General 12 abril 2024

La lluita contra la Mutilació Genital Femenina a Gàmbia, en joc

A Gàmbia, la Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica molt extensa tot i que és il·legal des del 2015. Aquest procediment, que altera o lesiona els òrgans genitals femenins, l’han patit al voltant de 200 milions de dones i nenes al món, d’acord amb el Fons de Poblacions de les Nacions Unides (FPNU).

Es calcula que 3 de cada 4 dones gambianes han estat mutilades. El 75% de les noies d’entre 15 i 19 anys se’ls ha practicat la MGF. Però des que es va il·legalitzar aquesta pràctica al país, la xifra ha baixat fins a un 51% en menors de 14 anys.

Al març, el legislador Almameh Gibba va presentar un projecte de llei per derogar la prohibició de la MGF al país, argumentant que viola el dret a practicar la cultura i religió tradicional de la ciutadania gambiana. El projecte de llei ha dividit l’opinió pública.

Les organitzacions i activistes contra la MGF assenyalen els efectes físics i psicològics nocius de la pràctica sobre les nenes i les dones, i afirmen que l’aixecament de la prohibició seria un gran pas enrere en la seva erradicació, i que podria estendre’s a altres països.

Un tema complex, sensible i polititzat

Adriana Kaplan, fundadora de Wassu Gambia Kafo, va viure tot el procés parlamentari que va permetre prohibir la MGF fa gairebé 10 anys. L’organització, que rep el suport del Fons Català, vetlla des de 1999 per la prevenció de la MGF a Gàmbia.

“Nosaltres vam aportar l’evidència científica que va permetre que sortís la llei de desembre de 2015”, explica Kaplan. Els dos estudis clínics fets a Gàmbia van ser la força perquè no hi hagués discussió sobre els perjudicis de la MGF en la salut i benestar de dones i nenes, ja que fins aleshores només hi havia casos d’estudi a Sudan i a Egipte.

Segons l’experta, van estar molt contents quan es va aprovar la llei per il·legalitzar la MFG, però explica que ha sigut molt difícil d’implementar i fer-la complir. “És molt difícil reportar a la teva mare, a la teva germana, o a la teva veïna. Ningú vol ser discriminat o assenyalat com a traïdor a la tradició”.

Al setembre de 2023, per primera vegada a Gàmbia es va sentenciar a tres dones amb aquesta llei: una dona per circumcidar, i dues mares que van portar a vuit nenes, que tenien entre 4 mesos i 1 any. Se’ls va imposar una multa de 15.000 dalasis (uns 220€) o un any de presó.

La fundadora de Wassu Gambia Kafo explica que Abdoulie Fatty, un imam “molt conegut i radical”, va pagar la fiança i va fer una crida a derogar la llei, al·legant que no es pot acusar a la família o a la comunitat per fer el què diu la tradició i mana la religió.

Isatou Touray, una de les primeres activistes contra la MGF a Gàmbia, i vicepresidenta del país fins al març de 2022, va demanar públicament l’arrest de l’imam. Això, segons Kaplan, va ser l’espurna que va encendre un moviment de suport al líder religiós per tot el país, on el 95% de població és musulmana.

Un altre problema és la ingerència. Segons l’imam, la llei que “criminalitza” la MGF segueix dictàmens d’Occident, on no s’entén ni l’Islam ni la tradició. “Aquest moviment antioccidental condiciona les ajudes respecte als drets humans”, afirma Adriana Kaplan.

Bisharo Ali Hussein, mediadora i defensora dels drets humans kenyana d’origen somali, creu que aquesta actitud ha de canviar: “no podem continuar culpant a Occident de tot. El colonialisme va passar i no l’oblidem, però això és una pràctica cultural africana nociva”.

Per a ella, que és supervivent d’aquesta pràctica, no només vulnera els drets de les dones, sinó que és una trava al desenvolupament a molts nivells: “el 52% de la població al món són dones. Si les poses en perill, com pots aconseguir prosperitat social, econòmica i política?”.

“És una qüestió de canvi d’actitud. Estimem i valorem la cultura, però la MGF no és bona i l’hauríem d’eliminar. No és útil per a les nenes, els pares o la comunitat, ni la nació”, Bisharo Ali Hussein.

Front comú per ajudar a desestimar la llei

El 18 de març, l’Assemblea Nacional de Gàmbia va cedir la decisió sobre la proposta de llei a una comissió especial. Amb la fi del Ramadà, la comissió ha d’iniciar una ronda de consultes amb les diferents comunitats per concloure què vol la gent. Això desencoratja a les entitats, ja que si només es pregunta a gent d’avançada edat, majoritàriament a favor de mantenir tradició, això pot impulsar l’aprovació d’aquesta llei i retrocedir en la lluita contra la MGF.

“Estem disposats a comparèixer davant de la Comissió i presentar totes les evidències”, Wassu Gambia Kafo

Kaplan narra com s’està fent equip amb altres ONG i institucions diplomàtiques per reforçar la veu contra la proposta. “Des de Wassu Gambia Kafo estem movent cel i terra per fer arribar a tots els diputats i als imams el manual per a professionals de salut sobre el tema, i estem oberts a poder comparèixer davant de la comissió i presentar totes les evidències”, ha dit.

Per a la directora de Wassu Gambia Kafo, però, la llei no canviarà la realitat: “s’ha baixat el marge d’edat que es mutila, se’ls hi està fent a bebès. És molt complex”. Un dels principals esforços de l’organització és formar a professionals de la sanitat locals i conscienciar a la població sobre els problemes d’aquesta pràctica perquè puguin actuar com a agents de canvi, unes accions que compten amb el suport del municipalisme català des de fa anys.

Un pas enrere en la lluita contra la MGF arreu

L’activista Bisharo Ali Hussein, que resideix a Kenya, ha advertit que si Gàmbia legalitza la MGF això es podria estendre a altres països com Kenya, on aquesta pràctica també és il·legal des del 2011.

