ss

General 25 febrer 2020

Constituït el grup de treball "Món Local Refugi" de resposta a les Emergències Humanitàries

El grup de treball «Món Local Refugi» del Fons Català de Cooperació (FCCD) s’ha constituït aquest dimarts 25 de febrer i ha aprovat les línies de treball del mandat. Aquesta comissió que està integrada per representants de diferents ajuntaments catalans va sorgir de la campanya del mateix nom que el 2015 va engegar el FCCD davant l’emergència humanitària generada pel conflicte sirià i de l’incompliment dels compromisos d’acollida per part de la Unió Europea i l’Estat espanyol.

Entre d’altres, el pla de treball aposta per fer un seguiment de les crisis vinculades a situacions de refugi per determinar-ne les línies d’actuació, ser un agent en espais de coordinació com poden ser les taules d’acollida de les diferents administracions, oferir formació en aquesta matèria per a tècnics municipals de cooperació o engegar accions d’incidència política i de sensibilització de la població.

COORDINACIÓ MUNICIPAL DAVANT LES CRISIS VINCULADES AL REFUGI

El grup està presidit per la tresorera del FCCD i regidora de Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez, i vol ser un espai de coordinació dels municipis per engegar accions de manera coordinada i conjunta davant les situacions d’emergència humanitària. Aquestes forcen la població a fugir dels seus països d’origen per vies com la ruta mediterrània oriental per Grècia, la mediterrània occidental pel Marroc, la ruta mediterrània central per la zona SAR, la ruta americana per Mèxic i Costa Rica o les accions de suport al Kurdistan.

En la reunió s’ha incidit en la necessitat de seguir actuant perquè si ve, la greu situació ha desaparegut dels grans mitjans de comunicació, la crisi humanitària no ha acabat i continuen els murs, les concertines, els camps, els desplaçaments forçats, la violació de drets, les deportacions o els centres d’internament que són un atemptat als Drets Humans.

Fons Catala 02252020 mon local refugi

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Valoració de les actuacions de la campanya “Món Local Refugi” (2015-2019″ (clica aquí)

General 24 febrer 2020

Oberta la inscripció per a les jornades de cooperació, discapacitat i salut mental

S’ha obert la inscripció (formulari d’inscripció) per participar en les jornades de cooperació, salut mental i discapacitat que es faran l’11 de març a Girona (Gironès) i el 12 de març a Mataró (Maresme). Aquestes jornades de reflexió i sensibilització estan pensades per a institucions i entitats privades que treballen en aquests camps o que estan interessades a fer-ho, i volen ser un espai debat i de coneixements compartits amb l’objectiu de consolidar una línia d’actuació conjunta i a llarg termini en salut pública i cooperació.

La salut pública ha estat un eix important en les actuacions que es desenvolupen a Catalunya en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. Sovint però, en països del Sud, les competències en salut depassen l’àmbit local i això dificulta molt l’actuació. En els darrers anys, especialment a Centreamèrica (bàsicament Nicaragua i Guatemala), han anat sorgint projectes, recolzats per ajuntaments i entitats catalanes, centrats en l’atenció directa a persones afectades per la malaltia mental i a persones amb discapacitat, especialment motriu.

PONÈNCIES, DEBATS I TAULES PER IMPULSAR ACCIONS EN AQUEST ÀMBIT

Les jornades comptaran amb ponències, taules rodones i debats que aniran a càrrec de professionals dels àmbits de la cooperació i la salut, tant de Catalunya com de Centreamèrica i representants d’entitats que estan treballant a Senegal o Grècia (consulta el programa complet de les jornades)

Entre els objectius marcats hi ha un projecte per a la creació d’una xarxa centreamericana de distribució i comercialització de components de cadires de rodes i material d’incontinència, gestionat des de les mateixes organitzacions de persones amb discapacitat o l’elaboració d’un manifest sobre aquest treball transversal que ajudi a fer visible i potenciar aquestes accions que es realitzen en el camp de la cooperació municipal.

Les dues sessions són possibles gràcies al treball conjunt del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Girona, l’Ajuntament de Mataró, la Diputació de Girona, Ajuntament de Barcelona i Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Fundació Maresme per a Persones amb Discapacitats, del GERD, grup editor de la revista del discapacitat, Comunitat Terapèutica del Maresme, EPMA i Col·lectiu Ronda.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Formulari d’inscripció (clica aquí)

General 19 febrer 2020

Núria Parlon, vicepresidenta del FCCD, escollida presidenta de la CONFOCOS

Núria Parlon, vicepresidenta del FCCD i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ha estat escollida nova presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS), l’ens de coordinació dels 9 fons de cooperació i solidaritat existents a l’Estat Espanyol. Parlon ha estat escollida en l’assemblea que s’ha fet aquest dimecres 19 de febrer a Bilbao (País Basc).

