ss

General 12 juliol 2019

Missió de seguiment i identificació a Macedònia i Lesbos. Campanya "Món Local Refugi"

Campanya “Món Local Refugi”

Informe de la Missió de seguiment i identificació conjunta entre el Fons Català i La Garriga Societat Civil a Macedònia i Lesbos del Projecte 3082. ASSESSORAMENT, SUPORT LEGAL I ACOMPANYAMENT PER LA MOBILITZACIÓ POLÍTICA CAP A PERSONES REFUGIADES EN SITUACIÓ IRREGULAR ENCALLADES A L´ILLA DE LESBOS.

Frontera Macedònia. Món Local Refugi

Lesbos Legal Centre pretén fer front a la greu crisi humanitària que es produeix a l’illa de Lesbos des del tancament de fronteres i l’acord entre la Unió Europea i Turquia. Arran de la cronificació de la situació, Lesbos Legal Centre fa les tasques de suport legal més bàsic que l’Estat grec i la Unió Europea no proporcionen en gran mesura.

Lesbos Legal Centre és una associació independent que treballa diàriament en el suport a sol·licitants d’asil des de l’estiu de 2016. Fins a l’actualitat, l’entitat ha fet assessorament legal a més de 400 persones i famílies que es troben a Lesbos en situació de vulnerabilitat, d’irregularitat legal i en risc de deportació a Turquia. L’entitat no pretén substituir l’Estat en la seva responsabilitat d’oferir suport legal, però el seu objectiu és mantenir una porta oberta per donar suport i defensar els drets dels sol·licitants de protecció internacional de qualsevol nacionalitat que estan atrapats a Lesbos.

Davant de la vulneració sistemàtica de drets humans bàsics, Lesbos Legal Centre representa jurídicament refugiats amb casos complexos i sota el risc de ser deportats a Turquia. L’entitat també pretén dur a terme un litigi estratègic de denúncia per la violació de drets humans juntament amb grups d’advocats de Turquia amb qui treballen colze a colze.

A més, Lesbos Legal Centre treballa en tasques d’incidència política juntament amb les comunitats de refugiats. La seva intenció és aconseguir que s’organitzin políticament com a col·lectiu per fer mobilitzacions de protesta i combatre la violació sistemàtica dels seus drets més bàsics.

General 3 juliol 2019

Campaña Som Aigua. Sant Pere de Ribes en Puerto Cabezas

La cápsula explica la experiencia del trabajo en Puerto Cabezas, para la garantía del Derecho Humano al Agua y al Saneamiento (DHAS). En el terreno se tuvo que hacer un diagnóstico muy específico para ver qué sistema había que implementar para que la gente efectivamente tuviera agua; si no podía ser las 24h del día, al menos para poder acumularla y poder tener la mayor parte del año.

La implicación de las familias y las comunidades en el proyecto es clave para el éxito del mismo. Todas las personas que trabajan en el proyecto son comunitarias, y se forman durante este proceso. Asimismo, se conforma un comité o consejo de agua potable, formado por 7 u 8 personas, que velan para que la gente utilice bien el sistema y para que si hay algún tipo de avería sea asumida colectivamente.

Puerto Cabezas es la capital de la región Norte del Caribe, una ciudad donde tiene presencia la etnia misquita.

General 3 juliol 2019

Campanya Som Aigua. Sant Pere de Ribes a Puerto Cabezas

La càpsula explica l’experiència del treball a Puerto Cabezas, per a la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS). A terreny es va haver de fer un diagnòstic molt específic per veure quin sistema calia implementar per a que la gent efectivament tingués aigua; si no podia ser les 24h del dia, com a mínim per a poder acumular-la i poder-ne tenir-ne la major part de l’any.

La implicació de les famílies i les comunitats en el projecte és clau per a l’èxit del mateix. Totes les persones que treballen al projecte són comunitàries, i es formen durant aquest procés. Alhora, es conforma un comitè o consell d’aigua potable, format per 7 o 8 persones, que vetllen perquè la gent utilitzi bé el sistema i perquè si hi ha algun tipus d’avaria sigui assumida col·lectivament.

Puerto Cabezas es la capital de la regió Nord del Carib, una ciutat on té presència l’ètnia misquita.

General 2 juliol 2019

Respuesta a la crisis humanitaria causada por el ciclón Idai en Moçambic

A raíz de la Campaña en respuesta a los efectos del Ciclón IDAI en Mozambique, (Proyecto 3308) abierta por el Fons Català de Cooperació, se empiezan a realizar las primeras acciones. Un equipo de EREC ha desplazado a la isla de Ibo tras el paso de los ciclones IDAE y Kenneth.

El equipo del EREC, ya han hecho un primer análisis de la isla y han comenzado a extraer muestras para analizar la calidad del agua de los pozos cerrados con más consumo.

