intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara (IPLS) del Parlament de Catalunya l’any 2014. En aquella estada la delegació de la cambra catalana va demanar una intervenció “urgent” de l’ONU al Sàhara Occidental per la “vulneració de drets humans”, així com que el Govern es replantegi les relacions comercials amb el Marroc al constatar-hi un «etnocidi evident». L’informe elaborat constatava que hi ha una vulneració sistemàtica dels drets humans, un “etnocidi evident” amb el coneixement de l’ONU i de la comunitat internacional, a més d’una “negació de drets bàsics individuals i de drets col·lectius dels pobles».