A més de Parlon com a presidenta, l’assemblea també ha escollit a Juan González, alcalde de Nigrán i president del Fondo Galego de Cooperación e Solidariedade com a Vicepresident; a Susana Móra, presidenta del Consell de Menorca i Vicepresidenta del Fons Menorquí com a Secretària; i a Ernesto Sainz Lanchares, alcalde de Salvatierra, i president de l’Euskal Fondoa com a tresorer.

Parlon substitueix a Juan González, alcalde de Nigrán, que passa a ocupar la Vicepresidència.

UN MANDAT PLE DE REPTES

L’elecció de la representant del FCCD per a la presidència de l’ens arriba en un moment ple de reptes. El Govern espanyol està en fase de modificació de la llei 23/1998 de Cooperació Internacional on la CONFOCOS vol tenir un paper clau en el debat i on aposta perquè es reconegui el paper de la cooperació municipalista. L’objectiu de la reforma que es planteja és adaptar una llei aprovada fa més de 20 vint anys a la nova l’agenda internacional del desenvolupament però també al paper dels agents, entre ells els municipis.

Actualment integren la CONFOCOS, a més del FCCD, l’Euskal Fondoa. Asociación de Entidades Locales Vascas Cooperantes, el Fons Valencià per la Solidaritat, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, el Fons Menorquí de Cooperació, el Fondo Galego de Cooperación e Solidariedade, el Fondo Andaluz de Municipios para la Solidaridad Internacional, i el Fondo Extremeño Local de Cooperación al Desarrollo. La confederació va néixer 1995 i té com a objectius contribuir a impulsar la cooperació descentralitzada dins i fora dels àmbits territorials dels seus membres i ser interlocutor davant les institucions estatals, europees i internacionals en aquells plantejaments on hi ha interessos coincidents.

Fons Catala Reunio Confos

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Web de la Confederació de Fons de Cooperació i solidaritat (clica aquí)

General 18 febrer 2020

Mirades enrere. Les acampades del 0,7% analitzades 25 anys després (II)

L’últim trimestre de 1994 una xifra es va convertir en símbol: el 0,7%. Milers de persones es van mobilitzar reclamant un món més just, una major cooperació amb el Tercer Món i l’aposta d’un món més solidari. L’aspecte de l’Avinguda Diagonal de Barcelona amb un miler de tendes instal·lades durant 36 dies van esdevenir icòniques per un moviment que 25 anys després segueix treballant per esborrar la frontera nord-sud.

Ara, vint-i-cinc anys després, des del web del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) recull reflexions sobre què van suposar les acampades pel 0,7% i com han transformat la cooperació internacional.

Manel Vila. Director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
«La societat va prendre consciència de la pobresa, la fam i moltes injustícies, i es va mobilitzar»

Fons Catala Reflexions Cooperacio Manel Vila

«Des del meu punt de vista, el més important de les acampades de fa 25 anys és que van visibilitzar la solidaritat i la cooperació que ja feia molts anys que feien ONG i entitats catalanes arreu del món, van posar la cooperació en l’agenda política. La societat va prendre consciència de la pobresa, la fam i moltes injustícies, i es va mobilitzar; pel que fa als Estats, van assumir el compromís de destinar el 0’7 a Ajut Oficial al Desenvolupament, però alguns mai l’han complert».

Maria Rosa Terradellas. Experta en Cooperació al Desenvolupament i directora de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la Universitat de Girona
«Vivim en un món globalitzat i cal un replantejament pensant en el ODS»

Fons Catala reflexions Terradellas

«Aquell moviment va suposar una enorme conscienciació per a la població i els governs per aplicar un % a la Cooperació al desenvolupament: el 0,7%. A Espanya va afavorir promulgar la Llei de Cooperació (1998) i es va impulsar l’increment de l’AOD. Cal dir però, que el màxim al qual s’ha arribat és al 0,49% (2009), al 2012 (<0,2%) i al 2018 (0,22%). Vivim en un món globalitzat i cal un replantejament pensant en el ODS, els actors i sectors que cal implicar-hi, què hi poden aportar i com incrementar el % de l’AOD».

Rafael Grasa. Professor de Relacions Internacionals de la UAB i expresident de l’Institut Català Internacional per la Pau
«Les acampades van condicionar les Polítiques de cooperació durant 15 o 20 anys»

Fons Catala reflexions Rafel Grasa

«Les acampades van posar el tema de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupament al centre del cor, de les ments i de les institucions, aconseguint que entitats privades i públiques volguessin cooperar. Ras i curt, van condicionar les Polítiques relacionades durant 15 o 20 anys. Han estat un generador de consciència crítica i ètica durant molt de temps i una bandera de revolta i lluita per tota la societat i en particular el jovent. Ara tot ha canviat, fa cinc anys, amb la campanya de “pobresa zero” es va endegar el declivi i ara el factor engrescador és la sostenibilitat, el medi ambient, l’emergència climàtica».