General 2 juliol 2019

Resposta a la crisi humanitària causada pel cicló Idai a Moçambic

Arrel de la Campanya en resposta als efectes del Cicló Idai a Moçambic, (Projecte 3308) oberta pel Fons Català de Cooperació, es comencen a realitzar les primeres accions. Un equip d’EREC s’ha desplaçat a l’illa d’Ibo després del pas dels ciclons Idai i Kenneth.

L’equip de l’EREC, ja han fet una primera anàlisi de la illa i han començat a extreure mostres per analitzar la qualitat de l’aigua dels pous tancats amb més consum.

General 26 juny 2019

Respuesta de emergencia a los efectos de la tormenta severa en Gambia: Fase de reconstrucción

Las comunidades más afectadas a URR son Taibatou, Kerewan, Madina, Sutukonding, Bajankoto, Darsilameh, Jenda, Nyankui, Tuba Wuli, Chamois Wuli y Baja Kunda. En CRR el primer balance de daños indica que las comunidades más afectadas han sido Galleh Manda, Sololá, Pacha, Yerro Beri Kunda, Sare Soffie, Sinchang Faramba, Dobong Kunda y Janjangbureh

Según los datos facilitados por el coordinador de gestión de desastres de URR, Sr. Hudul Colley, el balance de víctimas ha sido el siguiente: tres víctimas mortales (una en la localidad de Taibatou, a Wüller West District, una en Sare Musa al Jimara District y la tercera a Bajonkoto al Wüller East District); 56 personas heridas de diferente consideración (48 a URR y ocho en dos comunidades de Central River Region (CRR) Y 1.248 personas desplazadas sin hogar ni techo de 10 comunidades de URR, según datos proporcionados por el Area Council de URR. El coordinador ya ha avanzado que desde su oficina calculan que los datos finales triplicarán esta cifra.

En cuanto a los daños materiales, según nos han informado diferentes organizaciones que trabajan sobre terreno y el propio representante del Fons Català en Senegal y Gambia, la tormenta ha dejado las siguientes consecuencias: 300 infraestructuras destruidas total o parcialmente, entre viviendas familiares e infraestructuras públicas como centros de atención primaria y tres colegios en CRR; daños de consideración en huertas, talleres y otras infraestructuras productivas y graves afectaciones a la red eléctrica en gran parte de los pueblos afectados.

En este momento las diversas fuentes consultadas coinciden en que la necesidad más urgente es el “shelter” o refugio, es decir, la reconstrucción de los techos y de las viviendas más afectados antes de que la temporada de lluvias, que comienza ahora, se intensifique.

La Gambia Red Cross Society ha movilizado y desplegado 20 voluntarios para dar apoyo material y psicológico a las familias afectadas. En la zona, están interviniendo varias ONG del Estado español como Cultivant Vida, Amics de Gambia, Nutrición Sin Fronteras, Fundación Wassu o Unomásuno +. También WASD, una ONG local implantada en URR y socia del Fondo Catalán, trabaja en muchas de las comunidades afectadas. Desde la oficina española de negocios en Banjul está organizando la distribución de la ayuda canalizada por las ONG estatales, y están haciendo trámites para conseguir tejas y materiales de construcción. La ONG Amics de Gambia ha conseguido un camión para el transporte de estos materiales.

Así, el Fons Català llama a los ayuntamientos e instituciones supramunicipales a sumarse a este proceso de reconstrucción y de apoyo a la población damnificada. Por ello, os adjuntamos la hoja de compromiso del proyecto 3297. RESPUESTA DE EMERGENCIA A LOS EFECTOS DE LA TORMENTA SEVERA A GAMBIA: FASE DE RECONSTRUCCIÓN.

Barcelona, 26 de junio de 2019

General 26 juny 2019

Resposta d’emergència als efectes de la tempesta severa a Gàmbia: Fase de reconstrucció

Les comunitats més afectades a URR són Taibatou, Kerewan, Madina, Sutukonding, Bajankoto, Darsilameh, Jenda, Nyankui, Tuba Wuli, Chamoi Wuli i Baja Kunda. A CRR el primer balanç dels danys indica que les comunitats més afectades han estat Galleh Manda, Sololo, Pachar, Yerro Beri Kunda, Sare Soffie, Sinchang Faramba, Dobong Kunda i Janjangbureh

Segons les dades facilitades pel coordinador de gestió de desastres d’URR, Hudul Colley, el balanç de víctimes ha estat el següent: tres víctimes mortals (una a la localitat de Taibatou, a Wulli West District, una a Sare Musa al Jimara District i la tercera a Bajonkoto al Wulli East District); 56 persones ferides de diferent consideració (48 a URR i vuit a dues comunitats de Central River Region (CRR) I 1.248 persones desplaçades sense llar ni sostre de 10 comunitats d’URR, segons dades proporcionades per l’Area Council d’URR. El coordinador ja ha avançat que des de la seva oficina calculen que les dades finals triplicaran aquesta xifra.

