Visita als projectes del Fons Català a Upala, Costa Rica
El responsable de l’oficina del Fons Català a Amèrica Central ha visitat dos projectes a la regió d’Upala, Costa Rica. Els expliquem a continuació:
Construcció de 24 habitatges dignes a famílies nicaragüenques camperoles exiliades a Cartago Norte
A San José de Upala s’estan construint 14 habitatges per a les famílies nicaragüenques que habiten a un campament de desplaçats. Aquestes famílies es van desplaçar el 2018 buscant refugi i han aconseguit establir un sistema autosostenible basat en l’agricultura i la ramaderia, feines a les quals es dedicaven a Nicaragua. Quedava pendent donar resposta a l’habitabilitat, ja que encara viuen en cases de fusta sense condicions adequades per a llargues estades com la que els ha tocat assumir.
Un cop aconseguits tots els permisos amb la municipalitat d’Upala i fetes les connexions de llum i aigua, ja estan aixecant els habitatges amb plaques de ciment i sostres de zinc. Totes tindran una sala, dues habitacions, un bany, i un terreny prou ampli davant i darrera que els permet ampliar a futur cada habitatge o fer patis particulars. Totes les cases estan sent construïdes amb mà d’obra de la pròpia comunitat.
Centre de salut comunitària
La visita ha servit per confirmar la voluntat de les contraparts locals (municipalitat d’Upala i ONG Cenderos) i revisar el conveni de col·laboració, després que la Comunitat Terapèutica del Maresme hagi fet una recent estada d’un mes al municipi per definir els aspectes tècnics del projecte.
L’alcaldia ha ofert una casa de propietat municipal situada en una zona de serveis socials que ocupen altres ONG, i que acollirà el futur Centre de Salut Mental Comunitària. Una de les primeres accions serà la de remodelar i ampliar l’espai, actualment compost per una sala amb dos despatxos, que es convertirà en un centre de quatre despatxos i sala de reunions amb banys, i que oferirà a partir del mes de setembre atenció psicosocial a persones del municipi en qualsevol situació migratòria en què es trobin. El centre estarà atès per professionals nacionals que es contractaran els propers mesos, i tindran suport tècnic presencial i virtual de membres de la Comunitat Terapèutica del Maresme (psiquiatria, psicologia i treball social) durant tot l’any. Amb la Unión Nacional de Gobiernos Locales de Costa Rica (UNGL) es pretén difondre i replicar aquest model de salut pública local en altres municipis del país.
Negoci amb els cossos de la migració a l'Estat espanyol, la conseqüència de no tenir mecanismes oficials
La Guardia Civil ha detingut un grup de persones que feia negoci amb la identificació i repatriació de cossos de persones migrants d’origen argelí i marroquí que arribaven a les costes espanyoles. Segons fonts policials, el noi que va començar amb el negoci, Francisco Clemente, treballava en nom d’una ONG anomenada Centro Internacional para la Identificación de Migrantes Desaparecidos (CIPMID) i feia de mediador amb les famílies que buscaven els seus parents desapareguts.
Aquest cas posa de manifest la manca de vies oficials per a gestionar de manera adequada aquestes situacions i mostra com s’ha generat un espai idoni per a que hi hagi persones que s’enriqueixin a base del dolor de les famílies.
L’organització Ca-minando Fronteras fa anys que documenta les morts i desaparicions a la Frontera Occidental Euroafricana i fa incidència política per tal que els drets de les famílies estiguin a l’agenda pública. A través de l’Observatori de Drets Humans, que rep el suport del municipalisme català, fa una intervenció directa amb les persones migrants i les seves famílies per tal de millorar l’accés a recursos i serveis públics i privats per a la protecció de la seva vida i els seus drets. A més, proporciona assessorament a famílies de les víctimes de les fronteres i els proporciona informació, acompanyament i mediació davant els serveis administratius i legals.
Helena Maleno, fundadora de Ca-minando Fronteras, explica que “desgraciadament ha passat el que fa anys que alertem a les autoritats, als diferents ministeris i als representants de les comunitats autònomes, i és que les famílies estan a mercè de les xarxes d’estafadors. Per una banda, perquè les administracions públiques neguen i invisibilitzen a les víctimes de les fronteres i, a més, neguen automàticament i de manera sistemàtica els drets de les seves famílies. Per altra banda, no estem parlant de desaparicions puntuals, sinó de desaparicions comunitàries i col·lectives, el qual fa que hi hagi una oportunitat enorme de negoci per aquestes xarxes d’estafadors”.
“És terrible, perquè, a més, sempre hem denunciat que no s’han d’establir vies alternatives per al reconeixement de drets de les víctimes de la frontera, que això també forma part de les estructures del racisme institucional“, afegeix Maleno, “quan una persona amb Alzheimer desapareix, no te’n vas a una organització social perquè et faci la recerca de la persona desapareguda. Poses una denúncia perquè és la denúncia la que et garanteix que tot el sistema de cerca de persones desaparegudes s’engega”.
Tasques com les que du a terme Ca-minando Fronteras són imprescindibles per disposar de dades contrastades, acompanyar les famílies des d’una perspectiva de drets humans i demanar a les administracions públiques que assumeixin les seves obligacions en matèria migratòria. El projecte de l’entitat s’emmarca en la campanya del Fons Català “Món Local Refugi: Actua contra les Fronteres Hostils“, centrada en donar suport a les persones en moviment a la Frontera Occidental Euroafricana, la Mediterrània Central i la Frontera Sud de Mèxic.
“La nostra organització segueix aquí acompanyant les famílies en la seva lluita. És una lluita titànica contra un sistema de mort que els nega el dret a obtenir justícia”, sentencia Maleno.
La campanya segueix oberta a finançament. Animem als municipis catalans i a la ciutadania a participar-hi posant-se en contacte amb el Fons Català o fent una donació a través dels següents canals:
BIZUM 08678
Transferència bancària amb el concepte “Campanya Refugi” al següent compte bancari:
Viatge de seguiment dels projectes d'emergència pel terratrèmol al Marroc
El 8 de setembre un terratrèmol de magnitud 6,7 a l’escala de Richter va sacsejar la regió de Marràqueix, afectant fortament la zona muntanyosa de l’Alt Atles. Davant d’aquesta emergència que va deixar més de 2.000 persones mortes, el municipalisme i la ciutadania de Catalunya es van volcar en solidaritat amb la població afectada a través d’una Campanya d’Emergència impulsada pel Fons Català.
Sis mesos després del desastre, un equip format per Direcció i les àrees d’Acció Humanitària i Comunicació del Fons Català ha viatjat a Marroc per fer un seguiment tècnic dels projectes que s’estan executant en el marc de la campanya, així com també per conèixer millor la situació actual de la població i identificar noves necessitats. S’ha comprovat que les seqüeles del terratrèmol segueixen presents i encara hi ha necessitats humanitàries que cal donar resposta.
Projectes visitats
S’han visitat quatre projectes que reben suport del municipalisme català ubicats a les províncies d’El Houz i Taroudant.
Rehabilitació d’escoles i instal·lació d’escoles-jaima temporals
L’entitat Azahara està duent a terme un procés de rehabilitació d’escoles que han quedat malmeses pel sisme i, en els casos en què les instal·lacions no es puguin rehabilitar, estan construïnt escoles-jaima d’emergència per tal d’atendre de manera immediata les necessitats de l’educació i proporcionar un entorn segur i cobert per als estudiants. A més, les escoles-jaima no només serveixen com a espais d’aprenentatge, sinó també com a refugi temporal per a aquelles persones que han perdut les seves llars i com a centre comunitari.
