General 13 desembre 2019

Declaració del FCCD sobre l'emergència que viu Rojava i la situació de Bolívia

La Junta Executiva del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha aprovat dues declaracions de condemna sobre la situació d’emergència que viu Rojava -el Kurdistan sirià- i la situació que viu Bolívia. El FCCD com a agent que actua en el camp de la cooperació internacional condemna les turbulències polítiques que afecten aquestes dues zones del planeta i alerta del perill que pot suposar per a la població i per la vulneració dels Drets Humans.

La declaració sobre l’emergència de Rojava mostra la preocupació per la manca de seguretat de la població local davant els atacs per part de l’exèrcit turc i alerta que poden conduir a la regió a una crisi humanitària, amb morts i desplaçats. El text aprovat expressa la solidaritat amb el poble kurd i la repressió que pateix i rebutja l’actitud que estan tenint els Estats Units en aquest conflicte. El FCCD demana al govern de l’Estat Espanyol que condemni l’ofensiva iniciada per Turquia contra el Kurdistan sirià (llegir el text complet)

En el cas de Bolívia, la declaració aprovada per l’ens municipalista català de cooperació internacional denuncia el cop d’Estat, l’escalada de violència i l’actuació que han tingut les forces de seguretat d’aquest país d’Amèrica del Sud en el conflicte que va esclatar després de les eleccions del 20 d’octubre. També es demana diàleg per trobar una solució pacífica al conflicte que passi per unes eleccions lliures i amb totes les garanties i se sol·licita que la comunitat internacional ofereixi la seva mediació per posar fi a la violència, sobretot per part de la policia i l’exèrcit. També es reclama garantir el retorn a Bolívia de dirigents com Evo Morales o Alvaro Garcia Linera que es troben a l’exili des de l’11 de novembre (llegir el text complet).

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Declaració sobre la situació d’emergència a Rojava (clica aquí)
➡️ Declaració sobre la situació de Bolívia (clica aquí)
Azadi Plataforma. Twitter

General 5 desembre 2019

La Junta Executiva del FCCD nomena a David Minoves com a nou director

La Junta Executiva del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) va aprovar en la reunió del dimecres 4 de desembre el nomenament de David Minoves com a director. Minoves ja treballava al FCCD com a coordinador i pren el relleu d’Ariel Monells.

El nou director del FCCD s’ha fixat un triple objectiu en la seva etapa al capdavant de l’ens: donar serveis de qualitat als ens locals socis en les seves polítiques públiques de cooperació i solidaritat; tornar a posar a l’agenda l’objectiu del 0,7% i augmentar el nombre d’ajuntaments que assoleixin aquesta fita; i posicionar el FCCD com una eina estratègica de la cooperació catalana.

El nou director del FCCD té una àmplia experiència en el camp de la cooperació internacional. Entre d’altres ha estat director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya. També és el president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) i membre de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

POSICIONAMENTS SOBRE BOLÍVIA I ROJAVA I CONVOCATÒRIA DEL CONSELL ASSESSOR

En la reunió també es van aprovar dues declaracions sobre la situació a Bolívia i Rojava. Un altre fet destacat va ser l’acord per reactivar el Consell Assessor del FCCD i convocar a Lafede.cat i a les coordinadores territorials d’ONG per a participar-hi.

En finalitzar la reunió es va fer una sessió de formació per explicar als nous membres de la junta l’estructura de funcionament del FCCD. La responsable de l’àrea d’Emergències, Refugiats i Avaluació, Victòria Planas; el responsable d’administració, Josep Maria Frigola i el responsable de projectes de sensibilització, Albert Pujol van fer una introducció als objectius i funcionament intern de l’ens.

General 4 desembre 2019

El FCCD participa en unes jornades per salvar el Lempa, un riu estratègic per a Guatemala, Hondures i El Salvador

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha estat un dels ponents i col·laborador de la jornada «Por el rescato del rio Lempa» que s’ha fet a Esquipulas (Guatemala). Aquesta sessió de debat estratègic on hi han participat viceministres de Guatemala, Hondures i El Salvador ha estat impulsada per la Mancomunidad Trinacional Fronteriza Rio Lempa amb l’objectiu de fixar mesures correctores per aquest riu que és la columna vertebral de la zona, ja que abasteix el consum humà, sistemes de regs o generació hidroelèctrics.

El FCCD realitza des de fa anys projectes de cooperació en aquesta zona centreamericana. La delegació del FCCD la va encapçalar Gemma Aristoy, regidora de cooperació de Sant Cugat i membre de la junta de l’ens. Més enllà de la participació en aquestes sessions estratègiques de debat sobre el riu Lempa, la delegació catalana també van poder conèixer projectes que s’estan desenvolupant a la zona. Entre d’altres es va participar en l’acte d’inauguració del projecte que ha permès portar l’aigua potable al Caserio Cristalina i que ha realitzat l’Ajuntament de Canderalia de la Frontera (El Salvador) amb el suport del FCCD. També es va signar un conveni amb el Consorcio de Intermunicipalidades del Oriente (El Salvador) per implementar l’Agenda 2030 a Catalunya i El Salvador o per conèixer la planta de tractament d’aigua potable d’Ocotepeque (Hondures), a més de mantenir contactes amb municipis i organismes dels tres països.

EL LEMPA, UN RIU TRANSFRONTER ESTRATÈGIC

La conca del riu Lempa considerada una de les més grans, compta amb una extensió de 17,9 quilòmetres quadrats; des del seu naixement en terres de Olopa (Guatemala) cobreix en el seu pas 31.4 quilòmetres de territori a Hondures i la seva desembocadura per 360, 2 quilòmetres a El Salvador. Aquest fet el converteix en un punt estratègic d’aquesta zona on el FCCD gestiona, a través de les aportacions de municipis i ens supramunicipals, projectes de cooperació i desenvolupament.