Pel que fa als danys materials, segons que ens han informat diferents organitzacions que treballen sobre terreny i el propi representant del Fons Català al Senegal i Gàmbia, la tempesta ha deixat les conseqüències següents: 300 infraestructures destruïdes totalment o parcialment, entre habitatges familiars i infraestructures públiques com centres d’atenció primària i tres escoles a CRR; danys de consideració en hortes, tallers i altres infraestructures productives i greus afectacions a la xarxa elèctrica en gran part dels pobles afectats.

En aquest moment les diverses fonts consultades coincideixen que la necessitat més urgent és el “shelter” o refugi, és a dir, la reconstrucció dels sostres i dels habitatges més afectats abans que la temporada de pluges, que comença ara, s’intensifiqui.

La Gambia Red Cross Society ha mobilitzat i desplegat 20 voluntaris per donar suport material i psicològic a les famílies afectades. A la zona, hi estan intervenint diverses ONG de l’Estat espanyol com Cultivant Vida, Amigos de Gambia, Nutrición Sin Fronteras, Fundació Wassu o Unomasuno+. També WASDA, una ONG local implantada a URR i sòcia del Fons Català, treballa a moltes de les comunitats afectades. Des de l’oficina espanyola de negocis a Banjul s’està organitzant la distribució de l’ajuda canalitzada per les ONG estatals, i estan fent tràmits per aconseguir teules i materials de construcció. L’ONG Amigos de Gambia ha aconseguit un camió per al transport d’aquests materials.

Així, el Fons Català fa una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada. Per això, us adjuntem el full de compromís del projecte 3297. RESPOSTA D’EMERGÈNCIA ALS EFECTES DE LA TEMPESTA SEVERA A GÀMBIA: FASE DE RECONSTRUCCIÓ.

Barcelona, 26 de juny de 2019

General 19 juny 2019

Manifiesto del Dia Mundial de las personas Refugiadas

La cooperación municipalista ha trabajado para la protección internacional desde la fundación del Fondo Catalán de Cooperación al Desarrollo hace 33 años. El hundimiento de un barco con cientos de personas que huían de sus países buscando refugio camino de Europa el 19 de abril de 2015 provocó una ola de indignación y rechazo de parte de la ciudadanía europea a la falta de respuesta de los Estados con los refugiados. Aquel día muchos ayuntamientos catalanes mostraron su solidaridad con el municipio de Lampedusa, que se convertiría en la principal administración pública que ofrecía acogida, cobijo y asistencia a las personas que buscaban refugio, sin tener las competencias ni los recursos.

Pero fue durante el verano de 2015, cuando Europa asistió a una grave crisis humanitaria como consecuencia del desplazamiento forzado de cientos de miles de personas huyendo de la guerra en Siria, que se levantó una ola de solidaridad que tuvo un fuerte impacto en la ciudadanía de Cataluña y que interpeló a las administraciones públicas para que dieran una respuesta adecuada a esta voluntad solidaria de la ciudadanía, tuvieran o no las competencias en materia de asilo. Fruto de esta demanda, en septiembre de 2015 decenas de ayuntamientos reunidos en la sede del Fondo decidían coordinar esfuerzos proponiendo que el Fondo Catalán de Cooperación al Desarrollo activara una campaña de emergencia en apoyo a las personas que buscan refugio mientras éstas no pudieran ser acogidas en nuestro país.

En estos últimos cuatro años el municipalismo catalán ha dedicado esfuerzos humanos, materiales y económicos en dar asistencia a los refugiados, y han sido muchas las lecciones aprendidas en un contexto caracterizado por la variabilidad, la incertidumbre, el cambio y la amenaza. Es importante mencionar el apoyo económico que ha recibido la campaña, que en cuatro años ha recogido dos millones de euros, provenientes del apoyo solidario de más de 200 ayuntamientos, entidades municipalistas, diputaciones, consejos comarcales, entidades sociales y donaciones privadas, deviniendo la campaña de emergencia con más aportaciones de los entes locales socios en los 33 años de vida del Fondo. Estas aportaciones han permitido activar proyectos de apoyo a personas que buscan refugio en varios países de tránsito y de acogida, y han ayudado a paliar su sufrimiento. En acciones de denuncia, cabe destacar la implicación de más de 300 ayuntamientos y entes supramunicipales catalanes que, desde el año 2015 hasta ahora, han aprobado seis mociones y pronunciamientos del mundo local en apoyo y la protección de las personas refugiadas.

Esta campaña se ha desarrollado en un escenario europeo de incumplimiento de los compromisos de acogida y vulneración flagrante de los derechos humanos de las personas que huyen. Estos escenarios sitúan la mal llamada “crisis de refugiados” (porque es una crisis de la que son víctimas estas personas y no un factor causal) como un fenómeno de larga duración con consecuencias dramáticas para millones de personas desplazadas de manera forzada con necesidades urgentes de protección y ayuda humanitaria urgente.