Mercè Esteve. Alcaldessa de Begues i secretària del FCCD
«Vam aprendre que les administracions hem de gestionar les nostres poblacions, però també hem de tenir una mirada més oberta i global»

Fons Catala reflexions 0,7 Merce Esteve

«La força del poble va ser clau perquè les administracions establíssim polítiques concretes en la cooperació internacional. Gràcies al fet que en aquell moment es van reclamar quotes concretes, avui la major part de consistoris realitzem aportacions que permeten afrontar tant projectes en cas d’emergència com actuacions a mitjà i llarg termini més enllà de les nostres fronteres. Posant així en valor una necessitat i una mancança que fins aquell moment no estava prou reconeguda. Vam aprendre que les administracions hem de gestionar les nostres poblacions, però també hem de tenir una mirada més oberta i global. Avui en dia vivim en un món tan connectat entre si que no podem entendre un desenvolupament real que no afecti el conjunt de la humanitat».

Victòria Planas. Responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugiats i Avaluació del FCCD
«Han estat 25 anys d’aprenentatges i lluites amb els seus retrocessos i estancaments»

Fons Catala Reflexions 9,7 Victoria Planas

«25 anys, de les acampades pel 0,7%, als despatxos, als carrers, al terreny. Trànsits de receptors a donants; de l’assistencialisme a la transformació; de la caritat a la solidaritat; de l’ajut als drets. 25 anys d’aprenentatges i lluites amb els seus retrocessos i estancaments. Actuem, però no serveix de res si no és justícia global».

General 11 febrer 2020

Gemma Aristoy escollida presidenta dels municipis solidaris amb el poble sahrauí

Gemma Aristoy és la nova presidenta de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS). La regidora de Ciutadania de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) va ser escollida en l’assemblea de la Coordinadora que es va fer aquest dilluns 10 de febrer a Barcelona on s’havia de renovar els òrgans de direcció, després de les darreres eleccions municipals. Un dels grans objectius del nou equip és desplegar el Pla Estratègic de Cooperació amb el Sàhara Occidental, aprovat l’any passat.

En l’assemblea també es va aprovar la memòria d’activitats i la memòria econòmica de l’exercici 2019. Entre les línies d’acció que s’han definit, seguint el pla estratègic de la CCASPS, aquests 65 ajuntaments catalans impulsaran accions per incidir en l’agenda nacional i internacional el ple reconeixement dels drets dels sahrauís i el seu dret a l’autodeterminació. També s’impulsaran accions de denúncia de la vulneració sistemàtica dels drets humans als territoris ocupats i l’espoliació de recursos naturals del Sàhara Occidental i realitzaran activitats de conscienciació a la població com el programa «Vacances en pau», molt consolidat a Catalunya.

En aquest plenari on es va fer balanç anual també van intervenir el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Isidre Pineda i la presidenta en funcions, Olga Arnau. El subdelegat del Polisario a Catalunya, Mah Iadih i del director del FCCD, David Minoves també van prendre la paraula.

La CCASPS està formada per ens locals i entitats municipalistes de solidaritat i cooperació que actuen al Sàhara Occidental i defensen el seu dret d’autodeterminació en el marc de conflicte de descolonització i d’ocupació militar per part del Marroc. Fundada l’any 1996, el seu objectiu és millorar l’eficàcia i l’eficiència promovent la coordinació i complementarietat de les accions d’incidència política sobre el Sàhara Occidental i de cooperació amb aquest territori.

Fons Catala 02112020 assemblea coordinadora sahara 1

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Web de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (clica aquí)

General 7 febrer 2020

Mirades enrere. Les acampades del 0,7% analitzades 25 anys després

L’últim trimestre de 1994 una xifra es va convertir en símbol: el 0,7%. Milers de persones es van mobilitzar reclamant un món més just, una major cooperació amb el Tercer Món i l’aposta d’un món més solidari. L’aspecte de l’Avinguda Diagonal de Barcelona amb un miler de tendes instal·lades durant 36 dies van esdevenir icòniques per un moviment que 25 anys després segueix treballant per esborrar la frontera nord-sud.

Ara, vint-i-cinc anys després, des del web del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) recollim reflexions sobre què van suposar les acampades pel 0,7% i com han transformat la cooperació internacional.

Josep Bel. Sindicalista
«Es va desencadenar un gran moviment solidari que va unir milers de ciutadans per fer un món millor»

Fons Catala Reflexio 0,7 Josep Bel

«Durant un mes i mig, es van fer assemblees diàries, xerrades sobre les diferències entre el Nord i el Sud, i es van organitzar nombrosos tallers i debats. Va ser una iniciativa de base i de coordinació horitzontal per denunciar la pobresa i l’exclusió social, i va promoure un creixement de la implicació de molts joves amb les ONG i els moviments socials. Els sindicats ens vam implicar en la lluita internacional per la justícia social practicant el 0,7% dels nostres pressupostos a la cooperació.
Avui no es compleix el 0,7% del PIB, ni a l’Estat espanyol ni al Parlament català. Però és cert que a partir d’aquella acampada, centenars de joves hem fet voluntariat a molts països i continuem implicats en la solidaritat internacionalista».