Resposta humanitària multisectorial en clau de protecció comunitària per a dones i nenes
Alianza por la Solidaridad, de la mà de l’entitat local Tamagart Noudrar, desenvolupa un projecte que s’estructura entorn de 2 eixos orientats a contribuir a l’exercici del dret a rebre assistència humanitària i a la protecció de les persones afectades pel terratrèmol. El primer eix d’intervenció està enfocat a assegurar la cobertura de necessitats bàsiques en aigua, sanejament i higiene i garantir l’accés a la informació sobre protecció per a dones i nenes en les localitats d’intervenció a través de la construcció d’unitats d’higiene (latrines, dutxes, banys).
El segon eix d’intervenció contribueix al procés d’apoderament i resiliència comunitària, especialment de les dones, i la seva participació activa en la gestió de la resposta humanitària des d’un enfocament de gènere i protecció. Durant la intervenció es treballa per establir mecanismes de protecció comunitaris, augmentant el lideratge de les dones en la resposta humanitària a les zones d’intervenció. Es fan tallers de formació per enfortir les capacitats de les dones i adolescents líders, i s’han creat espais segurs comunitaris que serveixen perquè les dones puguin desenvolupar les seves activitats amb seguretat, intimitat i llibertat.
Intervenció d’emergència per a l’atenció de la població vulnerable
Farmamundi, amb l’entitat local Y-Peer, du a terme un projecte centrat en implementar una estratègia d’atenció i protecció a les dones i nenes marroquines. El projecte aborda 2 eixos estratègics: el primer eix se centra a oferir un espai segur i serveis de suport psicològic i d’atenció al trauma a dones i nenes supervivents de violència sexual i de gènere afectades pel terratrèmol. En aquest primer eix de treball també es distribueixen kits d’higiene i higiene menstrual.
El segon component d’actuació es basa en la sensibilització i capacitació de la població, les organitzacions de la societat civil i les autoritats locals sobre violència de gènere i salut sexual i reproductiva.
Resposta d’emergència a les necessitats de protecció, sanació i prevenció de violències de la població més vulnerable
Projecte impulsat per l’organització Movimiento Por la Paz i l’entitat local Ligue Démocratique Des Droits Des Fammes que té com a objectiu respondre a les necessitats prioritàries de la població en risc afectada pels impactes del terratrèmol i abordar les violències en vers les dones i la infància intensificades per a la situació de crisi humanitària. La intervenció pretén donar una resposta d’emergència integral i basada en l’enfocament de triple nexe, que no sols atengui les necessitats immediates de l’emergència, sinó que inverteixi en el desenvolupament de capacitats locals i promogui la construcció d’una cultura de pau mitjançant processos que propiciïn la inclusió, la participació i la cohesió social.
Núria Parlon escollida presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat en representació del Fons Català
L’alcaldessa de Santa Coloma i Diputada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon, ha sigut reescollida presidenta avui, 6 de març, com a representant del Fons Català a l’assemblea de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS) celebrada a Barcelona. La confederació agrupa els 9 fons de cooperació de l’Estat espanyol i representa a més d’un miler de governs locals d’arreu del territori. Durant l’assemblea s’ha presentat una candidatura conjunta formada per Juan Antonio González, alcalde de Nigran (Pontevedra) i president del Fondo Galego, com a vicepresident; Nati López, alcaldessa de Elburgo i presidenta de l’Euskal Fondoa com a tresorera; i Simón Gornés, conseller del Consell Insular de Menorca i vicepresident del Fons Menorquí de Cooperació, com a secretari. La resta dels fons s’integren a la junta com a vocals.
La nova junta es plateja de cara als propers 4 anys consolidar la CONFOCOS com a espai de representació de referència per avançar en el reconeixement i posada en valor de la cooperació descentralitzada. Segons la presidenta, l’estratègia presentada i aprovada a l’assemblea “ha de contribuir al compliment de l’Agenda 2030 mitjançant projectes que enforteixin els governs locals i les seves polítiques públiques de cooperació orientades a reduir les desigualtats”.
Durant l’Assemblea també s’han aprovat les línies estratègiques de la CONFOCOS i el pla de treball del present any. Entre els objectius més destacats, està enfortir el municipalisme dels països i pobles socis del sud global i estendre el model dels fons de cooperació pels altres territoris de l’Estat espanyol. Pel que fa a la incidència política, la CONFOCOS es vol esdevenir un agent necessari per conscienciar els governs locals per augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) fins arribar a la fita del 0,7%. També es vol seguir treballant en la desburocratització de la cooperació en l’administració pública i impulsar la Cooperació Tècnica Municipal.
Regidor destacat: Roc Masiques, de l'Ajuntament de Sant Gregori
Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
La meva activitat professional s’ha centrat sempre en l’àmbit de l’administració pública, concretament en el camp des serveis socials especialitzats, i de manera més específica com a psicòleg dins el sistema català de protecció a la infància. Els darrers anys he compaginat aquesta activitat professional principal amb la docència universitària i amb la formació i supervisió tècnica d’equips d’atenció a la infància. Pel què fa a la meva trajectòria política, vaig estar vinculat des de ben jove amb organitzacions del moviment d’alliberament nacional, fins que m’incorporo a Junts des de la seva fundació provinent de la Crida Nacional. Formo part de l’executiva de la Sectorial de Benestar Social i Ciutadania del partit, soc membre del comitè local de Junts a Sant Gregori, i regidor de Serveis a les Persones i Salut des de les darreres eleccions municipals. Ara a més, des del mes de novembre passat tinc l’honor i la responsabilitat d’incorporar-me com a vocal a la Junta Executiva del Fons Català
Com afrontes el càrrec com a regidor i membre de la Junta del Fons Català?
Sobretot amb molta il·lusió. Sant Gregori és un municipi petit, però dono fe que la seva gent respon molt positivament en temes de solidaritat i cooperació. Particularment, un dels objectius que m’he plantejat és el de fer difusió de la feina que es fa des del Fons Català i posar en valor la importància del compromís amb la cooperació des del municipalisme.
Quina implicació té Sant Gregori en matèria de cooperació?
Per bé que no existeix una regidoria pròpiament dita de cooperació, i aquest és un tema pendent, l’Ajuntament de Sant Gregori reserva cada any una partida del pressupost municipal que canalitza a través de projectes del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’aportació es realitza de manera bianual i el projecte és aprovat pel Ple Municipal. La més recent, la construcció d’una escola d’educació especial a Guatemala. Amb anterioritat s’ha participat en diferents projectes com la creació d’un Centre de desenvolupament escolar a San Juan de Limay, el proveïment d’aigua a Puerto Cabezas i d’altres. També hem realitzat aportacions extraordinàries en les diferents campanyes d’emergència del Fons Català, com ara recentment la del terratrèmol al Marroc, i és que com he comentat abans, la ciutadania de Sant Gregori és ferma i compromesa.
Ampliació de termini per l'oferta de feina de Tècnic/a de seguiment i justificació a l'àrea de projectes
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament convoca una plaça laboral de TÈCNIC/A DE SEGUIMENT I JUSTIFICACIÓ a l’àrea de projectes.
Antecedents i objectiu
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una entitat municipalista formada per 310 ajuntaments i altres ens supralocals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de cooperació al desenvolupament. La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’encarrega que els recursos econòmics que aporten els socis per a l’execució de projectes arribin a l’entitat o institució que executa el projecte. Una de les tasques que es realitzen des de l’Àrea de Projectes del Fons Català és assessorar les entitats durant l’execució dels projectes, a més d’encarregar-se del seguiment dels projectes i el control i la revisió de les justificacions en nom de les institucions sòcies que hi han aportat finançament.