A mediados de 2018, la ONU cifraban en más de 70 millones las personas que habían tenido que abandonado forzosamente sus hogares, lo que supone el mayor éxodo jamás registrado en la historia. Estas cifras se deben principalmente a la continuidad de conflictos de larguísima duración (Palestina, Colombia, Afganistán o República Democrática del Congo), y en la falta de resolución también otros más recientes, como los que han surgido en Siria, Sudán del Sur o Myanmar. Por otra parte, se están dando nuevas causas de migración forzada, como las vividas por las personas de la llamada ‘Caravana migrante’ de Centroamérica, que también han sufrido numerosas vulneraciones de derechos humanos en su ruta hacia los Estados Unidos, o las que se están produciendo en diferentes partes del mundo con los denominados ‘refugiados climáticos’.

En 2018, el Mediterráneo volvió a ser la ruta migratoria más peligrosa del planeta, con al menos 2.299 vidas perdidas en sus aguas. De ellas, más de 800 fueron en las rutas hacia España, lo que supone un dramático incremento respecto al año anterior. Sin embargo, la respuesta de la mayor parte de los países de la UE fue criminalizar la tarea solidaria de salvamento que realizan los barcos de las ONG.

En diciembre de 2018, la Asamblea General de Naciones Unidas aprobó el Pacto Mundial para la Migración Segura, Ordenada y Regular y del Pacto Mundial sobre Refugiados. A pesar de su carácter no vinculante y de la falta de adhesión de algunos estados, para la entidad este acuerdo abre una ventana de oportunidad bajo el principio de responsabilidad compartida para afrontar los nuevos retos que plantean los desplazamientos de población en el contexto actual.

Ante la cronificación de esta situación, podemos afirmar que la emergencia no ha terminado y que continúan vivas las razones para dar respuesta a la demanda de apoyo a las personas y organizaciones que trabajamos para dar asistencia a las personas que buscan protección internacional, y que el municipalismo catalán debe tener un papel relevante en este sentido.

Por esta razón desde el municipalismo catalán apoyamos la campaña # mónlocalrefugi y nos comprometemos a mantener las aportaciones a la campaña del Fondo Catalán de Cooperación al Desarrollo dirigida a paliar el sufrimiento humano en las rutas de fuga y en los países de primera acogida; y, en nuestro país, el desarrollo de acciones de sensibilización y denuncia, con un doble objetivo. En primer lugar, alimentar de discurso crítico el empuje de solidaridad que se ha generado de manera espontánea entre la ciudadanía por los refugiados, con perspectiva de transformación social y justicia global, evitando el paternalismo y la caridad. Y en segundo lugar, sensibilizar a los ayuntamientos de la importancia de la cooperación internacional para atacar las causas de los conflictos, más allá de gestionar las consecuencias sobre la población civil que se ve obligada a huir buscando refugio y protección internacional.

Barcelona, 20 de junio de 2019

General 19 juny 2019

Manifest del Dia Mundial de les persones Refugiades

La cooperació municipalista ha treballat per la protecció internacional des de la fundació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament fa 33 anys. L’enfonsament d’un vaixell amb centenars de persones que fugien dels seus països cercant refugi camí d’Europa el 19 d’abril del 2015 va provocar una onada d’indignació i rebuig de part de la ciutadania europea a la manca de resposta dels Estats amb les persones refugiades. Aquell dia molts ajuntaments catalans van mostrar la seva solidaritat amb el municipi de Lampedusa, que esdevindria la principal administració pública que oferia acollida, aixopluc i assistència a les persones que cercaven refugi, sense tenir-ne les competències ni els recursos.

Però va ser durant l’estiu de 2015, quan Europa va assistir a una greu crisi humanitària com a conseqüència del desplaçament forçat de centenars de milers de persones fugint de la guerra a Síria, que es va aixecar una onada de solidaritat que va tenir un fort impacte en la ciutadania de Catalunya i que va interpel·lar a les administracions públiques perquè donessin una resposta adient a aquesta voluntat solidària de la ciutadania, tinguessin o no les competències en matèria d’asil. Fruit d’aquesta demanda, el setembre de 2015 desenes d’ajuntaments reunits a la seu del Fons decidien coordinar esforços proposant que el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament activés una campanya d’emergència en suport a les persones que cerquen refugi mentre aquestes no poguessin ser acollides a casa nostra.

En aquests darrers quatre anys el municipalisme català ha dedicat esforços humans, materials i econòmics en donar assistència a les persones refugiades, i han estat moltes les lliçons apreses en un context caracteritzat per la variabilitat, la incertesa, el canvi i l’amenaça. És important fer esment al suport econòmic que ha rebut la campanya, que en quatre anys ha recollit dos milions d’euros, provinents del suport solidari de més de 200 ajuntaments, entitats municipalistes, diputacions, consells comarcals, entitats socials i donacions privades, esdevenint la campanya d’emergència amb més aportacions dels ens locals socis en els 33 anys de vida del Fons. Aquestes aportacions han permès activar projectes de suport a persones que cerquen refugi en diversos països de trànsit i d’acollida, i han ajudat a pal·liar el seu sofriment. En accions de denúncia, cal destacar la implicació de més de 300 ajuntaments i ens supramunicipals catalans que, des de l’any 2015 fins ara, han aprovat sis mocions i pronunciaments del món local en suport i la protecció de les persones refugiades.