Per a ella, tornar a legalitzar aquesta pràctica és també un retrocés de 30 anys enrere en la lluita i advocacia pels drets de les dones i els drets humans: “En el moment en què es legalitzi [la MGF], significa que altres projectes de llei per protegir les dones, com ara els delictes sexuals, la violència de gènere, o la protecció de la infància aniran enrere”.

Això també perilla als llocs on la diàspora ha portat aquesta pràctica. A Catalunya, la MGF és il·legal i existeix un pla de prevenció. Des de Wassu Gambia Kafo, formen a professionals d’atenció primària, treball social i educació a Catalunya per treballar amb nenes potencialment en risc i atendre les conseqüències de les dones que han patit una mutilació.

Per a l’experta, aquest treball també es podria veure afectat amb el canvi legislatiu. “Nosaltres sabem que quan hi ha hagut un treball de prevenció les nenes que han viatjat han tornat intactes, perquè se sap que a Espanya està prohibit i a Gàmbia també, hi ha una llei on aferrar-se”, ha advertit.

La situació actual en aquest país d’Àfrica occidental, doncs, pot tenir conseqüències per erradicar la MGF a escala global. Un esforç que no es pot desaccelerar, segons el FPNU, que estima que unes 68 milions de nenes s’enfrontaran a la mutilació genital femenina el 2030.

Projectes del Fons Català amb Wassu Gambia Kafo:

• Proposta de productes comunicatius relacionats amb el projecte de cooperació tècnica MGF Wassu Gambia Kafo
• Cooperació tècnica delegada sobre prevenció de la Mutilació Genital Femenina (MGF)

General 9 abril 2024

Inaugurada la gira de primavera de “Ciutats Defensores dels Drets Humans” 2024

L’objectiu de la gira de primavera “Ciutats Defensores dels Drets Humans” és donar a conèixer la tasca que desenvolupen als seus països d’origen, i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la promoció i la defensa dels drets humans, i el suport internacional de lluites d’arreu.

Fins al 17 d’abril, les activistes estan participant en activitats de sensibilització i tallers a les escoles, i assistint a reunions institucionals d’incidència política i trobades amb entitats locals, a més d’oferir xerrades obertes a la ciutadania.

Aquest projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR)  i la participació d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Caldes de Montbui acull l’acte d’inauguració

Aquest dilluns es va celebrar l’acte inaugural de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, a la Sala Noble de l’Espai Can Rius, a Caldes de Montbui.

A l’acte, hi va participar Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va parlar de l’estat actual dels drets humans, subratllant la recessió a escala global, un descens que es fa palès si mirem cap a Gaza i, més generalment, a l’auge del populisme.  

Isidre Pineda, vicepresident del Fons Català i alcalde del municipi, va assenyalar el paper del municipalisme per abstenir-se de dinàmiques i forces geopolítiques globals i optar per una política pròpia, “amb criteri propi” i a favor dels drets humans. Núria Carné, primera tinenta d’alcaldia i regidora de Cooperació al Desenvolupament, va exercir com a moderadora de l’acte.

També va intervenir Dilara Ekmen, codirectora de CCAR, va reiterar que el projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans demostra que no només és possible, sinó que és avantatjós i exitós el treball conjunt entre institucions i entitats, un treball que suma esforços per avançar en matèria de polítiques públiques.  

Finalment, Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va agrair els i les defensores per la seva participació en aquesta gira, matisant que la lluita pels drets humans no té lloc només en zones de conflicte, sinó que també aborda altres àmbits que no hem de deixar de banda, com ara la violència de gènere o les vulneracions al medi ambient. 

A continuació, es van presentar les defensores convidades a l’edició XIV de Ciutats Defensores dels Drets Humans: 

Iris Gur, activista israeliana, va fer una crida a unir-se a les lluites pels drets humans, defensant la pau i la humanitat. També va denunciar el comerç d’armament amb Israel, armes que provenen de països occidentals i que estan contribuint a la massacre a Gaza.  

El raper Yslem, hijo del desierto va destacar “els problemes invisibles que violen tots els drets humans” al Sàhara Occidental, i va fer una crida per trencar amb el bloqueig informatiu que no permet conèixer aquestes vulneracions.  

La defensora afganesa, Karima Shujazada, va narrar la seva història, centrant-se en l’arribada dels Talibans al poder i del perill al qual va haver d’enfrontar-se després d’haver participat en unes revoltes. També va explicar com va arribar a Espanya, després d’un llarg recorregut migratori.  

L’activista pels drets indígenes Sara López va denunciar el greu impacte social del mal anomenat Tren Maia, un “megaprojecte de la mort” que està provocant devastació, falta d’aigua i criminalització dels i les qui defensen el medi ambient. També va subratllar que, darrere d’aquestes vulneracions, hi ha empreses europees que “estan donant recursos per a danyar-nos, treure’ns el que ens pertany”. 

Finalment, la feminista keniana Bisharo Ali Hussein va centrar el seu discurs en la mutilació genital femenina, “una pràctica barbàrica” que avui afecta 230 milions de nenes a tot arreu. La defensora va advertir que no es tracta d’un “ritu de passatge” o d’una pràctica religiosa, com alguns reclamen, sinó d’una pràctica amb l’únic objectiu de controlar el cos i la sexualitat de les dones.  

L’acte es va tancar amb una última intervenció musical interpretada per Berta Mayol i Martina Ortiz.

General 5 abril 2024

Reunió institucional del Fons Català amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni

Avui el president del Fons Català, Jordi Cuadras, s’ha reunit a amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. A la visita institucional, celebrada a l’Ajuntament de Barcelona, també hi han participat el director del Fons Català, David Minoves, la tinent d’alcalde, Maria Eugènia Gay, el comissionat de Promoció de la Ciutat, Pau Solanilla, i el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar.

Ha estat una trobada de presentació del nou mandat del Fons Català, un mandat en el qual se celebrarà el 40è aniversari de l’entitat. L’objectiu de la reunió ha estat enfortir la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català, així com sumar esforços per augmentar l’impacte dels projectes de cooperació, tenint en compte el compromís històric del consistori amb la solidaritat internacional. 