La persona escollida, s’incorporarà a l’Àrea de Projectes del Fons Català, i desenvoluparà fonamentalment tasques relacionades amb:
L’assessorament i l’acompanyament a les entitats executores.
La revisió d’informes tècnics i de justificació econòmica presentats per les entitats executores.
L’elaboració de justificacions als socis del Fons Català.
Les funcions principals seran:
Revisió d’informes de justificació de les entitats
Reclamació, recepció i registre d’informes. Reclamació a les entitats si falta documentació.
Revisió i traducció d’informes narratius presentats per les entitats. Requeriments a les entitats si cal demanar millores.
Revisió d’informes de justificació econòmica presentats per les entitats, seguint els criteris establerts i d’acord a la normativa aplicable en cada cas.
Identificació d’incidències en les justificacions presentades per les entitats i requeriments d’esmena a les entitats.
Suport a les entitats per la correcció dels informes econòmics.
Seguiment i acompanyament a les entitats
Assessorament a les entitats i seguiment durant l’execució dels projectes per garantir compliment de la normativa i terminis i per resoldre dubtes vinculats a la gestió administrativa dels projectes.
Sol·licituds per modificacions i pròrrogues d’execució i de justificació. Confirmació de recepció, registre de la sol·licitud, primera valoració, resolució de dubtes amb les entitats i proposta de resposta.
Preparació i presentació de justificacions als socis
Preparació d’informes de justificació narratius i elaboració d’informes econòmics d’acord als requisits i terminis establerts per cada soci.
Elaboració de resposta a requeriments dels socis relacionats amb les justificacions presentades.
Suport a la preparació de documentació justificativa per auditories i controls financers.
Altres tasques
Actualització de quadres de control i seguiment diversos (de projectes, d’informes d’entitats, de justificació als socis, entre d’altres).
Manteniment de l’arxiu de projectes (físic i digital).
Sistematització de requisits i normatives que afectin la gestió dels projectes i en concret de bases de convocatòries municipals de subvencions.
Requisits:
Experiència en l’àmbit de la gestió de subvencions de cooperació al desenvolupament, ajut humanitari i emergència.
Experiència en l’àmbit de la justificació econòmica de projectes.
Coneixements d’ofimàtica avançats en tractament de text i fulls de càlcul.
Expressió oral i escrita fluïda en català, castellà, anglès i francès.
Capacitat de treballar en equip.
Capacitat de treball sota pressió.
Les candidatures que no compleixin amb aquests requisits seran desestimades.
Es valorarà:
Coneixements del funcionament administratiu de les administracions locals.
Coneixements de la normativa aplicable en matèria de subvencions i en concret en matèria de subvencions per projectes de cooperació al desenvolupament, ajut humanitari i emergència.
Condicions laborals:
Dedicació exclusiva, jornada completa.
Contracte indefinit, amb període de prova de 2 mesos.
Incorporació: immediata.
Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català (amb possibilitat de fer fins a dos dies de teletreball si les circumstàncies ho permeten).
Salari: 28.000 euros bruts anuals.
Data prevista d’incorporació: 2 d’abril 2024.
Candidatures:
Les persones interessades han d’enviar per correu electrònic el seu currículum a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència: “Tècnic/a àrea de projectes”.
Data límit de presentació de candidatures: 15 de març de 2024.
Es contactarà amb les persones preseleccionades per fer una entrevista. En cas de no rebre resposta es considerarà desestimada la candidatura.
Avui, 24 de febrer, fa dos anys de l’inici de la guerra a Ucraïna. Una guerra que no s’atura i que ja porta a les seves esquenes milions de víctimes. Des del Fons Català seguim donant suport a les víctimes del conflicte a través de la campanya d’emergència que vam encetar fa, també, dos anys per ajudar a les víctimes en matèria de coordinació de les ajudes humanitàries, salut i acollida, tant dins d’Ucraïna com a Polònia.
La guerra continua afectant la vida de milions de persones, danyant mitjans de vida i infraestructures civils bàsiques. Tot i que els atacs continuen a tota Ucraïna, son especialment predominants a les regions de Donetska, Kharkivska, Khersonska, Luhanska i Zaporizk. El conflicte ja ha deixat més de 30.000 víctimes civils, 21,3 milions de persones s’han vist afectades i 14,6 milions necessiten assistència. El conflicte també ha obligat a moltes persones a fugir tant fora d’Ucraïna, com internament, dins les fronteres dels país. Ja hi ha més de 6 milions de persones refugiades a Europa i més de 3 milions desplaçades internament.
La campanya d’emergència del Fons Català ja ha recaptat un total de 745.816,74 € a través de les aportacions de 104 ens locals, 42 entitats, 14 empreses i 721 particulars.
Projectes sobre el terreny
El municipalisme solidari segueix donant suport a la campanya d’emergència per a les víctimes del conflicte a través de diversos projectes, tant a Ucraïna com a Polònia en clau de refugi i acollida, de la mà d’entitats que treballen sobre el terreny i coneixen perfectament les necessitats de la població i la seva evolució des de l’inici de la guerra. Alguns dels projectes més destacats són:
Corredor humanitari Ucraïna-Polònia: Projecte de l’entitat ASL i Clean-Wordl que es basa en dues línies d’intervenció, ajuda humanitària de primer nivell i evacuació de famílies vulnerables. Ja s’han evacuat a més de 250 persones de les regions més castigades i s’ha fet un enviament d’un camió amb material sanitari, generadors elèctrics, depuradores d’aigua i roba d’abric.
Benvingut/da a Cracòvia: suport a una acollida digna i inclusiva (Polònia):De la mà de l’entitat Salam Lab s’ha creat un centre d’acollida que ha esdevingut central a la ciutat, i que compta amb més de 600 persones voluntàries. El projecte se centra en donar suport a la població més vulnerable (persones racialitzades, famílies gitanes, mares solteres, etc.) i ja han acollit a més de 3.800 persones des de l’inici de la guerra.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització sense ànim de lucre formada per 307 ajuntaments i altres ens supralocals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de cooperació al desenvolupament. La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Considerem que una bona comunicació és essencial per assolir aquesta missió, i que bàsicament haurà de respondre als següents objectius:
Posicionar el Fons Català com a associació municipalista de referència en el sector, per defensar el rol i els interessos de la cooperació i la solidaritat municipalista davant altres administracions públiques, entitats del sector, mitjans de comunicació i ciutadania en general.
Fer difusió dels projectes de cooperació al desenvolupament i campanyes d’emergència i Acció Humanitària que es gestionen des del Fons Català.
Elaborar i difondre campanyes i activitats d’Educació per a la Justícia Global adreçada als municipis socis i a la seva ciutadania.
Difondre dades actualitzades sobre l’estat de la cooperació municipal catalana, així com detectar tendències a partir de la seva interpretació.
Donar resposta a les demandes dels socis en matèria de comunicació.
Perfil de la persona candidata:
Titulació de grau en comunicació, periodisme i ciències socials.
Experiència laboral en l’àmbit de la comunicació corporativa.
Coneixement bàsic en disseny gràfic i muntatge audiovisual.
Coneixement en generació de continguts per a xarxes socials.
Coneixements o experiència en temes de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.
Capacitat de dinamització, planificació i visió estratègica.
Capacitat de treball cooperatiu.
Es valorarà:
Titulació de Màster en comunicació social o equivalent.
Experiència en organització d’esdeveniments.
Vinculació amb el sector de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.