El Lempa viu un accelerat deteriorament. Aquest fet va portar a les alcaldies de 45 municipis de 3 països a unir-se per actuar sanejar les aigües que estan molt contaminades i intentae recuperar la seva fauna. Al llarg de tot el seu recorregut, el riu rep aigües negres, deixalles d’abocadors d’escombraries a cel obert, residus tòxics del processament del cafè i de químics usats en l’agricultura sense que els governs estatals prenguin cartes per evitar aquest desastre.

General 27 novembre 2019

Barcelona acull la 11è Diaspora Development Dialogue (DDD) de la comunitat senegalesa

Barcelona acull el 29 i 30 de novembre l’11è Diaspora Development Dialogue (DDD). La capital catalana pren el relleu de Marràqueix (Marroc) per aquesta trobada que estarà centrada en el paper dels governs locals, el desenvolupament al Senegal i el treball conjunt amb les diàspores. Els DDD se celebren anualment i són promoguts per l’Africa-Europe Diaspora Development Platform (ADEPT), una xarxa internacional de diàspores centrada en el rol de les persones migrants com a agents de desenvolupament dels seus països d’origen. La Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) promou aquesta edició que compta amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD).

SESSIONS EL DIVENDRES I DISSABTE AMB DEBATS, TAULES RODONES I TALLERS

El divendres 29 de novembre a les 10 del matí es farà la sessió d’obertura del DDD al Reial Cercle Artístic de Barcelona (c. dels Arcs,5). En l’acte hi intervindran el president del FCCD, Isidre Pineda; la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez i el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila.

El mateix divendres a la tarda es faran activitats relaciones amb la migració i el desenvolupament. Entre elles destaca una taula rodona per analitzar el Pacte Mundial de les Migracions, una fita històrica i global. Representants d’institucions com el Global Local Forum, la Fundación CEPAIM o l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) participaran en aquesta activitat d’anàlisi que vol debatre sobre la seva implementació i el repte que el pacte suposa, tant pels actors locals com transnacionals.

El dissabte 30 de novembre, l’auditori de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (c. Calabria, 147) acollirà la segona sessió. Al llarg del dia s’han programat conferències, taules rodones i tallers. La sessió l’obrirà l’ambaixadora del Senegal a l’Estat espanyol Marieme SY en un acte on participaran, entre d’altres, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amoròs.

Hi haurà conferències sobre aspectes com les funcions i responsabilitat de les diàspores a l’Observatori Senegalês de les Migracions amb Aly Tandian (Universitat de Saint Louis) o la cooperació descentralitzada nord-Sud amb els migrants com a pont amb Núria Camps (Avaluem).

En les taules rodones es podran conèixer experiències locals de la participació de les diàspores en la cooperació descentralitzada. El FCCD hi presentarà algunes de les experiències de cooperació realitzades. També hi intervindran representants de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), d’alguns municipis catalans i es coneixerà un projecte desenvolupat des d’Ivelines (França). La segona de les taules rodones es debatrà sobre la portabilitat dels drets de les persones migrants dels països d’origen i de destinació. En ella hi han estat convidats representants del govern del Senegal, de l’Estat espanyol i de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

La jornada del dissabte també comptarà amb tallers promoguts per les diàspores en sectors com la seguretat alimentària i la salut. La DDD es tancarà amb la presentació de la «Declaració de Barcelona» on es volen recollir eixos i objectius centrats en la cooperació entre governs locals i la diàspora pel desenvolupament del Senegal.

La Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) és l’entitat promotora d’aquesta edició del DDD.

MÉS INFORMACIÓ

➡️ Programa complet i activitats des del web de l’ACAS (clica aquí)

Foto de grup als participants de la desena edició celebrada a Marràqueix

General 26 novembre 2019

L’exposició «Revivint Al-Ma'in» explica com era aquest poble arrasat per les forces israelianes

Tarragona (Tarragonès), Reus (Baix Camp) i Terrassa (Vallès Occidental) acullen, fins al juny, l’exposició «Revivint Al-Ma’in», una mostra que arriba a Catalunya de la mà del Fons Català de Cooperació. «Revivint Al-Ma’in» il·lustra com era la vida en aquest poble palestí que ara ocupa un kibutz, abans de l’arribada dels israelians.

L’exposició és una producció l’organització israeliana (De)Colonizer que treballa per aconseguir el dret a la tornada del poble palestí a l’actual territori israelià fent pedagogia per poder augmentar la pressió en àmbit internacional que ajudi a resoldre el conflicte.

Després d’haver-se estrenat a Castelldefels (Baix Llobregat), «Revivint Al-Ma’in» també es podrà veure entre el març i el juny a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès), Rubí (Vallès Occidental) i Granollers (Vallès Oriental).

UN POBLE FORÇAT A L’EXILI

«Revivint Al-Ma’in» explica com ha canviat aquest municipi ara arrasat. Al-Ma’in és una de les 615 localitats destruïdes per Israel el 1948 on vivien 750.000 palestins. Els habitants van trobar refugi a la franja de Gaza, principalment a la ciutat de Khan Yunis. Fins al 1948, la franja de Gaza tenia aproximadament 70.000 habitants. Durant la Nakba, nom amb el qual es denomina l’exili palestí, se li van afegir prop de 200.000 refugiats de diferents regions de Palestina.

Avui en dia moltes les persones que habiten en aquesta zona desconeixen com era el municipi i qui hi vivia abans de 1948. L’exposició «Revivint Al-Ma’in» es va poder veure aquest estiu en l’única casa que va quedar de l’antic poble, sense deixar indiferents als actuals residents jueus que desconeixien la història del lloc que actualment habiten. Aquesta localitat està a escassos 7 km d’allí avui separats per un reixat metàl·lic.

L’exposició es pot veure al Teatre del Magatzem de Tarragona (4-30 de novembre), la Biblioteca Pere Anguera de Reus (2-28 de desembre) i a l’Arxiu Històric de Terrassa (10 gener-10 febrer 2020). Les dates i espais on l’exposició es podrà veure a Sant Adrià del Besòs, Rubí i Granollers s’anunciaran les pròximes setmanes.