David Lascorz. Comitè Oscar Romero
«La crua realitat és que 25 anys després la situació mundial poc ha canviat»

Fons Catala Reflexio 0,7% David Lascorz

«En el seu moment van marcar una fita molt important en la reivindicació social. Va ser com un despertar de la solidaritat. Va servir per posar en evidència una realitat i per mirar de fer pressió als governs a l’hora de destinar el 0,7% del seu PIB a les ajudes al desenvolupament als països amb necessitats. Després de l’acampada va haver-hi un augment en la creació d’associacions amb l’objectiu d’ajudar als països més necessitats. Els governs es van comprometre a augmentar la seva partida destinada a aquest objectiu, encara que molt per sota del 0,7% demanat. S’han anat fent petits avanços en aquest sentit fins a l’inici de la crisi.

Però la crua realitat és que 25 anys després la situació mundial poc ha canviat i els països rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.

El model econòmic actual fa temps que està en crisis (desigualtat social, degradació mediambiental) i canviar aquesta tendència és molt complicat donat que hi han molts interessos creats i que des de la nostra societat (“primer món”) significaria perdre els nostres privilegis».

Llorenç Olivé. Justícia i Pau
«Allà s’arrencaren les primeres polítiques serioses de cooperació de la Generalitat i d’ajuntaments catalans»

Fons Catala reflexio 0,7% llorenc Olive

«Representaren un rebrot d’aquella primera campanya que es va fer el 1982 des de Justícia i Pau per conscienciar sobre les diferències Nord-Sud i reclamar el compromís polític del 0,7%; d’allà s’arrencaren les primeres polítiques serioses de cooperació de la Generalitat i d’ajuntaments catalans. 25 anys després, les desigualtats socials i econòmiques a nivell mundial s’han incrementat notablement. Però hi ha una esperança, les persones; que hi som i hi serem des de les lluites compartides endegades des de les entitats».

Toni Codina. Exdirector de SETEM
«També van comportar canvis en el conjunt de les polítiques socials gràcies a l’enfortiment del discurs de l’equitat, els drets humans i la justícia social»

Fons Catala reflexio 0,7% Toni Codina

«Van suposar una inflexió molt important en la mentalitat col·lectiva: passar de considerar-nos una societat acomplexada i assistida, a una societat proactiva, oberta al món i solidària. No només van comportar canvis en les polítiques de cooperació, molts dels quals avui encara perduren, sinó també en el conjunt de les polítiques socials gràcies a l’enfortiment del discurs de l’equitat, els drets humans i la justícia social».

Laura Pérez. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
«Van significar la visibilització massiva d’un problema de caràcter global: les desigualtats»

Fons Catala reflexio 0,7% laura perez

«Les acampades pel 0,7% van significar la visibilització massiva d’un problema de caràcter global – les desigualtats – i la seva traducció en polítiques públiques a tots els nivells. L’impacte de les acampades va ser especialment fort a l’escala municipal, amb ciutats que van aconseguir competències destacades en cooperació. En 2015, Barcelona es va convertir en la primera gran ciutat de l’Estat en dedicar el 0,7% a Justícia Global. Un altre efecte a llarg termini de les acampades va ser precisament el canvi en la concepció d’aquestes polítiques en Barcelona, passant de la idea de la cooperació Nord-Sud a la de Justícia Global, que connecta la lluita per la justícia social a la ciutat i arreu del món».

General 5 febrer 2020

El FCCD reactiva el seu Consell Assessor per donar veu a les ONG

El Consell Assessor del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha reprès aquest dimecres 5 de febrer la seva activitat. Representant de la Fede.cat, de la coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme s’han reunit amb representants del FCCD per començar a treballar i plantejar les funcions que tindrà aquest consell i el seu règim de funcionament. El president del FCCD, Isidre Pineda, ha assegurat que la recuperació del consell assessor visualitza la nova etapa que ha encetat l’entitat.

El director del FCCD, David Minoves, ha dit que aquest espai de debat i concertació visualitza que l’ens i les entitats tenen reptes «coincidents». Algunes de les ONG feia anys que reclamaven la reactivació del consell assessor per tal de poder establir sinergies amb el FCCD del que actualment formen part més de 300 ajuntaments d’arreu del país. Actualment es treballa perquè també s’hi incorpori un representant de les ONG de les comarques de Tarragona.