El Fons Català vol actuar com a vincle entre el municipalisme solidari i l’Ajuntament de Barcelona, per tal de poder col·laborar en aquelles iniciatives del consistori que interpel·lin la feina, els interessos i les línies de treball dels municipis i el Fons Català.

General 5 abril 2024

Ucraïna: dos anys de guerra, acte de balanç de la campanya d'emergència del Fons Català

El Fons Català ha acollit, dijous 4 d’abril, un acte de balanç i rendició de comptes de la campanya d’emergència impulsada el 2022 per donar suport a les víctimes de la guerra a Ucraïna. L’objectiu de la jornada ha estat explicar a diverses associacions de persones ucraïneses a Catalunya les accions i projectes que s’han dut a terme des de febrer de 2022.

El president del Fons Català, Jordi Cuadras, ha obert l’acte i la tècnica d’Acció Humanitària i Emergències, Victòria Planas, ha explicat el procés d’identificació de projectes a Polònia i Ucraïna, les diverses missions de seguiment i les aportacions econòmiques que s’han rebut per part de les administracions i la població.

L’acte ha comptat amb l’assistència del Cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Oleg Grabovetskyy, i representants de cinc associacions ucraïneses: UCRACAT, Blagosvit, Beregynia, Embajada del arte de Ucrania, Escuela Ucranian Meiya. A part de fer un retorn dels projectes del Fons Català, la trobada ha permès conversar amb la comunitat ucraïnesa, conèixer la tasca de solidaritat i cooperació que exerceixen des de Catalunya i establir sinèrgies per a futures possibles col·laboracions.

La guerra continua afectant la vida de milions de persones, danyant mitjans de vida i infraestructures civils bàsiques. Tot i que els atacs continuen a tota Ucraïna, son especialment predominants a les regions de Donetska, Kharkivska, Khersonska, Luhanska i Zaporizk. El conflicte ja ha deixat més de 30.000 víctimes civils, 21,3 milions de persones s’han vist afectades i 14,6 milions necessiten assistència. El conflicte també ha obligat a moltes persones a fugir tant fora d’Ucraïna, com internament, dins les fronteres dels país. Ja hi ha més de 6 milions de persones refugiades a Europa i més de 3 milions desplaçades internament.

La campanya d’emergència del Fons Català ja ha recaptat un total de 745.816,74 € a través de les aportacions de 104 ens locals, 42 entitats, 14 empreses i 721 particulars.

General 27 març 2024

Oferta de contractació per l’elaboració del Pla Estratègic del Fons Català 2024-2027

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una entitat municipalista, constituïda com a associació sense afany de lucre, que té com a objectiu contribuir al desenvolupament dels països empobrits mitjançant la gestió de les aportacions econòmiques que fan els governs locals socis.  

La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Per tal de desenvolupar aquesta tasca de manera més estratègica, el Fons Català necessita dotar-se d’un Pla Estratègic per tal de poder planificar a llarg termini les accions que ha de portar a terme.

Objecte de la proposta: 

Desenvolupar una proposta de Pla Estratègic pel Fons Català per al període 2024-2027. L’objecte de l’encàrrec inclou anàlisi de l’actual Pla Estratègic vigent, l’anàlisi de l’estructura i funcionament de l’entitat, entrevistes als ens locals membres de la Junta Executiva, a l’Equip Tècnic del Fons Català, un sistema de participació online per a la resta de governs locals socis: i la redacció i lliurament d’un esborrany de nou Pla Estratègic.

Antecedents: 

El Fons Català va aprovar el seu darrer Pla Estratègic el 2016, per al període 2016-2019 i va ser actualitzat el 2020 per al període 2020-2023 durant la pandèmia de la Covid-19 en un procés participatiu limitat per les circumstàncies del confinament que se’n van derivar.

Pressupost:

El pressupost màxim per al servei de suport és de 13.000 euros bruts, sense IVA. El pagament es podrà realitzar mensualment o per un altre període de temps, a convenir amb la persona o entitat adjudicatària. 

Abast:

El temps determinat per a la realització de l’encàrrec és de 45 dies naturals, del 16 d’abril al 30 de maig, incloent dins d’aquest termini totes les fases explicades en l’objecte de la proposta.

Criteris d’avaluació:

– Experiència teòrica i pràctica demostrada en planificació estratègica: 40%
– Coneixement i/o experiència sobre la cooperació municipalista: 30%
– Conceptualització d’acord amb els objectius i accions plantejades: 20%
– Pressupost: 10%

Adjudicació:

El contracte s’adjudicarà a qui presenti la proposta que assoleixi una millor valoració, sense perjudici de que el Fons Català pugui deixar la contractació deserta, si cap de les ofertes presentades assoleix els barems mínims exigits.

La direcció i supervisió del servei prestat correspondran al Fons Català, que establirà els
mecanismes pertinents de coordinació, seguiment i revisió.

Característiques de l’encàrrec i terminis:

El servei es prestarà des del 15 d’abril al 30 de maig, ambdós inclosos. Un cop formalitzat l’encàrrec, s’acordarà un calendari de treball coordinat amb les diferents entitats i institucions vinculades al procés. 

El servei es durà a terme sota la supervisió de la direcció del Fons Català.

Totes les despeses derivades per dur a terme els serveis esmentats s’hauran d’incloure al pressupost de l’objecte. No es podran pagar a part costos de desplaçaments, allotjament, dietes, materials o altres despeses que es puguin despendre del mateix servei.

Formalització de les propostes:

Per tal de formalitzar l’oferta cal enviar una proposta breu amb pressupost inclòs a
fonscatala@fonscatala.org fent constar la referència “oferta Pla Estratègic”.
La data límit de presentació d’ofertes és el 10 d’abril de 2024.