MÉS INFORMACIÓ
➡️ Vídeo sobre l’exposició (clica aquí)
➡️ Article de Catalunya en Plural sobre l’exposició (clica aquí)
➡️ Dossier informatiu de l’exposició (clica aquí)

General 18 novembre 2019

El president del FCCD, Isidre Pineda, intervé al Congrés Mundial de Ciutats i Governs Locals Units

El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, va intervenir el dimarts 12 de novembre a la sessió “Drets Humans i Dret a la Ciutat” del Congrés Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) realitzat a Durban (Sud-àfrica). Pineda va presentar en la sessió els resultats de l’Estudi sobre l’Enfocament Basat en DDHH (EBDH) que s’ha realitzat a 20 municipis, socis del FCCD. Aquest sisè congrés que va acabar el divendres 15 de novembre ha servit per definir aspectes de l’agenda global de ciutats i regions per als pròxims anys.

L’estudi presentat per Pineda s’ha fet sobre una mostra de 20 municipis socis del FCCD i s’ha analitzat l’aplicació d’aquest enfocament entorn de cinc polítiques públiques: cooperació al desenvolupament, aigua i sanejament, contractació pública, nova ciutadania i habitatge. La metodologia utilitzada s’ha inspirat en el model que impulsa l’Ajuntament de Barcelona.

L’enfocament basat en els drets humans (EBDH) que ha analitzat l’estudi ha estat desenvolupat per Nacions Unides i implica que els objectius de les polítiques, els plans, els programes i els serveis en matèria de cooperació han d’estar alineats amb els estàndards de drets humans, en la igualtat i la no discriminació. Aquest enfocament planteja una sèrie d’indicadors i d’eines metodològiques, fins ara aplicades sobretot en la identificació i la formulació de projectes, que comencen a aplicar les administracions, sobretot les locals, a l’hora de proposar i desplegar polítiques públiques concretes.

En el congrés de CGLU, que se celebra cada 3 anys, hi han participat prop de 3.000 delegats i serveix per establir vincles i desenvolupar polítiques que transformin la societat i la manera en què el govern local es posiciona del costat de les persones. Aquest organisme aglutina a més de 250.000 governs locals, metropolitans i regionals de 140 països diferents. Aquesta representativitat ha fet que aquesta organització, impulsada des de Barcelona en els temps de l’alcalde Joan Clos, hagi anat guanyant reconeixement i interlocució internacionals.

General 21 octubre 2019

Interès d'organitzacions internacionals per una nova aula d’acollida a Tànger per facilitar l’educació a famílies migrants

L’aula d’acollida de preescolar que l’associació AHLAM ha obert a una escola del barri de Mesnana (Tànger, Marroc) per garantir el dret a l’educació (ODS 4) dels infants de famílies migrants i promoure la cohesió social entre la població autòctona i la nouvinguda ha suscitat l’interès d’organitzacions com UNICEF i l’oficina de la Comissió Europea al Marroc. En el marc de la campanya Món Local Refugi, els ajuntaments de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Vilassar de Mar (Maresme), Sant Pere de Ribes (Garraf) i Rubí (Vallès Occidental) col·laboren en aquest projecte on el FCCD hi ha aportat 25.000 euros. Un representant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), conjuntament amb representants dels fons Mallorquí, Menorquí i Pitiús, varen fer-ne un seguiment els dies 8 i 9 d’octubre i varen coincidir amb representants d’aquestes institucions, interessades en seguir el desenvolupament d’aquesta iniciativa pilot al sistema educatiu marroquí de la qual se’n beneficien tant famílies d’origen sud-saharià com famílies marroquines.

Treballar pel dret a l’educació d’infants de famílies migrants i per la cohesió social a Tànger

El nord del Marroc és un dels punts calents de les rutes migratòries de l’Àfrica sud-sahariana cap a Europa. A la regió de Tànger hi ha milers de persones que, després de mesos de viatge a través del Sàhara exposades a privacions, abusos i violència per part de les autoritats i dels traficants de persones als països que travessen, arriben a les portes d’Europa en pèssimes condicions i sovint marcats per traumes tant físics com psicològics. Els infants són especialment vulnerables a aquestes situacions ja que, a més de la indefensió en què es troben durant el trajecte, deixen de ser escolaritzats en unes franges d’edat clau per al seu desenvolupament personal i social.

L’aula d’acollida promoguda per aquest projecte, inspirada en el model que Ahlam va visitar al desembre de 2018 a Mataró, respon a aquestes problemàtiques oferint un espai d’interacció i de convivència intercultural entre 30 infants d’origen sud-saharià residents a Tànger i infants marroquins, així com entre les seves famílies, a través de la garantia del dret universal a l’educació (ODS 4) reconegut per la constitució marroquina de 2011. D’una banda reforça la integració a través d’itineraris específics en llengua àrab i francesa i sobre cultura marroquina, i la cohesió social a través del treball intercultural i dels espais de trobada entre mares i pares marroquins i sud-saharians. I d’altra banda permet a aquests infants en situació de vulnerabilitat gaudir d’unes millors condicions de vida garantint-los l’accés al menjador escolar, a l’escolarització efectiva i a un espai de joc, aprenentatge i relació amb altres infants amb les condicions materials i l’acompanyament pedagògic i psicosocial adequats. El fet de poder escolaritzar els infants també allibera les seves famílies (especialment a les mares) per destinar més temps a la recerca de treball, atendre gestions administratives o assistir a formacions que els permetin una millor integració a la societat d’acollida.

Cal destacar la implicació en el projecte de les autoritats educatives del Marroc, que s’ha marcat l’objectiu d’obrir 4.700 aules de preescolar a tot el país l’any 2025, i que segueix molt de prop, juntament amb UNICEF i la Comissió Europea, l’experiència pilot implementada per Ahlam per tal d’extreure’n aprenentatges que permetin la replicació del model d’aula d’acollida.