El pes de les ONG en el FCCD ha estat basculant. Quan el 1986 es va fundar, l’ens estava integrat per entitats i ajuntaments. Amb el pas del temps, el FCCD va esdevenir un organisme centrat, sobretot, en gestionar polítiques de cooperació dels ajuntaments i el paper de les entitats va anar-se diluint. Quan la institució va deixar de gestionar projectes propis de cooperació i passar a gestionar els impulsats pels ajuntaments, les entitats van passar a tenir veu en un nou consell assessor. Aquest però va deixar de funcionar al cap d’un temps.

Malgrat que al 2017 s’havia intentat reactivar, no ha estat fins ara que s’ha recuperat. La nova Junta Directiva va decidir visualitzar-ho com una de les primeres accions per mostrar la voluntat d’obertura i potenciació en aquesta nova etapa.

Fons Catala Cooperacio reunio consell assessor

General 27 gener 2020

El FCCD i la Federació de Municipis acorden estrènyer la seva col·laboració

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) han acordat estrènyer els vincles de col·laboració. Els dos ens treballaran conjuntament en aspectes com el d’augmentar el nombre d’ajuntaments que assoleixin l’objectiu del 0,7%, la formació d’electes i tècnics en l’àmbit de la cooperació i en fer créixer el nombre de municipis adherits al FCCD. La presidenta de la FMC, Olga Arnau i el president del FCCD, Isidre Pineda, s’han reunit aquest dilluns 27 de gener en la primera trobada dels dos ens, després de la renovació dels seus òrgans de direcció.

En la reunió que també hi han participat el secretari general del FMC, Magí Rovira i el director del FCCD, David Minoves. Isidre Pineda, president de l’ens de cooperació municipalista, assegurava que la trobada ha establert «les bases de la col·laboració entre les dues institucions» per a l’actual mandat.

MÉS MUNICIPIS CAMÍ DEL 0,7%

Les dues parts han acordat renovar i realçar els acords vigents, on la FMC delega al FCCD aquells aspectes que tenen a veure amb la solidaritat i l’acció humanitària. En aquest sentit s’ha acordat treballar perquè el nombre més gran de municipis que formen part de la FMC s’adhereixin com a socis al FCCD i treballar perquè tots ells prenguin consciència en la necessitat d’aportar el 0,7 % del pressupost a cooperació internacional, tal com suggereix Nacions Unides.

També s’ha fixat que, conjuntament amb l’altra gran associació municipalista (Associació Catalana de Municipis), es tiri endavant un pla formatiu destinat a nous electes i treballadors municipals perquè coneguin les polítiques de cooperació al desenvolupament que es poden impulsar des de l’àmbit municipal.

Reunio Fons Catala FMC

General 20 gener 2020

Reunió del FCCD amb el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch s’ha reunit aquest dilluns 20 de gener amb el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Isidre Pineda i el director de l’ens, David Minoves. La trobada ha servit per presentar els objectius del FCCD en aquesta nova etapa, després de la renovació de la Junta Directiva on el FCCD vol augmentar en recursos i créixer en implantació al territori. En la reunió que s’ha fet a la seu de la conselleria també hi ha participat el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila.

El conseller i els màxims responsables del FCCD han abordat temes candents per la cooperació municipal com el desplegament del Pla Director de Cooperació de la Generalitat i efectes d’aquest sobre les accions de cooperació que realitzen els pobles i ciutats. Generalitat i FCCD també han acordat treballar per fer possible que la cooperació municipalista pugui accedir a rebre fons d’organismes internacionals, especialment des de la Unió Europea. En aquest àmbit s’ha acordat estudiar la possibilitat de participar conjuntament en licitacions internacionals. També s’ha debatut sobre la reforma en curs de la llei estatal de cooperació i llei de subvencions.

CAMÍ CONJUNT CAP AL 0,7%

Aquest mandat l’executiva del FCCD s’ha marcat incentivar l’aportació del 0,7% del pressupost dels ajuntaments i ens supramunicipals per a la cooperació al desenvolupament. En el cas del govern català s’ha fixat com a meta l’any 2030. Els dos ens s’han compromès a compartir informació en únic portal que reflecteixi l’aportació pública catalana en matèria de cooperació interncional.

El president, Isidre Pineda, destacava al final de la reunió la bona sintonia «per alinear-nos» en polítiques de cooperació internacional. «Som dues cares d’una mateixa moneda» que mostren el caràcter solidari «enorme» de Catalunya.