General 27 març 2024

Regidora destacada: Amy Sabaly, de l'Ajuntament de Girona

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

Sóc jurista de professió i, en l’actualitat, em dedico també a la política de forma temporal. Sóc regidora de Cooperació, i també d’Igualtat i Justícia Social. Dues regidories que es complementen, o això intento, que es complementin i es retroalimentin en la mesura del possible.

Com la majoria de persones, he passat pel circuit de professions i per vàries tasques laborals. He treballat en diferents àmbits del mercat laboral com l’hostaleria, el comerç i, fins i tot, fent temporades d’estiu amb jornades laborals interminables. Tot això, abans de centrar-me en l’àmbit definitiu, el jurídic.

Des d’una perspectiva laboral estable, sempre he estat molt vinculada amb temes relacionats amb els drets socials i civils. Vaig ser adminstrativa de serveis socials a l’Ajuntament de Girona. També he estat tècnica de promoció econòmica, assumint la promoció i foment de la dona en matèries STEM; el feminisme cabdal en tot cas. I, posteriorment, he treballat i col·laborat amb la Coordinadora d’ONG Solidàries i amb el mateix Fons Català. 

Ara sóc regidora amb una dedicació del 75%. El 25% l’havia de dedicar a l’àmbit privat. Tot i que no ho he pogut compaginar.

• Com afrontes el nou càrrec com a regidora de Cooperació i Solidaritat, i membre de la Junta del Fons Català?

Amb molta responsabilitat i respecte, però alhora amb il·lusió. Tornar a crear una regidoria exclusiva per a Cooperació, i situar-la a Alcaldia, és indicatiu de la rellevància que es vol donar a la cooperació des de Girona.

Hem vingut per a treballar per deixar empremta, i ja hem començat. Amb molt pocs mesos, s’han fet passes que feia anys que s’estaven demanant des de la ciutadania: assumir una comissió (la Comissió de Migracions i Desenvolupament) d’aquesta mateixa institució; un Pla Director, que està en actualització; l’actualització de les bases de subvencions; i la creació i generació de noves sinergies amb agents i actors de diferents àmbits, i amb diferents interessos socials, culturals i econòmics.

Creiem que sabrem donar el pes i la importància que li toca a la Cooperació com a element necessari i distintiu del Govern però, també, que sabrem situar Girona al lloc que li correspon dins l’ecosistema català. 

• Quina implicació té Girona en matèria de cooperació? 

La tradició de la cooperació gironina té més de trenta anys d’història. Hem fet molta incidència en territoris agermanats com Bluefields (Nicaragua) i Farsia (Sàhara Occidental), però també a països com Guatemala, Colòmbia i Senegal, on hem treballat de manera sostinguda en el temps al llarg de dècades en àmbits sectorials com la salut, l’agricultura sostenible, els drets de minories ètniques, o l’apoderament de les dones. 

Ara mateix, ens trobem en un moment que pot marcar un punt d’inflexió, ja que ens disposem a avaluar el principal instrument de la nostra cooperació: el Pla Director. Això permetrà començar a dibuixar una nova arquitectura que permeti desenvolupar noves línies estratègiques en el marc de la ciutat.

A banda, Girona és una ciutat universitària, i per això volem estrènyer llaços entre la recerca aplicada i les polítiques municipals, per a dotar el municipi amb nous recursos educatius i materials comunicatius innovadors que contribueixin a sensibilitzar a la ciutadania sobre les desigualtats globals, i que la doti d’eines que possibilitin una major mobilització ciutadana, i incidència política a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, tenim tres anys al davant per poder revisar, redefinir i redissenyar un marc de polítiques, que siguin útils per a la transformació social a escala local i global. Això també servirà per projectar-nos com un agent de la cooperació municipalista consolidat, enfortit i decidit a continuar construint un futur més sostenible per a les regions més afectades pel canvi climàtic o el neocolonialisme. 

Una acció destacable és que vàrem organitzar un Consell Municipal de Cooperació extraordinari aprofitant el retorn del tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament que treballa al terreny a Nicaragua. Al Consell, vam poder debatre, reflexionar i posar sobre la taula la situació política de Nicaragua, especialment en matèria de cooperació, atès que és un país on el Fons té un històric.
 

General 26 març 2024

Inici de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” 2024

L’objectiu de la gira de primavera “Ciutats Defensores dels Drets Humans” és donar a conèixer la tasca que desenvolupen als seus països d’origen, i conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la promoció i la defensa dels drets humans, i el suport internacional de lluites d’arreu.

Durant la seva estada, del 8 al 17 d’abril, les activistes participaran en activitats de sensibilització i tallers a les escoles, faran reunions institucionals d’incidència política i trobades amb entitats locals, i oferiran xerrades obertes a la ciutadania.

Aquestes són les persones defensores que participaran en la XIV edició:

• Sara López, activista pels drets dels pobles indígenes i el medi ambient de Mèxic, i membre del Consell Regional Indígena i Popular de Xpujil i Consell Nacional Indígena (CNI);
• Bisharo Ali Hussein, defensora kenyana dels drets de les dones i les persones migrades i refugiades;
• Yslem Mohamed Salem Nafaa, raper sahrauí nascut als campaments de Tinduf, a Algèria;
• Karima Shujazada, periodista afganesa resident a Barcelona que ha treballat pels drets de les dones i les persones refugiades;
• Catalina Salazar, cantant de hip-hop de Xile centrada en temes com joventut, pau i educació;
• i Mar Shanin i Iris Gur, dues activistes palestina i israeliana que formen part del moviment Combatants for Peace.

Aquest projecte està coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, juntament amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi i la participació d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Acte d’inauguració de la gira de primavera 2024

El pròxim dilluns 8 d’abril, a les 17:30h, se celebrarà l’acte inaugural de la gira de primavera del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, a la Sala Noble de l’Espai Can Rius, a Caldes de Montbui.

A l’acte hi participaran Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Isidre Pineda Moncusí, vicepresident del Fons Català i alcalde de Caldes de Montbui, i Núria Carné i Navarro, 1a tinenta d’alcalde i regidora de Cooperació al Desenvolupament del municipi. Durant l’acte es donarà la benvinguda institucional a les defensores convidades, que compartiran breument la seva història i rol com a activistes.