General 30 setembre 2019

15 municipis catalans acullen activistes per conscienciar a la ciutadania en la defensa dels Drets Humans

Del 4 al 16 d’octubre, 9 activistes de drets humans, procedents del Sàhara Occidental, Nicaragua, Brasil, Índia, Colòmbia, Mèxic, el Salvador i Catalunya visitaran quinze municipis catalans per donar a conèixer la tasca que realitzen i per conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la defensa dels drets humans i el suport internacional a les seves lluites. La visita s’emmarca en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que des del 2013 organitzen diferents municipis catalans i que organitzen el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

En aquesta 9a edició es realitzaran xerrades, col·loquis i trobades de sensibilització i d’incidència política sobre el paper dels defensors/es de drets humans, persones que posen en risc la seva seguretat i la seva llibertat per denunciar vulneracions de drets. Es faran activitats a Barberà del Vallés, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans.

Els defensors que participen en aquesta edició són:

• Magaly Castillo, activista feminista, actriu i instructora de teatre popular nicaragüenca. Actualment exiliada a Catalunya, participa en el col·lectiu de Feministas Autoconvocadas, un grup de dones feministes de Nicaragua i Catalunya que lluita per fer visibles les vulneracions de drets que es produeixen al país centreamericà.

• Amaru Ruiz, defensor nicaragüenc dels drets humans, biòleg, investigador i ambientalista. Presideix la Fundación del Río, una organització que treballa en la conservació i el desenvolupament sostenible del sud-est de Nicaragua. Ha rebut diverses amenaces pel seu activisme, actualment està exiliat a Costa Rica.

• Danilo Chammas, advocat i defensor de drets humans, coordina l’equip legal de l’organització brasilera Justiça nos Trilhos, que treballa per abordar les violacions de drets humans i mediambientals comeses per empreses mineres i siderúrgiques, principalment per la multinacional Vale.

• Sunitha Krishnan, treballadora social, defensora dels drets humans i fundadora de Prajwala, és una veu de referència en la lluita contra la prostitució forçada i el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual a l’Índia. L’activista és assetjada i amenaçada constantment i ha estat assaltada més de 17 vegades.

• Leonard Rentería, poeta, raper i activista que treballa per enfortir les comunitats afrodescendents de Buenaventura (Colòmbia). Participa en diverses iniciatives socials i comunitàries, denuncia la corrupció des de la ràdio, i dirigeix Eleggua Comunicaciones, un projecte de transformació col·lectiva del territori.

• Hayat Rguibi, jove periodista i activista sahrauí, forma part del col·lectiu Equip Media, que treballa per trencar els silencis forçosos i denunciar les vulneracions dels drets humans que es produeixen als territoris ocupats del Sàhara Occidental. També forma part del Fòrum Futur de Dones Sahrauís.

• Fredy Samuel Vásquez “Snif”, jove raper de San Salvador, que a través de les paraules busca transformar el context de violència estructural en què viuen moltes persones del seu país. Actualment, desenvolupa la seva carrera en solitari i també forma part de dos grups; Los Recados de la Ruptura i el col·lectiu Acción Urbana.

•Yanely Fuentes, periodista mexicana amenaçada al seu país i que actualment viu a Catalunya dins del programa d’acollida temporal de l’Ajuntament de Barcelona

• Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia i jove activista europeu de Roma i, a més, treballa com a promotor escolar de la Fundació Privada Pere Closa amb nens i nenes gitanos del barri d’Hostafrancs per a evitar l’absentisme escolar.

Els activistes prodretshumans també seran rebuts pel Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.

En aquesta edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans també hi col·laboren l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

➡️ Més informació i agenda d’activitats dels activistes prodrets humans a http://ciutatsdretshumans.cat

General 25 setembre 2019

Isidre Pineda, alcalde de Caldes, escollit nou president del FCCD

L’alcalde de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Isidre Pineda, ha estat escollit aquest dimecres, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) en la 41^a. Assemblea General Ordinària que s’ha fet a Barcelona. El nou president encapçalava una única candidatura que integrava totes les sensibilitats polítiques i que ha estat aprovada per assentiment.

En la seva intervenció davant del plenari, el nou president ha marcat alguns dels objectius de la que ha definit com una entitat «idealista» i «plena de reptes». Entre aquests hi ha el de recuperar l’objectiu de destinar el 0,7% del pressupost municipal a cooperació. «Venim d’anys molt durs on les administracions locals hem patit molt assumint responsabilitats que van més enllà de les nostres competències, ara és el moment de recuperar aquest compromís» i el FCCD ha de jugar un paper clar. El nou president del FCCD ha destacat la voluntat de seguir treballant amb consens polític tot l’àmbit de la cooperació.

Isidre Pineda i Moncusí (Sabadell, 1987) és alcalde de Caldes de Montbui des del 15 de juny de 2019. És llicenciat en Periodisme i en Ciències Polítiques per la Universitat Abat Oliba. Ha realitzat un màster en Comunicació Política, Institucional i Corporativa en Entorns de Crisi i Risc per la Universitat Rovira i Virgili. És regidor de l’Ajuntament de Caldes des del 2011 i Conseller Comarcal de Turisme des del 2015.

UNA EXECUTIVA RENOVADA AMB REPRESENTANTS DE DIFERENTS PARTITS POLÍTICS

La nova executiva del FCCD és molt renovada, respecte de l’anterior equip gestor. La nova candidatura integra representants de diverses sensibilitats polítiques, administracions grans i dels petits municipis i té representació d’arreu del territori. La vicepresidència recaurà en l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon que repeteix en el càrrec, la secretària serà per l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve que s’incorpora a l’executiva del FCCD i la tresorera serà la tinent d’alcalde de Sant Boi de Llobregat Alba Martínez que repeteix responsabilitats.