Coneixement i experiència en voluntariat i moviments socials.
Coneixement d’anglès i francès nivell intermig.
Disponibilitat per viatjar.
Descripció de les funcions del lloc de treball Conjunt de tasques de comunicació de l’entitat:
Elaboració, gestió i execució de les tasques del pla de comunicació, que inclouen:
Elaboració de productes gràfics en format online i offline (banners, presentacions, cartells, etc.)
Gravació i muntatge de vídeos
Gestió de les Xarxes Socials (facebook, twitter, instagram i linkedin)
Redacció de notícies, articles, reportatges, entrevistes i notes i dossiers de premsa
Actualització dels continguts de la pàgina web
Redacció i enviament de butlletins
Analítica web i de xarxes socials
Creació, planificació i execució de campanyes de comunicació
Suport en la redacció del Pla de Comunicació anual de l’entitat, seguiment i avaluació posterior.
Suport en el procés de creació d’una nova pàgina web.
Suport en l’organització de jornades, actes, comissions i altres esdeveniments de l’entitat.
Tenir cura dels aspectes vinculats amb la imatge corporativa i la visibilitat (oficina, papereria, etc.)
Condicions laborals
Dedicació exclusiva, jornada completa.
Contracte temporal mentre duri la baixa per maternitat (9 mesos, aproximadament).
Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català. Possibilitat de fer 2 dies de teletreball
Salari: 28.000 € bruts anual
Data prevista d’incorporació: 11 de març 2024.
Candidatures
Enviar currículum i carta de motivació a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència “Plaça tècnic/a de comunicació”
Data límit de presentació de candidatures: 25 de febrer de 2024. Es contactarà amb les persones candidates preseleccionades per fer una entrevista. En cas de no rebre resposta, es considerarà desestimada la candidatura
El Fons Català es reuneix amb la Secretària d'Estat de Cooperació, Eva Granados, a Madrid
El president del Fons Català, Jordi Cuadras, i el director, David Minoves, s’han reunit aquest dimecres a Madrid amb la Secretària d’Estat de Cooperació, Eva Granados i Oriol Barba, assessor de l’organisme estatal. La trobada ha servit perquè el Fons Català pogués explicar, entre d’altres, les al·legacions proposades del municipalisme a la modificació del decret de la Llei de subvencions. Aquestes demanen que es potenciï el que rol dels diferents fons de cooperació que hi ha a Espanya com a suma de la cooperació municipalista. També s’ha demanat poder disposar d’espais de concertació de la cooperació estatal on els fons de cooperació estiguin representats.
En la trobada també s’ha incidit en la voluntat de tenir una relació més estreta amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID). Aquesta permetria potenciar l’acció en aquells països d’intervenció del Fons Català actua i dotar els projectes de més finançament. També s’ha demanat que l’AECID serveixi de cadena de transmissió a l’hora de poder accedir a més finançament d’Europa.
Durant la reunió, Cuadras i Minoves també han esbossat a la Secretària d’Estat de Cooperació el full de ruta que la nova executiva del Fons Català de Cooperació es marca per l’actual mandat i han intercanviat opinions sobre els reptes que ha d’afrontar la cooperació al desenvolupament en els propers anys.
"Hem decidit passar una mica de fam per intentar acabar amb la fam de pau a Palestina"
Gabriela Serra és mestra, activista antimilitarista, ex-diputada de la CUP i actualment presideix el Consell Català de Foment de la Pau i és membre del Centre Delàs, Fundipau i voluntària de Justícia i Pau. L’1 de febrer va començar una vaga de fam al costat de Martí Olivella i Llum Mascaray per interpel·lar els governs espanyol i català davant la guerra a Palestina i instar a la societat civil a mobilitzar-se. Vam parlar amb ella en el seu novè dia de vaga de fam a la seu de Migra Studium, on estan vivint des de l’inici de la vaga.
Per què una vaga de fam? Què espereu aconseguir?
Doncs molt senzill, perquè dins la sensació generalitzada de cansament, de desesperació davant la brutalitat que s’està cometent en aquests moments a Palestina vaig creure que era important dur a terme algun tipus d’acció que ajudés a remoure consciències, que ajudés a que la gent, pel fet que hi hagi algú en vaga de fam, que sempre apareix com alguna cosa diferent, pensés i reflexionés sobre el tema. També perquè ens semblava que, hem fet servir tants mitjans de lluita (concentracions, manifestacions..) que podia ajudar fer un tipus d’acció diferent.
Vaig buscar la Llum i el Martí que són vells col·legues del moviment i vam dir “endavant les atxes”. Tots tres venim del moviment de l’antimilitarisme, del pacifisme, i el Martí substancialment de la no-violència, entenem perfectament aquest instrument perquè l’hem fet servir i hi tenim experiència, excepte la Llum que s’ha estrenat ara i ho està fent molt bé. Tot això ho estem fent amb el vist-i-plau, per dir-ho d’alguna manera, de la comunitat palestina. El primer que vaig fer va ser anar-los a consultar si els semblava que la nostra acció podia ajudar o no, perquè tenia poc sentit posar-nos a fer una vaga de fam si la comunitat palestina, que fa molt temps que està aquí treballant, lluitant i exigint, no ho veia clar.
Penso que moltes vegades tenim aquesta sensació tan terrible d’impotència perquè és una guerra profundament desigual. Una guerra en la qual nosaltres no neguem el dret a resposta d’Israel, però el que sí que neguem és que aquest dret de resposta sigui un dret a tirar endavant un genocidi. Són coses molt diferents.
Heu tingut resposta del govern català o espanyol?
Del govern català, ahir (8 de febrer) malgrat que hi havia sessió parlamentària, els grups parlamentaris van tenir un forat per venir-nos a veure i per mostrar la seva solidaritat i suport. L’única força política que esperàvem que vingués, i que encara ho esperem i jo crec que vindran, ha sigut el PSC. Però la CUP, En Comú Podem, ERC i fins i tot Junts han passat per aquí, evidentment amb diferents nivells d’entusiasme, per dir-ho d’alguna manera.
Els dos objectius que nosaltres tenim són, primer, l’exigència al govern espanyol que deixi de comprar i vendre armament a l’estat d’Israel, i l’altra, que l’estat espanyol faci seva la proposta de Sud-àfrica amb la seva proposta de genocidi. Són dos objectius que semblen res però signifiquen molt, i hi ha diferents posicionaments polítics amb relació a això.
Dilluns vam escriure una carta al ministre Albares (que qualsevol persona pot trobar a la nostra pàgina web i enviar-la en solidaritat) en la qual no només li demanem i exigim aquests dos objectius, sinó que li presentem les dades que tenim sobre les importacions d’armes. Hi ha hagut un petit engany perquè el ministre Albares va dir que a partir del dia 7 d’octubre seria suspesa tota la venda d’armes a Israel, però hem de tenir en compte també la compra. El dia 3 i el dia 10 d’octubre, que ja feia tres dies de l’inici de guerra oberta, hi va haver una compra per quantitats gens menyspreables: 1.600 míssils i 10 plataformes de llançament per 800 milions d’euros. Estem investigant si hi ha hagut cap acció més o menys dissimulada de venda d’armes a Israel, també.
Tot i això, l’estat espanyol s’ha de dir que ha tingut gestos que ja m’agradaria que haguéssin tingut altres estats, com la demanda dels dos estats, de l’alto el foc o l’augment de l’ajuda a l’UNRWA quan tots els grans estats han tallat el finançament a aquesta agència de l’ONU.