També hi haurà una intervenció de Sara López, sobre la lluita pels drets indígenes i ambientals, i de Bisharo Ali, sobre drets i benestar de les nenes i les dones polítiques de gènere i salut. L’acte serà acompanyant per unes interpretacions musicals a càrrec dels joves del municipi.

General 25 març 2024

Visita als projectes del Fons Català a Upala, Costa Rica

El responsable de l’oficina del Fons Català a Amèrica Central ha visitat dos projectes a la regió d’Upala, Costa Rica. Els expliquem a continuació:

Construcció de 24 habitatges dignes a famílies nicaragüenques camperoles exiliades a Cartago Norte

A San José de Upala s’estan construint 14 habitatges per a les famílies nicaragüenques que habiten a un campament de desplaçats. Aquestes famílies es van desplaçar el 2018 buscant refugi i han aconseguit establir un sistema autosostenible basat en l’agricultura i la ramaderia, feines a les quals es dedicaven a Nicaragua. Quedava pendent donar resposta a l’habitabilitat, ja que encara viuen en cases de fusta sense condicions adequades per a llargues estades com la que els ha tocat assumir.

Un cop aconseguits tots els permisos amb la municipalitat d’Upala i fetes les connexions de llum i aigua, ja estan aixecant els habitatges amb plaques de ciment i sostres de zinc. Totes tindran una sala, dues habitacions, un bany, i un terreny prou ampli davant i darrera que els permet ampliar a futur cada habitatge o fer patis particulars. Totes les cases estan sent construïdes amb mà d’obra de la pròpia comunitat.

Centre de salut comunitària

La visita ha servit per confirmar la voluntat de les contraparts locals (municipalitat d’Upala i ONG Cenderos) i revisar el conveni de col·laboració, després que la Comunitat Terapèutica del Maresme hagi fet una recent estada d’un mes al municipi per definir els aspectes tècnics del projecte.

L’alcaldia ha ofert una casa de propietat municipal situada en una zona de serveis socials que ocupen altres ONG, i que acollirà el futur Centre de Salut Mental Comunitària. Una de les primeres accions serà la de remodelar i ampliar l’espai, actualment compost per una sala amb dos despatxos, que es convertirà en un centre de quatre despatxos i sala de reunions amb banys, i que oferirà a partir del mes de setembre atenció psicosocial a persones del municipi en qualsevol situació migratòria en què es trobin. El centre estarà atès per professionals nacionals que es contractaran els propers mesos, i tindran suport tècnic presencial i virtual de membres de la Comunitat Terapèutica del Maresme (psiquiatria, psicologia i treball social) durant tot l’any. Amb la Unión Nacional de Gobiernos Locales de Costa Rica (UNGL) es pretén difondre i replicar aquest model de salut pública local en altres municipis del país.

General 21 març 2024

Negoci amb els cossos de la migració a l'Estat espanyol, la conseqüència de no tenir mecanismes oficials

La Guardia Civil ha detingut un grup de persones que feia negoci amb la identificació i repatriació de cossos de persones migrants d’origen argelí i marroquí que arribaven a les costes espanyoles. Segons fonts policials, el noi que va començar amb el negoci, Francisco Clemente, treballava en nom d’una ONG anomenada Centro Internacional para la Identificación de Migrantes Desaparecidos (CIPMID) i feia de mediador amb les famílies que buscaven els seus parents desapareguts.

Aquest cas posa de manifest la manca de vies oficials per a gestionar de manera adequada aquestes situacions i mostra com s’ha generat un espai idoni per a que hi hagi persones que s’enriqueixin a base del dolor de les famílies.

L’organització Ca-minando Fronteras fa anys que documenta les morts i desaparicions a la Frontera Occidental Euroafricana i fa incidència política per tal que els drets de les famílies estiguin a l’agenda pública. A través de l’Observatori de Drets Humans, que rep el suport del municipalisme català, fa una intervenció directa amb les persones migrants i les seves famílies per tal de millorar l’accés a recursos i serveis públics i privats per a la protecció de la seva vida i els seus drets. A més, proporciona assessorament a famílies de les víctimes de les fronteres i els proporciona informació, acompanyament i mediació davant els serveis administratius i legals.

Helena Maleno, fundadora de Ca-minando Fronteras, explica que “desgraciadament ha passat el que fa anys que alertem a les autoritats, als diferents ministeris i als representants de les comunitats autònomes, i és que les famílies estan a mercè de les xarxes d’estafadors. Per una banda, perquè les administracions públiques neguen i invisibilitzen a les víctimes de les fronteres i, a més, neguen automàticament i de manera sistemàtica els drets de les seves famílies. Per altra banda, no estem parlant de desaparicions puntuals, sinó de desaparicions comunitàries i col·lectives, el qual fa que hi hagi una oportunitat enorme de negoci per aquestes xarxes d’estafadors”.

“És terrible, perquè, a més, sempre hem denunciat que no s’han d’establir vies alternatives per al reconeixement de drets de les víctimes de la frontera, que això també forma part de les estructures del racisme institucional“, afegeix Maleno, “quan una persona amb Alzheimer desapareix, no te’n vas a una organització social perquè et faci la recerca de la persona desapareguda. Poses una denúncia perquè és la denúncia la que et garanteix que tot el sistema de cerca de persones desaparegudes s’engega”.

Tasques com les que du a terme Ca-minando Fronteras són imprescindibles per disposar de dades contrastades, acompanyar les famílies des d’una perspectiva de drets humans i demanar a les administracions públiques que assumeixin les seves obligacions en matèria migratòria. El projecte de l’entitat s’emmarca en la campanya del Fons Català “Món Local Refugi: Actua contra les Fronteres Hostils“, centrada en donar suport a les persones en moviment a la Frontera Occidental Euroafricana, la Mediterrània Central i la Frontera Sud de Mèxic.