Aquesta campanya s’ha desenvolupat en un escenari europeu d’incompliment dels compromisos d’acollida i vulneració flagrant dels drets humans de les persones que fugen. Aquests escenaris situen la mal anomenada “crisi de persones refugiades” (perquè és una crisi de la qual són víctimes aquestes persones i no un factor causal) com un fenomen de llarga durada amb conseqüències dramàtiques per a milions de persones desplaçades de manera forçada amb necessitats urgents de protecció i ajut humanitari urgent.

A mitjans de 2018, l’ONU xifraven en més de 70 milions les persones que havien hagut d’abandonat forçosament les seves llars, la qual cosa suposa el major èxode mai registrat en la història. Aquestes xifres es deuen principalment a la continuïtat de conflictes de llarguíssima durada (Palestina, Colòmbia, Afganistan o República Democràtica del Congo), i a la falta de resolució també d’uns altres més recents, com els que han sorgit a Síria, Sudan del Sud o Myanmar. Per altra banda, s’estan donant noves causes de migració forçada, com ara les viscudes per les persones de l’anomenada ‘Caravana migrant’ de Centreamèrica, que també han patit nombroses vulneracions de drets humans en la seva ruta cap als Estats Units, o les que s’estan produint en diferents parts del món amb els denominats ‘refugiats climàtics’.

En 2018, el Mediterrani va tornar a ser la ruta migratòria més perillosa del planeta, amb almenys 2.299 vides perdudes en les seves aigües. D’elles, més de 800 van ser en les rutes cap a Espanya, la qual cosa suposa un dramàtic increment respecte a l’any anterior. No obstant això, la resposta de la major part dels països de la UE va ser criminalitzar la tasca solidària de salvament que realitzen els vaixells de les ONG.

Al desembre de 2018, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular i del Pacte Mundial sobre Refugiats. Malgrat el seu caràcter no vinculant i de la falta d’adhesió d’alguns estats, per a l’entitat aquest acord obre una finestra d’oportunitat sota el principi de responsabilitat compartida per a afrontar els nous reptes que plantegen els desplaçaments de població en el context actual.

Davant la cronificació d’aquesta situació, podem afirmar que l’emergència no s’ha acabat i que continuen ben vives les raons per donar resposta a la demanda de suport a les persones i organitzacions que treballem per donar assistència a les persones que cerquen protecció internacional, i que el municipalisme català ha de tenir un paper rellevant en aquest sentit.

Per aquesta raó des del municipalisme català donem suport a la campanya #mónlocalrefugi i ens comprometem a mantenir les aportacions a la campanya del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament adreçada a pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i en els països de primera acollida; i, a casa nostra, al desplegament d’accions de sensibilització i denúncia, amb un doble objectiu. En primer lloc, alimentar de discurs crític l’embranzida de solidaritat que s’ha generat de manera espontània entre la ciutadania pels refugiats, amb perspectiva de transformació social i justícia global, evitant el paternalisme i la caritat. I en segon lloc, sensibilitzar els ajuntaments de la importància de la cooperació internacional per atacar les causes dels conflictes, més enllà de gestionar les conseqüències sobre la població civil que es veu obligada a fugir cercant refugi i protecció internacional.

Barcelona, 20 de juny de 2019

General 17 juny 2019

Soy refugiada. ¿Pero qué sabes de mí?

Según datos de la Agencia de Refugiados de la ONU, 25,4 millones de personas son hoy en día refugiadas. Un refugiado se define como aquel que huye, especialmente una persona que huye a un país extranjero o un poder para escapar del peligro o la persecución. Este 20 de junio todo el mundo vive el Día Mundial de las Personas Refugiadas, una jornada para reflexionar sobre cómo combatir la actual situación y sobre los valores del mundo a inicios del siglo XXI.

La agencia de refugiados de la ONU estima que cada dos segundos una persona debe desplazarse de casa manera forzada debido a conflictos o persecuciones. Los refugiados se enfrentan a retos relacionados con la pobreza, la educación, la lengua, la violencia sexual, la explotación y el tráfico de personas, la salud y mucho más. Estos desafíos pueden persistir más allá del asilo político y el reasentamiento.

Desde entonces, la guerra, la persecución y el conflicto político en lugares como Corea del Norte, la República Democrática del Congo, Camboya, Yemen, Siria, Venezuela y otros han creado decenas de millones de refugiados. En 2017, los solicitantes de asilo presentaron 1,7 millones de nuevas reclamaciones. Los Estados Unidos, Alemania e Italia lideraron el mundo en solicitudes de asilo. En Cataluña, el año 2017, ha habido 3.925 solicitudes.