A l’executiva també hi haurà representació de l’Ajuntament de Barcelona (Laura Pérez), Begur (Maite Selva), Cabrera de Mar (Jordi Mir), Caldes d’Estrac (Rosa Pou), Girona (Núria Pi), Granollers (Álvaro Ferrer), L’Hospitalet (Maria Ángeles Sariñena), Igualada (Fermí Capdevila), Lleida (Sandra Castro), Mataró (Laura Seijo), Mollet del Vallès (Anna Maria Díaz), Montcada i Reixac (Juan Carlos de la Torre), Reus (Montserrat Flores), Sant Cugat del Vallès (Gemma Aristoy), Sant Sadurní d’Anoia (Marta Castellví), Sant Vicenç dels Horts (Miguel Comino), Terrassa (Teresa Ciurana), El Vendrell (Núria Rovira), Vic (Josep-Ramon Soldevila), Vilafranca del Penedès (Pere Regull), Àrea Metropolitana de Barcelona (Elisenda Alamany), Diputació de Barcelona (Pilar Díaz) i Diputació de Girona (Maria Puig).

General 1 agost 2019

Dia Internacional dels Pobles Indígenes

El divendres 9 d’agost és el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. Aquestes comunitats estan formades a tot el món per 370 milions de persones que segueixen sent un dels grups de població més marginats. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament desenvolupa projectes de suport a la població indígena. Els més destacats són al continent americà.

La població indígena americana es distribueix al llarg de la major part del continent, sobretot en àrees rurals i força remotes, oferint una riquesa cultural envejable. Tot i així, la seva sistemàtica persecució, invisibilització o menysteniment ha causat pèrdues dramàtiques en aquesta població autòctona i la desaparició de tradicions, llengües o vestigis que és necessari preservar per a les futures generacions. L’enfocament de treball del Fons Català manté generalment una doble via: garantir per a aquesta població unes condicions de vida dignes per poder gaudir dels serveis bàsics essencials (habitatge, aigua potable i sanejament…) i alhora reivindicar la seva forma de vida com un àmbit únic i insubstituïble que cal preservar, respectant sempre els seus costums i tradicions històriques.

És de destacar el treball continuat a la costa Carib de Nicaragua, on s’ha treballat amb població miskita i rama en àmbits com l’alfabetització i la llengua, la construcció d’habitatges en un marc de reconstrucció post-emergència o la posada en marxa de sistemes d’aigua potable adaptats a les condicions de les seves pròpies comunitats. Aquesta tasca s’ha replicat en d’altres països (Guatemala, Bolívia, Equador, Mèxic…) amb el recolzament de diverses ONG catalanes que treballen també amb l’enfocament de la preservació dels drets dels pobles indígenes.

Alguns dels projectes més destacats de cooperació catalana amb la comunitat índígena.

Organització de l’acadèmia de llengua indígena miskitu per revitalitzar-la i normalitzar-la al municipi de Puerto Cabezas-Bilwi.
Pr 2770.

El projecte preveu crear la primera Acadèmia formal de llengua indígena miskitu, per normalitzar la seva escriptura i llengua oral, i alhora fomentar-ne el seu ús. La població miskita viu a la costa Carib de Nicaragua i Hondures, i malgrat que l’Acadèmia té previst implementar-se al municipi de Puerto Cabezas, té vocació de constituir-se com el referent per a tota la població indígena pertanyent a aquesta ètnia i que alhora és la població parlant d’aquesta llengua que cal preservar.

Es tracta, doncs, d’un projecte de suport a la població miskita des de l’àmbit cultural i antropològic, on ells mateixos són els protagonistes i impulsors de la idea, i alhora la desenvolupen de manera autònoma amb el suport de l’alcaldia i de la cooperació vinculada a l’agermanament amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Proveïment d´aigua segura, sanejament i higiene a la comunitat de Wawa Bar de Puerto Cabezas-Bilwi.
Pr 2773

La comunitat de Wawa Bar del municipi de Puerto Cabezas (Nicaragua), a la qual només es pot accedir per via aquàtica, està formada per població indígena miskita. El projecte preveu instal·lar sistemes d’aigua potable per a totes les cases de la comunitat (287) a partir de la recollida d’aigua de pluja en dipòsits per a cada habitatge, i també una latrina individual. Ja s’ha cobert quasi el 80% en aigua potable i prop del 50% en sanejament.

Aquest projecte compta amb la participació de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, l’Ajuntament de Sant Gregori, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Castellbisbal i l’Ajuntament de Subirats.

Extensió de la cobertura de l´alfabetització a les comunitats rames de Bluefields, Raas.
Pr 2913

Aquest projecte és de caràcter plurianual, de manera que es va ampliant progressivament perquè preveu alfabetitzar tota la població indígena de la costa Carib Sud de Nicaragua. Bona part d’aquesta població és d’ètnia rama, una de les més oblidades al país però amb una cultura i llengua pròpies que mantenen en zones remotes i molt aïllades. Una part important del treball ja fet s’ha centrat a la petita illa de Rama Cay, que inclou a més de l’alfabetització aspectes de salut comunitària i producció agrícola per millorar les seves condicions de vida.

Aquest projecte compta amb la participació de l’Ajuntament de Girona, Ajuntament de Castellbisbal, Ajuntament de les Cabanyes, Ajuntament de Fontcoberta, Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, Ajuntament d’Alpens, Ajuntament de Begur, Ajuntament d’Alella, Ajuntament de Guardiola de Berguedà, Ajuntament de Sant Just Desvern i Ajuntament de Montornès.