“La nostra organització segueix aquí acompanyant les famílies en la seva lluita. És una lluita titànica contra un sistema de mort que els nega el dret a obtenir justícia”, sentencia Maleno.

La campanya segueix oberta a finançament. Animem als municipis catalans i a la ciutadania a participar-hi posant-se en contacte amb el Fons Català o fent una donació a través dels següents canals:

BIZUM 08678

Transferència bancària amb el concepte “Campanya Refugi” al següent compte bancari:

ES91 0182 6035 4102 0160 8531

General 12 març 2024

Viatge de seguiment dels projectes d'emergència pel terratrèmol al Marroc

El 8 de setembre un terratrèmol de magnitud 6,7 a l’escala de Richter va sacsejar la regió de Marràqueix, afectant fortament la zona muntanyosa de l’Alt Atles. Davant d’aquesta emergència que va deixar més de 2.000 persones mortes, el municipalisme i la ciutadania de Catalunya es van volcar en solidaritat amb la població afectada a través d’una Campanya d’Emergència impulsada pel Fons Català.

Sis mesos després del desastre, un equip format per Direcció i les àrees d’Acció Humanitària i Comunicació del Fons Català ha viatjat a Marroc per fer un seguiment tècnic dels projectes que s’estan executant en el marc de la campanya, així com també per conèixer millor la situació actual de la població i identificar noves necessitats. S’ha comprovat que les seqüeles del terratrèmol segueixen presents i encara hi ha necessitats humanitàries que cal donar resposta.

Projectes visitats

S’han visitat quatre projectes que reben suport del municipalisme català ubicats a les províncies d’El Houz i Taroudant.

Rehabilitació d’escoles i instal·lació d’escoles-jaima temporals

L’entitat Azahara està duent a terme un procés de rehabilitació d’escoles que han quedat malmeses pel sisme i, en els casos en què les instal·lacions no es puguin rehabilitar, estan construïnt escoles-jaima d’emergència per tal d’atendre de manera immediata les necessitats de l’educació i proporcionar un entorn segur i cobert per als estudiants. A més, les escoles-jaima no només serveixen com a espais d’aprenentatge, sinó també com a refugi temporal per a aquelles persones que han perdut les seves llars i com a centre comunitari.

Resposta humanitària multisectorial en clau de protecció comunitària per a dones i nenes

Alianza por la Solidaridad, de la mà de l’entitat local Tamagart Noudrar, desenvolupa un projecte que s’estructura entorn de 2 eixos orientats a contribuir a l’exercici del dret a rebre assistència humanitària i a la protecció de les persones afectades pel terratrèmol. El primer eix d’intervenció està enfocat a assegurar la cobertura de necessitats bàsiques en aigua, sanejament i higiene i garantir l’accés a la informació sobre protecció per a dones i nenes en les localitats d’intervenció a través de la construcció d’unitats d’higiene (latrines, dutxes, banys).

El segon eix d’intervenció contribueix al procés d’apoderament i resiliència comunitària, especialment de les dones, i la seva participació activa en la gestió de la resposta humanitària des d’un enfocament de gènere i protecció. Durant la intervenció es treballa per establir mecanismes de protecció comunitaris, augmentant el lideratge de les dones en la resposta humanitària a les zones d’intervenció. Es fan tallers de formació per enfortir les capacitats de les dones i adolescents líders, i s’han creat espais segurs comunitaris que serveixen perquè les dones puguin desenvolupar les seves activitats amb seguretat, intimitat i llibertat.

Intervenció d’emergència per a l’atenció de la població vulnerable

Farmamundi, amb l’entitat local Y-Peer, du a terme un projecte centrat en implementar una estratègia d’atenció i protecció a les dones i nenes marroquines. El projecte aborda 2 eixos estratègics: el primer eix se centra a oferir un espai segur i serveis de suport psicològic i d’atenció al trauma a dones i nenes supervivents de violència sexual i de gènere afectades pel terratrèmol. En aquest primer eix de treball també es distribueixen kits d’higiene i higiene menstrual.

El segon component d’actuació es basa en la sensibilització i capacitació de la població, les organitzacions de la societat civil i les autoritats locals sobre violència de gènere i salut sexual i reproductiva.

Resposta d’emergència a les necessitats de protecció, sanació i prevenció de violències de la població més vulnerable

Projecte impulsat per l’organització Movimiento Por la Paz i l’entitat local Ligue Démocratique Des Droits Des Fammes que té com a objectiu respondre a les necessitats prioritàries de la població en risc afectada pels impactes del terratrèmol i abordar les violències en vers les dones i la infància intensificades per a la situació de crisi humanitària. La intervenció pretén donar una resposta d’emergència integral i basada en l’enfocament de triple nexe, que no sols atengui les necessitats immediates de l’emergència, sinó que inverteixi en el desenvolupament de capacitats locals i promogui la construcció d’una cultura de pau mitjançant processos que propiciïn la inclusió, la participació i la cohesió social.

General 6 març 2024

Núria Parlon escollida presidenta de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat en representació del Fons Català

L’alcaldessa de Santa Coloma i Diputada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon, ha sigut reescollida presidenta avui, 6 de març, com a representant del Fons Català  a l’assemblea de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS) celebrada a Barcelona. La confederació agrupa els 9 fons de cooperació de l’Estat espanyol i representa a més d’un miler de governs locals d’arreu del territori. Durant l’assemblea s’ha presentat una candidatura conjunta formada per Juan Antonio González, alcalde de Nigran (Pontevedra) i president del Fondo Galego, com a vicepresident; Nati López, alcaldessa de Elburgo i presidenta de l’Euskal Fondoa com a tresorera; i Simón Gornés, conseller del Consell Insular de Menorca i vicepresident del Fons Menorquí de Cooperació, com a secretari. La resta dels fons s’integren a la junta com a vocals.