El testimonio de Nadia Ghulam y Hassana Aalia

Pero ¿qué siente el que se ha visto forzado a dejar su país huyendo de un conflicto? ¿Lo difícil que es empezar de cero? ¿Como la sociedad de acogida puede entender la situación de un refugiado en un mundo saturado de imágenes de conflictos? ¿Qué es ser refugiado más allá de una definición jurídica?

El Fons Català de Cooperació ha recogido dos testigos para intentar reflexionar sobre estas y otras preguntas.

Nadia Ghulam nació en Kabul (Afganistán) en 1985. Su vida, como la de tantas otras mujeres afganas, está marcada por las consecuencias de una cruenta guerra civil, del hambre y del régimen talibán. Pero tales adversidades no pudieron frenarla y Nadia logró salir adelante gracias a su ingenio y coraje, haciéndose pasar por un chico durante diez años para así poder alimentar a su familia. En 2006, gracias a un programa de asistencia internacional llega a Cataluña, país donde vive como refugiada. Ha escrito tres libros y una obra de teatro sobre este drama de los refugiados.

Hassan Aalia es un joven activista saharaui que fue condenado a cadena perpetua por Marruecos para tomar parte en los enfrentamientos que tuvieron lugar en 2010 en el campamento saharaui de Gdeim Izik. En 2011, y antes de ser condenado en rebeldía a cadena perpetua, se estableció en el País Vasco. Después de varios problemas con la justicia alcanzó el estatus de refugiado.

Aalia visitó Catalunya en abril dentro del proyecto Ciudades Defensoras de los Derechos Humanos, que organizan el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament y la Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado, con la participación de la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo, el Área Metropolitana de Barcelona y el Instituto de Derechos Humanos de Cataluña.

General 17 juny 2019

Sóc refugiada. Però què saps de mi?

Segons dades de l’Agència de Refugiats de l’ONU, 25,4 milions de persones són avui en dia refugiades. Un refugiat es defineix com aquell que fuig, especialment una persona que fuig a un país estranger o un poder per escapar del perill o la persecució. Aquest 20 de juny tot el món viu el Dia Mundial de les Persones Refugiades, una jornada per reflexionar sobre com combatre l’actual situació i sobre els valors del món a inicis del segle XXI.

L’agència de refugiats de l’ONU estima que cada dos segons una persona s’ha de desplaçar de casa manera forçada a causa de conflictes o persecucions. Els refugiats s’enfronten a reptes relacionats amb la pobresa, l’educació, la llengua, la violència sexual, l’explotació i el tràfic de persones, la salut i molt més. Aquests desafiaments poden persistir més enllà de l’asil polític i el reassentament.

Des de llavors, la guerra, la persecució i el conflicte polític en llocs com Corea del Nord, la República Democràtica del Congo, Cambodja, Iemen, Síria, Veneçuela i altres han creat desenes de milions de refugiats. El 2017, els sol·licitants d’asil van presentar 1,7 milions de noves reclamacions. Els Estats Units, Alemanya i Itàlia van liderar el món en sol·licituds d’asil. A Catalunya, l’any 2017, hi ha hagut 3.925 sol·licituds.

El testimoni de Nadia Ghulam i Hassana Aalia

Però que sent aquell qui s’ha vist forçat a deixar el seu país fugint d’un conflicte? Com de difícil és començar de zero? Com la societat d’acollida pot entendre la situació d’un refugiat en un món saturat d’imatges de conflictes? Què és ser refugiat més enllà d’una definició jurídica?

El Fons Català de Cooperació ha recollit dos testimonis per intentar reflexionar sobre aquestes i altres preguntes.

La Nadia Ghulam va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família. L’any 2006, gràcies a un programa d’assistència internacional arriba a Catalunya, país on viu com a refugiada. Ha escrit tres llibres i una obra de teatre sobre aquest drama dels refugiats.

Hassana Aalia és un jove activista sahrauí que va ser condemnat a cadena perpètua pel Marroc per prendre part en els enfrontaments que van tenir lloc l’any 2010 al campament sahrauí de Gdeim Izik. El 2011, i abans de ser condemnat en rebel·lia a cadena perpètua, va establir-se al País Basc. Després de diversos problemes amb la justícia va aconseguir l’estatus de refugiat.

Aalia va visitar Catalunya a l’abril dins del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que organitzen el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, amb la participació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

General 7 juny 2019

Día Mundial de las Personas Refugiadas

El objetivo de esta jornada que se celebra en todo el mundo es dar visibilidad a la dramática situación que viven en el mundo millones de personas desplazadas forzosamente, solicitantes de asilo y apátridas. Hoy, en pleno siglo XXI, los países más ricos y desarrollados, la poderosa Europa, se encuentra en medio de una crisis humanitaria devastadora.

A pesar de que el año 2015, la crisis de los refugiados captó la atención de la opinión pública, ahora, el foco mediático se ha apagado.

Pero desde el Fons Català de Cooperació, sse insiste en que continua la dramática situación.

NO SE HA ACABADO.

