General
18 febrer 2020
Mirades enrere. Les acampades del 0,7% analitzades 25 anys després (II)
L’últim trimestre de 1994 una xifra es va convertir en símbol: el 0,7%. Milers de persones es van mobilitzar reclamant un món més just, una major cooperació amb el Tercer Món i l’aposta d’un món més solidari. L’aspecte de l’Avinguda Diagonal de Barcelona amb un miler de tendes instal·lades durant 36 dies van esdevenir icòniques per un moviment que 25 anys després segueix treballant per esborrar la frontera nord-sud.
Ara, vint-i-cinc anys després, des del web del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) recull reflexions sobre què van suposar les acampades pel 0,7% i com han transformat la cooperació internacional.
Manel Vila. Director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya
«La societat va prendre consciència de la pobresa, la fam i moltes injustícies, i es va mobilitzar»
«Des del meu punt de vista, el més important de les acampades de fa 25 anys és que van visibilitzar la solidaritat i la cooperació que ja feia molts anys que feien ONG i entitats catalanes arreu del món, van posar la cooperació en l’agenda política. La societat va prendre consciència de la pobresa, la fam i moltes injustícies, i es va mobilitzar; pel que fa als Estats, van assumir el compromís de destinar el 0’7 a Ajut Oficial al Desenvolupament, però alguns mai l’han complert».
Maria Rosa Terradellas. Experta en Cooperació al Desenvolupament i directora de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la Universitat de Girona
«Vivim en un món globalitzat i cal un replantejament pensant en el ODS»
«Aquell moviment va suposar una enorme conscienciació per a la població i els governs per aplicar un % a la Cooperació al desenvolupament: el 0,7%. A Espanya va afavorir promulgar la Llei de Cooperació (1998) i es va impulsar l’increment de l’AOD. Cal dir però, que el màxim al qual s’ha arribat és al 0,49% (2009), al 2012 (<0,2%) i al 2018 (0,22%). Vivim en un món globalitzat i cal un replantejament pensant en el ODS, els actors i sectors que cal implicar-hi, què hi poden aportar i com incrementar el % de l’AOD».
Rafael Grasa. Professor de Relacions Internacionals de la UAB i expresident de l’Institut Català Internacional per la Pau
«Les acampades van condicionar les Polítiques de cooperació durant 15 o 20 anys»
«Les acampades van posar el tema de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupament al centre del cor, de les ments i de les institucions, aconseguint que entitats privades i públiques volguessin cooperar. Ras i curt, van condicionar les Polítiques relacionades durant 15 o 20 anys. Han estat un generador de consciència crítica i ètica durant molt de temps i una bandera de revolta i lluita per tota la societat i en particular el jovent. Ara tot ha canviat, fa cinc anys, amb la campanya de “pobresa zero” es va endegar el declivi i ara el factor engrescador és la sostenibilitat, el medi ambient, l’emergència climàtica».
Mercè Esteve. Alcaldessa de Begues i secretària del FCCD
«Vam aprendre que les administracions hem de gestionar les nostres poblacions, però també hem de tenir una mirada més oberta i global»
«La força del poble va ser clau perquè les administracions establíssim polítiques concretes en la cooperació internacional. Gràcies al fet que en aquell moment es van reclamar quotes concretes, avui la major part de consistoris realitzem aportacions que permeten afrontar tant projectes en cas d’emergència com actuacions a mitjà i llarg termini més enllà de les nostres fronteres. Posant així en valor una necessitat i una mancança que fins aquell moment no estava prou reconeguda. Vam aprendre que les administracions hem de gestionar les nostres poblacions, però també hem de tenir una mirada més oberta i global. Avui en dia vivim en un món tan connectat entre si que no podem entendre un desenvolupament real que no afecti el conjunt de la humanitat».
Victòria Planas. Responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugiats i Avaluació del FCCD
«Han estat 25 anys d’aprenentatges i lluites amb els seus retrocessos i estancaments»
«25 anys, de les acampades pel 0,7%, als despatxos, als carrers, al terreny. Trànsits de receptors a donants; de l’assistencialisme a la transformació; de la caritat a la solidaritat; de l’ajut als drets. 25 anys d’aprenentatges i lluites amb els seus retrocessos i estancaments. Actuem, però no serveix de res si no és justícia global».