La nova junta es plateja de cara als propers 4 anys consolidar la CONFOCOS com a espai de representació de referència per avançar en el reconeixement i posada en valor de la cooperació descentralitzada. Segons la presidenta, l’estratègia presentada i aprovada a l’assemblea “ha de contribuir al compliment de l’Agenda 2030 mitjançant projectes que enforteixin els governs locals i les seves polítiques públiques de cooperació orientades a reduir les desigualtats”. 

Durant l’Assemblea també s’han aprovat les línies estratègiques de la CONFOCOS i el pla de treball del present any. Entre els objectius més destacats, està enfortir el municipalisme dels països i pobles socis del sud global i estendre el model dels fons de cooperació pels altres territoris de l’Estat espanyol. Pel que fa a la incidència política, la CONFOCOS es vol esdevenir un agent necessari per conscienciar els governs locals per augmentar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) fins arribar a la fita del 0,7%. També es vol seguir treballant en la desburocratització de la cooperació en l’administració pública i impulsar la Cooperació Tècnica Municipal.  
 

General 4 març 2024

Regidor destacat: Roc Masiques, de l'Ajuntament de Sant Gregori

• Quina ha sigut la teva trajectòria professional?

La meva activitat professional s’ha centrat sempre en l’àmbit de l’administració pública, concretament en el camp des serveis socials especialitzats, i de manera més específica com a psicòleg dins el sistema català  de protecció a la infància.
Els darrers anys he compaginat aquesta activitat professional principal amb la docència universitària i amb la formació i supervisió tècnica d’equips d’atenció a la infància.
Pel què fa a la meva trajectòria política, vaig estar vinculat des de ben jove amb organitzacions del moviment d’alliberament nacional, fins que m’incorporo a Junts des de la seva fundació provinent de la Crida Nacional. Formo part de l’executiva de la Sectorial de Benestar Social i Ciutadania del partit, soc membre del comitè local de Junts a Sant Gregori, i regidor de Serveis a les Persones i Salut des de les darreres eleccions municipals. Ara a més, des del mes de novembre passat tinc l’honor i la responsabilitat d’incorporar-me com a vocal a la Junta Executiva del Fons Català

 

• Com afrontes el càrrec com a regidor i membre de la Junta del Fons Català?

Sobretot amb molta il·lusió. Sant Gregori és un municipi petit, però dono fe que la seva gent respon molt positivament en temes de solidaritat i cooperació. Particularment, un dels objectius que m’he plantejat és el de fer difusió de la feina que es fa des del Fons Català i posar en valor la importància del compromís amb  la cooperació des del municipalisme.

 

• Quina implicació té Sant Gregori en matèria de cooperació? 

Per bé que no existeix una regidoria pròpiament dita de cooperació, i aquest és un tema pendent, l’Ajuntament de Sant Gregori reserva cada any una partida del pressupost municipal que canalitza a través de projectes del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’aportació es realitza de manera bianual i el projecte és aprovat pel Ple Municipal. La més recent, la construcció d’una escola d’educació especial a Guatemala. Amb anterioritat s’ha participat en diferents projectes com la creació d’un Centre de desenvolupament escolar a San Juan de Limay, el proveïment d’aigua a Puerto Cabezas i d’altres.
També hem realitzat aportacions extraordinàries en les diferents campanyes d’emergència del Fons Català, com ara recentment la del terratrèmol al Marroc, i és que com he comentat abans, la ciutadania de Sant Gregori és ferma i compromesa.
 

General 1 març 2024

Ampliació de termini per l'oferta de feina de Tècnic/a de seguiment i justificació a l'àrea de projectes

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament convoca una plaça laboral de TÈCNIC/A DE SEGUIMENT I JUSTIFICACIÓ a l’àrea de projectes.

Antecedents i objectiu 

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una entitat municipalista formada per 310 ajuntaments i altres ens supralocals que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de cooperació al desenvolupament. La missió del Fons és promoure, articular, defensar i contribuir a la millora de la cooperació al desenvolupament que executa el municipalisme català, per articular la solidaritat local amb d’altres municipis i pobles del món, i assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s’encarrega que els recursos econòmics que aporten els socis per a l’execució de projectes arribin a l’entitat o institució que executa el projecte. 
Una de les tasques que es realitzen des de l’Àrea de Projectes del Fons Català és assessorar les entitats durant l’execució dels projectes, a més d’encarregar-se del seguiment dels projectes i el control i la revisió de les justificacions en nom de les institucions sòcies que hi han aportat finançament.

La persona escollida, s’incorporarà a l’Àrea de Projectes del Fons Català, i desenvoluparà fonamentalment tasques relacionades amb:

• L’assessorament i l’acompanyament a les entitats executores.
• La revisió d’informes tècnics i de justificació econòmica presentats per les entitats executores.
• L’elaboració de justificacions als socis del Fons Català.

Les funcions principals seran:

Revisió d’informes de justificació de les entitats

• Reclamació, recepció i registre d’informes. Reclamació a les entitats si falta documentació.
• Revisió i traducció d’informes narratius presentats per les entitats. Requeriments a les entitats si cal demanar millores. 
• Revisió d’informes de justificació econòmica presentats per les entitats, seguint els criteris establerts i d’acord a la normativa aplicable en cada cas.
• Identificació d’incidències en les justificacions presentades per les entitats i requeriments d’esmena a les entitats.
• Suport a les entitats per la correcció dels informes econòmics. 

Seguiment i acompanyament a les entitats

• Assessorament a les entitats i seguiment durant l’execució dels projectes per garantir compliment de la normativa i terminis i per resoldre dubtes vinculats a la gestió administrativa dels projectes.
• Sol·licituds per modificacions i pròrrogues d’execució i de justificació. Confirmació de recepció, registre de la sol·licitud, primera valoració, resolució de dubtes amb les entitats i proposta de resposta.

Preparació i presentació de justificacions als socis

• Preparació d’informes de justificació narratius i elaboració d’informes econòmics d’acord als requisits i terminis establerts per cada soci. 
• Elaboració de resposta a requeriments dels socis relacionats amb les justificacions presentades. 
• Suport a la preparació de documentació justificativa per auditories i controls financers. 