Com s’expliquen aquestes accions de l’estat espanyol? Té un discurs de suport a Palestina però segueix amb el comerç d’armes, com comentaves, i no s’adhereix a la demanda de Sud-àfrica.
Aquí hem de parlar de geoestratègica, d’economia, de negoci… de moltes coses. No per res el conflicte a Palestina té aquests silencis al món. Hi ha diferents motius. Hi ha uns motius històrics que podríem dir que tenen un pes considerable, com l’holocaust, un altre genocidi que es va intentar i que està a la consciència de molta gent. És una motxilla de culpabilitat que porten molts ciutadans i ciutadanes europeus, sobretot els que van tenir una participació forta a la Segona Guerra Mundial, que això fa que hi hagi una simpatia amb la població jueva que s’ha mal utilitzat. Una cosa és l’estat d’Israel i l’altra cosa són els jueus, de jueus al món possiblement n’hi ha molts més dels que hi ha a Israel. No ens hem de confondre.
A Catalunya tenim la sort que existeix una entitat que es diu Junts, que engloba palestins i jueus, i ens criden a pensar en aquesta diferenciació, perquè hi ha molts jueus que estàn en contra del que està passant a Israel i Palestina. Tot i que molt oportunísticament i amb molt mala intenció, l’estat d’Israel sí que vol embolcallar-se amb l’holocaust i vol utilitzar aquesta tragèdia per justificar les seves accions. I clar, tu et preguntes, tot el que tu vas patir i per tot el que vas passar, ho apliques contra un altre poble que tu has colonitzat. És d’una barbaritat espectacular, és d’una inhumanitat espectacular. Un poble que ha patit tant ara es veu amb el dret de fer el mateix.
L’altre motiu és que Israel sempre ha sigut, des d’un punt de vista geoestratègic, un aliat importantíssim i fonamental d’Estats Units i del món occidental en una àrea de conflicte on les aigües sempre es mouen, un espai on està envoltat d'”enemics”. Una de les coses més dramàtiques del sistema en el que vivim és la creació d’enemics. Tot això a Israel li va molt bé, és un observador, és una potència militar, és la dècima potència exportadora d’armes.
Després també hi ha el punt de vista econòmic: el negoci armamentístic. Hi ha dos negocis absolutament globalitzats, que són el narcotràfic i el militarisme. Hem vist com l’estat espanyol ha augmentat la despesa militar sota l’excusa de l’armament que s’ha enviat a Ucraïna, però al final és fer rutllar la màquina de fabricació de mort. Aquesta fàbrica de mort porta molts beneficis econòmics i es nodreix de la por que ens van ingectant, perquè en comptes de combatre la por i la inseguretat amb mesures socials, mesures econòmiques o amb cultura de pau, es combat amb armament. És terrible.
Què pot fer la població que vol donar suport a la vostra iniciativa?
Això és molt important, com que no estem acostumats a les formes de lluita de la gent que optem per la no-violència, quan fas una vaga de fam sembla que sigui una acció gairebé heroica. Vull aclarir que nosaltres passem una vaga de fam incomparable amb la fam de pau que tenen a Palestina. Què vull dir amb això? El que fem tindrà poc valor si no som capaços que la gota d’aigua que nosaltres representem faci una gran taca perquè del que es tracta és que la població trobi espais de reflexió, per aprofundir en el tema. Una mica ho estem aconseguint, estem contents.
Volem demostrar que tots i totes podem fer alguna cosa. Per exemple, la carta que hem enviat a l’Albares tothom se la pot descarregar del nostre web i enviar-li també al ministre per correu perquè rebi una allau de cartes. Hem dit que la gent faci activitats als barris, que es divulgui informació…
Davant de la barbaritat, d’aquesta situació absolutament dura i assassina hi havia massa silenci. El que volem amb la nostra acció és trencar el silenci.
Ets partidària de la solució dels dos estats. Per què?
La colonització significa que una població aliena envaeix un altre estat però no amb la voluntat d’explotar-lo i tenir-lo esclau, sinó amb l’objectiu d’assentar-se i expropiar territori. Això és el que ha fet l’estat d’Israel. Això vol dir que la població colonitzadora ha anat creixent amb moltes més facilitats que la població autòctona, perquè la població autòctona es margina, es tanca, s’ailla de manera que les fronteres del nou estat colonitzador vagin creixent. AIxò ha sigut un procés llarguíssim des de l’any 47.
Què passa ara? Ara passa que ens trobem amb dues poblacions, l’autòctona, que és la palestina, i una altra fruit de la colonització però que està assentada al territori. No hi ha altra solució que crear dos estats. Perquè quina és l’altra solució? La que vol l’estat d’Israel que és expulsar i excloure la població palestina? o expulsar els milions d’israelians? Expulsar-los a on? L’única solució sensata i difícil i complicada, és arribar a un alto el foc i després a un procés de negociació i mediació per poder palrar d’un estat palestí i un estat israelià. Això és fàcil? No, és dificilíssim per totes les parts. A Palestina el nivell de dolor i de trauma és terrible i hi ha moltes ganes de venjança, però també hi ha molt dolor a la banda israeliana i hi ha molta població que ha patit. Per tant, refer aquests dos estats serà molt difícil, però aquests diners que invertim en la mort i la destrucció, s’haurien d’invertir a l’ajuda, l’acompanyament, l’educació i la reconstrucció no només del territori sinó una reconstrucció psicològica i emocional de la població.
Quin paper creus que hauríen de tenir els governs locals en aquest conflicte?
Una de les primeres entitats que ens va venir a visitar va ser el Fons Català, i avui podem dir amb satisfacció que la moció que s’ha fet des del Fons és molt necessària perquè introdueix tota una sèrie d’argumentacions que fan palès tot el que estem fent malament amb el règim de l’estat d’Israel i fa un seguit de reivindiacions que engloben els nostres objectius. És una mostra clara del que es pot fer, i tant de bo això no quedi en l’àmbit d’una moció, sinó que a partir d’aquí els municipis puguin moure exposicions, xerrades… Tot el que sigui necessari per fer reflexionar a la població.
Quin paper està tenint o creus que hauria de tenir el Consell de Foment de la Pau?
El Consell està format per entitats que estan fent moltes accions per la pau. Nosaltres estem fent la vaga de fam amb el suport explícit del Consell. El Consell com a tal no té capacitat de fer declaracions públiques perquè som un Consell del Govern. Què falta aquí? que un dels membres, el govern català, prengui mesures. Estem esperant que ens vingui a visitar algun representant el govern català. El Consell també té els grups parlamentaris com a membres, i per això nosaltres hi hem parlat per veure quina ha de ser la seva actitud i la seva activitat referent a aquest tema.
Sabem que al Parlament s’estan preparant mocions i propostes de resolució sobre Palestina, veurem amb quins termes es planteja, però també els hem demanat que ens donin suport a Madrid. Nosaltres, que estem fent vaga de fam, necessitem que ens donin un cop de mà amb la carta que hem enviat al ministre Albares. Sabem que els grups parlamentaris catalans poden preguntar al govern què passa amb la sol·licitud dels 3 ciutadans catalans que han decidit passar una mica de fam per intentar acabar amb la fam de pau de Palestina. Això és el que estem movent ara.
De vegades sembla difícil poder reaccionar i actuar contra tot el que està passant al món.