MILLONES DE PERSONAS FORZADAS A DESPLAZARSE

En el mundo hay más de 65,6 millones de personas que se han visto forzadas a desplazarse y que necesitan protección y ayuda. La población desplazada incluye refugiados, desplazados internos y solicitantes de asilo. Cada año millones de personas se ven obligadas a dejar sus países, su casa, y buscar refugio huyendo de conflictos, violencia, la violación de derechos humanos, persecución o desastres naturales. En 2018 se calcula que hubo 28 millones de personas desplazadas internamente como resultado de un conflicto, 22,5 millones de refugiados y 2,8 millones de solicitantes de asilo. El 51% de la población refugiada son menores de 18 años, la proporción más alta de los últimos 10 años.

La sociedad tiene el reto de encontrar soluciones a largo plazo para las personas refugiadas. La falta de soluciones políticas a los conflictos hace que los refugiados no puedan volver a sus países, la solución que la mayoría desearían si fuera posible. Los desplazamientos forzados ya no son un fenómeno temporal, la media de personas refugiadas lo son durante una media de veinte años y el 90% de desplazados internos tardan 10 años en volver a casa.

Las personas desplazadas sufren pobreza, falta de apoyo psicológico y social y tienen dificultad para normalizar su estatus. La concienciación social y la solidaridad son la clave para combatir una situación que se juega en el hecho cotidiano.

COOPERACIÓN DEL MUNDO LOCAL CATALÁN

El año 2015, el Fons Català de Cooperació nició la campaña «Món Local Refugi» (Mundo Local Refugio) .

Hasta el año 2019 se han destinado más de 2 millones de euros para impulsar programas de ayuda y apoyo en la crisis política de las personas refugiadas. En total se han realizado 39 proyectos de intervención humanitaria en materia de refugio gracias a las aportaciones de ayuntamientos, asociaciones, consejos comarcales, escolares, partidos políticos y particulares han hecho aportaciones a la campaña.

En esta campaña se está apoyando proyectos de ámbitos muy diferentes. Un ejemplo es el proyecto de Legal Centre Lesbos. A raíz de la cronificación de la situación, esta organización realiza trabajos de apoyo legal básico a personas emigrantes que se encuentran retenidas en esta isla griega. Un asesoramiento que no ofrecen ni el Estado griego ni la Unión Europea.

En otra línea y dentro de la Campaña “Món Local Refugi”, la entidad macedonia Legis da apoyo a refugiados que atraviesan el país en dirección a Europa. Este apoyo es altamente necesario, tanto en lo concerniente a ítems alimentarios como a los no alimentarios.

Podéis recuperar información y reflexiones relacionadas con la Campanya «Món Local Refugi». Estas se hicieron durante la jornada que se celebró el 14 de marzo a Barcelona

Podéis ver toda la Jornada en el canal YouTube del Fons Català:

General 7 juny 2019

Dia Mundial de les Persones Refugiades

L’objectiu d’aquesta jornada que se celebra arreu del món és donar visibilitat a la dramàtica situació que viuen al món milions de persones desplaçades forçosament, sol·licitants d’asil i apàtrides. Avui, en ple segle XXI, els països més rics i desenvolupats, la poderosa Europa, es troba enmig d’una crisi humanitària devastadora.

Malgrat que l’any 2015, la crisi dels refugiats va captar l’atenció de l’opinió pública, ara, el focus mediàtic s’ha apagat. Però des del Fons Català de Cooperació, s’insisteix que continua la dramàtica situació.

NO S’HA ACABAT.

MILIONS DE PERSONES FORÇADES A DESPLAÇAR-SE

Al món hi ha més de 65,6 milions de persones que s’han vist forçades a desplaçar-se i que necessiten protecció i ajuda. La població desplaçada inclou refugiats, desplaçats interns i sol·licitants d’asil. Cada any milions de persones es veuen obligades a deixar els seus països, casa seva, i buscar refugi fugint de conflictes, violència, la violació de drets humans, persecució o desastres naturals. El 2018 es calcula que hi va haver 28 milions de persones desplaçades internament com a resultat d’un conflicte, 22,5 milions de refugiats i 2,8 milions de sol·licitants d’asil. El 51% de la població refugiada són menors de 18 anys, la proporció més alta dels darrers 10 anys.

La societat té el repte de trobar solucions a llarg termini per a les persones refugiades. La manca de solucions polítiques als conflictes fa que els refugiats no puguin tornar als seus països, la solució que la majoria desitjarien si fos possible. Els desplaçaments forçats ja no són un fenomen temporal, la mitjana de persones refugiades ho són durant una mitjana de vint anys i el 90% de desplaçats interns tarden 10 anys a tornar a casa seva.

Les persones desplaçades pateixen pobresa, manca de suport psicològic i social i tenen dificultat per normalitzar el seu estatus. La conscienciació social i la solidaritat són la clau per combatre una situació que es juga en el fet quotidià.