Altres tasques

• Actualització de quadres de control i seguiment diversos (de projectes, d’informes d’entitats, de justificació als socis, entre d’altres).
• Manteniment de l’arxiu de projectes (físic i digital).
• Sistematització de requisits i normatives que afectin la gestió dels projectes i en concret de bases de convocatòries municipals de subvencions.  

Requisits: 

• Experiència en l’àmbit de la gestió de subvencions de cooperació al desenvolupament, ajut humanitari i emergència.
• Experiència en l’àmbit de la justificació econòmica de projectes. 
• Coneixements d’ofimàtica avançats en tractament de text i fulls de càlcul.
• Expressió oral i escrita fluïda en català, castellà, anglès i francès.
• Capacitat de treballar en equip.
• Capacitat de treball sota pressió. 

Les candidatures que no compleixin amb aquests requisits seran desestimades.

Es valorarà:

• Coneixements del funcionament administratiu de les administracions locals. 
• Coneixements de la normativa aplicable en matèria de subvencions i en concret en matèria de subvencions per projectes de cooperació al desenvolupament, ajut humanitari i emergència.

Condicions laborals:

• Dedicació exclusiva, jornada completa.
• Contracte indefinit, amb període de prova de 2 mesos.
• Incorporació: immediata. 
• Ubicació a Barcelona, a les oficines del Fons Català (amb possibilitat de fer fins a dos dies de teletreball si les circumstàncies ho permeten).
• Salari: 28.000 euros bruts anuals.
• Data prevista d’incorporació: 2 d’abril 2024. 

Candidatures:

• Les persones interessades han d’enviar per correu electrònic el seu currículum a curriculum@fonscatala.org fent constar la referència: “Tècnic/a àrea de projectes”.
• Data límit de presentació de candidatures: 15 de març de 2024.

Es contactarà amb les persones preseleccionades per fer una entrevista. En cas de no rebre resposta es considerarà desestimada la candidatura. 

General 24 febrer 2024

Dos anys de la guerra a Ucraïna

Avui, 24 de febrer, fa dos anys de l’inici de la guerra a Ucraïna. Una guerra que no s’atura i que ja porta a les seves esquenes milions de víctimes. Des del Fons Català seguim donant suport a les víctimes del conflicte a través de la campanya d’emergència que vam encetar fa, també, dos anys per ajudar a les víctimes en matèria de coordinació de les ajudes humanitàries, salut i acollida, tant dins d’Ucraïna com a Polònia.

La guerra continua afectant la vida de milions de persones, danyant mitjans de vida i infraestructures civils bàsiques. Tot i que els atacs continuen a tota Ucraïna, son especialment predominants a les regions de Donetska, Kharkivska, Khersonska, Luhanska i Zaporizk. El conflicte ja ha deixat més de 30.000 víctimes civils, 21,3 milions de persones s’han vist afectades i 14,6 milions necessiten assistència. El conflicte també ha obligat a moltes persones a fugir tant fora d’Ucraïna, com internament, dins les fronteres dels país. Ja hi ha més de 6 milions de persones refugiades a Europa i més de 3 milions desplaçades internament.

La campanya d’emergència del Fons Català ja ha recaptat un total de 745.816,74 € a través de les aportacions de 104 ens locals, 42 entitats, 14 empreses i 721 particulars.

Projectes sobre el terreny

El municipalisme solidari segueix donant suport a la campanya d’emergència per a les víctimes del conflicte a través de diversos projectes, tant a Ucraïna com a Polònia en clau de refugi i acollida, de la mà d’entitats que treballen sobre el terreny i coneixen perfectament les necessitats de la població i la seva evolució des de l’inici de la guerra. Alguns dels projectes més destacats són:

• Corredor humanitari Ucraïna-Polònia: Projecte de l’entitat ASL i Clean-Wordl que es basa en dues línies d’intervenció, ajuda humanitària de primer nivell i evacuació de famílies vulnerables. Ja s’han evacuat a més de 250 persones de les regions més castigades i s’ha fet un enviament d’un camió amb material sanitari, generadors elèctrics, depuradores d’aigua i roba d’abric.
• Millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat i les seves famílies (Ucraïna): L’entitat The league of strong està formada per 6 ONG que treballen pels millorar la vida de les persones amb diversitat funcional a Ucraïna. A través d’aquest projecte, s’han atès més de 1.000 persones amb discapacitat i les seves famílies afectades pel conflicte.
• Distribució d’equipament elèctrics als centres de recepció de població desplaçada interna (Ucraïna Occidental): executat per l’entitat ASB, el projectes ja ha repartit equipament elèctric a més de 22 centres d’acollida de 7 municipis de la regió de Lviv, que ha beneficiat a més de 10.000 persones desplaçades internament.

• Benvingut/da a Cracòvia: suport a una acollida digna i inclusiva (Polònia): De la mà de l’entitat Salam Lab s’ha creat un centre d’acollida que ha esdevingut central a la ciutat, i que compta amb més de 600 persones voluntàries. El projecte se centra en donar suport a la població més vulnerable (persones racialitzades, famílies gitanes, mares solteres, etc.) i ja han acollit a més de 3.800 persones des de l’inici de la guerra.
• Protecció de dones que fugen d’Ucraïna en clau de violència basada en gènere (Varsòvia, Polònia): La fundació Feminoteka dona assistència, a través d’aquest projecte, a dones refugiades ucraïneses que han patit violència de gènere abans o durant la guerra. També compten amb un refugi per albergar famílies refugiades i fer formacions i cursos d’inserció laboral, capacitació, etc.
• Suport a una acollida digna: xarxa de persones voluntàries de la diàspora ucraïnesa (Cracòvia, Polònia): organització de persones voluntàries de la diàspora ucraïnesa, a través de la Fundació Zustricz, per donar suport a la població refugiada (psicològic, jurídic, formació, promoció de la cultura ucraïnesa, acompanyament, etc.).