Vivim temps profundament convulsos on estem en un desconcert terrible. Tot és tan ràpid, tot és tan líquid, tot té les conseqüències tan immediates… És un moment tan convuls que ens pot tornar impotents voluntaris. Jo penso que això és un instrument que el sistema utilitza per aclaparar-nos i ens quedem a casa sense prendre partit, pensant que el culpable sempre és un tercer. Vull fer un reclam perquè no ens deixem aclaparar perquè aquest és l’instrument del sistema per fer-nos esclaus. Tots podem fer alguna cosa, sempre hi ha quelcom que podem fer pel que està passant al món. Agafem la cultura de pau per educar les criatures que seran el nostre futur. Contra l’aclaparament, l’acció, i en mig, la reflexió.
Un dia vaig fer una trucada a la meva mare dient-li "sóc diferent de la resta de les dones"
La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica que implica l’alteració o eliminació dels òrgans genitals femenins per raons no mèdiques i que genera impactes negatius en la salut física i emocional de les nenes i dones afectades. La MGF es practica principalment en certes comunitats d’Àfrica, Àsia i Orient Mitjà i és una violació dels drets humans. N’hem parlat amb Dialla Diarra, d’origen malià i resident a Banyoles, que és supervivent de la MGF, activista i mediadora, que treballa per la sensibilització d’aquesta pràctica i la seva erradicació a través de l’entitat Legki Yakaru.
Quina és la teva experiència personal amb la mutilació genital femenina?
Jo vaig patir la mutilació genital femenina quan tenia una setmana de vida. Al principi aquesta pràctica es feia quan la nena era més gran però en els últims 30-40 anys ha canviat i es fa molt més aviat. A Mali mai ningú em va explicar el què m’havien fet i quan vaig arribar a Catalunya sí que m’ho vaig començar a qüestionar. A través de la meva experiència i de dones del meu voltant vaig acabar veient que jo havia sigut víctima de la mutilació i que ningú m’havia demanat consentiment.
Un dia vaig fer una trucada a la meva mare dient-li “sóc diferent a la resta de les dones” i ella no ho entenia; em va dir “totes les dones han de passar per aquesta pràctica” i jo li vaig explicar que no tenia per què, que hi havia dones al món que no patien la mutilació i feien vida normal i es va quedar parada. Amb el temps vaig descobrir que la meva àvia havia sigut la que m’havia mutilat. A partir d’aquí jo vaig decidir que les properes dones de la família no se les mutilaria.
El motiu pel qual s’exerceix la MGF és, en principi, per purificar a les nenes, per a que siguin valentes i puguin convertir-se en dones de veritat.
Parlant amb la meva mare vaig recordar que jo mateixa quan era petita acompanyava a la meva àvia a fer la pràctica, perquè ella formava part del grup que ho feia, s’encarregava de mirar les edats, identificar les nenes, parlar amb les famílies… Recordo com aguantaven les nenes per mutilar-les, com negociaven amb la família perquè portessin a la nena per a fer-li la pràctica…
Quina actitud has pres davant d’això?
Arran de la mala experiència d’una amiga meva amb un part per culpa de la MGF, em vaig adonar de la gravetat d’aquesta situació. Vaig pensar que si no començàvem a fer alguna cosa, totes les dones passarien pel mateix que la meva amiga i jo. És una pràctica que està fora de lloc.
Jo en aquell moment treballava com a mediadora i vaig decidir fundar una entitat per empoderar a les dones africanes davant d’aquesta pràctica, han de poder saber què els hi han fet.
Què és Legki Yakaru?
És una organizació de dones africanes a Banyoles que es va fundar el 2006 quan no es veia gaire a la dona subsahariana al carrer, es quedava principalment a casa cuinant i cuidant de la família. A l’Àfrica el rol de la dona és diferent: la primera que aixeca la casa és la dona, però quan arribem aquí ens diuen que hem de quedar-nos a casa.
Aleshores com que nosaltres no estàvem d’acord, vam crear l’entitat per tenir un espai de trobada, poder celebrar tant la nostra cultura com la cultura catalana, aprendre les unes de les altres, aprendre el català i aprendre sobre els nostres drets.
Per què consideres que la MGF és un acte de violència contra les dones?
En primer lloc perquè ho fan sense el consentiment de les nenes, i en segon lloc perquè nosaltres tenim dret de sentir el nostre cos, tenim dret a sentir la nostra sexualitat i tenim dret al plaer i a ser felices en el nostre matrimoni. És un acte molt violent.
Aquí, gràcies a les lleis europees, s’està fent tot el possible per a detectar aquesta pràctica cruel i per prohibir-la. Gràcies a això salven a les nostres filles que neixen aquí, a Europa. A més, gràcies a aquestes lleis jo estic empoderada i em sento amb la força necessària per dir el que hem de fer per erradicar la MGF.
El problema és que aquestes lleis només protegeixen a les nenes d’aquí, i allà (a molts països africans), tot i que sí que existeixen lleis no es comepleixen, se segeuix fent la pràctica diàriament. Podria dir, però, que ara hi ha hagut canvis, ja que abans es feia de manera col·lectiva i ara es fa individualment, abans es feia quan la nena tenia una setmana de vida i ara es fa quan té dos dies de vida.
Què s’ha de fer per acabar amb la MGF als països africans on hi ha més incidència?
Falta molta conscienciació. Per exemple, aquí la llei ho prohibeix, però hi ha famílies que marxen al seu país a fer la pràctica i després tornen aquí. Aleshores és important fomentar la sensibilització, ja que mentre la població dels països practicants no sigui conscient de la gravetat i la problemàtica que porta la MGF, no ho deixaran de fer. Ha de ser la seva pròpia decisió abandonar la pràctica, que no ho facin per por a una llei perquè trobaran la manera de fer-ho al país d’origen fora de la llei.
Si continuem fent xerrades, formacions i tallers, acabarem aconseguint que la població se n’adoni que la MGF atempta contra els drets de les dones. Per a fer aquesta feina necessitem moltes activistes, la complicitat dels governs i un canvi del discurs victimista cap a les dones que han patit la pràctica. De fet, han de ser les dones víctimes les que facin aquesta sensibilització, que siguin elles mateixes les facin d’altaveu per acabar amb aquesta violència i que puguin generar un espai d’empatia amb les seves companyes.
Per a fer aquesta feina necessitem més ajudes, no podem dependre d’unes subvencions que arriben a final d’any quan les hem demanat a principis. Jo com a activista, com a entitat m’he d’endeutar per a fer la feina, ja que les ajudes arriben molt tard. Sóc mare de 5 criatures i les he de mantenir, com ho faig? No tenim un pressupost assegurat.
A més, no només parlem de la MGF a la nostra entitat, també parlem de matrimonis forçats. Treballem per conscinciar els pares sobre la necessitat de deixar a les noies decidir si es volen casar i amb qui es volen casar. S’ha de fer un treball comunitari, però si no tenim pressupost no podem treballar.
Necessitem que tothom ens ajudi, des de les autoritats fins els mitjans de comunicació, perquè nosaltres soles no podem acabar amb la MGF.
Què cal que facin les autoritats catalanes i espanyoles per evitar la MGF?
Vull dir als professionals mèdics que revisin les famílies que van al seu país d’origen i després tornen aquí, que revisin i facin seguiment dels infants que neixen aquí i fins que tenen 18 anys. A part d’això, que confiïn en la feina que fem des de la comunitat i que puguem col·laborar. A qualsevol centre públic de salut necessitem mediadores i activistes per acompanyar les dones migrades que arriben aquí i no parlen la llengua. Avui matix he acompanyat a una dona que no parla la llengua, però ho he fet perquè m’ho ha demanat la família. Es tracta de la nostra salut, dels drets de les dones migrants.