COOPERACIÓ DEL MÓN LOCAL CATALÀ

L’any 2015, el Fons Català de Cooperació va iniciar la campanya «Món Local Refugi». Fins a l’any 2019 s’hi han destinat més de 2 milions d’euros per impulsar programes d’ajuda i suport en la crisi política de les persones refugiades. En total s’han realitzat 39 projectes d’intervenció humanitària en matèria de refugi gràcies a les aportacions d’ajuntaments, associacions, consells comarcals, escolars, partits polítics i particulars han fet aportacions a la campanya.

En aquesta campanya s’està donant suport a projectes d’àmbits molt diferents. Un exemple és el projecte de Legal Centre Lesbos. Arran de la cronificació de la situació, aquesta organització fa tasques de suport legal bàsic a persones migrants que es troben retingudes en aquesta illa grega. Un assessorament que no ofereixen ni l’Estat grec i ni la Unió Europea.

En una altra línia i dins de la Campanya “Món Local Refugi”, l’entitat macedònia Legis dona suport a refugiats que travessen el país en direcció a Europa. Aquest suport és altament necessari, tant pel que fa a ítems alimentaris com als no alimentaris.

Podeu recuperar informació i reflexions relacionades amb la campanya «Món Local Refugi». Aquestes es van fer en una jornada que es va fer el 14 de març a Barcelona

Vegeu tota la Jornada al canal YouTube del Fons Català:

General 22 maig 2019

EL FCCD crea un observatorio de la cooperación municipalista en Catalunya

Una de las novedades de la página web del Fons Català de Cooperació (FCCD) es la inclusión del Observatorio de la AOD de los entes locales catalanes (http://www.fonscatala.org/ca/observatori).

Esta herramienta de consulta tiene el doble objetivo de rendir cuentas sobre la gestión que el FCCD viene realizando, y analizar la realidad de la cooperación internacional de los entes locales en Catalunya. El observatorio es una herramienta viva en constante actualización. La información se irá actualizando permanente conforme se vayan recibiendo nuevos datos.

La información incluida en el nuevo observatorio ha sido facilitada por el conjunto de administraciones públicas catalanas, así como las que el mismo FCCD genera. El objetivo de esta herramienta se poner los datos al alcance del público, entidades e instituciones interesadas con la voluntad de facilitar la investigación sobre la cooperación en Cataluña.

El observatorio incluye gráficos y mapas que muestran las tendencias y contextos, ofreciendo los rasgos más característicos de la cooperación municipalista http://fonscatala.org/ca/observatori/cooperacio-municipalista y del propio Fons Català http://www.fonscatala.org/ca/observatori/fons-catala .

Por otra parte, adentrarse con informes en el análisis cuantitativo complementándolo con el conocimiento generado a través de evaluaciones y estudios propios o de otras fuentes. También se puede visualizar geográficamente el desarrollo de la cooperación a otros países y la participación de los diferentes municipios en el esfuerzo de la cooperación.

Aquellos agentes que quieran aportar algún dato de interés para el observatorio puede ser comunicada al FCCD (fonscatala@fonscatala.org) para su rectificación o aclaración. De la misma manera, se solicitará anualmente la incorporación de los datos del nuevo ejercicio, para continuar construyendo la serie histórica y conocer la evolución temporal de la cooperación municipal catalana.

General 22 maig 2019

EL FCCD crea un observatori de la cooperació municipalista a Catalunya

Una de les novetats de la pàgina web del Fons Català de Cooperació (FCCD) és la inclusió de l’Observatori de l’AOD dels ens locals catalans (http://www.fonscatala.org/ca/observatori).

Aquesta eina de consulta té el doble objectiu de retre comptes sobre la gestió que el FCCD ve realitzant, i analitzar la realitat de la cooperació internacional dels ens locals a Catalunya. L’observatori és una eina viva en constant actualització. La informació s’anirà actualitzant permanent conforme es vagin rebent noves dades.

La informació inclosa en el nou observatori ha estat facilitada pel conjunt d’administracions públiques catalanes, així com les que el mateix FCCD genera. L’objectiu d’aquesta eina es posar les dades a l’abast del públic, entitats i institucions interessades amb la voluntat de facilitar la recerca sobre la cooperació a Catalunya.

L’observatori inclou gràfics i mapes que mostren les tendències i contextos, oferint els trets més característics de la cooperació municipalista http://fonscatala.org/ca/observatori/cooperacio-municipalista i del propi Fons Català http://www.fonscatala.org/ca/observatori/fons-catala . Per altra banda, endinsar-se amb informes en l’anàlisi quantitativa complementant-lo amb el coneixement generat a través d’avaluacions i estudis propis o d’altres fonts. També es pot visualitzar geogràficament el desplegament de la cooperació a altres països i la participació dels diferents municipis en l’esforç de la cooperació.

Aquells agents que vulguin aportar alguna dada d’interès per l’observatori pot ser comunicada al FCCD (fonscatala@fonscatala.org) per a la seva rectificació o aclariment. De la mateixa manera, es demanarà anualment la incorporació de les dades del nou exercici, per continuar construint la sèrie històrica i conèixer l’evolució temporal de la cooperació municipal catalana.