Reunio FCCD conseller Bosch

General 15 gener 2020

Opinió | Avui més que mai cal recuperar la vigència de l'objectiu 0,7%

ISIDRE PINEDA | President del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i alcalde de Caldes de Montbui

La cooperació per al desenvolupament és estranyament notícia. Afirmo “estranyament” ja que no es tracta d’una de les polítiques públiques més mediàtiques. Aquest és un fet injust ja que poques vegades crida l’atenció dels mitjans el poderós efecte de transformació que ve acompanyat d’intensos i reivindicatius moviments socials. Fa 25 anys tot va canviar en aquest sentit ja que centenars de persones, i entre elles el Fons Català de Cooperació i diversos activistes de llarga trajectòria, van impulsar una mobilització que representaria un abans i un després en concepte de solidaritat global i que condicionaria les polítiques de cooperació per al desenvolupament. Certament hem de tenir en compte el moment històric i la causa de la reivindicació per posar en valor tot el que va representar en el seu dia, fet que ha provocat que el reconegut programa de recerca periodística “30 minuts” hagi centrat els seus esforços a parlar-ne en un reportatge el passat diumenge.

APROFUNDIR I REFLEXIONAR SOBRE LA JUSTÍCIA GLOBAL EN HORARI DE MÀXIMA AUDIÈNCIA TELEVISIVA

És un èxit rotund que un programa de màxima audiència aprofundeixi i reflexioni sobre la justícia global i el paper de la cooperació catalana, i és per això que des del Fons Català hem impulsat i participat a la producció del reportatge per recuperar un tema en el que a dia d’avui encara hi ha molt camp per recórrer. Avui més que mai cal recuperar la vigència de l’objectiu d’assolir el 0,7% en cooperació al desenvolupament, i podem fer-ho inspirats per aquelles acampades que van representar un moviment social pioner a Catalunya. Cal apostar per la cooperació al desenvolupament com a eina de transformació global sense oblidar que ja fa massa anys que moltes administracions obvien un compromís històric. En tenim el deure i la responsabilitat. I només de nosaltres depèn que totes les administracions responguin positivament, aquest cop sí.

General 10 gener 2020

Haití 10 anys després: una crisi crònica silenciada

La fatídica tarda del 12 de gener de 2010 un demolidor terratrèmol va sacsejar Haití. Segons els serveis geològics va ser el més fort registrat des de 1770 i les seves conseqüències van ser devastadores, tenint en compte que parlem del país més pobre del continent americà. La solidaritat es va activar. En aquests 10 anys, el Fons català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha destinat 1.071.092,00 euros dels ajuntaments catalans en 18 projectes. 10 anys després del terratrèmol, Haití no ha superat aquell sotrac. La situació s’ha cronificat i la cooperació amb aquest país de les Antilles.

Un desastre és la combinació d’un fenomen natural i una situació de vulnerabilitat. Ara fa deu anys, Haití va patir un terratrèmol de 7º de l’escala de Richter, que va deixar un balanç de 230.000 persones mortes, més de 300.000 de ferides i tres milions de persones desplaçades. 160 ajuntaments catalans varen respondre a la Crida que el Fons Català va fer de suport a Haití el 13 de gener de 2010. La suma d’un terratrèmol, una epidèmia de còlera i un huracà varen impactar dramàticament sobre un país i un poble oblidat. Des del Fons català s’han destinat 1.071.092,00 euros dels ajuntaments catalans a 18 projectes de reconstrucció post-emergència en clau local. Les respostes aprovades estan emmarcades en els sectors de prevenció de riscos i desastres i reconstrucció del teixit comunitari al Sud-Est, al Nord-Est d’Haití i Nippes (projectes 2167, 2222, 2223, 2256, 2703, 2336), lluita contra el còlera (2774), emergència alimentària i enfortiment organitzatiu (3169, 3302), Suport a camps de desplaçats interns- shelters a Leogane (2168). També s’han realitat projectes com l’accés a l’aigua al Sud-est (projecte 3027), l’enfortiment institucional i gestió de riscos i desastres al Sud (projecte 3080) o l’emergència alimentària al Sud (projecte 3085).

Deu anys després del desastre, el país continua patint una situació de crisi aguda, cronificada i silenciada, en un context de febleses estructurals i fragilitat aguda del context econòmic, social i polític, sumat en positiu per a l’emergència d’una societat civil combativa. La situació econòmica s’ha continuat deteriorant l’any 2019, amb una taxa de creixement feble, depreciació de la moneda local, inflació, alça dels preus de la cistella bàsica que ha impactat directament sobre els drets de la població més vulnerable a satisfer les necessitats bàsiques fonamentals i l’accés a serveis bàsics de qualitat i que es veu privada dels mitjans per mantenir-se en vida amb dignitat.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Projectes dels FCCD a Haití (clica aquí)
➡️ Reportatges sobre els 10 anys del terratrèmol de Miami Herald (clica aquí)
➡️ Article de l’agència AFP sobre els 10 anys del sisme a Haití (clica aquí)

General 10 gener 2020

OFERTA DE FEINA: El Fons Català de Cooperació convoca dues places laborals

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amplia la seva plantilla laboral per cobrir les necessitats de l’àrea de comunicació i de l’àrea de gestió de projectes.