Ajuntaments i entitats catalanes defensen la cooperació amb la campanya #DonemliLaVolta
La campanya Donem la Volta a la Indiferència va néixer a finals de l’any 2022 per posar en valor la cooperació municipalista a través de donar la volta a tots aquells mites que busquen desacreditar la feina que es fa des del sector de la cooperació internacional.
Aquest any hem rellançat la campanya i hem posat el discurs dels municipis al centre, per tal que siguin ells mateixos els que argumentin per què que és important seguir defensant la cooperació feta des del món local. Prop d’una quinzena d’ajuntaments i entitats s’han sumat a la campanya i han publicat un vídeo a xarxes socials explicant el seu vincle amb la solidaritat internacional i els motius pels quals consideren que és important destinar recursos a cooperació.
Des del Fons Català hem fet un recull dels missatges clau de tots els vídeos:
Regidora destacada: Isabel Otero, de l'Ajuntament de Barberà del Vallès
Quina ha sigut la teva trajectòria professional?
La meva activitat professional s’ha centrat sempre en l’àmbit de l’administració privada, es pot dir que la meva trajectòria es reflecteix en dues empreses de Barberà del Vallès, la inicial va ser amb 16 anys en una empresa de metal·lúrgia i els meus últims 33 anys en una empresa líder en arts gràfiques, concretament en serigrafia, on encara segueixo treballant-hi… Una empresa a la qual considero part de la meva vida i família.
Fa 21 anys em va empènyer una inquietud que tal vegada sempre m’havia acompanyat: em vaig decidir a col·laborar i donar el meu suport a l’Associació de Veïns del meu barri, la Romànica, i em va captivar de tal manera que considero que és una de les millors decisions que he pres mai. No han estat exemptes de polèmica, perquè les entitats sempre són reclam i punt de crítica, però considero que la feina aportada al costat d’uns companys i companyes excel·lents han donat un bon fruit.
La Romànica és un barri carismàtic de Barberà, en el qual s’ha aconseguit conviure en harmonia i respecte amb la població migrada que hi resideix. Per aquest motiu, per la idiosincràsia d’aquest barri, ho comparo sempre amb la cançó de “Sevilla té un color especial”… perquè aquest barri té aquesta preciosa característica. Durant quatre anys vaig ser secretària de l’entitat, i durant 16 anys més, presidenta. S’ha aconseguit integrar el barri a la ciutat, es va aconseguir una Llei de Barris per a millores integrals i enguany TV3 ens concedia el Premi com a Millor Barri de Catalunya al concurs “Tot es Mou”. De totes aquestes experiències he après, he crescut com a professional i com a persona, i he anat alimentant la meva voluntat de treballar en pro d’un món millor, més acollidor i just, en el qual tots i totes ens veiem representades.
Durant 16 anys també he compaginat la Presidència de l’Associació de Veïns amb la Presidència de la Federació d’Associacions de Veïns de Barberà. Es pot ser més afortunada? Doncs sí. Ara formo part de l’equip de Govern de Barberà amb el partit del PSC, en què tinc l’honor de portar la Regidoria de Cooperació i Solidaritat.
Com afrontes el nou càrrec com a regidora de Cooperació i Solidaritat?
Afronto el meu nou càrrec com un repte carregat d’optimisme i il·lusió, el fet que Barberà sigui una ciutat amb gran resposta solidària ho posa més fàcil. Tanmateix, el meu repte és donar més visibilitat a una regidoria que sembla una mica opaca o abstracta, és necessari que la Cooperació sigui traslladada a les aules perquè es converteixi en material curricular d’una possible assignatura anomenada Solidaritat.
El nostre compromís és treballar perquè la nostra tasca vagi molt més enllà de les aportacions econòmiques que sempre hem fet perquè així s’ha considerat de necessari per part del govern local. La regidoria que represento s’ha de convertir en una font de coneixement davant les necessitats del món i actuar al respecte, donant resposta des de tots els àmbits.
Aquest any, jo mateixa he tingut la gran oportunitat de conèixer tres persones, de diferents punts del planeta, que a través del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans han ofert a Barberà del Vallès la seva participació en conferències molt interessants i enriquidores, on la seva veu i la seva experiència personal han deixat palès que aquests tres altaveus s’han de multiplicar i han d’arribar a cada racó perquè desperti la nostra consciència solidària i de justícia.
A la meva primera reunió de Junta de Fons Català de Cooperació ja vaig exposar la necessitat de sortir al carrer a explicar què es fa i què volem seguir fent. Estic convençuda que implicant a la població i amb compromís polític, es compliran nous i necessaris reptes i objectius.
Quina implicació té Barberà del Vallès en l’àmbit de la cooperació?
La regidoria de Cooperació i Solidaritat té àmplia experiència en el camp de la cooperació internacional. És operativa, com a tal, des de l’any 1996, però l’Ajuntament de Barberà del Vallès des de força abans ja duia a terme actuacions relacionades amb la solidaritat, tot i que sense disposar d’una regidoria pròpiament dita. Des de la regidoria es gestiona la partida destinada a atendre projectes de solidaritat, així com les relacions i ajudes d’altres ens, les campanyes de recollida de material i les de sensibilització.
L’Ajuntament de Barberà és soci des de l’any 1993 de l’ONG “Ajuda en Acció”, cada any fa una aportació en concepte d’apadrinament de 10 nens i nenes. També és soci, des de gener de 1998, del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ens a través del qual l’Ajuntament canalitza l’ajuda d’emergència i el finançament de determinats projectes, que són seleccionats pel mateix Ajuntament. L’any 2002 es crea la Fundació Barberà Solidària, que neix amb la voluntat d’oferir una plataforma de participació en les entitats i grups solidaris del municipi i a la ciutadania en general. El seu patronat està format per representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament.
Aquest any, el Marroc ha patit un dels seus pitjors terratrèmols i Barberà del Vallès ha ajudat amb 10.000 €. Així mateix, en la darrera Junta de Govern Local, al novembre, s’ha aprovat l’ajuda, amb 6.000 €, davant la crisi humanitària generada pel conflicte entre Israel i Palestina, al territori de Gaza.
El nostre desig és que el 2024 l’ajuda es converteixi en activitats, xerrades, actuacions que ens obrin els ulls al món amb la mirada de la solidaritat i la pau arreu de tots els indrets del planeta.
Com celebren el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau els municipis catalans?
Sant Cugat
Instal·lació artística. “Els drets de les nenes i els nens són drets humans”
Fruit del treball fet a les escoles el mes de gener, s’ha elaborat amb els nens i nenes una instal·lació artística que commemora el 75è aniversari de la declaració dels Drets Humans. Es podrà veure a la Rambla del Celler el 28 de gener a les 12h i posteriorment, estarà a la Biblioteca Miquel Batllori de Volpelleres del 30 de gener al 29 de febrer.
Escola Natzaret: El 30 de gener de 10:15h a 11:15h es farà una caminada des de l’escola fins la Plaça Catalunya i allà es farà la lectura d’un manifest i altres textos i cançons per la pau.
A les escoles Prat de la Riba, Gras i Soler, i Can Vidalet, hi haurà diverses activitats internes com ara lectura de versos, cançons i exposició de dibuixos, entre d’altres.
A l’Institut Joaquim Blume es faran activitats d’aula a diferents matèries (ètica, socials, llengües,visual i plàstica…) També es farà un “left unsaid project” per la pau a 3r d’ESO i exposaran al passadís/vestíbul dos dels cartells per la pau elaborats per l’alumnat de 4rt d’ESO, que ja s’han publicat a la pàgina web del centre.