General 1 agost 2019

Día Internacional de los Pueblos Indígenas

El viernes 9 de agosto se celebra el Día Internacional de los Pueblos Indígenas. Estas comunidades están formadas en todo el mundo por 370 millones de personas que siguen siendo uno de los grupos de población más marginados. El Fondo Catalán de Cooperación al Desarrollo desarrolla proyectos de apoyo a la población indígena. Los más destacados son el continente americano.
La población indígena americana se distribuye a lo largo de la mayor parte del continente, sobre todo en áreas rurales y fuerza remotas, ofreciendo una riqueza cultural envidiable. Aun así, su sistemática persecución, invisibilización o menosprecio ha causado pérdidas dramáticas en esta población autóctona y la desaparición de tradiciones, lenguas o vestigios que es necesario preservar para las futuras generaciones. El enfoque de trabajo del Fondo Catalán mantiene generalmente una doble vía: garantizar para esta población unas condiciones de vida dignas para poder disfrutar de los servicios básicos esenciales (vivienda, agua potable y saneamiento …) y al mismo tiempo reivindicar su forma de vida como un ámbito único e insustituible que hay que preservar, respetando siempre sus costumbres y tradiciones históricas.
Es de destacar el trabajo continuado en la costa Caribe de Nicaragua, donde se ha trabajado con población misquita y rama en ámbitos como la alfabetización y la lengua, la construcción de viviendas en un marco de reconstrucción post-emergencia o la puesta en marcha de sistemas de agua potable adaptados a las condiciones de sus propias comunidades. Esta tarea se ha replicado en otros países (Guatemala, Bolivia, Ecuador, México …) con el apoyo de varias ONG catalanas que trabajan también con el enfoque de la preservación de los derechos de los pueblos indígenas.

Algunos de los proyectos más destacados de la cooperación catalana con la comunidad indígena.

Organización de la academia de lengua indígena miskitu para revitalizarla y normalizarla en el municipio de Puerto Cabezas-Bilwi.
Pr 2770.

El proyecto prevé crear la primera Academia formal de lengua indígena miskitu, para normalizar su escritura y lengua oral, al tiempo fomentar su uso. La población miskita vive en la costa Caribe de Nicaragua y Honduras, y pese a que la Academia tiene previsto implementar en el municipio de Puerto Cabezas, tiene vocación de constituirse como el referente para toda la población indígena perteneciente a esta etnia y que a la vez es la población hablante de esta lengua que hay que preservar.
Se trata, pues, de un proyecto de apoyo a la población miskita desde el ámbito cultural y antropológico, donde ellos mismos son los protagonistas e impulsores de la idea, al tiempo la desarrollan de manera autónoma con el apoyo de la alcaldía y de la cooperación vinculada al hermanamiento con
el Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Abastecimiento de agua segura, saneamiento e higiene en la comunidad de Wawa Bar de Puerto Cabezas-Bilwi.
Pr 2773
La comunidad de Wawa Bar del municipio de Puerto Cabezas (Nicaragua), a la que sólo se puede acceder por vía acuática, está formada por población indígena miskita. El proyecto prevé instalar sistemas de agua potable para todas las casas de la comunidad (287) a partir de la recogida de agua de lluvia en depósitos para cada vivienda, y también una letrina individual. Ya se ha cubierto casi el 80% en agua potable y cerca del 50% en saneamiento. Este proyecto cuenta con la participación de Ajuntament de Sant Pere de Ribes, l’Ajuntament de Sant Gregori, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Castellbisbal i l’Ajuntament de Subirats.

Extensión de la cobertura de la alfabetización en las comunidades ramas de Bluefields, Raas.
Pr 2913
Este proyecto es de carácter plurianual, por lo que se va ampliando progresivamente porque prevé alfabetizar toda la población indígena de la costa Caribe Sur de Nicaragua. Buena parte de esta población es de etnia rama, una de las más olvidadas en el país pero con una cultura y lengua propias que mantienen en zonas remotas y muy aisladas. Una parte importante del trabajo ya hecho se ha centrado en la pequeña isla de Rama Cay, que incluye además de la alfabetización aspectos de salud comunitaria y producción agrícola para mejorar sus condiciones de vida. Este proyecto cuenta con la colaboración de Ajuntament de Girona, Ajuntament de Castellbisbal, Ajuntament de les Cabanyes, Ajuntament de Fontcoberta, Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, Ajuntament d’Alpens, Ajuntament de Begur, Ajuntament d’Alella, Ajuntament de Guardiola de Berguedà, Ajuntament de Sant Just Desvern i Ajuntament de Montornès.

General 15 juliol 2019

"Vacances en pau". Solidaridad con el Sáhara y convivencia en familia

Los niños y las familias acogedoras de la iniciativa «Vacaciones en paz» se encontrarán este año en la ciudad del Onyar en una jornada donde se combinarán reivindicación por la situación del pueblo saharaui y actividades de convivencia y ocio. «Vacances en Pau. Vacaciones en Paz» es organizado por la Delegación del Frente Polisario y las entidades solidarias con el Pueblo Saharaui en Catalunya y es un símbolo de solidaridad con los niños y niñas saharauis y un clamor por la paz, contra la injusticia, la violación de los derechos humanos y la guerra.

Desde la web del Fons Català de Cooperació os presentamos el testimonio de familias que participan en esta iniciativa nacida hace 25 años.

LOS FARRÉ MASGRAU. PEQUEÑAS SORPRESAS QUE LOS HAN PERMITIDO CONOCER DOS MUNDOS DIFERENTES

Esta família de Caldes de Malavella (Selva) acogen a Mohamed-Lamin. Este es el segundo año en que participan en «Vacances en pau», a iniciativa d’Acaps Girona.

«Participar en un proyecto como «Vacances en pau» es algo que hace tiempo que nos rondaba en la cabeza, pero, por circunstancias, no había sido el momento. Cuando nuestros hijos han sido grandes y la actividad profesional nos lo ha permitido, nos hemos enganchado todo. Nos ha atrapado y en diciembre fuimos todos al Sahara a ver la familia de Mohamed-Lamin. Conocer su familia nos ha permitido entender muchas cosas.».
«Sorpresa? Diría que son pequeñas sorpresas en dos mundos diferentes (Cataluña y el Sahara). En Mohamed es un niño muy movido y necesita hacer muchas cosas y tener mucha libertad. Allí se le respeta y puede entrar, salir, correr, jugar a la pelota, ir en bicicleta … Aquí cuesta más porque tenemos demasiado horarios y demasiado normas. Entre otros, nos sorprendió el hecho de que no entendía que en el agua del mar o la piscina se podía ahogar. No tenía miedo con todo el peligro que ello conlleva. Son cosas concretas que te hacen ver dos mundos diferentes».
«Hemos conocido mucho más de la situación del Sahara gracias a Mohamed-Lamin. Cuando viajamos en diciembre nos gustó ver que él es igual aquí que allá. Son dos realidades que no tienen que ver, pero él se comporta igual. Allí no tienen grandes cosas, ya que todo les viene por la cooperación internacional, pero todo lo que tienen te lo dan».