Plaça de TÈCNIC/A DE COMUNICACIÓ:

Considerem que una bona comunicació és essencial per assolir aquesta missió, i que bàsicament haurà de respondre als següents objectius:

  • Posicionament del FCCD com a associació municipalista de referència en el sector, per defensar els el rol i els interessos de la cooperació i la solidaritat municipalista.
  • Oferir dades actualitzades sobre l’estat de la cooperació municipal catalana, així com detectar tendències a partir de la seva interpretació
  • Donar suport en l’elaboració i difusió de campanyes i activitats de sensibilització i educació per al desenvolupament mitjançant l’activació i actualització d’una base de recursos compartits entre tots els socis
  • Màrqueting, entès com comunicació adreçada a millorar la comercialització dels serveis que realitzem als nostres socis.

Plaça de RESPONSABLE DE CONTROL ECONÒMIC DE PROJECTES:

La persona escollida s’encarregarà del control de les justificacions econòmiques que han de presentar les entitats subvencionades pel Fons Català i planificar i executar les justificacions econòmiques que el Fons Català ha de presentar als seus socis (ajuntaments, consells comarcals, diputacions) i altres finançadors, de forma coordinada amb l’Àrea de coordinació de projectes i amb l’Àrea d’administració.

Podeu consultar les condicions de les convocatòries en els documents adjunts.

Data límit per presentar les candidatures: 24 de gener de 2020

General 8 gener 2020

El «30 minuts» analitza la lluita pel 0,7%, vint-i-cinc any després de les acampades de la Diagonal

El programa 30 minuts de TV3 dedica aquest diumenge 12 de gener a les 21.55 h un reportatge a la lluita iniciada l’any 1994 a Catalunya per aconseguir que les administracions dediquessin el 0,7% del seu pressupost a cooperació internacional. Amb les acampades que es van fer a la Diagonal de Barcelona ara fa vint-i-cinc anys com a punt de partida, el reportatge “Objectiu 0,7%” analitza en quin punt es troba la cooperació al desenvolupament de Catalunya. Aquest reportatge de TV3, amb la col·laboració de Som Batabat i participació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) inicia una sèrie de continguts en aquest web per recordar aquell moviment i posar sobre la taula la necessitat de cooperar en una societat global.

“Objectiu 0,7%” explica les causes i les conseqüències de l’acampada de 1994 a la Diagonal de Barcelona pel 0,7% i analitza l’actualitat de la cooperació internacional pel desenvolupament a Catalunya. Compta amb la participació de diferents testimonis i polítics de l’època.

Aquest reportatge televisiu explica també quines administracions públiques han arribat a dedicar aquesta xifra a la cooperació i quines s’han mantingut sempre en nivells molt més baixos. El reportatge també analitza errors i encerts comesos durant aquests vint-i-cinc anys per les entitats cooperants, analitza les causes estructurals que provoquen la desigualtat entre països i planteja els reptes de futur de la cooperació internacional per al desenvolupament que es fa a Catalunya.

“Objectiu 7%” compta amb la participació del president del FCCD i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda i el director del FCCD, David Minoves a més de testimonis que van participar en l’acampada de la Diagonal, com l’advocat i polític Jaume Asens; l’exdiputada Gabriela Serra o de l’activista Josep Maria Hosta.

El reportatge està dirigit i amb guió de Jordi Portals, realitzat per Benet Roman i amb producció de Pau Riera.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Web del programa “30 minuts” (clica aquí)
➡️ Informació del reportatge “Objectiu 7%” (clica aquí)

General 3 gener 2020

Visita d'una delegació de Sant Boi al Senegal per conèixer projectes de cooperació en els que participen

Una delegació de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) ha visitat el Senegal per conèixer algun dels projectes de cooperació al desenvolupament que reben col·laboració del municipi. La delegació la va encapçalar la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau, Alba Martínez i estava formada pel tècnic de cooperació Manolo Pérez i per representants de la Fundació Kassumay, Juan Ciudad i Desos, entitats que formen part del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat.

La delegació va poder conèixer el Centre de Salut Mental Dalal Xes de Thies, impulsat per l’ONG Juan Ciudad, vinculada al Parc Sanitari de Sant Joan de Déu amb seu a Sant Boi. Des d’aquí s’articula una resposta per apropar l’atenció sanitària psiquiàtrica a les àrees rurals del Senegal amb equips de professionals i instal·lacions mèdiques itinerants (projecte 3257). A Zinguinchor varen conèixer el treball que hi fa la Fundació Ètnia, que amb la contrapart local Santa Yallah està impulsant una òptica solidària que ha rebut suport de Sant Boi. Aquesta òptica facilita a la població local, independentment dels seus recursos, la possibilitat de realitzar cribratges per la detecció dels problemes de salut visual i és gestionada per dones amb l’objectiu d’apoderar-les (projecte 3218).