Girona
Espectacle “Obre els Ulls”
Obre els ulls és un espectacle musical de creació pròpia que es podrà veure 23 i 24 de febrer al Teatre Municipal. Hi participen 140 joves actors i actrius, que, sobre l’escenari, representen quatre col·lectius simbòlics de la societat contemporània. Interpreten els consumistes, els treballadors i els itinerants.
Divendres 26 de gener, a les 18 h es va fer el taller infantil La Convivència a càrrec de Chone Orellana. Cal inscriure’s prèviament a b.sta.colomag.c@diba.cat
Dilluns 29 de gener, a les 18 h hi haurà el recital del conte “Iguals? No, gràcies!!” amb Gisela Llimona
Mirades al món: un recorregut pels conflictes actius
Amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida i la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Lleida s’ha elaborat un material didàctic sota el nom “Mirades al món: un recorregut pels conflictes actius”.
Es tracta d’una proposta educativa que posarà de manifest el talent i la perspicàcia dels i les més joves, brindant-los l’ocasió d’expressar-se des de la seva perspectiva sobre la cultura de la pau i les conseqüències dels conflictes que existeixen arreu del món.
Els centres educatius participants rebran un dossier educatiu complet amb informació detallada sobre cinc conflictes (Sàhara, Síria, Colòmbia, Palestina i Ucraïna) i amb activitats per treballar-los i conèixer-los millor.
A més, s’ha previst que Lleida TV pugui passar per les escoles i fer un programa on els nens i nenes puguin explicar el conflicte des de el seu punt de vista. El curtmetratge es presentarà el 30 de gener a l’espai públic.
La celebració del DENIP a Tarragona és una activitat conjunta organitzada per departaments de l’Ajuntament i liderada per l’Institut Municipal d’Educació (IMET) en el marc del projecte CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.
Cada any els centres participants trien la temàtica que treballaran a l’aula durant el curs, la qual gira al voltant de la pau, i el dia 30 de gener a partir del treball realitzat duen a terme una activitat conjunta al Palau de Congressos de Tarragona, on presenten vídeos, exposicions, cançons… i altres treballs elaborats a les aules.
Aquest any hi ha participat alumnes de 13 escoles i instituts.
Rubí
Instal·lació artística
Alumnes de 7 centres escolars de Rubí i alumnat d’EdRa han treballat dues instal·lacions artístiques inspirades en els conceptes de pau i no violència. El dia 30 de gener de 9:30h a 14h es farà una trobada interescolar al Celler i a la Plaça de l’Estació perquè tot l’alumnat participant pugui visitar les instal·lacions.
Ambdues accions s’han fet amb la col·laboració de l’ONG Creart, que ha dissenyat la creació i dinamitzat els tallers als centres educatius per a la realització dels treballs artístics per part de l’alumnat de primària, així com la formació en artivisme a l’alumnat d’EDRA.
Consell Comarcal d’Osona
D’Osona al Món
El Servei de Cooperació i 10 ONG d’Osona van impulsar l’any passat un projecte educatiu per la Justícia Global que aquest any celebra la seva segona edició. Entre febrer i maig de 2024 s’impartiran tallers a les escoles per donar a conèixer el valor de la cooperació i la Justícia Global, i al juny se celebrarà l’acte de cloenda on tots els alumnes participants als tallers podran assistir.
El projecte inclou la creació d’un joc en línia anomenat OSMÓN, un joc pedagògic que ensenya què és la cooperació a partir de l’experiència de les ONG.
Calella
Escola Pia
El 30 de gener tot l’alumnat de l’escola Pia de Calella anirà a la Plaça de l’Església d’11:30h a 12:30h per obrir una càpsula del temps feta el 2019 que conté desitjos de pau.
Torelló
Activitats a les escoles
Escola Vall del Ges: s’ha afegit a la proposta d’UNICEF de treballar amb una guia didàctica els conceptes de conflicte, violència, infància i pau.
El 30 de gener a la sortida de l’escola hi haurà una trobada de tots els alumnes per cantar una cançó tots junts demanant pau al món.
Escola Vedruna Sagrats Cors: tota l’escola es troba a la pista, on l’alumnat d’ESO llegirà un manifest. Després un representant de cada classe portarà una cartolina amb una lletra que s’ha fet a la classe i s’escriurà el missatge “VIOLÈNCIA = 0 símbol de la pau “
També es penjarà un fil de desitjos on totes els classes hi podran posar el seu.
Les Borges Blanques
Manualitats a les escoles
Escola Joan XXIII: Els alumnes reutilitzaran 3000 posa vasos de cartró per elaborar 1.500 medalles. En aquestes medalles els alumnes hi escriuran un missatge sobre “què faig jo per a que no hi hagi guerra”. Un cop elaborades les medalles les plastificaran i les penjaran per tots els arbres de l’escola.
Institut Josep Vallverdú: Des de Visual i plàstica l’alumnat ha dissenyat i creat cartells. Tots els cursos han fet un Canva explicant un conflicte. També s’han afegit a l’activitat “Banderes Blanques” per a la Infància d’UNICEF. El dia 30 de gener penjaran els cartells i hissaran les banderes.
Col·legi Mare de Déu de Montserrat: Al matí del dia 30 de gener, a partir de les 9.30h, es començarà la caminada per la Pau. Aquesta es farà conjuntament amb altres cursos i el destí serà la Plaça Europa on es llegirà un manifest.
Sant Boi
Contes i tallers
Del 23 al 25 de gener es va fer el taller de brodat de “keffiyeh” (mocador palestí) per la no-violència, en el qual es va explicar la situació a Palestina.
El 26 de gener es va fer un conta-contes per desmuntar les guerres a càrrec de l’Associació DID.
El 27 de gener es va fer un taller de fabricació de “motanka” (nines ucraïneses), que són uns amulets símbol de prosperitat, bondat i esperança.
El president del Fons Català es reuneix amb la consellera d'Acció Exterior i la direcció general de cooperació de la Generalitat
Avui el president del Fons Català, Jordi Cuadras, el vicepresident, Isidre Pineda, i el director, David Minoves, s’han reunit amb la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, la directora general de cooperació, Yoya Alcoceba, i el director de l’ACCD, Vicenç Margalef.
Des del Fons Català s’han pogut compartir les línies de treball previstes per l’actual mandat, s’ha emfatitzat la feina que s’està fent per reforçar la cooperació municipalista i assolir l’objectiu del 0,7% i s’ha compartit la voluntat d’establir mecanismes àgils de col·laboració amb la Generalitat.
Per la seva banda, la consellera d’Acció Exterior ha manifestat la voluntat de comptar amb el Fons Català com a actor referent de la cooperació municipalista i de treballar de manera conjunta per afrontar amb més fermesa els reptes futurs vinculats a la solidaritat internacional, i la directora general de cooperació ha explicat que la Generalitat té la intenció de reforçar la cooperació municipalista, i així ho recull el nou pla director. A més, el director de l’Agència Catalana de Cooperació s’ha compromès a hagilitzar el conveni de col·laboració amb el Fons Català per tal que pugui ser operatiu el més aviat possible.
Divendres 26 de gener, a les 18 h es va fer el taller infantil La Convivència a càrrec de Chone Orellana. Cal inscriure’s prèviament a b.sta.colomag.c@diba.cat
La celebració del DENIP a Tarragona és una activitat conjunta organitzada per departaments de l’Ajuntament i liderada per l’Institut Municipal d’Educació (IMET) en el marc del projecte CIUTATS AMIGUES DE LA INFÀNCIA.
Del 23 al 25 de gener es va fer el taller de brodat de “keffiyeh” (mocador palestí) per la no-violència, en el qual es va explicar la situació a Palestina. 