LOS RAMÍREZ ACOSTA. LA RELACIÓN MÁGICA DE LA TEKBER CON SU HIJA

Esta familia de Terrassa (Barcelona) acogen la Tekber. Es el segundo año que participan en «Vacances en pau» en la iniciativa de Terrassaharui.

«La madre de César ya había acogido. Nosotros tenemos una niña que es hija única. Pensábamos que «Vacances en pau» era una oportunidad. Por un lado, queríamos dar la oportunidad a nuestra hija de compartir y, por otro lado, beneficiando a la Tekber pasando el verano aquí teniendo control médico, aprendizaje de idiomas, conociendo otra realidad …»
«La Tekber ya había sido un año en Catalunya. Todo lo que inicialmente le podía impresionar ya lo había visto. Seguramente es diferente de un niño que llega por primera vez. Nos han sorprendido muchas cosas. Especialmente la relación que tienen con nuestra hija con momentos muy especiales. Huelga decir que, como todo el mundo, también se enfadan».
«Conocíamos el contexto de la situación del Sahara por la experiencia de acogida que había hecho la madre de César. La Tekber es un poco tímida y no habla demasiado de su cultura. Nos hemos planteado en un futuro ir a conocer la situación in situ»
«Pasará un verano como un niño de los nuestros. Este año hemos cogido una caravana y vamos de vacaciones en Vilanova. Son días de piscina, playa, bicicleta, amigos … Ahora mismo es aquí en casa con una amiga saharaui. En este segundo verano, se aleja un poco más de los adultos y ya va haciendo más relación con otros niños».

LOS CARPENA VIRGO. UNA EXPERIENCIA QUE NO DUDARÍAN EN RECOMENDAR

La familia Carpena Virgos de Centelles (Osona) acogen en Mohamed Salem. Es el tercer año que participan en «Vacances en pau» en la iniciativa de Cooperación Osona Sahara.

«Desde siempre que conocemos que venden niños saharauis en verano. Hace 3 años recibimos un WhatsApp diciendo que faltaban familias acogedoras y pensamos que era una buena oportunidad para conocer el conflicto saharaui de cerca y poner nuestro granito de arena a hacer este mundo un poco más humano. Conocer a Mohamed Salem e incorporarlo a nuestra familia durante los veranos, está siendo una bonita experiencia del todo recomendable».
«El primer año no debemos negar que costó un poco (adaptación, comunicación, costumbres …) Pero el segundo año ya todos la esperábamos. Es un hijo / hermano más».
«Y cuando nos piden qué es lo que más nos ha sorprendido de esta experiencia, siempre decimos que nos fascina como se evidencia que un niño, lo que necesita es sentirse amado (y supongo que tener las necesidades más básicas cubiertas). Él cuando se acaban estos dos meses de verano tiene unas ganas locas de volver al Sahara, su amada tierra, donde vive muy humildemente con una familia que la quiere y donde todo el material es muy poco importante».

General 15 juliol 2019

Vacances en pau. Solidaritat amb el Sàhara i convivència en família

Girona acull el diumenge 21 de juliol de 2019 la trobada dels 450 infants sahrauís acollits a Catalunya. La mainada i les famílies acollidores de la iniciativa «Vacances en pau» es trobaran aquest any a la ciutat de l’Onyar en una jornada on es combinaran reivindicació per la situació del poble sahrauí i activitats de convivència i lleure. «Vacances en Pau» és organitzat per la Delegació del Front Polisario i les entitats solidàries amb el Poble Sahrauí a Catalunya i és un símbol de solidaritat amb els nens i nenes sahrauís i un clam per la pau, contra la injustícia, la violació dels drets humans i la guerra. Des del web del Fons Català de Cooperació us presentem el testimoni de famílies que participen en aquesta iniciativa nascuda fa 25 anys.

Des del web del Fons Català de Cooperació us presentem el testimoni de famílies que participen en aquesta iniciativa nascuda fa 25 anys.

ELS FARRÉ MASGRAU. PETITES SORPRESES QUE ELS HAN PERMÈS CONÈIXER DOS MONS DIFERENTS

Aquesta família de Caldes de Malavella (Selva) acullen en Mohamed-Lamin. Aquest és el segon any que participen a «Vacances en pau», a iniciativa d’Acaps Girona.

«Participar en un projecte com «Vacances en pau» és una cosa que fa temps que ens rondava al cap però, per circumstàncies, no havia estat el moment. Quan els nostres fills han sigut grans i l’activitat professional ens ho ha permès, ens hi hem enganxat tot. Ens ha atrapat i aquest desembre vam anar tots al Sàhara a veure la família d’en Mohamed-Lamin. Conèixer la seva família ens ha permès entendre moltes coses.».

«Sorpresa? Diria que són petites sorpreses en dos mons diferents (Catalunya i el Sàhara). En Mohamed és un nen molt mogut i necessita fer moltes coses i tenir molta llibertat. Allà se li respecta i pot entrar, sortir, córrer, jugar a pilota, anar en bicicleta… Aquí costa més perquè tenim massa horaris i massa normes. Entre d’altres, ens va sorprendre el fet que no entenia que a l’aigua del mar o la piscina es podia ofegar. No tenia por amb tot el perill que això comporta. Són coses concretes que et fan veure dos mons diferents».