La representació de Sant Boi també va visitar la granja escola de l’associació USOFORAL, on dones de 12 perímetres agrícoles a Casamance estan rebent formació en tècniques agroecològiques amb l’objectiu d’articular una xarxa que vol garantir la sobirania alimentària i l’apoderament econòmic i en l’accés als mitjans de producció per part de les dones. Aquesta iniciativa l’executa FODDE (Forum pour un Développment Durable Endogène) (projecte 3199). Aquest projecte articula en xarxa perímetres agrícoles que han estat finançats pels ajuntaments de Girona, Vic, Mataró, Polinyà, Lleida, Valls, Pallejà, Sant Just Desvern i Castellbisbal, a més de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolumpament i la Diputació de Barcelona.

SUPERVISIÓ DE PROJECTES A GÀMBIA

Aprofitant el desplaçament a l’Àfrica, els tècnics del FCCD també varen participar juntament amb WASDA en la distribució a 53 famílies en situació de vulnerabilitat de material escolar, estris domèstics i aliments després de l’emergència causada per una tempesta de vent a l’Upper River Region de Gàmbia (projecte 3342). En aquesta campanya d’emergència hi han participat els ajuntaments de Lloret de Mar, Sant Boi, Llagostera, Molins de Rei, Sant Feliu de Codines, la Llagosta, la Garriga, Santa Perpètua de Mogoda i Platja d’Aro, Blanes, Igualada, Mataró, Calella, Sabadell, Oliola i Pals. També es va poder visitar l’escola bressol del municipi rural de Jirong, promoguda per la Fundació Kalilu Jammeh i que s’està ampliant amb un habitatge per a la mestra (projecte 3288). L’estada al Senegal i Gàmbia es va fer entre el 9 i el 19 de desembre.

Fons Catala 01032019 Visita Sant Boi projectes Senegal

General 18 desembre 2019

18 de desembre | Dia Internacional de les Persones Migrants

Avui 18 de desembre se celebra el Dia Mundial del Migrant. Les migracions són un fenomen que ha existit sempre. Els moviments de persones s’ha produït al llarg de tota la història. Des dels orígens de la humanitat hi ha hagut mobilitat d’un lloc a un altre de la terra, per motius molt diferents. La majoria de migracions són internes o dins dels subcontinents i esdevenen un element de riquesa per a la societat (social, cultural, econòmica…). Segons dades de l’ONU, la xifra de migrants ha arribat aquest any a 272 milions de persones, 51 milions més que l’any 2000. Aquest és la xifra més alta registrada fins ara.

Per aquesta raó, més enllà d’una data en el calendari, els dies mundials han de ser una eina de reflexió, de transformació, de canvi… per afrontar una situació. En l’actualitat hi ha un gran nombre de persones que viuen a un lloc diferent d’on van néixer. Una part d’aquest col·lectiu migrant són aquelles persones que es veuen forçades a emigrar a causa de guerres, fam, desastres naturals…i són aquelles sobre les que la societat ha de donar una resposta. Aquesta acollida és un dels reptes al que han de fer front els països de determinades zones del món i queda molt de camí per a recórrer.

En el treball diari en l’àmbit de la solidaritat i el desenvolupament que fa el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) a tot el món, constatem una manca de compromís: un enfocament basat en la seguretat i el control de fronteres en detriment dels aspectes humanitaris i socials. Ens cal un model hospitalari d’acollida al migrant que contrasti el sofriment i vulneració dels Drets Humans més bàsics que s’està produint.

MÉS ESCALFAMENT PLANETARI. MÉS MIGRACIONS

Les migracions forçades són un mirall de la realitat del món i, si no es reverteix, la situació no és massa esperançadora. Als migrants que escapen de guerres, conflictes polítics, fam… cal sumar-hi els migrants climàtics. Persones que, amb l’escalfament del planeta a causa de l’acció de l’home, es veuen forçats a marxar de casa. La recent cimera sobre el clima de Madrid és una visualització més de la incapacitat de posar els interessos del planeta i de les persones que hi viuen per damunt dels interessos econòmics globals.

Els problemes ambientals poden conduir, de fet ja ho fan, directament a l’emigració. L’estrès ambiental pot provocar conflictes de recursos i aquests conflictes acaben provocant refugiats. Els esdeveniments meteorològics extrems, provocats per l’escalfament global i el canvi climàtic conseqüent, també van creixent d’una manera alarmant. El canvi climàtic global té el potencial de desarrelar directament les persones de les seves comunitats d’origen i cal una actuació compromesa. Cal consciència real i compromís.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Informes de l’ONU sobre migracions (clica aquí)
➡️ El Dia Internacional de les Persones Migrants a la Wikipedia (clica aquí)
Climate Center. Flickr. Creative Commons.