«Hem conegut molt més de la situació del Sàhara gràcies a en Mohamed-Lamin. Quan hi vam viatjar al desembre ens va agradar veure que ell és igual aquí que allà. Són dues realitats que no tenen a veure però ell es comporta igual. Allà no tenen grans coses, ja que tot els ve per la cooperació internacional, però tot el que tenen t’ho donen».

ELS RAMÍREZ ACOSTA. LA RELACIÓ MÀGICA DE LA TEKBER AMB LA SEVA FILLA

Aquesta família de Terrassa (Vallès Occidental) acullen la Tekber. És el segon any que participen a «Vacances en pau» en la iniciativa de Terrassaharui.

«La mare d’en Cèsar ja havia acollit. Nosaltres tenim una nena que és filla única. Pensàvem que «Vacances en pau» era una oportunitat. D’una banda, volíem donar l’oportunitat a la nostra filla de compartir i, d’altra banda, beneficiant a la Tekber passant l’estiu aquí tenint control mèdic, aprenentatge d’idiomes, coneixent una altra realitat…».

«La Tekber ja havia estat un any a Catalunya. Tot el que inicialment li podia impressionar ja ho havia vist. Segurament és diferent d’un infant que arriba per primer cop. Ens han sorprès moltes coses. Especialment la relació que tenen amb la nostra filla amb moments molt especials. No cal dir que, com tothom, també s’enfaden».

«Coneixíem el context de la situació del Sàhara per l’experiència d’acollida que havia fet la mare d’en Cèsar. La Tekber és una mica tímida i no parla massa de la seva cultura. Ens hem plantejat en un futur anar a conèixer la situació in situ».

«Passarà un estiu com un infant dels nostres. Aquest any hem agafat una caravana i anem de vacances a Vilanova. Són dies de piscina, platja, bicicleta, amics… Ara mateix és aquí a casa amb una amiga sahrauí. En aquest segon estiu, s’allunya una mica més dels adults i ja va fent més relació amb altres nens».

ELS CARPENA VIRGO. UNA EXPERIÈNCIA QUE NO DUBTARIEN A RECOMANAR

Aquesta família de Centelles (Osona) acullen en Mohamed Salem. És el tercer any que participen a «Vacances en pau» en la iniciativa de Cooperació Osona Sàhara.

«Des de sempre que coneixem que venen infants sahrauís a l’estiu. Fa 3 anys vam rebre un WhatsApp dient que faltaven famílies acollidores i vam pensar que era una bona oportunitat per conèixer el conflicte sahrauí de prop i posar el nostre granet de sorra a fer aquest món una mica més humà. Conèixer a en Mohamed Salem i incorporar-lo a la nostra família durant els estius, està sent una bonica experiència del tot recomanable».

«El primer any no hem de negar que va costar una mica (adaptació, comunicació, costums…) Però el segon any ja tots l’esperàvem. És un fill/germà més».

«Quan ens demanen què és el que més ens ha sorprès d’aquesta experiència, sempre diem que ens fascina com s’evidencia que un infant, el que necessita és sentir-se estimat (i suposo que tenir les necessitats més bàsiques cobertes). Ell quan s’acaben aquests dos mesos d’estiu té unes ganes boges de tornar al Sàhara, la seva estimada terra, on viu molt humilment amb una família que l’estima i on tot el material és molt poc important».

General 12 juliol 2019

Sàhara Occidental: Signe d’una descolonització truncada entre la pau i la justícia

Davant l’oblit del conflicte del Sàhara Occidental provocat per la imposició d’una perspectiva que prioritza una política del realisme basada en els interessos de les grans potències i que afavoreix els interessos del Marroc, la lluita del poble sahrauí pel seu alliberament basada en el respecte al dret internacional és un recordatori dels principis des dels quals va emergir el món postcolonial i l’ordre mundial en la meitat del segle XX.

Llegiu l’article sencer aquí (Monogràfic CIDOB núm. 74)

General 12 juliol 2019

Misión de Seguimiento e Identificación en Macedonia y Lesbos. Campaña "Món Local Refugi"

Campaña “Món Local Refugi”

Informe de la Misinó de seguimiento e identificació conjunta entre el Fons Català y La Garriga Societat Civil en Macedònia y Lesbos del Proyecto 3082. ASESORAMIENTO, APOYO LEGAL Y ACOMPAÑAMIENTO POR LA MOBILIZACIÓN POLÍTICA HACIA PERSONAS REFUGIADAS EN SITUACIÓN IRREGULAR ENCALLADAS EN LA ISLA DE LESBOS.

Lesbos Legal Centre pretende hacer frente a la grave crisis humanitaria que se produce en la isla de Lesbos desde el cierre de fronteras y el acuerdo entre la Unión Europea y Turquía. A raíz de la cronificación de la situación, Lesbos Legal Centre hace las tareas de apoyo legal más básico que el Estado griego y la Unión Europea no proporcionan en gran medida.

Lesbos Legal Centre es una asociación independiente que trabaja diariamente en el apoyo a solicitantes de asilo desde el verano de 2016. Hasta la actualidad, la entidad ha hecho asesoramiento legal a más de 400 personas y familias que se encuentran en Lesbos en situación de vulnerabilidad, de irregularidad legal y en riesgo de deportación en Turquía. La entidad no pretende sustituir al Estado en su responsabilidad de ofrecer apoyo legal, pero su objetivo es mantener una puerta abierta para apoyar y defender los derechos de los solicitantes de protección internacional de cualquier nacionalidad que están atrapados en Lesbos.

Ante la vulneración sistemática de derechos humanos básicos, Lesbos Legal Centre representa jurídicamente refugiados con casos complejos y bajo el riesgo de ser deportados a Turquía. La entidad también pretende llevar a cabo un litigio estratégico de denuncia por la violación de derechos humanos junto con grupos de abogados de Turquía con quienes trabajan codo a codo.

Además, Lesbos Legal Centre trabaja en tareas de incidencia política junto con las comunidades de refugiados. Su intención es conseguir que se organicen políticamente como colectivo para hacer movilizaciones de protesta y combatir la violación sistemática de sus derechos más básicos.